Història d'Espanya: Restauració, República i Franquisme

I 60 flashcards i 40 preguntes més al document.

Text del document

PRIMERA RESTAURACIÓ (1875-1898) Règim de la Restauració (1875-1898) Període polític que comença amb el retorn de la monarquia borbònica amb Alfons XII, després del fracàs de la Primera República. Impulsat per Cánovas del Castillo, el règim volia estabilitat mitjançant un sistema bipartidista. 1868-69: Constitució democràtica Després de la Revolució de 1868 (La Gloriosa), es va aprovar la Constitució de 1869. Establia: Independència de les Corts Sufragi universal masculí Separació Església-Estat 1870: Abdicació d'Isabel II Cánovas aconsegueix que Isabel II, des de l'exili, abdiqui en el seu fill Alfons de Borbó.

1874: Fi de la Primera República Període de crisi política i social: Guerres (Carlina i de Cuba) Revoltes obreres i cantonalistes Descontentament dels sectors conservadors (aristocràcia, exèrcit, Església) Manifest de Sandhurst: Alfons XII es presenta com a garant de "pau i ordre". Pronunciament de Sagunt: El general Martínez Campos proclama Alfons XII rei, restauració de la monarquia.

1876: Constitució moderada Nova constitució inspirada en el model conservador: Sobirania compartida entre Rei i Corts Sufragi censatari (esdevindrà universal masculí més endavant) Religió oficial: catolicisme Inestabilitats internes Insurrecció independentista a Cuba (Pau de Zanjón, 1878) Guerra Carlina a Catalunya i el País Basc Desenvolupament del moviment obrer (republicans, socialistes i anarquistes) Sistema de torns i caciquisme Alternança de poder entre dos partits dinàstics mitjançant manipulació electoral: Partit Conservador (Cánovas): defensa l'Estat confessional i manté llibertats limitades Partit Liberal (Sagasta): aprova el sufragi universal masculí (1885), promou més llibertats civils 1885: Pacte del Pardo Acord entre Cánovas i Sagasta a la mort d'Alfons XII.

Objectiu: garantir l'estabilitat política durant la regència de Maria Cristina fins a la majoria d'edat d'Alfons XIII. OPOSICIÓ AL RÈGIM Diversos grups polítics i socials queden fora del sistema: Carlistes, regionalistes i republicans Republicanisme dividit entre exiliats com Ruiz Zorrilla i renovadors com Alejandro Lerroux. Moviment obrer Socialistes: Fundació del PSOE (1888) i de la UGT. Liderats per Pablo Iglesias. Reivindicacions: jornada de 8 hores, prohibició del treball infantil, dret d'associació i educació. Anarquistes: Organitzacions com Solidaritat Obrera (1907) i CNT (1910). Partidaris de l'acció directa.

Alguns atemptats destacats: Bomba al Liceu (1893) Atemptat del Corpus (1896) Procés de Montjuïc (1896): repressió severa contra l'anarquisme, amb detencions i execucions. Magnicidis: atemptats contra autoritats, inclòs l'assassinat de Cánovas del Castillo (1897). EL DESASTRE DEL 98 Guerra de Cuba (1895-1898) Insurrecció cubana contra Espanya, que respon amb repressió militar. Hi ha moltes baixes entre les classes populars (lleves obligatòries). També esclata la insurrecció a Filipines. Els Estats Units intervenen amb l'excusa d'un atac espanyol al seu vaixell USS Maine. Resultat: independència de Cuba, Puerto Rico i Filipines.

Conseqüències socials i culturals Generació del 98: grup d'intel·lectuals com Unamuno o Machado que critiquen l'endarreriment d'Espanya. Defensen una regeneració moral i cultural del país. Regeneracionisme: moviment crític amb el caciquisme i les estructures agràries antigues. Reivindica reformes educatives i modernització del camp. Tancament de caixes (1899, Catalunya) La burgesia catalana es nega a pagar nous impostos per compensar la pèrdua de les colònies. Expressa el rebuig al centralisme i la desconnexió entre l'Estat espanyol i els interessos econòmics catalans.

L'INICI DEL CATALANISME POLÍTIC Renaixença cultural Moviment cultural del segle XIX que va recuperar la llengua i cultura catalanes. Va néixer en cercles intel·lectuals, però també es va estendre a la cultura popular: Associacions obreres com els Cors de Clavé Publicacions satíriques com La Campana de Gràcia o L'Esquella de la Torratxa Jocs Florals (recuperats el 1859): certamen literari que va obtenir suport d'alguns sectors benestants Tradició federal i oposició al centralisme Des d'àmbits diversos es defensaven formes d'autonomia política, legislativa i fiscal per a Catalunya.

