Tema 1: L'empresa i el seu entorn - Economia de l'Empresa

I 17 flashcards i 23 preguntes més al document.

Text del document

Tema 1 L'empresa i el seu entorn 5 apartats 01L'activitat econòmica, agents i perfil emprenedor En acabar sabràs Saber explicar el problema de l'escassetat i classificar els factors de producció. Saber descriure els agents econòmics i el flux circular de la renda (flux real i flux monetari). Saber definir el perfil emprenedor i les noves figures laborals com els knowmads. Saber identificar el sostre de vidre i la bretxa salarial com a barreres per a la dona a l'empresa. Pensa-hi abans de llegir Si les necessitats humanes són il·limitades i els recursos són escassos, què ha de fer una societat? Veure la resposta 1.

L'activitat econòmica i el problema de l'escassetat L'activitat econòmica neix per donar resposta a una contradicció bàsica: les persones tenen necessitats i desitjos il·limitats, mentre que els recursos disponibles per cobrir-los són finits. Aquesta tensió constitueix l'escassetat econòmica, que obliga constantment a triar com assignar els mitjans disponibles de la manera més eficient. Per transformar aquests recursos en productes útils, les organitzacions combinen diferents factors de producció: Recursos naturals o factor terra (RN): Elements aportats pel medi sense transformació prèvia.

Es distingeixen en no renovables (s'esgoten amb l'ús, com el petroli), renovables (fonts inesgotables a escala humana, com l'energia solar) i potencialment renovables (es regeneren de forma natural si la taxa d'explotació no supera la de reposició, com l'aigua dolça o les masses forestals). Treball (L): Conjunt de capacitats físiques, intel·lectuals i tècniques que les persones destinen a l'activitat productiva. Capital (K): Conjunt de béns destinats a fabricar altres productes. Inclou el capital financer (recursos líquids i fons monetaris), el capital material o físic (immobles, maquinària, instal·lacions) i l'intangible (programari, patents i drets d'ús).

Iniciativa empresarial (IE): Facultat d'identificar oportunitats, coordinar els altres factors productius, prendre decisions sota incertesa i assumir el risc patrimonial derivat de l'activitat. El resultat d'aquest procés és la generació d'outputs en forma de béns (objectes tangibles) o serveis (prestacions intangibles), que poden destinar-se directament als usuaris finals o reintegrar-se al circuit productiu com a béns d'equip per a altres organitzacions. Esquema de transformació d'inputs en outputs i la seva destinació econòmica. 2.

Els agents econòmics i el flux circular de la renda La dinàmica dels mercats s'articula mitjançant la interacció de tres grans agents: Agent econòmic Funció principal Aportació al sistema Retribució rebuda Economies domèstiques (famílies) Consumir béns i serveis per cobrir necessitats privades. Aporten factors de producció (treball, estalvi, terrenys). Rendes (salaris, interessos, lloguers, dividends). Empreses Produir béns i prestar serveis amb ànim de lucre. Organitzen els factors productius i generen oferta de mercat. Ingressos per vendes i beneficis. Sector públic (Estat) Garantir el benestar col·lectiu i regular el funcionament dels mercats.

Proveeix béns i serveis públics (sanitat, infraestructures) i transfereix rendes. Impostos, taxes i cotitzacions socials. Aquests agents es connecten a través del flux circular de la renda, que integra simultàniament dos circuits de sentit oposat: el flux real (desplaçament físic de factors de les famílies a les empreses i de béns/serveis cap a les llars i l'administració) i el flux monetari (contraprestació en diners mitjançant salaris, preus de compra, tributs i subvencions). Cicle Flux circular bàsic de la renda 1 Famílies cedeixen factors 2 Empreses paguen rendes 3 Empreses ofereixen béns 4 Famílies paguen el consum 1.

Famílies cedeixen factors: Aporten treball, capital i terrenys al mercat de factors 2. Empreses paguen rendes: Remuneren els factors amb salaris, interessos i lloguers 3. Empreses ofereixen béns: Venen productes i presten serveis al mercat 4. Famílies paguen el consum: Tanquen el cicle amb la despesa en productes 3. Perfil emprenedor i noves figures laborals: els knowmads L'esperit emprenedor defineix la capacitat de convertir idees en projectes econòmics viables. Requereix trets com la creativitat, el lideratge, l'acceptació del risc, la resiliència davant l'error i la flexibilitat estratègica.

Definició: Knowmads Els anomenats nòmades del coneixement (terme encunyat per John Moravec) són professionals altament qualificats caracteritzats per la mobilitat geogràfica, el domini digital, l'aprenentatge continu i la capacitat per gestionar projectes de forma autònoma i col·laborativa sense dependre d'estructures corporatives rígides. 4.

La dona en l'activitat empresarial: barreres i desigualtats Malgrat els avenços formals en formació i ocupació, l'emprenedoria i la direcció femenines continuen afrontant obstacles estructurals rellevants: Manca de referents visibles: Dificultat històrica per visibilitzar el lideratge femení, tot i reconeixements internacionals de referència en economia com els de Elinor Ostrom (2009), Esther Duflo (2019) o Claudia Goldin (2023). Conciliació i càrrega reproductiva: Distribució asimètrica de les feines domèstiques i de cures, a les quals les dones dediquen regularment prop del doble d'hores no remunerades que els homes.

Biaixos financers: Menor taxa d'aprovació de crèdit bancari i captació de fons d'inversió privada en projectes liderats per dones. L'any 1984, Gay Bryant va popularitzar la noció de sostre de vidre per descriure l'entramat invisible de normes culturals i prejudicis que impedeix a les professionals altament capacitades accedir als llocs d'alta responsabilitat. Així mateix, persisteix la bretxa salarial, definida com la diferència percentual entre el guany mitjà brut per hora percebut per homes i dones. Idees clau L'activitat econòmica resol el dilema entre necessitats humanes il·limitades i factors de producció escassos.

