1. El Reformisme Dinàstic i les seves Oposicions (1902-1913)
Flashcards
- Què és el regeneracionisme?
- Un corrent de pensament que busca renovar Espanya en diversos àmbits després del desastre de 1898.
- Quin rei va regnar durant la crisi de la Restauració?
- Alfons XIII.
- Quin partit liderava Antoni Maura?
- El Partit Conservador.
- Quin partit liderava José Canalejas?
- El Partit Liberal.
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment va marcar l'inici de la crisi de la Restauració a Espanya?
- a) L'assassinat d'Alfons XII.
- b) El desastre colonial de 1898.
- c) La proclamació de la Segona República.
- d) L'inici de la Primera Guerra Mundial.
Resposta: b) El desastre colonial de 1898.. El desastre colonial de 1898, amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, va marcar l'inici de la crisi del sistema de la Restauració a Espanya, qüestionant el sistema canovista.
- Què caracteritza el regeneracionisme?
- a) Un retorn a les polítiques del segle XIX.
- b) Una voluntat de renovar el país en diversos àmbits.
- c) Un suport incondicional al sistema de la Restauració.
- d) Una defensa del colonialisme espanyol.
Resposta: b) Una voluntat de renovar el país en diversos àmbits.. El regeneracionisme es caracteritza per la voluntat expressa de renovar el país en els àmbits econòmic, cultural, social i polític, com a resposta a la crisi del 98.
- Quin va ser un dels intents de modernització que es va intentar fer des de dins del sistema?
- a) Les propostes regeneracionistes dels partits dinàstics.
- b) La instauració d'una dictadura militar.
- c) La proclamació de la Segona República.
- d) L'expansió colonial a l'Àfrica.
Resposta: a) Les propostes regeneracionistes dels partits dinàstics.. Tant els conservadors com els liberals van proposar mesures regeneracionistes per intentar modernitzar el país des de dins del sistema.
2. Les Forces d'Oposició al Sistema
Flashcards
- Quines forces polítiques es van mantenir al marge del sistema de la Restauració?
- Forces i grups que constituïen les oposicions al reformisme dinàstic.
- Quin partit va liderar Nicolás Salmerón?
- Unión Republicana.
- Qui va liderar el Partido Republicano Radical?
- Alejandro Lerroux.
- Com van evolucionar els tradicionalistes carlins durant la crisi de la Restauració?
- Es van anar afeblint i reduint a grups minoritaris.
Preguntes tipus test
- Quin grup va constituir la força d'oposició més important al sistema dinàstic durant la crisi de la Restauració?
- a) Els Carlins
- b) Els Republicans
- c) Els Socialistes
- d) Els Catalanistes
Resposta: b) Els Republicans. Els Republicans van ser la força d'oposició més important al sistema dinàstic, participant activament en el joc electoral i obtenint representació parlamentària.
- Quina característica principal definia els Republicans durant la crisi de la Restauració?
- a) Una forta unitat ideològica i organitzativa
- b) El suport unànime de l'exèrcit
- c) Una divisió interna en faccions irreconciliables
- d) La defensa a ultranza del sistema monàrquic
Resposta: c) Una divisió interna en faccions irreconciliables. Els Republicans estaven fortament dividits i sovint enfrontats en faccions irreconciliables, cosa que dificultava la seva cohesió i eficàcia política.
- Quin esdeveniment va marcar una divisió important dins del republicanisme el 1908?
- a) La creació de la Solidaritat Catalana
- b) L'escissió i creació del Partido Republicano Radical liderat per Alejandro Lerroux
- c) L'obtenció de la primera representació parlamentària socialista
- d) L'abandonament de la via insurreccional pels carlins
Resposta: b) L'escissió i creació del Partido Republicano Radical liderat per Alejandro Lerroux. L'any 1908 es va produir una escissió important amb la creació del Partido Republicano Radical, liderat per Alejandro Lerroux, marcant una divisió en el moviment republicà.
3. Les Polítiques Reformistes d'Inicis de Segle
Flashcards
- Quin era l'objectiu principal de la 'Revolución desde Arriba' d'Antonio Maura?
- Ampliar la base social del règim cap a les classes mitjanes urbanes.
- Què buscava la Llei d'Administració Local de 1907?
- Modernitzar l'administració local i reduir el caciquisme.
- Quina era la finalitat de la 'Llei del Candau' de 1910?
- Reduir el poder i la influència de l'Església Catòlica a Espanya.
- Què establia la 'Ley de Levas' de 1912?
- El servei militar obligatori en temps de guerra.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de les polítiques reformistes d'inicis de segle a Espanya?
- a) Reduir la influència de l'exèrcit en la política.
- b) Ampliar la base social del règim cap a les classes mitjanes.
- c) Fomentar la industrialització a través de la inversió estrangera.
- d) Promoure la descentralització administrativa de l'Estat.
