Manual de Supervivència per a les PAU d'Història

I 66 flashcards i 44 preguntes més al document.

Text del document

Manual de supervivència per a les PAU d'Història 1. Què has de saber? 2. Cronologia (per al context històric) 3. Estructura de l'examen i criteris d'avaluació 4. Com hem de respondre les preguntes? 5. Altres consells 1 1. Què has de saber? Aquí teniu un resum (molt resumit!) de tots els saber que cal preparar per a les PAU: 1. L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1898) EL RETORN DELS BORBONS Projecte de Cánovas del Castillo per retornar la monarquia a Espanya amb el príncep Alfons, fill d'Isabel II. Cop d'estat del general Martínez Campos (1874), recolzat pel monàrquics.

Alfons XIII torna de l'exili el gener de 1875 ELS TRETS BÀSICS DEL SISTEMA CANOVISTA La Constitució de 1876: o Principis ideològics conservadors de la nova constitució: sobirania compartida (rei/Corts), però el rei conservava molt de poder. Corts bicamerals. Llibertat d'expressió, reunió i associació, però restringides. o Dues lleis electorals: - Conservadors (1878): sufragi censatari a partir dels 25 anys (850.000 electors) - Liberals (1890): sufragi universal per als homes a partir dels 25 anys (5 milions electors) LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS Fi de la Tercera Guerra Carlina. Supressió del règim foral, però concerts econòmics amb les diputacions forals.

Pau de Zanjón (1878): fi de la primera guerra per la independència a Cuba. Guerra Chiquita, 1879. EL BIPARTIDISME I EL TORN PACÍFIC Sistema de torn de partits ("sistema canovista"), entre conservadors i liberals (partits dinàstics). Bipartidisme amb alternança pactada. Feia innecessari el recurs del cop d'estat per assolir el govern. 1875-1881: govern conservador. Fi de la Tercera Guerra carlina i del conflicte colonial cubà. 1881: Primer govern liberal, amb Páxedes Mateo Sagasta. 1885: mort d'Alfons XII.

Pacte d'El Pardo per instaurar la regència de la seva vúdia, Maria Cristina d'Habsburg, i ratificar el sistema canovista LA MANIPULACIÓ ELECTORAL I EL CACIQUISME Manipulació electoral: encàrrec del rei a un dels dos líders dels partits dinàstics (conservador o liberal) per formar govern. Després, convocatòria d'eleccions i manipulació dels resultats per ratificar la victòria del candidat escollit pel rei. Caciquisme: manipulació de les eleccions (tupinada) per part de propietaris rics, amb poder i influència al municipi o a la província. Sistema corrupte denunciat per polítics i pensadors regeneracionistes. 2 REPUBLICANS I FEDERALS Oposició republicana al règim, malgrat la repressió inicial.

Diversos partits (veure apunts) EL CARLISME Malgrat la derrota a la Tercera Guerra Carlina (1876), el carlisme continuava gaudint del suport d'un important sector de l'opinió pública.

Els carlins tenien una notable implantació en algunes regions LA DEMOGRAFIA Durant el període 1875-1898 la població espanyola va augmentar, tot i que a un ritme més lent que l'europea Al conjunt d'Espanya, va augmentar la població de les ciutats LES TENDÈNCIES ECONÒMIQUES La primera etapa de la Restauració va coincidir amb una època de prosperitat econòmica Fracàs i retard de la industrialització El cas del País Basc i Catalunya Lliurecanvisme i proteccionisme EL MOVIMENT OBRER DURANT LA RESTAURACIÓ: ELS CORRENTS ANARQUISTES i LES ORGANITZACIONS SOCIALISTES Increment de la classe obrera industrial a l'últim quart del segle XIX.

Gran precarietat laboral i risc real d'explosió de la violència social. Grau elevat de crispació social dirigida pels corrents socialista i anarquista. Govern dels liberals: més tolerància amb les organitzacions obreres: Llei d'associacions (1887): dret a la lliure sindicació. 1888: fundació a Barcelona de la Unió General de Treballadors (UGT), primer gran sindicat socialista espanyol, d'inspiració marxista. Reivindicació de la jornada de vuit hores. Primera celebració de l'1 de maig el 1890 Fundació del Partido Socialista Obrero español (PSOE) el 1879, liderat per Pablo Iglesias. D'inspiració marxista.

No va obtenir el primer diputat fins al 1910 1881: Es refà la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). Repressió policial. Desapareix el 1888. Radicalització del moviment. Tàctica de l'"acció directa": atemptats, sobretot a Barcelona. Atemptat contra el general Martínez Campos a Madrid. Bombes al Liceu. Repressió, Procés de Montjuïc. 1887: assassinat de Cánovas del Castillo per un anarquista italià. LA GUERRA DE CUBA I LES FILIPINES: 1895: aixecament en armes a Cuba contra els espanyols. Grito de Baire. José Martí, Máximo Gómez i Antonio Maceo Actuació molt dura del general Weyler. 1896: La insurrecció independentista s'extén a Filipines.

Intervenció dels Estats Units (1897): envien el cuirassat Maine al port de l'Havana. El vaixell és enfonsat per una explosió mai del tot aclarida. 3 Fortíssima campanya contra Espanya als Estats Units per crear un estat d'opinió favorable a la intervenció militar a Cuba. Guerra contra els Estats Units. Derrotes navals a les Filipines i Cuba. Espanya perd pràcticament tota la flota de guerra. Les tropes de terra s'han de rendir. LES CONSEQÜÈNCIES DEL 98 Intents no reeixits de regeneracionisme Increment dels impostos sobre l'activitat industrial, A Barcelona, desobediència fiscal: Tancament de Caixes (1899). Detencions. Dimissions del Doctor Robert i del ministre Duran i Bas. 2.

ELS ORÍGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC (1833-1901) EL REDREÇAMENT CULTURAL I LA RENAIXENÇA Renaixença: moviment cultural a catalunya, en el marc del romanticisme, per al reconeixement de la identitat de la cultura catalana i la recuperació del català com a llengua literària. 1833: publicació de l'oda La pàtria, d'Aribau. 1859: primers Jocs Florals en llengua catalana. La defensa del proteccionisme esdevé senyal d'identitat del propi catalanisme.

ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC (El catalanisme progressista) Federalisme: Francesc Pi i Margall PACTE DE TORTOSA (1869) conveni on els diferents comitès republicans de Catalunya, Balears, València i Aragó van arribar a l'acord de construir l'ESTAT FEDERAL ESPANYOL Valentí Almirall, "Lo catalanisme": bases ideològiques del catalanisme progressista.

1880: Primer Congrés Catalanista (convocat pel Diari català, per iniciativa de Valentí Almirall) 1882: Centre Català (voluntat d'agrupar tots els catalans que, al marge de les seves conviccions polítiques, socials o religioses, estiguessin disposades a treballar per l'engrandiment de Catalunya) Memorial de Greuges adreçat al rei Alfons XII, el 1885, considerat el primer manifest del catalanisme polític. EL CATALANISME CONSERVADOR 1887 Fundació de la Lliga de Catalunya: catalanisme conservador.1888 Missatge a la reina regent. 1889: es va endegar una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi civil que s'estava discutint a les Corts espanyoles.

1891 es funda la Unió catalanista, que pretenia reunir l'heterogeni moviment catalanista. Presidida per l'arquitecte Domènech i Montaner. Bases de Manresa (1892): proposta de reorganització de les relacions entre Espanya i Catalunya. Procés de catalanització de les institucions Tancament de caixes: moviment de protesta contra la reforma tributària del govern 4 LA MADURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC: LA LLIGA REGIONALISTA El caciquisme i el sistema bipartidista de la Restauració fan difícil l'entrada del catalanisme en la política activa.