Els factors de producció es classifiquen en recursos naturals, treball, capital i iniciativa empresarial. El flux circular de la renda harmonitza els intercanvis de béns, serveis i factors (flux real) amb la seva contrapartida dinerària (flux monetari). Els knowmads representen un perfil laboral emergent basat en el coneixement, la flexibilitat tecnològica i el treball autònom per projectes. El sostre de vidre i la bretxa salarial són barreres estructurals que limiten la igualtat efectiva de la dona en l'àmbit professional i emprenedor.

Comprova el que has après Es classifiquen en no renovables (esgotables, com el petroli), renovables (inesgotables, com la radiació solar) i potencialment renovables (es regeneren si no se sobrepassa la taxa de reposició, com l'aigua o els boscos). El flux real comprèn el trasllat físic de factors de producció i de béns o serveis, mentre que el flux monetari és el moviment dinerari de contraprestació (salaris, rendes, preus de consum, tributs i transferències). Designa les barreres invisibles i no reglades que dificulten l'ascens de dones qualificades cap a càrrecs de màxima responsabilitat i direcció dins les organitzacions. Repàs ràpid 0 XP Quin recurs es considera potencialment renovable?

Versió impresa Apunts d'Economia de l'Empresa impresos Aquests mateixos apunts, impresos i enquadernats amb espiral per estudiar en paper: 24 temes, totes les figures i les idees clau i preguntes de repàs de cada tema. Rep-lo el dimecres, 21 d'octubre ApuntsEconomia de l'Empresa Selectivitat (PAU Catalunya) AprenAI 2026-2027 APREN.AI Tema 1: L'empresa i el seu entorn 02Responsabilitat social corporativa i classificació empresarial En acabar sabràs Saber definir la responsabilitat social corporativa i distingir el codi ètic del balanç social. Saber relacionar l'RSC amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Saber classificar les empreses segons el sector, l'àmbit geogràfic, la titularitat i la dimensió. Saber aplicar els llindars de dimensió de la UE per determinar si una empresa és micro, petita, mitjana o gran. Pensa-hi abans de llegir Una empresa que redueix les emissions més del que li exigeix la llei, què està fent? Veure la resposta L'activitat productiva genera efectes directes tant en la comunitat com en el medi ambient. Per aquest motiu, la gestió moderna exigeix un compromís ètic formalitzat i una comprensió clara de la tipologia empresarial segons el seu context operatiu i la seva mida.

Responsabilitat social corporativa, codi ètic i balanç social La responsabilitat social corporativa (RSC) és la integració voluntària per part de les organitzacions de les preocupacions socials i mediambientals en les seves operacions comercials i en el tracte amb els grups d'interès (treballadors, clients, proveïdors o comunitat local), anant més enllà del simple compliment legal. Per articular aquest compromís, les empreses utilitzen dos instruments fonamentals: Codi ètic (o codi de conducta intern): document operatiu que recull els principis i les mesures concretes que guien les actuacions corporatives.

Inclou pautes sobre ètica i legalitat (seguretat laboral i bones pràctiques), ergonomia (adaptació física del lloc i prevenció de l'assetjament), justícia i igualtat (polítiques de discriminació positiva i paritat 50/50), gestió ambiental sostenible (ús responsable de matèries primeres i reciclatge avançat), conciliació (mesures com ara llars d'infants corporatives), creixement responsable (adopció de tecnologies eficients) i solidaritat (plans d'inserció laboral per a col·lectius vulnerables, com ara persones extutelades o expresoners).

Balanç social: document que sintetitza i avalua periòdicament, de manera quantitativa i qualitativa, l'impacte social i ambiental obtingut mitjançant l'aplicació del codi ètic. Per recordar-ho El codi ètic planifica i estableix el compromís de conducta cap al futur; el balanç social ret comptes i mesura els resultats reals obtinguts en el període. La connexió amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) Els ODS fixats per les Nacions Unides plantegen disset objectius, desplegats en 169 fites, per a l'horitzó 2030.

En l'àmbit de la gestió estratègica i productiva, destaquen especialment tres compromisos: ODS 7 (Energia assequible i no contaminant): transició cap a fonts renovables i descarbonització de processos. ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructura): modernització tecnològica orientada a infraestructures sostenibles i resilients. ODS 12 (Producció i consum responsables): cicles de fabricació eficients i minimització de residus.

Esquema Criteris de classificació de l'empresa Sector d'activitat Primari, secundari, terciari o quaternari Àmbit territorial Local, regional, nacional, internacional o multinacional Titularitat del capital Privada, pública o mixta Dimensió (criteris UE) Microempresa, petita, mitjana o gran Criteris de classificació empresarial Les empreses es cataloguen atenent diversos paràmetres que defineixen la seva estructura i camp d'acció: 1. Segons el sector d'activitat Primari: extracció directa de recursos naturals (agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura i mineria). Secundari: transformació industrial de matèries primeres, generació d'energia i construcció.

Terciari: prestació de serveis (educació, transport, comerç, sanitat o turisme). Quaternari: activitats intensives en coneixement, recerca i tractament de la informació (R+D+i, analítica avançada de dades). 2. Segons l'àmbit geogràfic Local: operacions circumscrites a un sol municipi o nucli urbà. Regional: abast focalitzat en una província o comunitat autònoma. Nacional: presència comercial al conjunt d'un sol estat. Internacional: vendes a diversos països, però mantenint tota la capacitat productiva centralitzada al país d'origen (l'activitat a l'exterior es limita a la distribució o la logística).