Esquerra federal i republicana (Pi i Margall, Valentí Almirall): Proposaven un model descentralitzat, popular i laic, dins una Espanya federal i democràtica. Dreta carlina: Reivindicava la restauració dels furs i lleis pròpies, com a expressió del tradicionalisme. 1880: Primer Congrés Catalanista Organitzat per Valentí Almirall. Reuní sectors progressistes per defensar els interessos de Catalunya: Regeneració de l'Estat espanyol des d'una Catalunya moderna, republicana i popular Defensa de la cultura, infraestructures, i autonomia política 1882: Fundació del Centre Català Plataforma política nascuda del Congrés. Integrava republicans i federalistes.

Reivindicava: Defensa de la llengua catalana Protecció del dret civil català Autonomia municipal Crítica a la repressió militar i al sistema caciquista Proteccionisme econòmic per afavorir la indústria catalana 1885: Memorial de Greuges Primer document polític del catalanisme, adreçat al rei Alfons XII. Signat per sectors diversos (burgesia, intel·lectuals i associacions populars). Denunciava: El centralisme de l'Estat La falta de reconeixement cultural L'abandonament econòmic i la necessitat de protecció industrial Del Centre Català a la Unió Catalanista Davant la divisió del catalanisme progressista, es va consolidar un corrent més conservador, vinculat a les classes mitjanes i altes.

Lliga de Catalunya i posteriorment Unió Catalanista (Prat de la Riba): Defensaven un catalanisme cultural i polític, però allunyat del republicanisme. Influència del tradicionalisme catòlic: El bisbe Torras i Bages defensava que "Catalunya serà cristiana o no serà". Es promovien valors com la religió, la família i la propietat com a eixos de la identitat catalana. 1888: Exposició Universal de Barcelona Mostra del progrés econòmic i social de la burgesia catalana. Va reforçar la idea d'una Catalunya moderna i dinàmica dins una Espanya antiquada.

Es crea el PSOE i la UGT a Barcelona (creixement de l'obrerisme) La Reina Regent promet reconeixement cultural i certa autonomia 1892: Bases de Manresa Document fundacional del catalanisme conservador, impulsat per Prat de la Riba. Reclamava: Sobirania de Catalunya en matèries internes Restauració d'un govern interior propi inspirat en les antigues Corts catalanes El declivi de la Restauració (1898-1923) Inèrcia política a Catalunya Lliga Regionalista (1901): Primer partit polític català, resultat de la fusió de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català (tots dos de caràcter conservador, burgès i clerical). Dirigents destacats: Prat de la Riba i Francesc Cambó.

Diari de referència: La Veu de Catalunya. Dominà l'electorat català fins a 1923, trencant l'hegemonia dels partits dinàstics. Inèrcia política a Madrid "Revolució des de dalt" d'Antonio Maura (1907): Intent de regeneració del règim. Nova Llei electoral per combatre la corrupció. Reformes laborals i econòmiques per modernitzar drets obrers i l'economia. Sistema de partits: Dinàstics: Partit Conservador (Maura, Dato) i Partit Liberal (Canalejas). Oposició: Nacionalistes: Lliga Regionalista (dreta), Solidaritat Catalana (esquerres), Partit Nacionalista Basc, moviments gallec, andalús i valencià.

Republicans: Unió Republicana (Salmerón), Partit Radical (Lerroux), Partido Reformista (Álvarez, Azaña). Obreristes: PSOE (Iglesias, Largo Caballero), PCE. Carlins: Tradicionalista, Integrista. Anarcosindicalistes: No partits, però influents (Solidaritat Obrera, després CNT). 1905: Assalt al Cu-cut! i reacció autoritària Un grup de militars assalta la revista satírica catalana Cu-cut! per fer burla de l'exèrcit. Reacció republicana i d'esquerres. Llei de Jurisdiccions (1906): Penalitza les "ofenses" a l'exèrcit i a la corona. Creació de Solidaritat Catalana (1906): Coalició catalana d'esquerres en contra de la llei de jurisdiccions.

