1. De la Dictadura a la República
Flashcards
- Qui va encarregar el govern a Dámaso Berenguer després de Primo de Rivera?
- Alfons XIII
- Quin era l'objectiu de Dámaso Berenguer?
- Recuperar el sistema polític de la Restauració
- Quins grups formaven part del Pacte de Sant Sebastià?
- Republicans, catalanistes, gallecs, monàrquics convertits i intel·lectuals
- Quin era l'objectiu del Pacte de Sant Sebastià?
- Acabar amb la monarquia i proclamar la República
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal d'Alfons XIII quan va encarregar el govern a Dámaso Berenguer?
- a) Modernitzar l'exèrcit espanyol
- b) Recuperar el sistema polític de la Restauració
- c) Establir una dictadura militar
- d) Convocar eleccions constituents
Resposta: b) Recuperar el sistema polític de la Restauració. L'objectiu principal d'Alfons XIII era recuperar el sistema polític de la Restauració, intentant tornar a l'estabilitat política anterior.
- Quin problema van tenir els partits dinàstics durant l'intent de tornar enrere després de la dictadura de Primo de Rivera?
- a) Van ser il·legalitzats pel govern
- b) Estaven desestructurats i sense l'estructura sòlida d'abans
- c) Van ser absorbits per partits republicans
- d) Van perdre el suport de l'exèrcit
Resposta: b) Estaven desestructurats i sense l'estructura sòlida d'abans. Els partits dinàstics (conservador i liberal) estaven desestructurats i sense l'estructura sòlida que tenien abans, dificultant la recuperació del sistema.
- Quin rei no agradava gaire pel seu suport al dictador?
- a) Alfons XII
- b) Alfons XIII
- c) Felip V
- d) Carles IV
Resposta: b) Alfons XIII. El rei Alfons XIII no agradava gaire a causa del seu suport al dictador Primo de Rivera, cosa que va erosionar la seva popularitat.
2. El Bienni Reformador (1931-1933)
Flashcards
- Qui va liderar el Govern Provisional de la Segona República?
- Alcalá-Zamora
- Quina era la principal funció de les Corts Constituents?
- Elaborar i aprovar la Constitució de 1931
- Què establia la Constitució de 1931 respecte a la religió?
- Estat aconfessional
- Què va ser la Sanjurjada?
- Un cop d'estat fallit liderat pel general Sanjurjo
Preguntes tipus test
- Quin càrrec va ostentar Alcalá-Zamora durant el Govern Provisional?
- a) President de la República
- b) Ministre d'Educació
- c) President del Govern
- d) Cap de l'Exèrcit
Resposta: c) President del Govern. Alcalá-Zamora va dirigir el Govern Provisional des d'abril fins a desembre de 1931.
- Quina reforma es va dur a terme en l'àmbit laboral durant el Govern Provisional?
- a) Abolició de la jornada laboral
- b) Augment de la jornada laboral a 10 hores
- c) Implementació de la jornada laboral de 8 hores
- d) Eliminació de les vacances pagades
Resposta: c) Implementació de la jornada laboral de 8 hores. Durant el Govern Provisional, es va implementar la jornada laboral de 8 hores per millorar les condicions laborals.
- Quin incident va generar tensió entre l'Església i el Govern Provisional?
- a) La crema de l'Arxiu Diocesà
- b) La pastoral del Bisbe de Toledo elogiant al rei
- c) L'assalt a la catedral de Madrid
- d) La publicació d'un manifest republicà per part del Vaticà
Resposta: b) La pastoral del Bisbe de Toledo elogiant al rei. La pastoral del Bisbe de Toledo, Pedro Segura, elogiant al rei va generar tensió, exacerbant la situació i contribuint a la crema de convents.
3. L'Organització de la Dreta (1933)
Flashcards
- Quins dos blocs principals van organitzar la dreta davant les eleccions de 1933?
- Un bloc que volia acabar amb la República i un altre que volia transformar-la des de dins.
- Quins partits formaven part del bloc que volia acabar amb la República?
- Carlins, tradicionalistes, partits monàrquics i feixistes (JONS i Falange).
- Qui liderava la CEDA?
- Gil-Robles.
- Quin era el principal objectiu de la CEDA?
- Transformar la República des de dins revisant aspectes laics de la Constitució.
Preguntes tipus test
- Quina era la principal estratègia de la CEDA per transformar la República?
- a) Participar en cops d'estat per enderrocar el govern.
- b) Transformar-la des de dins mitjançant la revisió de la Constitució.
- c) Crear partits monàrquics per restaurar la monarquia.
- d) Promoure vagues generals per desestabilitzar el país.
Resposta: b) Transformar-la des de dins mitjançant la revisió de la Constitució.. La CEDA, liderada per Gil-Robles, buscava transformar la República des de dins revisant aspectes laics de la Constitució i eliminant reformes com la reforma agrària.
- Quin era l'objectiu principal dels partits carlins i monàrquics durant la Segona República?
- a) Transformar la República des de dins.
- b) Acabar amb la República i restaurar la monarquia.
- c) Promoure reformes agràries.
- d) Defensar la Constitució republicana.
Resposta: b) Acabar amb la República i restaurar la monarquia.. Els carlins i els partits monàrquics tenien com a objectiu principal acabar amb la República i restaurar la monarquia.
- Quins aspectes de la Constitució volia revisar la CEDA?
- a) Els aspectes relacionats amb l'educació pública.
- b) Els aspectes laics, per a una Espanya catòlica.
- c) Els aspectes relacionats amb la reforma militar.
- d) Els aspectes relacionats amb l'autonomia de Catalunya.
Resposta: b) Els aspectes laics, per a una Espanya catòlica.. La CEDA volia revisar els aspectes laics de la Constitució per a una Espanya catòlica, reflectint la seva ideologia conservadora i religiosa.
4. El Bienni Conservador (1933-1936)
Flashcards
- Qui va ser el president del govern durant el Bienni Conservador?
- Alejandro Lerroux
- Què va desencadenar la Revolta d'Octubre de 1934?
- L'entrada de la CEDA al govern
- Quina va ser la conseqüència dels Fets del 6 d'octubre a Catalunya?
- Suspensió de l'Estatut i empresonament del govern català
- Quina mesura va prendre el govern respecte a la Llei de Reforma Agrària?
- Prohibició de la Llei de Reforma Agrària
Preguntes tipus test
- Qui va ser el president del govern durant el Bienni Conservador?
- a) Manuel Azaña
- b) Alejandro Lerroux
- c) Francesc Macià
- d) Lluís Companys
Resposta: b) Alejandro Lerroux. Alejandro Lerroux, del Partit Republicà Radical, va ser el president del govern durant el Bienni Conservador, tot i que les dretes van guanyar les eleccions.
- Quin esdeveniment va desencadenar la Revolta d'Octubre de 1934?
- a) La proclamació de la República Catalana
- b) L'entrada de la CEDA al govern
- c) L'aprovació de la Llei de Reforma Agrària
- d) La dimissió d'Alejandro Lerroux
Resposta: b) L'entrada de la CEDA al govern. L'entrada de la CEDA al govern el 5 d'octubre de 1934 va ser el detonant de la Revolta d'Octubre, provocant una vaga general socialista i la proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys.
- Quina va ser la conseqüència dels Fets del 6 d'octubre a Catalunya?
- a) L'aprovació de l'Estatut d'Autonomia
- b) La suspensió de l'Estatut i l'empresonament del govern català
- c) La dimissió de Lluís Companys
- d) La proclamació de la República Espanyola
Resposta: b) La suspensió de l'Estatut i l'empresonament del govern català. Després de la proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys, el govern espanyol va enviar l'exèrcit, suspenent l'Estatut d'Autonomia i empresonant el govern català.
5. La Generalitat i l'Estatut
Flashcards
- Quin any es va aprovar l'Estatut de Núria?
- 1931
- Com definia l'Estatut de Núria a Catalunya?
- "Estat autònom dins la República"
- Quines llengües eren oficials segons l'Estatut de Núria?
- Català i castellà
- En quins àmbits tenia competències exclusives la Generalitat segons l'Estatut de Núria?
- Ensenyament, cultura, policia i dret civil
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de la comissió al santuari de Núria el 1931?
- a) Dissenyar la bandera de la Generalitat.
- b) Redactar l'Estatut de Núria.
- c) Planificar la construcció de noves escoles.
- d) Establir relacions internacionals.
Resposta: b) Redactar l'Estatut de Núria.. L'objectiu principal de la comissió al santuari de Núria era redactar l'Estatut de Núria, que definiria l'autonomia de Catalunya dins la República.
- Quina era la posició de l'Estatut de Núria (1931) respecte a la relació de Catalunya amb Espanya?
- a) Catalunya era una província d'Espanya.
- b) Catalunya era un estat independent.
- c) Catalunya era un estat autònom dins la República.
- d) Catalunya era una colònia d'Espanya.
Resposta: c) Catalunya era un estat autònom dins la República.. L'Estatut de Núria definia Catalunya com un "Estat autònom dins la República", buscant un equilibri entre l'autonomia catalana i la unitat d'Espanya.
- Quines llengües van ser declarades oficials a Catalunya segons l'Estatut de Núria de 1931?
- a) Només el català.
- b) Només el castellà.
- c) Català, castellà i anglès.
- d) Català i castellà.
Resposta: d) Català i castellà.. L'Estatut de Núria de 1931 va declarar tant el català com el castellà com a llengües oficials a Catalunya, reflectint la realitat bilingüe de la societat catalana.
6. Front Popular i Camí a la Guerra
Flashcards
- Qui va ser nomenat President de la República després de les eleccions de 1936?
- Manuel Azaña
- Què va ser el Front Popular?
- Una unió de partits d'esquerra per a les eleccions de 1936
- Quina mesura es va prendre després de les eleccions de 1936 respecte a la Generalitat?
- Restauració de la Generalitat amb Lluís Companys
- Què proposava Largo Caballero dins del PSOE?
- Una revolució
Preguntes tipus test
- Qui va ser nomenat President de la República després de les eleccions de 1936?
- a) Casares Quiroga
- b) Manuel Azaña
- c) Lluís Companys
- d) Largo Caballero
Resposta: b) Manuel Azaña. Després de les eleccions de 1936, Manuel Azaña va ser nomenat President de la República, mentre que Casares Quiroga va ser nomenat president del Govern.
- Quina va ser una de les mesures adoptades pel govern després de les eleccions de 1936?
- a) Suspensió de la Generalitat de Catalunya
- b) Amnistia dels presos polítics
- c) Bloqueig de la reforma agrària
- d) Supressió de la reforma educativa
Resposta: b) Amnistia dels presos polítics. Després de les eleccions de 1936, una de les mesures adoptades va ser l'amnistia dels presos, així com la restauració de la Generalitat i la represa de la reforma agrària i educativa.
- Quins dos partits es van fusionar per formar el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)?
- a) POUM i PSOE
- b) FAI i CNT
- c) Diverses faccions socialistes i comunistes
- d) UME i UMRA
Resposta: c) Diverses faccions socialistes i comunistes. El PSUC va ser el resultat de la unificació de diverses faccions socialistes i comunistes a Catalunya el 23 de juliol de 1936.
7. Context Econòmic i Social
Flashcards
- Quin sector industrial català va patir una baixada de sous entre 1934 i 1936?
- Indústria tèxtil
- Quin percentatge de la població espanyola era analfabeta durant la Segona República?
- Aproximadament el 33%
- Quina va ser una de les causes de la crisi econòmica durant la Segona República?
- Descens de les exportacions
- Què va caracteritzar la demografia espanyola durant la Segona República?
- Baixa natalitat i mortalitat
Preguntes tipus test
- Quin sector industrial català va experimentar beneficis entre 1932 i 1934, però va patir una baixada de sous entre 1934 i 1936?
- a) Sector miner
- b) Indústria tèxtil
- c) Sector metal·lúrgic
- d) Indústria alimentària
Resposta: b) Indústria tèxtil. El text indica que la indústria tèxtil catalana va tenir beneficis entre 1932 i 1934, però va experimentar una baixada de sous entre 1934 i 1936.
- Quin percentatge aproximat d'analfabetisme hi havia a Espanya durant la Segona República?
- a) 15%
- b) 50%
- c) 33%
- d) 5%
Resposta: c) 33%. El text especifica que l'analfabetisme afectava aproximadament el 33% de la població durant aquest període.
- Quina va ser una conseqüència de la crisi econòmica durant la Segona República Espanyola?
- a) Augment de la inversió estrangera
- b) Disminució de l'atur
- c) Augment de les exportacions
- d) Descens de les exportacions
Resposta: d) Descens de les exportacions. El text assenyala que la crisi va provocar un descens de les exportacions agrícoles i minerals.
I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.
Text del document
U.4 LA SEGONA REPÚBLICA 1. DE LA DICTADURA A LA REPÚBLICA L'intent de tornar enrere Context: Alfons XIII encarrega el govern a Dámaso Berenguer quan marxa Primo de Rivera. Objectiu: Recuperar el sistema polític de la Restauració. Problemes: Els partits dinàstics (conservador i liberal) estan desestructurats i sense l'estructura sòlida d'abans. El rei no agrada gaire pel seu suport al dictador. Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost 1930) Integrants: Republicans de l'estat, catalanistes i gallecs. Monàrquics convertits (decebuts amb el rei) com Alcalá-Zamora i Miguel Maura. Intel·lectuals. Objectius: Acabar amb la monarquia i proclamar la República.
El Pla Revolucionari: Data prevista: 15 de desembre (revolta conjunta d'exèrcit i poble). El fracàs: Fermín Galán i Ángel García Hernández s'avancen a Jaca 3 dies abans. Són detinguts i executats. Com sorgeix la República? Canvi de govern: El 14 de febrer de 1931 dimiteix Berenguer i entra el militar Juan Bautista Aznar. Eleccions municipals (12 d'abril de 1931): Zones rurals: Guanyen els monàrquics (el camp vota el que diuen els amos/cacics). Ciutats: Guanyen els partits republicans. Interpretació: El Pacte de Sant Sebastià s'ho pren com un referèndum: si a tot arreu volen partits republicans, s'ha de treure la monarquia.
Proclamació (14 d'abril de 1931): El rei abdica i marxa a l'exili (França). A Madrid: Es forma un Govern Provisional liderat per Alcalá-Zamora. A Catalunya: Francesc Macià proclama la "República Catalana dins la Federació Ibèrica". 2. EL BIENNI REFORMADOR (1931-1933) A) El Govern Provisional (Abril - Desembre 1931) Dirigit per Alcalá-Zamora. Convoca eleccions pel 28 de juny, però abans fa reformes: 1. Camp: Jornada laboral de 8h. Els municipis han de donar prioritat de contractació als jornalers del poble. Usdefruit: Si unes terres no s'utilitzen, algú les pot utilitzar. 2. Educació: Es creen moltes escoles, més places per a mestres i es creen biblioteques. 3.
Exèrcit: Jubilació amb sou íntegre als comandants. Clausura de l'Acadèmia Militar de Saragossa (valors antidemocràtics). Eliminació dels ascensos obtinguts durant la Dictadura (tornada al rang anterior). 4. Església (Tensió): El Bisbe de Toledo, Pedro Segura, fa una pastoral (discurs) elogiant al rei. Incident del "Círculo Monárquico" (11 de maig 1931): Joves fan sonar la marxa reial en gramòfons al centre de Madrid. Conseqüència: A partir d'aquesta tensió comencen a cremar convents. B) La Constitució de 1931 Eleccions (28 de juny): Guanyen les esquerres. Es formen les Corts Constituents. Diputades: Clara Campoamor, Victoria Kent, Margarita Nelken.
Sufragi femení: Aprovat l'1 d'octubre de 1931. Aprovació Constitució: 9 de desembre de 1931. Estat aconfessional (sense religió oficial) +Escoles laiques. Una cambra (Congrés dels Diputats). Sobirania popular. Garanties individuals (expressió, reunió, associació). Possibilitat de demanar autonomia. C) El Govern Constitucional (Azaña) Càrrecs: Alcalá-Zamora (President de la República i Manuel Azaña (President del Govern). Acció de govern: Aprofundeix les reformes en exèrcit, educació, religió i territori. Llei reforma militar. Concessió Estatut d'Autonomia. Creació de la Guàrdia d'Assalt (policia nacional del govern). Llei de Reforma Agrària: Ampliada.
Si un noble no utilitza terres, l'Estat se les queda per donar-les a pagesos. Problema: L'Estat volia repartir 70.000 terres però només en reparteix a 4.000 persones. Segueix el problema jornalers-propietari. D) La Crisi del Bienni 1. Sanjurjada (10 d'agost de 1932): Cop d'estat fallit del general Sanjurjo (director Guàrdia Civil). Motius: Oposició a la reforma militar, a l'Estatut i al nomenament d'un civil com a Alt Comissionat al Marroc. Suport: Aristòcrates, militars i carlins. 2. Fets de Casas Viejas (1933): Aixecament anarquista a Cadis per la revolució social. La Guàrdia Civil demana ajuda a la Guàrdia d'Assalt.
Fets: La policia tiroteja i incendia una cabana amb anarquistes a dins (morts). Conseqüència: Azaña defensa l'actuació policial, perd el suport dels socis i el govern cau. 3. L'ORGANITZACIÓ DE LA DRETA (1933) Davant les noves eleccions (19 de novembre de 1933), la dreta s'organitza en dos blocs: 1. Volen acabar amb la República: Carlins / Tradicionalistes. Partits monàrquics. Feixistes: JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista) i Falange (José Antonio Primo de Rivera). 2. Volen transformar-la des de dins: CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) liderada per Gil-Robles.
Programa: Revisar aspectes laics de la Constitució (volen Espanya catòlica), eliminar reforma agrària, amnistia per delictes polítics (Sanjurjo). 4. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936) Govern i Revolta Govern: Guanyen les dretes, però el president del govern serà del Partit Republicà Radical (Lerroux) amb suport de la CEDA. Revolta d'Octubre de 1934: 5 d'octubre: La CEDA entra al govern. Reacció: Vaga general socialista (por al feixisme). A Catalunya (Fets del 6 d'octubre): Lluís Companys (president després de la mort de Macià) proclama l'Estat Català dins de la República Espanyola. Final: El govern envia l'exèrcit (general Domènec Batet).
Se suspèn l'Estatut, es perd l'autonomia i empresonen el govern català. Final del Bienni (1935) Mesures: Prohibició Llei Agrària, bloqueig Estatut País Basc, càrrecs a militars antidemòcrates. Escàndol de l'Estraperlo (Setembre 1935): Ruleta trucada de Strauss i Perl en casinos. La policia la prohibeix i Strauss reclama compensació revelant documents que implicaven el govern. Dimiteix Lerroux. 5. LA GENERALITAT I L'ESTATUT 1. Negociacions i Núria (1931) Context: Desaparició República Catalana, reconeixement Generalitat. Comissió al santuari de Núria. Estatut de Núria (1931): Catalunya "Estat autònom dins la República". Català i castellà oficials.
Possibilitat de federació amb països de parla catalana. Competències exclusives (ensenyament, cultura, policia, dret civil). Finançament: impostos directes (Generalitat). 99% vots favorables. 2. Discussió i Aprovació (1932) Presentat a Madrid el 18 agost 1931 per Macià. Problema: La Constitució diu "Estat integral", no federal. Oposició de les dretes (perill unitat Espanya/llengua/privilegis). Factors clau per l'aprovació: Suport de Manuel Azaña i rebuig al cop de Sanjurjo. Aprovat el 9 de setembre de 1932. 3. Estatut de 1932 (Definitiu) Catalunya "Regió autònoma" (sobirania limitada). Llengües oficials: Català i castellà. Competències àmplies: Ordre públic, justícia (Tribunal Cassació).
Competències compartides: Educació, obres públiques, sanitat. Finançament insuficient. Conflictes resolts al Tribunal de Garanties Constitucionals. 4. Obra de la Generalitat (1932-1934) Traspàs de serveis: Ordre públic, justícia, Guàrdia Civil i d'Assalt (sota Conselleria de Governació). Mesures: Reducció atur, campanyes vacunació, construcció escoles i CAPs, biblioteques, coeducació, Diccionari Pompeu Fabra, legislació dona (igualtat matrimoni/divorci). Paralització: A partir de 1934 no es traspassen més serveis. El Conflicte Rabassaire (SURT A SELECTIVITAT, no examen) Rabassa morta: Contracte vigent mentre la vinya visqui. Unió de Rabassaires (1922): Fundada per Companys (crisi fil·loxera).
Llei de Contractes de Conreu (1934): Aprovada per Companys, permet als pagesos comprar la terra. Conflicte: La Lliga Catalana la porta al Constitucional, que diu que no és competència de la Generalitat. La llei no s'aplica fins a la Guerra Civil. 6. FRONT POPULAR I CAMÍ A LA GUERRA Eleccions 1936 i Govern Context: Govern desgastat (repressió 34 amb 30.000 detinguts, censura). Front Popular: Unió de les esquerres molt organitzada. Dreta dividida. Mesures: Restauració Generalitat (torna Lluís Companys), amnistia presos, represa reforma agrària i educativa. Canvis: Guanya esquerra: Azaña passa a President de la República i Casares Quiroga a president del Govern.
Radicalització Política Esquerra: PSOE: Divisió Largo Caballero (revolució) vs Indalecio Prieto (socialdemòcrata). CNT: Congrés Saragossa (maig 36) radical (supressió culte, col·lectivització). Dividits: Anarcosindicalistes (Peiró, Pestaña) vs FAI (Santillán, Acaso, Durruti, García Oliver). Nous partits: POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista, POUM) (setembre 35) i PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) (23 juliol 36). Dreta: Violència Falange (José Antonio presó). Falange i Requetès (carlins) s'entrenen militarment. Exèrcit: UME (Unió Militar Espanyola) vs UMRA (Unió Militar Republicana Antifascista). La Conspiració Militar Febrer 36: Franco proposa estat de guerra.
Govern dispersa militars: Franco (Canàries), Goded (Mallorca), Mola (Pamplona). Març/Abril: Mola prepara la xarxa colpista amb terratinents i financers. Detonant (Juliol 36): Assassinat de José del Castillo (per falangistes). Resposta: Guàrdia d'Assalt assassina Calvo Sotelo (13 juliol). El cop s'anticipa a finals de juliol. 7. CONTEXT ECONÒMIC I SOCIAL Crisi: Descens exportacions (agrícoles/minerals), menys inversió estrangera, atur alt. Catalunya: Indústria tèxtil (beneficis 32-34, baixada sous 34-36). Atur del 30%. Societat: Desequilibri renda, analfabetisme (33%). Tensió entre expectatives dels pobres i por de les classes tradicionals. Demografia: Baixa natalitat/mortalitat.
Migració a ciutats. Migració exterior (retorn després del 29, marxa després Guerra Civil).