El Franquisme: Característiques, Etapes i Oposició

I 124 flashcards i 84 preguntes més al document.

Text del document

Tema 7 El franquisme (1939 -1975) A) Característiques del Franquisme 1.- El pensament polític del general Franco El franquisme, a més de ser el govern personal de Franco, va ser també un sistema politicosocial. Va anar evolucionant per garantir la seva continuïtat Els canvis es van forçar per pressions estrangeres o per les transformacions de la societat. Règim feixista, autoritari, totalitari, dictadura militar… El franquisme (1939 -1975) Tema 7 Franco va ser un militar que format a l'Acadèmia de Toledo i a la guerra de l'Àfrica (africanista): el Catolicisme i la Pàtria van esdevenir trets importants de la seva ideologia.

Els seus valors eren: Catòlic integrista reforçat pel suport de la jerarquia catòlica a l'Alçament (croada). Nacionalista espanyol agressiu i excloent. Identificava Espanya amb Castella, de forma monolítica i homogènia. Defensava els valors de l'exèrcit: jerarquia, disciplina i ordre. Creia en un destí imperial de l'estat espanyol. Volia tornar a l'esplendor de l'Espanya imperial dels Reis Catòlics i dels Àustria. Creia que la decadència espanyola venia donada per la influència liberal.

- Creia que els enemics naturals d'Espanya (desafectos al regimen) eren Els judeo- maçons (liberals, demòcrates i republicans), Els rojos (anarquistes, socialistes i comunistes) Els separatistes: els nacionalistes bascos i catalans - Creia que el poble espanyol no era capaç de viure en democràcia, ja que el considerava immadur i inculte i creia també que era impropi del seu temperament i de la seva cultura. Dictadura personal - Sense ideologia elaborada - Símbols, institucions i lleis feixistes Els trets més importants del franquisme van ser: Dictadura personal, inspirada en el model feixista italià. Es basava en la submissió al cabdill. Amb una litúrgia pròpia.

Unipartidisme: Franco va suprimir la Constitució i va clausurar el Parlament i va suprimir els drets i les llibertats. Mitjançant la repressió i una legislació severa va impedir el pluralisme polític i sindical. Va unificar totes les tendències que li van donar suport en un sol partit del qual ell n'era el líder de la FET de las JONS. Concepció unitària i centralista de l'Estat. Franco era cap de l'Estat, president del govern, Generalíssim de tots els exèrcits i cap nacional de les FET de las JONS Divisió permanent entre vencedors i vençuts: Basada en la repressió dels enemics del règim. Negava els drets bàsics de les persones: reunió, expressió i associació.

Control dels mitjans de comunicació amb una censura civil i eclesiàstica Tampoc va practicar principis racistes, malgrat que parlava de raça i malparlava de gitanos i jueus. B) El Franquisme: dictadura personal C) Els suports socials i polítics L'exèrcit Columna vertebral i base del règim. Gaudien de gran prestigi social. Els Tribunals Militars van estar actius per reprimir delictes polítics i es va mantenir l'estat de guerra fins a 1948.

Vencedors de la guerra, van gaudir de privilegis i càrrecs (ministres, governadors civils...) Estaven desconnectats de aliances militars internacionals i van ser un grup social tancat ja que disposava residències, economats i es formaven en acadèmies militars lunys del lliberalisme democràtic. Franco va dotar d'una disciplina militar a grups policials (guàrdia civil i policia armada). Els suports mai van estar unificats i, fins i tot, hi va haver tensions i discrepàncies entre ells. Per neutralitzar-los Franco va distribuir privilegis i càrrecs entre els diferents grups o famílies de suport sense decantar-se mai per cap d'ells.

També va fer els ulls grossos a la corrupció que no es podia denunciar per la manca de llibertats. Les "famílies" del règim que li donaven suport van ser: L' Església L'ètica i la moral L'ensenyament La religió catòlica controlava Associació Catòlica Nacional de Propagandistes (José Ibáñez Martin) Opus Dei (Mn Escrivá de Balaguer) El règim era Nacionalcatòlic. Franco va imposar les normes de conducta religioses i morals del catolicisme i també els seus símbols Amb organitzacions Alguns bisbes van denunciar abusos i injustícies. A Catalunya hi va haver sectors hostils al franquisme que es van haver d'exiliar (cardenal Vidal i Barraquer).

A partir del Concili Vaticà II, els catòlics van anar distanciant-se del règim. Tot i que Va esdevenir el poder legitimador de la dictadura. - Concordat amb la Santa Seu, 1953 Legitimava el règim. Franco tenia dret de presentació de bisbes pel qual presentava tres candidats per què el Papa triés el que ocuparia la seu vacant d'un bisbat. A canvi l'Església obtenia privilegis econòmics, jurídics i educatius i es garantia la unitat religiosa d'Espanya.

L'Església ocupava llocs importants en el govern com els ministeris d'educació, Hisenda i Afers Estrangers (eren els anomenats catòlics) La Falange - Franco va flexibilitzar la doctrina de José Antonio Primo de Rivera, però va haver-hi enfrontament amb els militars. - El seu poder va disminuir a partir de 1945. Va ocupar la burocràcia de l'estat amb funcions de propaganda i control de l'opinió pública. Va organitzar el sindicalisme vertical: La Central Nacional Sindicalista (CNS) que aplegava patrons i treballadors en una mateixa organització). A partir del 1958 es va integrar en el Movimiento Nacional que va substituir a la Falange Española Tradicionalista (FET).

També van ocupar els ministeris de Habitatge, de Treball i Agricultura. Altres - La burgesia, els terratinents i els homes de negocis. - Gran part de les classes mitges i dels catòlics. - Majoria silenciosa, majoria absent o franquisme sociològic: majoria de la població que gràcies a la propaganda, la repressió i el record de la guerra no va oposar-se al franquisme. Monàrquics Carlins: van arribar a ocupar el ministeri de justícia i la presidència de les Corts. l'arxiduc Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó (net de Carles VII per via femenina), amb el nom de Carles VIII. Alfonsins: Van reclamar la tornada del rei Alfons XIII. Van tenir diversos ministres en el consell.

El líder era Pedro Sáiz Rodríguez L'arxiduc Carles Pius d'Habsburg-Lorena (Carles VIII) El rei Alfons de Borbó i Àustria Lorena (Alfons XIII) Poder absolut de Franco - Generalíssim dels Exèrcits. - Cap d'Estat i de govern. - Líder del partit únic: Movimiento Nacional - Només responia davant Déu i la Història. "Caudillo de España por la gracia de Dios" Les Corts - Organ consultiu, sense poder - Els procuradors: Falange, ministres, alcaldes, jerarquia eclesiàstica … - "democràcia orgànica" (per diferenciar-la de les democràcies occidentals). D) L'estructura de l'estat Propaganda i control social Censura cultural Frente de Juventudes i la Secció Femenina de la Falange.

Sindicat d'Estudiants Universitaris. L'Eglésia (moral social, pecat) Assignatura Formación del Espíritu Nacional Exaltació i culte al Caudillo Control social i ideològic El "Cara al sol" es cantava a l'escola. Jou i fletxes, "caídos por Dios y por España", adornaven façanes d'esglésies i edificis estatals. Retrats i estàtues de Franco amb obligació de la salutació feixista. Feixismització social Cultura Espanya va quedar aïllada d'Europa i es va empobrir culturalment. Hi havia censura en tots els àmbits.

