Anàlisi de la Restauració Borbònica a Espanya (1875-1898)

• a) 1872
• b) 1874
• c) 1876
• d) 1878

Resposta: b) 1874. Alfons XII va ser proclamat rei el 1874, després del Sexenni Democràtic, iniciant la Restauració Borbònica.

• a) Práxedes Mateo Sagasta
• b) Emilio Castelar
• c) Antonio Cánovas del Castillo
• d) Manuel Ruiz Zorrilla

Resposta: c) Antonio Cánovas del Castillo. Antonio Cánovas del Castillo va ser l'arquitecte del sistema de la Restauració, establint les bases del règim.

• a) Partit Republicà i Partit Socialista
• b) Partit Conservador i Partit Liberal
• c) Partit Carlí i Partit Demòcrata
• d) Partit Comunista i Partit Anarquista

Resposta: b) Partit Conservador i Partit Liberal. Els dos grans partits que dominaven l'escena política durant la Restauració eren el Partit Conservador i el Partit Liberal, també coneguts com a partits dinàstics.

• a) Alfons XII
• b) Maria Cristina d'Àustria
• c) Cánovas del Castillo
• d) General Serrano

Resposta: c) Cánovas del Castillo. Cánovas del Castillo va ser l'arquitecte del sistema de la Restauració, dissenyant el marc polític i la Constitució de 1876.

• a) Partit Republicà i Partit Socialista
• b) Partit Carlí i Partit Liberal
• c) Partit Conservador i Partit Liberal
• d) Partit Comunista i Partit Anarquista

Resposta: c) Partit Conservador i Partit Liberal. Els dos partits principals que sustentaven el sistema polític de la Restauració eren el Partit Conservador i el Partit Liberal, coneguts com a partits dinàstics.

• a) Promoure la democràcia i la participació ciutadana
• b) Garantir l'estabilitat política i evitar el perill revolucionari
• c) Afavorir els interessos dels obrers i camperols
• d) Impulsar la separació de l'Església i l'Estat

Resposta: b) Garantir l'estabilitat política i evitar el perill revolucionari. Les classes altes buscaven estabilitat política per protegir els seus interessos i evitar revolucions com les del Sexenni Democràtic.

• a) Promoure una ràpida democratització d'Espanya.
• b) Garantir l'estabilitat política i evitar revolucions.
• c) Expandir l'imperi colonial espanyol a Àfrica.
• d) Fomentar la industrialització a través de polítiques proteccionistes.

Resposta: b) Garantir l'estabilitat política i evitar revolucions.. El sistema canovista buscava principalment garantir l'estabilitat política i evitar el perill de revolucions, després de l'experiència del Sexenni Democràtic.

• a) Partit Republicà i Partit Socialista.
• b) Partit Conservador i Partit Liberal.
• c) Partit Comunista i Partit Anarquista.
• d) Partit Carlí i Partit Nacionalista Basc.

Resposta: b) Partit Conservador i Partit Liberal.. Els dos grans partits que dominaven l'escena política durant la Restauració eren el Partit Conservador i el Partit Liberal, també coneguts com a partits dinàstics.

• a) Mitjançant eleccions lliures i justes supervisades per observadors internacionals.
• b) A través del caciquisme i el frau electoral.
• c) Per la rotació automàtica del poder cada quatre anys.
• d) Amb la intervenció de l'exèrcit per assegurar l'estabilitat.

Resposta: b) A través del caciquisme i el frau electoral.. El torn pacífic es garantia mitjançant pràctiques corruptes com el caciquisme i el frau electoral, que manipulaven els resultats per assegurar l'alternança entre els partits.

• a) Un militar al servei d'Isabel II
• b) Un polític exiliat a França
• c) Un estudiant a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst
• d) Un ambaixador a Anglaterra

Resposta: c) Un estudiant a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst. Alfons XII es trobava exiliat i va acabar la seva formació a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst abans de ser proclamat rei.

• a) El regnat d'Isabel II
• b) La Guerra del Francès
• c) El Sexenni Democràtic
• d) La Dècada Ominosa

Resposta: c) El Sexenni Democràtic. La Restauració Borbònica va posar fi a la inestabilitat del Sexenni Democràtic, un període de canvis polítics i socials a Espanya.