Líder joves, amb poc pes polític: Enric Prat de la Riba, Josep Puig i cadafalch, Francesc Cambó, amb algunes personalitats de més edat, com el doctor Robert i el literat Àngel Guimerà. 1901: candidatura a les eleccions a les Corts dels "quatre presidents", que deriva en la Lliga Regionalista. ALTRES NACIONALISMES A ESPANYA Nacionalisme basc, hereu del particularisme que defensaven els carlins. Sabino de Arana funda el Partit Nacionalista Basc (PNB) el 1894 i impulsa la normalització moderna de la llengua basca. Dóna molta importància a la religió i a la particularitat de la raça basca. Dissenya la ikurriña. A Galicia, moviments regionalistes des del segle XIX.

Però no és fins al 1929 que el Partido Galeguista esdevé finalment un partit polític. 3. LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ LA VIDA POLÍTICA DESPRÉS DE LA CRISI COLONIAL Vida política espanyola controlada pel caciquisme. Sistema bipartidista de la Restauració. Intents no reixits de regeneracionisme. Increment dels impostos sobre l'activitat industrial. A Barcelona, desobediència fiscal: Tancament de caixes (1899). Detencions. Dimissions del doctor Robert i del ministre Duran i Bas. Desencís a catalunya amb els intents de regeneracionisme. Creació de la Unió regionalista, que el 1901 s'integra a la Lliga Regionalista. Coronació d'Alfons XIII (1902). Rei molt intervencionista.

La vida política fins a la Gran Guerra Crisi del sistema de la Restauració. Difusió del sindicalisme i aparició de partits nous de signe socialista, republicà i nacionalista. Primera etapa de predomini conservador: governs d'Antonio Maura. Programa regeneracionista per revitalitzar l'economia, normalitzar la vida política i modernitzar l'administració. Suport de Cambó i la Lliga regionalista. Viatge del rei a Barcelona que deriva en una escissió dins del catalanisme. Dimissió de Maura deguda a la repressió pels fets de la Setmana Tràgica. Segona etapa de predomini liberal: govern de José canalejas. Reformista i demòcrata, però repressió dels moviments vaguístics.

És assassinat per un anarquista. DINÀMICA SOCIAL FINS A LA GRAN GUERRA L'auge renovat del republicanisme Èxit de la Unión republicana de Nicolás Salmerón a les eleccions de 1892. A Barcelona, auge de la Unión Republicana de la mà d'Alejandro Lerroux: radicalisme verbal, anticlericalisme i anticapitalisme. Lerroux funda el Partido Republicano Radical. Actuacions violentes. 5 El moviment obrer Creixement de la UGT a espanya, però pèrdua d'afiliats a Catalunya. Anarcosindicalisme a catalunya: creació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) el 1911. La Setmana Tràgica 1903: inici d'una campanya colonial al Marroc. Tropes reclutades exclusivament a catalunya, inclosos reservistes.

1909: convocatòria de vaga a Barcelona que es converteix en una revolta urbana molt violenta. Assalts i cremes d'esglésies, convents i escoles religioses. Repressió molt dura. Afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna. Conseqüències: dimissió de Maura i ascens dels liberals. Radicalització de l'obrerisme. Davallada electoral de Prat de la Riba (que justificà la repressió) i la Lliga Regionalista. CATALANISME El moviment de Solidaritat Catalana Vandalisme militar a Barcelona, arran d'un acudit publicat sobre la pèrdua colonial. El govern hi dóna suport. Llei de jurisdiccions especials per atacs a la pàtria i als seus símbols.

Els diputats catalans abandonen les Corts. Festa de l'homenatge per rebre els diputats que havien abandonat les Corts. Gran manifestació. El comitè organitzador de la manifestació, Comitè de la Solidaritat Catalana, agrupava totes les forces catalanes menys els republicans d'Alejandro Lerroux. El 1907 es presenten a les eleccions generals i guanyen en 32 dels 36 districtes electorals. La política cultural del catalanisme Publicació de La nacionalitat catalana (1906), d'Enric Prat de la Riba. Llibre de capçalera dels catalanistes Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de catalunya (1914). Impuls de la política cultural.

El catalanisme a les Corts espanyoles Influència creixent de la Lliga Regionalista a Madrid. Francesc Cambó. L'esquerra del catalanisme Fins al 1931, esquerra catalanista dividida en petits partits i activa, sobretot als ateneus, casals i centres de barri, molt nombrosos a Catalunya. Però poca base electoral. 1931: fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya MANCOMUNITAT DE CATALUNYA Des del segle XIX, reivindicació catalanista d'una diputació única per superar la divisió en quatre províncies de 1833. 6 El 1911, la reivindicació d'una Mancomunitat per a les quatre províncies catalanes esdevé un punt central del programa de la Lliga Regionalista. El 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya.

L'obra de la Mancomunitat Tres períodes de la trajectòria de la Mancomunitat: el primer encapçalat per l'impulsor principal, Prat de la Riba (1914-1917); el segon sota la presidència de Puig i Cadafalch (fins al 1923); i el tercer-intervinguda per la dictadura de Primo de Rivera,- presidida per Alfons Sala. Desapareix el 1925. Modernització d'infraestructures i comunicacions en general: xarxa telefònica, carreteres, camins i ferrocarrils secundaris. Modernització del món agrari. Creació de l'Escola d'Agricultura (1911). Foment del cooperativisme. La política cultural Fou el camp preferent de l'obra de la Mancomunitat Gran tasca d'alfabetització de la població. Creació d'una escola de mestres.

Introducció dels sistemes pedagògics més avançats. Creació de l'Escola del Treball per a l'ensenyament tècnic. Creació de moltes escoles professionals. REIVINDICACIÓ AUTONÒMICA I EL NACIONALISME A CATALUNYA El catalanisme durant la Gran Guerra La Gran Guerra (1GM) porta el primer pla internacional el dret dels pobles a l'autodeterminació. A Catalunya es reivindica una reforma de l'estat centralista espanyol i una autonomia de govern. Oposició total i molt dura a Madrid. Protestes i mobilitzacions a Catalunya. El govern respon amb la suspensió de les garanties constitucionals. Canvis i reivindicacions del catalanisme El catalanisme conservador s'espanta i modera les reivindicacions.

Intervenció en els governs de Cambó. (ministre de foment 1918 i de finances 1921) Gran davallada de la Lliga. Escissió a Acció catalana. 1922: creació d'Estat Català, primera força política seperatista. Francesc Macià. Catalanisme d'esquerres: 1915, fundació del Bloc Republicà Autonomista, liderat per l'advocat laboralista Francesc Layret; 1917, fracàs del Bloc republicà i auge del Partit Republicà Català (Layret i Lluís Companys) EFECTES DE LA GRAN GUERRA SOBRE ESPANYA Neutralitat espanyola a la Gran Guerra. Estímul de l'economia, ja que van créixer enormement les exportacions cap als països en guerra.

Procés inflacionista: increment dels preus dels productes de primera necessitat (s'exportava tota la producció) i de la vivenda (per l'emigració cap als nuclis industrials) En acabar la guerra, cau inmediatament la bonança econòmica. No inversió dels guanys en millores tècniques Societat dividida entre francòfils i germanòfils. 7 Les característiques del creixement extraordinari Demanda inicial de productes minerals (ferro i carbó) i siderometal·lúrgics, que va beneficiar la zona Bascocantàbrica i la mineria asturiana. El país Basc es consolida com a principal centre financer de l'Estat.

