El Franquisme: Estructura, Evolució i Crisi

I 102 flashcards i 68 preguntes més al document.

Text del document

Franquisme (1939-1975) Primer franquisme (1939-1959) Introducció El franquisme crearà I'estat legitimat per la victòria de la guerra i caracteritzat per: Autoritarisme: Extrem Totalitarisme: L'estat controla tots els aspectes de la vida social, política i econòmica Caudillisme: va ser un sistema de govern liderat per només una sola persona que exercia el poder de forma autoritària i carismàtica Francisco Franco Unitarisme: forma d'organització política que defensa la unitat política i territorial d'un estat sense reconèixer autonomies o particularismes històrics Centralisme: el poder i la presa de decisions es concentra en el govern central La repressió: us sistèmic de la violència per mantenir el control social 2.Suports socials al règim 1.

El règim es recolzarà des la mateixa guerra amb les famílies que seran els pilars fonamentals de la dictadura. 2. L'exèrcit sera el suport més destacat i participa activament, molts polítics, ministres i governadors civils sortiran d'aquí. La Falange Española i Tradicionalista de les JONS será el partit únic i qui proveirà al règim de les bases ideològiques de controlar els mitjans de comunicació i també ocuparan càrrecs a l'administració. A més de tot això també apostara la simbologia i els trets identificatius feixistes tal com la camisa blava, és a dir, uniformitat. Himnes de caire militar, aportarà la salutació feixista i per últim un nacionalisme radical amb aspiracions imperials. 3.

L'església catòlica: li donarà ple suport del règim a canvi de privilegi sobre el suport de la societat. El matrimoni civil i el divorci estaran prohibits. El model nou de nacionalcatolicisme, Espanya passar ser un Estat catòlic i impregnarà tota la societat. 4. La monarquia: per contraposició a la república, els monàrquics veuran en el franquisme una forma de tornar la monarquia a Espanya. A nivell social, el règim rebrà suports de: 1. L'oligarquia econòmica 2. Propietaris agrícoles 3. Sectors socials més conservadors 4. Burgesia financera i petita burgesia de províncies 5. Grans terratinents 3.

L'estructura del nou Estat: les lleis fonamentals i la democràcia orgànica La dictadura franquista va voler donar una imatge de legalitat a través d'una sèrie de lleis fonamentals que pretenien substituir una inexistència constitució i les corts, aquesta constitució i corts van ser anomenades democràcia orgànica, buscan L'aparença cap a l'exterior les lleis començaran a partir del 1938, un any abans de acaba la guerra civil. 1. Primera llei Fuera del trabajo 1938: aquesta era una llei que regulava les relacions laborals i estableix els principis del nacional sindicalisme. 2.

Fuero dels espanyols 1945: conjunt de deures i drets dels espanyols però sense cap garantia per poder exercir-lo, dins d'aquesta trobem la llei de referèndum nacional. 3. Llei de referèndum nacional 1945: el cap de l'estat podria sotmetre a consulta popular les qüestions que considerades oportunes 4. Llei constitutiva de les corts (1942): llei mitjançant la qual es creen les lleis com a òrgan legislador, superitat a la funció sancionadora del caudillo. 5. Llei de successió (1947): és la llei que establia l'Estat com a un regne i que preveia la monarquia com a règim successor del franquisme. 6.

Llei de principi del moviment nacional 1958: Es la llei que va prolongar l' any 1958 que recupiloba i actualitzava totes les lleis anteriors i on va establí el moviment nacional com a únic partit i va establir que tots els alts càrrecs passessin ser membres nats del moviments.

tots els funcionaris públic estaven obligats a lliurar els principis del moviment Aquest sistema de lleis franquistes rebutjava el sistema democràtic basat en la voluntat popular, el sufragi i en la separació de poder, i que organitzava la participació popular a partir de tres unitats bàsiques que son: la familia, el municipi i el sindicat, es el que s'anomena democràcia orgànica, un nom amb el que pretenia donar legitimitat democràtica al Franquisme però evitant clarament la democràcia representativa.

