La Crisi del Sistema de la Restauració a Espanya (1902-1930)

I 126 flashcards i 84 preguntes més al document.

Text del document

Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 1 TEMA: LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1902-1930) Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 2 Contenido ....................................................................................................................................................... 1 1.1 ANTONI MAURA (líder del Partit Conservador) .................................................................... 4 1.2 FETS DEL "CU-CUT"................................................................................................................. 6 1.3 EL GOVERN LLARG DE MAURA (1906-1909)..........................................................................

8 1.4 PARTITS FORA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ.............................................................. 10 1.4.1 EL REPUBLICANISME.................................................................................................. 10 1.4.2 ALEJANDRO LERROUX ............................................................................................... 10 1.4.3 PARTITS CATALANISTES............................................................................................. 12 1.4.4 ELS CARLINS ...............................................................................................................

14 1.4.5 EL PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL (PSOE)..................................................... 15 1.4.6 ELS SINDICATS............................................................................................................ 15 1.5 LA SETMANA TRÀGICA ......................................................................................................... 18 1.5.1 CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA............................................................ 23 1.6 JOSÉ CANALEJAS (LÍDER DEL PARTIT LIBERAL PROGRESSISTA)........................................... 24 1.7 LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA..................................................................................

26 1.8 ESQUEMA RESUM DELS DIFERENTS PARTITS I SINDICATS D'AQUEST PERÍODE. ............... 32 2. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ. SEGONA PART (1914-ABRIL DE 1931).................................. 35 2.1 LA SITUACIÓ A LES CORTS ................................................................................................ 35 2.2 LA CRISI DE 1917............................................................................................................... 36 2.2.1 JUNTES DE DEFENSA.................................................................................................. 36 2.2.2 ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS......................................................................

38 2.2.3 PROTESTES SOCIALS ........................................................................................... 39 2.3 LA VAGA DE LA CANADENCA............................................................................................ 41 2.3.1 EL PROJECTE D'ESTATUT............................................................................................ 43 2.4 EL PISTOLERISME (1916-1923) ......................................................................................... 44 2.5 EL DESASTRE D'ANNUAL...................................................................................................

46 2.6 LA SITUACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL ............................................................................. 50 3. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA ............................................................................... 55 3.1 DIRECTORI MILITAR (1923-1925) .................................................................................. 56 3.2 EL DIRECTORI CIVIL (desembre de 1925-gener 1930)................................................... 59 3.3 ELEMENTS D'OPOSICIÓ A LA DICTADURA..................................................................... 60 3.4 LA DICTABLANDA...........................................................................................................

62 Bibliografía .................................................................................................................................. 64 Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 3 1.LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ. PRIMERA PART (1902-1914) El tancament de Caixes va provocar la dimissió del president Silvela el 1900, que marxarà de la política i deixarà com a líder del Partit Conservador a Antonio Maura. Per la seva banda, Sagasta, que morirà al 1903, es retirarà de la política i la figura que liderarà el partit Liberal serà José Canalejas.

A partir del setzè aniversari d'Alfons XIII (17 de maig de 1902) passarà a assumir directament les tasques de rei, unes obligacions que fins aquell moment havia dirigit la seva mare. Alfons XIII, a diferencia del seu pare, serà un polític molt més intervencionista, és a dir, farà servir el seu poder per contradir o intervenir en la tasca del govern, un fet que provocarà algunes crisis. FALTA EL TEMA D'ALFONS XIII REPÀS QUINS SÓN ELS ELEMENTS ENDÈMICS DEL SEGLE XIX QUE ESTAN PRESENTS A L'ENTRADA DEL SEGLE XX? Es mantindrà la manipulació del sistema electoral accentuant la manca de democratització i d'oberturisme polític.

La política actuava de manera independent a la opinió pública i això provocava un creixent sentiment apolític del que sortien afavorits els sindicats. Existeix, després de l'assassinat de Cànovas i la mort de Sagasta, una crisi de lideratge en els dos partits dinàstics. L'estat manifesta una gran incapacitat per integrar les noves forces socials aparegudes a finals dels segle XIX, especialment les faccions polítiques i sindicals dels treballadors així com els moviments nacionalistes. El creixent protagonisme dels militars (desprestigiats després de la derrota de Cuba) sempre recolzats pel monarca.

Els governs acudien a l'exercit i la Guàrdia Civil per solucionar problemes civils i intervenir en les continues proclamacions d'Estat de Guerra (feien creure que ells eren els únics que podien reestablir l'ordre a Espanya). La necessitat de crear una reforma agrària que donés a mans productives les terres en situació de mà morta. El conflicte regionalista accentuat ara per la pèrdua de Cuba. Silvela i Antoni Maura (Partit Conservador) Sagasta i José Canalejas (Partir Liberal) Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 4 El 1901 una sèrie de vagues deixaven de manifest el descontent de la classe treballadora i el poder creixent de les forces sindicals.

Aquestes vagues sempre eren contestades pel govern de la mateixa manera; declarant l'estat de guerra i amb una violenta intervenció de les forces d'ordre públic. Dels primers anys del segle XX destaca el 17 de febrer de 1902, quan els sindicats anarquistes proclamen una vaga general que implicarà a gairebé 150.000 treballadors/es a Barcelona. La vaga va aconseguir paralitzar els diaris, el transport, els bancs, etc, durarà set dies, i la resposta va ser molt violenta.

Es va decretar l'estat de guerra (recordeu que decretant aquest estat els ciutadans/es perden els drets constitucionals), es van detenir els líders sindicals, van morir uns 12 treballadors, i es van il·legalitzar durant un temps els sindicats. A mesura que passin els anys aquesta conflictivitat social anirà creixent i radicalitzant-se. 1.1 ANTONI MAURA (líder del Partit Conservador) Antoni Maura havia format part del Partit Liberal de Sagasta perquè German Gamazo, el seu cunyat, l'havia introduït en política. Ell serà ministre d'Ultramar, recordeu l'estudi que presentarà a les Corts espanyoles abans d'iniciar-se la Guerra de Cuba.

Les diferencies entre la coneguda com a secció Gamacista, amb 87 escons al 1898, dintre del partit, i els seguidors de Sagasta, van provocar que aquests abandonessin el partit i actuessin com a grup independent. A la mort de German Gamazo, Maura esdevé líder del grup el 1901 i serà quan s'afiliï al Partit Conservador de Cànovas (assassinat al 1897) que llavors estava liderat per Francisco Silvela. Aquesta acció de passar d'un partit a un altre es diu transfuguisme i ha estat i, és encara avui visible a la política espanyola1 . Quan el 1903 Silvela deixa el seu càrrec, Maura passarà a ser el líder del partit Conservador i president del Govern.

Maura, a les eleccions de 1903, va pressionar per evitar el falsejament electoral limitant el poder dels cacics i va aconseguir que aquestes eleccions fossin de les més 1 Un exemple clar el podríem veure actualment en el número important de polítics de Ciutadans que abandonen el partir per marxar a altre formació política. Un exemple de transfuguisme el trobem en el cas de la moció de censura de Múrcia l'any 2021. https://www.publico.es/politica/tamayazo-murcia-son-tres-transfugas-cs-murcia.html Il·lustració 1 Antoni Maura Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 5 netes de tota la Restauració.