Impulsa el Programa de Tívoli: defensa l'autonomia catalana i la llibertat d'expressió. Renovació del catalanisme d'esquerres: Després de la dissolució de Solidaritat Catalana (1909), sorgeix el Partit Republicà Català amb figures com Francesc Layret i Lluís Companys. El problema marroquí i la Setmana Tràgica (1909) Espanya comparteix el protectorat del Marroc amb França (zona del Rif). Lleves de reservistes catalans provoquen una gran oposició social. Setmana Tràgica (juliol 1909): Vaga general impulsada per anarquistes, republicans i socialistes. A Barcelona: barricades, enfrontaments i crema d'edificis religiosos. Repressió brutal de l'exèrcit: centenars de morts i empresonats.

Execució de Ferrer i Guàrdia: Fundador de l'Escola Moderna, acusat d'instigar la revolta pel seu pensament laic. Condemna internacional per la seva execució injusta. Etapa de Reformisme Liberal (1910-1912) Govern de Canalejas (Liberal, assassinat per un anarquista el 1912). Reducció de privilegis de l'Església (educació, impostos). Nova fiscalitat (impost progressiu). Reformes laborals i de servei militar. Impuls al projecte de Mancomunitats (autonomisme regional). Primera Guerra Mundial (1914-1918) Espanya es manté neutral. Conseqüències internes: Gran augment de les exportacions: beneficis per a la burgesia industrial. Forta inflació i empobriment de les classes treballadores.

Centenars de vagues i repressió creixent. Creixement del sindicalisme de masses: CNT: majoritària a Catalunya (anarcosindicalista). UGT: majoritària al nord (Astúries, País Basc; socialista). Influència de la Revolució Russa: radicalització del moviment obrer. Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) Presidida per Prat de la Riba i després per Puig i Cadafalch. Realitzacions: Inversió en infraestructures (carreteres, trens, preses). Modernització agrícola i industrial. Institut d'Estudis Catalans i renovació educativa: escoles tècniques, xarxa de biblioteques. Projecte d'Estatut d'Autonomia (1919): rebutjat. Crisi del sistema a partir de 1917 Crisi dels "torns" entre liberals i conservadors.

Creació de governs de concentració amb partits d'ordre (inclosa la Lliga de Cambó). Repressió sistemàtica: suspensió de drets, estats d'excepció. 1919: Vaga de la Canadenca (Barcelona Traction): Paralitza la ciutat durant quasi un mes. Resultat: conquesta de la jornada laboral de 8 hores (primera a Europa). Pistolerisme (1919-1923): Federació Patronal crea el Sindicat Lliure contra la CNT. Enfrontaments armats entre obrers i pistolers de la patronal. Assassinats polítics: Francesc Layret, Eduardo Dato, Salvador Seguí ("el Noi del Sucre"). Desastre d'Annual (1921) Derrota militar espanyola al Rif contra Abd el-Krim: més de 10.000 soldats morts.

Expedient Picasso: Investigació que revela greus errors de comandament i corrupció. Gran descontentament social i crisi de confiança en el règim, el rei i l'exèrcit. Sectors militars "africanistes" impulsen una reacció autoritària. awLa dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) 1923: Cop d'Estat de Primo de Rivera Amb el suport de: Alfons XIII, Exèrcit, Església, Burgesia. Objectiu: restaurar l'ordre social davant la crisi del sistema. Ideologia: antiobrerisme, antirepublicanisme, anticatalanisme. 1923-1925: Directori Militar Govern provisional exclusivament militar. Prioritats: Repressió del moviment obrer (especialment CNT). Control de l'ordre públic. Posar fi a la Guerra del Marroc.

1927: Final de la Guerra del Marroc Derrota d'Abd el-Krim. El Rif torna a ser protectorat francoespanyol. Cost molt alt: milers de morts i gran despesa econòmica. 1925-1930: Directori Civil Govern civil, però dirigit per militars. Es crea l'Assemblea Nacional Consultiva: No era un parlament real, Sistema corporativista (representació de sectors "notables" com empresaris, jutges, militars…). Influència del feixisme italià: Unió Patriòtica: partit únic del règim. Organització Corporativa Nacional: sindicat oficial ("groc"). Somatén: milícies parapolicials. Repressió del catalanisme: Dissolució de la Mancomunitat de Catalunya (1925). Recentralització i censura cultural i institucional.