Fuero del Trabajo (1938) Ley de Unidad Sindical (1940) La legislació laboral El Fuero del Trabajo (1938) estava Inspirada amb el feixisme italià de Mussolini (Carta del Lavoro, 1927) - Establia els drets i obligacions dels empresaris i treballadors - Es van prohibir les vagues i les reivindicacions obreres - Es va imposar un sindicat únic amb unitat i disciplina (Nacionalsindicalisme) El 1940 amb la Ley de Unidad Sindical es va acabar d'organitzar-ho Sols era legal un sindicat únic estatal que agrupava empresaris i treballadors (Sindicat Vertical). - El Central Nacional Sindicalista (CNS) estava controlat per la Falange.

- El secretari general tenia rang de ministre - Estava organitzat per branques de producció (Tèxtil, Paper...) Elements feixistes Cartel·la amb el lema «Una, Grande y Libre» Les Columnes d'Hèrcules amb la cartel·la Plus ultra. Fa referència a les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar i representaven el final del món conegut. Non Terrae Plus ultra (no existeix terra més enllà) en referència també a Finisterre. Va ser adoptat per Carles V per a animar a oblidar l'antic advertiment als navegants Escut d'Espanya que durant el franquisme .

Decret de 29 d'agost de 1936, signat pel general Miguel Cabanellas Ferrer, que restablia la bandera vermella i groga. Decret núm. 470 de 2 de febrer de 1938 signat pel general Franco. Escut dels Reis Catòlics L'àguila de Sant Joan Evangelista (protector de la monarquia) Motius heràldics dels estats unificats pels RR. Catòlics (armes de Castella, Lleó, Aragó, Navarra i Granada El jou (Yugo) i les Fletxes (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). E) Els símbols Façana de l'església de Santiago, de Losar de la Vora (Càceres), c. 1500. Escut dels reis catòlics Església de Sant Joan dels Reis (Toledo) Tetramorf en el timpà romànic de Sant Tròfim d'Arles.

VICTOR A partir de l'Edicte de Milà l'any 313 el crismó va passar a formar part dels escuts dels legionaris romans. Segons la llegenda, l'emperador Constantí a la batalla del Pont Milvi, el va utilitzar com estendard «In hoc signo vinces» («Amb aquest signe venceràs»). A poc a poc va anar transformant-se en els escuts romans fins a adoptar una altra forma molt diferent. S'havia convertit en un altre símbol: el víctor, "Escut de la Victòria" o "Victoriós".

Va ser adoptat per algunes universitats espanyoles des del segle XIV, ((Universitat de Salamanca , Alcalá de Henares...) que el van utilitzar com a emblema per als doctors: en obtenir aquest grau, es pintava el víctor, al costat del nom del doctorat en els murs de la universitat, Per la seva connotació de victòria, es va triar com a símbol adequat per a la Desfilada de la Victòria (celebrada a Madrid el 18 de juliol de 1939) i, a partir de llavors, durant tota la dictadura franquista, com a emblema propi de Franco.

Camisa i símbol de la Falange Boina dels carlins Bandera monàrquica Pantalons i botes militars de l'exèrcit Uniforme de la FET de las JONS FRANQUISME Segona Guerra Mundial 2.- Etapes i característiques del franquisme El franquisme (1939 -1975) Tema 7 Fase totalitària 1936 1975 1936 1945 Fase Tecnocràtica Final 1936 Aïllament internacional 1959 Guerra freda 1950 1959 1969 1975 Guerra Civil 1939 - Es va constituir a Burgos una Junta de Defensa Nacional Les forces polítiques que van recolzar l'alçament no tenien un projecte unitari i, per tant, l'exèrcit es va convertir en el pilar bàsic en la formació del nou Estat - Suprimir tota oposició (militar, política, funcionaris, dirigents sindicalistes…) Amb l'objectiu de Els militars sublevats van fer una brutal, sistemàtica i selectiva repressió, afusellaments, judicis sumaríssims militars).

El terror blanc Presidida pel general Cabanellas Duta a terme per - Autoritats militars, milícies de requetés i, sobretot, de grups de joves falangistes. - Va proclamar l'estat de guerra. - La justícia sota control militar. - Va suprimir tots els partits del Front Popular. - Va prohibir tota activitat política i sindical. - Va eliminar les reformes anteriors El franquisme (1939 -1975) Tema 7 0.- La fase de la Guerra Civil (1936-1939) La Junta de Defensa va elegir Franco (octubre de 1936) com a Generalíssim, es a dir, cap suprem de tots els exèrcits sublevats. La seva popularitat es va fer més gran amb l'alliberament de l'Alcàsser de Toledo.

Amb el títol de Caudillo - Es va començar a dirigir cap a l'establiment d'una dictadura personal L'ascens de Franco al poder - Fusionant la Falange i la Comunión Tradicionalista (carlins) La unificació política Es va crear un règim de partit únic similar al dels Estats feixistes - Els monàrquics de Renovación Española i la CEDA van acceptar la unificació i es van dissoldre Unificació organitzada per Serrano Súñer El partit únic es va anomenar Falange Española Tradicionalista y de la JONS - El nou partit va - Conde, cap dels carlins, estava en contra però el van obligar a abandonar Espanya i José Antonio Primo de Rivera va ser afusellat pels republicans.

Hedilla (falangista) va ser empresonat per no acceptar el decret d'unificació. - Adoptar la salutació feixista de braç alçat - Va tenir com a uniforme la camisa blava, símbol dels falangistes i la boina vermella dels requetés carlins - Com a emblema va adoptar el tas i les fletxes El paper de l'Església catòlica L'actitud laica i anticlerical de la república va empènyer a la immensa majoria de la jerarquia eclesiàstica, del clergat i dels catòlics espanyol a recolzar la sublevació militar. L'Església va justificar el recolzament a Franco en la lluita contra la revolució comunista.

- La sublevació va ser considerada una «croada religiosa» L'acostament de la jerarquia eclesiàstica espanyola a Franco va arribar amb la carta de l'episcopat espanyol als bisbes del món. - Es va donar suport als rebels i es va considerar l'església com a víctima innocent i indefensa de la guerra civil La creació del nou Estat Franco va unificar en la seva persona els poders executiu, legislatiu i judicial (Ley de Administración Central del Estado (gener de 1938) - Abolició de les autonomies. - Imposició del castellà com a única llengua oficial. - Derogació de la legislació laica: divorci, matrimoni civil. - L'església recupera l'ensenyament i altres privilegis.

Els primers decrets restablien l'ordre social i polític anterior a la república La política social es va definir al Fuero del Trabajo (març 1938) - S'establia una estructura sindical única, empresaris i obrers s'enquadraven en un mateix sindicat («sindicats verticals») El control ideològic - Es van suprimir les llibertats de reunió i associació.