Maura va ser un polític REGENERACIONISTA, va ocupar la presidència del govern en diferents ocasions destacant el conegut com Govern Curt (1903- 1904) i Govern Llarg (1906-1909). És molt important entendre aquesta figura política tant rellevant a la nostra Història. Maura sabia que hi havia una part molt important de la població que no participava de la política. Aquest fet era un problema perquè provocava un descrèdit de les institucions i l'estat, i perquè les persones que no creien en l'estat podrien intentar enderrocar-lo a partir d'una revolució.

En aquest intent de popularitzar la política intentarà cridar a participar activament en política, a la anomenada, "sana majoria silenciosa", és a dir, la "massa neutre"; aquelles persones que sense tenir una ideologia clara es podien interessar per la política si veien la seva utilitat.2 L'objectiu era fer-los veure que la política era una eina de transformació social i que té impacte directe en la millora de les seves vides. Però, com fer-ho? Maura ho tenia clar, calia fer una "REVOLUCIÓ DES DE DALT".

Aquesta revolució es basava en tota una sèrie de reformes que tinguessin una repercussió directa i profitosa en la població i així vincular-los de nou a la política, fer-los recuperar la confiança en les institucions. D'una banda pretenia desvincular als cacics de la política. El caciquisme s'havia consolidat com un espai de corrupció extrema que feia malbé la imatge de les institucions. Maura també, pretenia evitar un aixecament popular, una revolució que fos incontrolable i salvatge.

Más que nunca es ahora necesario restablecer aquella ya casi olvidada, de tiempo que ha que fue perdida, confianza entre gobernantes y gobernados; y ya no hay más que un camino, que es la revolución audaz, la revolución temeraria desde el Gobierno, porque la temeridad es, no obra de nuestro albedrío, sino imposición histórica de los ajenos desaciertos.

Nunca habría sido fácil la revolución desde el Gobierno, nunca habría sido recomendable, si hubiera podido dividirse la facultad y esparcirse la obra en el curso del tiempo; pero cada día que pasa, desde 1898, es mucho más escabrosa, mucho más difícil, y el éxito feliz mucho más incierto; y no está lejano el día en que ya no quede ni ese remedio […]. FONT: Antonio MAURA. Treinta y cinco años de vida pública, 1902-1913. Madrid: Biblioteca Nueva, 1917, p. 86 2 Actualment hi ha una part de la població força important que no veu en la política una utilitat clara. Moltes d'aquestes persones ni tant sols van a votar a les diferents eleccions.

Aquest fet representa un problema greu per a qualsevol estat perquè implica que una part de la ciutadania no creu en l'eficàcia de la política. Si les persones no veuen aquest resultat però creuen estar en una situació d'injustícia i penúria, aquesta situació podria provocar una revolució que canalitzés aquest sentiment d'una manera més violenta. Per aquesta raó Maura intenta recuperar la confiança de la població en la política. Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 6 Una de les primeres lleis que aprovarà, tot i tenir en contra a la patronal, serà la Llei del Descans Dominical, el 1904 i que donava descans els diumenges els treballadors/es.

També es va proposar acabar amb el sistema electoral corrupte i fomentar la participació electoral, per aquesta raó, a les eleccions de 1903, va intentar eliminar, en part, el poder dels cacis i el sistema corrupte, però el resultat va ser terrible pel sistema de torn pacífic de partits dinàstics. A Barcelona el republicanisme va tenir un gran èxit. La lliçó estava apresa, alliberar el sistema podria portar a un model d'estat republicà. Els monàrquics el van acusar d'haver posat en joc la monarquia. Durant el govern curt va intentar consolidar la figura del rei entre la ciutadania i va iniciar una sèrie de viatges pel país. El 1904 Maura i Alfons XIII visitaran Barcelona.

Maura havia arribat a alguns acords amb el sector més conservador de la Lliga Regionalista, representada per Francesc Cambó. Durant la visita un anarquista va intentar assassinar a Maura però finalment només el va aconseguir ferir. No va ser la darrera vegada que el van intentar assassinar. El final del govern curt de Maura s'explica per les desavinences amb el monarca. El 1904, Maura escull com a Cap de l'Estat major (càrrec militar) a un general que el rei no li convenç, ja que volia a Polavieja que era el candidat que agradava a la seva Mare. Definitivament Maura decidirà dimitir i serà substituït com a president del govern pel general Azcárraga.

Entre el govern curt i el llarg, quan no governa Maura, passaran alguns fets molt rellevants que marcaran el seu govern llarg a partir de 1906. 1.2 FETS DEL "CU-CUT" La revista Cu-Cut era una publicació satírica vinculada a la Veu de Catalunya. Normalment, aquesta revista catalanista, publicava vinyetes on es burlava de l'exercit i dels militars. El 1905 es van realitzar eleccions municipals i la Lliga va obtenir un èxit molt considerable, un triomf que van celebrar al conegut com Banquet de la Victòria al Fronton Condal. Aprofitant aquesta celebració, la revista "Cu-cut" va publicar una vinyeta antimilitarista (il·lustració 2).

Estava clar que la vinyeta es burlava de la derrota de Cuba i de com l'exèrcit espanyol no havia tingut ni una sola victòria des de feia gairebé un segle. Els militars, ja molt irritats amb els partits catalanistes, als que acusaven d'amenaçar la unitat d'Espanya, van intervenir sense autorització judicial a la redacció de la revista, van aturar la seva publicació i van segrestar els números que ja estaven impresos. No era la primera vegada que els militars atacaven unes publicacions, però si va ser la més violenta. També van aprofitar per atacar la seu del diari "La Veu de Catalunya".

Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 7 El president del govern (Eugenio Montero Ríos) va dimitir, i a més, per acontentar als militars, s'aprovarà la LLEI DE JURISDICCIONS. Aquesta llei deia: Artículo 1º. El español que tomara las armas contra la Patria bajo banderas enemigas o bajo las de quienes pugnaran por la independencia de una parte del territorio español, será castigado con la pena de cadena temporal en su grado máximo a muerte. Art. 2º.

Los que de palabra, por escrito, por medio de la imprenta, grabado, estampas, alegorías, caricaturas, signos, gritos o alusiones, ultrajaren a la Nación, a su bandera, himno nacional u otro emblema de su representación serán castigados con la pena de prisión correccional. En la misma pena incurrirán los que cometan iguales delitos contra las regiones, provincias, ciudades y pueblos de España y sus banderas o escudos.

La Llei de Jurisdiccions (el dia de la votació abandonaran el congrés els diputats catalans com a senyal de rebuig) va estimular el sentiment catalanista que, dirigit per Francesc Cambó, aconseguirà unir diferents tendències polítiques sota un sol nom, la coalició SOLIDARITAT Il·lustració 2. Vinyeta publicada el 25 de novembre de 1905 a la revista Cu-Cut. Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 8 CATALANA (1906). Aquesta coalició agrupava tots els partits catalanistes a excepció dels lerrouxistes i dels partits dinàstics. La formaven forces polítiques carlines, republicanes, nacionalistes d'esquerres i de dretes, fins i tot, sectors anarquistes, etc...

