De la Renaixença cultural al catalanisme polític (1831-1901)

Actualitzat el · AprenAI

Apunts d'Història de segon de batxillerat sobre els orígens i l'evolució del catalanisme, des de la Renaixença cultural i el republicanisme federal fins a la consolidació de la Lliga Regionalista i els altres nacionalismes a Espanya.

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

18 pàgines · 7 temes · 41 flashcards · 29 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Introducció · p. 2
  2. 2. El redreçament cultural i la Renaixença · p. 2-3
  3. 3. Els inicis del catalanisme polític · p. 3-5
  4. 4. Valentí Almirall i el Centre català (El catalanisme progressista) · p. 5-10
  5. 5. El catalanisme conservador · p. 10-12
  6. 6. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista · p. 13-16
  7. 7. Altres nacionalismes a Espanya · p. 16-18

1. Introducció

Flashcards

Fases cronològiques del catalanisme al segle XIX
Catalanisme cultural (1830-1869) i catalanisme polític (1870-endavant).
Definició de Catalanisme cultural (1830-1869)
Fase inicial del moviment centrada exclusivament en la reivindicació lingüística i cultural.
Definició de Catalanisme polític (1870-endavant)
Etapa del catalanisme caracteritzada per la reivindicació política d'autogovern.
Quatre causes del sorgiment del catalanisme
La Renaixença, la industrialització diferenciadora, la política liberal centralista/uniformadora i el context europeu (Romanticisme i principi de les nacionalitats).

Preguntes tipus test

  1. Com va influir la instauració del règim liberal a Espanya en el sorgiment del catalanisme durant el segle XIX?
    • a) Va incentivar una política centralista i uniformadora que va generar una reacció de refús a Catalunya.
    • b) Va descentralitzar les competències educatives i administratives afavorint la diversitat cultural de la perifèria.
    • c) Va promoure la creació immediata d'estatuts d'autonomia per canalitzar les demandes regionals emergents.
    • d) Va assimilar de forma voluntària el dret civil català com a base legislativa per a tot el territori espanyol.

    Resposta: a) Va incentivar una política centralista i uniformadora que va generar una reacció de refús a Catalunya.. La política centralista i uniformadora dels governs liberals del segle XIX va provocar a Catalunya una actitud de refús, tant en l'àmbit polític com en el cultural.

  2. Quina relació s'estableix entre la industrialització catalana del segle XIX i el naixement del catalanisme?
    • a) Va accentuar les diferències econòmiques i socials respecte al conjunt d'Espanya.
    • b) Va frenar l'interès per la recuperació de les tradicions i el dret civil històric.
    • c) Va provocar la subordinació total dels interessos industrials al mercat agrari espanyol.
    • d) Va reduir la bretxa econòmica amb la resta de l'Estat, facilitant la unificació jurídica i fiscal.

    Resposta: a) Va accentuar les diferències econòmiques i socials respecte al conjunt d'Espanya.. El desenvolupament industrial de Catalunya durant el segle XIX va fer més evidents i profundes les diferències de caràcter econòmic i social envers el conjunt d'Espanya.

2. El redreçament cultural i la Renaixença

Flashcards

Obra i autor que marquen l'inici de la Renaixença (1833)
L'oda 'La pàtria', de Bonaventura Carles Aribau.
Finalitat principal del moviment de la Renaixença
La recuperació de la llengua i dels senyals d'identitat catalans, sense aspiracions polítiques inicials.
Any de restauració dels Jocs Florals moderns
1859.
Autors destacats de la plenitud de la Renaixença (anys 1870)
Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

Preguntes tipus test

  1. Per quina raó principal la Renaixença literària i culta utilitzava un model de llengua arcaïtzant?
    • a) Perquè volia substituir l'ús de la llengua parlada de carrer per evitar la influència de les traduccions religioses.
    • b) Perquè pretenia apropar la literatura a les classes treballadores urbanes mitjançant formes dialectals antigues.
    • c) Perquè buscava restaurar el català com a llengua culta prenent com a referència l'època medieval de màxima esplendor.
    • d) Perquè l'administració de l'Estat liberal exigia aquest registre per admetre publicacions en català.

    Resposta: c) Perquè buscava restaurar el català com a llengua culta prenent com a referència l'època medieval de màxima esplendor.. El moviment de la Renaixença culta va prendre com a model d'esplendor l'època medieval i pretenia dotar el català de prestigi com a llengua culta davant d'una elit instruïda.

  2. A més de la literatura i la llengua, en quins altres àmbits fonamentals va cercar les arrels de la identitat el moviment de la Renaixença?
    • a) En la història medieval, el dret civil català i la recopilació del folklore popular.
    • b) En l'ordenament jurídic castellà, els concilis eclesiàstics i la ciència moderna.
    • c) En l'economia industrial, el sistema parlamentari i les reformes educatives liberals.
    • d) En el dret administratiu estatal, la diplomàcia europea i la cartografia militar.

    Resposta: a) En la història medieval, el dret civil català i la recopilació del folklore popular.. La Renaixença va estendre la recerca de la identitat a l'estudi de la història (especialment l'etapa medieval), el dret (com a reflex de la psicologia col·lectiva) i el folklore.

  3. Quin era el principal motiu de crítica del corrent popular contra la Renaixença culta i literària?
    • a) La manca d'interès per la recuperació de les institucions medievals de govern.
    • b) L'ús d'un català artificiós, inaccessible i arcaïtzant, allunyat de la parla de la gent comuna.
    • c) La defensa del centralisme polític i l'adopció sistemàtica de la llengua castellana.
    • d) La publicació de revistes satíriques sense censura eclesiàstica.

    Resposta: b) L'ús d'un català artificiós, inaccessible i arcaïtzant, allunyat de la parla de la gent comuna.. El moviment popular criticava que la Renaixença culta emprava paraules incomprensibles i formes artificioses, defensant un català 'que es parla'.

3. Els inicis del catalanisme polític

Flashcards

Defineix catalanisme polític.
Reivindicació d'autogovern de Catalunya en el si d'Espanya, sorgida al segle XIX.
Quins tres sectors socials van protagonitzar les primeres revoltes populars (1835-1843)?
Treballadors urbans, menestrals i sectors de la petita burgesia.
Quins territoris van signar el Pacte de Tortosa del 1869?
Els comitès republicans de Catalunya, Balears, València i Aragó.
Quin corrent obrer va allunyar molts treballadors del federalisme durant la Restauració?
L'anarcosindicalisme.

Preguntes tipus test

  1. Per quina raó les Bullangues (1835-1843) es consideren un precedent del catalanisme polític?
    • a) Perquè van exigir la descentralització de l'Estat i van articular protestes d'arrel anticentralista.
    • b) Perquè defensaven la restauració immediata de la monarquia foral davant del règim constitucional.
    • c) Perquè pretenien separar unilateralment Catalunya de la resta de la monarquia espanyola liberal.
    • d) Perquè van establir el primer estatut d'autonomia redactat formalment per les classes treballadores.

    Resposta: a) Perquè van exigir la descentralització de l'Estat i van articular protestes d'arrel anticentralista.. Les insurreccions populars com les Bullangues o la Jamància demanaven la descentralització i més poder per a municipis i diputacions, sent primeres mostres del particularisme anticentralista.

  2. Observa el mapa . Com plantejava el republicanisme federal de Francesc Pi i Margall resoldre la divisió territorial i administrativa d'Espanya?
    • a) Mitjançant una sèrie de pactes successius des de la base: individu, municipi i regió.
    • b) Imposant una estructura unitària basada fidelment en el model centralitzat francès.
    • c) Mitjançant una recentralització autoritària dirigida exclusivament des del govern de Madrid.
    • d) A través de la independència plena i aïllada de cadascuna de les antigues províncies.

    Resposta: a) Mitjançant una sèrie de pactes successius des de la base: individu, municipi i regió.. Pi i Margall concebia el poder com a resultat de pactes voluntaris i successius de baix a dalt (individu → municipi → regió) per bastir una república federal.

  3. Quina novetat institucional va aportar el Projecte de Constitució de l'Estat Català de 1883 impulsat per Josep Maria Vallès i Ribot?
    • a) Va crear la Lliga Regionalista amb l'objectiu de presentar candidatures a les Corts de Madrid.
    • b) Va ser el primer projecte d'estatut d'autonomia catalana elaborat per una formació política.
    • c) Va dissoldre totes les institucions judicials pròpies per acceptar el codi civil unificat estatal.
    • d) Va eliminar el sufragi universal per establir un sistema censatari restringit a la burgesia.

    Resposta: b) Va ser el primer projecte d'estatut d'autonomia catalana elaborat per una formació política.. El text de Vallès i Ribot (1883) va constituir el primer projecte d'estatut d'autonomia per a Catalunya elaborat per un partit polític, plantejant un ampli autogovern.

4. Valentí Almirall i el Centre català (El catalanisme progressista)

Flashcards

Quin va ser el primer diari escrit íntegrament en català?
Diari Català, fundat per Valentí Almirall l'any 1879.
Quina obra doctrinal va publicar Valentí Almirall l'any 1886?
Lo catalanisme, base teòrica del catalanisme progressista i laic.
Què va ser el Centre Català fundat el 1882?
Primera associació unitària del catalanisme que en va impulsar el pas cap a la política.
A qui anava adreçat el Memorial de Greuges de 1885?
Al rei Alfons XII d'Espanya.

Preguntes tipus test

  1. Per quina raó principal Valentí Almirall es va distanciar del republicanisme federal de Pi i Margall per fundar el catalanisme polític?
    • a) Perquè pretenia integrar el catalanisme dins dels grans partits dinàstics de la Restauració borbònica.
    • b) Perquè rebutjava l'adopció de postulats laics i progressistes en la gestió pública catalana.
    • c) Pel desacord amb la línia abstracta i doctrinària federal i per centrar-se en la realitat pròpia de Catalunya.
    • d) Pel desig d'apropar les reivindicacions catalanes exclusivament a la jerarquia eclesiàstica tradicional.

    Resposta: c) Pel desacord amb la línia abstracta i doctrinària federal i per centrar-se en la realitat pròpia de Catalunya.. Almirall es va desenganyar de la doctrina abstracta de Pi i Margall i va optar per crear organitzacions estrictament catalanes al marge de l'àmbit estatal.

  2. Observa el document satíric de l'època . A quina tensió interna del catalanisme fa referència aquest context del congrés de 1880?
    • a) A la disputa entre els federals progressistes d'Almirall i els sectors conservadors de La Renaixença.
    • b) A la confrontació bèl·lica directa entre les tropes de la Restauració i els carlins de la muntanya.
    • c) Al litigi violent entre anarquistes partidaris de l'acció directa i la burgesia monàrquica catalana.
    • d) A la divisió irreconciliable entre la petita burgesia gremial i els grans industrials del ferrocarril.

    Resposta: a) A la disputa entre els federals progressistes d'Almirall i els sectors conservadors de La Renaixença.. Durant el Primer Congrés Catalanista de 1880 es va produir un enfrontament marcat entre els seguidors progressistes d'Almirall i el grup conservador de La Renaixença.

  3. Per què la presentació del Memorial de Greuges (1885) va suscitar una forta reacció de la classe política a Madrid?
    • a) Perquè demanava formalment la independència unilateral i la creació d'un exèrcit català.
    • b) Perquè rebutjava qualsevol tipus de protecció aranzelària per a la producció manufacturera.
    • c) Perquè exigia la derogació total de la monarquia espanyola a favor d'un règim republicà.
    • d) Perquè es va adreçar directament al rei saltant-se les Corts i els partits d'àmbit espanyol.

    Resposta: d) Perquè es va adreçar directament al rei saltant-se les Corts i els partits d'àmbit espanyol.. El malestar va sorgir en emprar el dret de petició directe davant la Corona sense canalitzar la demanda a través del parlament estatal ni dels partits polítics establerts.

5. El catalanisme conservador

Flashcards

Què és el vigatanisme?
Moviment cultural i intel·lectual eclesiàstic de Vic que transitava del carlisme al catalanisme catòlic i conservador.
Qui va escriure 'La tradició catalana' (1892)?
Josep Torras i Bages.
Quina publicació periòdica va agrupar el nucli vigatanista?
'La veu de Montserrat' (1878-1900).
Quan es va fundar la Unió Catalanista?
L'any 1891, com a federació d'entitats catalanes impulsada arran de la proposta de Narcís Verdaguer.

Preguntes tipus test

  1. Quin paper atribuïa Josep Torras i Bages a l'Església respecte a la societat catalana a 'La tradició catalana'?
    • a) El de liderar la regeneració del país i recuperar així la influència social.
    • b) El d'allunyar-se completament dels debats identitaris per preservar el dogma.
    • c) El d'acceptar els corrents laics i liberals per evitar la divisió política.
    • d) El de subordinar-se a l'administració civil per unificar l'Estat modern.

    Resposta: a) El de liderar la regeneració del país i recuperar així la influència social.. Torras i Bages considerava que la regeneració de Catalunya havia de recaure en l'Església i el clergat, recuperant una plataforma d'influència social.

  2. Observa el gravat al·legòric . Quin context de mobilització catalanista reflecteix aquesta imatge de 1889?
    • a) La celebració popular per l'aprovació definitiva de les Bases de Manresa.
    • b) La campanya contra la reforma del Codi civil per preservar el dret propi.
    • c) La protesta contra la signatura dels tractats de lliure comerç amb Gran Bretanya.
    • d) L'oposició de l'Església a la utilització del català en la predicació pastoral.

    Resposta: b) La campanya contra la reforma del Codi civil per preservar el dret propi.. El gravat fa referència a la campanya victoriosa contra la reforma del Codi civil espanyol de 1889 per salvar el dret civil català.

  3. Segons la distribució competencial de les Bases de Manresa, quina matèria romania sota control del poder central?
    • a) L'ordre públic interior i la policia.
    • b) L'emissió de moneda pròpia del país.
    • c) La legislació i l'exercici dels càrrecs públics.
    • d) Les relacions internacionals i l'exèrcit.

    Resposta: d) Les relacions internacionals i l'exèrcit.. Les Bases de Manresa reservaven al poder central les relacions internacionals, l'exèrcit i les grans vies de comunicació.

6. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista

Flashcards

Any de fundació de la Lliga Regionalista
1901 (a través de la fusió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista).
Òrgan de premsa oficial de la Lliga Regionalista
El diari 'La Veu de Catalunya'.
Membres de la candidatura dels quatre presidents (1901)
Lluís Domènech i Montaner, Bartomeu Robert, Albert Rusiñol i Sebastià Torres.
Objectiu fonamental de la Lliga segons els estatuts de 1901
Aconseguir l'autonomia de Catalunya dins l'Estat espanyol per mitjans legals.

Preguntes tipus test

  1. Quins dos grups polítics es van fusionar el 1901 per originar la Lliga Regionalista, tal com mostra l'esquema d'evolució del catalanisme?
    • a) La Lliga de Catalunya i el Partit Democràtic Federal
    • b) La Junta d'adhesions i el Centre Català
    • c) El Centre Nacional Català i la Unió Regionalista
    • d) El Centre Català i la Unió Catalanista

    Resposta: c) El Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. Segons l'esquema i el text, la Lliga Regionalista es va fundar l'abril de 1901 fruit de la fusió entre el Centre Nacional Català (fundat el 1899) i la Unió Regionalista (fundada el 1899 a partir de la Junta d'adhesions al programa de Polavieja).

  2. Quin canvi transcendental va produir la victòria de la 'candidatura dels quatre presidents' a la ciutat de Barcelona a les eleccions de 1901?
    • a) La desaparició immediata del caciquisme a tots els districtes rurals d'Espanya
    • b) L'aprovació d'un concert econòmic i d'un estatut d'autonomia per a Catalunya
    • c) La substitució del torn dinàstic pel torn entre regionalistes i republicans
    • d) La renúncia formal del catalanisme a actuar mitjançant la via electoral

    Resposta: c) La substitució del torn dinàstic pel torn entre regionalistes i republicans. El text assenyala que a Barcelona el torn tradicional de conservadors i liberals va ser substituït per un nou sistema bipartidista local dominat per regionalistes i republicans.

  3. Quina figura prominent de la Lliga Regionalista va ser empresonat per defensar una «Catalunya lliure» des de 'La Veu de Catalunya' i va sistematitzar la doctrina del partit a 'La Nacionalitat Catalana'?
    • a) Bartomeu Robert
    • b) Enric Prat de la Riba
    • c) Lluís Domènech i Montaner
    • d) Francesc Cambó

    Resposta: b) Enric Prat de la Riba. A la imatge de l'esquerra apareix Enric Prat de la Riba, qui des de La Veu de Catalunya va fixar la doctrina i va guanyar gran prestigi polític després del seu pas per la presó.

7. Altres nacionalismes a Espanya

Flashcards

Any de fundació del Partit Nacionalista Basc (PNB)
1895, fundat per Sabino Arana.
Obra fonamental de Sabino Arana publicada el 1893
Bizkaya por su independencia.
Definició del terme 'maketo' en l'aranaisme primerenc
Denominació despectiva emprada per designar els immigrants no bascos establerts al País Basc.
Significat atribuït per Sabino Arana al neologisme 'Euskadi'
"El país d'aquells que se sentin bascos".