- Es va implantar la censura prèvia i el control sobre tots els mitjans de comunicació i de producció cultural La repressió es va organitzar a través de la Ley de Responsabilidades Políticas (febrer de 1939) amb efectes retroactius des d'octubre de 1934 A finals del 1938 el primer govern estava format per: militars, falangistes, carlins i monàrquics Tribunals de militars i falangistes per jutjar i castigar els qui havien recolzat la república. L'acostament a les potències de l'Eix Quan es va declarar la guerra mundial Espanya es va declarar neutral malgrat el Pacte Antikomintern i l'abandonament d'Alemanya de la Societat de Nacions.

Serrano Suñer apostava per integrar-se al bloc de les potències feixistes. Reunió entre Franco i Hitler a Hendàia, 1940 1.- Durant la Segona Guerra Mundial (1939 – 1945) Amb l'objectiu de: Aconseguir el control del Marroc de l'imperi colonial francès a l'Àfrica, ocupar Gibraltar (GB) i aliments, matèries primeres i armes - Franco es va entrevistar amb Hitler a la Conferència d'Hendaia (1940) i amb Mussolini a Bordighera (1941) - Aquestes exigències van fracassar, tot i que es va firmar un protocol secret de participació futura. 1.- La fase totalitària (1936-1959) El 1941, a instàncies de Mussolini, Espanya va canviar el seu estatus de neutral pel de no bel·ligerant.

Això va implicar Donar recolzament a l'Eix (logístic a vaixells, avions i submarins alemanys; proporcionar wolframi (Tungstè), mineral necessari per fer munició) Amb la invasió alemanya de l'URSS, el 1941, Espanya va col·laborar amb la División Azul (falangista) sota el comandament de Muñoz Grandes. El distanciament del feixisme Desprès del 1942 quan les coses anaven malament per les forces de l'eix, es va tornar a la neutralitat el 1943, es va retirar la División Azul tot i que es va mantenir l'enviament de trameses de wolframi (tungstè) Va crear les Corts (Ley Constitutiva de las Cortes (17 de juliol del 1942).

Es van reunir per primer cop el 17 de març de 1943 Constaven de 424 procuradors: la meitat designada pel Franco i la resta elegida per la jerarquia propera al dictador (FET de la JONS, alcaldes, rectors universitats....). Era una reunió d'addictes a Franco sense gaire poder ja que Franco feia directament les lleis. Es va iniciar l'acostament a les tropes aliades. Per aconseguir-ho, Franco va haver de netejar la cara més dura de la dictadura: La derrota total del nazisme (maig de 1945) va provocar canvis en el franquisme per dissimular encara més els trets feixistes.

Es va promulgar el Fuero de les Españoles (18 de juliol del 1945): Era una declaració dels drets dels espanyols, com un succedani d'una constitució. Hi introduïa algun dret propi de les democràcies occidentals com els de reunió o expressió. Però... a l'article 33 esmentava que no es podien utilitzar per atacar la unitat espiritual, nacional i social d'Espanya i a l'article 22 donava dret al règim per suspendre'ls. L'objectiu d'aquesta llei era mostrar a les potències internacionals que a Espanya el sufragi universal estava permès i reconegut.

Fixava que el cap de l'Estat té el poder de sotmetre a consulta popular (referèndum o plebiscit) les qüestions que cregui necessàries, sempre i quan siguin projectes de llei aprovats per les Corts. Podien votar solament homes majors de 21 anys El 22 d'octubre del 1945 Es va promulgar la Llei del Referèndum Nacional Es va desplaçar la Falange i es va potenciar el sector catòlic. Amb l'objectiu de millorar la imatge del règim Però no va poder impedir l' aïllament internacional ja que les potències aliades consideraven Espanya com l'últim reducte del feixisme (condemnes a les Conferències de San Francisco i de Postdam).

L'aïllament va consistir a: Les conseqüències de la victòria aliada El règim va reaccionar amb una massiva concentració de recolzament a Franco l'any 1946 a la Plaza d'Oriente de Madrid davant la conxorxa internacional dels enemics d'Espanya. 2.- L'aïllament internacional (1945 – 1950) El 1946, l'ONU no va admetre Espanya com a estat membre ni tampoc va formar part de l'OTAN (1949) El 1947 no va gaudir de les ajudes econòmiques del Pla Marshall El govern francès va tancar la frontera. La majoria de països a excepció d'Argentina i Portugal van retirar els ambaixadors. - Es va abandonar la simbologia feixista per decret.

El 1947 es va suprimir la salutació feixista amb el braç en alt (vigent des del 1937). - La indefinició de no dir quin Rei havia de ser si el pretendent carlista (Carles Hug de Borbó-Parma) o Joan de Borbó (fill d'Alfons XIII mort el 1941) va portar tensions amb els sectors monàrquics. Franco no ho va aclarir fins el juliol del 1969. Conseqüències El 27 de juliol de 1947 es promulga la llei de Successió, on: Franco seria el cap a perpetuïtat Espanya esdevenia un Regne quan Franco faltés El successor tindria el títol de Rei però no especificava quin Creava dues institucions: o Consell de Regència: format pel president de les Corts, el capità general més antic i el prelat de més rang.

Havia de substituir Franco en cas de morir sense successor. o Consell del Regne: format pel president de les Corts i les altes jerarquies del règim per triar el successor i també aconsellava a Franco en temes importants. 19 de març de 1945: Manifest de Lausana. Joan de Borbó va trencar amb la dictadura de Franco i li demanava al dictador que abandonés el poder i donés pas lliure a la restauració de la monarquia.

va condemnar la política de la dictadura, demanava la un règim democràtic sota una Constitució aprovada «per votació popular», que reconegués els «drets inherents a la persona humana» amb garanties de llibertat política, aprovar una «àmplia amnistia política», promoure una «justa distribució de la riquesa» i reconèixer «la diversitat regional». L'any 1948 va aconseguir de Juan de Borbó que el príncep Joan Carles s'eduqués a Espanya sota la tutela de Franco Alfons XIII i els eu fill Joan de Borbó El pretendent carlí: Carles Hug de Borbó-Parma 3.- Durant la guerra freda.

(1950 – 1959) La guerra freda i la tensió entre els EUA i l'URSS es va donar valor a l'anticomunisme espanyol i la situació estratègica d'Espanya li donava valor militar sense importar que fos una dictadura. o El 1948 França reobre la frontera amb Espanya o El 1949 Espanya és exclosa de la OTAN, però la banca nordamericana va donar un préstec al govern espanyol. o El 1950 L'ONU va anular l'aïllament internacional i Espanya va ser admesa el 1955 a l'ON i del 1951 al 1959 en diversos organismes internacionals (FAO,UNESCO, OIT...) o El 1953 es va firmar el Pacte de Madrid, pel qual es creaven 4 bases militars nordamericanes a Espanya a canvi d'ajut militar i econòmic.

El 17 de maig 1958 es va promulgar la Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional. El Movimiento Nacional és la denominació que va adoptar el conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 Era un sol partit que marginava els principis falangistes del règim però mantenia el seu caràcter dictatorial i tenia tres pilars: família, municipi i sindicat, com a únics sistemes de participació política. Es confirmava el caràcter monàrquic de l'estat. La llei manifestava que aquests principis eren permanents i inalterables. En accedir a un càrrec públic s'havien de jurar.

