Introducció a l'Economia i l'Empresa: Escassetat, Emprenedoria i Entorn Empresarial

I 60 flashcards i 40 preguntes més al document.

Text del document

BLOC 1. Economia i escassetat. L'empresa i el seu entorn 1.1. Anàlisi de la relació entre l'escassetat de recursos i les necessitats com a proble- ma bàsic de l'economia. - Concepte d'economia: "L'economia és la ciència que estudia la manera de satisfer les necessitats humanes gestio- nant l'escassetat de recursos." "És la ciència que s'encarrega de satisfer les necessitats humanes, generar-ne de noves, gestionar els recursos limitats i advocar per la creació de nous recursos il.limtats" - Els factors de producció i les necessitats.

La funció fonamental de l'empresa és produir béns i serveis per satisfer les necessitats de la societat i per aconseguir-ho ha d'utilitzar els factors de producció o recursos productius, sense oblidar que s'ha d'utilitzar una tecnologia per tal de combinar-los i millorar-ne el rendiment, i d'una organització empresarial que gestionarà aquests factors productius L'organització empresarial: També es considera un factor productiu donat que s'encarrega de la direcció dels procediments i la gestió dels recursos productius. - El paper dels agents econòmics i la relació entre ells.

El funcionament de l'economia i l'evolució de l'activitat econòmica exigeixen que hi hagi diversos agents que interactuïn i prenguin decisions. Es tracta dels agents econòmics: FAMÍLIES Consumeixen els productes fabricats per les empreses (béns i serveis), alhora els proporcionen els factors de producció ne- cessaris per a dur a terme la seva activitat ( feina, capital i recursos naturals) EMPRESES Produeixen els béns i serveis que consumeixen les famílies mitjançant els factors de producció que aquestes els proporcionen.

ESTAT Regula l'activitat econòmica establint un entorn juridicoinstitucional, a més de proporcionar béns o serveis públics a través d'impostos El paper dels agents econòmics i la seva interrelació entre ells es mostra en un diagrama anomenat flux circular de la renda: El flujo circular de la renta 1.2. Identificació de les característiques del perfil emprenedor: - Les habilitats que demana el mercat de treball. Una persona emprenedora és la que, a partir d'una idea innovadora, veu una oportunitat i comença el seu propi negoci.

En aquest procés, pren decisions, avalua amenaces i oportunitats i assumeix riscos econòmics i financers per posar-lo en marxa i tirar-lo endavant amb l'objectiu d'obtenir beneficis, tant econòmics com socials. Característiques de la persona emprenedora: Hi ha una sèrie de característiques que defineixen la persona emprenedora: Passió i motivació.Les persones emprenedores han d'estar motivades, creure en el seu negoci i dedicar-s'hi plenament. Lideratge i confiança en elles mateixes. Els emprenedors saben que hauran de liderar equips i els hauran de transmetre entusiasme, confiança en el projecte i ganes de treballar. Perseverança.

S'ha de tenir clar que els èxits no arribaran de seguida i que, segurament, s'hauran d'esquivar molts obstacles Creativitat, enginy, visió i innovació. Per emprendre, cal tenir una idea i, si és possible, un projecte nou que no existeixi. S'ha de tenir aptitud innovadora i s'han de buscar oportunitats Responsabilitat. Cal prendre's seriosament el negoci i assumir de manera responsable els riscos i compromisos adquirits Perfils de les persones emprenedores ( ampliació) Dificutats per empendre: Incertesa financera: emprendre implica assumir certs riscos financers.

L'èxit d'una empresa no està garantit des del començament i pot passar un temps abans que es ge- nerin prou ingressos per cobrir els costos i obtenir guanys. És possible que les persones emprenedores hagin d'invertir els seus propis diners o buscar finançament addicional per posar en marxa o fer créixer el seu negoci. Poca estabilitat: la naturalesa impredictible de l'emprenedoria pot generar inestabilitat i estrès emocional. Les persones emprenedores poden experimentar alts i baixos en el ne- goci, que inclouen els canvis en la demanda del mercat i reguladors i els efectes de la competència.

Sobrecàrrega de feina: les persones emprenedores acostumen a treballar moltes hores i a fer múltiples tasques alhora. Això pot tenir efectes negatius en la qualitat de vida i en l'equilibri entre vida laboral i vida personal. Poca experiència en la gestió empresarial: els emprenedors poden tenir habilitats es- pecífiques en la seva àrea de negoci, però potser no tenen experiència en la gestió em- presarial. Això pot portar a decisions equivocades i errors costosos. Poques xarxes de suport: emprendre pot ser una tasca solitària.