Multinacional: desplegament de plantes productives i filials operatives a diferents països del món, coordinades sota una estratègia global integrada. 3. Segons la titularitat del capital El capital pot ser privat (aportat per particulars sense fons públics), públic (propietat de l'administració estatal o regional) o mixt (copropietat pública i privada). Els canvis d'estructura propietària s'anomenen nacionalització (l'Estat adquireix una entitat privada) o privatització (traspàs d'una corporació pública a mans d'inversors privats). 4.

Segons la dimensió econòmica La normativa de la Unió Europea defineix els estrats empresarials combinant tres indicadors: plantilla (treballadors), facturació anual (volum de vendes net) i volum d'actius (valor total dels béns i drets de l'empresa). Per consolidar una categoria, cal complir el requisit laboral i un dels dos criteris financers durant dos exercicis consecutius. Tipus d'empresa Treballadors Facturació anual Volum d'actius Microempresa 9 2 M€ 2 M€ Petita empresa 10 – 49 10 M€ 10 M€ Mitjana empresa 50 – 249 50 M€ 43 M€ Gran empresa 250 > 50 M€ > 43 M€ Error freqüent No s'ha de confondre una empresa internacional amb una empresa multinacional.

L'empresa internacional només comercialitza o distribueix a l'exterior des d'un centre fabril nacional; la multinacional disposa de centres de producció físics repartits per diferents territoris nacionals. Idees clau La responsabilitat social corporativa (RSC) comprèn actuacions voluntàries que superen les exigències de la normativa vigent. El codi ètic formula els compromisos interns de conducta, mentre que el balanç social en quantifica i avalua l'impacte real. Els ODS 7, 9 i 12 vertebren la integració de l'eficiència energètica, la infraestructura tecnològica i el consum sostenible en el teixit productiu.

A diferència de l'empresa internacional, la multinacional posseeix centres de fabricació propis operatius a diversos països. Els llindars de dimensió de la UE exigeixen complir durant dos anys consecutius el límit de personal i, com a mínim, un dels dos criteris financers (actiu o facturació). Comprova el que has après El codi ètic és una guia prescriptiva que defineix les mesures i compromisos de conducta que l'empresa assumeix, mentre que el balanç social és un document d'avaluació que mesura qualitativament i quantitativa l'impacte i compliment real d'aquestes accions.

Tenir entre 10 i 49 treballadors i, alhora, no superar els 10 milions d'euros en facturació anual o en volum d'actius durant dos anys seguits. Repàs ràpid 0 XP Quin document avalua de forma quantitativa i qualitativa l'impacte social d'una organització? Enviament 1-3 dies 195 pàg. Dossier de Economía de la Empresa Prepara't l'examen fent un exercici cada dia amb el dossier de Economía de la Empresa: els 6 exàmens oficials del 2025 al 2026 ordenats per temes i amb la solució al costat per autocorregir-te. 38 problemes resolts, imprès i enquadernat.

Mira'l per dins Rep-lo el dimecres, 21 d'octubre Tema 1: L'empresa i el seu entorn 03Formes jurídiques de l'empresa En acabar sabràs Saber distingir persona física i persona jurídica i les conseqüències sobre la responsabilitat. Saber comparar la SL i la SA pel capital, les participacions o accions i la seva transmissió. Saber explicar els requisits de les societats laborals i el funcionament de les cooperatives. Saber triar la forma jurídica més adequada per a un cas concret. Pensa-hi abans de llegir Si un empresari individual s'arruïna, pot perdre el seu pis?

Veure la resposta Classificació jurídica: persones físiques i persones jurídiques En el moment de constituir una empresa, els fundadors han de seleccionar quina estructura legal s'ajusta millor al seu projecte. Aquesta elecció, formalitzada en els estatuts fundacionals, condiciona directament el grau de risc patrimonial dels promotors, el finançament inicial necessari, el model tributari i la complexitat dels tràmits administratius.

Des de la perspectiva del dret mercantil, s'estableix una distinció fonamental entre les empreses personalistes (persones físiques) i les empreses no personalistes o societàries (persones jurídiques): Empreses personalistes (persona física): no existeix cap diferenciació entre la identitat de la persona i la de l'organització. Totes dues comparteixen un patrimoni únic, drets i obligacions legals. El referent bàsic és l'empresari individual. Empreses no personalistes (persona jurídica): la societat gaudeix d'una personalitat jurídica pròpia i independent de la dels seus membres, creada a través de la inscripció formal al Registre Mercantil.

El patrimoni corporatiu resta separat del patrimoni privat dels socis. Dins d'aquest grup trobem la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima, les societats laborals i les societats cooperatives. Esquema de classificació de les formes jurídiques segons personalistes i societàries. L'empresari individual L'empresari individual (conegut habitualment com a autònom) és una persona física que gestiona en nom propi una activitat econòmica o professional mercantil de manera continuada. Representa la forma legal més àgil d'iniciar un negoci, ja que no exigeix cap capital mínim fundacional ni tràmits notarials complexos d'escriptura pública.

Alerta sobre el risc patrimonial L'empresari individual respon dels deutes contrets amb una responsabilitat patrimonial il·limitada. Això implica que, si el negoci no pot satisfer els seus compromisos financers, haurà de respondre amb tots els seus béns personals, tant presents com futurs (habitatge, estalvis o vehicles). Segons el règim econòmic matrimonial, aquesta responsabilitat pot estendre's als béns del cònjuge. Pel que fa al règim tributari, els rendiments obtinguts tributen a través de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que és un tribut progressiu on el percentatge impositiu creix a mesura que s'incrementen els guanys.