El 21 de desembre del 1959 Eisenhower, president dels EUA, va visitar Espanya fet que va legitimar el règim a nivell internacional. L'any1953 es va signat un nou Concordat amb el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista. L'Estat havia de sufragar les despeses de les activitats de l'Església, a canvi que Franco tingués la possibilitat de participar en el nomenament dels bisbes mitjançant l'anomenat dret de presentació. També va admetre la competència de l'Església en les causes matrimonials, el control de l'ensenyament i la prohibició d'altres cultes de manifestar-se públicament.

2.- La fase tecnocràtica (1959-1969) La reforma econòmica dels tecnòcrates de l'Opus Dei Després del concordat amb la Santa Seu i el Pacte de Madrid amb els Estats Units (1953), més l'ingrés d'Espanya a l'ONU (1955), el règim de Franco es consolidava en el panorama mundial.

El govern de Franco, aconsellat per Carrero Blanco, va canviar amb l'entrada de l'Opus Dei al govern (Navarro Rubio, Ullastres) Els nous ministres se'ls anomena tecnòcrates (tècnics, de formació econòmica rigorosa i membres de l'opus dei (aperturistes en matèria econòmica i conservadors en temes polítics i socials) - Devaluació de la pesseta - Reforma fiscal (més ingressos) - Espanya entrava a l'OECE i al FMI (1958) - Es va posar en marxa el Pla d'Estabilització (1959) Van engegar un procés de canvi per treure Espanya del colapse i modernizar-la Van convèncer Franco que l'economia no podia estar subordinada a la política, ni aïllada internacionalment, ni dirigida per l'Estat Mesures 1957- Llei de Règim Jurídic de l'Administració Civil.

1966- Llei de premsa o de Fraga (eliminació de censura prèvia). 1967- Llei de llibertat religiosa. 1967- Llei Orgànica de l'Estat, aprovada per referèndum. Noves lleis La nova etapa va suposar una nova legislació. Una tímida apertura sense perdre el control absolut de part de Franco. El 23 de juliol de 1969, Joan Carles de Borbó va ser nomenat hereu al tron (jura fidelitat a Franco i a les Lleis del Movimiento). "Atado y bien atado" representava la monarquia del 18 de Julio - Els bons resultats del Pla d'estabilització es van aprofitar per celebrar XXV años de paz Espècie de constitució per a contentar els països democràtics. Es separaven les funcions de cap d'estat i president del govern.

representants de les famílies a les Corts (família, municipi i sindicat): només s'elegien 2 procuradors per província. la sobirania continuava en Franco. assegurava la monarquia dins del Movimiento Nacional. La descomposició del règim (1969-1975) o A partir del 1969 es van donar els primers símptomes de descomposició del règim: El deteriorament físic de Franco que cada vegada delegava més el poder al seu home de confiança: l'almirall Luís Carrero Blanco i desprès de l'atemptat (1973) Àrias Navarro El distanciament de l'església des del Concili Vaticà II. La capacitat mobilitzadora de l'oposició [contra el procés de Burgos contra ETA (desembre 1970)].

Accions terroristes d'ETA i el FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico). Paràlisi de l'estat: només es va aprovar una llei d'Educació, el 1970. Fracturas dentro del régimen El franquisme es va anar dividint en tres tendèncias sobre el present i el futur sense Franco. - Els aperturistes (Fraga Iribarne) pretenien adaptar el règim a la realitat social. Volien el procés cap a una democràcia limitada. Aquests es trobaven amb una incoherència en no poder aprovar els partits polítics ja que anava en contra dels principis del Movimiento.

El 1969 va esclatar l'escàndol MATESA, gràcies a la llibertat de premsa es va destapar un escàndol de corrupció política (tecnòcrates contra falangistes). Això va implicar La formació d'un govern intransigent amb Carrero Blanco. - Els immobilistes (Girón de Velasco), oposats a tot canvi. El "bunker". partidaris a mantenir els senyals d'identitat del 18 de juliol del 1936 - Els conservadors (Carrero Blanco), disposats a pocs canvis (reformes necessàries per a mantenir el règim). La impossible evolució del règim Els últims anys de Franco van demostrar la impossibilitat de canvi.

- El procés de Burgos (1970) La condemna a mort de 16 membres d'ETA Suposava - Van ser indultats a causa de les protestes internacionals, malgrat les manifestacions internes favorables a Franco a la Plaza de Oriente. Creixia l'oposició interna Apareixien noves organitzacions - Junta Democràtica d'Espanya - Plataforma de Convergència Democràtica El deteriorament de Franco l'havia obligat a separar la jefatura de l'Estat de la del govern. o El procés de descomposició es va accelerar amb l'assassinat de Carrero Blanco el 20 de desembre del 1973.

o Es va designar un home de confiança de Franco com a cap de govern: Carlos Arias Navarro, el qual va endurir la repressió: El govern d'Arias Navarro A partir de 1973 la crisi de franquisme va accelerar-se A causa de - Crisi econòmica (la crisi del petroli de 1973). - Problemes d'ordre públic. - Terrorisme. - Els aires de llibertat des de Portugal (la revolució dels clavells). - Aprobació de la Llei antiterrorista - Execució de Salvador Puig Antich amb un judici sense garanties - Execució, el 1975, de dos membres d'ETA i tres del FRAP que van provocar una onada de protestes per tota Europa. El règim va contestar amb una gran manifestació d'adhesió a Franco a la plaça d'orient.

Arias Navarro respon amb duresa - Va aparèixer el GRAPO (Grupo de Resistencia Primero de Octubre) A partir de 1969 es produeix la descolonització d'Àfrica, tard i malament. El 1968 Fernando Poo, illa que pertany a Guinea Equatorial, es va independitzar El 1969, Sidi Ifni es va independitzar del Marroc el 1969. Al Sahara es prepara un referèndum sobre el seu futur polític El 1975, Marroc va organitzar la "Marxa Verda", Va invadir el Sahara amb gent no armada. Espanya va cedir el Sàhara al Marroc.

La fi del protectorat del Marroc i les colònies africanes Franco va morir el 20 de novembre de 1975 3.- La repressió El franquisme (1939 -1975) Tema 7 1.- Característiques de la repressió La repressió es va mostrar contra: els moviments democràtics, els moviments obrers i d'esquerra i els nacionalistes En els primers temps la repressió va ser més dura amb l'idea d'extermini sense cap idea de reconciliació. El règim creia que : la repressió era legítima ja que era la forma d'administrar la victòria. representava un càstig diví per haver-se separat de la via patriòtica correcta.

L'exili Amb la derrota republicana es va iniciar l'exili (500.000) La major part a França Durant la Segona Guerra Mundial - Camps de refugiats Els qui no van tornar a Espanya van lluitar contra el nazisme D'altres van marxar a Amèrica (Mèxic, Argentina…) Formes de repressió de la postguerra La repressió es va organitzar a través de La Ley de Responsabilidades Políticas (1939) La Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940) La Ley de Seguridad del Estado (1941) D'acord amb aquestes lleis els delictes quedaven sotmesos a jurisdicció militar Les persones que no havien anat a l'exili van ser empresonades: entre el 1939 i 1945, van ser jutjades 40.000 persones a Catalunya i unes 30.000 al País Valencià.