El 1907 es convoquen eleccions provincials i aquesta coalició es presentarà sota un únic programa, El Programa del Tívoli. A les eleccions provincials, i més tard a les generals, van aconseguir un veritable èxit obtenint 41 del 44 escons, però la Setmana tràgica acabarà fent desaparèixer aquesta coalició. 1.3 EL GOVERN LLARG DE MAURA (1906-1909) Maura tornava a guanyar les eleccions el 1906 i com a president del govern intentarà acabar amb el sistema electoral corrupte. Per fer-ho, va aprovar 3 lleis molt importants (Preston 2021).

És veritat que sabia que per aprovar aquestes lleis primer necessitaria una majoria amplia a les Corts, i tot i que sembli contradictori per aconseguir aquesta majoria, les eleccions de 1906 van ser una de les més corruptes de la història del nostre país. Aconseguida aquesta forta majoria, Maura podia afrontar el seu objectiu a partir d'aquestes lleis: 1- La llei de Justícia Municipal: Pretenia acabar amb la capacitat dels cacics de fer xantatges i pressionar els candidats. 2- La Llei electoral (1907): Destacaran dos elements importants per una part el sufragi obligatori: Todo elector tiene el derecho y el deber de votar en cuantas elecciones fueran convocadas en su distrito.

Els que no votaven pagarien un 2% més d'impostos, tot Primer principi de coincidència, enrobustit per seguides manifestacions de l'opinió catalana, és l'afirmació que la llei anomenada de les jurisdiccions ha de derogar-se... Dignificar el sufragi, corromput, més ben dit, ignorat com a funció lliure dels ciutadans que amb l'emissió del vot trien la representació nacional, és un altre objectiu i objectiu primordial de la Solidaritat. Moltes de les funcions d'ensenyança, beneficència i obres públiques han d'ésser confiades a organismes regionals, representatius de la personalitat de les regions, amb possessió de mitjans propis per a exercitar-les.

Els municipis han d'ésser restituïts a llur veritable condició de societats naturals, amb esfera d'acció pròpia seva, i diferent i independent de l'Estat... Solidaritat Catalana. Programa del Tívoli. 1907 Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 9 i que aquesta penalització no es portarà a terme. El que pretenia era mobilitzar a les masses neutres (sectors rurals sobretot que no participaven en política). També cal destacar el famós article 29 que deia: Art. 22. En los distritos donde no resultaren proclamados candidatos en mayor número de los llamados a ser elegidos, la proclamación de candidatos equivale a su elección y les releva de la necesidad de someterse a ella.

Aquesta llei va accentuar el nivell de corrupció entre els cacis. La llei permetia escollir de manera directe els candidats a les Corts que no tinguessin rivals, per exemple, si a la circumscripció electoral de Barcelona li toca un número determinats d'escons i es presenta aquest número, no caldrà fer eleccions i aquests candidats seran escollits de manera directe. Quina repercussió va tenir aquests article? A les eleccions de 1910, 119 escons a les Corts es van escollir directament per l'article 29, pocs, comparats els 146 que sortiran el 1923. (Preston 2021) 3- Llei de l'administració local (1907): pretenia donar més autonomia als ajuntaments (finalment no es va aprovar).

Maura dimitirà després dels coneguts com fets de la Setmana Tràgica. RECORDEU LA REVOLUCIÓ DES DE DALT DE MAURA "Uno de los primeros y más importantes orígenes del mal que aqueja a la patria consiste en el indiferentismo de la clase neutra. Yo no sé si su egoísmo es legítimo, aunque sí sobran causas históricas para explicarlo. Lo que digo es que no se ha hecho un ensayo para llamarlos con obras, que es el único lenguaje a que ellos pueden responder; llamarlos con obras vibrantes, para despertarlos y conmoverlos, para arrancarlos de su inanición y de su egoísmo, para traerlos por la fuerza a la vida pública.

Por eso he dicho y repito que España entera necesita una revolución en el gobierno radicalmente, rápidamente, brutalmente; tan brutalmente que baste para que los que estén distraídos se enteren, para que nadie pueda ser indiferente y tengan que pelear hasta aquellos mismos que asisten con resolución de permanecer alejados (…). MAURA, A. Treinta y cinco años de vida pública, 1902-1913. Madrid, Biblioteca Nueva, 1917 PER REFLEXIONAR Maura s'equivocava en aquesta intent de captivar a la majoria de la població perquè ell, quan cridava a la sana majoria silenciosa, a la massa neutre, ho feia pensant en la classe mitjana.

Cal indicar que la classe mitjana a l'Espanya de principis del segle XX representava una gran minoria respecte a les classes més empobrides, així que poques coses va aconseguir modificar Maura en una Espanya molt convulsa. Penseu que el terrorisme sindicalista estava en un moment molt àlgid, a les primeres dècades del segle XX es viuran més de 70 atemptats. Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 10 1.4 PARTITS FORA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 1.4.1 EL REPUBLICANISME Representa la principal força d'oposició als partits dinàstics. Després de "La Gloriosa" es produeix una enorme divisió que genera diferents partits republicans.

El 1903 es crea Unió Republicana (UR) que pretenia tornar a recuperar la unió dels sectors republicans. El partit estava presidit per Nicolás Salmerón. Alejandro Lerroux tenia un paper molt important dins del partit. Reivindiquen: - Tornar a la Constitució de 1869 - La proclamació de la República. - Convocar corts constituents. La UR aconseguirà unir les principals forces republicanes a excepció del Partir Republicà Democràtic Federal (PRDF). 1.4.2 ALEJANDRO LERROUX Cordovès nascut el 1864. Serà diputat per primera vegada el 1901 sota el partit Unión Republicana. Va arribar a Barcelona el 1901 recolzat pel govern central i amb la intenció de treure protagonisme els partits nacionalistes.

Tindrà un enorme seguiment entre els proletaris i serà el creador de la primera "Casa del Poble" a Barcelona. Lerroux és periodista, escriurà a "El intransigente", "El País", "El progeso", etc... Els seus articles es reflecteix el seu sentiment: - Anticatalanista - Anticlerical - Populista (demagògia) Destaca la seva gran capacitat oradora que aviat li donarà un enorme recolzament popular, serà tant rellevant que el seu moviment polític es conegut com Lerrouxisme. Promou protestes obreres a la zona del Paral·lel on era conegut com "L'emperador del Paral·lel". Aconsegueix ser diputat a les eleccions de 1901, 1903 i 1905 mostrant-se com una alternativa al conservadorisme de la Lliga.

Il·lustració 3 Nicolás Salmerón Il·lustració 4 Alejandro Lerroux Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 11 Lerroux parlarà sobre les Bases de Manresa que acusa de ser "incongruentes, reaccionarias, mantenedoras de privilegios antiguos, creadoras de otros nuevos, con alma y tendencia disgregadora, separatistas, inspiradas en un espíritu clerical y aprobadas por obispos de maldita memoria".

