España: La Crisis de la Restauración (1902-1923)

Apuntes sobre la crisis de la Restauración en España entre 1902 y 1923, incluyendo la revolución 'desde arriba' de Maura, la guerra de Marruecos, la Semana Trágica, el reformismo de Canalejas, el impacto de la Primera Guerra Mundial, la Mancomunidad de Cataluña y la crisis de 1917.

Historia de España · Selectividad (PAU Cataluña)

6 páginas · 17 temas · 166 flashcards · 119 preguntas tipo test

Índice

  1. 1. La revolución "des de dalt" de Maura · p. 1
  2. 2. La guerra del Marroc · p. 1
  3. 3. La Setmana Tràgica del 1909 · p. 1-2
  4. 4. Republicans i socialistes · p. 2
  5. 5. El lerrouxisme · p. 2
  6. 6. L'auge del catalanisme conservador · p. 2
  7. 7. La Solidaritat Catalana · p. 2
  8. 8. El reformisme liberal de Canalejas · p. 3
  9. 9. L'afebliment dels partits dinàstic · p. 3
  10. 10. L'impacte de la Gran Guerra · p. 3
  11. 11. La Mancomunitat de Catalunya · p. 3-4
  12. 12. La consolidació del sindicalisme de masses · p. 4
  13. 13. Cultura obrera i ateneus populars · p. 4-5
  14. 14. La crisi del 1917 · p. 5
  15. 15. Crisi económica i conflictivitat social · p. 5
  16. 16. Els anys del pistolerisme · p. 5-6
  17. 17. Concentració i descomposició política · p. 6

1. La revolución "des de dalt" de Maura

Flashcards

¿Qué reforma impulsó Maura para regenerar el sistema político?
La 'revolución desde dalt', buscando acabar con el caciquismo y reformar la administración.
¿Qué territorios obtuvo España tras la Conferencia de Algeciras en Marruecos?
El Rif, al norte, y el enclave de Ifni en la costa atlántica.
¿Qué evento clave ocurrió en Barcelona en julio de 1909?
La Setmana Tràgica, una revuelta popular con carácter antimilitar y anticlerical.
¿Qué figura fue injustamente acusada de ser el inspirador ideológico de la Setmana Tràgica?
Francesc Ferrer i Guàrdia.

Preguntas tipo test

  1. ¿Cuál era el principal objetivo de la 'revolución desde arriba' de Maura?
    • a) Fomentar una revolución popular desde abajo.
    • b) Crear un Estado fuerte y evitar una revolución popular.
    • c) Debilitar el poder del gobierno central.
    • d) Promover el caciquismo y la corrupción.

    Respuesta: b) Crear un Estado fuerte y evitar una revolución popular.. Maura buscaba fortalecer el Estado y reformar el sistema político para prevenir una revolución popular desde las bases.

  2. ¿Qué evento desencadenó una fuerte protesta popular debido a la guerra en Marruecos?
    • a) La firma de la Conferencia de Algeciras.
    • b) El envío de reservistas casados y con familia.
    • c) La derrota en el Barranco del Lobo.
    • d) La creación del protectorado franco-español.

    Respuesta: b) El envío de reservistas casados y con familia.. El envío de reservistas casados y con familia generó un gran descontento popular, intensificando las protestas contra la guerra.

  3. ¿Qué tipo de política defendían los militares africanistas en relación con Marruecos?
    • a) El abandono de las posesiones en África.
    • b) Una política pacifista y de no intervención.
    • c) Una política expansionista para convertir España en una potencia colonial.
    • d) La negociación con las tribus berberiscas para garantizar la paz.

    Respuesta: c) Una política expansionista para convertir España en una potencia colonial.. Los militares africanistas abogaban por una política colonialista para fortalecer el prestigio del ejército y convertir a España en una potencia.

2. La guerra del Marroc

Flashcards

¿Qué acuerdo estableció el protectorado franco-español en Marruecos?
La Conferencia de Algeciras (1906)
¿Qué dos áreas geográficas obtuvo España en Marruecos tras la Conferencia de Algeciras?
El Rif y el enclave de Ifni
¿Qué motivaciones principales tuvo España para expandirse en Marruecos?
Económicas y políticas (prestigio del ejército)
¿Cómo se llamaban los militares que defendían la política colonial en Marruecos?
Africanistas

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué conferencia estableció un protectorado franco-español en Marruecos?
    • a) Conferencia de París
    • b) Conferencia de Versalles
    • c) Conferencia de Algeciras
    • d) Conferencia de Múnich

    Respuesta: c) Conferencia de Algeciras. La Conferencia de Algeciras (1906) estableció un protectorado franco-español en Marruecos.

  2. ¿Qué zona de Marruecos obtuvo España tras la Conferencia de Algeciras?
    • a) El Sahara
    • b) El Rif y el enclave de Ifni
    • c) Tánger
    • d) Casablanca

    Respuesta: b) El Rif y el enclave de Ifni. España obtuvo el Rif, al norte, y el enclave de Ifni en la costa atlántica.

  3. ¿Qué motivaciones impulsaron el interés de España en Marruecos?
    • a) Económicas y políticas
    • b) Solo económicas
    • c) Solo políticas
    • d) Religiosas y culturales

    Respuesta: a) Económicas y políticas. El interés español respondía tanto a motivos económicos (minas, ferrocarriles y obras públicas) como políticos (recuperar el prestigio del ejército).

3. La Setmana Tràgica del 1909

Flashcards

¿Qué evento desencadenó la Setmana Tràgica en 1909?
La movilización contra la guerra del Marroc.
¿Qué tipo de carácter adquirió la revuelta de la Setmana Tràgica?
Antimilitar y anticlerical.
¿Quién fue injustamente acusado de ser el inspirador ideológico de la Setmana Tràgica?
Francesc Ferrer i Guàrdia.
¿Qué lema utilizaron los opositores para exigir la dimisión de Maura tras la Setmana Tràgica?
"Maura no!".

Preguntas tipo test

  1. ¿En qué puerto comenzó la movilización contra la guerra que desencadenó la Setmana Tràgica?
    • a) Valencia
    • b) Barcelona
    • c) Bilbao
    • d) Cádiz

    Respuesta: b) Barcelona. La movilización contra la guerra que desencadenó la Setmana Tràgica comenzó en el puerto de Barcelona el 18 de julio de 1909.