Preguntes tipus test

  1. Quin canvi estratègic va experimentar el discurs de Sabino Arana a partir de 1901?
    • a) Va abandonar els postulats independentistes per defensar una via autonomista i possibilista.
    • b) Va dissoldre el Partit Nacionalista Basc per fusionar-se amb els partits republicans federals.
    • c) Va rebutjar el suport de la burgesia industrial per centrar-se en l'obrerisme socialista emergent.
    • d) Va passar d'una postura moderada a la insurrecció armada armada contra l'Estat centralista.

    Resposta: a) Va abandonar els postulats independentistes per defensar una via autonomista i possibilista.. Cap al final de la seva vida, especialment des de 1901, Arana va moderar el seu discurs, abandonant l'independentisme per defensar l'autonomisme i apropar-se a la burgesia basca.

  2. Per què la burgesia industrial basca va veure amb bons ulls apropar-se al nacionalisme basc a principis del segle XX?
    • a) Perquè el considerava un possible aliat ideològic davant de la creixent expansió de l'obrerisme.
    • b) Perquè volia imposar de forma immediata la llengua basca a tota l'administració de l'Estat.
    • c) Perquè buscava exclusivament la supressió definitiva dels concerts econòmics de 1878.
    • d) Perquè aspirava a la independència total i immediata per crear un mercat protegit a Europa.

    Resposta: a) Perquè el considerava un possible aliat ideològic davant de la creixent expansió de l'obrerisme.. El viratge autonomista i moderat del PNB va facilitar l'acostament de la burgesia basca, que veia en aquest nacionalisme un dic de contenció o aliat enfront de la conflictivitat obrera.

  3. Quina causa socioeconòmica explica que el galleguisme tingués un caràcter més feble i tardà respecte al basc o català?
    • a) L'absència total d'una tradició cultural i lingüística pròpia entre la pagesia.
    • b) L'hegemonia d'una burgesia industrial urbana que monopolitzava el comerç exterior.
    • c) La ràpida industrialització que va atraure grans contingents d'immigrants castellans.
    • d) L'existència d'una societat eminentment rural dominada per la vella noblesa i l'Església, amb una feble burgesia.

    Resposta: d) L'existència d'una societat eminentment rural dominada per la vella noblesa i l'Església, amb una feble burgesia.. A Galícia hi predominava una estructura rural amb hegemonia de l'Església i la noblesa tradicional, mancant la base burgesa urbana que a Catalunya o el País Basc va impulsar els respectius moviments.

I 13 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

2. De la Renaixença cultural al catalanisme polític (1931-1901) → Quins factors expliquen l’aparició i consolidació del catalanisme com a força política? 1. Introducció..........................................................................................................................2 2. El redreçament cultural i la Renaixença.......................................................................... 2 2.1. La Renaixença literària i cultural................................................................................. 2 2.2. La Renaixença popular............................................................................................... 3 3.

Els inicis del catalanisme polític...................................................................................... 3 3.1. Les primeres revoltes populars................................................................................... 3 3.2. El federalisme..............................................................................................................3 4. Valentí Almirall i el Centre català (El catalanisme progressista)...................................5 4.1. El Memorial de Greuges..............................................................................................8 4.2.

El fracàs del projecte d’Almirall................................................................................... 9 5. El catalanisme conservador............................................................................................10 5.1. El Catalanisme tradicionalista: Torres i Bages.......................................................... 10 5.2. La Unió Catalanista i les Bases de Manresa.............................................................11 6. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista....................................... 13 6.1. La candidatura dels quatre presidents...................................................................... 13 6.2.

La fundació de la Lliga Regionalista..........................................................................14 7. Altres nacionalismes a Espanya.................................................................................... 16 7.1. Les arrels del nacionalisme basc.............................................................................. 16 7.2. El galleguisme........................................................................................................... 17 7.3. Valencianisme, aragonesisme i andalusisme............................................................18 Història. Segon de batxillerat.

Àmbit humanístic 1 1.​ Introducció​ El catalanisme va iniciar-se al segle XIX i va passar per dues fases: 1.​ Catalanisme cultural (1830-1869): reivindicació lingüística i cultural 2.​ Catalanisme polític (1870-endavant): reivindicació política d’autogovern Les causes del sorgiment del catalanisme són: ●​ La Renaixença, el moviment cultural de recuperació de la llengua i de la cultura catalanes que va començar cap al 1830.

Aquest moviment va anar acompanyat d’un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català, que es van configurar com a elements diferenciadors de la identitat catalana i van fer evident que Catalunya era un país dotat històricament d’una personalitat pròpia. ●​ La industrialització de Catalunya al segle XIX va accentuar les diferències econòmiques i socials envers el conjunt d’Espanya. ●​ Durant el segle XIX, quan a Espanya es va instaurar el règim liberal, la política seguida pels diferents governs serà centralista i uniformadora.

Aquesta política farà que a Catalunya sorgeixi una actitud de refús, tant al centralisme polític com a la uniformització cultural. ●​ L’aparició del sentiment catalanista cal situar-lo en el context europeu de la difusió del Romanticisme, de la irrupció dels nacionalismes i del reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el propi govern.

2.​ El redreçament cultural i la Renaixença​ El moviment cultural i literari conegut com la Renaixença va sorgir a Catalunya al 1830, dins el context del Romanticisme europeu i en el marc d’un Estat espanyol amb pretensions centralistes i uniformadores del territori, que demostraven la voluntat d’imposar una cultura oficial castellanitzada, i ignoraven l’existència d’altres llengües i cultures. La finalitat del moviment era la recuperació de la llengua i dels senyals d’identitat catalans, però estava mancat d’aspiracions polítiques. 2.1.​ La Renaixença literària i cultural Al començament del segle XIX es va produir una disminució de l’ús del català com a llengua de cultura.

El català no tenia cap presència a les esferes de l’administració estatal, ni a l’ensenyament ni a la vida oficial eclesiàstica. Quedava, per tant, circumscrit a la parla quotidiana, i com a llengua escrita s’emprava només a les cançons i als llibres de temàtica religiosa. Inici de la Renaixença La publicació de l’oda La pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau i els escrits de Joaquim Rubió i Ors al Diario de Barcelona a favor de la recuperació del català com a llengua literària. A partir d’aquest moment, la llengua es va convertir en el símbol d’un moviment que va dedicar les seves energies a conscienciar els ciutadans de la necessitat de fer del català una llengua de cultura.

La Renaixença, però, va fomentar una cultura elitista i destinada a una elit instruïda que escrivia poesia culta en un català arcaïtzant i força diferent del que feia servir la gent del carrer. 1859 inici de la celebració dels Jocs Florals moderns (certàmens literaris), que van servir per restaurar i conservar més pura la llengua i la literatura catalanes. Els Jocs van contribuir a l’acceptació social del català com a llengua culta i de prestigi. Dècada de 1870 màxima plenitud de la Renaixença, amb autors com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

2 La Renaixença no va quedar reduïda a la llengua, sinó que comportà la recerca de les arrels de la identitat catalana en altres àmbits com: ●​ La història (estudi de l’època medieval, considerada com la de més esplendor de Catalunya). ●​ El dret (com a expressió de l’ànima catalana, ja que els usos i costums es consideraven com el reflex de la psicologia col·lectiva d’un poble). ●​ El folklore (recopilació de llegendes, cançons i altres manifestacions pròpies del país).

2.2.​ La Renaixença popular​ Paral·lelament al desenvolupament de la Renaixença es va produir la revifalla d’un moviment cultural popular (Renaixença popular): ●​ Criticava la Renaixença culta per utilitzar un català de paraules incomprensibles i formes artificioses. ●​ Va involucrar capes molt més àmplies de la societat.

●​ Cal destacar Josep Anselm Clavé (Orfeó català, 1891), Serafí Pitarra (autor d’obres populars, de crítica a la burgesia, de caire republicà i anticlerical), i revistes satíriques, humorístiques i de crítica social com ara la Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, La Tramuntana 3.​ Els inicis del catalanisme polític​ Durant la primera meitat del segle XIX a Catalunya es va anar afermant un sentiment d’identitat que va donar lloc a l’aparició del CATALANISME POLÍTIC, entès com la reivindicació d’autogovern de Catalunya en el si d’Espanya.