Els emprenedors po- den tenir dificultats per trobar mentors, socis comercials i altres recursos que els ajudin a enfrontar-se als reptes de la gestió empresaria - Nòmades del coneixement (knowmads). El coneixement és l'element que aporta diferenciació a les organitzacions empresarials. Per això, les empreses valoren cada cop més les persones que són capaces de generar-lo, mil- lorar-lo i desenvolupar-lo. Així sorgeix una nova figura empresarial que vol donar resposta al nou paradigma empresarial generat per la societat del coneixement i la indústria 4.0.

El terme knowmad és un neologisme que combina les paraules know ('conèixer', 'saber') i nomad ('nòmada'), i respon a una nova manera de pensar i de comprendre el mercat laboral. Els knowmads són, principalment, persones qualificades, d'entre 25 i 35 anys, generadores i gestores del coneixement i amb gran habilitat per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics. Presenten un alt grau d'autonomia laboral, tenen la capacitat de moure's de manera fluida d'una feina a una altra i són capaços de treballar en diferents tipus de projectes i entorns de treball a mesura que van adquirint habilitats i coneixements.

Es caracteritzen per la flexibilitat i per un alt grau d'adaptabilitat a les noves aparicions de coneixement que pot presentar el mercat laboral. Són un dels grans exponents del teletreball, perquè tendeixen a treballar des de casa o, fins i tot, poden canviar de país con- stantment, en funció del lloc on se situïn els projectes que porten a terme. - Consideració del paper de la dona emprenedora. L'emprenedoria de la dona ha anat adquirint cada cop més rellevància els últims anys, a mesura que la societat ha anat rebaixant o eliminant les barreres socials i laborals i ha anat fomentant la igualtat d'oportunitats entre gèneres.

Gràcies a les dones que aposten més per l'avenç i l'empoderament femení al món laboral, es pot apreciar com la societat aconsegueix coses cada dia més importants. Malgrat això, encara hi ha aspectes que condicionen molt negativament aquest avenç social de les dones en l'àmbit laboral. - La teoria del sostre de vidre. La teoria del sostre de vidre, elaborada per G. Bryant el 1984, descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment l'accés a càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i estar en igualtat de condicions de formació i experiència laboral que els homes.

Aquesta teoria permet reconèixer les desigualtats laborals a què s'enfronten les dones avui dia en el mercat laboral. La probabilitat d'aconseguir accedir a càrrecs directius i de respon- sabilitat és molt més baixa en les dones que en els homes a causa de les barreres estructu- rals i de gènere La bretxa salarial és un altre factor totalment objectiu que mostra les desigualtats salarials entre els homes i les dones en la societat actual.

( diferència entre el salari mitjà d0una dona i d'un home per feines d'aigual valor) Dificultats de les dones per emprendre Les dificultats principals amb què es poden trobar les dones per emprendre són les següents: Falta de referents.La necessitat de tenir referents en qualsevol aspecte de la vida és essencial. Són moltes les dones que han marcat un abans i un després en diferents sectors laborals.En l'àmbit de l'economia, per exemple, destaquen dones com Elinor Ostrom (2009) o Esther Duflo (2019), que van arribar a ser les primeres de la història a guanyar el Premi Nobel d'Economia.

Els referents femenins existeixen, però normalment no reben la mateixa visibilitat ni les mateixes oportunitats que els referents masculins. Cal dotar les dones del futur de referents que els puguin servir de model. Estereotips de gènere. El paper que han tingut les dones al llarg de la història o el que la història ha donat a conèixer influeix molt negativament en l'avenç de la dona en l'àmbit de l'emprenedoria. És una percepció que s'ha de canviar per generar-ne una de nova que posi de manifest les capacitats de les dones davant l'adversitat. La percepció errònia de debilitat s'ha de transformar per la de capacitat de decisió i de resolució.

Conciliació de la vida professional i la familiar. Actualment, moltes dones duen a terme el seu projecte professional juntament amb el projecte personal de vida, que moltes vegades comparteixen amb una altra persona, que no aporta el mateix a les tasques de la vida quotidiana. Això condiciona l'avenç professional de moltes dones. Discriminació de gènere. De vegades, alguns negocis d'emprenedoria ensopeguen amb dificultats derivades del simple fet que sigui una dona qui els lidera.