Tots els representant a corts eren elegits per Franco i rebien el nom de procuradors a partir de la llei orgànica de l'Estat de 1966 van sorgir els anomenats els procuradors pal terç familiars que eren elegits per mitjà del sufragi pels caps de família, aquestes corts no eren elegides democràticament i no tenien un poder legislatiu ja que era el govern l'organisme que devia quins projectes de lleis poden passar a les corts i quins s'aprovaven directament, estar tapava només s'un òrgan de col·laboració amb el cap d'Estat perquè Franco controlava el poder legislatiu i tenien drets a vetar les lleis 4-Etapes i Evolució del règim 4.1 primera etapa: la segona Guerra Mundial i la hegemonia del nacional sindicalismo(1939-45) Al començament de la segona guerra mundial el franquisme va mostra el seu suport a les potències de l'eix que li havien ajudat durant la guerra civil, Espanya pero no es troba en condicions de manera que Franco va declara la neutralitat d'Espanya, més endavant alemanya i Itàlia van sondejar l'integració d'Espanya em el conflicte i Franco es va entrevistar amb Hitler en Hendaia(1940).

4.2.Aïllament internacional 1945-1950 Quan la segona guerra mundial acaba (1945) Espanya quedara aïllada internacionalment degut que era l'últim reducte feixista a Europa, al 1946 es va crear l'ONU però una de les condicions per entra eren que no poden tenir una política dictatorial-feixista, a mes d'això va condemnar obertament la dictadura franquista i retirarà les ambaixades a Madrid, en Espanya això es vendrà com un tancament contra els enemics d'Espanya. Però realment el franquisme volia sobreviure i per això van haver de fer canvis: 1. Eliminació de la salutació Feixista. 2.

La llei de suscecio 1947 on Espanya es convertia en un regna on Franco tindria que designar un rei, amb això es crearà un Consell de rellancia i Consell del regne, que eren els òrgan de elecció d'un rei. Al 1948 Estat Units d'Amèrica no incluirá a Espanya al pla Marshall. 4.3 reconeixement internacional i predomini del nacionalisme (1947-1953) A partir de 1947 la configuració de dos blocs antagònics a nivell internacional el conformen Estats Units i l'URSS que provocarà l'inici de la guerra freda, en aquest nou context els Estats Units i els països occidentals busquen aïllats per lluitar contra el comunisme.

El Franquisme va treure profit presentar-se com un règim profundament anti-comunista, malgrat les condemnes verbal de la comunitat internacional, aquesta comunitat començava obrir-se al règim franquista i relaxar les seves condemnes. El remolc de la nova situació al 1951 Franco va decidir fer una remodelació del govern per facilitar l'apropament a les potències occidentals. El nou gabinet de Franco es va caracteritzar per predomini del nacionalcatolicisme, que donava més pes als catòlics en comptes dels falangistes, a més l'almirall Luís Carrero Blanco va començar al seues ascens a la còpula del règim, sent anomenat subsecretària de la presidència és a dir la mà dreta de Franco.

L'any 1953, Franco va obtenir el definitiu reconeixement internacional amb l'assignatura del Pacte de Madrid 1953 i el concordat amb la Santa Seu.

Els acords amb els Estats Units van incloure aspectes de caràcter defensiu i econòmic i els seus països es van comprometre a l'ajuda mútua en cas d'un posible conflicte, els Nord Americans va obtenir d'Espanya un seguit d'instal·lacions militar en territori espanyol, com son les bases de Tornejos, Morón, Saragossa i Rota, en canvi Espanya rebia material belic per reforça les forces armades i ajudes econòmiques i tècniques, a més els acords amb els estats units van servir per regularitza les relacions diplomàtiques i comercials amb els països occidentals, fruit d'això Espanya entrarà en l'Unesco al 1953 i a l'Onu al 1955.