I d'aquestes 10.000 afusellades. La més sonada va ser la del dirigent comunista Julián Grimau amb peticions d'indult internacional (1963). 1.- Repressió calenta (execucions): El 1963 es va crear el Tribunal d'Ordre Públic (TOP) per jutjar els delictes polítics. Els terroristes quedaven reservats a la justícia de l'exèrcit. o Un dels judicis més famosos va ser el "procés 1001" contra membres de l'il·legal Comissions Obreres (1973) 2.- Repressió freda (marginació social i cultural) Depuracions: el mecanisme emprat era la delació. Molts funcionaris i professors havien de demostrar la seva innocència sense conèixer del què se'ls acusava.

o Només a Catalunya van ser acomiadats 25.000 funcionaris i empleats públics. o Entre l'abril i l'agost de 1939, 700 mestres d'Andalusia i Extremadura van ser traslladats a Catalunya. o 135 professors universitaris van ser expulsats. Repressió cultural: control de les edicions de llibres de text en que es manipulava la història i es fomentaven els valors conservadors. Hi havia la possibilitat de Reduir les penes treballant pel règim Construcció del Valle de los Caídos. La condició femenina: es van derogar els avenços en la legislació matrimonial republicana. La dona quedava lligada a la llar i a la maternitat.

3.- El genocidi cultural de Catalunya A Catalunya a part de la repressió ideològica, la repressió va significar un enfrontament entre catalans per interessos econòmics o religiosos. Es va voler imposar un nacionalisme espanyol unitari fet que va suposar una persecució cultural sobre la identitat catalana. Aquesta persecució es va materialitzar en: o Derogació de l'estatut. o Persecució i prohibició de l'ús públic de la llengua catalana. o Prohibició de senyals d'identitat pròpies (senyera, ballar sardanes...) o Canvi de noms dels carrers i poblacions al castellà. o Confiscació de béns d'entitats catalanistes.

L'acte més simbòlic va ser l'afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys (15 d'octubre del 1940) Molts catalans van ser resistents al genocidi: o L'ús de la llengua en els màxims àmbits possibles. o Impuls d'activitats clandestines com l'Orfeó Català, tertúlies... o Normalització de publicacions clandestines i premis literaris: Josep Maria Cruzet fundador de l'editorial selecta (1943) Premis de literatura catalana de la nit de santa Llúcia (1951). El 1966 en aprovar-se la Ley de prensa, es va permetre la publicació de revistes però va continuar una censura disfressada amb multes i prohibicions. 4.

L'oposició a la dictadura 4.1.- L'oposició a la fase totalitària a Espanya i Catalunya (1936-1959) En aquesta etapa va ser poc important ja que l'oposició clandestina era molt feble i els aliats occidentals no els hi va interessar un canvi de règim. Els fronts de lluita antifranquista van ser 1.- Fins al 1950: 3 modalitats: 1.- Moviment obrer: L'activitat clandestina de PCE, PSOE i CNT no es va interrompre malgrat la repressió. Durant la fase d'aïllament de règim l'activitat va ser més gran amb vagues i va minvar a partir de 1950. 2.- Grups monàrquics: La base era la noblesa i l'alta burgesia i eren bàsicament conspiratius.

1943 un grup de tinent generals van adreçar una carta a Franco demanant el retorn de la monarquia. 1945 Juan de Borbó va fer el manifest de Lausana. 3.- Maquis o la guerrilla: Es van constituir a partir de dos grups diferents: o Nuclis que subsistien en zones de muntanya: L'objectiu era continuar la guerra, i facilitar una invasió estrangera, ja que la derrota nazi incrementava l'esperança de derrotar el franquisme. o Unitats que van lluitar contra els alemanys a França i volien exportar- ho a Espanya. Entre el 1944 i el 1950 van ocupar la Vall d'Aran.

Van fracassar per o Aïllament entre els diferents grups o Repressió militar o Escàs ressò de les seves accions o Assassinat de capellans als pobles ocupats o Record de la guerra al que la gent no volia tornar. o 1948 el PCE va renunciar a la lluita armada La impossibilitat de derrotar amb guerrilles el franquisme Per combatre'ls Es va crear la La clandestinitat - Xarxes d'actuació interna Va provocar la creació de: Preparaven i feien vagues universitàries, sindicals i laborals. A partir de la dècada de 1950 el moviment estudiantil es va convirtir en el símbol de l'oposició al franquisme. Ley de Represión del Bandidaje y Terrorismo (1947) per la Guàrdia Civil i l'exèrcit.

Els maquis van desaparèixer a principis dels anys 50. 2.- Desprès de 1950 hi va haver una sèrie de canvis: renúncia a la pràctica violenta. transformació generacional dels membres de la resistència. impuls de l'oposició a les universitats i en els sindicats franquistes: eleccions d'enllaços sindicals i jurats d'empresa. Organ que representa les empreses de més de 50 treballadors de tots els sectors econòmics Convocatòria de vagues: la de més ressò va ser la dels tramvies del 1951. La reacció del franquisme contra tota aquesta oposició va ser amb lleis: Ley contra el Bandidaje i el terrorismo (1947). Ley de Orden Público (1959).

Ley de Convenios colectivos (1958) per donar flexibilitat a les demanades obreres. Presos polítics La República a l'exili, antany reconeguda com a Govern legítim d'Espanya per gairebé una dotzena de països, quedava en març de 1977 sense reconeixement El 1971, Mèxic i Iugoslàvia eren els dos únics països que seguien sent fidels a la República Espanyola a l'exili fins el final. El 15 de juny del 1977, el Govern de la República Espanyola admetia públicament la validesa del vot democràtic del poble espanyol, i s'anunciava en conseqüència que la República deixava d'existir, una vegada que el poble espanyol havia recuperat la seva sobirania i triat als seus legítims representants.

Oposició a Catalunya A l'exterior: o els catalans van mantenir la Generalitat. Josep Irla va ser el president fins el 1954 que va ser nomenat Josep Tarradellas fins el retorn el 1977. o També a l'exili es va mantenir la cultura catalana amb l'ajut dels intel·lectuals exiliats com l'antropòleg Josep M. Batista i Roca, el doctor Josep Trueta o el músic Pau Casals. A l'interior: Més un valor testimonial i reduït. o Van aparèixer grups nacionalistes com: FNC: Front Nacional de Catalunya. Format per antic membres d'Estat Català, Nosaltres Sols, Partit Nacionalista Català i de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya. MSC: Moviment Socialista de Catalunya.

Format per antics membres del POUM, Unió socialista de Catalunya, ERC i de la CNT. o També van tenir un paper destacat els membres del PSUC. o L'anarquisme va continuar la lluita violenta en tirotejos amb les forces d'ordre públic. Josep Irla 4.2.- L'oposició de la tecnocràcia al final de la dictadura (1959- 1975) La dissidencia social El moviment obrer Es va organitzar al voltant de Comissions Obreres (CCOO) L'organització va ser perseguida, il·legalizada i els seus dirigents empresonats (procés 1001). L'oposició va anar augmentant: les noves generacions ja no tenien el record de la guerra, els sectors catòlics s'apartaven del règim a partir del Concili Vaticà II.

Es va mantenir la repressió i es va crear el TOP El creixement econòmic en lloc d'enfortir el règim, el va anar minant. La conflictivitat laboral va augmentar La protesta estudiantil El distanciament de l'Església Aprofitava l'organització sindical oficial per a organitzar els treballadors. Marcelino Camacho Oposició política amb vagues, reunions, assemblees, manifestacions... molt més activa i molt forta a l'àmbit universitari. Reivindicacions econòmiques i socials i rebuig al sindicat oficial.

Demanada de llibertat sindical i drets polítics El moviment obrer La protesta estudiantil El distanciament de l'Església Va desaparèixer el sindicat del règim (SEU) i van néixer altres alternatives democràtiques. - El maig del 68 va repercutir a la universitat espanyola La universitat va ser un focus antifranquista - Amb enfrontaments entre grups ultradretans (Guerrilleros de Cristo Rey) i ultraesquerrans (Bandera Roja) Així ens ho van explicar Oposició política Obertura de l'església a partir del Concili Vaticà II.(1959-1965) Sectors eclesiàstics es van manifestar i van protestar contra el règim. - El règim va actuar amb duresa (la presó de Zamora era el destí pels eclesiàstics dissidents).

- Euskadi - estat d'excepció - 11 penes de mort i 5 execucions - detenció del bisbe de Bilbao. - El cardenal Tarancón va abandonar Madrid El moviment obrer La protesta estudiantil El distanciament de l'Església Oposició política - Molts capellans joves van passar a l'oposició. Cedien parròquies per reunions clandestines El moviment obrer La protesta estudiantil El distanciament de l'Església Accions terroristes: FRAP i ETA. Aparició de partits polítics: El PCE (Santiago Carrillo i La Pasionaria) i PSOE (Felipe González) van començar a esdevenir partits importants en la clandestinitat. Monàrquics: volien una restauració de la monarquia en mans de Joan de Borbó (fill de Alfons XIII).

Oposició política El moviment obrer La protesta estudiantil El distanciament de l'Església Oposició política Als anys seixanta van aparèixer diversos partits minoritaris i fragmentats - Unión de Fuerzas Democráticas (d'esquerres). - Tierno Galván va fundar el Partido Socialista del Interior, el 1968. - Organitzacions d'extrema esquerra : marxistes, leninistes, trotskistes EX: - Organización Revolucionaria de Trabajadores (1969) - Lliga Revolucionària Comunista (1970). - Organitzacions terroristes com ETA (1959) i el FRAP (1973); GRAPO (1975) o Tendència a fer plataformes unitàries que les unissin: Junta Democràtica (1974) (PCE) Plataforma de Convergencia Democrática (1975) (PSOE).

Franco va reaccionar nomenant un govern més moderat (Fraga, Solís,López Bravo), però també amb l'execució de Julián Grimau, el 1963 i estats d'excepció. El moviment obrer La protesta estudiantil El distanciament de l'Església Oposició política L'oposició es va reunir a l'exili, a Munic: el col·loqui de Munic (Secció espanyola del moviment europeu, creada el juny de 1962. Liderats per Salvador de Madariaga i Gil Robles, es van trobar sectors liberals, socialistes i democratacristians per exigir la llibertat i promoure l'entrada d'Espanya al Mercat Comú). Franco va empresonar els participants al tornar a Espanya. contubernio de Múnich i Europa li va girar l'esquena.

Oposició a Catalunya des del periode tecnocràtic al final de la dictadura Va haver-hi diferents fets importants de resistència en aquesta etapa a Catalunya: Fets del Palau: L'Orfeó Català va programar un concert pel dia 19 de maig del 1960 per commemorar el centenari del naixement de Joan Maragall. Es va prohibir la interpretació del Cant de la Senyera, però el grup de Jordi Pujol va decidir d'anar-hi en bloc i reclamar a crits la seva interpretació. Així, i davant la presència d'alguns ministres, es va reclamar i es va interpretar el Cant de la Senyera i els assistents la va cantar, fets que van possibilitar la detenció de Jordi Pujol, entre d'altres.

L'impressor Francesc Pizon com a instigadors de diverses protestes. Amb això Pujol va esdevenir un símbol ja que va ser el primer processat no d'esquerres i catòlic. L'oposició obrera: El PSUC es va anar constituint com a referent de partit resistent a Catalunya sobre tot per la gent jove. Al setembre es va constituir a Catalunya les CCOO, sindicat comunista (1964) amb Cipriano Garcia i Marcelino Camacho a Espanya. Cipriano Garcia Marcelino Camacho L'oposició popular: Es van impulsar iniciatives culturals com a referents d'oposició al franquisme.

En el terreny Editorial es va fundar Edicions 62 per publicar llibres en català; l'associació de mestres Rosa Sensat; la revista cultural Cavall Fort, la discogràfica EDIGSA i Òmnium Cultural. També va aparèixer la Nova Cançó (Serrat, Llach...) L'Assemblea de Catalunya: A partir del 1971, l'oposició va voler integrar-se en un moviment unitari i consensuar uns mínims comuns. Es va formar el 1971 a l'edifici de Sant Agustí de Barcelona: llibertat, Amnistia, estatut d'Autonomia i Solidaritat amb tots els pobles d'Espanya. Aquesta organització va fer sortir la oposició de la clandestinitat. El 1973, 113 delegats van ser detinguts i va donar-li molt de ressó internacional.

L'any 1954 van aparèixer grups de joves cristians: Grups CC (Crist Catalunya), plataforma parapolítica, com un espai de trobada, de formació de sensibilització i mobilització de joves de classe mitjana procedents de l'escoltisme, Acció Catòlica, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i de Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana. Va comptar com a mentor en Raimon Galí i el patronatge de l'Abat de Montserrat, Aureli Escarré. Entre els seus líders hi havia Jordi Pujol (sector més confessional) i Antoni Pérez González (sector més social). El 1962 el sector liderat per Jordi Pujol marxà del moviment.

- Els morts, ferits, mutilats, exiliats o repressaliats de la Guerra Civil van tenir efectes devastadors. 5. L'economia durant el franquisme balanç demogràfic de la guerra: Les xifres varien de 620.000 a 1.300.000 morts (entre 54.000 i 60.000 a Catalunya. Augment de la mortalitat per les males condicions laborals, higièniques i alimentàries a la dècada dels 40. Exili d'unes 300.000 persones. Augment de la població reclusa per motius polítics. Disminució de la població masculina respecte a la femenina. Com que la majoria de persones mortes o empresonades eren joves, es va produir una caiguda de la natalitat.

5.1 l'evolució demogràfica A mesura que passaven els anys els trets generals de la demografia espanyola durant el franquisme van ser: caiguda progressiva de la mortalitat per les millores en l'alimentació salut, i higiene disminució de la natalitat per els canvis de la societat industrial migracions de les zones rurals a zones urbanes i industrialitzades canvi de tendència important en l'estructura de la població activa cap el sector terciari Moviments de població: des del 1950 fins al 1970 èxode rural cada cop més intensiu. Només els 5 darrers anys de la dictadura aquesta tendència va disminuir, però no es va aturar fins a la dècada dels 80. Els afectats eren famílies senceres.

o De les zones agrícoles de l'interior a la perifèria industrial. o Dels nuclis de població més petits als més grans. o les migracions anaven d'Andalusia, Extremadura, Castella-La Manxa i Galícia a Catalunya, Madrid, Euskadi, País Valencià, Canàries i Balears. o A nivell internacional als països industrialitzats europeus CONSEQÜÈNCIES Les ciutats van créixer desmesuradament i sense control. La població immigrant es va establir en àrees suburbanes sense infraestructures amb els conseqüents problemes d'habitatge i barraquisme amb condicions de vida molt precàries A partir de 1959, i fins al 1973, migració cap Europa per motius laborals que va afectar unes 2.000.000 de persones.

Els afectats eren majoritàriament homes sols que, amb el temps, tornaven a Espanya. Hi va haver conseqüències socials i polítiques importants degut al contacte amb sindicats lliures i organitzacions polítiques estrangeres, i per la disminució de l'atur intern La població activa del sector primari es va reduir a més de la meitat i va augmentar en els sectors industrials i de serveis Distribució de la població activa per sectors de 1960 a 1975. A Catalunya: Es va doblar la població, de 2.900.000 h. el 1940 a 5.700.000 h. al 1975 degut a l'onada migratòria posterior a la guerra civil i, sobretot, a partir de la demanda de la indústria a partir del 1960.

Eren gent d'Andalusia, Extremadura i Castella-La Manxa que van ser acollits per la població d'ascendència no catalana que va provocar una segregació important en l'àmbit cultural i lingüístic. Fins al 1960 el 90% dels immigrants es va instal·lar al Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat. Després del 1960 també ho van fer al Gironès, La Selva, Baix Camp i Tarragonès. 5.2 Etapes econòmiques FRANQUISME Fase Autàrquica 1936 1975 1936 Desarrollismo Crisi 1959 1969 1975 - L'economia estava molt malament i la xarxa de transports, comercial i productiva estava desarticulada.

1.- De la postguerra a l'Autarquia (1939 – 1959) Característiques de la postguerra: la guerra va sumir el país en una greu crisi global en què, a part de reparar els danys de guerra, calia afegir el descens de la producció agrícola i industrial, la caiguda de la renda nacional i de la renda per càpita. Aquesta depressió va durar 20 anys, uns anys en què els espanyols treballaven, però en unes condicions laborals pitjors que abans i amb un nivell de vida més baix. Per recuperar el nivell d'abans de la guerra va haver d'esperar fins al 1953, mentre que els països europeus que havien participat en la II Guerra Mundial ja havien assolit el nivell previ a la guerra entre 1948-1950.

Per què va produir-se aquesta diferència? La diferència era l'economia autàrquica adoptada pel franquisme. No dependre de l'exterior. Aïllament econòmic de l'exterior, amb un refús de l'entrada de capital estranger i en la limitació de les importacions i exportacions per poder aprofitar els recursos econòmics propis. Aquest objectiu era impossible donada la poca productivitat del país en matèries primeres imprescindibles, en fonts d'energia i en alimentació. Imposar un marcat caràcter nacionalista i estatal. Intervenció de l'Estat en la producció i distribució de béns i en la fixació de preus i de valors de canvi de moneda.

Els productes de primera necessitat es racionaven amb cupos de l'Estat (objectiu del mercat negre). També es va produir que s'aconseguissin llicencies d'importació de manera fraudulenta Amb l'objectiu de La política econòmica autàrquica estava inspirada en el model feixista. - Un període intervencionista, dirigista i corrupte. - Economia subordinada a interessos polítics dirigida per inexperts Es va iniciar - Es crea l'Instituto Nacional de Industria (INI) amb l'objectiu que l'Estat pogués fabricar aquells productes que l'empresa privada no podia fer (va ser un organisme molt deficitari per la seva mala gestió).

- Es va reconduir el comerç exterior - control exhaustiu amb amiguisme, tràfic d'influències, corrupció. Van surgir empreses (IBERIA, ENSIDESA, ENASA o SEAT) i se'n van nacionalitzar d'altres (Telefónica, Ferrocarriles – RENFE). El pla de sanejament i reconstrucció basat en: - L'agricultura, perjudicada, sense ajuts i sense reformes, amb endarreriment tècnic, falta d'adobs, atur, sequera… - Als anys 50 els plans integrals ho van intentar arreglar. Conseqüències de l'autarquia Absència de mercat competitiu i preus arbitraris. - Pobresa generalitzada, fam; malalties, augment de la mortalitat. Tot això va provocar Creixent escassedat de menjar i alça continuada de preus.

Es va produir una forta inflació i es va frenar el creixement. La baixada dels salaris de la classe treballadora va fer: que augmentés el marge de beneficis de les empreses malgrat que la productivitat havia caigut que augmentés el nombre de treballadors ja que resultava més barat això que comprar nova maquinària * Va haver-hi un intent conscient i deliberat de desindustrialitzar el Pais Basc i Catalunya, que aviat es va tirar enrere en ser molt perjudicial. Auxili Social - Es van distribuir cartilles de racionament fins el 1952 - Va propiciar el mercat negre (estraperlo) - Va afavorir la usura, l'amiguisme, enriquiment d'afins. La situació va obligar el govern a imposar DOC.

18 - Caritat dels rics amb adoctrinament catòlic i falangista. Injustícia de la situació. Corrupció del sistema. El racionament A tot això es va unir De 1939 a 1950 van ser anys de talls en el subministrament elèctric, de misèria, fam, sequera i estraperlo, també d'aïllament internacional. Es va produir un increment en les desigualtats socials, un empobriment general de la majoria de la població, una administració pública cada cop més corrupta i una manca d'estímul per al progrés de la producció industrial.

El mercat negre A la dècada de 1950: el règim no va abandonar l'autarquia, però va suprimir mesures intervencionistes com la cartilla de racionament (1952), es va fer efectiu la fi de l'aïllament internacional i l'inici de l'ajut dels EUA (1949-1950), la fi del control sobre el mercat (1953) i es van recuperar les importacions i exportacions. Tot això va possibilitar un creixement econòmic moderat i unes millores salarials concedides després de les queixes dels treballadors a Catalunya (1951) i el País Basc (1957). El creixement econòmic va tenir 2 conseqüències: Augment de la inflació (en pujar els sous també ho van fer els preus).

El pagament de les importacions per part de l'Estat va fer disminuir les reserves estatals a límits de la insolvència. El final de l'Autarquia 2.- Fase del Pla d'Estabilització fins a la fi del règim El 1959 es va crear el pla d'Estabilització que corregia les gestions de l'autarquia i iniciava una etapa de creixement econòmic. El Pla d'estabilització - Posava fi a l'autarquia i s'iniciava la integració de l'economia espanyola a la dels països europeus. - Reformes fiscals i monetàries [La unificació dels canvis exteriors de la pesseta (1 $ = 60 pts.)].

- Mesures comercials (devaluació de la moneda, liberalització de les inversions estrangeres i del comerç exterior) Es van aplicar diverses mesures Això va suposar - Inicialment un empitjorament de les condicions de vida (augment dels impostos i congelació de salaris, atur i migració.

- Efectes positius: contenció de la inflació, augment de les exportacions, equilibri de la balança de pagaments) - Les mesures liberalitzadores dels tecnòcrates van transformar el sistema productiu - Major nivell de vida - Equilibrar la balança de pagaments Amb l' objectiu de - Aquestes mesures van afavorir l'expansió i van constituir l'inicI del desenvolupament Conseqüències del Pla Estabilitzador: Un creixement del producte industrial del 160%, una multiplicació per 8 de la renda per càpita i la industrialització definitiva del país.

Tot això no es podia aconseguir sense diners i aquests van sortir de: turisme: Espanya era un país barat i la seva moneda estava molt devaluada (el 1974, 34 milions de turistes). la inversió del capital estranger, atret per un país on la mà d'obra era barata, estava prohibida la vaga i no es pagaven impostos. l'exportació de mà d'obra a països on la mà d'obra nacional no podia cobrir la quantitat de llocs de treball que s'estaven generant a Europa. Aquests treballadors que anaven a l'estranger enviaven diners a les seves famílies i reduïen l'atur espanyol (més de 2 milions d'emigrants).

Els factors del creixement Els Plans de Desenvolupament (López Rodó) - Planificar el sector públic i orientar el privat Altres factors importants - Un cicle econòmic europeu favorable. - Acord preferencial amb la CEE (1970). - De 1964 a 1975 es van dur a terme tres plans de desenvolupament: Emigració exterior i arribada de turistes Dades emigració oficial (4 milions) DOC. 20 Entrada de divises dels emigrants DOC.

21 - Centrats en la indústria (automobilística, siderúrgica i química) - Es buscava afavorir les zones menys industrialitzades a través dels Pols de Desenvolupament - Però només es va invertir en zones segures i rentables (País Basc, Catalunya, Madrid…) - Els corruptes i especuladors se'n van aprofitar. - Van ser insuficients i es va ampliar la diferència amb les zones més endarrerides. - Escassa creació de llocs de feina. els plans de desenvolupament que consistien a invertir diners de l'Estat per condicionar espais amb infraestructures anomenats pols de desenvolupament (polígons industrials) i en millores del transport.

El sòl d'aquests espais era barat i s'estimulava així la inversió nacional i estrangera en indústria (a Barcelona, el polígon industrial de la Zona Franca i a Tarragona el polígon petroquímic). llançament del primer 600 Crisi final de la dictadura franquista (1973-1975) L'expansió econòmica es va aturar degut a la crisi internacional del petroli, però també per la crisi interna que va suposar el declivi físic del dictador. Factors de la crisi: inflació del 10'6 % el 1973 i del 18'7% el 1975. caiguda de la relació d'intercanvis amb un dèficit de la balança comercial de 3500 milions de $ el 1973 i de 7000 milions de $ el 1975. augment del dèficit pressupostari.

A més els sectors més importants de la societat pressionaven un règim caduc que no havia canviat gairebé gens des dels seus inicis. 3.- L'etapa de la crisi Canvi de l'estructura de classes socials i de la mentalitat Modificació de l'estructura de classes al camp: de 2.000.000 de jornalers el 1950 a 700.000 el 1975; accés a la propietat dels arrendataris i pèrdua de prestigi i de pes global dels terratinents. Tant els jornalers com els arrendataris que quedaven ja no eren una nosa revolucionària. Procés industrialitzador i augment de l'ocupació en el sector serveis amb especialització de la classe obrera. Entre 1950 i 1970 es van duplicar els treballadors en indústria i serveis.

Fins i tot van haver-hi algunes reivindicacions salarials. Els obrers s'organitzaven al voltant de CCOO que eren clandestines i que demanava millores salarials, drets sindicals i democràtics. La classe mitjana va deixar de veure el proletariat amb la por que el règim franquista fomentava per justificar la dictadura. Creixement de la classe mitjana en quantitat i millora en qualitat.

La nova classe mitjana sorgeix de les activitats econòmiques de les grans empreses, el mercat i els serveis, tenia una mentalitat molt més oberta i dinàmica que abans de la guerra ja que tenia la motivació de la competència i l'acceptació del mercat capitalista 6.- la societat durant el franquisme L'èxode rural constant durant el franquisme va col·laborar a la modernització del país ja que el col·lectiu jornaler va disminuir i va augmentar una classe d'agricultors amb una mentalitat més liberal, però les ciutats van degradar els nuclis històrics i van créixer desordenadament i amb proliferació del barraquisme.

La transformació social i de les mentalitats El procés migratori - Interior (Catalunya, País Basc, València i Madrid) - Exterior (Europa i 10% a Amèrica ) - Institut Nacional d'Emigració - Llei d'Ordenació de l'Emigrant - Es va dinamitzar la construcció: però amb desordre i barris dormitori. El desenvolupament va transformar els hàbits i la mentalitat. - El canvi econòmic va portar un fort augment de població amb un repartiment de la riquesa desigual - El règim va promoure les migracións (válvula d'escapament) La majoria d'emigrants van tornar i van ser un puntal antifranquista. El Procés urbanitzador: zones rurals en despoblació i urbanes que van créixer de manera caòtica.

- Disminució dels jornalers (protagonistes de les migracions). - Els que queden al camp van millorar la seva situació. Una nova estructura social - Creixement d'obrers de la indústria i els serveis. - Milloren la seva condició per la pressió del moviment obrer. - Augment de les classes mitjanes. - Van canviar el seus components i els seus comportaments . - Entre les classes altes va guanyar pes l'aristocràcia financera i la burgesia industrial, l' exèrcit i els grans propietaris. - Era un règim amb molta corrupció i amiguisme). suburbi a l'extraradi de madrid als anys setanta. Una societat més moderna - Més urbana, oberta i plural. - Nova classe obrera amb poder.

- Augment de la població escolaritzada. - 1970: Llei General d'Educació de Villar Palasí. - Escolarització obligatòria fins als 14 anys i coeducació. - Transformacions secularitzadores - Llibertat religiosa, mentalitat del Concili Vaticà II. - Divisió interna de l'Església. Joan XXIII Una societat consumista i oberta - el major nivell econòmic va dur al consumisme - La modernització va suposar l'inici de la fi del règim - El règim sempre va ser una dictadura. - La societat la va transformar el creixement econòmic. - Les desigualtats van subsistir, sobretot entre regions. - Van escassejar els serveis públics. - Escàs nivell cultural de la majoria de la població.

- Va aparèixer una cultura al marge i oposada al règim Balanç: un país industrialitzat però no desenvolupat Entre 1960 i 1975 el ritme de creixement econòmic va ser espectacular (es va triplicar la renda nacional). Va davallar la població activa dedicada al sector primari. La condició femenina El franquisme va fer retornar la dona als valors tradicionals masclistes i la pèrdua de tots els drets i avenços aconseguits durant la Segona República i les mesures legals, laborals, i educatives que aplicava la dictadura anaven encaminades a que: La dona havia d'estar sotmesa a l'home, de qui era subalterna. La seva funció principal era la maternitat i la cura dels fills i de la llar.