Són moltes les dones que han rebut un client i els ha preguntat on era «el propietari del negoci», donant per fet que ha de ser un home, o que no han estat convidades a certs cercles empresarials per compartir informació entre emprenedors. Un altre aspecte que cal destacar en aquest sentit és que molts homes no accepten tenir una dona com a superior, independentment de la formació o les capacitats que tingui. Accés a finançament. Algunes entitats financeres o alguns inversors independents ten- deixen a invertir menys en projectes de dones pel simple fet d'estar liderats per una persona del gènere femení.

De vegades, aquest fenomen sorgeix de manera conscient i, de vega- des,inconscient, com una informació i una associació d'idees determinada per convencions socials passades.

En conclusió, la societat encara ha de lluitar molt per poder ser més justa i igualitària i per- què tothom tingui les mateixes possibilitats d'emprendre, independentment del gènere, l'ètnia, la cultura, la religió, etc L'emprenedoria inclusiva (solució) és la que té en compte tots els integrants de la socie- tat i les capacitats i habilitats que poden tenir, i que construeix el projecte tenint-los en compte i fent les adaptacions necessàries en els llocs de treball perquè tothom en pugui formar part i es pugui sentir integrat.

A la societat, les empreses tenen una responsabilitat social corporativa (RSC) que fa referència a la consciència dels impactes derivats de les seves actuacions, ja siguin econò- mics, socials o mediambiental. La responsabilitat social corporativa és la integració activa i voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb els seus interlocutors, la plantilla, els accionistes, els inversors, els consumidors, el sector públic, etc., amb l'objectiu de beneficiar la societat i, alhora, millorar la situació competitiva i el valor afegit. 1.3.

Caracterització de les empreses que incorporen la responsabilitat social corporativa (RSC) i els objectius el desenvolupament sostenible (ODS) en un món més solidari i sostenible. -Actuacions que duen a terme les empreses quant a RSC. En l'àmbit de l'RSC, les organitzacions empresarials poden dur a terme moltes actuacions amb l'objectiu de millorar, per exemple, la qualitat de la vida laboral, el medi ambient, el màrqueting per desenvolupar una comercialització responsable, o bé l'ètica empresarial. Les actuacions principals de l'RSC són les següents: - Elaborar codis de conducta interns.

- Establir mesures per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors del centre. - Formar la plantilla sobre els aspectes mediambientals relacionats amb l'activitat de l'empresa. S'ha de tenir en compte que l'aplicació de l'RSC en una empresa implica un esforç organitzatiu, a més d'un esforç econòmic important. No obstant això, amb tota seguretat, a l'empresa li surt a compte, ja que actualment els consumidors valoren positivament aquest esforç comprant els seus productes. Per tant, avui dia és una obligació per a les emprese in- corporar entre els seus objectius valors com l'ètica, la transparència i la responsabilitat cap a la societat - El codi de conducta intern.

- El balanç social. Per mesurar el compromís amb l'RSC, hi ha un document que recull de manera esquematitzada les activitats que les empreses porten a terme des de la perspectiva social. Es tracta del balanç social, que és voluntari per a qualsevol empresa. El balanç social ha de quantificar les dades socials de l'empresa i fer-ne un seguiment i un control per prevenir possibles anomalies. També pot incloure detalls relacionats amb l'im- pacte social i ambiental de l'activitat que porta a terme.

Continguts del balanç social: Gestió de treballadors.El balanç pot incloure detalls sobre les pràctiques d'ocupació de l'empresa, com ara el salari mínim, els beneficis per als treballadors, la igualtat de gènere i la diversitat i inclusió de la plantilla. Impacte ambiental. L'informe pot incloure detalls sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, l'ús de recursos naturals, la gestió de residus i l'ús d'energies reno- vables. Contribucions a la comunitat. També pot recollir detalls sobre les iniciatives de l'empresa per donar suport a les comunitats locals, incloent-hi programes de voluntariat, donacions i patrocinis. Pràctiques d'ètica empresarial.