En la configuració del catalanisme van confluir: ●​ Reivindicacions lingüístiques i culturals ●​ Realitats econòmiques i socials diferenciades ●​ Actituds polítiques pròpies 3.1.​ Les primeres revoltes populars​ Els moviments populars que es van produir entre 1835 i 1843 contra el centralisme del nou Estat liberal van ser unes primeres manifestacions dels particularisme català. Aquests moviments van conduir a la formació de Juntes Revolucionàries que exigien més poders polítics per a ajuntaments i diputacions.

Algunes d’aquestes insurreccions (Bullangues), de signe democràtic i anticentralista, eren conseqüència del malestar social i polític derivat de la industrialització i de la consolidació de l’Estat liberal, anaven dirigides contra els que es consideraven responsables d’aquest malestar: ●​ clergat ●​ autoritats polítiques ●​ màquines Estaven protagonitzades per: ●​ treballadors urbans ●​ menestrals ●​ sectors petita burgesia Exemples d’aquestes revoltes: Insurrecció de Barcelona de 1842, la Jamància de 1843.

Entre d’altres coses, demanaven la descentralització de l’Estat, i per aquest motiu han estat considerades com una primera manifestació d’un sentiment particularista català i anticentralista. 3.2.​ El federalisme​ Es va consolidar com a doctrina política i opció de govern durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), i va tenir una implantació significativa a Catalunya, sobretot en els medis urbans. 3 El federalisme es va difondre a través del Partit Democràtic Federal defensava la república com a forma de govern, el laïcisme i l’ampliació de drets democràtics i socials.

A aquests aspectes s’ha d’afegir el federalisme nova manera d’articular Espanya que implicava el repartiment de poders entre els òrgans de poder: estatals, regionals i municipals. El principal inspirador d’aquest republicanisme federal va ser Francesc Pi i Margall. Pi i Margall concebia el poder de l’Estat com el resultat d’una sèrie de pactes successius entre les unitats bàsiques de la societat: INDIVIDU → MUNICIPI → REGIÓ D’aquesta manera, Espanya o Ibèria (amb la incorporació de Portugal) havia de ser el resultat de la federació voluntària dels diferents pobles o regions de la península Ibèrica.

Els republicans federals catalans (Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé, Ildelfons Cerdà) van impulsar el Pacte de Tortosa (1869) conveni on els diferents comitès republicans de Catalunya, Balears, València i Aragó van arribar a l’acord de construir l’Estat Federal Espanyol, tot partint de l’antiga Confederació catalnoaragonesa.

(...) Aragó, Catalunya i València, unides per la seva situació topogràfica, solidàries en els seus més preuats interessos, confoses pels seus records històrics, semblants sinó iguals en caràcter i en costums, èmules dignes de la seva passió per la llibertat; estan cridades a marxar unides, a viure aliades i a complir juntes els alts destins provincials de la nostra raça. (...) 1r Els ciutadans aquí reunits convenen que les tres antigues províncies d'Aragó, Catalunya i València, incloses les Illes Balears, estiguin unides i aliades per a tot el que fa referència a la conducta del partit republicà, sense que de cap manera es dedueixi d'això que pretenen separar-se de la resta d'Espanya.

2n Així mateix, manifesten que la forma de govern que creuen més convenient per a Espanya és la República democràtica Federal (...). Pacte federal de Tortosa, 1869. (Traduït del castellà i adaptació) Mapa editat l'any 1854, amb una interpretació de les diferents situacions territorials d'Espanya. Valentí Almirall va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català. El seu pensament durant el període republicà-federal girava al voltant del convenciment que la modernització d’Espanya només podia arribar a partir de la implantació d’una república federal.

Havia de trencar amb la tradició centralista de la monarquia espanyola, ja que aquest centralisme impedia el progrés de les zones perifèriques més desenvolupades econòmicament, com Catalunya. 4 La proclamació de la república havia de contribuir a la regeneració política d’Espanya hauria de quedar constituïda en un pla d’igualtat, la qual cosa implica la proclamació de l’Estat català abans de pactar amb la resta de pobles hispànics.

Proclamada la Primera República el febrer de 1873, el federalisme controlà la vida política barcelonina i catalana amb actes com l’intent de fer-la federal des del primer dia, o el projecte de proclamar l’Estat Català el 9 de març, d’acord amb les forces obreristes. Cal considerar el federalisme català d’aleshores com un PRENACIONALISME, un particularisme bolcat en l’intent de reforma radical de l’Estat espanyol. Era l’única força preconitzadora del reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya. Durant la Restauració, el republicanisme federal va perdre pes a Catalunya (a la resta d’Espanya mai havia estat molt fort).

Molts sectors obreristes van començar a estar influïts a partir d’aquell moment per l’ANARCOSINDICALISME i es van allunyar de les propostes federals. En aquesta etapa, la figura més representativa dels republicans federals catalans va ser Josep Maria Vallès i Ribot: Va impulsar el 1883 un Projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola era el primer projecte d’estatut d’autonomia catalana elaborat per un partit polític.

Era un estatut considerablement progressista per aquella època i reconeixia moltes facultats polítiques per a Catalunya i regulava les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol: ●​ Estat català sobirà i autònom (sense altres limitacions que les del pacte federal). ●​ Establiment de les Corts catalanes, amb un Congrés elegit per sufragi universal i un Senat elegit pels ajuntaments). ●​ Amplis poders per al govern de Catalunya, amb atribucions administratives, econòmiques, financeres, educatives, obres públiques, infraestructures, sanitat i beneficència. ●​ Possibilitat d’un exèrcit regional català. ●​ Poder judicial propi (Tribunal Suprem Català).

4.​ Valentí Almirall i el Centre català (El catalanisme progressista) Després del fracàs de la República durant l’etapa del Sexenni Democràtic, un dels dirigents del Partit Republicà Federal, Valentí Almirall, es va desenganyar de la línia abstracta i doctrinària de Pi i Margall, i va evolucionar decididament cap a una actitud centrada en la realitat catalana, decidint impulsar la creació d’una organització específicament catalana i al marge dels partits d’àmbit espanyol. És per això que Almirall pot ser considerat el pare del CATALANISME POLÍTIC.

Almirall va establir les bases ideològiques del catalanisme progressista (per la defensa dels interessos populars) i laic (per la defensa d’un catalanisme no impregnat per la doctrina catòlica), recollides en el seu llibre Lo catalanisme (1886). En aquesta obra Almirall propugnava una àmplia autonomia per a Catalunya dins d’Espanya, i pensa que el catalanisme servirà per regenerar la vida política catalana i fins i tot l’espanyola. D’acord amb els seus orígens republicans, laics i progressistes, Almirall s’oposava al fet que el catalanisme naixent s’identifiqués exclusivament amb el catolicisme i el tradicionalisme.

El programa del catalanisme en totes les seves manifestacions no pot ésser més que nu: rompre les lligadures que tenen la nostra regió agarrotada i subjecta, substituint-les pels suaus i dolços llaços d'afecte que la germanor fa néixer (...). L'endarreriment en què ens trobem; la degeneració del nostre caràcter; la debilitat de la nostra vida intel·lectual i moral són la legitimació del nostre catalanisme. Si no estiguéssim endarrerits, degenerats i dèbils no tindríem cap necessitat de proposar-nos emprar mitjans extraordinaris i gairebé extrems per avançar, regenerar-nos i enfortir-nos (...).

El sentiment catalanista ens diu que l'organització actual de l'Estat espanyol, siguin les que siguin la 5 forma del seu govern i les institucions que el regeixin, no permetrà mai a les regions en general i a Catalunya en particular recobrar el lloc a què el deure les crida en el concert dels pobles avançats i aspira a destruir aquella organització suplint-la per una altra que es basi en fonaments no sols distints sinó oposats als que avui la sostenen. Valentí ALMIRALL: Lo catalanisme, 1886. (Adaptació) Portada de Lo catalanisme i caricatura de Valentí Almirall apareguda a L'Esquella de la Torratxa el 1886, any en què va publicar el llibre i va presidir els Jocs Florals.

Conscient de la difícil situació en què es trobava el catalanisme polític, Almirall intentarà mobilitzar importants sectors socials de Catalunya per això fundarà el 1879 el primer diari escrit en català, el Diari català, i des de les seves pàgines desenvoluparà una tasca de clarificació ideològica, al temps que avogarà per la unitat d’acció de tots els nuclis catalanistes. El Diari Català, fundat el 1879 per Valentí Almirall, va ser el primer diari escrit íntegrament en llengua catalana. A partir d’aquest moment, i fins el 1887, la seva influència serà notable, convertint-se en l’impulsor d’una sèrie d’esdeveniments que marquen notablement el moviment catalanista.