Més endavant, demanda de productes manufacturats i agrícoles, que beneficia la indústria acatalana i l'horta de València. Indústria tèxtil, del calçat i química. La dinamització de la societat Final de l'emigració a ultramar. Migracions inteiors, especialment del camp a la ciutat. Gran arribada d'immigrants a Barcelona i el seu entorn. Enorme creixement de la població de catalunya en pocs anys. Com a conseqüència del creixement urbà accelerat: noves formes de pobresa i tensió social. Enorme creixement de la sindicació obrera. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ Govern conservador d'Eduardo Dato entre el 1913-1915. Anhel generalitzat de canvis.

Voluntat de modernitzar i reformar a fons la política espanyola. Crisi del "sistema canovista" de la Restauració. La triple crisi de la restauració Malestar en un sector de l'exèrcit. Juntes Militar de Defensa. Proclames i manifestos. Risc de subversió, que finalment no es va produir. Petició de reobertura de les corts el 1917. En no produir-se, es convoca una Assemblea de Parlamentaris a barcelona, que el govern declara il·legal. Proposen obrir un procés de reforma de la Constitució. Les Juntes Militars de Defensa no hi participen i el moviment es dissol. 1917: acord sindical que porta a una vaga revolucionària que durarà set dies fins a ser sufocada. Repressió fortíssima.

La radicalització de l'obrerisme El 1921 es crea el Partido Comunista de España. Creixement espectacular de la CNT. Congrés de Sants. 1919: vaga de La Canadenca, Salvador Seguí (el noi del seucre). Federació Patronal de Barcelona, partidària de l'enfrontament armat contra l'obrerisme. Van armar grups de pistolers a sou, contestats per pistolers dels Sindicats. Cruenta guerra social entre el 1918-1923, amb més de 500 atemptats. La crisi del Marroc i els governs de "concentració nacional" 1918: govern "de concentració nacional" presidit per Maura. Cambó, ministre de Foment. Fracassa. Crisis i reestructuracións de govern constants.

1921: desfeta espanyola al Marroc davant les forces del cabdill Abd el-Krim. Impacte enorme sobre l'opinió pública. 8 LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 1923: alçament militar del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera. Suport immediat d'Alfons XIII i de l'exèrcit. Es presenta com una actuació transitòria per sanejar la política, assegurar la pau social i modernitzar el país. El Directori Militar (1923-1925) Creació d'un partit únic (a la manera del feixisme italià), la Unión Patriótica. Èxit del desembarcament d'Alhucemas, al Marroc. El Directori Civil (1925-1929) Govern de civils, amb polítics conservadors i tècnics. Intervencionisme estatal en l'economia.

La dictadura envers Catalunya Decret anomenat "contra el separatisme". Acció constant i molt dura contra el catalanisme i la seva obra. Supressió de la mancomunitat el 1925. L'oposició a la dictadura i la crisi del règim El 1926 Francesc Macià planeja una invasió de Catalunya des de Prats de Molló. Fracassa. A partir de 1926, oposició creixent des de molts àmbits, fins que el 1930 Primo de Rivera és apartat del poder. Alfons XIII nomena cap del govern el general Berenguer: la "Dictablanda" Pacte de San Sebastià per implantar la república 4.

LA SEGONA REPÚBLICA (1936-1939) LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA Convocatòria d'eleccions municipals per al 1931 com a primer pas per retornar al sistema liberal parlamentari (intent de retornar al sistema de la Restauració) Triomf dels partits Republicans a les grans ciutats… 14 abril 1936: proclamació de la República. Exili d'Alfons XIII. Govern provisional d'Alcalà Zamora. A Catalunya, Lluís Companys (ERC) proclama la República i, poc després, Francesc Macià (ERC) proclama la República catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques. L'obertura d'un procés constituent: Convocatòria d'eleccions generals per formar unes Corts constituents. Victòria de la conjunció republicanosocialista.

Constitució de 1931: república democràtica i laica, no presidencialista. Sistema monocameral. Separació de poders. Sufragi universal amb incorporació de la dona. Possibilitat d'una organització territorial autonòmica. EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933) Profunda divisió entre les forces polítiques de drenes i d'esquerres 9 Poc suport social a la República, excepte a Catalunya. Tesis insurreccionalistes. Hostilitat de l'exèrcit. Aixecament del general Sanjurjo el 1932. Govern de Manuel Azaña: republicans d'esquerres i socialistes L'obra reformista republicana: Reforma militar: reducció dels efectius i dels pressupostos. Modernització de la formació.

Obligació de fidelitat a la República o jubilació. Va generar fortes resistències, sobretot a l'exèrcit africanista, on es preparava l'aixecament de 1936. Política religiosa: laïcitat de l'estat. Reconeixement del divorci i del matrimoni civil. Supressió de les assignacions estatals a l'Esglèsia. Llei de congregacions religioses. Reforma agrària. Expropiació de latifundis. Modernització i tecnificació de l'agricultura. Resultats mola limitats. Reforma autonòmica: s'instaura la Generalitat. Estatut de Núria. Estatut del País Basc. També s'inicien es processos a Galícia i al País Valencià La crisi del bienni d'esquerres: Crisi econòmica. Creixement de l'atur.

Frustració per l'incompliment de les expectatives reformistes. Crispació de les masses populars Radicalització de l'anarquisme de la CNT i la FAI, partidaris de la república llibertària I l'acció directa. Insurrecció de l'Alt Llobregat(1932) El PSOE de Largo Caballero trenca la coalició amb les republicans. La dreta s'enforteix. Fundació de Falange Española per José Antonio Primo de Rivera. Predominio de la CEDA de Jose M.Gil Robles, que guanya les eleccions municipals de 1933. Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca eleccions generals EL BIENNI NEGRE Primeres eleccions amb vot de les dones, en un ambient de confrontació política molt forta.

Coalició de la dreta i malta divisió de l'esquerra. Triomf de la dreta, agrupada al voltant de la CEDA, i del Partido Radical d'Alejandro Lerroux. Els governs de dretes: Govern de Lerroux. Renovació de les lleis de religió, laborals i agràries fletes en el bienni anterior. Augment de la conflictivitat social. Vaga general al camp. 1934: la CEDA entra al govern. Moviment revolucionari a Astúries. Intervención de l'exèrcit sota comandament del general Franco. Centenars de morts i milers de detinguts. Lluís Companys proclama l'Estat català dins la República Federal Espanyola. Els militares ocupen el palau de la Generalitat. Repressió molt dura. Companys i el govern català són empresonats.

La radicalització del govern de les dretes: Suspensió de l'Estatut de Catalunya Contrareforma agrària. Corrupció. Cas de l'estraperlo. Alcalá Zamora convoca eleccions generals pel febrer de 1936 LA REPÚBLICA A CATALUNYA A Catalunya, sistema de partits i sindicats propi. Predomini del catalanisme, l'anarqusime i el republicanisme. 10 Catalanisme conservador agrupat a la Lliga Regionalista (Cambó). Catalanisme d'esquerres i independentista dividit fins a la fundació el 1931, d'Esquerra Republicana de Catalunya (Macià) Victòria d'ERC a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931. Companys i Macià proclamen la República. Francesc Macià, president de la Generalitat provisional.

Es redacta l'Estatut de Núria. És aprovat per les Corts el 1932. A la mort de Macià (1933), Lluís Companys esdevé president de la Generalitat. Les tensions socials: CNT, sindicato mayoritari a Catalunya. Estratègia de la confrontació. Proliferació dels conflictes socials. Conflicte amb la Unió de Rabassaires. Llei de contractes de conreu. Companys proclama l'Estat català l'octubre de 1934. El govern català és empresonat. Proclamació de l'estat de guerra. Suspensió de l'Estatut. EL FRONT POPULAR I LA CRISI DE LA REPÚBLICA Eleccions de febrer de 1936: republicans, socialistes i comunistes pacten una aliança electoral, el Front Popular. Triomf molt ajustar del Front Popular.