Resposta: b) Ampliar la base social del règim cap a les classes mitjanes.. Les polítiques reformistes buscaven ampliar la base social del règim cap a les classes mitjanes urbanes, per tal d'estabilitzar el sistema i reduir el caciquisme.
- Quina va ser una de les mesures proteccionistes implementades per a la indústria nacional durant les polítiques reformistes?
- a) L'eliminació de tots els aranzels a la importació de productes estrangers.
- b) L'augment dels impostos a les empreses estrangeres que operaven a Espanya.
- c) La concessió de subvencions a les empreses nacionals per modernitzar la seva tecnologia.
- d) La imposició d'aranzels a productes importats per protegir la indústria local.
Resposta: d) La imposició d'aranzels a productes importats per protegir la indústria local.. Es van implementar mesures proteccionistes per a la indústria nacional, incloent la imposició d'aranzels per protegir la producció local de la competència estrangera.
- Quina era la finalitat de la Llei d'Administració Local de 1907?
- a) Augmentar el poder dels cacics locals.
- b) Modernitzar l'administració local i reduir el caciquisme.
- c) Centralitzar el poder a l'administració central.
- d) Eliminar les diputacions provincials.
Resposta: b) Modernitzar l'administració local i reduir el caciquisme.. La Llei d'Administració Local de 1907 buscava modernitzar l'administració local i reduir la influència dels cacics, fent més eficient el govern municipal.
4. De la Solidaritat Catalana a la Setmana Tràgica
Flashcards
- Què va ser la Solidaritat Catalana?
- Una coalició de partits catalans en resposta a la Llei de Jurisdiccions.
- Quin any es van celebrar les eleccions on Solidaritat Catalana va obtenir un gran èxit?
- 1907
- Què va ser la Llei de Jurisdiccions?
- Una llei que va ser percebuda com una provocació a Catalunya.
- Quina força política era dominant a Solidaritat Catalana?
- La Lliga Regionalista.
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment va desencadenar la formació de Solidaritat Catalana?
- a) L'aprovació de la Llei de Jurisdiccions.
- b) La Setmana Tràgica.
- c) La creació de la Mancomunitat de Catalunya.
- d) El desastre d'Annual.
Resposta: a) L'aprovació de la Llei de Jurisdiccions.. La Llei de Jurisdiccions, aprovada el 1906, va ser percebuda a Catalunya com una provocació, cosa que va impulsar la formació d'una àmplia coalició catalanista anomenada Solidaritat Catalana.
- Quants escons va obtenir Solidaritat Catalana a les eleccions generals de 1907?
- a) 35 de 44.
- b) 41 de 44.
- c) 25 de 44.
- d) Tots els escons.
Resposta: b) 41 de 44.. A les eleccions generals de 1907, Solidaritat Catalana va aconseguir 41 dels 44 escons catalans, consolidant l'hegemonia del catalanisme sobre els partits dinàstics a Catalunya.
- Quina força política va ser dominant dins de Solidaritat Catalana?
- a) Esquerra Republicana de Catalunya.
- b) Partit Socialista Obrer Espanyol.
- c) La Lliga Regionalista.
- d) Unió Republicana.
Resposta: c) La Lliga Regionalista.. La Lliga Regionalista va ser la força política dominant dins de Solidaritat Catalana, tot i ser una coalició de partits de dreta i esquerra catalanista.
5. La Mancomunitat de Catalunya
Flashcards
- Quin any es va constituir la Mancomunitat de Catalunya?
- 1914
- Qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya?
- Enric Prat de la Riba
- Quantes diputacions provincials formaven part de la Mancomunitat?
- Quatre
- Quin organisme dominava l'Assemblea de la Mancomunitat?
- La Lliga Regionalista
Preguntes tipus test
- Quin any es va crear la Mancomunitat de Catalunya?
- a) 1907
- b) 1914
- c) 1923
- d) 1931
Resposta: b) 1914. La Mancomunitat de Catalunya es va crear l'any 1914, representant un intent d'unir les quatre diputacions catalanes.
- Qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya?
- a) Francesc Macià
- b) Josep Puig i Cadafalch
- c) Enric Prat de la Riba
- d) Alexandre Lerroux
Resposta: c) Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, liderant aquest organisme des de la seva creació.
- Quantes diputacions provincials formaven part de la Mancomunitat de Catalunya?
- a) Dues
- b) Tres
- c) Quatre
- d) Cinc
Resposta: c) Quatre. La Mancomunitat de Catalunya estava formada per les quatre diputacions provincials catalanes: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
6. L'Impacte de la IGM a Espanya i Catalunya
Flashcards
- Quin any va començar la Primera Guerra Mundial?
- 1914
- Quina posició va mantenir Espanya durant la Primera Guerra Mundial?
- Neutral
- Quins eren els dos bàndols principals enfrontats a la Primera Guerra Mundial?