1880: el Diari català, a iniciativa d’Almirall, va proposar la idea de celebrar un congrés que aplegués tots els grups que defensaven els drets de Catalunya (els simpatitzants del catalanisme, per tant). D’aquesta manera, el 9 d’octubre d’aquell any es va reunir a Barcelona el PRIMER CONGRÉS CATALANISTA, amb l’assistència de 850 persones. El congrés es desenvolupà en 13 sessions, fins a la seva clausura el 14 de novembre. Les persones assistents representaven a diversos periòdics i associacions: 6 ●​ ●​ ●​ ●​ La Renaixença (corrent més conservadora del catalanisme). Diari Català (corrent progressista). Associacions excursionistes.

Figures destacades de les lletres catalanes (com Àngel Guimerà i Narcís Oller). Durant les seves sessions es va produir un seriós enfrontament entre: ●​ Seguidors d’Almirall (els vells federalistes) ●​ Els homes vinculats al diari “La Renaixença) El Congrés va decidir: ●​ Nomenar una comissió que vetllés per la supervivència del dret civil català. ●​ Crear una acadèmia de la llengua catalana encarregada de fixar les normes ortogràfiques. ●​ Fundar una entitat permanent, de caràcter científica i artística, que coordinés l’acció de les persones i els grups que lluitaven pels drets de Catalunya.

D’aquesta iniciativa va néixer, el 17 de juny de 1882, la primera associació unitària del catalanisme: el CENTRE CATALÀ. El CC naixia amb la voluntat d’agrupar tots els catalans que, al marge de les seves conviccions polítiques, socials o religioses, estiguessin disposades a treballar per l’engrandiment de Catalunya. La seva divisa era: Catalunya i avant, avui, demà i sempre. Amb el Centre Català el catalanisme iniciava el seu pas cap a la política, superant l’etapa literària i patriòtica testimonial. Per primera vegada s’intentava organitzar una força política catalana deslligada dels partits d’àmbit espanyol.

D’entre les primeres activitats organitzades per la nova associació cal destacar la realització del SEGON CONGRÉS CATALANISTA inauguratel 24 de juny de 1883, el seu principal acord va ser trencar tots els vincles amb els partits polítics espanyols i demanar als catalans que n’abandonessin la seva militància. Acudit sobre el Congrés Catalanista publicat a l'Esquella de la Torratxa, 16 d'octubre del 1880.

7 4.1.​ El Memorial de Greuges Una altra fita del catalanisme durant aquest període va ser la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, conegut popularment com el Memorial de greuges document (en realitat tot un llibre) adreçat al rei Alfons XII el 1885 per una comissió de les personalitats catalanes més reconegudes del moment, com ara Àngel Guimerà o Valentí Almirall. El Memorial de Greuges és un dels documents més coneguts i més citats de la història del catalanisme.

Fou redactat per Valentí Almirall, i és l’acte més important promogut pel Centre Català va organitzar una reunió a la Llotja de Barcelona (11-gener-1885) amb representants de les entitats econòmiques, professionals, polítiques i culturals de Catalunya. En aquesta reunió va decidir-se exercir el dret de petició (reconegut per la Constitució espanyola), tot adreçant al rei una exposició o memorial que reunís els motius de greuge (queixa) de Catalunya: ●​ El descontentament per la signatura dels convenis comercials que s’havien establert amb Gran Bretanya i que suposaven una amenaça per a la indústria catalana.

●​ Els intents d’unificació del codi civil a nivell estatal, que posaven en perill la supervivència del dret civil català era essencial en la vida jurídica del camp català, amb el seu hereu, la legítima i els drets de successió i propietat.

Un cop redactat va ser solemnement presentat al rei (10 de març): En la presentació, Marià Maspons, s’afanyà a afirmar que no anaven contra “la unidad de la patria española” però que no acceptaven la destrucció de la “vida regional para sustituirla por la del Centro”, i que veien convenient donar “vida espontánea y libre a las diversas provincias de España.” La decisió de presentar directament la memòria al rei, sense passar prèviament per les Corts ni utilitzar la via dels partits polítics va provocar un profund malestar en la classe política de la resta d’Espanya Es va produir una intensa campanya de premsa que va estar a punt de provocar la dimissió del govern presidit per Cánovas.

Va ser una reacció anticatalana a tots els nivells. El rei, que havia tingut frases amables per a Catalunya en rebre el Memorial, fou fins i tot acusat d’haver mancat als deures constitucionals.

No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, i encara menys d'atacar, la gloriosa unitat de la pàtria espanyola; ans al contrari, volem enfortir-la i consolidar-la; però entenem que per a aconseguir-ho no és bon camí ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la del centre, sinó que creiem que és convenient, alhora que just, donar expansió, desenvolupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies d'Espanya per tal que d'arreu de la Península surti la glòria i la grandesa de la nació espanyola.

(...) Ho desitgem no sols per a Catalunya, sinó per a totes les províncies d'Espanya; i si parlem en nom de Catalunya és perquè som catalans i perquè en aquests moments sentim com mai els mals que ens causa el centralisme. Senyor: hom ens arrabassà el nostre sistema administratiu, que avui dia les nacions cultes d'Europa consideren bo i imiten, per substituir-lo de primer pel sistema castellà, i avui dia per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès.

Només podem fer servir la nostra llengua a casa nostra i en converses familiars; desterrada de les escoles, ho ha estat després de la contractació pública i també dels tribunals, on sovint, i per molt il·lustrats que siguin, ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges. (...) Memorial de Greuges, 1885. (Traduït del castellà i adaptació) ​ 8 Pocs mesos després moria Alfons XII sense que la Memoria aconseguís res de positiu. On rau, per tant, la importància d’aquest document? : ●​ En què està considerat com el primer document del catalanisme polític.

●​ En què va ser un intent d’aplegar interessos socials, polítics i culturals de tota mena en un mateix projecte catalanista. ●​ En què va ser l’obra magna de Valentí Almirall, la seva proposta més reexida, tot i que breu. Resultats pràctics: molt escassos; els recels governamentals i la mort del rei aquell mateix any van impedir que les peticions es traduïssin en mesures concretes. Potser l’únic fruit del Memorial va ser la rectificació de la política econòmica per part de Cánovas, que va deixar en suspens el tractat comercial amb Gran Bretanya i va començar a implantar mesures proteccionistes.

4.2.​ El fracàs del projecte d’Almirall​ El tarannà personal d’Almirall (republicà i progressista) i la seva lluita contra el projecte de l’Exposició Universal de Barcelona(1888), defensat per molts membres del Centre Català, va provocar una escissió en el si de l’entitat. Posteriorment va desaparèixer a la meitat de la dècada dels 90. Almirall, malalt, fracassat i desenganyat, va desaparèixer de l’escena política. Va morir al 1904 com una figura marginal i poc valorada.

El sector majoritari dels escindits (amb el grup de La Renaixença al capdavant) van crear una nova organització: la LLiga de Catalunya (1887) en ella s’hi van integrar homes prestigiosos com: Àngel Guimerà, Lluís Domenech i Montaner, Narcís Verdaguer, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch. La LLiga de Catalunya es va convertir en la plataforma política del catalanisme burgès i, per tant, tenia un caràcter molt més conservador que el CC.

Defensava els interessos morals, polítics i econòmics de Catalunya des de plantejaments polítics conservadors: ●​ oficialitat de la llengua catalana ●​ defensa del dret civil català ●​ defensa del proteccionisme 1888: amb motiu de la visita a Barcelona de la reina regent Mª Cristina d’Habsburg la LLiga de Catalunya li va adreçar un missatge escrit en català (una mena de nou Memorial de Greuges) avalat per 350 signatures.

En ell se la saludava com a comtessa de Barcelona i li demanava la instauració d’un règim autonòmic per a Catalunya ”independència” de Catalunya dins de la monarquia espanyola, que Catalunya tingués el mateix rei que les altres nacions però fos independent de cada una d’elles. (Es venia a demanar una mena de monarquia federativa). → Aquest missatge no va tenir cap resposta positiva. Desitgem que la nació catalana torni a posseir les seves Corts generals lliures i independents, obertes pel cap de l'Estat o pel seu lloctinent (…). Corts en les quals es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb què ha de contribuir el nostre país a les despeses generals d'Espanya.

Que sigui Catalunya senyora del govern interior de casa seva, i assenyali ella mateixa el contingent de l'exèrcit per al Principat, sense quintar-ne els fills ni fer a Catalunya lleves forçoses, sinó proveint-se de soldats voluntaris a sou (…). Que la llengua catalana sigui la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d'aquest poble. Que l'ensenyament a Catalunya es faci en llengua catalana. Que siguin catalans els Tribunals de Justícia i totes les causes i litigis es facin dins del territori català.