• a) Va ser el darrer president de la Primera República
• b) Va ser el principal artífex del nou règim
• c) Va ser un general que va donar un cop d'estat
• d) Va ser un líder carlí important

Resposta: b) Va ser el principal artífex del nou règim. Antonio Cánovas del Castillo va ser clau en la restauració de la monarquia borbònica i en la creació del sistema polític de la Restauració.

• a) Promoure la democràcia i la participació ciutadana.
• b) Garantir l'estabilitat política i els interessos de les classes altes.
• c) Fomentar la revolució i el canvi social.
• d) Expandir el poder de l'exèrcit en la política.

Resposta: b) Garantir l'estabilitat política i els interessos de les classes altes.. El sistema de la Restauració buscava principalment assegurar l'estabilitat política i protegir els interessos de l'oligarquia agrària i industrial.

• a) El general Serrano.
• b) Alfons XII.
• c) Antonio Cánovas del Castillo.
• d) Maria Cristina d'Àustria.

Resposta: c) Antonio Cánovas del Castillo.. Antonio Cánovas del Castillo va ser la figura clau en la creació i implementació del sistema de la Restauració.

• a) Partit Socialista i Partit Comunista.
• b) Partit Republicà i Partit Carlí.
• c) Partit Conservador i Partit Liberal.
• d) Partit Obrer i Partit Nacionalista.

Resposta: c) Partit Conservador i Partit Liberal.. El Partit Conservador i el Partit Liberal, coneguts com a partits dinàstics, eren els que s'alternaven en el poder mitjançant el torn pacífic.

• a) Fomentar la participació de tots els partits polítics en el govern.
• b) Garantir l'estabilitat política i la solidesa de la Corona.
• c) Eliminar el frau electoral i la manipulació política.
• d) Promoure una alternança pacífica basada en diferències ideològiques.

Resposta: b) Garantir l'estabilitat política i la solidesa de la Corona.. El principal objectiu del torn pacífic era mantenir l'estabilitat política i assegurar la solidesa de la Corona com a símbol del règim.

• a) Partit Conservador i Partit Republicà.
• b) Partit Liberal i Partit Carlí.
• c) Partit Conservador i Partit Liberal.
• d) Partit Socialista i Partit Nacionalista Basc.

Resposta: c) Partit Conservador i Partit Liberal.. El Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, liderat per Sagasta, van ser els que van acordar l'alternança pacífica en el govern.

• a) Práxedes Mateo Sagasta.
• b) Alfons XII.
• c) Antonio Cánovas del Castillo.
• d) Maria Cristina d'Àustria.

Resposta: c) Antonio Cánovas del Castillo.. Antonio Cánovas del Castillo va ser l'artífex del nou règim i va organitzar el Partit Conservador, sent una figura clau en la Restauració Borbònica.

• a) Que els partits dinàstics sempre guanyessin les eleccions.
• b) Que els militars controlessin el poder polític.
• c) Que l'església tingués un paper important en el govern.
• d) Que els partits republicans poguessin accedir al poder.

Resposta: a) Que els partits dinàstics sempre guanyessin les eleccions.. El complex entramat de corrupció garantia que sempre guanyessin les eleccions els partits dinàstics, deixant fora del sistema altres forces polítiques.

• a) La pràctica de falsificar els censos electorals.
• b) La presentació de candidats aliens a la jurisdicció.
• c) El control polític i social d'un territori per cacics.
• d) La pressió sobre els votants per influir en el seu vot.

Resposta: b) La presentació de candidats aliens a la jurisdicció.. El cunerisme era la pràctica de presentar candidats que no eren de la jurisdicció on es presentaven a les eleccions.

• a) Assegurar la llibertat de vot dels ciutadans.
• b) Garantir la transparència en el recompte de vots.
• c) Falsejar els resultats electorals a través de censos i actes manipulats.
• d) Promoure la participació de tots els partits polítics en les eleccions.

Resposta: c) Falsejar els resultats electorals a través de censos i actes manipulats.. La tupinada consistia en pràctiques de falsejament electoral, com ara la manipulació de censos, vots i actes electorals, per alterar els resultats.