4.4 Els primers intents d'obertura Arribats a mitjans dels anys 1950 si bé l'admissió d'Espanya en el context internacional va suposar un alleujament per la supervivència del franquisme, la majoria dels problemes interiors que petia el país segueixen sense resoldre, la situació econòmica d'Espanya en els anys 50 encara era força delicada: els nivells de producció augmenten molt lentament i el nivell de vida era substancialment inferior dels altres països europeus. Espanya estava molt endarrerida.

El racionament (repartició d'aliment), la fam, les rectrincions elèctriques i l'atur en l'indrustria segueixen marcat la vida quotidiana de la població i tot així les ajudes rebudes per part del govern dels estats units, les crisis internes no van abreujar, al contrari es en aquest moment quan s'evidencien les primers símptomes de descontentament, com a conseqüència de la carestia de productes i la fam.

5.Situació econòmica i razonamiento (1939-1959) Un dels objectius principals de la primera etapa del franquisme va ser la autosuficiència econòmica és a dir la autarquía, per això es va fomentar una política de aïllament exterior i de substitució de lliure mercat per la intervenció de l'estat en l'economia. La política autàrquica va tenir tres grans àmbits d'actuació 1. Reglamentació del comerç exterior de manera de que totes les importacions i exportacions van passar ser controlades per l'Estat. Amb aquesta mesura es pretenia limitar al màxim els intercanvis amb l'exterior reduint dràsticament les Importacions.

Els resultats d'aquestes restriccions va ser l'encariment dels productes que l'estat havia d'importa i una gran escassetat de béns de consum 2. Foment de la industria sobretot la de interès estratègic amb la finalitat de assegurar la independència militar i política del nou Estat: una sèrie de lleis van afavorí la creació d'empreses públiques i la nacionalització del sector considerats indispensables també es fomentarà el desenvolupament de les indústries de béns d'equipament que van rebre ajudes públiques considerables, fet que va tenir com a conseqüència d'una despesa pública molt elevada.

Així al 1941 es va nacionalitzar totes les companyies de ferrocarrils i es va crear la red nacional de ferrocarriles españoles (Renfe). L'any 1945 es va procedir a la nacionalitza la Compañía Telefónica nacional Española (CNTE). L'any 1941 es va fundar el Instituto nacional de industria (INI), destinat a ser el nou promotor d'aquesta nova política industrial l'Ini va impulsar un gran nombre d'empreses públiques, alhora que l'Estat va prioritzar les inversions als sector vinculat als interessos de la defensa militar. Son d'aquestes època empreses com: Iberia, Banco exterior de España, Endesa i Seat 3.

Va afectar al sector agrari, l'estat va passar a regular la producció , la comercialització, els preus i el consum de la majoria de productes. Els baixos preus oficials van provocar un descent de la producció i alhora va fer baixar la productivitat que va situar-se en començaments del segle 20.

Els resultats de la política autàrquica va ser un profund estancament econòmic, caracteritzat pel colapsa del comerç exterior, el descens de la peodixop del comuns i la disminució del nivell a mes va provocar una frenada de les tendències modernitzador es de la economia espanyola i va comportar una ampliació amb els nivells de vida amb l'Europa occidental, la reglamentació de la economia autàrquica comportava el control del mercat-per part de l'Estat, els productors agrícoles estaven obligats a lliurar la producció a un preu de tasca i l'administració era l'encarregada de vendre els productes a un preu també regular.

El resultat va ser la manca d'abastaments d'aliments i el racionament dels productes de primera necessitat que es van passar a distribuir per mitjà d'una cartilla de racionamiento mitjançant la qual s'establia la petita quantitat de productes que un familia podía adquirir en un període de temps determinat. La taxació de preus dels aliments per sota del seu valor va comportar que molts productors preferisin amagar la producció per vendre-la al mercat negre que els proporcionava uns guanys més elevats.