Que els càrrecs de la nació catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els administratius i els d'ensenyament. Missatge a la Reina Regent, 1888.

(Traduït del castellà i adaptació) 9 1889: es va iniciar una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi civil que s’estava discutint a les Corts espanyoles a l’Estat liberal centralista espanyol, a la seva classe política i professional li molestava i li feia nosa la diferència i l’existència de drets civils diferents dels del Codi civil espanyol, i buscava unificar les diferents legislacions civils sobre la base de les institucions castellanes. Els catalanistes van haver de protagonitzar una llarga i aferrissada lluita (iniciada al 1880).

El Govern espanyol al final va capitular i es va veure obligat a modificar la redacció del nou Codi civil per tal de respectar el tradicional ordenament jurídic català. Un dels que van despuntar en aquesta agitació va ser Narcís Verdaguer, que hi va dedicar abrandats articles a La veu de Montserrat, recollits després en un llibre titolat La primera victòria del catalanisme. La mort del dret català, gravat al·legòric de la campanya contra la reforma del Codi Civil, 1889.

5.​ El catalanisme conservador​ Així com al llarg de la dècada dels 80 Almirall esdevingué el referent de l’acció catalanista, a partir dels anys 90 l’hegemonia dins el catalanisme es va anar decantant cap als sectors més conservadors. 5.1.​ El Catalanisme tradicionalista: Torres i Bages​ Una part important de l’Església catòlica havia donat suport als carlins i s’havia oposat al liberalisme. Durant la Restauració part del clergat va anar abandonant aquests plantejaments i va cercar un espai dins el liberalisme més conservador.

En aquest trànsit va tenir un paper important el VIGATANISME moviment cultural i intel·lectual impulsat en bona part pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic i liderat per clergues com: ●​ Jaume Colell ●​ Jacint Verdaguer ●​ Josep Morgades Aquest nucli, agrupat al voltant de la revista La veu de Montserrat (1878-1900), es considerarà a sí mateix dipositari de la Catalunya agrària. El seu àmbit d’influència no es va reduir als sectors rurals i va arribar als catòlics i les classes benestants de la Catalunya urbana.

Evolució d’aquest grup: Des del carlisme i l’integrisme reaccionari Catalanisme catòlic i conservador 10 D’entre les iniciatives d’aquest grup: celebració mil·lenari de Montserrat, restauració monestir de Ripoll, exigència de bisbes catalans. La tradició vigatana va connectar amb Josep Torras i Bages (bisbe de Vic a partir de 1899).D efensor d’un catalanisme cristià. L’any 1892 va publicar el llibre La tradició catalana (obra cabdal del catalanisme catòlic, pot ser considerada una rèplica a l’obra d’Almirall Lo catalanisme, per considerar-lo el portaveu dels màxims enemics de l’Església –la maçoneria, el pensament lliure, l’ateisme).

Torras temia que el catalanisme caigués en mans de l’esquerra maçònica i fos conduït per aquesta en detriment de la tradició cristiana de Catalunya. En aquest llibre Torras recull les principals idees del catalanisme catòlic els elements espirituals de la regió són la pàtria (entesa com a amor a la terra), la tradició (dóna contingut al sentiment patriòtic) i l’esperit nacional. Des del seu punt de vista Catalunya era una nació perquè disposava d’una ànima o esperit propi, que s’expressava a través de la llengua, cultura, dret i religió. Torras i Bages es movia en el terreny de som i serem perquè hem sigut.

La regeneració de Catalunya hauria de recaure fonamentalment en l’Església i el clergat, recuperant així una plataforma d’influència sobre la societat. Amb el vigatanisme i Torras i Bages el camí cap al catalanisme quedava obert als catòlics, ja que ara podien fer-ho amb la tradició assegurada pel catolicisme. Des d’un bon moment, aquest sector va haver d’enfrontar-se a una gran part de la jerarquia eclesiàstica,de tarannà clarament integrista. La polèmica va ser dura en el camp lingüístic, a causa de l’oposició d’aquest sector a l’ús del català en la vida pastoral.

5.2.​ La Unió Catalanista i les Bases de Manresa​ Fins al naixement del Centre Català, el 1882, el catalanisme era un moviment integrat per una elit de professionals liberals i d’intel·lectuals, escriptors i artistes de caràcter marcadament barceloní. Però les coses van canviar ràpidament amb la creació de publicacions i periòdics comarcals, amb el seu grup de prohoms al darrere. La campanya contra el projecte d’unificació del Codi civil va mostrar la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista. El dirigent de la LLiga de Catalunya, Narcís Verdaguer, va llançar la proposta de fundar una nova entitat que coordinés aquesta associació amb tots els nuclis comarcals.

Aquesta proposta va donar lloc, l’any 1891, a la formació de la UNIÓ CATALANISTA no era encara, en sentit estricte, un veritable partit polític, sinó una federació d’entitats catalanes de tota mena que estiguessin disposades a treballar en la propaganda de les idees regionalistes i en la realització del programa del catalanisme. BASE SOCIAL DE L’Unió Catalanista: ●​ ●​ ●​ ●​ Mitjans propietaris Comerciants Professionals liberals Intel·lectuals mostra significativa de la Burgesia catalanista i conservadora Per a l’Unió Catalanista les qüestions de principi (defensa de Catalunya com a nació) eren prioritàries.

La Unió Catalanista era reticent a participar en les eleccions, perquè considerava que tot l’entramat electoral era viciat per la corrupció i les tupinades per això, la funció de l’UC va ser la d’actuar com una consciència crítica, com una catalanisme ideal i romàntic, més que no pas la de donar resposta a cada un dels problemes concrets de la societat. 11 La Unió Catalanista es va donar a conèixer popularment quan el març de 1892 va celebrar la seva primera Assemblea General, presidida pel gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, amb la voluntat d’estendre el catalanisme més enllà de Barcelona i d’elaborar un projecte de sobirania política per a Catalunya.

Els delegats de l’Assemblea es van reunir a Manresa i van aprovar les Bases per a la Constitució Catalana, conegudes com Bases de Manresa. Són la primera concreció d’un projecte d’estatut d’autonomia per a Catalunya inspirat en el federalisme. Les Bases delimitaven les competències (facultats polítiques i administratives que el Govern central cedeix a un govern autonòmic o regional) que havia d’obtenir el poder regional català i les que havien de restar a mans del poder central: PODER CATALÀ ●​ Sobirania de Catalunya. ●​ Corts pròpies amb plena capacitat legislativa (escollides per sufragi corporatiu). ●​ Llengua catalana única oficial a Catalunya.

●​ Catalunya, única sobirana en el seu govern interior. ●​ Exigència de ser català per exercir càrrecs a Catalunya (acabant així amb la invasió de funcionaris espanyols). ●​ Divisió del territori en comarques i municipis, i no en províncies. ●​ Ordre públic dependria de les autoritats catalanes. ●​ No acceptava que els seus ciutadans fessin el servei militar espanyol. ●​ Moneda pròpia. PODER CENTRAL ●​ Relacions internacionals. ●​ Exèrcit. ●​ Carreteres, ferrocarrils i ports. Les Bases de Manresa van ser, durant algunes dècades, el programa d’autogovern de Catalunya. Van definir una via no independentista cap a la sobirania nacional de Catalunya.

La vinculació amb Espanya s’havia de fer a partir d’un pacte entre la corona espanyola i les institucions catalanes.

Ara bé, també constituïen un programa teòric de marcat accent conservador i tradicionalista, ja que: ●​ No donava solucions als problemes del moment ●​ No indicava el procés per arribar a la seva implantació ●​ Per a escollir el Parlament català no s’utilitzava el sufragi universal sinó el corporatiu (com a l’Edat Mitjana) La primera actuació internacional del catalanisme va ser el lliurament al cònsol grec a Barcelona d'un missatge adreçat al rei Jordi I amb motiu de la seva intervenció a Creta, encara sota el domini turc, per aconseguir la seva autonomia com a primer pas per a la integració de l'illa al regne de Grècia.

El seu redactor fou Enric Prat de la Riba, que aviat esdevindria el principal ideòleg del catalanisme conservador i del pas d'una concepció regionalista a una de nacionalista. 12 6.​ La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista​ El catalanisme va fer el salt cap a la participació política electoral aprofitant la crisi desencadenada per la pèrdua colonial de 1898. Abans va haver de vèncer resistències internes: molts creien que no s’havia de participar en un sistema polític espanyol que, amés era corrupte i estava viciat pel caciquisme. El catalanisme ja tenia uns líders consolidats, havia elaborat un cos doctrinari amb entitat i havia aconseguit una mobilització social notable.