Societats mercantils capitalistes: SL i SA Les societats capitalistes centren el seu funcionament en els fons monetaris aportats més que en les característiques individuals dels seus integrants. En ambdós models, la responsabilitat dels integrants davant tercers resta limitada a l'aportació efectuada, blindant el patrimoni particular dels socis enfront de les pèrdues de la companyia. Societat de Responsabilitat Limitada (SL / SRL) Està concebuda per a petites i mitjanes empreses amb pocs socis. Es pot constituir amb un sol soci (denominant-se en aquest cas societat limitada unipersonal o SLU) o amb diversos membres. Capital social i participacions: el capital mínim legal és de 1 €.

Malgrat això, si la societat es constitueix amb un capital inferior a 3.000 €, la llei estableix que els socis continuen responent de manera solidària per la diferència fins a cobrir aquests 3.000 € davant possibles deutes. El capital està dividit en participacions socials, les quals tenen caràcter indivisible i acumulable, i no poden cotitzar en borsa. Transmissió restringida: la compravenda de participacions a terceres persones alienes a la societat requereix el consentiment explícit dels altres socis a través de la Junta General. La transmissió és lliure exclusivament entre els propis socis o a favor de cònjuges, ascendents i descendents.

Els socis restants gaudeixen de dret d'adquisició preferent. Fiscalitat: tributa mitjançant l'Impost sobre Societats (IS). Societat Anònima (SA) És la modalitat societària dissenyada per a projectes empresarials de gran envergadura que requereixen mobilitzar importants volums de fons. Capital social i accions: requereix un capital mínim de 60.000 €. En el moment de la constitució formal, aquest capital ha d'estar el 100 % subscrit (assignat íntegrament) i desemborsat com a mínim en un 25 %; la part restant (dividends passius) s'ha d'abonar en la forma i el termini que fixin els estatuts. Transmissió i mercat: el capital es fragmenta en accions (parts alíquotes amb el mateix valor nominal).

Les accions són de lliure compravenda, facilitant la liquiditat de la inversió. És l'únic model societari que pot cotitzar a les borses de valors oficials. Drets dels accionistes: cada soci té dret a rebre dividends de forma proporcional a la seva quota, a participar i votar a la Junta General segons el volum d'accions en propietat i a exercir el dret preferent de subscripció en cas d'ampliacions de capital.

Esquema Classificació de les formes jurídiques de l'empresa Empreses personalistes Persona física sense separació patrimonial Empresari individual Responsabilitat il·limitada i tributació per IRPF Empreses societàries Persona jurídica amb patrimoni separat Societats capitalistes Importància clau de l'aportació econòmica Societat Limitada (SL) Capital en participacions, mínim 1 € Societat Anònima (SA) Capital en accions cotitzables, mínim 60.000 € Societats d'economia social Participació directa del treballador i cooperació Societats laborals (SLL / SAL) Majoria del capital en mans de treballadors indefinits Societat Cooperativa Gestió democràtica d'un soci un vot Societats de caràcter social: laborals i cooperatives Aquestes entitats prioritzen la participació activa del treballador i el control comunitari sobre el rendiment exclusivament financer, gaudint sovint de bonificacions i línies d'ajut institucional.

Societats Laborals (SLL i SAL) Sorgeixen com a variants de les societats limitades i anònimes tradicionals amb l'objectiu de fomentar la integració dels empleats en la propietat del negoci: Requisits de socis: cal un mínim de 3 socis (es permet iniciar l'activitat temporalment amb 2 socis, amb l'obligació legal d'incorporar-ne un tercer en un marge límit de 36 mesos). Almenys 2 dels 3 membres han de ser socis treballadors. Distribució de control i capital: la majoria del capital social (com a mínim el 51 %) ha de pertànyer als treballadors contractats per temps indefinit. Així mateix, per evitar posicions dominants, cap soci no pot posseir més del 33,3 % del capital.

Modalitats: la Societat Limitada Laboral (SLL) exigeix un capital mínim d'1 € (amb salvaguarda solidària fins a 3.000 €), mentre que la Societat Anònima Laboral (SAL) en requereix 60.000 €. Totes dues limiten la responsabilitat dels socis a l'aportació realitzada i tributen a l'IS. Societat Cooperativa (SCoop) És una associació autònoma de persones unides voluntàriament per satisfer necessitats econòmiques i socials comunes mitjançant una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica. Governança democràtica: s'aplica el principi estricte d'«un soci, un vot», de manera que el poder de decisió a l'Assemblea no depèn dels diners aportats sinó de la condició de membre.

Condicions d'accés i patrimoni: a Catalunya, la Llei 12/2015 de cooperatives fixa un mínim de 2 persones sòcies per a les cooperatives de primer grau (la llei estatal, la Llei 27/1999, n'exigeix 3) i, segons aquesta llei, el capital mínim estatutari no pot ser inferior a 3.000 €. La responsabilitat pot configurar-se com a limitada o il·limitada segons els estatuts, amb un fons mínim operatiu assegurat. Règim fiscal privilegiat: tributa sota l'Impost sobre Societats amb un gravamen reduït del 20 %, a més de poder optar a subvencions específiques.