El frau del mercat negre afectava als aliments, matèries primeres i els productes industrials els preus dels quals solien ser molt superiors als oficials arribant a multiplicar el seu valor fins a 3 o 4 vegades. 6.Unes dures condiccions de vida Durant aquesta primera etapa del franquisme el nivell de vida de la població va disminuir considerablement com a consecuencia de la inflació i els sous baixos, segons dades oficials al cost de vida de Barcelona va multiplicaran per 5,4 només en la primera dècada dels franquisme, mentre que l'increment salarial només va pujar un 2,7.

D'aquesta manera la fam va afectar significativament a la població i la precarietat es va fer evident per exemple amb la banca de habitatges que va provocar la proliferació del fenomen del barraquisme, a causa d'aquesta situació es va estendre malalties ja eradicades i la taxa de mortalitat va augmentar significativament .

7.Evolució de l'oposició 7.1 Primera etapa:1939-1944 LA primera etapa es va caracteritzar per la difícil i arriscada de les organitzacions polítiques i sindicals, tot i la implacable repressió policials, alguns nuclis de sindicalistes de la CNT i de la UGT dels partits obrers com el PSOE o el PSUC i el POUM i de republicans com Esquerra republicana (ERC) van intentar reconstruir la seva estructura en la clandestinitat, seran en tots els casos estructures molt febles.

Però el fet més significatiu durant aquesta etapa va ser el manteniment d'una activitat guerrillera (aquella on militars camuflats es fiquen en mig de la guerra, atacaven de forma secreta) per part dels anomenats Maquis, antics combatents republicans que no és resignaven a la derrota, els maquis van organitzar des-de França partides de guerrilles que van entrar a Espanya i que actuaven en les zones rurals i de muntanya de tots els Pirineus, també realitzaran alguna acció significativa a ciutats com Madrid i Barcelona.

L'acció més espectacular va ser la invasió de la Vall d'Aran al 18 d'octubre 1944, els maquis van ocupar la vall durant 10 dies però finalment van ser derrotats, malgrat això l'activitat guerrillera es va mantenir de manera residual fins al 1952.

7.2 segona etapa: 1944-1948 LA segona etapa va comportar certa activitat animada per la victòria aliada en la segona Guerra Mundial, la possibilitat d'una intervenció aliada a Espanya va provoca la crearia de plataformes unitàries de l'oposició, son un exemple la Alianza Nacional de forces democràtiques que integraven organització provinent de l'etapa republicana, ben aviat, però van sorgir diferències entre els sector que defensaven la restauració d'una republicà és a dir republicans i els que defensaven a apropar-se a una monarquia.

També hi havia discrepàncies entre com derrocar el Franquisme, uns defensaven la intervenció dels aliats i altres aspiraven per una inserreccio general de la població. 7.3 tercera etapa (1948-1951) Va ser la etapa de la desmoralitzar a causa de la consolidació de la dictadura.

Moltes organitzacions van quedar afeblides, com per exemple la CNT i d'altres van desaparèixer al interior del país com com va ser el POUM, l'UGT i els partits nacionalistes, mentre que els partits com el PSOE es desgasta a en lluites i escissions, mentre eren a l'exterior del país 7.4 Quarta etapa (1951-1957) Davant el fracàs del renaixement d'una oposició política, la oposició al règim pasa ser vertebrada pels moviments socials i les classe populars. La reacció de més transcendència va ser la vaga de tramvies de Barcelona convocada a conseqüència del deteriorament de la vida a causa del augment de preus.

L'any 1951 l'increment de 20 cèntims del preu del bitllets va provocar un boicot generalitzat de la població, que va culmina en una vaga general el 12 de març de 1951,com a conseqüència, el governador civil i l'alcalde de Barcelona van ser destituïts i la pujada de preus anulada, posteriorment l'any 1957, un segon increment de preus va provocar una nova vaga de tramvies.