- Imperis Centrals i Aliats
- Què eren els 'aliadòfils' a Espanya?
- Partidaris dels països aliats com França i Regne Unit
Preguntes tipus test
- Quin paper va tenir Espanya durant la Primera Guerra Mundial?
- a) Va ser un dels principals països combatents.
- b) Va mantenir una posició de neutralitat.
- c) Va donar suport econòmicament a Alemanya.
- d) Va participar activament en el front oriental.
Resposta: b) Va mantenir una posició de neutralitat.. Espanya va mantenir una posició neutral durant la Primera Guerra Mundial, evitant involucrar-se directament en el conflicte.
- Com es va dividir la societat espanyola davant la Primera Guerra Mundial?
- a) En partidaris de la República i defensors de la monarquia.
- b) En aliadòfils, germanòfils i un moviment obrer neutral.
- c) En conservadors i liberals, sense més divisions.
- d) En defensors de la guerra i pacifistes radicals.
Resposta: b) En aliadòfils, germanòfils i un moviment obrer neutral.. La societat espanyola es va dividir entre aliadòfils (partidaris dels aliats), germanòfils (partidaris d'Alemanya) i un moviment obrer que es va mantenir neutral.
- Quin sector de la societat espanyola s'identificava amb el model militarista alemany?
- a) Els obrers i sindicats.
- b) La noblesa, l'exèrcit i els cercles conservadors.
- c) Els intel·lectuals i republicans.
- d) Els pagesos i petits comerciants.
Resposta: b) La noblesa, l'exèrcit i els cercles conservadors.. Els sectors més conservadors de la societat, com la noblesa i l'exèrcit, admiraven el model militarista i autoritari d'Alemanya.
7. La Crisi de 1917 i l'Assemblea de Parlamentaris
Flashcards
- Quines van ser les tres dimensions de la crisi de 1917?
- Social, militar i política.
- Què va provocar l'augment de la conflictivitat social durant la crisi de 1917?
- L'impacte de la Primera Guerra Mundial en l'economia espanyola.
- Què van ser les Juntes de Defensa?
- Organitzacions militars que defensaven interessos corporativistes.
- Què va fer el Govern d'Eduardo Dato davant la crisi política?
- Va tancar el Parlament i va suspendre les garanties constitucionals.
Preguntes tipus test
- Quina va ser una de les principals causes de la crisi de 1917 a Espanya?
- a) L'augment del poder de l'església.
- b) L'impacte de la Primera Guerra Mundial en l'economia espanyola.
- c) La disminució de la influència del catalanisme.
- d) L'èxit de les polítiques regeneracionistes.
Resposta: b) L'impacte de la Primera Guerra Mundial en l'economia espanyola.. La Primera Guerra Mundial va generar un fort augment de la inflació i dels preus, mentre que els salaris es van mantenir congelats, creant un clima de malestar social.
- Què exigien la CNT i la UGT al govern el 1916?
- a) La fi de la monarquia i l'establiment d'una república.
- b) La intervenció estatal per contrarestar la inflació.
- c) L'augment dels impostos a les classes altes.
- d) La nacionalització de totes les empreses.
Resposta: b) La intervenció estatal per contrarestar la inflació.. La CNT i la UGT van demanar al govern que intervingués per controlar la inflació, amenaçant amb una vaga general si no es prenien mesures.
- Quines van ser les conseqüències de la repressió de la vaga d'agost de 1917?
- a) Una disminució de la tensió social i la fi de les vagues.
- b) Més de 70 morts, gairebé 7.000 detencions i la condemna a cadena perpètua del comitè de vaga.
- c) L'aprovació de mesures per millorar les condicions laborals.
- d) La legalització de tots els sindicats.
Resposta: b) Més de 70 morts, gairebé 7.000 detencions i la condemna a cadena perpètua del comitè de vaga.. La repressió va ser molt dura, resultant en un alt nombre de morts i detencions, a més de la condemna dels líders sindicals.
8. Els Anys del Pistolerisme i el Trienni Bolxevic i la Descomposició del Sistema (1917-1923)
Flashcards
- Què va ser el Trienni Bolxevic?
- Un període de forta conflictivitat social a Espanya entre 1918 i 1921.
- Quina va ser la principal demanda dels treballadors a la vaga de La Canadenca?
- La jornada laboral màxima de 8 hores.
- Què va ser la 'Ley de Fugas'?
- Una llei que permetia disparar a detinguts que intentaven fugir, utilitzada per abusos.
- Qui va ser assassinat a Madrid el 1921?
- Eduardo Dato, president del Govern.
Preguntes tipus test
- Quin període històric es coneix com el Trienni Bolxevic a Espanya?
- a) 1914-1917
- b) 1918-1921
- c) 1923-1926
- d) 1927-1930
Resposta: b) 1918-1921. El Trienni Bolxevic a Espanya fa referència al període comprès entre 1918 i 1921, caracteritzat per una intensa conflictivitat social i agitació política.