1930: La "Dictablanda" i fi del règim Dimissió de Primo de Rivera (incapaç de fer front a la crisi econòmica de 1929). Succeeixen governs provisionals (Berenguer i Aznar): Intenten restaurar la legalitat monàrquica (Constitució de 1876), Però sense èxit ni suport popular. Pacte de Sant Sebastià (agost 1930): Acord entre les forces republicanes, socialistes, catalanistes i anarcosindicalistes per enderrocar la monarquia. Participen: Lerroux, Azaña, Alcalá-Zamora, Francesc Macià, PSOE i CNT. Objectiu: proclamar la República.

La II REPUBLICA Període constituent i Bienni progressista (1931-1933) 1931 abril: Eleccions municipals i proclamació de la República Triomf dels republicans a les grans ciutats Alfons XIII marxa a l'exili. A Catalunya, ERC guanya i Francesc Macià proclama la "República Catalana dins de la Federació Ibèrica". 1931 maig: Revolta anticlerical Crema de convents en diverses ciutats espanyoles creix l'alarma entre els sectors conservadors. Govern provisional presidit per Alcalá-Zamora. 1931 juny: Eleccions generals constituents Triomf de partits d'esquerra: PSOE (115), PR Radical (94), PRS (59), ERC (31)… Derrota de les forces conservadores.

1931 desembre: Constitució republicana Democràcia laica i parlamentària. Sufragi universal (inclou les dones des de 1933). Divisió de poders i drets ampliats (educació pública, llibertat d'expressió i associació…). Preveu Estatuts d'Autonomia (Catalunya, Galícia, País Basc). Bienni progressista (1931-1933) Govern d'Azaña (IR) amb PSOE, ERC… Reformes profundes però polèmiques: Reforma agrària Intent de repartir terres dels latifundistes (rebuig de l'aristocràcia). Reforma educativa Reducció del paper de l'Església, expulsió dels Jesuïtes, suport al matrimoni civil i divorci. Reforma laboral Salari mínim, vacances pagades, seguretat social…

Reforma militar Reducció d'oficials; oposició dels sectors africanistes. 1931: Projecte d'Estatut de Núria Proposta d'un Estat Català autònom dins la República Federal, amb independència fiscal. Reacció dura de les dretes espanyoles. 1932: Sanjurjada Intent de cop d'Estat del general Sanjurjo (fracassa). Aprovació de l'Estatut de Catalunya: Restitució de la Generalitat, Pressupostos propis, Reconeixement del català, El Govern Central manté competències en educació, sanitat i infraestructures. Eleccions catalanes: Triomf aclaparador d'ERC (Macià). Llei de Contractes de Conreu (1932): Millora les condicions dels treballadors agrícoles, Oposició de la patronal agrària (IACSI).

Iniciatives de la Generalitat: Escola pública en català, Divisió en comarques. 1933 gener: Fets de Casas-Viejas Revolta anarquista brutalment reprimida per la Guàrdia Civil crisi del govern Azaña. Dimissió d'Azaña es convoquen eleccions. Bienni conservador o negre (1933-1936) 1933: Eleccions generals Triomf de la dreta: CEDA (Gil Robles) guanya, però sense majoria per governar. El govern el forma el Partit Republicà Radical (Lerroux). Suport de l'Església i vot femení cap a opcions conservadores. Derogació de reformes (agrària, laboral), Indult a Sanjurjo, Creació de la UME (grup militar clandestí antirepublicà).

1934 octubre: Entrada de la CEDA al govern Escalada autoritària i creixement del feixisme europeu com a referent. Manifestació de l'IACSI contra la Llei catalana de Contractes de Conreu. El govern Lerroux-CEDA inicia la contrareforma. Fets d'octubre del 1934 Vaga general revolucionària (gran força a Astúries). Companys proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Repressió militar brutal dirigida per Franco a Astúries. Suspensió de l'Estatut i empresonament del govern català. Es creen: POUM (trotskista), PSUC (comunista). 1935: Crisi del govern radical-cedista Escàndols de corrupció (Lerroux), Pèrdua de suport parlamentari i presidencial Convocatòria d'eleccions.

El Front Popular (febrer-juliol 1936) 1936: Eleccions generals Triomf del Front Popular (FP): Unió de partits d'esquerra (PSOE, ERC, IR, PCE…). Casares Quiroga (IR) és president del govern. Azaña és nomenat president de la República. Catalunya Gran triomf del Front d'Esquerres (ERC, PSUC…). Derrota del Front Català d'Ordre (dreta). Companys torna a la Generalitat: "Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!" Es restitueix l'Estatut i la Llei de Contractes de Conreu. Situació a Espanya Violència política creixent: Enfrontaments, ocupacions de terres, atemptats, milícies… L'Església i sectors conservadors promouen una campanya contra la República.