A Catalunya, triomf més clar de l'esquerra. Nou govern d'Azaña. Retorn de l'autonomia a Catalunya. Llei d'amnistia. Companys i bona part del seu govern són excarcerats. Clima de gran crispació política i social. Assassinats. Es forja el complot militar contra la República. Assassinat del polític dretà José Calvo Sotelo, que precipita l'aixecament militar del julio de 1936. 5. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939) LES CAUSES DE LA GUERRA Causes profundes: confrontació entre la tradición del clericalisme i el tradicionalisme carlí amb la nova sociedad industrial i urbana, liberal, laica i moderna.

Causes inmediates: radicalització de l'enfrontament entre les forces polítiques defensores dels poders tradicionals i les formacions d'esquerres. L'aixecament militar: Complot coplista amb centre a Pamplona i dirigir pel general Emilio Mola. L'assasinat del cap parlamentari de la CEDA, José Calvo Sotelo, precipita els esdeveniments. Inici el 17 de juliol a Canàries amb l'aixecament (Alzamiento Nacional) de les tropes que manava el general Francisco Franco. L'extensió de l'aixecament per la Península: Fracàs de l'aixecament a les grans ciutats i les zones industrialitzades, que es mantener republicanes. Les zones més rurals cauen en mans dels nacionals.

A Barcelona és sufocat l'aixecament del general Goded. El cop també fracassa a la resta de Catalunya. La idea del general Mola d'un cop ràpid i generalista tiene fracassa. Espanya queda dividida en dos: la zona "nacional" i la republicana. EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA 11 Els nacionals aconsegueixen connectar les tropes introduïdes des d'Àfrica per l'estret de Gibraltar amb els territoris revoltats del nord. Fracàs dels nacionals en l'intent de conquerir Madrid. Les operacions durant l'any 1937 Gran desequilibri entre les tropes nacionals ben instruïdes i els voluntaris mal armats, sense esperar sentit de disciplina i nul·la formació militar dels milicians republicans.

També enorme superioritat armamentística dels nacionals. Bombardeig de Guernica per la Legió Còndor alemanya. Més de 100 morts. Els nacionals conquereixen tot el nord miner i industrial de la Península. Contraatacs republicans a Brunete, Belchite i Terol. La guerra en el Marc internacional Panorama internacional de gran tensió, creada per leer dictadures feixistes (Alemanya nazi i Itàlia de Mussolini) Comitè de No-intervenció: les democràcies no ajudarien cap bàndol. La República rep l'ajut de Rússia I Mèxic. Voluntaris de tot el món a les Brigades internacionals. Eix Roma-Berlín: ajuda eficaç al bàndol "nacional".

La política a la zona republicana Govern de Largo Caballero (socialista), amb anarquistes. 1937: fets de Maig a Barcelona Govern de Negrín. Reorganització de l'exèrcit: exèrcit popular regular sota un comandament únic. La política del bàndol franquista Franco és nomenat cap del govern i Generalísimo de tots els exèrcits. Centralització del poder militar. 1937: Fundació del partit únic del règim, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS 1938: es va constituir a Burgos el primer govern de Franco. LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA Fracàs de l'aixecament a Barcelona. Bombardeigs feixistes durant la guerra. Poder real en mans dels milicians de la CNT i el POUM.

Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Generalitat: intensa obra de govern malgrat les dificultats. Decret de col·lectivitzacions i de control obrer. Tribunals populars. Es crea el Comitè d'Ajuda als Refugiats. Els fets de maig de 1937 Tot i el govern d'unitat a la Generalitat, fortes tensions entre, d'una banda la CNT-FAI i el POUM, partidaris de la revolució, i de l'altra, ERC, el PSUC i la UGT, partidaris de restablir l'ordre i de crear un exèrcit regular. Confrontació armada a Barcelona el maig de 1937, durant 3 dies. Derrota dels revolucionaris. LA FASE FINAL DE LA GUERRA 1938: Batalla de l'Ebre, la més important de la guerra. Ocupación ràpida de Catalunya. 26 de gener, cau Barcelona.

Allau de refugiats a la frontera. Camps de refugiats a França. 1 abril 1939 els insurrectes controlen Madrid. Fi de la guerra. 12 6. EL FRANQUISME, UNA LLARGA POSTGUERRA (1939-1959) LA CONFIGURACIÓ POLÍTICA DEL RÈGIM FRANQUISTA Fi de la Guerra civil. Abolició de la legalitat republicana. Societat dividida entre vencedors i vençuts. Règim polític dictatorial: franquisme. Francisco Franco concentra tot el poder polític i militar del nou règim. Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET y de las JONS), únic partit legal. Hi havien de pèrtanyer tots els qui volguessin tenir càrrecs públics. Paper preeminent de l'exèrcit en tots els àmbits.

Identificació absoluta de l'Església catòlica amb l'estat franquista. Legitima ideològicament el règim i participa en tots els àmbits de la vida social i cultural: nacionalcatolicisme. Gran protagonisme de l'Església en l'ensenyament. Concordat entre Espanya i la Santa Seu (1953): L'Estat es comprometia a finançar les activitats de l'Església, a canvi que Franco pogués participar en l'elecció dels bisbes. La repressió, una necessitat política: Durissima repressió sobre els vençuts de la Guerra Civil. Es volia eliminar la resistència o dissidència. Execucions i camps de treball forçat a la primera postguerra.

Ley de responsabilidades políticas (1939): declara a il·legal tota actuació política o institucional en l'etapa republicana. Clima de terror: el govern afavoria les denúncies dels veïns o dels companys de feina. Dissolució dels sindicats, els ateneus i els centres culturals. El règim de Franco i el context internacional: Règim molt pròxim a la Itàlia feixista de Mussolini i l'Alemanya nazi de Hitler, que havien contribuït a la victòria militar franquista a la Guerra civil. Espanya no participa en la Segona Guerra Mundial, però es donen totes les facilitats a Hitler. División Azul: prop de 40.000 soldats espanyols s'incorporen a l'exèrcit alemany per combatre al front rus.

1943: pas de la no-beligerància a la neutralitat, per por que la caiguda de Hitler i Mussolini arrossegués el règim. De l'aïllament al reconeixement internacional En acabar la Segona Guerra Mundial, pressió dels republicans a l'exili als països democràtics perquè derroquin Franco. Espanya no és admesa a les Nacions Unides, que condemna el règim franquista. Aïllament internacional. Inici de la guerra freda. Els Estats Units obren relaciona amb els països no democràtics per por a un canvi de règim polític que pugui portar aquests països cap al comunisme. Espanya obté el reconeixement internacional.

L'ONU admet Espanya el 1955 Pacte de Madrid: bases militars nord-americanes en territori espanyola EXILI I LA RESISTÈNCIA Exili d'unes 100.000 persones cap al final de la Guerra Civil, la majoria a França. També personalitats del món cultural, científic i intel·lectual (Picasso, Machado...) i els presidents de la Repúblic i dels governs basc i català. La Segona Guerra Mundial obliga molts exiliats a anar a Amèrica o afegir-se a la resistència francesa al nazisme. Molts van acabar en camps de concentració nazis. Divisió important entre els exiliats republicans. 13 Manifest de Lausana: proposta de reinstaurar la monarquia. Joan de Borbó (fill d'Alfons XIII). Després de la 2GM.

Reconstrucció de les institucions a l'exili. Reunió de les Corts republicanes a Mèxic 81945). Pressió als governs democràtics per enderrocar Franco. La resistència: Maquis: resistència armada. Intent fracassat d'invasió de la vall d'Aran. Vagues a Catalunya, el País Basc i Astúries, durament reprimides. Vagues de tramvies a Barcelona. Cap a una nova oposició Primeres vagues universitàries el 1956. Nou moviment sindical ja no protagonitzat per la UGT i la CNT. Auge de les Comissions Obreres (CCOO) L'AUTARQUIA I LES CONDICIONS DE VIDA Autarquia: autosuficiència econòmica del país. Intervenció directa de l'Estat en l'economia (dirigisme) Sindicalisme vertical. Prohibit el sindicalisme lliure.