- Quina va ser una de les principals conseqüències de la vaga de La Canadenca?
- a) L'augment de la jornada laboral a 10 hores
- b) La repressió total dels sindicats
- c) L'acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores
- d) La disminució dels salaris dels treballadors
Resposta: c) L'acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores. La vaga de La Canadenca va ser un èxit per als treballadors, que van aconseguir l'acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores, un assoliment significatiu en l'època.
- Quin va ser el resultat de l'Assemblea de Parlamentaris?
- a) Va aconseguir una reforma profunda de la Constitució.
- b) Va ser dissolta ràpidament sense aconseguir els seus objectius.
- c) Va donar suport incondicional al govern de la Restauració.
- d) Va iniciar una nova etapa de prosperitat econòmica.
Resposta: b) Va ser dissolta ràpidament sense aconseguir els seus objectius.. L'Assemblea de Parlamentaris, tot i les seves intencions, va ser dissolta sense aconseguir els seus objectius de reforma política.
9. La Guerra del Marroc
Flashcards
- Què és el Rif?
- Cadena muntanyosa del nord d'Àfrica que s'estén des de l'estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya.
- Què és una cabila?
- Organització tribal dels beduïns i berbers, principalment al Magrib.
- Qui era Abd el-Krim?
- Líder de la rebel·lió antiespanyola al Rif.
- Qui era José Millán-Astray?
- Fundador i primer cap de la Legió Espanyola.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal del general Dámaso Berenguer quan va ser nomenat Alt Comissari del Protectorat al Marroc?
- a) Expandir el territori espanyol al Marroc més enllà del Rif.
- b) Negociar la independència del Marroc amb els líders locals.
- c) Controlar i pacificar la regió, assegurant el domini efectiu del territori.
- d) Reduir la presència militar espanyola al Marroc per estalviar costos.
Resposta: c) Controlar i pacificar la regió, assegurant el domini efectiu del territori.. Dámaso Berenguer va ser nomenat amb l'objectiu de controlar i pacificar la regió del Marroc, assegurant el domini efectiu del territori espanyol i establint la pau amb les kàbiles rifenyes.
- Quina potència colonitzadora va subornar els cabdills rifenys per mantenir la pau al Marroc durant la Primera Guerra Mundial?
- a) Espanya
- b) França
- c) Alemanya
- d) Itàlia
Resposta: b) França. França, immersa en la guerra amb Alemanya, va subornar els cabdills rifenys per mantenir la pau al Marroc, ja que era la principal potència colonitzadora del nord d'Àfrica.
- Quin militar espanyol va ser designat per investigar els fets del desastre d'Annual i determinar les responsabilitats militars?
- a) Miguel Primo de Rivera
- b) José Sanjurjo
- c) Juan Picasso
- d) Dámaso Berenguer
Resposta: c) Juan Picasso. El general Juan Picasso va ser designat per investigar els fets del desastre d'Annual i les responsabilitats militars, presentant l'Expedient Picasso.
10. La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Flashcards
- Any del cop d'estat de Primo de Rivera
- 1923
- Nom del partit únic creat durant la Dictadura de Primo de Rivera
- Unión Patriótica
- Territori on es va produir el desembarcament que va ajudar a resoldre el conflicte marroquí
- Alhucemas
- Any de la supressió de la Mancomunitat de Catalunya
- 1925
Preguntes tipus test
- Quin càrrec ocupava Miguel Primo de Rivera abans d'iniciar la dictadura?
- a) Ministre de la Guerra
- b) Capità General de Catalunya
- c) Governador Civil de Barcelona
- d) Ambaixador a França
Resposta: b) Capità General de Catalunya. Miguel Primo de Rivera era el Capità General de Catalunya quan va donar el cop d'estat el 1923.
- Quin tipus de règim va instaurar Primo de Rivera?
- a) Una monarquia parlamentària
- b) Una república democràtica
- c) Una dictadura militar
- d) Un règim socialista
Resposta: c) Una dictadura militar. Primo de Rivera va instaurar una dictadura militar, suspenent la Constitució i dissolent el Parlament.
- Quin partit únic va ser creat durant el Directori Civil de la dictadura de Primo de Rivera?
- a) Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
- b) Unión Patriótica
- c) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
- d) Lliga Regionalista
Resposta: b) Unión Patriótica. Durant el Directori Civil, es va organitzar un partit únic anomenat Unión Patriótica.
11. La Caiguda de la Monarquia (1930-1931)
Flashcards
- Qui va ser nomenat president del govern per Alfons XIII el 1930 per retornar a la 'normalitat constitucional'?
- General Dámaso Berenguer
- Com es coneix l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII?
- La 'Dictablanda' del general Berenguer
- Quin sector social va començar a desconfiar de la capacitat de la monarquia per sortir de la crisi?