Així mateix, pot incloure detalls sobre com l'empresa fa front a la corrupció, al suborn i a altres pràctiques comercials deshonestes. Cadenes de subministrament sostenibles. L'informe pot incloure detalls sobre com l'empresa treballa amb els proveïdors per assegurar-se que compleixen els mateixos estàn- dards socials i ambientals. - Els ODS relacionats amb el sector empresarial: 7, 9 i 12 Ell 25 de setembre del 2015, els líders mundials van adoptar un conjunt d'objectius globals per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom com a part d'una nova agenda de desenvolupament sostenible.

Cada objectiu ha fixat unes metes específiques que s'han d'haver assolit el 2030. Aquests Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són 17 i n'hi ha alguns ( objectiu 7, 9 i 12) que apunten directament a les actuacions de les empreses, encara que tots estiguin orientats a aconseguir un planeta més sostenible i a millorar-lo en tots els sentits. Per assolir aquestes metes, tothom s'hi ha d'implicar: els governs, el sector privat i la societat civil. Concretament els objectius 7, 9 i 12 afecten a les empreses i són els següents: 1.4. Classificació de les empreses en funció de diferents criteris: sector d'activitat, àmbit geogràfic, dimensió i propietat del capital. 1.5.

Identificació del marc jurídic que regula l'activitat empresarial. Elecció de la forma jurídica de l'empresa més adient tenint en compte les necessitats de ca- pital, el tipus de responsabilitat, el nombre de socis i els impostos a pagar. Per classificar els tipus d'empreses en funció de la forma jurídica, és a dir, en funció de la definició legal que indiquen les normes jurídiques mercantils, cal conèixer les caracterís- tiques jurídiques que les diferencien. FORMA JURÍDICA DE LES EMPRESES - L'empresari/a individual: L'empresa individual és un tipus d'empresa que té personalitat física, és a dir, en què els propietaris són persones físiques.

L'empresari individual és una persona física que porta a terme (en nom propi i per mitjà d'una empresa) una activitat comercial, industrial o professional. - És una persona física que porta a terme una activitat comercial, industrial o profes- sional en nom propi i per mitjà d'una empresa. - El nom de l'empresa coincideix amb el del titular. - És la forma d'empresa que implica menys gestions per constituir-se - Responsabilitat ilimitada - La societat de responsabilitat limitada - Aquest tipus és el més comú a Espanya perquè permet a les persones autònomes protegir el seu patrimoni limitant la seva responsabilitat al capital aportat.

- És una societat mercantil capitalista si el seu capital social està dividit en participacions socials iguals i indivisibles i està integrat per aportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes de la societat. - Només cal un soci per crear-la; en aquest cas, s'anomena societat limitada unipersonal (SLU). - El capital mínim per poder-la constituir és 1€ - És una modalitat adequada per a la petita i mitjana empresa, amb pocs socis i amb voluntat de permanència, ja que les participacions presenten moltes limitacions a la transmissibilitat, i, a més, té la peculiaritat que els socis i sòcies tenen preferència a l'hora d'adquirir-les davant tercers.

- La constitució es fa mitjançant escriptura pública, amb estatuts firmats davant de no- tari, i presentant-la al Registre Mercantil. Hi ha diversos òrgans de gestió, com ara l'administrador únic, solidari, mancomunat o el consell d'administració. - Tributa l'impost sobre societats. - La societat anònima (SA) És una societat mercantil capitalista amb un capital social dividit i integrat per les aportacions dels socis en forma d'accions i de lliure transmissió. - Es tracta d'una modalitat adequada per a les grans empreses, atesa l'àmplia i com- plexa normativa que s'adapta a projectes mercantils de grans dimensions. - Només cal una persona per crear-la.

- El capital mínim aportat és de 60 000 € (del qual el 25 % ha d'estar totalment subscrit i, almenys, parcialment desemborsat en un 25 % en el moment de la inscripció. La resta s'ha d'anar aportant en cinc anys.) - La responsabilitat dels socis i sòcies és solidària i és limitada al capital aportat. - Es tributa mitjançant l'impost sobre societats. - Els òrgans que la formen són la junta general i el consell d'administració. - La societat laboral i participada - És una societat mercantil de caràcter especial en què la majoria del capital social és propietat dels treballadors i treballadores que hi presten serveis retribuïts de manera personal i directa i amb una relació laboral indefinida.

- És una modalitat adequada per a les societats en què els treballadors volen controlar l'empresa i ostentar alhora la qualitat de socis. - Els socis mínims són tres, dels quals dos han de ser treballadors de l'empresa amb contracte indefinit. - El nombre de treballadors no pot sobrepassar el 25 % dels socis. - El capital mínim per crear-la és d'1€ per a SLL (participacions) i de 60 000 € (ac- cions) per a SAL. - La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. Tributen l'impost sobre so- cietats. - La societat cooperativa - És un tipus d'empresa que ha anat creixent molt a Espanya els últims anys. S'orienta a millorar les relacions humanes i els interessos col·lectius.

- És una societat mercantil especial constituïda per persones, que s'associen en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per portar a terme activitats empresarials encami- nades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament democràtics. - Els resultats econòmics, anomenats excedents, s'imputen als socis, un cop atesos els fons comunitaris, en funció de l'activitat cooperativa que duen a terme. - Aquestes societats creen un patrimoni comú amb limitacions en la transmissibilitat i sense ànim de lucre.

- Les cooperatives són societats que integren l'anomenada economia social, atès que no tenen ànim de lucre directe, sinó que l'objectiu és la satisfacció d'una necessitat dels socis. - Són de primer grau si els socis són persones físiques i de segon grau si els socis són altres cooperatives o un altre tipus de persones jurídiques. - Els socis mínims són tres persones. - És un tipus de societat democràtica i igualitària. - Es caracteritzen pel fet que una persona equival a un vot. Per tant, a diferència dels altres tipus d'empreses, el poder de decisió no va en funció del capital aportat.

- Hi ha molts tipus de cooperatives en funció de la naturalesa de l'activitat que porten a terme (agràries, de treball associat, de crèdit, d'habitatge, de consum, de serveis, integral, del mar, d'explotació comunitària de la terra, etc.). La legislació sobre coo- peratives està transferida a les comunitats autònomes, de manera que moltes dispo- sen de legislació pròpia. 1.6.Localització i dimensió de l'empresa com a elements caracteritzadors de la rea- litat empresarial. - Concepte de localització. - La localització és un dels factors que influeixen més en el futur d'una empresa.

- Consisteix en decidir la ubicació o el lloc geogràfic més adequats perquè l'empre- sa desenvolupi la seva activitat i assoleixi els objectius marcats. - És un dels factors més importants, ja que li permetrà tenir avantatge competitiu. Hi ha diversos factors que influeixen en la localització: d'una banda, els industrials; de l'altra, els comercials.

- És la decisió del lloc on l'empresa durà a terme l'activitat i instal·larà la seu opera- tiva depèn dels conjunts de factors determinants següents: - Factors determinants en la localització empresarial: - Concepte de dimensió La dimensió és la decisió de definir la capacitat productiva més indicada de l'empresa per poder fer front als reptes relacionats amb els seus objectius. La capacitat productiva de l'empresa és una decisió que s'ha de prendre paral·lelament a la localització, ja que els dos factors estan relacionats. Però, en primer lloc, cal decidir quina capacitat productiva haurà de tenir l'empresa per satisfer els seus propis objectius.

- Estratègies de creixement empresarial 1- Estratègies Creixement intern: 1- Especialització o expansió: - L'empresa decideix vendre més productes o serveis explotant estratègies per fer el producte més atractiu, introduir-lo a nous mercats o explotant-ne alguna qualitat. - L'empresa enfoca l'activitat empresarial en un tipus molt concret de productes o serveis, enforteix la seva posició en el mercat i busca diferenciar-se dels competi- dors. Exemple: una empresa de brioixeria industrial deci deix explotar especialment el segment de la brioixeria sense gluten. 2- Diversificació: - L'empresa decideix augmentar la varietat de productes que ofereix a partir del producte o servei original.

Exemple: una empresa de conserves de peix decideix produir conserves de verdures i llegum La matriu d'Ansoff La matriz de Ansoff, también conocida como Matriz Producto/Mercado o Vector de Crecimiento, creada por Igor Ansoff en 1957 1 sirve para identificar oportunidades de crecimiento en las unidades de negocio de una organización. En otras palabras, expresa las posibles combinaciones producto/mercado (o unidades de negocio) en que la empresa puede basar su desarrollo futuro. Esta matriz describe las distintas opciones estratégicas, posicionando las mismas según el análisis de los componentes principales del problema estratégico o factores que lo definen.