Quadre comparatiu i criteris d'elecció La selecció final entre una opció o una altra depèn de l'encreuament entre la magnitud del capital disponible, el perill patrimonial assumible i la càrrega fiscal suportada: Forma jurídica Mínim de socis Capital mínim legal Responsabilit at pels deutes Règim tributari Tràmits i complexit at Empresari individual 1 No s'exigeix mínim Il·limitada (patrimoni personal) IRPF (progressi u) Molt senzilla Societat Limitada (SL) 1 (SLU) A partir d'1 € (garanti Limitada al capital aportat Impost de Societats (25 %) Senzilla a de 3.000 €) Societat Anònima (SA) 1 (SAU) 60.000 € (25 % mínim inicial) Limitada al capital aportat Impost de Societats (25 %) Molt complexa Societat Laboral (SLL / SAL) 3 (transitor i 2 durant 36 m.) SLL: 1 € / SAL: 60.000 € Limitada al capital aportat Impost de Societats (bonificat) Intermèdi a a complexa Societat Cooperativ a 2 a Cataluny a (3 segons Establer t en estatuts (mín.

3.000 €) Limitada o il·limitada (segons estatuts) Impost de Societats reduït (20 %) Complexa la llei estatal) Per recordar-ho L'IRPF pot resultar fiscalment més avantatjós en empreses de dimensions molt reduïdes o que generen beneficis baixos. Quan els beneficis s'enfilen, l'Impost sobre Societats sol ser més convenient en aplicar un tipus fix general del 25 %, atès que l'IRPF grava els trams superiors a percentatges substancialment més alts. Idees clau L'empresari individual és una persona física que assumeix responsabilitat patrimonial il·limitada, responent amb els seus béns personals presents i futurs.

Les societats mercantils gaudeixen de personalitat jurídica pròpia, la qual cosa limita la responsabilitat dels socis exclusivament al capital aportat. La Societat Limitada té el capital dividit en participacions intransmissibles lliurement a tercers, mentre que la Societat Anònima es divideix en accions lliurement negociables. A les societats laborals, més del 50 % del capital ha de pertànyer als treballadors indefinits i cap soci no pot superar el 33,3 % de les participacions o accions. Les cooperatives funcionen sota el principi democràtic d'un soci un vot i gaudeixen d'un tipus reduït del 20 % en l'Impost sobre Societats.

Comprova el que has après L'acció és un títol lliurement transmissible que pot cotitzar en borsa, mentre que la participació no pot cotitzar i la seva venda a persones alienes a la societat requereix l'autorització dels altres socis. Mentre el capital subscrit no assoleixi els 3.000 €, els socis responen de manera solidària davant tercers per la diferència fins a cobrir aquest import mínim de seguretat. Els socis treballadors han de posseir més del 50 % del capital social i cap soci no pot ser titular de més del 33,3 % de les accions o participacions. Repàs ràpid 0 XP Quin és el capital mínim per constituir una Societat Anònima segons la normativa vigent?

Versió impresa Apunts d'Economia de l'Empresa impresos Aquests mateixos apunts, impresos i enquadernats amb espiral per estudiar en paper: 24 temes, totes les figures i les idees clau i preguntes de repàs de cada tema. Rep-lo el dimecres, 21 d'octubre ApuntsEconomia de l'Empresa Selectivitat (PAU Catalunya) AprenAI 2026-2027 APREN.AI Tema 1: L'empresa i el seu entorn 04Localització, dimensió i creixement empresarial En acabar sabràs Saber explicar els factors de localització empresarial i el fenomen de la deslocalització. Saber utilitzar la matriu d'Ansoff per planificar el creixement intern. Saber distingir les estratègies de concentració, especialment la fusió pura i l'absorció.

Saber explicar la joint venture com a forma de cooperació entre empreses. Pensa-hi abans de llegir Per què una empresa tèxtil trasllada les fàbriques a un altre país? Veure la resposta Localització empresarial i el fenomen de la deslocalització La localització empresarial consisteix en l'elecció de l'enclavament geogràfic idoni per establir les instal·lacions productives, comercials i administratives d'un negoci. Aquesta decisió estratègica té un caràcter estructural a llarg termini, requereix inversions elevades i condiciona de manera directa l'eficiència operativa i la competitivitat de la companyia en el mercat.

Els factors clau que determinen la decisió de localització s'agrupen en tres grans blocs: Accés als factors productius: proximitat i facilitat per obtenir matèries primeres i subministraments essencials (energia elèctrica, aigua, xarxes de telecomunicacions) per reduir despeses logístiques; disponibilitat de mà d'obra qualificada i adaptada a les tasques requerides; i accés a fonts de finançament i entitats financeres. Costos d'instal·lació i condicionament: preu d'adquisició o lloguer de terrenys, naus industrials, magatzems i oficines, així com els costos associats a la construcció o a futures ampliacions de la capacitat física.

Característiques de l'entorn: qualitat de les infraestructures de transport (xarxa viària, connexió ferroviària, ports i aeroports); marc legislatiu (normativa laboral, incentius fiscals, regulacions mediambientals i facilitats burocràtiques); dinamisme econòmic de la regió; i estructura de la competència (saturació del mercat o presència d'empreses auxiliars i pols d'atracció de clients). Definició La deslocalització industrial és el trasllat total o parcial de l'activitat productiva d'una empresa des del seu país d'origen cap a altres territoris o economies estrangeres que ofereixen avantatges en costos o regulacions.

Les empreses recorren a la deslocalització impulsades principalment per la recerca de menors costos laborals (sous més reduïts i menors càrregues socials), sòl industrial a preus inferiors, marcs fiscals més favorables o normatives laborals i mediambientals menys exigents, la qual cosa permet disminuir el cost unitari de producció i millorar els marges comercials. Dimensió empresarial i estratègies de creixement La dimensió de l'empresa reflecteix la seva capacitat productiva màxima o potencial en un període determinat, condicionada pel pressupost disponible, la tecnologia i el volum de demanda que el mercat és capaç d'absorbir.

A mesura que l'activitat es consolida, l'empresa pot adoptar dues vies principals d'expansió: el creixement intern i el creixement extern.

Esquema Modalitats de creixement empresarial Creixement intern Inversions en recursos i capacitat pròpia Especialització Penetració i expansió de producte o mercat Diversificació Nous productes i mercats simultàniament Creixement extern Unió o acords amb altres empreses Concentració Fusió, absorció, participació i hòlding Cooperació Aliances com la joint venture Creixement intern: l'enfocament de la matriu d'Ansoff El creixement intern consisteix a incrementar la capacitat productiva i el volum de negoci mitjançant inversions en la pròpia estructura, emprant recursos generats per la companyia o nou finançament.

Es divideix fonamentalment en estratègies d'especialització (optimitzar el producte existent) i estratègies de diversificació (ampliar la gamma de productes o mercats). Per sistematitzar aquestes opcions, Igor Ansoff va formular als anys cinquanta una eina estratègica que creua el grau de novetat del producte amb el grau de novetat del mercat: Mercat / Product e Productes actuals Productes nous Mercats actuals Penetració de mercat Desenvolupament de productes Vendre més unitats del producte habitual als clients existents mitjançant campanyes de publicitat, descomptes o millora de canals de distribució. Llançar nous articles, variants o gammes complementàries adreçades a la clientela habitual.

Mercats nous Desenvolupament de mercats Comercialitzar els productes tradicionals en nous segments de consumidors o en noves àrees geogràfiques no explorades prèviament. Diversificació Introduir productes completament nous en mercats desconeguts per a l'empresa, assumint el risc més elevat de la matriu.

Exemple Una marca de roba esportiva aplica una estratègia de penetració de mercat oferint descomptes als seus compradors habituals; fa desenvolupament de producte quan dissenya una línia de rellotges intel·ligents per als mateixos clients; opta pel desenvolupament de mercats si obre botigues a l'estranger venent les seves samarretes de sempre; i executa una diversificació si comença a comercialitzar begudes isotòniques per a un públic general en supermercats.

Creixement extern: concentració i cooperació empresarial El creixement extern s'assoleix mitjançant l'adquisició, participació o aliança amb altres companyies ja operatives, permetent accedir de manera ràpida a capacitats, quotes de mercat o tecnologies ja consolidades. 1. Estratègies de concentració empresarial La concentració suposa la unió o presa de control patrimonial entre societats: Fusió pura: dues o més empreses independents decideixen dissoldre les seves personalitats jurídiques prèvies per constituir conjuntament una nova entitat jurídica única, integrant tots els patrimonis, recursos i clients.

Aquestes operacions estan sotmeses a la vigilància de les autoritats de la competència per evitar la formació de monopolis o oligopolis lesius per als consumidors. Absorció: una companyia adquireix i integra en la seva pròpia estructura el patrimoni d'una altra entitat, la qual s'extingeix i perd la seva personalitat jurídica, mentre que l'empresa absorbent manté la seva identitat original.

Participació societària: consisteix en la compra de títols o participacions del capital d'una altra societat sense integrar-la formalment, amb l'objectiu d'exercir-hi influència o control segons el volum comprat: Control minoritari: menys del 50 % del capital; permet participar en juntes i influir en la gestió, però sense domini absolut de les votacions. Control majoritari: més del 50 % del capital (per exemple, un 50,0001 %), garantint el poder de decisió en les assemblees d'accionistes. Control total: quan es posseeix el 100 % (o la pràctica totalitat) del capital, la participada és una filial íntegrament controlada i es dirigeix sense dependre del suport d'altres socis.

Hòlding: organització formada per una societat matriu que no sol exercir una activitat fabril o comercial directa, sinó que gestiona carteres de valors i posseeix accions d'un conjunt d'empreses filials independents operativament. Aquesta fórmula facilita la diversificació, aporta eficiència fiscal mitjançant la consolidació de resultats i optimitza l'accés a grans volums de finançament. 2.

Estratègies de cooperació empresarial: la joint venture A diferència de la concentració, les estratègies de cooperació mantenen la plena sobirania i independència jurídica de les parts implicades: Definició Una joint venture o aliança d'empreses és un acord estratègic mitjançant el qual dues o més societats independents comparteixen recursos, coneixements i riscos per desenvolupar conjuntament un projecte determinat o accedir a un nou mercat, repartint-se els beneficis obtinguts. Aquest mecanisme de col·laboració permet compartir elevades despeses d'inversió i aprofitar sinergies tècniques i comercials sense necessitat d'afrontar els costos ni la complexitat jurídica d'una fusió.

Error freqüent No s'ha de confondre la fusió amb l'absorció: en la fusió pura, totes les empreses inicials desapareixen per crear-ne una de nova (A + B = C); en canvi, en l'absorció, una empresa subsisteix i integra l'altra, que s'extingeix (A + B = A). Idees clau La localització empresarial és una decisió estratègica irreversible a curt termini determinada per l'accés a inputs, els costos del sòl i les condicions legals de l'entorn. La deslocalització industrial cerca reduir costos operatius i fiscals traslladant la producció a economies amb normatives més avantatjoses.

El creixement intern augmenta la capacitat pròpia i es planifica mitjançant la matriu d'Ansoff, que combina productes i mercats nous o existents. En la concentració empresarial cal distingir la fusió pura (creació d'una nova societat) de l'absorció (incorporació d'una societat a una altra que perviu). La joint venture és una via de creixement extern basada en la cooperació que manté la independència jurídica de les empreses participants. Comprova el que has après En la fusió pura totes les empreses inicials es dissolen per fundar una societat completament nova, mentre que en l'absorció l'empresa adquirent continua existint i integra el patrimoni de l'empresa adquirida, que s'extingeix.

El quadrant de la diversificació, ja que la companyia pretén introduir productes completament nous en mercats que no coneix. Es requereix una participació superior al 50 % del capital social (per exemple, un 50,0001 %). Repàs ràpid 0 XP Quin motiu principal impulsa un procés de deslocalització industrial cap a altres països? Enviament 1-3 dies 195 pàg. Dossier de Economía de la Empresa Prepara't l'examen fent un exercici cada dia amb el dossier de Economía de la Empresa: els 6 exàmens oficials del 2025 al 2026 ordenats per temes i amb la solució al costat per autocorregir-te. 38 problemes resolts, imprès i enquadernat.

Mira'l per dins Rep-lo el dimecres, 21 d'octubre Tema 1: L'empresa i el seu entorn 05Anàlisi de l'entorn general i específic En acabar sabràs Saber analitzar el macroentorn d'una empresa amb l'eina PESTEL. Saber identificar els agents de l'entorn específic d'un sector. Saber aplicar el model de les cinc forces de Porter i reconèixer les barreres d'entrada. Saber distingir les estratègies genèriques de lideratge en costos, diferenciació i enfocament. Pensa-hi abans de llegir Una pujada general d'impostos i l'obertura d'un competidor just al costat afecten igual una botiga? Veure la resposta Tota empresa opera com un sistema obert que interactua de manera constant amb el medi exterior.

Aquest entorn empresarial es compon del conjunt de variables, condicionants i agents aliens a l'organització que afecten la seva activitat, la seva presa de decisions estratègiques i els seus resultats. Segons el grau d'influència i proximitat, l'entorn es divideix en macroentorn o entorn general i microentorn o entorn específic. 1. El macroentorn: Anàlisi PESTEL El macroentorn inclou tots aquells factors d'abast global que afecten el conjunt d'empreses d'una societat o àrea geogràfica determinada, sense dependre del sector concret d'activitat.

Com que l'empresa individual no té prou capacitat per modificar aquestes variables externes, la seva tasca estratègica consisteix a anticipar tendències per aprofitar oportunitats i neutralitzar amenaces mitjançant l'eina coneguda com a anàlisi PESTEL. Dimensió PESTEL Àmbits que analitza Exemples d'impacte en l'empresa Polítics Estabilitat de govern, polítiques públiques, ideologia institucional, Canvis en acords de comerç internacional o tensions nivell de corrupció i relacions internacionals. geopolítiques que alteren les exportacions. Econòmics Cicle econòmic (recessió o bonança), inflació, tipus d'interès, pressió fiscal, dèficit públic i taxes d'atur.

Un augment de la inflació redueix la capacitat adquisitiva familiar i contrau el consum. Sociocultur als Pautes culturals, hàbits de consum, nivell educatiu, estructura demogràfica (envelliment) i conflictivitat laboral. Una major preocupació per la salut afavoreix el consum d'aliments funcionals o d'origen vegetal. Tecnològic s Grau d'innovació, infraestructures de telecomunicacions, inversió La digitalització permet optimitzar cadenes de subministrament i obrir nous canals de venda en línia. estatal en R+D+i i automatització de processos. Ecològics Sostenibilitat ambiental, canvi climàtic, gestió de residus i ús responsable dels recursos naturals.

Normatives sobre petjada de carboni que obliguen a transformar la logística i el disseny d'envasos. Legals Marc jurídic vigent: dret laboral, marc mercantil, normatives sanitàries, protecció de dades i seguretat. L'establiment d'un salari mínim més elevat o exigències de seguretat més estrictes en el treball. 2. El microentorn: Agents de l'entorn específic L'entorn específic fa referència a les forces i agents exteriors que operen en el mateix sector d'activitat i que incideixen de forma directa i diària en la capacitat de l'empresa per generar beneficis.

Entre els seus components essencials destaquen: Competidors actuals: Empreses que satisfan necessitats idèntiques o molt similars en el mateix segment de mercat. Clients: Destinataris finals o intermediaris que adquireixen el bé o servei i dels quals depèn la generació d'ingressos. Proveïdors i subministradors: Subministradors de matèries primeres, components, energia o aigua, les condicions de preu i lliurament dels quals condicionen l'estructura de costos. Entitats financeres: Bancs i intermediaris financers que atorguen liquiditat i finançament a canvi d'interessos. Mercat de treball: Disponibilitat, nivell de formació i cost de la mà d'obra necessària per produir.

Administracions públiques i infraestructures: Organismes reguladors del sector (llicències, impostos municipals) i xarxes de comunicació (carreteres, ports, fibra òptica) que faciliten la logística. 3. El model de les cinc forces competitives de Michael Porter Desenvolupat l'any 1979 per l'economista Michael Porter, aquest marc teòric analitza com s'estructura la competència dins d'un sector industrial per determinar el seu atractiu i el seu nivell potencial de rendibilitat mitjana.

Esquema Model de les 5 forces competitives de Porter Rivalitat de competidors Intensitat competitiva al centre del sector Nous entrants Amenaça frenada per barreres d'entrada Productes substitutius Amenaça d'alternatives que cobreixen la necessitat Poder dels clients Capacitat per exigir menors preus i condicions Poder dels proveïdors Capacitat per imposar preus de les matèries Aquestes cinc forces interactuen de manera permanent sobre l'estructura competitiva del mercat: 1. Poder de negociació dels clients Capacitat dels compradors per collar a la baixa els preus, exigir millores de qualitat o reclamar terminis de pagament més flexibles.

El seu poder augmenta quan les compres estan molt concentrades en pocs clients, quan el producte no està diferenciat o quan als consumidors els resulta fàcil i econòmic canviar a un altre proveïdor. 2. Poder de negociació dels proveïdors Facultat dels subministradors per imposar preus elevats, retallar terminis de lliurament o limitar les quantitats venudes. Si el mercat d'un recurs clau està monopolitzat per pocs proveïdors i no existeixen subministraments alternatius, el seu poder de negociació és màxim. 3.

Amenaça de productes substitutius Els productes substitutius són aquells que, tot i basar-se en tecnologies, processos o matèries primeres diferents, satisfan exactament la mateixa necessitat bàsica del consumidor (per exemple, el tren d'alta velocitat davant dels vols nacionals). Aquests productes fixen un sostre als preus que pot cobrar el sector, ja que un preu excessiu desplaça la demanda cap a l'alternativa. 4. Rivalitat entre els competidors existents Grau d'agressivitat competitiva entre les empreses que ja operen al sector.

La rivalitat s'intensifica quan hi ha nombrosos competidors (mercat fragmentat), quan el ritme de creixement del sector és lent o nul, o quan el producte no està diferenciat i la competència es redueix a guerres de preus. 5. Amenaça de nous competidors entrants Probabilitat que noves companyies s'incorporin al sector per captar quota de mercat. Aquesta entrada serà més o menys difícil segons l'alçada de les barreres d'entrada. Definició Les barreres d'entrada són obstacles econòmics, legals o tecnològics que frenen o encareixen la incorporació de nous rivals a un sector d'activitat.

Principals barreres d'entrada al mercat Inversions inicials elevades: La necessitat de desemborsar quantitats milionàries en immobilitzat, laboratoris o publicitat abans de començar a vendre dissuadeix nous competidors. Economies d'escala: Les empreses consolidades produeixen en grans volums, la qual cosa redueix el seu cost mitjà unitari i impedeix que una empresa novella pugui competir en preus des del primer dia. Diferenciació de producte i imatge de marca: Les firmes consolidades tenen compradors fidels; els nous entrants han d'invertir ingents recursos per donar a conèixer la seva proposta.

Barreres legals i regulatòries: Exigència de concessions administratives, llicències especials o requisits tècnics estrictes (com en farmàcies o estancs). Barreres tecnològiques i patents: Drets de propietat industrial que blinden processos o productes exclusius durant anys. Accés restringit als canals de distribució: Xarxes comercials i espais d'exposició als supermercats ja coberts o amb contractes d'exclusivitat. Control de recursos o matèries primeres essencials: Domini exclusiu de jaciments, patents o fonts de subministrament clau.

Monopolis naturals: Activitats on l'existència d'una única empresa és l'única via econòmicament viable degut als costos fixos astronòmics (xarxes de distribució d'aigua potable o electricitat). Error freqüent No s'han de confondre les barreres d'entrada amb les barreres de sortida. Aquestes darreres són impediments (com ara tenir actius no amortitzats molt especialitzats i difícils de vendre, altes indemnitzacions per acomiadament o compromisos contractuals a llarg termini) que obliguen una empresa deficitària a continuar oberta malgrat obtenir pèrdues, la qual cosa prolonga una rivalitat destructiva en el sector. 4.

Estratègies competitives genèriques de Porter Per combatre amb èxit les cinc forces competitives i obtenir un rendiment superior a la mitjana de la indústria, Porter planteja tres estratègies competitives genèriques: Estratègia Objectiu estratègic Com s'aconsegueix l'avantatge Lideratge en costos Tot el mercat Aconseguir els costos de producció i distribució més baixos de la indústria mitjançant economies d'escala, estandardització i processos eficients per oferir preus inferiors o obtenir marges més grans.

Diferenciaci ó Tot el mercat Oferir un bé o servei percebut com a únic pels clients (disseny, qualitat superior, marca de prestigi, servei postvenda), de manera que aquests acceptin pagar un sobrepreu. Enfocamen t o nínxol Segment concret i estret Especialitzar-se exclusivament en un nínxol específic de compradors, línia de productes o àmbit geogràfic, buscant l'avantatge dins d'aquest subsegment sigui per baix cost o per diferenciació. Idees clau L'entorn general (macroentorn) comprèn variables que afecten totes les empreses d'una zona i s'analitza amb l'eina PESTEL.

L'entorn específic (microentorn) està format pels agents directes d'un sector industrial que condicionen la rendibilitat del negoci. El model de les cinc forces de Porter mesura l'atractiu i la intensitat competitiva del sector mitjançant clients, proveïdors, substituts, nous entrants i competidors actuals. Les barreres d'entrada (com economies d'escala, patents o canals ocupats) limiten l'arribada de competidors i protegeixen els marges. Les tres estratègies competitives genèriques de Porter per liderar un sector són el lideratge en costos, la diferenciació i l'enfocament (nínxol).

Comprova el que has après El factor del macroentorn afecta totes les organitzacions d'un territori sense dependre del sector i l'empresa no el pot canviar directament, mentre que el factor del microentorn incideix de forma directa i quotidiana en les empreses d'un sector concret. Perquè satisfà la mateixa necessitat del client amb una altra tecnologia o matèria primera, establint un sostre màxim als preus que poden fixar les empreses del mercat abans que els consumidors canviïn de producte. Dificulten l'abandonament d'un mercat deficitari a causa d'actius molt especialitzats o alts costos de liquidació, obligant les empreses a seguir competint i augmentant la rivalitat.

Repàs ràpid 0 XP Quin component de l'anàlisi PESTEL avalua l'evolució de la taxa d'inflació i el tipus d'interès?