- Patrons i empresaris
- A quina conclusió van arribar les classes populars i mitjanes urbanes sobre la monarquia?
- Monarquia era igual a despotisme i democràcia era igual a República
Preguntes tipus test
- Quin general va ser nomenat per Alfons XIII per retornar a la 'normalitat constitucional' després de la dictadura de Primo de Rivera?
- a) Dámaso Berenguer
- b) Miguel Primo de Rivera
- c) Juan Picasso
- d) Fermín Galán
Resposta: a) Dámaso Berenguer. Alfons XIII va nomenar el general Dámaso Berenguer amb l'objectiu de retornar a la 'normalitat constitucional' després de la dictadura de Primo de Rivera.
- Com es coneix el període de govern del general Dámaso Berenguer?
- a) Dictablanda
- b) Dictadura Constitucional
- c) Restauració Democràtica
- d) Transició Liberal
Resposta: a) Dictablanda. El període de govern del general Dámaso Berenguer es coneix com la 'Dictablanda'.
- Quin sector social va començar a abandonar la monarquia a causa de la seva desconfiança en la capacitat de sortir de la crisi?
- a) La classe obrera
- b) Els patrons i empresaris
- c) Els intel·lectuals
- d) Els estudiants universitaris
Resposta: b) Els patrons i empresaris. Els patrons i empresaris van començar a abandonar la monarquia perquè desconfiaven de la seva capacitat per sortir de la crisi.
I 66 flashcards i 44 preguntes més al document.
Text del document
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 1 Eix cronològic 1898-1931 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 2 La crisi de la Restauració Entre 1898 i 1931, el sistema de la Restauració cau en crisi. A partir del desastre colonial de 1898, es comença a qüestionar el sistema canovista. Com a resposta a la crisi, apareix el regeneracionisme, un corrent de pensament caracteritzat per la voluntat expressa de renovar el país, no tan sols en el terreny econòmic, sinó també en el cultural, el social i el polític. En efecte, la crisi colonial del 98 va fer que apareguessin nous programes polítics que permetessin sortir de la crisi i, alhora, modernitzar el país.
La voluntat renovadora es va intentar fer tant des de dins del sistema (propostes regeneracionistes dels conservadors i dels liberals), com des de fora (alternatives proposades pels grups de l'oposició política al sistema). El successiu fracàs de les solucions regeneracionistes dels dos partits dinàstics (Conservador i Liberal), entre 1902 i 1923, afegit a les diverses crisis (1905,1909 i sobretot 1917), l'escalada de violència social (pistolerisme), la radicalització de l'oposició, etc. va acabar amb la intervenció militar de Miguel Primo de Rivera, el 1923, el qual va instaurar, amb el beneplàcit del rei, una dictadura militar de caire feixista.
El primer efecte fou la immediata suspensió del sistema constitucional. Però el fracàs de la Dictadura acabarà per influir decisivament en el descrèdit de la monarquia i en la fi del sistema de la Restauració. La definitiva desintegració del règim de la Restauració, malgrat els intents de regenerar el sistema, era un fet. El rei Alfons XIII havia esgotat totes les possibilitats i no li va quedar altra opció que marxar del país. D'aquesta manera s'obria la porta als republicans. El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República. Tornava l'hora dels republicans.
En un clima d'eufòria, molts pensaven que la República podria solucionar tots els problemes que la monarquia, ni amb governs democràtics ni amb una dictadura militar, havia aconseguit. Però la il.lusió duraria poc. Durant la Segona República no només van seguir els problemes, sinó que es van agreujar. Al final de tot plegat, la Guerra Civil. Finalment, cal destacar d'aquesta època l'important paper del catalanisme en la política estatal, intervenint en els anomenats "governs de concentració". A nivell nacional, cal destacar l'obra de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925).
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 3 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 4 Primer apartat LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 1898-1923 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 5 6 El rei Alfons XIII LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 8 9 10 11 12 Partits polítics del període LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 13 Resultats electorals 1901-1923 a Barcelona LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 14 El reformisme dinàstic Antoni Maura José Canalejas LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 15 Diputats catalans entre 1901 i 1923 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 16 Partits polítics a Catalunya 1900-1923 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 17 Segon apartat LES FORCES D'OPOSICIÓ AL SISTEMA LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 18 19 20 21 22 El carlisme LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 23 El republicanisme LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 24 El lerrouxisme LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 25 El socialisme LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 26 El catalanisme LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 27 Tercer apartat LES POLÍTIQUES REFORMISTES D'INICIS DE SEGLE LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 Quart apartat DE LA SOLIDARITAT CATALANA A LA SETMANA TRÀGICA LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 Sindicalisme a Espanya LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 54 El sindicalisme a Espanya: UGT i CNT LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 55 Preus i salaris a Barcelona 1915-1920 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 56 Vagues a Espanya 1905-1931 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 57 Legislació laboral a Espanya LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 58 La Setmana Tràgica (1909) LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 59 Els escenaris a Barcelona LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 60 Les barricades al carrer LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 61 Cinquè apartat LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 Sisè apartat L'IMPACTE DE LA IGM A ESPANYA I CATALUNYA LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 Setè apartat LA CRISI DE 1917 I L'ASSAMBLEA DE PARLAMENTARIS LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 83 84 85 86 Trienni Bolxevic és la denominació que es al període entre 1918 i 1920 (o 1921), emmarcat en l'última etapa de la Restauració borbònica, en el que es van produir importants conflictes socials a Espanya, utilitzant-se habitualment l'expressió de forma restringida per referir-se a les revoltes, manifestacions i vagues que es van produir a la meitat sud d'Espanya, especialment al camp andalús.Les esperances provocades per les notícies que arribaven de la revolució russa entre les masses depauperades es van deixar notar, segons el context local, en moviments urbans o rurals.