Penetración del mercado Se persigue un mayor consumo de los productos actuales en los mercados actuales. Las estrategias principales son: - Aumento del consumo o ventas de los clientes/usuarios actuales. - Captación de clientes de la competencia. - Captación de no consumidores actuales. - Atraer nuevos clientes del mismo segmento aumentando publicidad y/o promoción. - Innovaciones. Desarrollo del mercado Pretende la venta de productos actuales en mercados nuevos. Las estrategias principales son: - Apertura de mercados geográficos adicionales. - Atracción de otros sectores del mercado. - Política de distribución y posicionamiento. - Investigación y cambio del segmento.

- Nuevos canales de distribución. Desarrollo de productos Persigue la venta de nuevos productos en los mercados actuales, normalmente explotando la situación comercial y la estructura de la compañía para obtener una mayor rentabilidad de su esfuerzo comercial. Las estrategias principales son: - Desarrollo de nuevos valores del producto. - Desarrollo de diferencias de calidad (nuevas gamas). - Desarrollo de nuevos modelos o tamaños. - Calidad de producto. Diversificación La compañía concentra sus esfuerzos en el desarrollo de nuevos productos en nuevos mercados.

Esta es una de las opciones resultantes de la matriz de Ansoff, pero a diferencia de las anteriores, esta no es una estrategia de crecimientos intensiva. La diversificación puede ser relacionada si implica recursos y capacidades actuales de la organización o no relacionada si implica nuevas capacidades o recursos totalmente diferentes a los actuales. 2- Estratègies de creixement extern de l'empresa (es divideixen estratègies de concentració i estratègies de cooperació). * Estratègies de concentració: 1- Fusió: La unió de dues empreses o més per crear-ne una de nova. Una empresa A i una empresa B creen una nova empresa C, que aplega les característiques de les dues empreses inicials.

Aconsegueixen ampliar la quota de mercat, la capacitat produc-tiva i el poder de mercat. A vegades, en aquestes situacions hi ha d'intervenir la legislació, ja que es poden generar monopolis que poden afectar de manera negativa la resta del mercat. Exemple: dues empreses que exploten un mateix mercat decideixen unir-se per reduir els costos derivats de la competència. 2- Absorció: Una empresa més potent n'adquireix una altra amb menys ca- pacitat. Això acostuma a passar amb empreses que tenen problemes econòmics i que podrien desaparèixer. L'empresa que absorbeix aconse- gueix quedar-se amb la clientela de l'altra empresa, però també n'ha d'assumir els deutes.

Una empresa A absorbeix una empresa B i es crea A. Exemple: una empresa que fabrica una gran gamma d'embotits deci- deix absorbir una petita empresa d'embotits artesans. 3- Participació: es dóna quan una empresa compra una part del capital social d'una altra empresa amb la intenció de dominar-la, ja sigui totalment o parcialment, però amb la particularitat que cap de les empreses perd la for- ma jurídica. 4- Hòlding: forma d'organització d'empreses segons la qual una companyia matriu aconsegueix les accions i participacions d'altres empreses que controla. Només tenen un òrgan directiu.

Hi ha hòldings que es creen a través dels bancs i altres entitats financeres, hòldings que parteixen del pa- trimoni d'una família i n'hi ha de formats per empreses estatals. * Estratègia de cooperació o col·laboració: 1- Joint- venture: Una joint venture es un acuerdo entre dos o más empresas que quieren impulsar un mismo proyecto y lograr unos objetivos. Para ello, aúnan esfuerzos y recursos, pero sin fusionarse. Es decir, un contrato de joint venture no es un contrato de fusión, sino que implica la creación de una tercera sociedad que funciona como un negocio más para los socios. Su finalidad puede ser colaborar en los aspectos técnicos, comerciales y/o financieros de un negocio.

Para lograr su meta, pueden fundar una empresa conjunta, independiente de las que se unen al acuerdo, o regular la cooperación por contrato. En cualquiera de los casos, todas las partes mantienen su independencia jurídica y solo actúan de forma conjunta bajo las normas pactadas y con el objetivo que hayan definido. 1.7. Anàlisi de tendències i variables macroeconòmiques de l'entorn del model de negoci. Anàlisi de l'entorn. El macroentorn o entorn genèric: concepte i factors: model PESTEL. El microentorn o entorn específic: mo- del de les 5 forces competitives de Michael E. Porter L'empresa actua dins d'un sistema econòmic i, en funció de com sigui, tindrà una manera o una altra d'actuar.