Semblava que havia arribat el moment de fer un salt qualitatiu cap a la seva consolidació com a força política. → Com s’havia socialitzat el catalanisme? En els darrers vint anys del segle XX el catalanisme creix, no sols com en l’origen a Barcelona, sinó en totes les comarques, a les capitals de les quals sempre hi ha un grup de prohoms que el potencien, creant revistes, associacions, penyes, entitats excursionistes, i que són el llevat local i comarcal del nou catalanisme.

El catalanisme creix en la política per l’acció dels partits, però es desenvolupa socialment via institucions diverses: els orfeons, els centres excursionistes, les colles sardanistes, l’esport modern (ciclisme, natació, boxa, futbol), entitats culturals, d’arts escèniques, museístiques i de defensa de la llengua, etc.

La immensa majoria dels literats, artistes i homes de ciència i de cultura van participar en el moviment catalanista: catalanistes van ser grans arquitectes del modernisme (Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch) van fer del modernisme un art i una arquitectura nacionals), escriptors (Verdaguer, Segarra, Guimerà, Oller, Foix, Salvat Papasseit, Pla, Riba), pintors (Alsina, Rusiñol, Nonell, Miró, Dalí de jove), metges, folkloristes, científics, etc. Els catalanistes volien un himne propi. El mestre Francesc Alió va ser qui va tenir el mèrit i l’habilitat de saber conjuminar dues obres diferents per crear Els segadors actuals.

Va sumar, per una banda, la lletra d’un romanç pagès patriòtic del temps de la Guerra dels Segadors (1640), i per l’altre, la melodia popular d’una cançó desvergonyida. El va estrenar privadament a la Lliga de Catalunya i va aconseguir l’èxit immediat en l’acte de celebració dels Jocs Florals, on va ser entonat en públic per primera vegada davant la irritació de les autoritats assistents. Noves versions modernitzades de la lletra foren presentades per gent molt variada, però finalment, la que aconseguí triomfar va ser la d’Emili Guanyavents, un obrer tipògraf anarquista. És la lletra que avui fem servir.

6.1.​ La candidatura dels quatre presidents​ Un sector empresarial que havia donat suport a les iniciatives regeneracionistes del general Polavieja va constituir, el 1899, la Unió Regionalista. A la seva Junta Directiva hi havia: industrials actius dels darrers anys, alguns dirigents del Tancament de Caixes. El seu programa demanava autonomia política i administrativa per a Catalunya.

També a final de segle, un sector de joves catalanistes dirigits per Enric Prat de la Riba va trencar amb l’Unió Catalanista, en la qual predominaven els partidaris de mantenir-se apartats de la política, i van fundar un nou partit: el Centre Nacional Català (1900) disposava del diari La veu de Catalunya i eren favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral. 19 de maig de 1901: eleccions a Corts (les primeres que es convocaven des de la crisi de 1898), que van aixecar gran expectació a tot el país i especialment a Catalunya. Aquestes eleccions es produïen quan a Barcelona ja hi havia un nou clima social.

Era l’ocasió que esperaven els possibilistes del catalanisme per sortir a l’escena pública amb un cop d’efecte. Calia salvar Catalunya, en una Espanya que s’ensorrava en la crisi. 13 25 d’abril de 1901: el Centre Nacional Català va pactar amb l’Unió Regionalista la fusió i la creació d’un nou partit, la LLIGA REGIONALISTA, que tindria un paper crucial a Catalunya fins a la seva violenta desaparació el juliol de 1936 (inici de la Guerra Civil espanyola).

La Lliga Regionalista, per presentar-se a les eleccions, va formar una candidatura regionalista per Barcelona, amb quatre candidats la tria va fer-se molt bé, amb gent de prestigi ciutadà, personalitats de la vida econòmica i cultural de Catalunya per contrarestar l’escassa trajectòria política del catalanisme conservador.

Aquesta candidatura va ser anomenada candidatura dels quatre presidents perquè estava formada per 4 dels 5 presidents de corporacions i entitats ciutadanes que el 1898 havien entregat el missatge a la reina regent i que havien encapçalat la lluita pel concert econòmic i defensat la vaga de botiguers: ●​ ●​ ●​ ●​ LLuís Domènech i Montaner (Expresident de l’Ateneu de Barcelona) Bartomeu Robert (exalcalde de Barcelona) Albert Rusiñol (expresident foment treball) Sebastià Torres (President de la Lliga de Defensa industrial i comercial) Només Domènech i Montaner tenia un passat de catalanista militant. Aquesta candidatura s’enfrontava als conservadors i liberals dinàstics i als republicans.

Malgrat una campanya electoral intensa i plena d’incidents i l’oposició de la premsa de Barcelona, l’èxit fou total. A Barcelona van ser escollits: ●​ Els 4 presidents ●​ 2 republicans (Pi i Margall i A.Lerroux) ●​ 1 dinàstic Era l’inici d’una nova etapa de la història de Catalunya amb la consolidació d’una nova força catalanista, que aprofitant l’èxit electoral va declarar que era un nou partit, la LLiga Regionalista. Fora de la capital la maquinària dels sistema de la restauració va funcionar perfectament els liberals (tocava que guanyés les eleccions Sagasta, que portava 25 anys remenant les cireres del poder) van ser majoritaris.

6.2.​ La fundació de la Lliga Regionalista​ Els èxits electorals de la candidatura unitària van afavorir la fusió dels dos grups (CNC i UR) en una nova entitat política: la Lliga Regionalista: ●​ Va tenir el diari La veu de Catalunya com a principal òrgan de difusió ●​ Va consolidar la força electoral del catalanisme Aquest nou partit dominarà el panorama polític català fins al 1923 (cop d’estat de Primo de Rivera).

En les eleccions municipals del mateix any 1901 es van repetir els resultats: ●​ Lliga Regionalista: 11 regidors ●​ Republicans: 10 regidors ●​ Liberals: 4 regidors 14 Aquests resultats van significar un canvi radical en la política catalana, almenys en la política barcelonina, perquè van significar el naixement d’un nou sistema de partits: el torn conservadors-liberals va ser substituït pel torn regionalistes-republicans van esdevenir dues forces polítiques majoritàries. El caciquisme començava a ser bandejat a Catalunya, primer a Barcelona i després a les altres circumscripcions electorals.

Després de la victòria electoral, la Lliga va sortir a la llum pública com un nou partit (el primer partit modern d’Espanya). El 26 de maig de 1901 foren aprovats els seus estatuts, l’article primer dels quals deia que el partit tenia per objecte “la defensa dels interessos i la reivindicació dels drets de Catalunya, treballant per tots els medis legals per aconseguir l’autonomia del poble dintre de l’Estat espanyol”. La Lliga era una força política conservadora que representava els interessos de la burgesia industrial i comercial i de les classes mitjanes. Més endavant va aconseguir el suport dels grans propietaris rurals, de part de l’Església i d’elements del caciquisme conservador.

En la nova formació van sobresortir dues figures prominents: Enric Prat de la Riba Francesc Cambó Prat de la Riba: sota la seva direcció, la Lliga es va convertir en un partit catalanista modern i ben disciplinat. Era un home tranquil que sobresortia poc, semblava més un intel·lectual que no pas un líder polític. Però a poc a poc es va anar convertint en el líder del grup. Des de La veu de Catalunya va anar fixant la doctrina i l’estratègia del partit. Arran d’un article (en què parlava de Catalunya lliure) va ser condemnat a uns quants mesos de presó, fet que li va donar molt de prestigi i va fer que es decidís a actuar en política.

CARÀCTERS DE LA NACIONALITAT Resultat de tot això és que la nacionalitat és una unitat de cultura o de civilització; tots els elements d’aquesta mena, l’art, la ciència, els costums, el Dret... tenen llurs arrels en la nacionalitat. Però hi ha més encara, i aqueix fet explica moltes confusions i dóna la raó de moltes anomalies: el conjunt de determinacions de la voluntat col·lectiva que formen la conducta política, això és, la vida de l’Estat, són tanys que vénen de la mateixa soca.

Quan va constituir-se la monarquia espanyola, si l’activitat política fos un producte de l’Estat, els governants del nou Estat haurien desenrotllat una política nova; a l’Estat espanyol li corresponia una política espanyola. Però les coses van passar d’altra manera. Els governants varen seguir obertament la política d’una sola de les nacionalitats unides, i és que en el fons, disfressat amb el nom d’espanyol , va governar, com segueix governants, Espanya, l’Estat castellà, aqueix Estat que, seguint la mateixa ficció, amb el nom d’espanyol ens imposa el Dret de Castella i amb nom d’espanyola la llengua castellana.