L'historiador Joan B.Culla afirma que "Contra el que vol el tòpic, l'aparició i l'èxit del lerrouxisme són inseparables de la situació de Barcelona del mil nou-cents, una ciutat fortament industrialitzada, en plena puixança material i cultural i en plena efervescència – polaviejisme, Tancament de Caixes...- de les seves classes mitjanes i altes, mobilitzades entorn de la nova bandera catalanista, però on les classes populars estan quasi absolutament desproveïdes d'eines d'actuació política i sindical, on l'ample territori de les esquerres no és més que un camp de runes acumulades per la inexorable ensulsiada del federalisme, per la impotència del socialisme, per la desorganització i el sectarisme dels llibertaris (anarquistes), per l'esclerosi dels grupets republicans..." (B.Culla 1988) Alejandro Lerroux serà un líder indiscutible d'aquestes masses proletàries que es senten orfes políticament.

El seu discurs es basava en: El republicanisme La crítica social L'anticlericalisme L'obrerisme Anticatalanisme El discurs de Lerroux tenia un gran suport entre el proletariat de Barcelona, però la seva defensa de l'exèrcit li anirà treien adeptes. No oblideu que va estar a favor de l'atac a la seu de la revista "Cu-Cut" i a favor de la Llei de Jurisdiccions. Aquests elements li faran perdre seguidors i, en un intent de recuperar-los, escriurà un dels articles més violents i menyspreables de la història d'Espanya. Aquest article publicat l'1 de setembre de 1906 al diari La Rebeldía es titulava "¡Rebeldes!

¡Rebeldes!", i deia: Rebelaos contra todos: no hay nadie o casi nadie justo (...) Sed arrogantes como si no hubiera en el mundo nadie ni nada más fuerte que vosotros, no lo hay. La semilla más menuda prende en la grieta de granito, echa raíces, crece, hiende en la peña, rasga la montaña, derrumba el castillo secular (...) triunfa. Sed imprudentes, como si estuvieseis por encima del Destino y la Fatalidad.

Sed osados y valerosos, como si tuvieseis atadas a vuestros pies la Victoria y la Muerte (...) Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 12 Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y haced hogueras con sus papeles (...) Nos os detengáis ni ante los sepulcros, ni ante los altares... El pueblo es esclavo de la iglesia: vive triste, ignorante, hambriento, resignado. cobarde, embrutecido por el dogma y encadenado por el temor al infierno.

Hay que destruir la iglesia." Com podeu veure, el text té un llenguatge molt directe, violent, demagog i populista. A la frase subratllada podeu veure com fa una crida a violar religioses i cremar esglésies. Les seves paraules ressonaran com les d'un oracle de l'antiguitat durant els fets de la Setmana Tràgica i això li acabarà passant factura política, perdent el favor de la majoria de la classe proletària catalana, moderant el seu discurs i dirigint-se al centredreta ideològic. Amb tot, no hem de menysprear la seva figura, que serà cabdal a la política espanyola, ocupant el càrrec de president del govern en diferents ocasions durant la II República espanyola.

A partir dels fets del "Cu-Cut", que hem vist anteriorment, i l'aprovació de la llei de Jurisdiccions, recordeu que apareixerà una nova coalició de partits sota el nom de Solidaritat Catalana a la que s'afegirà la Unió Republicana (UR) on formava part A.Lerroux. Aquest apropament del partit a forces catalanistes provocarà el rebuig de Lerroux que l'abandonarà i acabarà creant un partit nou el 1908 anomenat Partit Republicà Radical (PRR). 1.4.3 PARTITS CATALANISTES Des de la seva creació el 1901, la Lliga Regionalista era el partit catalanista més important.

D'arrel conservadora, el seu líder Enric Prat de la Riba, escriurà "La Nacionalitat Catalana" al 1906 un manifest ideològic on exposarà les bases del catalanisme conservador de la Lliga. Sent la nacionalitat una unitat de cultura, una ànima col·lectiva, amb un sentir, un pensar, y un voler propis, cada nacionalitat ha de tenir la facultat de acomodar la seva conducta col·lectiva, això és, la seva política, al seu sentiment de les coses, al seu seny, al seu franc voler. Cada nacionalitat ha de tenir el seu Estat [...] L'aspiració d'un poble a tenir política pròpia, a tenir un Estat seu, és la fórmula política del nacionalisme.

La aspiració a que tots els territoris Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 13 de la mateixa nacionalitat s'acoblin sota la direcció d'un Estat únich és la política o tendencia pan-nacionalista Així'l nacionalisme català, que may ha estat separatista, que sempre ha sentit intensament l'unió germanívola de les nacionalitats ibèriques dintre de l'organisació federativa , és aspiració enlairada d'un poble que, ab consciencia del seu dret y de la seva força, marxa, ab pas segur, pel camí dels grans ideals progressius de la humanitat.

E.Prat de la Riba; La Nación Catalana La Lliga serà un partit molt influent en la política catalana encara que, desprès de l'èxit de la Candidatura dels 4 presidents, va patir una davallada i no va aconseguir un seguiment social tant important com el que aconseguia el republicanisme de la Unión Republicana que els va superar a les eleccions a la diputació de Barcelona de 1903, a les eleccions legislatives de 1903 i també a les eleccions generals, a la diputació i a l'ajuntament, totes, al 1905. Dins de la Lliga existia una divisió interna que no trigarà a esclatar desprès d'aquests resultats.

Per una part trobem el sector dels intransigents, que no volien cap mena de pacte amb el govern central i volien assolir totes les aspiracions catalanistes. Per altra part, estava la cúpula del partit que pretenia consolidar una relació d'acords amb el govern estatal. Quan Maura visita Barcelona amb el rei el 1904, tot i que la Lliga havia establer un boicot a aquesta visita, els líders del partit es reuniran amb el president Maura. Això va provocar que el sector més intransigent marxés per formar el 1906 el Centre Nacionalista Republicà.

Després dels fets de la Setmana Tràgica, el 1910, aquest partit farà coalició amb altres federalistes i republicans d'esquerres formant la Unió Federal Nacionalista Republicana que va treure bon resultat a les eleccions de 1910 i que acabaran signant el Pacte de Sant Gervasi el 1914 amb el Partit Radical de Lerroux en un intent d'unificar i ampliar vots per aturar a la Lliga Regionalista. Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 14 1.4.4 ELS CARLINS Els Carlins havien abandonat la idea d'arribar a imposar un dels seus pretendents a la corona mitjançant la força.

A finals del S.XIX ja van aparèixer els primers partits d'arrel carlista, com per exemple, el Partido Católico Nacional dirigit per Cándido Nocedal. Els carlins havien creat a principis de segle el grup conegut com Requetès, era una secció paramilitar que en moltes ocasions s'encarregava d'actuar a les ciutats contra el republicanisme i l'obrerisme. El 1919, Juan Vázques de Mella crea el Partit Tracidionalista que passarà a anomenar-se Comunió Tradicionalista el 1931. No oblideu que aquest ajudarà els colpistes durant la Guerra Civil de 1936 i recolzaran la dictadura de Franco.

Lo que constituye una nación es lo que suele llamarse, en un sentido metafórico, alma nacional, espíritu nacional; y el espíritu nacional está constituido por un fondo común de creencias, de sentimientos, de aspiraciones y tradiciones fundamentales. Vazques de Mella. 1939 Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 15 1.4.5 EL PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL (PSOE) El 1879 Pablo Iglesias funda el PSOE. Com a director del diari El Socialista, exposa els seus articles la ideologia socialdemòcrata del partit. Aconsegueix un recolzament social a Madrid, Astúries, País Basc i Andalusia.