• a) 1875-1900
• b) 1876-1903
• c) 1870-1898
• d) 1874-1902

Resposta: b) 1876-1903. La taula de resultats electorals inclou les eleccions generals des de 1876 fins a 1903.

• a) Conservador
• b) Liberal
• c) Republicà
• d) Altres

Resposta: b) Liberal. A les eleccions de 1881, el Partit Liberal va obtenir 297 escons, superant àmpliament els altres partits.

• a) 1876
• b) 1886
• c) 1896
• d) 1903

Resposta: b) 1886. L'any 1886, els republicans van obtenir 12 escons més 10 addicionals, cosa que representa una presència significativa.

• a) Sobirania nacional exclusiva
• b) Sobirania popular directa
• c) Sobirania compartida entre el Rei i les Corts
• d) Sobirania monàrquica absoluta

Resposta: c) Sobirania compartida entre el Rei i les Corts. La Constitució de 1876 va establir un concepte de sobirania compartida entre el Rei i les Corts, marcant una diferència respecte a models anteriors.

• a) Elegit per sufragi universal masculí
• b) Designat pel govern de torn
• c) Compost per membres de la noblesa
• d) De designació reial

Resposta: d) De designació reial. El Senat, com a Cambra Alta, estava compost per membres de designació reial, a diferència del Congrés dels Diputats.

• a) Sufragi universal masculí
• b) Sufragi censatari
• c) Sufragi femení restringit
• d) Sufragi corporatiu

Resposta: b) Sufragi censatari. Inicialment, la Constitució de 1876 va establir un sufragi censatari per a l'elecció del Congrés dels Diputats, limitant el dret a vot segons la riquesa.

• a) La Guerra dels Deu Anys a Cuba
• b) La Tercera Guerra Carlina
• c) La Guerra del Francès
• d) La Guerra de Successió Espanyola

Resposta: b) La Tercera Guerra Carlina. La Tercera Guerra Carlina va finalitzar durant els primers anys de la Restauració, contribuint a l'estabilització del règim.

• a) Fomentar la seva organització i participació política
• b) Integrar-lo en el sistema polític a través de reformes socials
• c) Reprimir les seves activitats i limitar la seva influència
• d) Negociar amb els seus líders per a evitar conflictes

Resposta: c) Reprimir les seves activitats i limitar la seva influència. El règim de la Restauració va optar per la repressió del moviment obrer per a mantenir l'ordre social i evitar l'ascens de ideologies que amenaçaven l'statu quo.

• a) Práxedes Mateo Sagasta
• b) Antonio Cánovas del Castillo
• c) Emilio Castelar
• d) Manuel Ruiz Zorrilla

Resposta: b) Antonio Cánovas del Castillo. Antonio Cánovas del Castillo va ser l'arquitecte del sistema de la Restauració i va jugar un paper fonamental en la consolidació de la monarquia d'Alfons XII.

• a) General Serrano
• b) General Prim
• c) General Martínez Campos
• d) General Pavía

Resposta: c) General Martínez Campos. El general Martínez Campos va ser qui va liderar les tropes reials a la victòria contra els carlins a Montejurra, marcant un punt clau en la finalització de la Tercera Guerra Carlina.

• a) Alfons XII
• b) Isabel II
• c) Amadeu I de Savoia
• d) Carles VII

Resposta: c) Amadeu I de Savoia. La Tercera Guerra Carlina va començar el 1872, durant el regnat d'Amadeu I de Savoia, marcant un període de conflicte durant el seu curt regnat.

• a) Galícia
• b) Andalusia
• c) País Basc i Navarra
• d) Castella i Lleó

Resposta: c) País Basc i Navarra. La guerra va devastar grans zones del País Basc i Navarra, a més del Pirineu català i el Maestrat, evidenciant l'extensió geogràfica del conflicte.

• a) Lleida
• b) Barcelona
• c) Tarragona
• d) Girona

Resposta: b) Barcelona. Barcelona va ser un centre important del republicanisme a Catalunya durant la Restauració, com es mostra en el mapa.

• a) Menys del 10%
• b) Entre el 10% i el 20%
• c) Més del 30%
• d) Entre el 20% i el 30%

Resposta: c) Més del 30%. Alguns districtes van obtenir més del 30% dels vots, indicant una forta influència republicana.

• a) Lleida i Girona
• b) Tarragona i Reus
• c) Manresa i Igualada
• d) Balaguer i Figueres

Resposta: c) Manresa i Igualada. Manresa i Igualada també van ser centres importants, tot i que amb menys concentració que Barcelona.

• a) L'Imperi Britànic
• b) L'Imperi Francès
• c) L'Imperi Espanyol
• d) L'Imperi Portuguès

Resposta: c) L'Imperi Espanyol. Després de la Guerra del Francès, Espanya va perdre gran part del seu Imperi colonial al continent americà durant les dècades dels anys 10 i 20 del S. XIX.

• a) Fortalesa militar i econòmica d'Espanya
• b) Debilitat econòmica i dificultats polítiques
• c) Consens polític intern a Espanya
• d) Aïllament internacional d'Espanya

Resposta: b) Debilitat econòmica i dificultats polítiques. A finals del S. XIX, la debilitat econòmica i les dificultats polítiques feien difícil un control real de la metròpoli espanyola sobre les seves colònies.

• a) Mèxic i Argentina
• b) Cuba, Puerto Rico i les Filipines
• c) Brasil i Xile
• d) Colòmbia i Veneçuela

Resposta: b) Cuba, Puerto Rico i les Filipines. A finals del S. XIX, Espanya mantenia encara un petit però dispers Imperi colonial per tot el Món, incloent Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

• a) Valeriano Weyler
• b) Arsenio Martínez Campos
• c) Camilo García de Polavieja
• d) Nicolás Salmerón

Resposta: b) Arsenio Martínez Campos. Després de deu anys de conflicte, Arsenio Martínez Campos va negociar amb els líders cubans per aturar les hostilitats, oferint condicions com l'abolició parcial de l'esclavitud i l'autonomia de l'illa.

• a) La fi de la Guerra dels Deu Anys.
• b) L'inici de la Guerra dels Deu Anys.
• c) La proclamació de la independència de Cuba.
• d) L'abolició de l'esclavitud a Cuba.

Resposta: b) L'inici de la Guerra dels Deu Anys.. El 'Grito de Yara', liderat per Carlos Manuel de Céspedes, va ser l'esclat de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), una lluita anticolonial i antiesclavista contra el domini espanyol.

• a) L'augment de la inversió estrangera a Cuba.
• b) L'extensió del sentiment anticolonialista a Cuba.
• c) La integració de Cuba com a província espanyola.
• d) La disminució de les tensions socials a Cuba.

Resposta: b) L'extensió del sentiment anticolonialista a Cuba.. L'incompliment de les condicions acordades a la Pau de Zanjón va intensificar el sentiment anticolonialista entre els cubans, ja que van veure frustrades les seves expectatives d'autonomia i millora de les seves condicions.

• a) La publicació d'un manifest independentista a l'Havana.
• b) El Grito de Baire.
• c) L'atac a una base militar espanyola a Santiago de Cuba.
• d) La signatura d'un tractat comercial amb els Estats Units.

Resposta: b) El Grito de Baire.. La Segona Guerra de Cuba va començar amb el 'Grito de Baire', que va ser una declaració d'independència i un aixecament contra el domini colonial espanyol.

• a) Valerià Weyler
• b) Ramón Blanco
• c) José Martí Pérez
• d) Arsenio Martínez Campos

Resposta: c) José Martí Pérez. José Martí Pérez va ser el líder que va encapçalar la nova insurrecció contra el poder colonial espanyol a Cuba.

• a) La concentració de rebels.
• b) La línia de fortificacions.
• c) La guerra de guerrilles.
• d) La diplomàcia internacional.

Resposta: a) La concentració de rebels.. L'exèrcit espanyol va emprar l'estratègia de la 'concentració de rebels', que consistia a confinar la població pagesa en poblats tancats per evitar el suport als insurrectes.

• a) La publicació del 'Manifest de Manzanares'.
• b) L'explosió del Maine al port de l'Havana.
• c) La caiguda de la Primera República Espanyola.
• d) El final de la Tercera Guerra Carlina.

Resposta: b) L'explosió del Maine al port de l'Havana.. L'explosió del Maine al port de l'Havana va ser un detonant clau que va augmentar la tensió entre Espanya i els Estats Units, conduint a la declaració de guerra.

• a) Cuba i Puerto Rico.
• b) Filipines i Cuba.
• c) Espanya i Marroc.
• d) Cuba i les Illes Canàries.

Resposta: b) Filipines i Cuba.. La guerra es va centrar principalment a Cuba i a l'arxipèlag de les Filipines, on Espanya tenia interessos colonials significatius.

• a) Van promoure la neutralitat d'Espanya.
• b) Van organitzar campanyes per la intervenció militar a Cuba.
• c) Van donar suport al govern espanyol.
• d) Van ignorar la situació a Cuba.

Resposta: b) Van organitzar campanyes per la intervenció militar a Cuba.. Pulitzer i Hearst van utilitzar la premsa per a influir en l'opinió pública i pressionar per una intervenció militar a Cuba, al·legant la necessitat d'alliberar l'illa del colonialisme espanyol.

• a) L'augment de la inversió a la península.
• b) La repatriació de capitals.
• c) El cost de la guerra i la pèrdua del mercat colonial.
• d) L'inici d'un bon cicle econòmic.

Resposta: c) El cost de la guerra i la pèrdua del mercat colonial.. El Desastre del 98 va tenir conseqüències desastroses a curt termini pel cost de la guerra, els deutes contrets i la pèrdua del mercat colonial.

• a) Un sentiment de satisfacció i orgull nacional.
• b) Un sentiment de frustració i desengany.
• c) Un sentiment de conformitat amb el govern.
• d) Un sentiment d'optimisme sobre el futur colonial.

Resposta: b) Un sentiment de frustració i desengany.. Després del Desastre del 98, es va generalitzar un sentiment de frustració i desengany a Espanya, trencant amb el mite de la 'glòria' nacional.

• a) Una disminució de la inversió a la península.
• b) Un augment de la inversió a la península i un bon cicle econòmic.
• c) Una crisi econòmica profunda i duradora.
• d) Una dependència econòmica dels Estats Units.

Resposta: b) Un augment de la inversió a la península i un bon cicle econòmic.. La repatriació de capitals a mitjà/llarg termini va implicar un augment de la inversió a la península, contribuint a un bon cicle econòmic.

• a) Pèrdua de mercats colonials.
• b) Augment de la inversió estrangera.
• c) Creixement del sector industrial.
• d) Disminució dels impostos.

Resposta: a) Pèrdua de mercats colonials.. La burgesia catalana es va veure especialment perjudicada per la pèrdua dels mercats colonials, fet que va afectar negativament la seva economia.

• a) La creació de nous partits polítics.
• b) L'augment de la conflictivitat social.
• c) El Tancament de Caixes.
• d) La reforma del sistema electoral.

Resposta: c) El Tancament de Caixes.. El Tancament de Caixes de 1899 va ser una resposta al govern conservador de Silvela i va simbolitzar la desconfiança envers la capacitat de l'Estat per regenerar-se.

• a) El reforçament del domini dels partits dinàstics.
• b) L'augment de la influència del moviment obrer.
• c) L'expansió del moviment nacionalista.
• d) La disminució de la conflictivitat social.

Resposta: c) L'expansió del moviment nacionalista.. El Desastre del 98 va impulsar l'expansió del moviment nacionalista a Catalunya, marcant la fi del domini dels partits dinàstics a la regió.

• a) El marxisme
• b) El socialisme utòpic
• c) El bakuninisme
• d) El liberalisme

Resposta: c) El bakuninisme. El bakuninisme va ser el corrent que es va imposar inicialment a la Federació Regional Espanyola de l'AIT, defensant l'apoliticisme i l'acció directa.

• a) La participació en eleccions
• b) L'acció directa
• c) La negociació amb el govern
• d) La creació de sindicats verticals

Resposta: b) L'acció directa. El corrent bakuninista defensava l'acció directa com a tàctica per aconseguir els seus objectius.

• a) 1868
• b) 1879
• c) 1888
• d) 1898

Resposta: b) 1879. El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) va ser fundat l'any 1879, marcant la presència del marxisme a Espanya.

• a) Partit Liberal-Fusionista
• b) Partit Alfonsino
• c) Partit Conservador
• d) Unió Liberal

Resposta: b) Partit Alfonsino. Antonio Cánovas del Castillo va crear el 'Partido Alfonsino' durant el Sexenni Democràtic, dirigint la tornada dels Borbons a Espanya.

• a) Establir una república federal
• b) Donar suport a la Regència de Maria Cristina i mantenir la Restauració
• c) Promoure una nova constitució
• d) Excloure els liberals del poder

Resposta: b) Donar suport a la Regència de Maria Cristina i mantenir la Restauració. El Pacte d'El Pardo buscava assegurar el suport a la Regència de Maria Cristina i mantenir l'estabilitat de la Restauració, permetent l'accés dels liberals al poder.

• a) Suport a la reforma agrària i la nacionalització de la banca
• b) Defensa de la propietat privada i limitació dels drets polítics
• c) Promoció del sufragi universal femení i la igualtat salarial
• d) Foment del republicanisme i l'abolició de la monarquia

Resposta: b) Defensa de la propietat privada i limitació dels drets polítics. Ambdós partits van mostrar un ampli acord ideològic en la sustentació del règim de la Restauració, defensant la propietat privada i limitant els drets polítics i associatius.

• a) Isabel II
• b) Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
• c) Maria de les Mercedes
• d) Victoria Eugènia de Battenberg

Resposta: b) Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena va ser la Reina Regent durant la minoria d'edat del seu fill Alfons XIII, després de la mort del seu marit, Alfons XII.

• a) Fins a la mort d'Alfons XII
• b) Fins que Alfons XIII va complir la majoria d'edat
• c) Fins a la proclamació de la Segona República
• d) Fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial

Resposta: b) Fins que Alfons XIII va complir la majoria d'edat. Maria Cristina va ser regent fins que el seu fill, Alfons XIII, va assolir la majoria d'edat el 17 de maig de 1902.

• a) Pare
• b) Oncle
• c) Nebot
• d) Avi

Resposta: b) Oncle. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena era neboda de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.

• a) Violència carlina
• b) Violència anarquista
• c) Violència republicana
• d) Violència burgesa

Resposta: b) Violència anarquista. La violència anarquista va ser especialment extrema durant aquest període, caracteritzat per nombrosos atemptats.

• a) Com un instrument de negociació amb el govern.
• b) Com un instrument de 'l'acció directa' contra el capitalisme i la classe burgesa.
• c) Com un instrument per a la reforma social pacífica.
• d) Com un instrument per a la promoció de l'educació obrera.

Resposta: b) Com un instrument de 'l'acció directa' contra el capitalisme i la classe burgesa.. L'ús de la violència s'entenia com un instrument de 'l'acció directa' contra el capitalisme i la classe burgesa.

• a) El Teatre Principal
• b) El Gran Teatre del Liceu
• c) El Teatre Grec
• d) El Teatre Lliure

Resposta: b) El Gran Teatre del Liceu. El Liceu es percebia com un espai simbòlic de la burgesia barcelonina.

• a) Partit Republicà Democràtic Federal
• b) Partit Socialista Obrer Español (PSOE)
• c) Unión Republicana
• d) Comunión Tradicionalista

Resposta: b) Partit Socialista Obrer Español (PSOE). Pablo Iglesias va fundar el Partit Socialista Obrer Español (PSOE) el 1879, definint-se com a partit marxista i revolucionari.

• a) Solidaridad Obrera
• b) Confederació Nacional del Treball (CNT)
• c) Unión General de Trabajadores (UGT)
• d) Central Sindical Obrera (CSO)

Resposta: c) Unión General de Trabajadores (UGT). Pablo Iglesias va fundar la Unión General de Trabajadores (UGT) el 1888, un sindicat socialista.

• a) Idees carlines
• b) Idees internacionalistes
• c) Idees conservadores
• d) Idees regionalistes

Resposta: b) Idees internacionalistes. El moviment obrer va tendir a radicalitzar-se i a aplegar-se sota les idees internacionalistes, allunyant-se del republicanisme.