Estudi de la Segona República Espanyola (1931-1939)

I 84 flashcards i 56 preguntes més al document.

Text del document

Segona república (1931 - 1939) President de la república: Cap d'estat, no fa política Presidència del govern: Fan tota la política, són els més importants CAUSES CAIGUDA MONARQUIA ALFONS XIII (abril 1931) - Des de 1875 règim corrupte a Espanya, caciquisme, domini fraudulent dels partit dinàstics - Estat centralista - Falta de democràcia darrers 7 anys en dictadura - Cada cop els ciutadans eren més republicans - 12 de desembre de 1930 aixecament republicà a Jaca (comitè revolucionari) - Massa influència de l'església - AGOST 1930, PACTE SANT SEBASTIÀ Portar la república Pacte Sant Sebastià Membres: Miguel Maura, regionalistes del País Basc + Catalunya, intel·lectuals (Ortega i Gasset) a) Acción republicana (esquerres) Manuel Azaña Partit radical republicà (extrema esquerra) Lerroux b) Derecha liberal republicana (dretes) Alcalà-Zamora (conservador moderat) c) Estat català Francesc Macià d) PSOE i UGT Prieto i Largo Caballero (entren més tard) e) Republicans gallecs Casares Quiroga Gener 1930, dimissió de Primo de Rivera Dictablanda del general Berenguer i govern de l'Almirall Aznar Inacció, havien promès tornar a la normalitat democràtica exalta a les classes populars 1931, Berenguer ha de dimitir i Aznar convoca un cicle electoral (municipis, diputacions, corts) Eleccions 12 abril 1931, eleccions municipals - Republicans: 41 capitals 39.500 regidors - Monàrquics: 9 capitals 40.000 regidors Partits monàrquics guanyen més a l'àmbit rural, sospites de caciquisme 14 abril, Proclamació a Eibar de la II república.

Madrid - Barcelona dels primers en declarar la república ajuntaments de partits membres del comitè revolucionari proclamen govern provisional de la república Moment clau: 14 abril, Alfons XIII diu que no vol abdicar El general Sanjurjo (guàrdia civil) el visita i li diu que marxi del país. Comde de romanones (Partit liberal, dinàstic)) i Miguel Maura li recomanen marxar el rei s'exilia perquè persones afines li havien dit que ho fes El govern provisional pren posició de ministeri, Alcalà-Zamora cap d'estat i de govern. Govern provisional fins que s'aprovi una constitució per la 2a república.

Govern provisional: Lerroux, Manuel Azaña, Casares Quiroga, Largo caballero + ministres catalans Obres del govern provisional Abril–desembre 1931 s'aproven bastants decrets (i lleis a partir de l'estiu). A partir de l'estiu Espanya tindrà corts podrà aprobar lleis. Voldran democratitzar el país. 1. Decret d'Amnistia Pels represeliats del cop d'estat a Jaca 2. Qüestió religiosa Maig hi ha esclat violent anticlerical (crema d'esglesies) a madrid. Diari ABC organita acte monàrquic Govern aprova decrets per fer reformes religioses - Espanya estat laic - Fi excempció fiscal s'acaba el no pagar impostos 3.

Qüestió regional 14 abril, Macià (ERC) proclama (a la plaça Sant Jaume) la "República Catalana". Lluís Companys havia proclamat la república espanyola, Macià ho rectifica i proclama la catalana Declaració no pactada amb Espanya Alcalà-Zamora envia tres ministres a negociar amb Macià: S'ha de pactar la república catalana - Macià accpeta retirar l'estatut a canvi d'estatut d'autonomia (parlament + govern propi). S'aprova crear una generalitat provisional per liderar la redacció de l'estatut. ESTATUT DE NÚRIA/ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA: (estiu, finals d'agost).

Generalitat provisional + referèndum + alguns alcaldes l'aproven Es porta al congrès i s'aprova l'any següent País Basc: Alcaldes bascos (partit nacionalista basc), elaboren projecte d'estatut d'autonomia, corts 1931 Rebutjat - Massa confederal - Excessivament essencialista no drets immigrants - Massa convencional 4. Qüestió militar Abril-maig primers decrets (ministre de guerra, manuel azaña). Sobrerepresentació (excés) d'ofcials Despesa i ofcials conservadors.

S'aprova: - Jubilacions - Oficials han de jurar lleialtat a la república - Retir voluntari, mantenint salari - Degradació d'oficals ascendits durant la dictaudra (Franco un d'ells) - Reducció general de despesa militar es tanquen algunes academies militars, una la de saragossa, dirigida per Franco - Derroga Llei de Jurisdicicons Els més afectats són els soldats africanistes d'infanteria Conclusió: Passa el mateix que amb l'esglèsia exèrcit mala relació amb la república 5. Qüestió agrària Venim d'extrema pobresa del camp espanyol, més de la meitat d'espanyols es dediquen al camp cobren menys que en una fàbrica.

Andalusia, la Manxa i Extremadura bracers/jornalers, misèria, uns 2 milions Els propietaris rurals han de contractar a gent del poble si hi ha atur decret. Revisió preus arrandaments. Dificultar els desnonaments, a vegades agricultors no podien pagar donar més temps per a que el granger pugui. Jurats mixtos (reunions patrons + granger…). "Laboreo forzoso": Moltes terres no explotades (terres infrautilitzades), obligar als latifundistes a sembrar totes les seves terres. Millores laborals + aprovació assegurança agrària. 6. Qüestió laboral (Ja hi ha corts), Llei de contractes de treball: el govern obliga als patrons a actualitzar convenis colectius (apujar salaris).

protecció pels treballadors domèstics, puja el salari mínim Llei de jurats mixtos: Govern intervé en economia. Delegat del govern estarà més a favor dels treballadors. 7. Comissió de responsabilitats Agost - corts, es crea comissió d'investigació pels fet d'Annual (1921), represió durant la dictadura, represió dels fets de Jaca (1930) Constitució, tardor-hivern 1931 Octubre 1931, Alcalà-Zamora dimiteix (derecha liberal republicana) de president de govern substituit per Azaña. Dissentia de les reformes mass laiques, ell volia un estat més confessional Constitució aprovada al desembre 1. No monarquia 2. Sobirania nacional (poble tria corts) 3.

Sistema parlamentari, però cap d'estat (president república) força prerrogativa parlamentarisme atenuat: - Cap d'estat ordena formar govern al que ha guanyat les eleccions. Discrecionalment, si hi ha perill per l'estabilitat de la república pot decidir que formi govern un partit que no ha guanyat 4. Sufragi universla masculí i femení, 23 anys 5. Amplies llibertats, es declara el dret de vaga, divorci, expressió… 6. Estat unitari, però regions que ho vulguin poden accedir a l'autonomia ho demana catalunya i país basc 7. Estat aconfesional (no religios) 8.

Estableix la funció social de la propietat l'estat podrà expropiar pel bé dels espanyol Vot femení, debat tardor 1931 No han de votar: Majoria dreta, minoria esquerra. Deien que l'home és més capaç de raonar Sí han de votar: Clara Campoamor (Partit radical), diu que han de votar perquè són iguals que els homes, Victoria Kent (republicana socialista), han de votar, però encara no estan preparades, votaran quan la república les hagi educat Estatut de 1932, qüestió territorial Catalunya, Agost 1931 Macià porta projecte d'estatut a corts. Primavera del 1932 s'acaba debat i s'accepta. Agost 1932, Sanjurjada: Cop d'estat contra la república fracasa Setembre 1932, estatut de Núria retallat.

Parlament farà lleis (poder legislatiu), govern (generalitat), competencies exclusives en dret civil, català i castellà llengues oficials, ordre públic (creació mossos d'esquadra), autonomia fiscal, competencies compartides amb Espanya de l'educació, poder judicial propi (tribunal de cassació). Resum: Es dona un alt grau d'autonomia Projecte original de Núria: Català única llengua, educació exclusiva Bienni reformista (esquerres) 1931-33 Comença desembre 31 amb la constitució, aprofundeix en decrets del govern provisional 1. Llei reforma agrària Expropiació de terres no cultivades o sistematicament arrendades (amb indemnització si no són nobles, sense si són terres nobles).

Fundació de l'IRA: Executar les indemnitzacions i construir assentaments de pagesos (llum, aigua…). Problema: Falta de pressupost degut a al crisi del 1929. El bancs no presten diners als governs d'esquerres, no hi confien Gran malestr amb el govern: Terratinents/propietaris molt crítics amb govern d'esquerres. Jornalers, expectatives decebudes, no accedeixen a les seves terres, grups + radicals violència contra la república, gent de federació de treballadors de la terra 2.

Llei de congregacions Prohibició educació religiosa, dissolució orde de jesuites eren els que més escoles tenien i és fidel a roma (no a Espanya), no depenien de l'esglèsia espanyola,no privilegis fiscals (paguen impostos), control estatal dels béns de l'esglèsia. L'estat intervé en l'esglèsia, + obligació de casar-se al civil + llei de divorcis 3.

Exèrcit Fi justícia militar, es prohibeix premsa militar, fi capitanies generals baixa el pressupost Es crear la guàrdia d'assalt (cos armat d'ordre públic), armament + lleuger, agrssiva i amb ideologia més progressista i republicana Conseqüències: Sanjurjo cop d'estat, Sanjurjada, agost 1932, fracasa, molta gent abandona el cop d'estat, es desarticula rapidament. El càstig hauria de ser pena de mort, però el govern el condemna a cadena perpètua s'acaba exiliant a Lisboa 4. Educació Pressupost que baixa en l'exèrcit va a l'educació. L'estat hi inverteix molt, ja que un 35/40% de la població és analfabeta.

Es construeixen escoles i es contracten professors, les novs escoles són laiques (secularitzades) i coeducatives (nois i noies). Construcció llocs socials (al camp), formació per adults, colònies d'estiu per tothom, companyies com La Barraca (Lorca), van pels pobles d'Espanya portant cultura h ihavia falta de pressupost, no es van construir tantes escoles com es volia Novembre 1933, Fi govern d'esquerres Problema economia + conflictivitat d'anarquistes CNT + FTT (UGT), pagesos que volen repartiment de terra en el sud d'Espanya.

Molt atur des de la crisi mundial de 1929 + problemes estructurals d'indústria espanyola, poca productivitat, no hi ha classe mitjana = no hi ha consum = no hi ha mercat = no hi ha producció = no llocs de treball, economia deplorable i no hi ha finançament exterior. Conflictivitat (epsecialment al camp) Anarquistes acusen la república de govern burgés, volen acabar amb la propietat privada. Gener 1932, Fets de l'Alt Llobregat: Fan fora els empresaris, col·lectivitzen fàbriques, Azaña hi envia l'exèrcit (no morts), detencions, presó i deportacions. Gran popularitat Frederica Montseny i Durruti.

Desembre 1931/Gener 1932: Fets de Castilblanco, xoc entre pagesos de regió andalusa, morts per la multitud 4 guàrdies civils. Arredo passa el mateix, la guàrdia civil dispara i maten unes sis persones (multitud del poble que exigia un augment de salari). Conseqüències: Guàrdia civil es comença a veure amb mals ulls inici divisió espanyola Gener 1933, Fets de Casas viejas Els més greus Declaren comunisme libertari Aixecament anarquista: Ocupen l'ajuntament, finques, atquen també el quarter de la guardia civil El govern envia guardies civils i d'assalt. Duen a terme execucions sumàries (jutge no ho dicta), 23 morts. mala gestió de la polciia. Debats a corts + comissió d'investigació.

Govern progressista (republcinas + socialistes) jutjats per CNT. Reacció: Llei d'ordre públic (juliol 1933) reacció aixecaments extrema esquerra (anarquiestes) a tota espanya. Habilitarà al govern a declarar l'estat d eguerra (suspensió drets de les persones) + conservador, es veu com llei burgesa Finals 1933 Alcalà-Zamora convoca eleccions pel novembre 1933. Dreta: Jose Maria Gil-Robles, monàrquic i catòlic, acció popular, s'ajunta amb Renovación Espanyola (Jose Calvo), extrema dreta funden CEDA (Confederación Espanyol de derechas autonomas) coalició partits de dretes (+ tradicionalistes + agraristes).

Les esquerres anaven molt dividides les dretes van guanyar (llista) Novembre 1933, a Catalunya guanya dreta catalana (Francesc Cambó). Vot popular similar entre dretes i esuqerres, + escons dretes Jose Maria Gil-Robles havida de ser president, no hi arriba perquè defensa la monarquia Zamora ordena Lerroux formar govern. Per fer-ho necessita suport de les corts (parlamentari). CEDA accepta, ja que les lleis que es facin seran més conservadores (estan a les corts). Esquerres també accepten amb la condició que al govern no hi entri cap ministre de CEDA. Si passa, esquerres treurà el seu suport parlamentari. Largo Caballero es nega a estar a les mateixes llistes que Azaña, (fets de casas viejas).

Azaña, acción republicana izquierda republicana (1934) Bienni conservador, novembre 1933 - desembre 1935 Mesures conservadores, retirant el que s'havia fet durant el període d'Azaña. Lerroux ha abandonat esquerres ara partit centre ( i anticatalà). 1934, + radicalitzat. CEDA no entra al govern, però presiona a Lerroux. Gil-Robles ho exigeix, sinó entrarà al govern. Comença a tirar enrerre les mesures de l'antic bienni. 1. Contrareforma agrària - Retornar terres - Llibertat de contractació - Es faciliten els desnonaments - Jurats mixtos + conservadors 2. Amnistia pels militars de la Sanjurjada 3.

Església - Pressopost de "culte i clero" - Restabliment de relacions amb Roma - Restabliment educació catòlica 4. Reducció pressupost ministeri d'educació (missions pedagògiques (Lorca), teatres…) 5. Arxiven/deneguen estatut d'autonomia basc 6.

Promoció militar poc/gens republicans (Franco…) 1934, radicalització del PSOE (i del país) Desembre 1933, vaga general (75 morts), CNT molt tocada UGT més presència que la CNT Largo Caballero, per sobre de Prieto (+ moderat + via parlamentaria) Any 1934, UGT guanya popularitat, ajq ue els de la CNT estan a la presó Abril 1934, topada entre lerroux i Alcalà-Zamora per l'amnistia als colpistes d'agost 1932 (Sanjurjada), volien acabar amb la república Zamora destitueix a Lerroux i nomena Ricardo Samper coma presidnet del govern. 1934, Època molt tensa.

Juny, vaga general agrària hi havia amenaça de fam (si no treballen no hi ha menjar) repressió del govern (13 morts) - Els pagaven poc Estiu 1934, Llei de contractes de conreu Lluís companys (president govern catalunya, governen esquerres). Iniciativa de Unió de Rabassaires (gent del camp). Aquesta llei deia que si una familia portava arrendada molts anys una terra, i la volien, la generalitat establia un preu mòdic/assequible per a que la familia la comprés, si volia la familia (el propietari està obligat a vendre).

Lliga de Catalunya (Cambó) + Institut agrícola de Sant Isidre (grup de propietaris rics de Catalunya) Finals d'estiu porten la llei al tribunal de garanties constitucionals llei anul·lada Greu malestar entre les classes populars catalanes (ingredients que augmenten la tensió). La CEDA retira el suport parlamentari a Samper, vol dir que tot el que es voti, la CEDA sempre estarà en contra. Samper estava negociant amb ERC una nova llei de contractes de conreu. CEDA xantatge a Samper, ha de parar negociacions.

Alcalà-Zamora ordena de nou a Lerroux formar govern, CEDA donarà suport si hi ha 3 ministres de CEDA (es fa) Radicalització molt gran del PSOE Europa: Viena, règim autoritari, bombardeja barris obrers, Hitler/mussolini Largo Caballero: Si CEDA entra al govern, aixecament violent. Des de març 34, "Aliança Obrera" (ugt+CNT), acumulen armes x fer la revolució (miners/dinamita) 5 octubre: Vaga general revolucionària (UGT) Fracàs arreu, excepte Astúries, (mineria = explosius), aixecament violent, 6 octubre: ocupen mines, ajuntaments, esglésies, casernes guàrdia civil (armes), assessinen capellans.

Govern radical-cedista: ordena repressió: Ho dirigeix Franco des de Madrid i Yagüe, no és guàrida civil, és exèrcit 2 setmanes fi revolució (1000 morts, miners) i 20.000 detinguts i execucions extrajudicials/sumàries. Franco responsable de la repressió. Catalunya, 6 abril 1934 Companys declara "Estat Català, dins de la república espanyola" (finals 1933, mort Macià Lluís Companys).

Ho fa degut a l'anul·lació de la llei de contractes de conreu, repressió miners asturians i pels minstres de CEDA Companys fa crida a formar govern alternatiu, amb forces d'esquerres, amb seu a Barcelona (socialistes i comunsites declaren vaga general) Declaració inconstitucional govern Lerroux envia tropes a Barcelona (vol fer el mateix que a Astúries), Domenec Batet frena a lerroux, no cal fer un eviament massiu de tropes. Declaració + vaga CNT exigeix revolució i enederrocar el "govern burgés" de companys. CNT és maximalista.

Arriba l'exèrcit espanyola, xocs amb mosssos d'esquadra i joves armats octubre 1934, empressonament de companys i del govern (generalitat), suspensió d'estatut d'autonomia, generalitat i parlament. A més, ajuntaments d'ERC, ara membres de la LLiga de Cambó. Manuel Azaña també detingut, perquè dona suport a Companys. 1935, crisi govern Lerroux Abril 1935, xoc Gil-Robles/Lerroux. Lerroux havia perdonat penes de mort (Astúries), CEDA vol que els executin Gil-Robles ho acaba acceptan Lerroux cedeix, CEDA 5 ministres (+ Gil-Robles), + partit agràri al govern (partit que defensa als terratinents). Intensificació política de rectificació (+ conservador) 1.

Reforma de la reforma agrària (Impulsada pel partit agràri) - Fi jurats mixtos - Desnonaments pagesos - Intervenció d'ajuntaments en mans del PSOE (sud d'Espanya) que no apliquen la nova llei (FTT) 2. Qüestió laboral - Fi jurats mixtos - No augments salarials - Detinguts d'octubre 34, represàlies laborals, o detinguts - Denegat el dret a vaga sistematicament (sempre) 3.

Qüestió militar Militars d'infanteria són promoguts dins l'exèrcit, se'ls dona comandament de tropa Franco, Mola, Fanjul, Goded Tardor 1935, xoc Lerroux - Ceda Lerroux proposa tornar competencies a la generalitat, tornar a la normalitat, CEDA s'oposa proposa nova constitucó, molt més retrograda (no es farà) Gil-Robles retira el suport parlamentari a Lerroux, Alcalà-Zamora el destitueix, nomena a Chapaprieta surten a la premsa dos escandols econòmics Afer estraperlo: Funcionaris Partit Radical i propietaris de casinos manipulen ruletes perquè mai guanyés el client (casino guanya diners, els funcionaris guanyen suborn) Afer nombela: Polítics del Partit radical desvien fonts públiques a empreses de mineria en operacions a l'Àfrica.

Declaracions alterades govern paga més (ha de cobrir els costos, s'inflen factures). Nombela és el que ho va detectar Escandols que afecten al Partit radical Gil-Robles retira el suport de les corts (Chapaprieta) Alcalà-Zamora nomena nou govern: No volia a Gil-Robles (ell volia sortir), seria perill per la república. Desembre 1935, nomena Portela Valladares (centrista, republicà de dretes). Té poc suport de les corts: No suport de republicans d'esquerres, PSOE, CEDA, Partit agràri…

Alcalà-Zamora convoca eleccions a corts degut a la minoria de suport a lesc corts, febrer 1926 eleccions polaritzades Portela vol formar partit de centre democràtic, vol aportar calma a la república Eleccions febrer, 1936 Passa el contrari que a 1933, dretes dividides a les llistes electorals (CEDA, Renovación espanyola, partit agràri, tradicionalistes) les esquerres unides: Izquierda republicana (Azaña), Unión republicana (Martinez Barrio), republicans gallecs (Casares Quiroga) + PSOE i Partit comunista (no entren a govern) Front Popular (nom llista) Sistema majoritaria: Segons constitució del 1931, a cada província es trien certs diputats/escons, la llista amb més vots s'emporta la majoria o tots els escons.

Anys 30, europa, auge extrema dreta ( a tot arreu) surgeixen moviments d'extrema esquere Resultats eleccions: Centre 5% de vots, dreta (Gil-Robles) 46%, esquerres (front popular) 48%. Guanyen esquerres, resultats ajustats, però molts escons govern front popular. PSOE, partit + escons, participació: 73%. A catalunya: Front d'esquerres ERC (companys), unió de Rabassaires (pagesos), POUM (partit comunista, no URSS, Andreu Nin), PSUC (comunsita, branca catalana del partit comunista, si URSS). A més, la CNT s'adona que la CEDA és perillosa, ara demana anar a votar (estava en contra 700.000 vots.

Front Gil-Robles demana a Valladares (president) que anul·li les eleccions i declar-hi l'estat de guerra. Franco (cap de l'estat major, nomenat per CEDA, militar amb més poder d'Espanya).

Quan havien guanyat les esquerres, Franco ordena declarar l'estat de guerra, el govern ho atura Ho fan perquè per ells hi havia perill de comunisme FEBRER 36: S'estableix govern del Front Popular - Azaña president del govern (fins maig) - Amnistia presoners polítics (companys entre ells) - Readmissió de treballadors acomiadats l'octubre del 1934 - Restabliment d'autonomia per Catalunya (generalitat, parlament, alcaldies) - Inici tramitació a les corts d'estatuts d'autonomia (País Basc i Galícia) - Torna en vigor llei de contractes de conreu (a catalunya) - S'intenta depurar l'exèrcit Franco a Canàries (ja no és cap de l'estat major), Mola i Goded enviats a zones llunyanes.

Se'ls vol allunyar de Madrid, majoria desterrats a Àfrica, on hi havia el major exèrcit d'Espanya - Anul·lació de la llei de la reforma de la reforma agrària (1935), es tornen a repartir terres Maig, cambi prefectura de l'estat, els partits del front popular presenten moció de censura per fer fora a Alcalà-Zamora. Deien que ho feien perquè havia ordenat més canvis de govern que els que la constitució permetia, a més, Alcalà-Zamora era un republicà de dretes i consideren que la república necessita un caràcter més d'esquerres. Azanña assumeix prefectura de l'estat i Casares Quiroga (republicà gallec) pren la presidència del govern.

PSOE sota lideratge de Largo Caballero (no volen entrar al govern). Vagues obreres i ocupacions il·legals de finques per part de la CNT/UGT Dretes més radicalitzades, CEDA organitza amb el bloque nacional (J. Calvo Stotelo) futur cop d'estat per acabar amb la república. Tradicionalistes (Carlins) organitzen els requetés (milia armada ultracatòlica) a Navarra, estan en contra de la república.

Falange espanyola de las jons (Falange), Jose Antonio Primo de Rivera, mals resultats a les eleccions, però creixement sociològic entre joves de dretes/feixisites Falange i Primo de Rivera diuen que cal una "estrategia de tensió", publiquen un diari que generarà odi cap a polítics d'esquerres, diari "Arriba". Comencen a haver-hi atemptats, Març: Atemptat contra vicepresident de els corts Hi haurà violència contra socialistes/partit d'esquerres diari tancat, Primo de Rivera a la presó Esquerres: JSU (Juventuts Socialistes Unificades): s'armen i tenen xocs amb falangistes. CNT/FAI: També fan atacs ( a casas del pueblo). Alguns guàrdies d'assalt també fan alguns atacs.

14 abril, celebració aniversari república, desfile militar. Xocs entres guàrdies civils i d'assalt, un mort. A l'enterrament hi ha un altre xoc entre els mateixos (6 morts). Estat culpa Falange del ambient tens. José del Castillo, falange el culpa (és general de la guàrdia d'assalt). Guàrdies civils + Falange maten a josé del castillo. Esquerres/guàrdia d'assalt culpen a Gil-Robles, van a matar-lo, però no el troben van a per José Calvo Sotero (2n partit de la dreta espanyola), el maten (juliol) dretes culpen al govern de Casares Quiroga (esquerres) del clima de violència, esquerres culpen CEDA i altres dretes 17 juliol, cop d'estat al marroc espanyol, 18 juliol a la resta d'espanya.

Comandat per Emilio Mola i liderat per Sanjurjo.