Fracàs de l'autarquia, enorme retrocés econòmic. Creació de l'Instituto Nacional de Industria (INI). Instal·lació a Barcelona de la fàbrica de SEAT, el 1953. La difícil vida quotidiana La situació de postguerra s'allarga més de quinze anys. Misèria. Penúria. Malalties pròpies de la infraalimentació. Racionament d'aliments fins al 1952. Cartilles de racionament. Mercat negre. Estraperlo. FRANQUISME A CATALUNYA Règim especial d'ocupació a Catalunya, amb el poder en mans dels militars. Se suprimeixen la Generalitat i l'Estatut d'autonomia de 1932. El president Lluís Companys és detingut a França per la Gestapo i afusellat al castell de Montjuïc el 1940. Prop de 4.000 catalans afusellats.

Prohibició de l'ús de la llengua catalana. Activitat cultural clandestina. La resistència política i sindical Aparició de nous grups polítics, com el Front Nacional de Catalunya, i plataformes unitàries. CNT clandestina. A principis dels anys 50 abandona la via armada. L'exili català Josep Irla, president de la Generalitat a partir de 1940. Josep Tarradellas, a partir de 1954. Nombroses iniciatives davant els organismes internacionals des de l'exili, tant institucionals com d'intel·lectuals Memorial de la UNESCO (1952) per intentar que l'Espanya franquista no fos admesa en aquest organisme. 7.

EL FRANQUISME, CANVI SOCIAL I CRISI DEL RÈGIM (1960-1975) LA POLÍTICA ECONÒMICA Aïllament econòmic fins a finals de la dècada de 1950. Autarquia. Situació de col·lapse econòmic i de penúries. Vagues a Astúries (1956) i Barcelona (1957). 14 Plà d'estabilització de 1950. Liberalització econòmica. Plans de desenvolupament. Etapa del desarrollismo. Modernització de l'agricultura. Èxode rural. Emigració. Procés d'industrialització a partir dels anys 60. Entrada de capital estranger. Increment del comerç exterior. Gran dependència del petroli. Primeres centrals nuclears. Boom turístic. Turisme de sol i platja. Entrada de divises que compensaven la balança de pagaments.

Gran impacte de la urbanització del litoral. També va afectar les modes i els costums. Les conseqüències socials Urbanització definitiva de la societat espanyola. Àrees metropolitanes. Barris dormitori. Polígons industrials. Gran immigració cap a Catalunya. Creixement urbà sense cap planificació. Emigració, sobretot cap als països rics d'Europa. Increment de la renda per càpita. Nova classe mitjana. Societat de consum. Augmenta el nivell d'instrucció. LA POLÍTICA DEL RÈGIM Govern de tecnòcrates, molts d'ells membres de l'Opus Dei. Obertura econòmica però no política. 1964: commemoració dels "25 años de paz", però repressió i violència monopolitzada per l'Estat.

Ley orgánica del Estado; referèndum per aprovar-la. No suposava canvis rellevants. Ley de Prensa, obra de Manuel Fraga: substitueix la censura prèvia per la inspecció a posteriori; però no s'instaurava la llibertat d'expressió. A Catalunya, importància de la figura de José María de Porcioles, alcalde de barcelona. El 1969 Franco opta per Joan Carles de Borbó com a successor. Pugna entre tecnòcrates i falangistes, posada de manifest en el cas de MATESTA. Discussions sobre el futur del règim. LA NOVA OPOSICIÓ Les organitzacions polítiques derrotades a la Guerra Civil van anar desapareixent, excepte el partit comunista.

Creixement de nous fronts opositors al règim: partits polítics d'esquerres, petits sectors catòlics, estudiants universitaris, nous sindicalistes, moviments veïnals i noves formes organitzatives dels nacionalismes català i basc. 1962: resolució a favor de la democràcia a espanya al Congrés de Munic, el "contubernio de Munich", de gran ressò. 1963: creació del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) franquista per condemnar els delictes polítics. Canvi d'actitud en alguns sectors rellevants del món catòlic després del Concili vaticà II, especialment al País Basc i a Catalunya. Declaracions d'Aureli M.

Escarré, abat de Montserrat, al diari francès Le Monde, el 1963, en què critica obertament la dictadura franquista. La comunitat de Montserrat esdevé referent de les oposicions antifranquistes. Mobilitzacions d'estudiants universitaris per aconseguir que desaparegui el Sindicato español Universitario (SEU), el sindicat oficial falangista. La Caputxinada a Barcelona el 1956. Protestes universitàries també a madrid. 15 Moviment obrer nou articulat al voltant de Comissions Obreres (CCOO), organització sindical creada formalment el 1964. Il·legalitzada el 1967. Els dos sindicats principals d'aban de 1936, la CNT i la UGT, van passar a tenir un paper testimonial. Aparició d'ETA el 1959.

Primer atemptat el 1968. Procés de Burgos el 1970. L'oposició al règim a Catalunya i el catalanisme Primeres protestes de caràcter cívic i cultural: campanya volem bisbes catalans 1966 es constitueix la Taula Rodona, primera plataforma pluripartidista antifranquista, amb tots els partits polítics clandestins. El 1971 es crea l'Assemblea de Catalunya, que aplegava un amplíssim espectre polític, però també moviments socials, culturals i professionals, de manera que estableix una base molt àmplia en la lluita antifranquista. ELS FRANQUISTES EN ELS ANYS SETANTA Els darrers governs de la dictadura Cap al final del franquisme, polítics del règim dividits entre els immobilistes i els aperturistes.

1973: govern de Carrero Blanco, absolutament immobilista. El mateix any mor en un atemptat d'ETA. Govern d'Arias Navarro, que s'albirava una mica més aperturista. Però endureix l'acció política i repressiva. Execució del militant llibertari Salvador Puig i Antich, tot i la intensa campanya de protestes. 1974: caiguda de la dictadura de Salazar, a Portugal, amb la Revolució dels Clavells, i de la dictadura dels coronels a Grècia. Decret llei de les associacions polítiques, dins la legalitat del Movimiento. El sector franquista contrari a l'aperturisme era reconegut com el búnquer.

UNA SOCIETAT EN EVOLUCIÓ: LA PROTESTA SOCIAL L'oposició al règim i la lluita antifranquista s'expandeixen cap a nous sectors. Augment i proliferació de les protestes contra el règim. Creació de les associacions de veïns, van esdevenir un important moviment de reivindicació social. Obrers i estudiants són els dos focus principals d'activitat dissident. Determinada premsa comença a contradir els postulats del règim. Segrest de publicacions, multes i persecucions de periodistes. A Catalunya i el País Basc, bona part del catolicisme es distancia de la dictadura franquista. Situació de tensió entre l'Església i el franquisme als anys setanta.

L'extensió de la conflictivitat obrera Es multipliquen els conflictes obrers i creix el nombre de vagues. Comissions obreres aprofita la nova llei sindical per assolir espais de representació al sindicat oficial. També, activisme constant del moviment estudiantil. L'OPOSICIÓ POLÍTICA Fragmentació organitzativa de l'oposició política. Divisió al partit Socialista, evidenciat al congrés de Suresnes (1971), on Felipe González esdevé secretari general. 16 El Partido Comunista de España (PCE) és el més nombrós i té un líder consolidat, Santiago Carrillo. "Pacte per la llibertat" amb tots els grups que tinguessin com a objectiu la implantació d'un sistema democràtic.