El mateix va passar en constituir-se la monarquia francesa, el mateix en formar-se l’imperi de Rússia, el mateix en reunir-se, sota la corona d’Àustria, Hongria i Bohèmia. Per això, quan a una nacionalitat se li desperta la consciència que ho és, treballa de seguida per produir un Estat, expressió de la seva voluntat política, instrument de realització de la seva política pròpia. Enric Prat de la Riba.

“El fet de la nacionalitat”, dins La Nacionalitat Catalana (1906) 15 Els diputats de la Lliga Regionalista van debutar a les Corts el juny de 1901 formant una minoria –la regional- que primera vegada no era política sinó territorial, davant l’estorament i la irritació dels polítics, la premsa i l’opinió pública espanyola. I és que trencaven, encara que eren molt pocs, l’esquema dels sistema de la Restauració i introduïen en la política la qüestió nacional identitària. Malgrat que eren regionalistes, van ser etiquetats sistemàticament de separatistes. Els diputats de la Lliga van atacar el centralisme, demanar el reconeixement de les regions i un concert econòmic per a Catalunya.

LA PREMSA SATÍRICA CATALANA: Des de l'època del Sexenni Democràtic, agafa una gran volada la premsa satírica, que tornarà a reeixir a partir de les noves lleis de premsa dels governs liberals a la dècada del 1880. A Catalunya proliferaren diferents capçaleres d'un ampli ventall ideològic (carlines, republicanes, catalanistes) i destacaren Lo mestre Titas, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i el Cu- cut. Els nostres diputats, caricatura del Cu-Cut! del 2 de juliol del 1903 que fa referència a l'arribada dels diputats regionalistes a les Corts espanyoles. Un peu diu: "Uf, qui hi entra amb tanta porqueria".

7.​ Altres nacionalismes a Espanya​ Al darrer terç del segle XIX, igual que a Catalunya, van sorgir moviments nacionalistes i regionalistes a altres territoris d'Espanya com a rebuig al centralisme uniformitzador del sistema polític i administratiu adoptat pels diferents governs liberals. 7.1.​ Les arrels del nacionalisme basc​ Arana i el nacionalisme basc: Al País Basc l'abolició dels furs va donar lloc al naixement d'un corrent que trobava insuficients els concerts econòmics atorgats el 1878 i reivindicava la reintegració dels drets forals històrics.

D'altra banda, el procés industrialitzador va afavorir una gran transformació social, que va suposar una ruptura de la societat tradicional i l'arribada d'una forta immigració. Com a reacció, es va enfortir un corrent de defensors de la llengua i la cultura basques. Sota el lideratge de Sabino Arana, els nacionalistes van considerar que per defensar els valors de la societat tradicional, rural i catòlica calia la separació de l'estat espanyol.

Amb el llibre Bizkaya por su independencia (1893) i la creació del Partit Nacionalista Basc (1895), Arana va divulgar un discurs que s'articulava entorn de la singularitat de l'ètnia basca, idealitzava la societat preindustrial, exaltava tot el que era genuïnament basc, rebutjava els immigrants (maketos) i defensava l'integrisme religiós. Durant els darrers anys de vida, el discurs d'Arana es va anar moderant, sobretot a partir del 1901, quan va anar abandonant els seus postulats independentistes, per impulsar la creació d'un partit 16 autonomista.

Aquest viratge va facilitar el seu acostament a sectors de la burgesia industrial basca, que veien en el nacionalisme un possible aliat enfront de l'expansió de l'obrerisme. Aleshores, el nacionalisme basc va evolucionar cap a posicions més moderades i possibilistes i es va presentar a les eleccions, en què va obtenir els seus primers èxits, sobretot a Biscaia i Guipúscoa.

Lliure i independent de poder estrany, vivia Biscaia, governant-se i legislant-se a si mateixa, com a nació a part, com a Estat constituït, i vosaltres, cansats de ser lliures, heu acatat la dominació estranya, us heu sotmès al poder estranger, teniu la vostra pàtria com a regió de país estranger i heu renegat de la vostra nacionalitat per acceptar l'estrangera (...).

La vostra raça, singular per les seves belles qualitats, però més singular encara per no tenir cap punt de contacte o fraternitat ni amb la raça espanyola ni amb la francesa, que són les seves veïnes, ni amb cap raça del món, era la que constituïa la vostra Pàtria Biscaia; i vosaltres, sense polsim de dignitat i sense respecte als vostres pares, heu barrejat la vostra sang amb l'espanyola o maketa, (...). Posseíeu una llengua més antiga que qualsevol de les conegudes (…) i avui la menyspreeu sense vergonya i accepteu, en lloc seu, l'idioma d'una gent grollera i degradada, l'idioma de l'opressor de la vostra pàtria.

Sabino de Arana: Bizkaitarra, 1894.(Traduït del castellà i adaptació) LA IKURRIÑA: L'any 1894 Sabino Arana va dissenyar la ikurriña, la bandera dels nacionalistes bascos que el 1936 es convertiria en la bandera oficial d'Euskadi. Tenia un clar caràcter simbòlic i volia ser l'expressió del lema nacionalista "Déu i Llei vella". Sobre un fons vermell, una creu verda de sant Andreu en aspa recorda la batalla d'Arrigorriaga, en la qual segons la llegenda el dia de Sant Andreu de l'any 888, els biscaïns van derrotar les tropes del rei de Lleó i en simbolitzava la independència. La creu blanca representava Biscaia i les seves lleis velles.

Arana també va proposar Euskadi com el nom que els nacionalistes donarien al seu país, que vindria a significar "el país d'aquells que se sentin bascos". Mocador amb diversos dissenys d'ikurriñes que reflecteixen la idea d'una confederació. Al centre Luis Arana, germà de Sabino Arana, fundadors del Partit Nacionalista Basc. 7.2.​ El galleguisme​ La societat gallega, a diferència de la catalana o de la basca, continuava sent eminentment rural. Presentava una feble burgesia enfront d'unes classes dominants, formades bàsicament per una vella noblesa i per l'Església.

Això explica que el galleguisme fos més feble i tardà, malgrat que hi hagués una població majoritàriament pagesa amb una llengua i unes tradicions culturals molt arrelades. A mitjan segle XIX, es va iniciar un corrent que va donar lloc a l'O Rexurdimento que va significar el redescobriment literari de la llengua i la cultura gallegues. La figura literària de més influència va ser la poeta Rosalía de Castro (1837-1885). Tan sols unes minories cultes, insatisfetes davant la situació del país, van començar a responsabilitzar la subordinació política de Galícia del seu endarreriment econòmic, que forçava molts gallecs a emigrar.

17 Va ser durant l'última etapa de la Restauració quan el galleguisme va adquirir un caràcter més polític, encara que es va mantenir minoritari malgrat el prestigi d'algunes de les seves figures, com Manuel Murguía i Alfredo Brañas. Aquest ambient va facilitar la convocatòria de l'Assemblea Federal de la Regió Gallega (1887), que va aprovar el Projecte de Constitució per a l'Estat Galaic. 7.3.​ Valencianisme, aragonesisme i andalusisme El primer valencianisme va néixer com un corrent cultural de reivindicació de la llengua i la cultura pròpia, i va tenir en la societat cultural Lo Rat Penat, fundada el 1878, el seu primer impulsor.

L’any següent, aquesta entitat, sota els auspicis de Constantí Llombart, Teodor Llorente i Feliu Pizcueta, va promoure la restauració dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València, a imitació del que s’estava esdevenint a Catalunya. També va destacar Vicent Blasco Ibáñez, que ressaltava les peculiaritats valencianes i reivindicava les antigues institucions del Regne de València. L'aragonesisme té els seus orígens a la segona meitat del segle XIX gràcies a l'acció d'una incipient burgesia, que va impulsar la defensa del dret civil i la recuperació del patrimoni cultural aragonès i va difondre una mitificació romàntica dels orígens del regne i de les seves institucions medievals.

A aquests factors s'hi van afegir el foralisme carlí i, més endavant, el regerenacionisme de Joaquín Costa. A Andalusia, l'arrelament del republicanisme federal va comportar la difusió d'un incipient sentiment andalusista. L'Assemblea del Partit Republicà Federal, celebrada a Antequera el 1883, amb l'aprovació de la Constitució Federal Regional per a Andalusia es plantejava un programa d'autogovern per al territori andalús. Paral·lelament, un grup d'intel·lectuals es va proposar identificar la identitat andalusa i, amb aquest objectiu, van estudiar el folklore i les formes de vida del poble andalús.

D'aquesta manera, van editar la revista Folklore andaluz i van començar a aglutinar-se entorn del recentment creat Ateneu de Sevilla. 18

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Institut Giola · Exámenes y apuntes de Institut Giola

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat