Guerra Civil Espanyola: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 12: GUERRA CIVIL 1. Del cop d'Estat a la Guerra Civil Els insurrectes contra la República havien previst un cop d'estat que els permetés apoderar-se dels òrgans de govern, declarar l'Estat de guerra i sufocar les oposicions. 1.1. L'aixecament militar El pronunciament, es va iniciar el 17 de juliol a Melilla i l'endemà havia triomfat a la resta del Protectorat. El general Franco va prendre el comandament de l'exèrcit Africà, el més ben preparat. El mateix dia 18 es van revoltar altres caps militars: Mola a Pamplona i Goded a Mallorca. Als militars s'hi van afegir sectors civils de falangistes i carlins.

El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció, Casares Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar José Giral cap de govern. La primera mesura presa el 19 de juliol va consistir a autoritzar el lliurement d'armes als sindicats i als partits del Front Popular, que juntament amb l'exèrcit lleial a la República i la Guàrdia d'Asslat, van poder impedir l'èxit del pronunciament. El pronunciament feixista va triomfar, en línies generals, a Castella i Lleó, Navarra, Galícia, Balears i Canàries i algunes ciutats andaluses. Però a fracassar a Catalunya i Madrid, València, Múrcia, la franja cantàbrica, Castella-La Manxa, Extremadura i gran part d'Andalusia. 1.2.

La insurrecció a Catalunya L'encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya va ser el general Goded. El cap militar que tenia el comandament de Barcelona, Llano de la Encomienda, era lleial a la República i no participava en el cop, tot i que alguns dels seus oficials sí i van aconseguir reunir tropes per ocupar la ciutat la matinada del 19, però van trobar una forta resistència de les forces de l'ordre lleials al govern i de les organitzacions obreres. Goded va detenir Llano en arribar a Barcelona i va reorganitzar les tropes, però era massa tard. Al vespre va ser assaltada la capitania general i el general Goded es va rendir i va ser detingut. 1.3.

La consolidació dels bàndols A finals de juliol els insurrectes ocupaven bona part del territori espanyol. La situació va derivar cap a un enfrontament civil armat amb la formació de 2 bàndols: Els insurrectes (militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes i tradicionalistes): tenien com a suport i inspiració el feixisme i es definien com a "nacionals" i catòlics. La seva intenció era "restablir l'ordre" per mitjà d'una dictadura militar i permetre la recomposició d'un poder civil en forma de monarquia o república.

Els lleials a la República (classes populars i empleats, petita burgesia i pagesos sense terres): tots defensaven la legitimitat republicana i havien fet costat al Front Popular. 1 2. Per què la Guerra Civil va assolir una dimensió internacional? L'esclat de la guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i revolucionàries (socialistes i comunistes), i els règims feixistes (Alemanya i Itàlia). Es va creure que en Espanya s'estava produint un enfrontament armat que molts tenien a escala mundial. Taula apunts . + Brigades internacionals: gran ajuda a les tropes de la República, mov de solidaritat antifeixista. 3.

El Bàndol Republicà: Guerra i revolució 3.1 Un clima de revolució social L'aixecament feixista va provocar una situació de crisi profunda en la societat catalana. L'Església, la burgesia, els propietaris i les classes benestants van ser perseguits durant les primeres setmanes (assassinats, crema d'esglésies i convents...). La violència va arribar a ser extrema perquè es van cometre molts fets delictius. La conformació d'un poder popular Al juliol 1936 va sorgir un poder popular format al voltant dels sindicats i dels partits d'esquerres. Es van crear comitès locals que van substituir els ajuntaments.

Es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes integrat per les forces oposades als insurrectes. Es va ocupar de la formació de les columnes de milicians, ordre públic, organització del treball.. El govern de la República va decretar la dissolució de l'exèrcit tradicional i la creació de batallons de voluntaris, on s'hi integraven les milícies populars. A l'agost la situació es va agreujar perquè les tropes feixistes progressaven i això va posar en qüestió la dissolució de l'exèrcit republicà i la capacitat militar de les milícies.

Col·lectivitzacions i economia de guerra Els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses i bé perquè els empresaris havien fugit o havien estat detinguts/assassinats, o bé perquè es van apoderar del control i de la direcció de les empreses. L'agost del 1936 es va crear el Consell d'Economia de Catalunya, que va dissenyar un pla socialista de reorganització de l'economia. A l'octubre es va promulgar el decret de col·lectivitzacions, que legalitzava el procés de col·lectivista dut a terme fins aleshores. 3.2.

El govern de Largo Caballero (1936-1937) A Madrid, el setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar un govern amb republicans i socialistes; més tard s'hi van incorporar anarquistes, que va coincidir amb la 2 decisió de traslladar el govern de la República a València davant l'ofensiva franquista sobre Madrid. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres, però va tenir problemes greus amb els comunistes i els anarcosindicalistes. Tot i que participaven en un govern d'unitat, els anarcosindicalistes volien practicar la seva pròpia política.

A Catalunya -> Companys va continuar com a president de la Generalitat i es va formar un govern d'unitat presidit per Josep Terradellas. Es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i els comitès locals van ser substituïts per ajuntaments. Els Fets de Maig del 1937 Els problemes que van afeblir definitivament el govern de Largo Caballero van esclatar a Barcelona els primers dies de maig del 1937. Les tensions van esclatar violentament quan les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefònica, amb el propòsit de fer-se amb el control de les comunicacions.

Això va comportar l'enfrontament d'alguns militants de la CNT i de tot el POUM amb els del PSUC, ERC i UGT, que van donar suport a la Generalitat. La lluita es va estendre arreu de la ciutat, on es van construir barricades, i es va allargar durant gairebé una setmana. El conflicte, a més, va servir com a pretext al govern republicà per intervenir a Catalunya amb 5000 guàrdies d'assalt amb l'objectiu de posar fi a la crisi. 3.3 El govern de Negrín. La resistència a ultrança Els Fets de Maig van disminuir la influència de l'anarquisme i van enfortir les posicions comunistes, sobretot per l'ajuda que la URSS prestava a la República.

Els comunistes espanyols van exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders. Largo Caballero es va negar i va dimitir. Es va constituir un nou govern presidit pel socialista Juan Negrín. El govern va deixar d'incloure els sindicats, CNT i UGT, i es va constituir només amb partits polítics, es va il·legalitzar el POUM i els seus líders (Andreu Nin) van ser detinguts. El govern de Negrín va romandre al poder fins a la fi del conflicte amb l'objectiu de guanyar la guerra.

Per això, es va: – reforçar el poder central – unificar la direcció bèl·lica – integrar totes les milícies en l'Exèrcit Popular – establir un control sobre la producció industrial i l'agrària Al novembre el 1937 Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona, on també s'hi havia refugiat el govern basc des de la caiguda del nord d'Espanya. El govern de Negrín va defensar que la República havia de resistir fins al final de la guerra. Tot i això, també intentava arribar a un acord amb Franco que permetés mantenir la República i el sistema democràtic. El seu programa, conegut com els Tretze Punts, proposava continuar amb la República com a forma de govern.

3 Però el bàndol franquista no volia negociar i exigia la rendició total. Negrín, amb el suport principal dels comunistes, confiava que si esclatava una guerra a Europa entre democràcies i règims feixistes, Alemanya i Itàlia deixarien d'ajudar Franco, i això podria millorar la situació de la República. 4. Quines dues opcions es van enfrontar al bàndol republicà? Es va intentar justificar el cop d'estat dient que en la República s'hi estava preparant una revolució dirigida pels sindicats obrers la qual eliminaria la propietat privada, la religió i l'Estat, però això no tenia fonament.

Va ser la insurrecció militar el que va provocar que al territori fidel a la República s'hi estengués una revolució social. Els fidels: anarquistes (CNT-FAI), comunistes del POUM i part de l'UGT defensaven que les transformacions revolucionàries eren el mitjà per aconseguir una mobilització popular contra el feixisme i guanyar la guerra. Un altre sector format per gran part dels republicans, comunistes (PCE) i socialistes (PSOE) acceptaven la necessitat de canvis en la condició social i econòmica però creien que el més important primer era guanyar la guerra.

Eren partidaris de posar ordre, controlar les col·lectivitzacions, reforçar vincles amb les classes mitjanes i reconstruir un Estat fort. 5. La zona insurrecta: La construcció d'un Estat totalitari 5.1. Militarització i comandament únic A la "zona nacional" hi va haver un ordre mantingut per la disciplina militar i proclamació de l'Estat de guerra. La mort del general Sanjurjo i el fet que la insurrecció no triomfés van plantejar el lideratge en la direcció militar i en el govern del territori nacional. Es crea a Burgos una Junta de Defensa Nacional. Al 1936 Franco és designat cap de l'Alzamiento, cap de govern i Generalísimo. 5.2.

La creació del partit únic Octubre 1936 hi havia un comandament únic, els insurrectes havien prohibit els partits polítics que formaven part del Front Popular i els sindicats. Només eren legals Falange Española y de las JONS, el cap fundador de la qual, José Antonio Primo de Rivera, havia estat afusellat pels republicans, i la Comunión Tradicionalista (carlinsa). Inspirant-se en el model d'Estat feixista italià i alemany, de partit únic i amb un cap amb poders plens, Franco va fer conèixer el decret d'unificació que establia la creació d'un partit únic: Falange Española Tradiconalista y de las JONS -> unificació de falangistes i carlins, i totes les altres forces "nacionals". 4 5.3.

El govern de Burgos El procés d'institucionalització del nou Estat franquista es va iniciar el gener del 1938 amb la formació del primer govern de Franco. El nou Estat s'inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadurisme i en el catolicisme. Tenia una ideologia nacional catòlica. Es va abolir la legislació republicana, es van suprimir les llibertats religiosa, política i sindical i es va imposar censura en la premsa. També es van suprmir els estatuts d'autonomia i es va restablir la pena de mort. + violència extrema. Llei: Fuero del Trabajo. La zona nacional havia esdevingut un Estat totalitari. 7. L'evolució del conflicte bèl·lic 7.1.

La batalla de Madrid Objectiu: Presa de Madrid. El juliol del 1936 les tropes d'Àfrica, els legionaris i regulars liderats per Yagüe, travessen l'Estret i busquen l'enllaç amb els sublevats del nord. Setembre: Franco ocupa Toledo. Octubre: els insurrectes arriben a Madrid, però la República uneix tots els esforços amb el lema "No pasarán". La resistència gràcies a les Brigades Internacionals i la Columna Llibertat (anarquistes de bcn), 7.2. Les batalles del Jarama i Guadalajara Els insurrectes van iniciar dues maniobres per aïllar Madrid i tallar les comunicacions amb València.

- Febrer 1937 Batalla del Jarama: els insurrectes van travessar el riu però van ser detinguts pels republicans i no van aconseguir aïllar la ciutat - Març 1937 Batalla de Guadalajara: les tropes feixistes italianes aliades de Franco van ser derrotades davant de l'Exèrcit Popular = Primera gran victòria republicana 7.3. La batalla del nord Franco canvia d'estratègia -> La lluita es va traslladar al nord, a la franja cantàbrica amb el general Mola. El més d'abril es produïa el primer bombardeig aeri (alemanya i itàlia) del món sobre la població civil, el de Guernica. La república va atacar Brunete i Belchite, però la franja del nord va quedar sota el control nacional. 5 7.4.

La factura del territori republicà Desembre 1937 es creen les Brigades Mixtes a l'exèrcit republicà i al seu capdavant hi havia el general Rojo. Es pretenia consolidar l'organització castrense i que l'exèrcit fos eficaç per la guerra. L'exèrcit republicà, amb la intenció de prendre iniciatives, va realitzar ofensives. Hivern 1937-1938 batalla de Terol que va portar a l'ocupació republicana de la ciutat fins al febrer. Al febrer de 1938 l'exèrcit de Franco va començar la campanya d'Aragó i va arribar al Mediterrani al mes d'abril. El territori republicà va quedar dividit en 2 zones, una era Catalunya.

Franco va decidir continuar l'atac cap al sud i fer combats a Castelló i València (capital de la República). 7.5. La batalla de l'Ebre. L'ocupació de Catalunya La batalla de l'Ebre va començar el 25 de juliol amb l'atac republicà (per unir les 2 zones), però Franco va contraatacar-> guerra de trinxeres, i, a principis de novembre, l'exèrcit republicà va haver de replegar-se. Finalment, els insurrectes travessen el riu i el dia 16 es va considerar acabada la batalla, que deixava l'exèrcit republicà greument debilitat. Aleshores Franco va endegar l'ofensiva a Cat. Tarragona i Barcelona van ser ocupades sense resistència.

La caiguda de Girona el 4 de febrer va significar la fugida cap a França de milers de refugiats republicans (com Companys). 7.6. La fi de la guerra Febrer 1939-> la República només disposava de la zona centre (Madrid i regió mediterrània del nord de València fins a Almeria). Negrín no es volia rendir (pq tenia el suport del comunistes), però NO hi va poder continuar la guerra. El Regne Unit i França reconeixen el govern de Franco i al març Azaña presenta la dimissió com a president de la República.

Al març de 1939, a Madrid, el coronel Casado es va revoltar contra el govern de la República perquè pensava que la guerra s'estava allargant per culpa dels comunistes i que es podia negociar la pau amb Franco. El 5 de març va prendre el control de Madrid després d'enfrontaments amb els comunistes i va crear una Junta de Defensa per intentar pactar una rendició "honorable". Però Franco no va acceptar cap negociació i va exigir la rendició total. El 28 de març, les tropes de Franco van ocupar Madrid sense gaire resistència. En pocs dies van ocupar la zona mediterrània (Alacant i València). Finalment, l'1 d'abril de 1939, Franco va anunciar oficialment la fi de la guerra i la seva victòria. 6