Intents fracassats de coordinació unitària entre tots els partits i organitzacions, sobretot per la pugna de lideratge entre el PSOE i PCE. EL CATALANISME I LA SOCIETAT CATALANA A LA FI DEL RÈGIM Les instàncies unitàries A Catalunya, més unitat d'acció en la lluita antifranquista. 1969 es crea la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, amb representació dels grups de les principals de l'oposició, sense exclusions ideològiques. El 1971 es crea l'Assemblea de Catalunya. Contribueix a identificar l'objectiu de l'assoliment de la democràcia amb el de la consecució de l'autogovern per a Catalunya.

Els partits polítics a la clandestinitat El PSUC és el partit amb més presència en l'activisme polític a Catalunya durant els darrers anys del franquisme. Altres partits històrics són Esquerra Republicana de Catalunya i Unió Democràtica. Es van formant nous partits, com ara Convergència Socialista de Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya, etc. 1975: LA FI DEL RÈGIM Decadència màxima del règim a partir de 1975. Divisions internes entre els franquistes. Conflictivitat obrera creixent, amb les estructures sindicals oficials controlades en molts llocs per membres dels sindicats clandestins antifranquistes. Posicionament crític d'alguns sectors de l'Església (cardenal Tarancón).

I fins i tot demòcrates a l'exèrcit: Unión Militar Democrática. Temor que es reproduís la Revolució dels Clavells portuguesa. A l'estiu, s'intensifiquen les accions armades d'ETA i del FRAP. El príncep Joan Carles, cap d'estat interí. Marxa verda al Sàhara Occidental. España no actua i lliura el territori al Marroc i Mauritània amb la Declaració Tripartida de Madrid. Darrera aparició pública de Franco, a la plaça d'Oriente de madrid, l'1 d'octubre. Darrers judicis polítics de la dictadura: execucions de membres del FRAP i d'ETA. Resposta internacional contundent. 20 novembre de 1975: mort de Franco. Joan Carles I és proclamat nou cap d'estat per les Corts. 8.

LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA ELS INICIS INCERTS DE LA TRANSICIÓ Incertesa sobre el futur polític del país en morir Franco. Proclamació de Joan Carles de Borbó com a rei. Arias Navarro és ratificat com a president del govern. Continuïtat de la política immobilista i repressiva. Conflictes polítics, i també nombrosos conflictes ciutadans i obrers, en el marc d'una greu crisi econòmica. 17 A l'oposició pren força la idea d'una ruptura pactada, feta d'acord amb els franquistes reformistes. Catalunya a l'arrencada de la Transició L'Assemblea de Catalunya reclama la reinstauració de la Generalitat Republicana, amb el retorn del president Josep Tarradellas.

Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat: primera gran manifestació de Catalunya. LA REFORMA POLÍTICA DE SUÁREZ El juliol de 1976, el rei força la dimissió d'Arias Navarro, sense cap projecte de reforma, i nomena Adolfo Suárez. Suárez presenta la Llei per a la reforma política, que havia de permetre establir unes Corts representatives i democràtiques. El projecte de llei per a la reforma política se sotmet a referèndum. És ratificat amb una majoria àmplia. Setmana Negra el gener de 1977. Segrestos del GRAPO. Repressió policial amb víctimes mortals. Assassinats per part de gruos d'ultradreta (matança d'Atocha). Comissió dels Nou, formada pels membres de diversos grups antifranquistes.

Acorden la legalització dels partits polítics i la llei d'amnistia. Legalització del partit comunista, el PCE de Santiago Carrillo, l'abril de 1977. A canvi, accepten la monarquia. Eleccions el 15 de juny de 1977. Els sectors providents del franquisme formen dues candidatures principals: Alianza Popular (AP), dirigida per Manuel Fraga, i Unión de Centro Democrático (UCD), amb Adolfo Suárez. Victòria de la UCD, seguida del PSOE. Resultats molts pobres d'AP i el PCE. Diferències en el mapa electoral a Catalunya i al País Basc, amb unes cultures polítiques pròpies. La recuperació de la Generalitat A Catalunya, les eleccions reafirmen la demanda d'autonomia que feia la societat.

Constitució de l'Assemblea de Parlamentais per negociar amb el goven la recuperació de la Generalitat. Manifestació de l'Onze de Setembre de 1977: un milió de persones al carrer per demanar autonomia política. El govern espanyol reconeix la legitimitat de Tarradellas. Tarradellas torna a Catalunya l'octubre de 1977i forma un govern d'unitat, amb molt poc poder real. Una comissió de parlamentaris redacta l'Estatut de Sau. L'octubre de 1979, s'aprova en referèndum. El març de 1980, primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Jordi Pujol obté la presidència de la Generalitat.

EL GOVERN DE LA UCD I LA CONSTITUCIÓ Després de les eleccions, els líders de les principals forces parlamentàries acorden elaborar una constitució democràtica. Principis fonamentals de la Constitució: monarquia parlamentària, pluralisme polític, separació de poders. Desembre de 1978: la Constitució s'aprova en referèndum. 18 Dos grans problemes del moment: terrorisme i crisi econòmica. Pactes de la Moncloa l'octubre de 1977. LA DIFÍCIL CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA Març de 1979: eleccions generals. La UCD torna a guanyar. Retrocés del PSOE, que poc després abandona la definició del partit marxista. Eleccions municipals l'abril de 1979: alcaldes democràtics d'esquerres a les grans ciutats.

Octubre de 1979: referèndum d'aprovació dels estatuts d'autonomia al País Basc i a Catalunya. Declivi electoral de la UCD i greus problemes polítics i econòmics. Suárez dimiteix el gener de 1981. Intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Un grup de guàrdies civils ocupa el Congrés. Aprovació de la LOAPA, destinada a limitar les competències de les comunitats autònomes. Crisi i descomposició de l'UCD. Calvo Sotelo convoca eleccions. El PSOE guanya amb una majoria àmplia. ELS SOCIALISTES ARRIBEN AL PODER Dimissió d'Adolfo Suárez, el 1981. Crisi de la UCD. Eleccions generals el 1982. El PSOE de Felipe González obté majoria absoluta.

Els hereus polítics dels perdedors de la Guerra Civil assoleixen el poder. La segona força política va ser Alianza Popular, dirigida pel polític franquista Manuel Fraga. Els pèssims resultats de la UCD en van precipitar la dissolució. També fracàs del PCE, que va forçar la dimissió de Santiago Carrillo. EL PRIMER GOVERN SOCIALISTA El política interior: modernització de l'exèrcit, regulació de l'avortament. Llei orgànica del dret a l'educació (LODE), reconversió industrial i política antiterrorista. Creació dels GAL, que van dur a terme accions terroristes contra membres d'ETA. Més de 30 assassinats.

La integració europea i la política exterior Negociacions per a la integració plena de l'Estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Incorporació d'Espanya al mercat comú, l'1 de gener de 1986. Reorganització de les estructures productives. Referèndum per mantenir-se a l'OTAN. Espanya s'havia incorporat a aquesta estructura militar durant l'anterior govern, amb els vots en contra del PSOE, Ara, els socialistes propugnaven la ratificació de la permanència. La crisi econòmica i la reconversió industrial Mesures d'ajust econòmic que fan reduir el dèficit de l'Estat i contenir la inflació. Important augment de l'atur. Reconversió industrial: tancament de factories antiquades...

fortes tensions socials i sindicals. Regulació restrictiva de les pensions. Vaga general el juny de 1985, amb un seguiment massiu. 19 La configuració de l'estat autonòmic Aprovació, el 1981, de la LOAPA, que limitava les competències autonòmiques. Va ser revocada el 1983 pel Tribunal Constitucional. La majoria de comunitats autònomes aproven els seus estatuts entre 1981 i el 1983, i fan coincidir les primeres eleccions autonòmiques amb les segones municipals, el maig de 1983. Resultats favorables al PSOE 2. Cronologia (per al context històric) Utilitzarem alguna d'aquestes grans etapes per tal de donar un context històric a les fonts històriques que aparegui a l'examen.