Paral·lelament el moviment d'estudiants s'anava aixecant i els anys 1956-57 es van desenvolupar les primeres revoltes d'estudiants a les universitat de Madrid i Barcelona com a protesta a les detencions que van haver arran la segona vaga a Barcelona, més de 700 d'aquest estudiantes, van ser sancionats, aquest però va ser l'inici d'un important moviment estudiantil contra el franquisme.

Segon Franquisme 1.El canvi d'orientacions 1.1 el governs del "desarrollismo" El govern format per Franco l'any 1957, i els successius d la dècada dels 60 va comportar un canvi significatiu de l'orientació del franquisme, sobretot l'àmbit econòmic, serà una etapa dominada plenament pels anomenats tecnòcrates, aquesta nova generació de polítics, alguns dels quals estaven vinculat al Opus Dei i molt ben relacionats amb les elits econòmiques consideraven el creixement econòmic com la principal garantia d'estabilitat social.

El seu perfil era més tècnic que ideològic i tenien com objectiu més important l'integració a la llestos de l'estat, els criteris de racionalitat i eficiència econòmica per assegurar la continuïtat del règim, així apostaven per un reformisme tècnic que sense cues tions ça dictadura través una sortida a la greu situació econòmica i social derivada de la autarquía 1.2 Pla d'estabilització La primera acció Correctora de la economia espanyola, impulsada pels tecnòcrates, va ser l'anomenat pla d'estabilització 1959, el seu objectiu era posar fi al fort intervencionisme estatal i afavorir la liberalització i financiera. El programa d'actuació componia de 3 grans eixos 1.

Estabilització de l'economia: pel tal de reduir la inflació es va pujar el tipus d'interès bancari, es limitar la concessió de crèdits i es van congelar els salaris per poder limitar el dèficit públic, també es va proposar fer una reforma fiscal per incrementar recaptació la i limitar la despesa de l'Estat 2. Liberalització Interior de l'economia: es va dur a terme a partir de la eliminació d'organisme estatals interventors i posant fi a la reglamentació dels preus fixos, 3.

Liberalització exterior:l'objectiu era eliminar els obstacles a mercaderies estrangeres i facilitar la inversió de capital exterior, en aquest sentit es va devaluar la pesseta gairebé un 50% respecte al dòlar A canvi d'aquest compromisos diversos organismes internacional van otorgarà prestats a Espanya per poder prendre front a la greu situació econòmica i evitar una possible suspensió de pagaments, a mes llarg termini totes aquestes mesures pretenien incorporar l'economia per poder posar les bases d'un creixement econòmic posteriori 1.3 els plans de desenvolupament Dels plans d'estabilització i desenvolupament econòmic i social en total se'n van promulgar tres amb una vigència quadriennal (cada 4 anys, es van fixar del sistema que tenia la Unió soviètica pero era cada 5 anys ).

Per supervisar-ne el funcionament es va crear el càrrec de comissari del pla de desenvolupament per al qual va ser anomenat Laureà López Rodó, el projecte consitia a aplicar una planificació econòmica indicativa amb l'objectiu d'impulsar des de l'estat el creixement de l'economia mitjançant la programació de l'activitat del sector públic i d'oferir els inversors privats informació i previsió així com incentius fiscals i subvencions. 1. Les accions estructurals que pretenien solucionar algunes deficiències de l'industria. 2. Pols de desenvolupament que intentaven reduir els desequilibris econòmics regionals, provoment noves indústries a les zones menys industrialitzades.

En general aquesta planificació no va assolir els objectius, en gran part pels pocs recursos públic que s'hi van destinar, el seus èxit mes rellevat va ser en proveir en la iniciativa privada d'inflaestructures i productes bàsic,que van afavorir el creixement industrial. 1.4 el desenvolupament del sector terciari, el boom turístic A la dècada del 1960 es va produir un augment considerable del pes econìmic del sector serveis.