El 1899 el PSOE tenia 3.000 afiliats, el 1915 eren 15000 afiliats i a la dècada dels 20 duplicava el número, aconseguint 30.000 afiliats. Com a resposta els fets de la Setmana Tràgica de 1910, es presentaran amb els republicans a les eleccions creant la Coalició Republicano-socialista i aconseguiran el seu primer escó a les Corts que ocuparà el diputat Pablo Iglesias. En un dels seus discursos a les Corts Iglesias afirmava que: "El partido que yo aquí represento aspira a concluir con los antagonismos sociales,... esta aspiración lleva consigo la supresión de la magistratura, la supresión de la iglesia, la supresión del ejercito...

No nos interesa hacer buenos obreros y empleados, buenos comerciantes. Queremos destruir la sociedad actual desde sus comienzos". 1.4.6 ELS SINDICATS Si el segle XIX, sobretot a la segona meitat, s'havia caracteritzat per l'aparició dels primers sindicats i els esclats dels primers conflictes laborals. Les primeres dècades del S.XX veuran la consolidació del poder dels grans sindicats (CNT i UGT) i la radicalització del moviment obrer que anirà incrementant el seu número d'afiliats i simpatitzants. 1.4.6.1 LA UGT Recordeu que la Unió General de Treballadors (UGT) va néixer el 1888 i estava especialment lligada al PSOE.

Poc a poc anirà augmentant el seu número d'afiliats aconseguint 120.000 el 1914 i arribant els 240.000 el 1920. Entre els principals objectius de la UGT destaquen: - Aconseguir millores i reformes socials i laborals pels treballadors/es. - La participació del proletariat en política. - Utilitzar l'acció política per consolidar els seus objectius. - Acabar amb el capitalisme i assolir l'emancipació del proletariat a partir d'una revolució obrera internacional.

Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 16 En el XIII Congrés de la UGT celebrat a l'octubre de 1918, Largo Caballero va resultar triat secretari general, mentre que el seu anterior càrrec de vicepresident el va passar a ocupar Julián Besteiro, mantenint-se en la presidència un ancià i malalt Pablo Iglesias, conegut cada vegada més com «el Abuelo». El 1917 Esclata la Revolució bolxevic a Rússia i una part tant del PSOE com de la UGT l'abandonaran per formar el 1921 el Partit Comunista Espanyol (PCE).

1.4.6.2 LA CNT El 1900 apareix la Federación de Sociedades de la Resistencia de la Región Española o coneguda també com la Nueva FTRE, es tracta d'una organització sindicalista d'ideologia anarquista. La Vaga general promoguda pels anarquistes el 17 de febrer de 1902 a Barcelona per millores salarials i laborals. S'estén més o menys una setmana. Tot i ser força pacífica a l'inici anirà radicalitzant-se. La intervenció de l'exercit provocarà 12 morts, 40 ferits y 500 detinguts. L'anarquisme queda força desfet, es prohibeix la Nueva FTRE. Molts obrers ara es dirigiran cap al lerrouxisme. Després del "fracàs" de 1902, l'anarquisme torna a diversificar postures.

El sector més extremista inicia de nou atemptats terroristes: - 1904 Contra Antoni Maura Il·lustració 5: Antonio García Quejido, primer secretari general de la UGT, el centre Largo Caballero secretari general a partir de 1918 fina al 1938 i a la dreta Julian Besteiros vicepresident de la UGT de 1925-1931 i de 1932-1934) Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 17 - 1905 Atemptat fallit contra Alfons XIII - 1906 Atemptat a la boda d'Alfons XIII i Victoria Eugenia de Battemberg El 1907 a partir de les estructures formades per la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona es crear Solidaritat Obrera (1907).

El nom neix com a resposta a la recentment apareguda Solidaritat Catalana (recordeu que era una coalició de partits formada arran dels fets del "Cu-Cut"). Aquell any es publica el diari d'aquesta agrupació sindical sota el mateix nom "Solidaridad obrera", és un diari molt important que es caracteritza per ser: - Apolític - Exigir l'emancipació de la classe treballadora - Favorable a la revolució i la lluita obrera. Ferrer i Guardia, un pedagog anarquista molt rellevant, creador del diari "Huelga General" es posiciona en contra dels atemptats i a favor de la vaga general indefinida com la millor manera de pressionar a la burgesia.

Desprès dels fets de la Setmana Tràgica es crearà la Condeferació Nacional de Treballadors (CNT). Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 18 Il·lustració 6: Afiliats a la CNT Més del 50 % dels afiliats són catalans i la majoria d'aquests de Barcelona. Només els cenetistes catalans doblaven en número als afiliats de la UGT a tota Espanya. Els membres més destacats eren: Salvador Seguí (El Noi del Sucre) escollit Secretari general al Congrés de Sants de 1918, Joan Peiró (secretari general de la CNT després de la mort de Seguí i fins 1929) i Àngel Pestaña (una de les figures més rellevants de l'anarquisme).

Il·lustració 7De esquerre a dreta: Salvador Seguí (noi del sucre), Joan Besteiros i Àangel Pestaña. 1.5 LA SETMANA TRÀGICA La Setmana Tràgica s'explica entenent diferents aspectes que portaran a l'esclat desfermat de la violència el juliol de 1909. La derrota de Cuba, amb la mort de familiars i amics i el desprestigi nacional, havia provocat el rebuig de la població contra els polítics els que consideraven culpables d'aquest fet. La ciutadania, coneixedora de la precària situació de l'exèrcit, entenia que reclutar sodats no tenia cap altre finalitat que portar a aquests a una mort garantida, mentre les classes dirigents mantenien el seu estatus mitjançant la corrupció.

Unes idees que durant anys havien sostinguts alguns sindicats i polítics. Paral·lelament, els militars humiliats per la derrota a Cuba i assenyalats com a responsables de la humiliació, veien en una possible guerra fora del país, una possibilitat de redimir la seva imatge i recuperar el prestigi perdut després de Cuba. El 1906 es va celebrar, en un context internacional de cursa colonialista, la coneguda com Conferència d'Algeciras que acabarà amb la cessió de la zona del Rif a Espanya perquè aconseguís pacificar aquesta zona del nord del Marroc.

Per a Espanya aquesta era una oportunitat per recuperar un espai en el taulell de la política internacional i representava: Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 19 A nivell econòmic, la Companyia del Nord Africà i la Societat Espanyola de mines del Rif es va encarregar d'explotar les mines de plom i ferro de la zona. A nivell polític, significava poder tornar a formar part de la política colonial internacional, recuperar el paper perdut després de la guerra de Cuba. Aquesta zona del Rif estava controlada per cabiles3 dirigides pel rei Bu Hamara. Dues companyies mineres, una espanyola i una francesa, van pactar amb el rei Bu Hamara l'explotació i cessió de les mines del Rif.

El monarca va signar l'acord i va esdevenir el principal interlocutor amb les cabiles. Aquestes cabiles van entendre que aquest acord era una traïció del rei cap a ells i el 1908 van atacar les explotacions mineres, van empresonar el rei i el van assassinar. Durant els primers dies de juliol de 1909 les cabiles rifenyes van atacar la línia ferroviària que s'estava creant per facilitar el comerç de les mines de ferro. La pressió de la burgesia que explotava aquelles mines, del rei i dels militars, va provocar que Antoni Maura, a partir de l'11 de juliol, enviés una gran quantitat de reservistes al Marroc.