Dins de cada etapa trobareu divisions més petites. És important que triem aquelles que per tema i cronologia s'adeqüin a la font. Grans etapes: 1. Restauració borbònica 2. Segona república 3. Guerra civil 4. Franquisme 5. Transició i democràcia La Restauració borbònica (1874-1931) (la dividim en dues grans etapes) Primera etapa de la Restauració (1874-1898) El regnat d'Alfons XII (1874-1885) La regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902) Etapa en que el catalanisme va prendre embranzida Guerra d'independència de Cuba (1895-1898).

El 1898 els EEUU entren a la guerra després de l'explosió del cuirassat Maine al port de l'Habana Altres (dins d'aquesta etapa) : Moviment obrer, desenvolupament del catalanisme polític... La crisi de la Restauració (1898-1931) La regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902) El regnat d'Alfons XIII (1902-1931) La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) o El Directori militar (1923-1925) o El Directori civil (1925-1929) o La "Dictablanda" (1930-1931) Altres (dins d'aquesta etapa) : Fracàs de les solucions regeneracionistes, complexa modernització de la societat, 1909 setmana tràgica, segueix el desenvolupament del catalanisme polític, Mancomunitat (1914).

Efectes de la gran guerra (primera guerra mundial 1914-1918, crisi de 1917, trienni bolxevic (1918-1921), pistolerisme, desastre d'Annual... 14 abril 1931, eleccions municipals La Segona República (1931-1936) El Bienni reformista (1931-1933) 20 14 abril, proclamació de la República 9 desembre 1931, aprovació de la Constitució del 1931 Gener 1932, insurrecció anarquista Alt llobregat Agost 1932, intent de cop d'Estat de Sanjurjo Setembre 1932, Llei de Reforma Agrària Setembre 1932, Estatut d'autonomia de Catalunya i Llei de reforma agrària Gener 1933 Insurreccions anarquistes Juny 1933, Azaña presenta la dimissió Novembre 1933 eleccions (unió de la dreta i divisió dels partits d'esquerra).

També eleccions al Parlament de Catalunya El Bienni conservador/negre (1933-1936) 14 abril, proclamació de la República Sufragi femení.

Triomf de la centre-dreta Abril 1934 (Catalunya) Llei de Contractes de Conreu Octubre 1934, Insurrecció d'Astúries i Fets d'Octubre a Catalunya Octubre 1935, Escàndol de l'Estraperlo del Partit Radical El govern del Front Popular (1936) Febrer 1936, Victòria Electoral del Front Popular i el front d'Esquerres Juliol 1936, Assassinat del tinent Castillo i José Calvo Sotelo 17 juliol 1936, Inici de la insurrecció militar La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) 17-18 juliol 1936, insurrecció militar 21 juliol 1936, Comitè de Milícies antifeixistes Juliol-Agost 1936 Comitè de no-intervenció Setembre 1936, govern de Largo Caballero. Govern de concentració a Catalunya.

26 abril 1936 bombardeig de Guernica Octubre 1936, Franco Generalíssim dels exèrcits i Cap del govern Novembre 1936, defensa de Madrid Febrer 1937, Batalla de Jarama. Març 1937, batalla de Guadalajara... Ocupació del Cantàbric per part dels insurrectes Maig 1937, Fets de maig del 1937. Govern de Negrín. Dissolució del POUM Octubre 1937, trasllat del govern de València a Barcelona Gener-febrer 1938, Batalla de Terol...

març- abril ofensiva de Franco Gener 1938 primer govern de Franco Abril 1938, Tretze punt de Negrín Juliol-novembre 1938 Batalla de l'Ebre Setembre 1938 Retirada de les brigades Internacionals Gener 1939, ocupació de Barcelona pel bàndol franquista Febrer 1939, exili del govern a França Març 1939, cop d'estat del coronel Casado i entrada de les tropes Franquistes a Madrid 1 abril 1939, fi de la guerra El Franquisme (1939-1975) Primera etapa de la dictadura. Autarquia (1939-1959) 1939 (en vigor fins al 1945), Llei de responsabilitats polítiques 21 1940 Llei de repressió del comunisme i la maçoneria. Llei d'unitat sindical. Entrevista Franco-Hitler. Execució de Lluís Companys.

1941 División Azul. Creació de l'INI 1942 Llei constitutiva de les Corts franquistes 1944 El maquis envaeix la Vall d'Aran 1945 Fuero de los españoles. Llei de referèndum nacional. 1946 Condemna de l'ONU. Retirada de les ambaixades. 1947 Primeres vagues. Llei de successió. Exclusió del Pla Marshall. 1950 l'ONU revoca la retirada dels ambaixadors. 1951 Vaga de tramvies 1953 Pactes de Madrid (acords USA) i Concordat amb la Santa Seu. 1952 Fi del racionament. 1955 Ingrés a l'ONU. 1956 primeres revoltes estudiantils. Independència del Marroc. 1958 Llei de "Principios del movimiento" Segona etapa de la dictadura. Desarrollismo (1960-1975) 1959 Pla d'estabilització. Creació d'ETA.

1962 Reunió Munic. Conflictes laborals. 1964 Fundació de CCOO 1966 Llei orgànica de l'Estat 1970 Llei d'educació 1971 Assemblea de Catalunya 1973 Atemptat contra Carrero Blanco 1974 Govern d'Arias Navarro 1975 Mort de Franco. Marxa verda. Transició i democràcia La transició a la democràcia (1975-1982) 1977 Llei de reforma política (redactada durant el 1976) 1977-1981 primer i segon govern d'Adolfo Suárez 1977 Eleccions generals (corts constituents). Pactes de la Moncloa. Legalització de partits i sindicats. Retorn de Josep Tarradellas 1978 Constitució espanyola (fins aquí, transició) 1981...

govern Calvo Sotelo (dimissió de Suárez, 1981) 1981 Intent de cop d'estat del 23F 1979 Eleccions generals (UCD) 1979-1983 estatuts d'autonomia. 1979 estatut d'Autonomia de Catalunya. 1982-1986 primer govern socialista 1986 referèndum OTAN. Entrada CEE 22 3. Estructura de l'examen, criteris d'avaluació i consells L'examen consta de quatre exercicis (2,50 punts cadascun): Exercici 1.

Anàlisi crítica de fonts (2,50 punts) En aquest exercici es proposen sempre dues fonts que poden correspondre o no a etapes històriques diferents, però amb un mateix eix temàtic: a tall d'exemple, el paper de la dona, el catalanisme, l'evolució econòmica, la conflictivitat social, l'ordre públic, els règims i els partits polítics, el paper de l'Església o de l'exèrcit, etc. Les fonts poden ser textuals de contingut polític (discursos, lleis, decrets, etc.), econòmic, social, cultural, historiogràfic, etc., o gràfiques (fotografies, cartells, etc.). També pot tractar-se de mapes, gràfics, sèries estadístiques, etc.

L'objectiu de l'exercici és que l'alumnat analitzar, interpretar, entendre, contrastar, valorar i relacionar les fonts proposades amb el context històric i respondre, de manera breu d'acord amb l'espai pautat, les tres preguntes que s'hi formulen. Criteris generals d'avaluació: 0,50 punts: identificar algunes de les principals idees derivades de la primera font, o comentar la informació que proporciona la imatge, la taula, etc. 0,50 punts: identificar algunes de les principals idees derivades de la segona font, o comentar la informació que proporciona la imatge, la taula, etc.