Els factors que van influir en aquest augment va ser un procés d'industrialització molt intens, l'augment de les xarxes de distribució i comerç, la millora dels mitjans de transport i sobretot el boom turístic en Espanya va augmentar de manera molt significativa.Fet que va comportar una font d'ingressos elevats. L'augment de l'activitat hotelera i de tots els seus serveis complementaris. El Benestar europeu i la generalització e les vacances pagades van generar un flux molt important de turistes que elegien Espanya com a destinació preferent pel clima càlid, les plagtes i els preus econòmics.

Segons la procedència dels visitants provenien d'alemanya, francesos, holandesos, belgues i suïssos i més del 30% d'aquests visitants feien com a destinació Catalunya. 1.5 conseqüències del canvi econòmic A la dècada de 1960, les conseqüències dels canvis de polítiques iniciades pels tecnòcrates, farà que Espanya en el 1959-73 tingui un desenvolupament econòmic intens.

On la taxa de creixement va ser la segona més important després de Japó, entre els països de la OCDE, aquestes xifres tan elevades s'explica perquè el partia d'un nivell molt baix i però també perquè va aprofitar els efectes positius del canvi de política econòmica i de el expansió de l'economia europea 2.Creixement demogràfic i moviment migratori 2.1 Augment de la població A la dècada de 1969, la població espanyola va experimenta la taxa de creixement anual més important de tot el segle, es va passar de 30,4 milions d'habitants a 33,8 milions al 1970.

L'augment demogràfic va ser conseqüència d'un desent de la mortalitat sobretot infantil i una natalitat elevada, com a conseqüència d'unes ço diccions de vida més favorables. La millora de les expectatives econòmiques van contribuir a mantenir un nombre de naixement elevats em un moment en el que l'ús de planificació familiar era pràcticament inexistent i en el que el Franquisme proposava una política clarament natalista. Alhora també es va produir un augment de l'esperança de vida que en el conjunt d'Espanya , els homes van passar de 65 a 70 i les dones de 70 a 76 anys 2.2 Els moviments Migratoris El creixement demogràfic va anar acompanyat d'importants moviments migratoris.

El procés de mecanització i modernització de l'agricultura va deixar sense feina a molts pagesos que van veure en l'emigració la possibilitat d'obtenir un ingressos que no podien obtenir al seu lloc d'origen. Això va produir durant la dècada del 1960 un intens èxode rural per fugir d'unes condicions de vida miserables i de la manca de perspectives de futur. Les zones agrícoles d'Espanya, especialment Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Murcia i Galícia van ser proveïdores d'emigrants. Més d'1.300.000 espanyols es van traslladar a països europeus per trobar-hi feina sent les destinacions principals França, Alemanya, Suïssa i Bèlgica.

Les migracions interiors van ser encara més importants, entre els anys 1962 i 1973 4 milions de persones van canviar la seva residència. Igual que les migracions exteriors les zones agrícoles van ser proveïdores d'emigrants. Com a contrapartida va haver-hi un gra augment de població a les zones amb més dinamisme industrial com ara Madrid, Catalunya, País Basc i València. Aquest procés migratori va ser especialment intens a Catalunya on l'arribada de treballadors d'altres zones d'Espanya va ser del més intens de tota la seva història. Aquest va ser un procés que es va fer sense cap mena de planificació i que sovint va presentar dificultat socials i desequilibris territorias.

Els immigrants procedien de Andalusia, Extremadura, Aragó, les dues Castelles però també de les zones de muntanya i interior de Catalunya. Els nouvinguts van instal·lar-se a Barcelona i sobretot en el seu cinturó industrial (Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa, Cornellà, l'Hospitalet i Sant Boi). Aquestes poblacions van créixer gairebé fins a la saturació i sense disposar de les infraestructures necessàries. El barranquisme i la proliferació de barris mal equipats i amb habitatge precaris, van caracteritzar l'urbanisme d'aquells anys. 3.