Els reservistes eren soldats que havien fet el servei militar (recordeu que aquest era de 6 anys). Per descomptat no estaven cridats al Marroc els fills de les famílies riques que podien pagar la redempció en metàl·lic que els alliberava de fer el servei militar. Aquests reservistes eren en molts casos homes amb un treball i una família que depenia d'ells, i ara, havien de deixar-ho tot per anar a lluitar a un conflicte que creien que era per mantenir els privilegis d'uns pocs. Com afirma Juan Aviles 3 S'anomena cabila a un grup de persones que tenen elements comuns ancestrals, normalment es fa servir com a sinònim de tribu.

A la zona del Rif aquestes cabiles eren una forma d'organització política i administrativa. Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 20 Il·lustració 8: Reservistes al port de Barcelona. Farré; Maura no hizo nada para informar a la opinión pública. En cambio, la prensa izquierdista supo explotar la idea de que el gobierno sacrificaba la vida de los obreros españoles para proteger los negocios mineros de unos cuantos ricos... Los que iban a Marruecos a morir eran sólo los pobres, los que no tenían 2000 pesetas para la "redención en metálico".

Además, los hombres movilizados eran en su mayoría casados y con hijos." (Farré 2002) L'escriptor Benito Pérez Galdós escrivia també: "[...] ya es hora de oponer a los atrevimientos de nuestros gobernantes algo más que el asombro seguido de resignación fatalista, algo más que las maldiciones murmuradas, algo más que las protestas semejantes a cohetes que estallan con luces y ruidos, apagándose al punto en cobarde silencio.

Forzoso es que alguien, sea quien fuere, clame ante la faz atónita del pueblo español, incitándole a contener enérgicamente las insensateces de los que trajeron la guerra del Rif" Aquests reservistes van ser cridats a Barcelona per sortir en vaixell des del port el dia 18 de juliol de 1909. Sobre el vaixell, afirmen alguns testimonis, es podien trobar a les dones d'alguns burgesos que els van donar una medalla de la verge perquè els protegís. Es va organitzar una manifestació a Barcelona i una altre a Madrid.

La indignació es va anar escampant i poc a poc desembocarà en la unió i radicalització de postures existents anteriorment com ara l'antimilitarisme (recordeu els Fets del "Cu-cut!"), l'anticlericalisme (consolidat ja des de el segle XIX) i l'obrerisme. El 24 de juliol es crea un comitè de vaga format per lerrouxistes, socialistes i anarquistes. El 26 de juliol de 1909 Solidaritat Obrera convoca una vaga general a Barcelona. Només 24 hores després esclatava al Marroc la batalla del Barranco del Lobo que acabava amb la vida de centenars d'espanyols.

Un fet que a més deixava clar que la guerra al Marroc afectava sobretot a persones obreres que no havien pogut pagar la redempció en metàl·lic, i que a més, les classes humils entenien que anaven a la guerra a defensar els interessos dels polítics, dels militars i dels banquers. Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 21 La vaga esdevé una revolta urbana. Els vaguistes es fan amb armament, van aixecar barricades. Les protestes agafen un caire profundament anticlerical. Es cremen: Escoles religioses. 21 de les 58 esglésies de Barcelona. 30 dels 75 convents de Barcelona Es cremen objectes de culte Es profanen tombes.

Es realitzen danses i vexacions amb els cadàvers "En poco tiempo, toda la ciudad ardió. Se quemaron una serie de edificios religiosos en un monumental acto de fe revolucionaria: en la inmesa pira quemaban años de superstición, de dominación, de leyenda oscura. Los librepensadores no daban crédito a sus ojos." Ferrer i Guardia El president Maura declara l'Estat de guerra i envia a l'exèrcit. El 29 de juliol Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 22 Il·lustració 9: Ferrer i Guardia assistint el Judici el Castell de Montjuic arribaran a Barcelona els reforços de la Guàrdia Civil i tropes militars.

L'acció d'aquests efectius va ser molt violenta i poc a poc, la tensió va anar decreixent fins que finalment, el 2 d'agost es recupera una situació de normalitat. La repercussió va ser molt important. Es produeixen més d'un centenar de morts, més de 3000 detinguts i es van realitzar 216 consells de guerra a 1725 persones. D'aquests consells de guerra es van decretar 175 sentències de desterrament, 59 cadenes perpetues i el tancament dels sindicats i escoles laiques. Durant aquesta setmana van morir 110 persones i 7 membres de les forces d'ordre públic.

A més, van ser condemnats a pena de mort cinc persones entre les que es trobaven un noi al que se l'havia vist ballar amb els cadàvers per la ciutat i que patia una disminució intel·lectual. Entre els cinc condemnats a pena de mort també estava Ferrer i Guardia. Aquest darrer era un conegut anarquista de gran capacitat adquisitiva que havia estat el fundador de la Nova Escola. Aquesta condemna va provocar una indignació a nivell internacional.

«Por negligencia o estupidez, el gobierno ha confundido la libertad de instrucción y conciencia, el derecho innato a razonar y expresar su pensamiento, con el derecho de oposición, asimilándolo a una agitación criminal»; The Times Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 23 Il·lustració 10 Manifestació a Bèlgica a favor de l'alliberament de Ferrer i Guardia.

El dia que van assassinar a Ferrer i Guardia, Joan Maragall publicava un article extraordinari a la "Veu de Catalunya" anomenat "La Ciudad del Perdón", l'article deia: "Cómo podéis permanecer así de tranquilos en vuestra casa y en vuestras ocupaciones sabiendo que un día, de buena mañana, en lo alto de Montjuïc, sacarán del castillo un hombre atado, y lo harán pasar ante el cielo y el mundo y el mar, y el puerto que trafica y la ciudad que se levanta indiferente y poco a poco, muy poco a poco, para que no tenga que esperar, lo llevarán a un rincón del foso, y allí cuando sea la hora, aquel hombre, aquella obra magna de Dios en cuerpo y alma, vivo, con todas sus capacidades y sentidos, con este mismo afán de vida que tenéis vosotros se arrodillará de cara al muro, y le meterán cuatro tiros en la cabeza, y él dará un salto y caerá muerto como un conejo...

él, que era un hombre tan hombre como vosotros... ¡acaso más que vosotros!" 1.5.1 CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA Caiguda del govern de Maura (Puja al govern durant uns mesos Segismundo Moret) La manca d'implicació política provoca un desengany de les forces socials i la vinculació amb el sindicalisme apolític. Pèrdua de vots de la Lliga Regionalista i enderrocament de Solidaritat Catalana. Els lerrouxistes i els republicans nacionalistes tot i no dirigir el moviment va aconseguir augmentar el seu recolzament polític social. Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 24 Il·lustració 11 José Canalejas Esdevindrà a nova manera de fer del proletariat.

S'acusa a la lliga d'aprovar la repressió contra Catalunya. Les forces catalanistes d'esquerres s'uneixen i es crea la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) Un any després es formarà la coalició republicanosocialista aconseguint el PSOE el seu primer escó. Canalejas aprovarà la Llei de lleves que escurçava el temps del servei militar i s'eliminava la redempció en metàl·lic. CONTRA L'EGLÈSIA L'anticlericalisme és un fenomen complex arrelat a sectors de la societat espanyola. Les forces progressistes i anarquistes culpaven a l'església de la situació d'endarreriment del país. L'església tornava a tenir un paper important amb la Restauració.

El rei mostrava a l'exèrcit i a l'església com base de la seva política. El lerrouxisme havia iniciat una forta campanya anticlerical. 1.6 JOSÉ CANALEJAS (LÍDER DEL PARTIT LIBERAL PROGRESSISTA) Canalejas va governar en un moment especialment complex. Mesos després de la Setmana Tràgica, pujava a la presidència del govern. Havia estat ministre en períodes anteriors. Era un regeneracionista convençut, segurament el darrer president del govern regeneracionista. Va intentar donar resposta a algunes de les problemàtiques més rellevants de la seva època. Entre les diferents lleis que va aprovar cal destacar: Llei de Congregacions Religioses.

Recordeu que el 1887 la Llei d'Associacions no contemplava les congregacions Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 25 religioses. Des de les desamortitzacions l'estat s'havia compromès a pagar els costos de l'activitat i manutenció de l'Església. Aquest era un important cost, i més encara, quan s'havien anat ampliant cada vegada més el número de congregacions religioses a Espanya. En un intent d'aturar aquest increment, Canalejas pretenia redactar aquesta llei tant polèmica i complexa en un període no inferior a dos anys.

Durant aquest temps de redacció de la llei, el president temia que creixés encara més el número de congregacions religioses al país, així que decideix aprovar una llei que mentre durés el temps de crear la de Congregacions o associacions religioses, li permetés aturar la formació de nous ordres religiosos a Espanya. Aquesta llei s'anomenarà la Llei del Cadenat. ARTÍCULO ÚNICO: No se establecerán nuevas Asociaciones pertenecientes a Órdenes o Congregaciones religiosas canónicamente reconocidas, sin la autorización del Ministerio de Gracia y Justicia consignada en Real Decreto, que se publicará en la 'Gaceta de Madrid', mientras no se regule definitivamente la condición jurídica de las mismas.

No se concederá dicha autorización cuando más de la tercera parte de los individuos que hayan de formar la nueva Asociación sean extranjeros. Si en el plazo de dos años no se publica la nueva ley de Asociaciones, quedará sin efecto la presente ley. Por tanto: Mandamos a todos los Tribunales, justicias, jefes, Gobernadores y demás autoridades, así civiles como militares y eclesiásticas, de cualquier clase y dignidad, que guarden y hagan guardar, cumplir y ejecutar la presente Ley en todas sus partes. 1912: Llei de Reclutament o de lleves que suposa l'obligació de realitzar per tots els ciutadans (homes) el servei militar. Es va reduir de 6 a 3 anys el servei militar.

També és permetrà la possibilitat de pagar quotes per escurçar el temps de duració. Amb 2000 pts es farien 5 mesos, amb 1000 pts 10 mesos. Tothom havia de fer un mínim de temps al servei militar, una llei que està molt influència pels fets ocorreguts a la Setmana Tràgica. Reducció de la jornada laboral a 9 hores diàries. 1912: Lleis de millora laboral per a la dona, la coneguda i revolucionaria "LLEI DE LA CADIRA" per la que tots els empresaris havien de tenir unes cadires a disposició de les seves treballadores (La llei ho feia pensant sobretot en dones embarassades). Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 26 Il·lustració 12 Assassinat de Canalejas.

Llei mínima del treball infantil, per la qual no es podia contractar ningú menor de 10 anys. Llei de Mancomunitats que permetia la possibilitar que diferents províncies es mancomunessin. Aquesta idea havia sorgit al 1907 de la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba. El 12 de novembre de 1912, el president Canalejas era assassinat per un anarquista a la Puerta del Sol de Madrid. Algunes d'aquestes lleis com la de Mancomunitats quedaran pendents d'aprovació.

1.7 LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA Tot i que durant aquestes pàgines hem estat parlant de Catalunya, cal tenir present que Catalunya políticament no tenia existia, és a dir, havia estat un territori molt important anteriorment al Decret de Nova Planta però posteriorment s'havia dividit en quatre províncies que actuaven de manera més o menys independents. No existia una estructura territorial on encabir a Catalunya, així que la Llei de Mancomunitats permetrà com a mínim recuperar l'entitat jurídica i administrativa de Catalunya. Calia unir forces per desenvolupar un autogovern i una gestió general que impliqués a les 4 diputacions catalanes (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona).

De la Diputació de Barcelona neix la idea de presentar una proposta al govern que es farà efectiva en octubre de 1911 amb les «Bases de la Mancomunitat Catalana» signada per les 4 diputacions. Posteriorment es presentarà el govern central. 1912: Canalejas aprova el projecte de Mancomunitats tot i tenir figures contraries a la llei dins del seu propi partit. El 5 de juny de 1913 el Congrés dels Diputats aprovava la llei. El 12 de novembre Canalejas és assassinat abans que aprovés el Senat la llei. El nou president Eduardo Dato aprovarà definitivament la llei refrendada pel Senat el desembre de 1913.

Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 27 A propuesta del Ministro de la Gobernación. y de acuerdo con mi Consejo de Ministros. Vengo en decretar lo siguiente : ARTÍCULO 1º Para fines exclusivamente administrativos que sean de la competencia de las provincias, podrán éstas mancomunarse. La iniciativa para procurarlo podrá partir del Gobierno, de cualquiera de las Diputaciones Provinciales o de uno o de varios Ayuntamientos que reúnan el 10 por 100 cuando menos de los habitantes de las respectivas provincias.

Las Corporaciones solicitadas o requeridas por la entidad iniciadora de la constitución de la mancomunidad, cuando estén dispuestas a concertarse, designarán sus representantes y una vez reunidos procederán éstos a la redacción del oportuno proyecto. Si el Gobierno concede la autorización, la mancomunidad se constituirá con plena y absoluta capacidad y personalidad jurídicas para cumplir los fines taxativamente consignados en el acuerdo o propuesta.

Con exclusiva relación a los mismos, representados por su Presidente y por medio de una Junta general de los diputados de las provincias asociadas y de un Consejo permanente nombrado por éstas, podrá ejercer las facultades y realizar los servicios que puedan concedérsele, de entre los que por ley correspondan exclusivamente a las Diputaciones Provinciales.

El Gobierno, por Real decreto acordado en Consejo de Ministros, a propuesta del de la Gobernación, podrá ordenar la disolución de la mancomunidad, siempre que en sus acuerdos y propuestas resulte infringida alguna ley del Reino, o, cuando de aquéllos pueda inferirse algún peligro para el orden público o los altos intereses de la Nación Diciembre de 1913. Ley de Mancomunidades. La Mancomunitat s'aprovava només amb la possibilitat de portar a terme activitats o accions administratives, és a dir, no tindrà poder legislatiu. A més disposarà del mateix pressupost que tenien aquestes províncies anteriorment per separat.

Tot i que la llei era oberta a totes les províncies espanyoles les úniques que es van mancomunar van ser les catalanes. Un cop aprovada la llei es va redactar un Estatut de la Mancomunitat de Catalunya el gener de 1914. Article 1. Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, acollint-se al Reial decret de 18 de desembre de 1913, s'uneixen indefinidament per constituir la Mancomunitat catalana […]. Article 2. Seran competència de la Mancomunitat tots els serveis Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 28 i totes les funcions que la legislació provincial vigent permet establir i exercitar a les diputacions provincials.

[…] Així mateix, seran de competència de la Mancomunitat i són, per tant, traspassats a la mateixa, els següents serveis de les diputacions mancomunades: 1. Construcció de carreteres dels actuals plans provincials […]. 6. Els serveis que amb posterioritat a la constitució de la Mancomunitat una o més diputacions acordin traspassar a la Mancomunitat […]. Article 4. La Mancomunitat serà representada pel president i governada per una Junta o Assemblea deliberant i un Consell permanent.

FONT: Estatut de la Mancomunitat de Catalunya, aprovat per les quatre diputacions provincials catalanes (9 gener 1914) Il·lustració 13 Membres de la Mancomunitat de Catalunya Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 29 Així, la Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 6 d'abril de 1914 sota la presidència d'Enric Prat de la Riba que farà un discurs el dia de la investidura: "El moment d'ara, aquest moment que G. a D. he pogut viure, en que neix, en que comença a ser la Mancomunitat, en un moment de gran transcendència per la terra catalana. Som a una girada fonamental decisiva, de la vida catalana: la Mancomunitat clou un període, i n'obra, n'inicia un altre.

Cloem el període que comença amb la caiguda de Barcelona amb el decret de Nova Planta, amb la supressió del Consell de Cent, i de la Generalitat; i n'inicien un altre que és el demà, que és el pervindre... Aquest any es compleixen 200 anys que Catalunya en una lluita en torn de qüestions dinàstiques va perdre el regim autonòmic que lliurava una part del seu Govern a la seva representació popular i aristocràtica. Durant aquesta dos segles cap institució nascuda de la seva voluntat i plena del seu esperit, que la representés tota sencera, com sencera la representaven i dirigien, les juntes de Brassos i l'antiga Diputació que varen llegar-nos aquesta Casa.

Doncs bé senyors diputats; des d'ara, des d'aquest moment que hem pogut viure, Catalunya tindrà una institució que la representarà tota sencera que donarà forma corporal a la seva unitat espiritual, que donarà una organització jurídica a la seva personalitat. Però la Mancomunitat ens planteja amb mes urgència que mai, un altre problema, un problema de poder, de funcions d'autonomia. L'Estat que autoritza a les províncies per a Mancomunar-se no s'ha desensenyorit de res, no ha traspassat a la Mancomunitat cap de les funcions que congestionen l'administració central.

I sense les delegacions, la Mancomunitat que com a personalitat és tot, com a poder no és res; és el paper i el segell de que parlava un il·lustre amic que m'escolta, és la capsa buida, és el vas que espera el contingut. La nostra feina capital, doncs, durant aquest primer període és estudiar, preparar i obtenir les delegacions. I això suposa dificultats de tota mena." Discurs de constitució de la Mancomunitat pronunciat per Enric Prat de la Riba. VII-1914 Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 30 COM S'ORGANITZAVA LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA?

La Mancomunitat tindrà majoritàriament com a política la proposada per la Lliga Regionalista que era el partit majoritari sense assolir mai la majoria absoluta. El seu objectiu principal era modernitzar Catalunya a partir de dotar a tots els municipis de carreteres i camins d'accés, de telèfon, d'escola pública i una biblioteca popular a cada comarca. Problemes: El procés de cessió de competències de les províncies a la Mancomunitat va ser lent i no va finalitzar fins 1920. La mancomunitat també va disposar de molt pocs recursos econòmics i només va durar uns anys fins 1924.

Farà una política encaminada a: - Desenvolupar les infraestructures com ara la xarxa viària, reforma postal i telefònica. -1921 es crea es Servei Meteorològic de Catalunya. - Pla d'acció agrària que pretenia la modernització del camp i l'agricultura. - Va impulsar els Estudis agraris i el cooperativisme agrari. 2 per província Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 31 - Foment de la cultura i la llengua que es va materialitzar en la creació de biblioteques populars.

- Ofereix una àmplia oferta que es pot dividir en vuit grans àmbits: l'ensenyament superior, normal, primari, tècnic i industrial, comercial, artístic, popular i professional - L'institut d'Estudis Catalans va impulsar la Normativa Ortogràfica de Pompeu Fabra i posteriorment la Gramàtica catalana. - Creació d'entitats de catalogació i protecció del patrimoni cultural. - Renovació pedagògica: - Modernització de l'Escola Industrial - Escola del Treball - Escola de l'Administració Local (cos de funcionaris catalans) Els 3 presidents de la Mancomunitat van ser: De 1914 a 1917 Enric Prat de la Riba De 1917 a 1923 Josep Puig I Cadafalch De 1923 a 1923 Alfons Sala.

Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 32 1.8 ESQUEMA RESUM DELS DIFERENTS PARTITS I SINDICATS D'AQUEST PERÍODE. DINS DEL SISTEMA PARTIT CONSERVADOR És un partit dinàstic conservador. ANTONI MAURA -GOVERN CURT (1903-1904) -GOVERN LLARG (1906-1909) -Intent de cridar a la massa neutre a la política. "Sana majoria silenciosa". COM HO VOL FER? -Revolució des de Dalt. -GOVERN LLARG: -Llei electoral (1907) art.22. -Projecte de reforma de l'adm local. (+ poder als ajuntaments) -INP (institut nacional de previsió) i lleis per estimular l'agricultura. DIMITEIX DESPRÈS DELS FETS DE LA SETMANA TRÀGICA.

PARTIT LIBERAL PROGRESISTA És un partit dinàstic una ica més progressista que el conservador. JOSÉ CANALEJAS (assassinat al nov de 1912 per un anarquista) -GOVERN (1910-1912) -Reformes església – estat: llei del cadenat (1910). Obj de la llei: poder redactor una llei d'associacions religioses en el termini de 2 anys i evitar la proliferació de congregacions religioses que estaven sufragades per l'estat. -Reformes socials:- Llei de reclutament o lleves (1912).

Tots els homes han de fer el servei militar -Reformes territorials:- Llei de Mancomunitats (1912) -Altres: Llei de la cadira (1912), abolició de l'impost als consums (1911) Oscar Heredia Canals Mª DEL Puerto Muñoz Ferreiro 33 FORA DEL SISTEMA UNIÓN REPUBLICANA (1903) És UN PARTIT REPUBLICÀ PROGRESISTA. NICOLÁS SALMERÓN OBJECTIUS: Tornar a la Constitució de 1869, Proclamació de la República, Corts constituents. ALEJANDRO LERROUX "L'EMPERADOR DEL PARAL·LEL" (POPULISTA, ANTICATALANISTA). A partir de que la Unió Republicana s'unís a Solidaritat Catalana abandona el partit i crea el Partit Republicà Radical (1908) PSOE (1879) PARTIT SOCIALISTA. ASPIRA A REVOLUCIÓ DE CLASSES.

PABLO IGLESIAS OBJECTIUS: Establir una revolució…