Preparació del cop d'Estat: UME, sectors militars, Falange i Requetès preparen el cop amb suport de l'Exèrcit d'Àfrica. 1936 juliol: Assassinat de Calvo Sotelo Mort de líder monàrquic d'extrema dreta (possiblement per socialistes). Serveix com a pretext (casus belli) per al cop d'estat del 18 de juliol de 1936, inici de la Guerra Civil. GUERRA CIVIL Repressió i conflicte intern (1937) Repressió incontrolada: Bàndol republicà: ~50.000 assassinats (clergues, "facciosos"…). Bàndol rebel: mínim 150.000 assassinats (fomentats per la propaganda radiofònica contra els "rojos"). Presentació de txeques (presons il·legals) i "passejos" (execucions extrajudicials) a ambdós bàndols.

Maig de 1937 – Fets de Maig (Barcelona): Enfrontament armat entre: CNT i POUM: volen continuar la revolució (col·lectivitzacions). ERC i PSUC: defensen el govern del PSOE (Largo Caballero). Conseqüència: Negrín (PSOE) substitueix Largo Caballero. Govern de Juan Negrín: Eslogan: "Resistir és vèncer". Espera l'inici d'una guerra europea favorable a la República. Augmenta la dependència de la URSS: Repressió contra els trotskistes Assassinat d'Andreu Nin (POUM). Proposta dels 13 punts per una pau democràtica (abril 1938) rebutjada per Franco. Desenvolupament militar de la guerra Fins març 1937 Rebels avancen per Extremadura i sud d'Andalusia.

Fracàs rebel a Madrid: Batalles del Jarama i Guadalajara. Lemes: "No passaran", "Madrid, tomba del feixisme". Govern republicà traslladat a València. Fins desembre 1937 Batalla del Nord: Bombardejos de Gernika i Gijón. Caiguda d'Astúries, Cantàbria i País Basc. Contraofensives republicanes: Brunete (Madrid). Belchite (Saragossa). Fins novembre 1938 Batalla de Terol dura, ambdues parts pateixen molt. Rebels arriben al Mediterrani: Franja Pallars–Lleida–Vinaròs. Dirigida pel general Vicente Rojo (republicà). Retirada del suport: URSS i Brigades Internacionals abandonen. Batalla de l'Ebre: Última gran ofensiva republicana. Participació de les "quintes del biberó" (joves molt joves).

Fins abril 1939 Ocupació de Catalunya (gener 1939). Franco reconegut com a cap d'Estat internacionalment. Insurrecció del coronel Casado a Madrid (anticomunista). Caiguda de Madrid Fi de la República (1 abril 1939). FRANQUISME Ideología Dictadura totalitària: Concentració de tots els poders en Franco. Repressió de llibertats civils (expressió, associació, sindicats...). Control absolut de la vida política i social. Nacionalisme espanyol: Centralisme i xenofòbia contra minories nacionals. Militarisme i exaltació imperial. Monarquia tradicionalista (influència carlina). Anticatalanisme: Abolició de l'Estatut d'Autonomia. Prohibició del català a l'escola, mitjans i àmbit públic.

Repressió cultural: noms, festes, símbols catalans. Nacionalcatolicisme: Estat confessional catòlic. Educació religiosa obligatòria. Paper de la dona subordinat ("àngel de la llar"). Anticomunisme i antisemitisme: Repressió de tot el que fos d'esquerres (anarquisme, socialisme, democràcia, sindicalisme). Obsessionat amb comunistes, maçons i jueus. Partit únic – FET y de las JONS: Creat pel Decret d'Unificació (1937). Agrupa falangistes i carlins (inspiració nazi-feixista). Adoctrinament del jovent: Frente de Juventudes, Sección Femenina, SEU (Universitaris). Control del món obrer: Creació del Sindicato Vertical (únic, falangista; obrers + patrons).

Contrareforma agrària: Retorn de terres als grans propietaris. Baixada de producció i concentració de la riquesa agrària. Repressió i purga política Llei de premsa: censura total de mitjans. Depuració de funcionaris públics: persecució ideològica. Llei de responsabilitats polítiques: Aplicació retroactiva contra republicans. Prohibició d'associacions alienes al règim. Catalanisme a la clandestinitat/exili: Ex: Institut d'Estudis Catalans, Front Nacional de Catalunya, Moviment Socialista de Catalunya. Lleis fonamentals del franquisme Fur del Treball (1938): Sindicato Vertical obligatori. Corporativisme contra la lluita de classes.