87 88 Les Juntes de Defensa LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 89 90 91 92 93 94 Conflictes a Espanya l'any 1917 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 95 L'Assemblea de Parlamentaris LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 96 La vaga de 1917 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 97 La vaga de 1917 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 98 Vuitè apartat ELS ANYS DEL PISTOLERISME I EL TRIENNI BOLXEVIC I LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA 1917-1923 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 99 100 101 102 103 104 L'anarcosindicalista Salvador Seguí: "Les apagades parcials, que al principi podien generar incomoditat, aviat esdevenen gairebé totals.
I això comença a inspirar veritable terror entre la burgesia. Les nits fosques i silencioses, acompanyades d'alguns episodis violents i de la presència inquietant de treballadores desocupades i ressentides, desfermen el pànic entre les classes benestants. Moltes veuen en les apagades el senyal d'insurrecció que ja s'ha viscut a Petrograd, o els recorden la por dels inquietants dies de la que van anomenar Setmana Tràgica de 1909, en què la destrucció i la crema d'edificis religioses feu presagiar que podria passar el pitjor." 105 Conseqüències de la vaga Assoliments del treballadors: En resum, s'aconseguiren les següents fites: Acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores.
Alliberament de la majoria dels presos. Increments salarials significatius. Capacitat legal de negociació dels sindicats. Readmissió dels acomiadats vaguistes per part de l'empresa elèctrica (pràcticament la majoria dels treballadors barcelonins).
106 107 Mesures excepcionals 1916-1923 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 108 109 110 111 112 113 El pistolerisme LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 114 El pistolerisme a Barcelona 1916-1923 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 115 L'assassinat del Noi del Sucre LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 116 Novè apartat LA GUERRA DEL MARROC LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 117 118 Rif Cadena muntanyosa del NO d'Àfrica que en forma d'arc s'estén des de l'estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya, vorejant la costa mediterrània del Marroc.
Cabila Nom donat a cadascuna de les organitzacions tribals dels beduïns i dels berbers, principalment a les dels habitants del Magrib, a la regió de l'Atles. 119 120 121 El Marroc espanyol LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 122 El Marroc espanyol LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 123 124 La guerra del Marroc LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 125 Annual LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 126 El desastre d'Annual (1921) LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 127 128 129 INFORME PICASSO El general Juan Picasso va ser designat per investigar els fets i determinar les possibles responsabilitats dels militars al comandament.
Al juliol de 1922 va presentar les seves conclusions en què seria conegut com l'Expedient Picasso ia les Corts es va formar immediatament després una Comissió de Responsabilitats, però el cop d'Estat de Primo de Rivera de setembre de 1923 va donar carpetada tant a l'Expedient com a la Comissió. Hi va haver acusacions que el rei havia instigat el poc meditat i mal preparat avenç que va propiciar el desastre, cosa que suposadament explicaria el seu suport al cop. De fet, Alfons XIII va amnistiar el 1924 l'únic condemnat pels fets, el general Berenguer.
130 Després de la significativa derrota, la guerra va continuar fins que el reeixit desembarcament d'Alhucemas de setembre de 1925 li va posar fi. Els combats encara es van prolongar fins al juliol de 1927 però en aquesta data Abd-el-Krim es va veure obligat a reconèixer la legitimitat del Protectorat Espanyol del Marroc. El territori romandria sota domini espanyol fins a la independència del Marroc el 1956.
131 Alhucemas LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 132 Deuè apartat LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 1923-1930 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 133 La Dictadura de Primo de Rivera i la complicitat del rei Alfons XIII LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 134 135 El Directori Militar LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 136 137 Els monopolis LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 138 Corporativisme Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d'associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.
L'anticatalanisme de la Dictadura de Primo de Rivera LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 139 140 141 142 Els fets de Prats de Molló LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 143 La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926.´L'objectiu era proclamar-hi la República Catalana.
El pla de l'atac consistia a crear dos grups de militars que, de matinada, travessarien la frontera que separa França amb Espanya (Catalunya del Nord i Catalunya del Sud) i s'endinsarien per camins de muntanya fins a prop d'Olot, on se'ls afegirien diversos grups més vinguts de l'interior. Un cop reunits, l'estratègia marcava de caure per sorpresa per sobre la capital de la Garrotxa per a atacar les casernes de la Guàrdia Civil i dels carrabiners de l'exèrcit espanyol. En aquest moment, aprofitarien l'acció per difondre la notícia de la nova proclamació de la República Catalana mitjançant una emissora que ells mateixos transportarien.
Van intentar formar una mena d'exèrcit d'Estat Català amb desertors de l'exèrcit i exiliats. També aconseguí que se li unissin 60 voluntaris antifeixistes italians, alguns d'ells veterans de guerra, com Ricciotti Garibaldi jr i Arturo Rizzoli, que també actuarien com a instructors militars. 144 145 Onzè apartat LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA 1930-1931 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 146 147 Alfons XIII va nomenar el 28 de gener de 1930 al general Dámaso Berenguer, cap de la seva Cambra Militar, president del govern, amb el propòsit de retornar a la "normalitat constitucional".
Però això ja no era possible si es pretenia enfocar el procés de transició cap a un règim liberal, simplement mitjançant el restabliment de la situació prèvia al cop d'estat de 1923, és a dir, sense tenir en compte la vinculació que havia existit entre la Corona i la Dictadura de Primo de Rivera. 28/01 1930 La Monarquia s'havia vinculat a la Dictadura i ara pretenia sobreviure quan la Dictadura havia caigut. 12 d'octubre de 1930 "Espanya viu sense Constitució".
La Dictadura de Primo de Rivera, en violar la Constitució de 1876, havia obert un procés constituent, afirmava Gómez, que només la Nació podia tancar amb una tornada a la normalitat conduït per: "un Govern constituent, unes eleccions constituents, presidides per un poder neutral que no fos part bel·ligerant en el conflicte creat per la Dictadura, un sistema de llibertat i garanties ciutadanes de plenitud constituent i Corts amb autoritat suprema per crear la nova legalitat comuna." L'error de berenguer La "dictablanda" del general Berenguer és el nom amb què es coneix l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera 1930 148 Els sectors socials que sempre l'havien recolzat, com els patrons i els empresaris, van començar a abandonar-la perquè desconfiaven de la seva capacitat per sortir d'aquell garbull.
Tampoc va disposar la Monarquia del suport de la classe mitjana (la influència de l'Església en aquest sector estava reduint-se substituïda per les idees democràtiques i socialistes), i els intel·lectuals i els estudiants universitaris van mostrar clarament el seu rebuig al rei. AÏLLAMENT DE LA MONARQUÍA: Impossible tornada a la situació d'abans del 1923: Els canvis socials i de valors que s'havien produït en els últims trenta anys no eren res favorables al restabliment del sistema de poder de la Restauració.
Això, unit a la identificació que es va produir entre Dictadura i Monarquia, explica el sobtat auge del republicanisme a les ciutats Així, en aquest ràpid procés de politització, les classes populars i les classes mitjanes urbanes van arribar a la conclusió (com la Dictadura acabava de demostrar) que Monarquia era igual a despotisme i democràcia era igual a República.
149 El Pacte de Sant Sebastià (1930) LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 150 El dia 17 d'agost de 1930 va tenir lloc el Pacte de Sant Sebastià en la reunió promoguda per l'Aliança Republicana en la qual sembla que (ja que no s'hi va estendre acta escrita) s'acordà l'estratègia per a posar fi a la Monarquia d'Alfons XIII i proclamar la Segona República Espanyola.
Per dirigir l'acció es va formar un comitè revolucionari integrat per: 151 - REPUBLICANS: Niceto Alcalá-Zamora, Miguel Maura, Alejandro Lerroux, Diego Martínez Barrio, Manuel Azaña, Marcel·lí Domingo, Álvaro d'Albornoz, Santiago Casares Quiroga i Lluís Nicolau d'Olwer - SOCIALISTES: Indalecio Prieto, Fernando de los Ríos Urruti i Francisco Largo Caballero - La CNT, per la seva banda, continuava el seu procés de reorganització (encara que en aixecar-se la seva prohibició només se li va deixar reconstituir-se a nivell provincial), i d'acord amb el seu ideari llibertari i "antipolític" no va participar en absolut en la conjunció republicano-socialista, per la qual cosa continuaria actuant en la pràctica com un "partit antisistema" d'esquerra revolucionària.
152 El fracàs del primer assalt a la Monarquía El comitè revolucionari Republicà-socialista: presidit per Alcalá Zamora, va preparar: - Insurrecció militar - Vaga general. No obstant això, la vaga general no va arribar a declarar-se i e l pronunciament militar va fracassar perquè els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández van revoltar la guarnició de Jaca el 12 de desembre, tres dies abans de la data prevista. Aquests fets es coneixen com a insurrecció de Jaca i els dos capitans insurrectes van ser sotmesos a un consell de guerra sumaríssim i afusellats. Aquest fet va mobilitzar extraordinàriament a l'opinió pública en memòria d'aquests dos "màrtirs" de la futura República. ESPANYOLS!
Sorgeix de les entranyes socials un profund clam popular que demanda justícia i un impuls que ens mou a procurar-la. Posades les seves esperances en la República, el poble està ja al carrer. Per servir-li hem volgut tramitar la demanda pels procediments de la llei, i se'ns ha tancat el camí. (…) Segurs estem que per sumar als nostres els seus contingents s'obriran les portes dels tallers i les fàbriques, dels despatxos, de les Universitats, fins a de les casernes. Venim a derrocar la fortalesa en què s'ha encastellat el poder personal, a ficar la Monarquia als arxius de la Història i a establir la República sobre la base de la sobirania nacional representada en una Assemblea Constituent.
Mentre, nosaltres, conscients de la nostra missió i la nostra responsabilitat, assumim les funcions del Poder Públic amb caràcter de Govern provisional. Visca Espanya amb honra! Visca la República!
Malgrat el fracàs de l'acció en favor de la República dirigida pel comitè revolucionari, el general Berenguer: - Es va sentir obligat a restablir la vigència de l'article 13 de la Constitució de 1876 (que reconeixia les llibertats públiques d'expressió, reunió i associació) - Convocar per fi les eleccions generals per l'1 de març de 1931 amb l'objectiu d'arribar a constituir un Parlament que, enllaçant amb les Corts anteriors a l'última etapa [la Dictadura de Primo de Rivera] restablís en la seva plenitud el funcionament de les forces cosobiranes [el rei i les Corts] que són eix de la Constitució de la Monarquia Espanyola.
- No es tractava, doncs, ni de Corts Constituents, ni d'unes Corts que poguessin escometre la reforma de la Constitució, per la qual cosa la convocatòria no va trobar cap suport, ni tan sols entre els monàrquics dels partits del torn.
153 El 13 de febrer de 1931 el rei Alfons XIII posava fi a la "dictablanda" del general Berenguer i nomenava nou president La insurrecció de Jaca LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 154 155 El govern va proposar un nou calendari electoral: se celebrarien primer eleccions municipals el 12 d'abril Tothom va entendre les eleccions municipals espanyoles de 1931 com un plebiscit sobre la Monarquia Les candidatures republicano-socialistes havien guanyat en 41 de les 50 capitals de província (era la primera vegada en la història d'Espanya que un govern era derrotat en unes eleccions, encara que a les zones rurals havien guanyat els monàrquics perquè el vell caciquisme seguia funcionant) El dimarts 14 d'abril es va proclamar la República des de les balconades dels ajuntaments ocupats pels nous regidors El rei Alfons XIII es va veure obligat a abandonar el país Aquest mateix dia el comitè revolucionari va esdevenir el Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola Les eleccions municipals d'abril del 1931 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 156 Què cal saber del període 1898-1923?
Què et sembla que va canviar substancialment a partir de l'any 1898 en el sistema de la Restauració ideat per Cánovas al segle XIX? Què s'entén per regeneracionisme? Enumera els problemes que tenia Espanya al començament del segle XX. Què va caracteritzar la primera crisi del sistema polític de la Restauració (1902-1907)? En què consistia la llei de jurisdiccions. Què va ser el moviment de la Solidaritat Catalana? Per què es va crear? Què va ser la Setmana Tràgica i quin fet en va ser el detonant? Quin origen tenien les crisis polítiques de l'any 1917?
Què vol dir que la descomposició política del 1923 "va fer que es busqués una alternativa en una de les velles tradicions del país durant el segle XIX: la conjunció de l'exèrcit amb la Corona"? LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 157 Què cal saber del període 1923-1931? Per quins motius Miguel Primo de Rivera va fer un cop d'Estat l'any 1923? Per què creus que el rei Alfons XIII el va acceptar? Seria una bona decisió? Raona-ho. Quins suports i quines oposicions va tenir la Dictadura de Primo de Rivera? Resumeix l'obra dels directoris militar i civil. Quin fet feia preveure la caiguda del dictador? Per quins motius es va produir la caiguda de Primo de Rivera?
Per què, un cop caiguda la Dictadura, no va ser possible retornar al règim constitucional de la Restauració? En què va consistir el pacte de Sant Sebastià. Per què va ser important amb vista a la creació d'una autonomia política per a Catalunya? Quina va ser l'estratègia dels republicans que es van organitzar per enderrocar la monarquia? LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) 158 BUXAWEB