Els governs Tecnòcrates del reformisme a l'immobilisme 3.1Les reformes legislatives dels governs tecnòcrates L'Ascens polític de l'almirall Luis Carrero Blanco va significar el reforçament dels tecnòcrates vinculats a l'Opus Dei i la marginació de les famílies tradicionals del règim. Els governs successius a partir del 1962 van incorporar ministres de la línia tecnocràtica com Alberto Ullastres i Laureà López Rodó i també joves falangistes de la línia reformista com Manuel Fraga.

L'objectiu d'aquests governs es va orientar essencialment cap al desenvolupament econòmic però també cap a una renovació política que impliqués a modernització de l'administració, la legislació i les institucions del règim. En primer lloc es va proposar a recompodre les institucions i les lleis repressives de la postguerra, per aquesta finalitat i amb l'objectiu de suavitzar aquesta situació es va crear el Tribunal d'Ordre Públic, que remintia els delictes polítics a la jurisdicció civil en comptes de la militar.

En segon lloc es va augmentar la tolerància i la permisivitat amb la prolongació d'una llei de premsa al 1966 que suprimia la censura prèvia i que permitia i la publicació de revistes i lliures que estaven prohibits i que fitxava un sistema de multes per penalitzar les publicacions que superessin al margen de tolerancia de la llei. L'any 1967 es crea la llei llibertat de religiosa (1967) que va reconèixer la igualtat de totes les religions i llibertat per practicar-les, al mateix any la Llei de representació familiar 1967, va permetre l'elecció de 108 procuradors a corts de cap de família. També al 1967, es va aprovar la Llei de seguretat social (1967) era la llei orgànica de l'Estat.

I finalment fruits d'aquestes pressions dels monarquia es va aplicar la llei de successió(1969), va designar com a successors del règim al príncep d'Espanya a Juan Carles de Borbó, aquestes reformes va provocar fortes discussions en el si del govern entre els reformistes i els immobilistes, que van esclatar públicament l'any 1969 en l'anomenat Escàndol Matesa: una empresa de maquinària tèxtil connectada amb l'entorn del Opus Dei que va protagonitzar un gran fau financer i que va esquitxar alguns alts càrrecs dels règim, el cas Matesa va servir per expulsar als sectors més tecnòcrates del govern i defensar la necessitat d'endurir -c restringint la llei de premsa i augmentar la repressió, per controlar l'augment de la contestació social que havia sorgir.

D'aquesta manera es va decreta l'Estat d'excepció( entre 1969-70) i l'any 1970 va tenir lloc un Consell de guerra a Burgos on es reclamaven 6 penes de mort a militants d'ETA, en aquest context els immobilistes es van imposar als reformistes amb l'objectiu de perdurar el règim 4.Els moviments socials d'oposició (1960-1970) LA protesta de treballadors va ser el principal focus … a partir de la dècada del 1960 en el que va creixer la intesoyay de les vagies i le reivindicacions obreres.

La conflictivitat obrera va estimular el sorgiment d'un sindicalisme al marge de l'oficial així al 1964 va néixer a Barcelona Comissions Obreres (CCOO) un sindicat independent i democràtic que impulsava la lluita laboral i política. Un segon element de contestació va ser el moviment estudiantil que a partir de la dècada del 1960 es va manifestar clarament antifranquista. L'any 1966 els estudiants de la universitat de Barcelona van crear el sindicat democràtic d'estudiants que es va convertir en el gran dinamitzador de la protesta estudiantil durant els anys següents.

A la dècada del 1970 també sorgirán els moviments de les organitzacions veïnals, també será important la difusió dels postulats reformistes del concili Vaticà II i la preocupació per la injusticia social que va propiciar dins de l'església catòlica actituds crítiques amb la dictadura, son un exemple d'això les declaracions de l'Abat de Montserrat al 1964 o la participació d'organitzacions catòliques i capellans a manifestacions i mobilitzacions obreres. 5.