1,50 punts: comparar, contrastar i analitzar críticament les fonts, per la qual cosa s'han de relacionar breument amb el context històric. No és una pregunta de desenvolupament d'un tema, sinó d'anàlisi crítica de les fonts i, per tant, s'ha de respondre bàsicament a partir de la confrontació d'aquestes fonts. Consells per resoldre aquest exercici: Redacteu la resposta de les preguntes a) i b) en tres paràgrafs: Un primer paràgraf en que citeu el context històric de la font (etapa i anys) i expliqueu què és la font (No el seu contingut= idees) Dos paràgrafs per explicar les dues idees que es poden extreure de la font (1 per cada idea).

No feu servir la font com una excusa per explicar coses que sabeu (això pot anar a la c), han de ser dues idees que es puguin extreure de la font. La resposta a la c) hauria de tenir una petita introducció i un desenvolupament del tema que us demanin, molt millor si ho relacioneu de forma clara amb les fonts. Recordeu fer paràgrafs! Hauria de ser l'apartat més llarg de l'exercici 1. Exercici 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics (2,50 punts) Caldrà valorar episodis i escenaris del passat situant-s'hi com a protagonista i fent un ús adequat de la terminologia històrica. Es proposen dos enunciats o preguntes (a/b) i cal respondre'n només un.

Per desenvolupar aquest exercici, en els enunciats es proposen cinc termes, que cal emprar per estructurar la resposta, que no ha de consistir en l'exposició d'un tema. 23 Les respostes han de centrar-se en la tasca demanada, estar ben estructurades i estar organitzades de manera eficaç. El nivell de coneixements demostrat sobre els temes ha de ser correcte. S'ha de manifestar una comprensió adequada del context històric i cal que el discurs sigui coherent i apropiat. Criteris generals d'avaluació: La puntuació d'aquest exercici es distribueix d'acord amb els criteris següents: 1,50 punts: valoració del contingut de la redacció.

1 punt: ús adequat dels cinc termes històrics proposats (0,20 punts cadascun dels termes). Un ús adequat dels termes històrics és quan aquests termes estan integrats en el seu context, estableixen relacions entre els uns i els altres i formen part del conjunt de la resposta. En cas d'un ús incorrecte o de no utilitzar-se un dels termes històrics, no hi ha penalització. (ATENCIÓ! si poseu barbaritats us pot afectar a la valoració del contingut…) Consells per resoldre aquest exercici: Concentreu-vos en explicar el que us demanen, no en encaixar com sigui els 5 termes.

Feu un esborrany de les idees que voleu explicar (format llista) i intenteu escriure en quin dels apartats de la vostra llista posareu els termes Cadascuna de les idees de la llista ha de ser un paràgraf o com a mínim un punt i a part. Normalment us demanaran que us situeu en un moment històric concret i us donaran un "rol" (algú que escriu una carta parlant de la proclamació de la República, un ambaixador explicant el cop d'Estat…) És important que us poseu en el paper i que parleu en el temps verbal correcte! (no podeu explicar en passat coses que encara no havien passat, etc). Ajusteu-vos al format que us demanen, per exemple: si és una carta, saludeu i acomiadeu-vos! Exercici 3.

Exposeu un tema a través dels descriptors d'un glossari Aquest exercici consisteix a redactar un tema transversal (que pot incloure diverses etapes històriques) i amb una extensió limitada. Es proposen dos enunciats o preguntes (a/b) i cal respondre'n només un. El fil conductor de la resposta s'ha de correspondre amb algun dels descriptors inclosos al document Glossari i descriptors, que trobaràs en aquest enllaç. Com a l'exercici 2, en aquest cas també les respostes han de centrar-se en la tasca demanada, estar ben estructurades i estar organitzades de manera eficaç. El nivell de coneixements demostrat sobre els temes ha de ser correcte.

S'ha de manifestar una comprensió adequada del context històric i cal que el discurs sigui coherent i apropiat. Criteris generals d'avaluació: En aquest exercici es valora fonamentalment l'exposició raonada i coherent dels descriptors emprats. La puntuació d'aquest exercici es distribueix d'acord amb els criteris següents: 1 punt: descripció i explicació dels continguts. 1 punt: raonament i valoració dels canvis o continuïtats. 0,50 punts: breu conclusió o balanç general. 24 Consells per resoldre aquest exercici: Tingueu en ment a quin dels descriptors dels glossari (temes generals i transversals) fa referència la pregunta i assegureu-vos de que en parleu.

És molt possible que aquesta pregunta sigui transversal a nivel cronològic i us demanin parlar d'una mateixa cosa, per exemple el rol de la dona, en dues o més etapes històriques. Assegureu-vos de parlar de les diverses etapes i comparar-les (canvis i continuïtats coses que segueixen igual i coses que canvien). Si us demanen argumentar sobre alguna cosa (per exemple si el règim de la Restauració era democràtic) cal que feu servir arguments clars i referències històriques, no només la vostra opinió, si opineu cal que ho justifiqueu molt bé.

Cal que el text tingui com a mínim tres paràgrafs: Introducció Desenvolupament del tema (si exposeu idees diverses poden ser més d'un paràgraf) Conclusions Exercici 4. Poseu a prova els vostres sabers A partir de fets, esdeveniments i contextos històrics, es formulen deu preguntes relacionades amb aspectes rellevants d'aquests fets, contextos i esdeveniments històrics. Aquestes preguntes són de resposta tancada, tipus test amb quatre respostes per a cadascuna, i l'alumnat ha de triar la resposta correcta. Criteris generals d'avaluació: Les respostes d'aquest exercici són tancades. Cada resposta correcta té un valor de 0,25 punts. Cada resposta incorrecta té una penalització de 0,08 punts.

Les respostes en blanc no computen. Aquests quatre exercicis es basen en els temes següents: Tema 1. La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931) Tema 2. El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució (1833-1931) Tema 3. La Segona República (1931-1936) Tema 4. La Guerra Civil (1936-1939) Tema 5. El franquisme (1939-1975) Tema 6. La Transició i la democràcia (1975-1986) En cada examen hi ha una presència equilibrada dels àmbits català i espanyol, i de temàtiques polítiques, socials i econòmiques 25 Criteris generals d'avaluació per a tot l'examen: 1. Es valora la presentació, la coherència, l'argumentació i la correcció lingüística.

Es pot descomptar fins a un punt en la qualificació del conjunt de l'examen. 2. Als exercicis 1, 2 i 3, l'espai destinat en el quadern a les respostes és limitat i serveix d'orientació per condensar la informació i organitzar el temps. El que es valora és el contingut que apareix al text. Dins d'uns límits raonables, no es penalitza ni per excés ni per defecte. 3. En tots els exercicis es valora la comprensió de conceptes històrics i la capacitat d'anàlisi. 4.

Als exercicis de producció textual, per atorgar la màxima qualificació es valoren sempre positivament els aspectes generals següents: la claredat conceptual i l'esforç de concreció; l'ordre lògic i el rigor en l'exposició; la capacitat d'argumentació, comprensió i comunicació dels coneixements; la riquesa del llenguatge (utilització del vocabulari específic de la història); la correcció gramatical; la presentació; una cal·ligrafia llegible, i altres aspectes procedimentals pertinents en aquest tipus de proves. 5.

En l'anàlisi de fonts, tant si són textuals com si no ho són (mapa, gràfic, quadre estadístic, organigrama, esquema, il·lustració, fotografia, etc.), es valora especialment, entre altres aspectes, la capacitat per identificar i definir conceptes, així com per establir relacions fruit de les destreses, els sabers i els coneixements adquirits. 6. A les preguntes de…