L'entorn té una influència constant i perdurable que condiciona d'alguna manera les decisions estratègiques de l'empresa i el comportament dels seus membres. Tipus d'entorns: Hi ha dos tipus d'entorns que, de manera directa o indirecta, influeixen en l'empresa: l'entorn específic, o microentorn, i l'entorn general, o ma- croentorn. Els dos repercuteixen en l'em-presa, de manera que és impor- tant tenir-los sempre en compte a l'hora de prendre qualsevol decisi 1- Entorn específic (microentorn) L'entorn específic, o microentorn, comprèn els factors que incideixen de manera directa en el negoci i sobre els quals l'empresa pot arribar a tenir cert control.

Tot seguit, en veurem alguns exemples Les cinc forces de Porter Atesa la importància de conèixer l'entorn específic de l'empresa, s'accentua la necessitat dels emprenedors de disposar d'una eina d'anàlisi que els permeti comprendre i avaluar els factors que incideixen en el seu negoci de manera directa. Aquesta eina es coneix com les cinc forces de Porter. La va dissenyar Michael Porter, un dels economistes més influents de les últimes dècades. Inclou els aspectes següents: 1. El poder de negociació dels clients.

Es refereix a la capacitat que tenen els clients per imposar condicions en les variables fonamentals de l'operació de compravenda, com ara el preu i la qualitat dels productes, els terminis de lliurament i la forma o els terminis de pagament. 2. El poder de negociació dels proveïdors. És la capacitat que tenen els proveïdors per imposar o determinar les característiques de les operacions de compravenda, com ara el preu i la qualitat dels productes, els terminis de lliurament i la forma o els terminis de pagament. Els proveïdors creen un mercat més atractiu quan tenen una organització significativa dins el seu sector, recursos rellevants i condicions de preu i dimensions de les comandes. 3.

L'amenaça de nous competidors. Una indústria no és atractiva si les seves barreres d'en-trada i de sortida no són prou accessibles. Tanmateix, quan s'accedeix al mercat, l'amenaça és que hi hagi altres empreses que puguin subministrar els mateixos produc- tes i nous recursos, i puguin dominar aquesta quota de merca. 4. L'amenaça de nous productes substitutius. L'existència de productes substitutius farà que no només hagin de competir amb les empreses que ofereixen productes sem- blants, sinó també amb empreses d'altres sectors. Un mercat o un segment no és atractiu si hi ha productes alternatius o si aquests són tecnològicament més avançats o més barats. 5. La rivalitat entre els competidors.

Aquest factor és el resultat dels quatre factors anteriors i proporciona a l'organització la informació necessària per crear una estratègia de posici-onament en el mercat. En relació amb aquest aspecte, s'han de tenir en compte diversos factors que poden afectar el desenvolupament del negoci: el nombre i la diversitat dels competidors; les barreres de mobilitat i de sortida; el ritme de creixement de la indústria, i la diferenciació del producte. 2- Entorn general (macroentorn) D'altra banda, l'entorn general, o macroentorn, es compon de factors externs que l'empre- sa no pot controlar. Seguidament, es mostren els diversos factors que incideixen en l'entorn macroeconòmic: Polítics.

Els procediments i les decisions que prenen els governs i que poden afectar l'empresa positivament o negativamen Econòmics. Engloba la situació general de l'economia. Inclou indicadors macroeconò- mics, com ara la inflació, els tipus d'interès i el nivell de desenvolupament del país, entre altres elements. Socioculturals. Elements com l'estil de vida de la població, els costums i les tradicions, el nivell educatiu o els hàbits de consum.Tecnològics. Inclouen les innovacions i els aven- ços tecnològics que poden influir en l'activitat d'una empresa. Ecològics.

Els aspectes mediambientals en què pot incidir l'activitat d'una empresa: els nivells de contaminació, les pràctiques sostenibles, el canvi climàtic… Legals. La localització d'una empresa comporta una sèrie de lleis i normatives a les quals s'ha de cenyir per desenvolupar l'activitat. Anàlisi PESTEL D'altra banda, les persones emprenedores també disposen d'un instrument d'anàlisi que se centra en l'entorn macroeconòmic de l'empresa i que es coneix com a PESTEL, per les inicials dels factors que pertanyen al macroentorn.

La seva funció principal és analitzar si el possible entorn general d'una empresa seria favorable per al desenvolupament de la seva activitat.Per fer una anàlisi PESTEL es prepara una plantilla amb les variables macroeconòmiques que poden afectar l'empresa a fi d'analitzar-les de manera clara i es- quemàtica