La crisis política del règim i la mort de Franco (paco o tito franki) 5.1 la crisis política Des-de els seu nomenament com a president del govern l'any 1973, Carrero Blanco va esdevenir la persona cap d'alt per mantenir l'única de totes les famílies i assegurar la continuïtat del règim després de la mort de Franco, aquest plans van quedar truncat al 20 de desembre al 1973 en que l'armilla i president del govern r Lluís carrero Blanco va ser assassinat per la banda terrorista ETA a la rambla de Madrid Al gener del 1974, es va formar un nou govern presidit per Carlos Arias Navarro, que pretenia unir oberturistes i immobilistes però no va tenir gens d'èxit.

La mort de Carrero Blanco va suposar un cop molt dur a les esperances de continuisme del règim ja que va suposar la mort de la segona figura més important del franquisme. 5.2 L'expansió dels moviments antifranquistes A partir del 1973 va tenir lloc un creixement espectacular de la conflictivitat social i de la contestació política. La protesta obrera i d'estudiants va augmentar considerablement amb vagues i manifestacions, mentre que grups d'oposició al règim van promoure la creació de nous organismes unitaris per reivindicar la democratització del país.

L'any 1971, es va crear l'Assemblea de Catalunya que comprenia tota la oposició catalana englobada per partits polítics, sindicats, associacions de veïns, entitats culturals, etc, i que aconseguirà mobilitzar una oposició de masses amb l'eslògan "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". En l'àmbit global espanyol, al 1973, per iniciativa del Partit Comunista d'Espanya (PCE) es va constituir a París la Junta Democràtica de Espanya, que integrava; CCOO, partits d'esquerres i diverses personalitats de la dreta democràtica. L'any 1975, el PSOE, va impulsar la Plataforma de Convergencia Democrática, que integrava al POSE, UGT, el PNB i altres sectors de l'àmbit democristà.

L'any 1976, la Junta i la Plataforma, que tenien un programa semblant, es van fusionar donant com a resultat la Coordinación Democrática, popularment coneguda com la Platajunta. Els darrers anys de la dictadura es va produir una intensificació de la violència política. D'una banda, la banda terrorista ETA (Euskadi Ta Askatasuna), que es va crear l'any 1959 i propugnava una lluita armada contra el franquisme, va incrementar el volum i la violència dels seus atemptats. Alhora, també va sorgir un nou terrorisme ultraesquerrà, que va tenir com a referents principals el FRAP i el GRAPO i van fer diversos atemptats i segrestos.

El franquisme per la seva part va respondre amb una intensificació de la repressió. L'any 1974, va ser executat Salvador Puig Antich, un jove militant anarquista i al Setembre del 1975 una nova llei antiterrorista va provocar la condemna a mort i execució de dos activistes d'ETA i tres del FRAP. 5.3 La mort de Franco La malaltia de Franco es va anar agreujant durant els anys 1974 i 1975. Amb el dictador sense poder exercir les seves funcions de govern, el franquisme va haver de plantar cara a el conflicte del Sàhara. L'any 1973, els Sahrauís, havien creat el front Polisario, una organització que lluitava per la seva independència.

Espanya, va acceptar realitzar un referèndum d'autodeterminació del territori. El rei Hassan II, es volia apoderar d'aquest territori i va organitzar, l'Octubre del 1975, una invasió pacífica del territori Saharaui , anomenada la Marxa Verda. Davant el perill d'un conflicte bèl·lic amb el Marroc, Espanya va optar per lliurar el Sàhara, al Marroc i Mauritània. Finalment, el General Franco, molt malalt, va morir el 20 de Novembre de 1975, deixant un règim anacrònic i en crisi profunda. Amb la seva mort s'iniciarà un procés que acabarà amb la dictadura i que obrirà la porta a la transició democràtica d'Espanya.