Fur dels Espanyols (1945): Suposada declaració de drets (sense garanties). Adaptat al Moviment Nacional. Lleis repressives: Llei contra la Maçoneria i el Comunisme. Llei de Repressió del Bandidatge i Terrorisme. Més de 600.000 condemnats fins al 1945. Llei Constitutiva de les Corts: Corts consultives, sense poder real (tot depenia de Franco). Llei de Referèndum (1945): Permetia consultes populars controlades. Volia simular suport popular al règim (falsa "democràcia orgànica"). Llei de Successió (1947): Franco = cap d'Estat vitalici. Espanya declarada "Regne" la monarquia serà hereva del franquisme.

Desenvolupisme i tecnocràcia (1960-1975) Transformacions socioeconòmiques (1960-1973) Desenvolupament econòmic – "miracle espanyol" Fort creixement econòmic: industrialització, turisme, inversió estrangera. Factors: Èxode rural mà d'obra barata. Nous sectors industrials: metal·lúrgia (automòbil), química (farmacèutica), construcció. Catalunya i Euskadi com a zones més industrialitzades. Canvis demogràfics i socials Creixement demogràfic (baby boom). Migracions interiors: del camp a les ciutats industrials (1,5 milions a Catalunya). Emigració exterior cap a Europa. Paper de la dona Submissió legal: licitació marital (permís del marit per treballar, cobrar, estudiar...).

Llei de drets de la dona (1961): permet treballar a les dones casades. Influència del feminisme europeu: alliberament sexual i canvi de rol social. Turisme Gran augment del turisme internacional ("sol i platja"). Obertura cultural: sexualització, canvi d'hàbits, liberalització estètica. Altres canvis socials Aparició de la societat de consum i de la classe mitjana urbana. Cultura juvenil crítica: música, moda, concerts, laïcisme, ideologies d'esquerres. Reformisme, moviments socials i crisi del règim Conflictes i obertura (1960s) 1962: onada de vagues (Astúries, Catalunya, Euskadi, Madrid). Congrés de Múnic (1962): oposició democràtica a l'exili.

Neixen Comissions Obreres (CCOO) i altres sindicats clandestins. Reformes del règim Propaganda dels "25 años de paz". Llei de Premsa (1966): certa liberalització. Llei de llibertat religiosa. Representació obrera al Sindicat Vertical (intent de reforma interna). Llei orgànica de l'Estat (1967): enfortiment legal del règim. Llei de Successió (1969): Joan Carles de Borbó, successor designat. Moviments socials i antifranquisme Nacionalismes Catalunya: Assemblea de Catalunya (1971) unitat antifranquista amb PSUC, ERC, CCOO, UDC, CDC, etc. Euskadi: PNB i ETA. Altres oposicions Partits: PCE (Santiago Carrillo, Dolores Ibárruri), PSOE (Felipe González).

Societat civil: associacions de veïns, mitjans crítics (Cambio 16), cultura (Setze Jutges). 1966: Caputxinada creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB). Concili Vaticà II (1963-65) Democratització de l'Església distanciament del règim. Repressió del règim Estats d'excepció, detencions arbitràries, tortures. Tribunal de Orden Público (TOP, 1963). Consells de guerra i penes de mort (unes 100 execucions polítiques des de 1960). Exemples destacats: procés 1001 (Marcelino Camacho), execució de Puig Antich. Crisi final del franquisme (1969-1975) Cas Matesa (1969) Estafa empresarial vinculada a ministres tecnòcrates de l'Opus Dei. Crisi interna: destitució de Fraga i Solís.

Carrero Blanco esdevé figura clau del règim. Augment de l'oposició Més vagues i manifestacions. Coordinació de l'antifranquisme: Junta Democràtica (PCE) i Plataforma de Convergència Democràtica (PSOE) unificades a la Platajunta (1976). Assassinat de Carrero Blanco (1973) ETA el mata amb l'Operació Ogre. Es trenca la continuïtat política del règim. Arias Navarro és nomenat president: "Esperit del 12 de febrer" (1974), amb intent fallit de reforma. Últimes reivindicacions antifranquistes Democràcia, llibertats polítiques, amnistia per als presos polítics. Franquisme manté repressió fins a la mort de Franco (1975).