  2. ¿Qué tipo de carácter adquirió la revuelta de la Setmana Tràgica?
    • a) Antimilitar y anticlerical
    • b) Pro-monárquico y conservador
    • c) Nacionalista y separatista
    • d) Socialista y revolucionario

    Respuesta: a) Antimilitar y anticlerical. La revuelta de la Setmana Tràgica adquirió un fuerte carácter antimilitar y anticlerical, evidenciado por los ataques a instituciones militares y religiosas.

  3. ¿Qué suceso marcó el fin de la Setmana Tràgica?
    • a) La dimisión del gobierno liberal
    • b) La declaración del estado de guerra y la intervención del ejército
    • c) La firma de un acuerdo entre los huelguistas y el gobierno
    • d) La mediación de la Iglesia

    Respuesta: b) La declaración del estado de guerra y la intervención del ejército. La declaración del estado de guerra y la intervención del ejército, después de duros combates, pusieron fin a la Setmana Tràgica.

4. Republicans i socialistes

Flashcards

¿Quién lideraba la Unión Republicana?
Nicolás Salmerón
¿Qué partido fundó Alejandro Lerroux?
Partido Republicano Radical
¿Quiénes fueron los principales dirigentes del PSOE?
Pablo Iglesias y Largo Caballero
¿Qué tipo de discurso utilizaba Alejandro Lerroux?
Demagógico, anticlerical y aparentemente revolucionario

Preguntas tipo test

  1. ¿Quién fue el fundador del Partido Republicano Radical?
    • a) Nicolás Salmerón
    • b) Alejandro Lerroux
    • c) Pablo Iglesias
    • d) Largo Caballero

    Respuesta: b) Alejandro Lerroux. Alejandro Lerroux fue el fundador del Partido Republicano Radical, destacando en la Unión Republicana liderada por Nicolás Salmerón.

  2. ¿Qué tipo de movimiento lideraba Alejandro Lerroux?
    • a) Catalanista y conservador
    • b) Republicano y anticatalanista
    • c) Socialista y revolucionario
    • d) Anarquista y sindicalista

    Respuesta: b) Republicano y anticatalanista. Alejandro Lerroux lideraba un movimiento republicano muy anticatalanista, dirigido a las clases populares de Barcelona.

  3. ¿Qué partido tenía como base social la burguesía y las clases medias urbanas y rurales?
    • a) PSOE
    • b) Unión Republicana
    • c) Lliga Regionalista
    • d) Partido Republicano Radical

    Respuesta: c) Lliga Regionalista. La Lliga Regionalista, liderada por Enric Prat de la Riba y Francesc Cambó, tenía como base social principal la burguesía y las clases medias urbanas y rurales.

5. El lerrouxisme

Flashcards

¿Qué tipo de discurso utilizaba Alejandro Lerroux para atraer a las clases populares de Barcelona?
Un discurso demagógico, anticlerical y aparentemente revolucionario.
¿Cuál fue el evento que marcó un declive en el apoyo a Lerroux en Cataluña?
La Semana Trágica.
¿Cuál era la postura de Lerroux frente al catalanismo?
Anticatalanista.
¿Después de perder apoyo en Cataluña, a dónde se trasladó Alejandro Lerroux?
A Madrid.

Preguntas tipo test

  1. ¿Cuál era la principal característica del discurso de Alejandro Lerroux?
    • a) Pacifista y conciliador
    • b) Demagógico, anticlerical y revolucionario
    • c) Conservador y religioso
    • d) Monárquico y tradicionalista

    Respuesta: b) Demagógico, anticlerical y revolucionario. Alejandro Lerroux se caracterizaba por un discurso demagógico, anticlerical y aparentemente revolucionario, dirigido a las clases populares.

  2. ¿A qué clases sociales se dirigía principalmente el movimiento liderado por Alejandro Lerroux?
    • a) A la aristocracia catalana
    • b) A las clases populares de Barcelona
    • c) A la burguesía industrial
    • d) Al clero y a los militares

    Respuesta: b) A las clases populares de Barcelona. El lerrouxisme se dirigía principalmente a las clases populares de Barcelona, ofreciendo un discurso que resonaba con sus inquietudes y aspiraciones.

  3. ¿Qué evento histórico provocó la pérdida de apoyo de Lerroux en Cataluña?
    • a) La Exposición Universal de Barcelona
    • b) La Semana Trágica
    • c) La creación de la Mancomunidad de Cataluña
    • d) La Primera Guerra Mundial

    Respuesta: b) La Semana Trágica. La Semana Trágica marcó un punto de inflexión para Lerroux, quien perdió gran parte de su apoyo debido a su postura y las consecuencias del evento.

6. L'auge del catalanisme conservador

Flashcards

¿Quiénes fueron los líderes principales de la Lliga Regionalista?
Enric Prat de la Riba y Francesc Cambó.
¿Cuál era el nombre del programa de la Lliga Regionalista definido en 1906?
La nacionalitat catalana.
¿Qué evento llevó a la creación de Solidaritat Catalana?
Los Fets del Cu-cut! y la Llei de Jurisdiccions.
¿Qué defendía el Programa del Tívoli?
La derogación de la Llei de Jurisdiccions y el autogobierno de Cataluña.

Preguntas tipo test

  1. ¿Quiénes lideraban la Lliga Regionalista, el partido con más apoyo durante el auge del catalanismo conservador?
    • a) Nicolás Salmerón y Alejandro Lerroux
    • b) Enric Prat de la Riba y Francesc Cambó
    • c) Pablo Iglesias y Largo Caballero
    • d) Salvador Seguí y Ángel Pestaña

    Respuesta: b) Enric Prat de la Riba y Francesc Cambó. La Lliga Regionalista estaba liderada por Enric Prat de la Riba y Francesc Cambó, figuras clave del catalanismo conservador.

  2. ¿Qué evento provocó la formación de Solidaritat Catalana en 1907?
    • a) La publicación de 'La nacionalitat catalana'
    • b) Los Fets del Cu-cut! y la posterior Llei de Jurisdiccions
    • c) La Semana Trágica de 1909
    • d) La creación de la Mancomunitat de Catalunya

    Respuesta: b) Los Fets del Cu-cut! y la posterior Llei de Jurisdiccions. Los Fets del Cu-cut!, donde militares asaltaron la sede de una revista, y la posterior Llei de Jurisdiccions, que sometía a jurisdicción militar las ofensas contra el ejército, provocaron la formación de Solidaritat Catalana.

  3. ¿Qué defendía el Programa del Tívoli, impulsado por Solidaritat Catalana?
    • a) La expansión colonial en el norte de África
    • b) La derogación de la Llei de Jurisdiccions y el autogobierno de Cataluña
    • c) La creación de la Unión Republicana
    • d) La neutralidad de España en la Primera Guerra Mundial

    Respuesta: b) La derogación de la Llei de Jurisdiccions y el autogobierno de Cataluña. El Programa del Tívoli defendía la derogación de la Llei de Jurisdiccions y el autogobierno de Cataluña, buscando mayor autonomía para la región.

7. La Solidaritat Catalana

Flashcards

¿Qué evento llevó a la formación de Solidaritat Catalana?
El rechazo a la Ley de Jurisdicciones de 1907.
¿Qué grupos políticos conformaban la Solidaritat Catalana?
Catalanistas, republicanos (excepto lerrouxistas) y carlistas.
¿Cuál era el objetivo principal del Programa del Tívoli?
Derogación de la Ley de Jurisdicciones y autogobierno para Cataluña.
¿Qué factores llevaron a la desintegración de Solidaritat Catalana?
La Setmana Trágica y el apoyo de la Lliga a la represión.

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué evento motivó la formación de la Solidaritat Catalana en 1907?
    • a) La aprobación de la Ley de Jurisdicciones.
    • b) La Semana Trágica de Barcelona.
    • c) El auge del lerrouxismo en Cataluña.
    • d) La creación de la Mancomunitat de Catalunya.

    Respuesta: a) La aprobación de la Ley de Jurisdicciones.. La Ley de Jurisdicciones, que sometía a jurisdicción militar las ofensas contra el ejército y la unidad de España, fue el detonante para la formación de Solidaritat Catalana.

  2. ¿Quiénes formaban parte de la Solidaritat Catalana?
    • a) Solo catalanistas y carlistas.
    • b) Catalanistas, republicanos (incluido el partido de Lerroux) y carlistas.
    • c) Catalanistas, republicanos (excepto el partido de Lerroux) y socialistas.
    • d) Catalanistas, republicanos (excepto el partido de Lerroux) y carlistas.

    Respuesta: d) Catalanistas, republicanos (excepto el partido de Lerroux) y carlistas.. La Solidaritat Catalana agrupaba a catalanistas, republicanos (excluyendo el partido de Lerroux) y carlistas, formando una candidatura unitaria.

  3. ¿Qué defendía el Programa del Tívoli, impulsado por la Solidaritat Catalana?
    • a) La independencia total de Cataluña.
    • b) La derogación de la Ley de Jurisdicciones y el autogobierno de Cataluña.
    • c) La creación de un estado federal español.
    • d) El fin de la monarquía y la instauración de una república.

    Respuesta: b) La derogación de la Ley de Jurisdicciones y el autogobierno de Cataluña.. El Programa del Tívoli, defendido por la Solidaritat Catalana, abogaba por la derogación de la Ley de Jurisdicciones y la consecución del autogobierno para Cataluña.

8. El reformisme liberal de Canalejas

Flashcards

¿Cuál fue el objetivo principal de la 'revolución desde arriba' de Maura?
Regenerar el sistema político desde el gobierno, evitando una revolución popular.
¿Qué limitaba la 'Ley del Candado' de Canalejas?
El establecimiento de nuevas órdenes religiosas.
¿Qué establecía la Ley de Reclutamiento?
Servicio militar obligatorio en tiempos de guerra, suprimiendo la redención en metálico.
¿Qué permitió la Ley de Mancomunidades?
Unir diputaciones para gestionar servicios públicos.

Preguntas tipo test

  1. ¿Cuál era el objetivo principal de la 'revolución desde arriba' impulsada por Maura?
    • a) Fomentar una revolución popular desde abajo.
    • b) Debilitar al Estado y favorecer la anarquía.
    • c) Regenerar el sistema político desde el gobierno, evitando una revolución popular.
    • d) Ignorar el caciquismo y mantener la oligarquía.

    Respuesta: c) Regenerar el sistema político desde el gobierno, evitando una revolución popular.. Maura buscaba reformar el sistema político desde el gobierno para evitar una revolución popular, fortaleciendo el Estado y acabando con el caciquismo.

  2. ¿Qué ley aprobada durante el gobierno de Canalejas limitaba el establecimiento de nuevas órdenes religiosas?
    • a) Ley de Mancomunidades.
    • b) Ley del Candado.
    • c) Ley de Reclutamiento.
    • d) Ley de Jurisdicciones.

    Respuesta: b) Ley del Candado.. La 'Ley del Candado' limitaba el establecimiento de nuevas órdenes religiosas, generando tensiones con los sectores católicos y el Vaticano.

  3. ¿Qué establecía la Ley de Reclutamiento impulsada por Canalejas?
    • a) Abolía el servicio militar obligatorio.
    • b) Mantenía la redención en metálico para todos.
    • c) Hacía obligatorio el servicio militar en tiempos de guerra y suprimía la redención en metálico.
    • d) Permitía la exención total del servicio militar.

    Respuesta: c) Hacía obligatorio el servicio militar en tiempos de guerra y suprimía la redención en metálico.. La Ley de Reclutamiento hacía obligatorio el servicio militar en tiempos de guerra, aunque mantenía los soldados de cuota con un servicio reducido, y suprimía la redención en metálico.

9. L'afebliment dels partits dinàstic

Flashcards

¿Qué evento marcó el final de la etapa regeneracionista liberal?
El asesinato de Canalejas.
¿Qué postura adoptó España durante la Primera Guerra Mundial?
Neutralidad.
¿Qué tipo de productos exportó España durante la Primera Guerra Mundial?
Productos industriales y agrícolas.
¿Qué sectores económicos se beneficiaron de las exportaciones durante la guerra?
Siderúrgia basca, minería asturiana e industrias catalanas.

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué evento marcó el final de la etapa regeneracionista liberal y agravó la crisis de los partidos del turno?
    • a) La aprobación de la Ley de Mancomunidades.
    • b) El asesinato de Canalejas.
    • c) El inicio de la Primera Guerra Mundial.
    • d) La Semana Trágica de 1909.

    Respuesta: b) El asesinato de Canalejas.. El asesinato de Canalejas por un atentado anarquista fue el evento que marcó el final de la etapa regeneracionista liberal y, por lo tanto, agravó la crisis de los partidos del turno.

  2. ¿Qué política declaró el gobierno de Eduardo Dato durante la Primera Guerra Mundial?
    • a) Apoyo a los Aliados.
    • b) Apoyo a las potencias centrales.
    • c) Neutralidad.
    • d) Intervención directa.

    Respuesta: c) Neutralidad.. El gobierno de Eduardo Dato declaró la neutralidad de España durante la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

  3. ¿Qué tipo de productos suministró España a los países beligerantes durante la Primera Guerra Mundial?
    • a) Solo productos agrícolas.
    • b) Solo productos industriales.
    • c) Productos industriales y agrícolas.
    • d) Principalmente armamento y municiones.

    Respuesta: c) Productos industriales y agrícolas.. España, al ser neutral, subministró productos industriales y agrícolas a los países beligerantes durante la Primera Guerra Mundial, lo cual impulsó su economía.

10. L'impacte de la Gran Guerra

Flashcards

¿Qué evento histórico llevó al gobierno de Eduardo Dato a declarar la neutralidad de España?
La Primera Guerra Mundial (1914-1918)
¿Qué dos grupos ideológicos principales surgieron en la sociedad española en relación con la Primera Guerra Mundial?
Germanófilos y aliadófilos
¿Qué tipo de productos subministró España a los países beligerantes durante la Primera Guerra Mundial?
Productos industriales y agrícolas
¿Qué consecuencias negativas tuvo la neutralidad y la expansión económica para la población española?
Inflación y alza de precios, empitjorando el nivel de vida de las clases populares

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué política declaró el gobierno de Eduardo Dato durante la Primera Guerra Mundial?
    • a) Apoyo a los Aliados
    • b) Apoyo a las potencias centrales
    • c) Neutralidad
    • d) Intervención directa

    Respuesta: c) Neutralidad. El gobierno de Eduardo Dato declaró la neutralidad de España en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

  2. ¿Qué sector económico no se benefició especialmente de las exportaciones durante la Primera Guerra Mundial en España?
    • a) Siderurgia vasca
    • b) Minería asturiana
    • c) Industrias textiles catalanas
    • d) Turismo costero

    Respuesta: d) Turismo costero. Las exportaciones beneficiaron especialmente a la siderurgia vasca, la minería asturiana y las industrias textiles y metalúrgicas catalanas.

  3. Además de la expansión económica, ¿qué otro efecto tuvo la neutralidad española en la Primera Guerra Mundial?
    • a) Disminución de la inflación
    • b) Aumento del nivel de vida de las clases populares
    • c) Inflación y alza de precios
    • d) Reducción de las exportaciones

    Respuesta: c) Inflación y alza de precios. La neutralidad, si bien favoreció una expansión económica, también provocó inflación y el alza de precios, afectando negativamente el nivel de vida de las clases populares.

11. La Mancomunitat de Catalunya

Flashcards

¿Qué ley de Canalejas limitaba el establecimiento de nuevas órdenes religiosas?
La Ley del Candado
¿En qué año se constituyó la Mancomunitat de Catalunya?
1914
¿Quién fue el primer presidente de la Mancomunitat de Catalunya?
Enric Prat de la Riba
¿Qué dos áreas principales impulsó la Mancomunitat de Catalunya?
Infraestructuras y cultura catalana

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué ley permitió unir diputaciones para gestionar servicios públicos durante el gobierno de Canalejas?
    • a) Ley de Reclutamiento
    • b) Ley de Mancomunidades
    • c) Ley del Candado
    • d) Ley de Jurisdicciones

    Respuesta: b) Ley de Mancomunidades. La Ley de Mancomunidades (1913) fue la que permitió unir diputaciones para gestionar servicios públicos, siendo clave para la creación de la Mancomunitat de Catalunya.

  2. ¿Quién fue el primer presidente de la Mancomunitat de Catalunya?
    • a) Francesc Cambó
    • b) Eduardo Dato
    • c) Enric Prat de la Riba
    • d) Puig i Cadafalch

    Respuesta: c) Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba fue el primer presidente de la Mancomunitat de Catalunya, liderando este organismo desde su constitución en 1914 hasta su fallecimiento en 1917.

  3. ¿Qué dos líneas de actuación principales tuvo la Mancomunitat de Catalunya?
    • a) Desarrollo industrial y expansión colonial
    • b) Creación de infraestructura pública y fomento de la cultura catalana
    • c) Reforma agraria y modernización del ejército
    • d) Centralización administrativa y control político

    Respuesta: b) Creación de infraestructura pública y fomento de la cultura catalana. La Mancomunitat se centró en la creación de una infraestructura básica de servicios públicos y en el fomento de la lengua y la cultura catalanas.

12. La consolidació del sindicalisme de masses

Flashcards

¿Qué tipo de sindicalismo representaba la UGT?
Sindicalismo socialista
¿Qué federación de asociaciones obreras creó Solidaritat Obrera en 1907?
Diversas sociedades obreras de inspiración anarquista
¿En qué año Solidaritat Obrera promovió la fundación de la CNT?
1910
¿Cómo se definía la CNT?
Como un sindicato revolucionario

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué federación de asociaciones obreras apolítica promovió la fundación de la CNT en 1910?
    • a) Solidaritat Obrera
    • b) Unión Republicana
    • c) Lliga Regionalista
    • d) Federación Patronal

    Respuesta: a) Solidaritat Obrera. En 1910, Solidaritat Obrera, una federación de asociaciones obreras apolítica, promovió la fundación de la CNT.

  2. ¿Qué ideología NO formaba parte de los principios de la CNT?
    • a) Apoliticismo
    • b) Unidad sindical
    • c) Acción revolucionaria
    • d) Colaboración con el gobierno

    Respuesta: d) Colaboración con el gobierno. La CNT se basaba en el apoliticismo, la unidad sindical y la acción revolucionaria contra la burguesía.

  3. ¿Cuál era el objetivo principal de la CNT según el texto?
    • a) Reformar el capitalismo desde dentro
    • b) Colaborar con la burguesía para mejorar las condiciones laborales
    • c) Enderrocar el capitalismo y sustituirlo por una sociedad sin clases
    • d) Participar en elecciones para obtener representación parlamentaria

    Respuesta: c) Enderrocar el capitalismo y sustituirlo por una sociedad sin clases. La CNT se definía como un sindicato revolucionario con el objetivo de derrocar el capitalismo y establecer una sociedad sin propiedad ni clases.

13. Cultura obrera i ateneus populars

Flashcards

¿Qué tipo de organizaciones impulsaron la creación de Ateneos Obreros?
Organizaciones obreras
¿Cuál era el objetivo principal de los Ateneos Obreros?
Difundir la educación y mejorar el nivel cultural de los trabajadores
¿Quién fundó la Escuela Moderna?
Francesc Ferrer i Guàrdia
Además de los Ateneos, ¿qué otras iniciativas se promovieron para mejorar la educación obrera?
Iniciativas escolares renovadoras

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué tipo de organizaciones impulsaron la creación de Ateneos Obreros?
    • a) Organizaciones empresariales
    • b) Organizaciones religiosas
    • c) Organizaciones obreras
    • d) Organizaciones gubernamentales

    Respuesta: c) Organizaciones obreras. Las organizaciones obreras fueron las que impulsaron la creación de Ateneos Obreros con el objetivo de difundir la educación y mejorar el nivel cultural de los trabajadores.

  2. ¿Cuál fue uno de los objetivos principales de los Ateneos Obreros y las iniciativas escolares renovadoras?
    • a) Promover la educación religiosa
    • b) Mejorar el nivel cultural de los trabajadores
    • c) Fomentar el militarismo
    • d) Apoyar al gobierno conservador

    Respuesta: b) Mejorar el nivel cultural de los trabajadores. El objetivo principal de los Ateneos Obreros y las iniciativas escolares renovadoras era mejorar el nivel cultural de los trabajadores, ofreciendo educación y promoviendo el desarrollo intelectual.

  3. ¿Quién fundó la Escuela Moderna, una de las iniciativas escolares renovadoras mencionadas en el texto?
    • a) Pablo Iglesias
    • b) Francesc Ferrer i Guàrdia
    • c) Alejandro Lerroux
    • d) Enric Prat de la Riba

    Respuesta: b) Francesc Ferrer i Guàrdia. Francesc Ferrer i Guàrdia fue el fundador de la Escuela Moderna, una iniciativa escolar renovadora que buscaba transformar la educación.

14. La crisi del 1917

Flashcards

¿Qué evento de 1917 evidenció una crisis generalizada en España?
Una crisis de tres dimensiones: militar, política y social.
¿Qué organizaciones convocaron una huelga en 1916 exigiendo la contención de precios?
CNT y UGT.
¿Quiénes se organizaron en Juntas de Defensa en el ámbito militar?
Oficiales de media y baja graduación.
¿Dónde se reunieron los partidos de la oposición ante el cierre de las Cortes?
En Barcelona, en la Asamblea de Parlamentarios.

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué provocó la Primera Guerra Mundial en la vida de las clases populares en España?
    • a) Mejora del nivel de vida.
    • b) Desaparición de los sindicatos.
    • c) Empobrecimiento debido a los desequilibrios económicos.
    • d) Aumento de la inversión extranjera.

    Respuesta: c) Empobrecimiento debido a los desequilibrios económicos.. La Primera Guerra Mundial generó desequilibrios económicos que empeoraron el nivel de vida de las clases populares en España.

  2. ¿Qué exigía el manifiesto conjunto firmado por la CNT y la UGT en 1916?
    • a) Aumento de los salarios.
    • b) Contención de los precios por parte del gobierno.
    • c) Libertad sindical total.
    • d) Reforma agraria inmediata.

    Respuesta: b) Contención de los precios por parte del gobierno.. En 1916, la CNT y la UGT firmaron un manifiesto conjunto que exigía al gobierno la contención de los precios, lo cual refleja la preocupación por el aumento del coste de vida.

  3. ¿Qué tipo de crisis se manifestó en España durante el verano de 1917?
    • a) Solo una crisis social.
    • b) Una crisis generalizada de tres dimensiones: militar, política y social.
    • c) Únicamente una crisis económica.
    • d) Una crisis exclusivamente política.

    Respuesta: b) Una crisis generalizada de tres dimensiones: militar, política y social.. En el verano de 1917, España experimentó una crisis generalizada que abarcó los ámbitos militar, político y social, lo que indica una inestabilidad generalizada.

15. Crisi económica i conflictivitat social

Flashcards

¿Qué causó la crisis económica en España después de la Primera Guerra Mundial?
La caída de las exportaciones.
¿Qué empresa fue el centro del conflicto laboral de 'La Canadenca' en 1919?
Empresa subministradora d'electricitat a Barcelona.
¿Qué tipo de acciones caracterizaron las movilizaciones en Andalucía entre 1918 y 1921?
Ocupación de tierras.
¿Qué táctica emplearon los empresarios para frenar el sindicalismo anarquista?
La contratación de pistoleros.

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué provocó la finalización de la Primera Guerra Mundial en la economía española?
    • a) Un aumento en las exportaciones.
    • b) Una caída en las exportaciones.
    • c) Un incremento en la demanda interna.
    • d) Una disminución del desempleo.

    Respuesta: b) Una caída en las exportaciones.. La finalización de la Primera Guerra Mundial resultó en una disminución de las exportaciones, lo que sumió a la economía española en una crisis grave caracterizada por la inflación, la baja demanda y un aumento significativo del desempleo.

  2. ¿Cuál fue el conflicto laboral más destacado en 1919 en Barcelona?
    • a) La huelga del sector textil.
    • b) La huelga de La Canadenca.
    • c) La huelga del sector metalúrgico.
    • d) La huelga del sector de la construcción.

    Respuesta: b) La huelga de La Canadenca.. La huelga de La Canadenca, empresa que suministraba electricidad a Barcelona y su área industrial, fue el conflicto laboral más destacado en 1919. Esta huelga tuvo una duración de un mes y medio y culminó con el reconocimiento de la jornada laboral de ocho horas.

  3. ¿Qué tipo de movilizaciones se llevaron a cabo en Andalucía entre 1918 y 1921?
    • a) Huelgas generales en las ciudades.
    • b) Ocupación de tierras por grupos anarquistas.
    • c) Manifestaciones pacíficas en las capitales.
    • d) Cierre patronal de las fábricas.

    Respuesta: b) Ocupación de tierras por grupos anarquistas.. Entre 1918 y 1921, se produjeron importantes movilizaciones en el sur de España, especialmente en Andalucía, impulsadas por grupos anarquistas y caracterizadas por la ocupación de tierras.

16. Els anys del pistolerisme

Flashcards

¿Qué período histórico se conoce como 'Pistolerismo' en España?
Un período de alta conflictividad laboral y violencia social, especialmente en Cataluña, entre 1916 y 1923.
¿Qué tipo de acciones llevaban a cabo los pistoleros contratados por la patronal?
Asesinatos de dirigentes obreros y ataques contra miembros de sindicatos.
¿Qué era la 'Ley de Fugas' utilizada durante el pistolerismo?
Una práctica que permitía a las fuerzas del orden disparar contra detenidos que supuestamente intentaban escapar.
¿Cuál fue el papel de Martínez Anido durante el período del pistolerismo en Barcelona?
Gobernador civil que aplicó una política de dura represión y protección a los pistoleros de la patronal.

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué tipo de organización crearon los empresarios en Cataluña durante los años del pistolerismo?
    • a) La Federació Patronal
    • b) Solidaritat Obrera
    • c) La Lliga Regionalista
    • d) Unión Republicana

    Respuesta: a) La Federació Patronal. Durante los años del pistolerismo, los empresarios en Cataluña crearon la Federació Patronal para defender sus intereses y responder a la conflictividad laboral.

  2. ¿Qué práctica permitía a las autoridades disparar contra los detenidos durante el pistolerismo?
    • a) Ley de Fugas
    • b) Ley del Candado
    • c) Ley de Reclutamiento
    • d) Ley de Jurisdicciones

    Respuesta: a) Ley de Fugas. La Ley de Fugas era una práctica que permitía a las autoridades disparar contra los detenidos en supuestos intentos de fuga, siendo utilizada durante el pistolerismo.

  3. ¿Qué figura destacada de la CNT fue conocida como el 'Noi del Sucre'?
    • a) Ángel Pestaña
    • b) Salvador Seguí
    • c) Buenaventura Durruti
    • d) Francesc Layret

    Respuesta: b) Salvador Seguí. Salvador Seguí, un importante dirigente sindical de la CNT, fue conocido popularmente como el 'Noi del Sucre'.

17. Concentració i descomposició política

Flashcards

¿Qué tipo de partidos integraban los gobiernos de concentración?
Partidos dinásticos (liberales y conservadores) y la Lliga Regionalista.
¿Qué sistema político se rompió con la formación de gobiernos de concentración?
El sistema de turno de partidos.
¿Qué ocurrió con el Proyecto de Estatuto de Cataluña de 1919?
Fue rechazado en Madrid.
¿Qué buscaba la Lliga y la Mancomunitat con su campaña?
Una mayor autonomía para Cataluña.

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué partidos integraban los gobiernos de concentración formados tras la crisis de 1917?
    • a) Solo los partidos republicanos y socialistas.
    • b) Los partidos dinásticos (liberales y conservadores) y la Lliga Regionalista.
    • c) Únicamente los partidos dinásticos.
    • d) Solo la Lliga Regionalista y los partidos obreros.

    Respuesta: b) Los partidos dinásticos (liberales y conservadores) y la Lliga Regionalista.. Los gobiernos de concentración, formados tras la crisis de 1917, integraban los partidos dinásticos (liberales y conservadores) y la Lliga Regionalista.

  2. ¿Qué consecuencia tuvo la formación de gobiernos de concentración tras la crisis de 1917?
    • a) El fortalecimiento del sistema de turno de partidos.
    • b) Una mayor estabilidad política y el fin del fraude electoral.
    • c) La ruptura del sistema de turno de partidos.
    • d) El acceso al poder de los partidos republicanos.

    Respuesta: c) La ruptura del sistema de turno de partidos.. La formación de gobiernos de concentración, integrando a diferentes partidos, rompió con el sistema de turno que había caracterizado la Restauración.

  3. ¿Qué ocurrió con el Proyecto de Estatuto de Cataluña presentado en Madrid en 1919?
    • a) Fue aprobado con modificaciones.
    • b) Fue aprobado en su totalidad.
    • c) Fue rechazado.
    • d) Fue retirado antes de ser votado.

    Respuesta: c) Fue rechazado.. El Proyecto de Estatuto de Cataluña, impulsado por la Lliga y los dirigentes de la Mancomunitat, fue presentado en Madrid en 1919, pero finalmente fue rechazado.

Y 98 flashcards y 68 preguntas más en el documento.

Texto del documento

HISTÒRIA UNITAT 8 RESUM La revolució "des de dalt" de Maura Després del fracàs, Silvela va abandonar la política i va deixar pas a Antoni Maura, que va protagonitzar el principal intent reformista dels conservadors. Maura va impulsar la denominada "revolució des de dalt", un projecte per regenerar el sistema polític des del govern, acabant amb el caciquisme, reformant l'administració, promovent reformes socials i reclamant més independència de l'executiu respecte de la Corona. El seu objectiu era crear un Estat fort, apartar la vella oligarquia i evitar una revolució popular "des de baix".

En aquesta línia va impulsar diverses reformes: La Llei electoral La Llei d'administració local Impuls a la política social Foment en la industria nacional La guerra del Marroc A partir de 1906, Espanya va continuar la seva expansió al nord d'Àfrica. La Conferència d'Algesires (1906) va establir un protectorat franco-espanyol al Marroc, pel qual Espanya va obtenir el Rif, al nord, i l'enclavament d'Ifni a la costa atlàntica. L'interès espanyol responia tant a motius econòmics (mines, ferrocarrils i obres públiques) com polítics, ja que es volia recuperar el prestigi de l'exèrcit.

Els militars africanistes defensaven aquesta política amb l'objectiu de convertir Espanya en una potència colonial. Tot i això, la presència espanyola va ser resistida per les tribus berbers organitzades en cabiles. Els atacs dels rifenys van obligar a reforçar la presència militar, especialment a partir de 1909, quan les tropes espanyoles van ser derrotades al barranc del Llop. La guerra del Marroc i el sistema de lleves eren molt impopulars, i l'enviament de reservistes casats i amb família va desencadenar una forta protesta popular.

La Setmana Tràgica del 1909 La mobilització contra la guerra va començar al port de Barcelona el 18 de juliol de 1909, quan un comitè de vaga va convocar una vaga general. L'esclat popular va desbordar els convocants i va derivar en una revolta espontània amb barricades, enfrontaments amb les forces de l'ordre i l'incendi d'edificis religiosos. La revolta, que va durar una setmana, va adquirir un fort caràcter antimilitar i anticlerical. La declaració de l'estat de guerra i la intervenció de l'exèrcit, després de durs combats amb nombroses víctimes, van posar fi als fets.

La repressió posterior va ser molt dura: es van celebrar consells de guerra i es van dictar 17 condemnes a mort, de les quals se'n van executar cinc, entre elles la de Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat injustament de ser l'inspirador ideològic. La repressió de la Setmana Tràgica va provocar una onada de protestes a Europa i fortes crítiques al govern de Maura. Liberals i republicans, amb el lema "Maura no!", van exigir la seva dimissió, fet que va portar Alfons XIII a encarregar el govern als liberals.

Republicans i socialistes Va néixer la Unión Republicana al voltant de Nicolás Salmerón, que va obtenir bons resultats en algunes grans ciutats, on va destacar Alejandro Lerroux, fundador del Partido Republicano Radical. Paral·lelament va aparèixer el Partido Reformista. D'altra banda, el PSOE va consolidar-se amb Pablo Iglesias i Largo Caballero com a principals dirigents, aquest últim al capdavant del sindicat socialista UGT. El lerrouxisme Alejandro Lerroux liderava un moviment republicà molt anticatalanista, adreçat a les classes populars, amb un discurs demagògic, anticlerical i aparentment revolucionari, que va tenir una gran influència entre les classes populars de Barcelona.

Després de la Setmana Tràgica, va perdre bona part del seu suport a Catalunya, va moderar el discurs i es va traslladar a Madrid. L'auge del catalanisme conservador El partit amb més suports era la Lliga Regionalista, liderada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, amb un programa definit a La nacionalitat catalana (1906). La seva base social era sobretot la burgesia i les classes mitjanes urbanes i rurals, tot i que va haver de fer front a l'expansió del republicanisme lerrouxista..

La Solidaritat Catalana L'any 1905 van tenir lloc els Fets del Cu-cut!, quan un grup de militars va assaltar la seu d'aquesta revista i del diari La Veu de Catalunya per un acudit considerat ofensiu per l'exèrcit. El govern va suspendre les dues publicacions i va aprovar la Llei de Jurisdiccions (1907), que sotmetia a jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit i la unitat d'Espanya . El rebuig a aquesta llei va provocar la formació de Solidaritat Catalana per a les eleccions de 1907, una candidatura unitària que agrupava catalanistes, republicans (excepte el partit de Lerroux) i carlins.

El seu programa, el Programa del Tívoli, defensava la derogació de la llei i l'autogovern de Catalunya. Solidaritat Catalana va obtenir un gran èxit electoral (41 dels 44 escons catalans). Tot i això, la Setmana Tràgica va provocar la seva desintegració, especialment pel suport de la Lliga a la dura repressió del govern. El catalanisme d'esquerres La crisi de Solidaritat Catalana va afavorir l'apropament de les forces republicanes d'esquerra, que van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Tanmateix, la posterior aliança de la UFNR amb el Partit Radical de Lerroux, en el Pacte de Sant Gervasi, va ser castigada a les eleccions.

El reformisme liberal de Canalejas L'acció reformista del nou govern es va centrar en tres àmbits. En primer lloc, la separació de l'Església i l'Estat amb la "ley del candado", que limitava l'establiment de nous ordres religiosos, fet que va provocar l'oposició dels sectors catòlics i tensions amb el Vaticà. En segon lloc, la Llei de reclutament, que feia obligatori el servei militar en temps de guerra i suprimia la redempció en metàl·lic, tot i que mantenia els soldats de quota amb un servei reduït. Finalment, Canalejas va abordar la qüestió de les autonomies regionals amb la Llei de mancomunitats (1913), que permetia unir diputacions per gestionar serveis públics.

La llei es va aprovar definitivament el 1914, sota el govern d'Eduardo Dato, i va donar lloc a la Mancomunitat de Catalunya, sense que cap altra regió s'hi acollís. L'afebliment dels partits dinàstic L'assassinat de Canalejas per un atemptat anarquista va marcar el final de l'etapa regeneracionista liberal i va agreujar la crisi dels partits del torn. L'impacte de la Gran Guerra El govern d'Eduardo Dato va declarar la neutralitat d'Espanya en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Tot i l'aïllament oficial, la societat es va dividir entre germanòfils i aliadòfils.

La neutralitat va afavorir una gran expansió econòmica, ja que Espanya va subministrar productes industrials i agrícoles als països bel·ligerants. L'augment de la demanda va estimular la producció, però també va provocar inflació i l'alça de preus, empitjorant el nivell de vida de les classes populars. Les exportacions van beneficiar especialment la siderúrgia basca, la mineria asturiana i les indústries tèxtils i metal·lúrgiques catalanes, generant anys de negoci i enriquiment fàcil per a alguns sectors. El procés de formació El procés per aconseguir la Mancomunitat va ser llarg i difícil.

Els polítics catalanistes volien millorar infraestructures, modernitzar l'educació i fomentar la llengua i cultura catalanes, objectius que es van convertir en el programa de la Diputació de Barcelona, amb Enric Prat de la Riba com a president. Es van crear institucions com l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya. La Diputació va proposar al govern de Madrid la mancomunació de les quatre diputacions catalanes. Canalejas s'hi va comprometre, i el projecte va ser aprovat per les Corts el 1912, però el Senat, anticatalanista, el va bloquejar. Finalment, el 1913, el govern conservador de Dato va autoritzar la mancomunació amb finalitats administratives.

La constitució de la Mancomunitat La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 6 d'abril de 1914. Comptava amb una presidència, ocupada per Enric Prat de la Riba, i una assemblea que designava un consell permanent de vuit membres. Va actuar com una delegació de les funcions de les quatre diputacions catalanes i només va disposar del pressupost que aquestes tenien prèviament, sense que hi hagués cessió de noves competències ni modificacions pressupostàries. La Lliga Regionalista hi va tenir sempre una presència majoritària i va impulsar una política orientada al desenvolupament cultural i a la modernització econòmica i social de Catalunya.

La Mancomunitat va tenir tres presidents: Prat de la Riba fins al 1917, Puig i Cadafalch fins al 1923 i Alfons Sala fins al 1925, any en què va ser abolida pel dictador. L'obra de la Mancomunitat La Mancomunitat va tenir dues línies d'actuació principals: la creació d'una infraestructura bàsica de serveis públics i administratius per afavorir el desenvolupament econòmic, i el foment de la llengua i la cultura catalanes mitjançant un projecte cultural i educatiu. En l'àmbit econòmic, va destinar molts recursos a la millora de la xarxa viària i dels serveis postal i telefònic, fent arribar el telèfon a zones rurals aïllades.

També va impulsar un pla d'acció agrària per modernitzar la producció i augmentar la productivitat agrícola i ramadera, amb la creació d'escoles de tècnics agraris, camps d'experimentació, granges model i el foment del cooperativisme. Pel que fa a la cultura, es va desenvolupar un projecte de consolidació de la llengua i la cultura catalanes amb la creació de les Biblioteques i els Estudis Normals. L'Institut d'Estudis Catalans va promoure la unificació ortogràfica, encomanada a Pompeu Fabra, culminada amb el Diccionari general de la llengua catalana (1932). També es va protegir el patrimoni cultural amb la creació del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments.

Finalment, es va impulsar la renovació pedagògica introduint els mètodes de Maria Montessori i es van crear l'Escola Industrial, l'Escola del Treball i l'Escola de l'Administració Local, amb l'objectiu de formar tècnics qualificats i funcionaris per a la indústria, el comerç i l'administració pública. La consolidació del sindicalisme de masses L'obrerisme organitzat va experimentar un fort augment de la militància sindical. El sindicalisme socialista, representat per la UGT, va créixer de manera estable i va incrementar notablement la seva afiliació.

A Catalunya, l'anarcosindicalisme va tenir un gran impuls i, el 1907, diverses societats obreres d'inspiració anarquista van crear Solidaritat Obrera, una federació d'associacions obreres apolítica, que el 1910 va promoure la fundació de la CNT. La CNT es definia com un sindicat revolucionari, amb l'objectiu d'enderrocar el capitalisme i substituir-lo per una societat sense propietat ni classes. La seva ideologia es basava en l'apoliticisme i la unitat sindical, i l'acció revolucionària contra la burgesia i el capital s'havia de dur a terme mitjançant vagues i boicots fins a assolir la vaga general. Els seus principals líders van ser Salvador Seguí, el "Noi del Sucre", i Ángel Pestaña.

Cultura obrera i ateneus populars Les organitzacions obreres van prendre consciència de la necessitat de difondre l'educació i millorar el nivell cultural dels treballadors. Amb aquest objectiu van impulsar la creació d'Ateneus Obrers i iniciatives escolars renovadores, com l'Escola Moderna fundada per Francesc Ferrer i Guàrdia. La crisi del 1917 Els desequilibris econòmics provocats per la Primera Guerra Mundial van empitjorar el nivell de vida de les classes populars. El 1916, la CNT i la UGT van convocar una vaga i van signar un manifest conjunt que exigia al govern la contenció dels preus, fet que va provocar una dura resposta governamental.

La situació es va agreujar l'estiu de 1917 amb una crisi generalitzada de tres dimensions. En l'àmbit militar, els oficials de mitjana i baixa graduació, contraris al sistema d'ascensos per mèrits de guerra, es van organitzar en Juntes de Defensa i van responsabilitzar el govern dels problemes de l'Exèrcit. En l'àmbit polític, els partits de l'oposició, davant el tancament de les Corts, es van reunir a Barcelona en l'Assemblea de Parlamentaris, convocada per la Lliga Regionalista, i van reclamar la formació d'un govern provisional.

En l'àmbit social, les organitzacions sindicals van convocar una vaga general amb el mateix objectiu, que va tenir un seguiment desigual i va provocar incidents violents sobretot a Madrid, Barcelona, el País Basc i Astúries. La resposta del govern va ser repressiva: es va declarar la llei marcial, es va reprimir la vaga amb l'exèrcit i consells de guerra, es va dissoldre l'Assemblea de Parlamentaris i es van desactivar les Juntes de Defensa. Tot i que la coincidència dels tres conflictes podria haver fet caure el sistema de la Restauració, la por a una revolució social en va garantir la continuïtat.

Crisi económica i conflictivitat social La fi de la Primera Guerra Mundial va provocar una caiguda de les exportacions i va abocar l'economia espanyola a una greu crisi, marcada per la inflació, la baixa demanda i l'augment de l'atur. Aquesta situació va afectar especialment Catalunya, una de les zones més industrialitzades. El conflicte vaguístic més destacat va ser la vaga de La Canadenca el 1919, empresa subministradora d'electricitat a Barcelona i la seva àrea industrial. La vaga, que va durar un mes i mig, va concloure amb un acord que reconeixia la jornada laboral de vuit hores.

Tanmateix, l'incompliment de la readmissió dels treballadors acomiadats va reactivar el conflicte i va provocar una radicalització que va derivar en violència social. Entre 1918 i 1921 també hi va haver importants mobilitzacions al sud d'Espanya, sobretot a Andalusia, impulsades principalment per grups anarquistes i caracteritzades per l'ocupació de terres. La resposta del govern va ser repressiva: va declarar l'estat de guerra, va empresonar els líders pagesos i va il·legalitzar les organitzacions obreres. Els anys del pistolerisme La conflictivitat laboral va provocar una forta radicalització tant dels sindicats com de la patronal, especialment a Catalunya.

Els empresaris van crear la Federació Patronal, van contractar pistolers a sou per assassinar dirigents obrers i van utilitzar sovint el locaut. També es va fundar el Sindicat Lliure per frenar el sindicalisme anarquista, que, amb el suport de la patronal i de les autoritats, va protagonitzar accions violentes contra la CNT. Davant aquesta situació, alguns grups vinculats a la CNT van respondre amb atemptats contra autoritats, patrons i forces de l'ordre. Entre aquests grups destacava Els Solidaris, on militaven figures com Buenaventura Durruti.

El governador civil de Barcelona, el general Martínez Anido, va aplicar una política de protecció dels pistolers de la patronal i una dura repressió, incloent-hi la pràctica de la Llei de fugues, que permetia disparar contra els detinguts en suposats intents de fuga. Aquesta espiral de violència va donar lloc al període del pistolerisme (1916-1923), amb uns 800 atemptats i 226 morts, entre els quals el president del govern Eduardo Dato, dirigents sindicals com Salvador Seguí, el "Noi del Sucre", i l'advocat laboralista Francesc Layret. Concentració i descomposició política La crisi del 1917 va agreujar la inestabilitat política.

Per fer-hi front, es van formar governs de concentració que integraven els partits dinàstics (liberals i conservadors) i la Lliga Regionalista, fet que va trencar el torn de partits. El fracàs d'aquests governs va comportar el retorn al torn dinàstic, però, tot i el frau electoral, cap partit va aconseguir una majoria parlamentària estable. A Catalunya, la Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van impulsar una campanya a favor de l'autonomia, i el 1919 es va presentar a Madrid un Projecte d'Estatut de Catalunya, que va ser finalment rebutjat.

Más apuntes de Historia de España

Exámenes, temas y apuntes de Historia de España

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat