Guia per entendre el funcionament de l'empresa i models de negoci

I 120 flashcards i 80 preguntes més al document.

Text del document

ECONOMIA I ESCASSETAT Economia: és la ciència que estudia com distribuïm els recursos limitats per tal de satisfer les necessitats il·limitades que tenim. Empresa: una empresa és una organització complexa dividida en departaments que a partir d'uns factors productius (inputs) i una activitat econòmica produeix béns i serveis (outputs) que es vendrán als mercats mitjançant un preu que ha de retribuir tots els factors productius, un benefici i ha de donar continuïtat a l'empresa.

Departaments de l'empresa: RECURSOS HUMANS gestió dels treballadors ÀREA D'APROVISIONAMENT ÀREA DE PRODUCCIÓ ÀREA DE COMERCIALITZACIÓ INVERSIÓ I FINANÇAMENT rebrà les necessitats de tothom Objectius de l'empresa: Obtenir beneficis Crear riquesa Créixer Tenir responsabilitat social i mediambiental: l'empresa s'ha de comprometre amb el medi ambient, al igual que respectar els col·lectius de treballadors o consumidors. L'empresa necessita concretar aquests objectius mitjançant la definició de la missió, la visió i els valors corporatius: Missió: Què volem fer? Visió: On volem arribar? Valors corporatius: Com ho volem fer? Factors de producció: Factor terra (recursos naturals): aigua, llum…

Factor treball (recursos humans): financers, administratius, comercials… Factor capital: Capital físic: instal·lacions, mobiliari, ordinadors… (allò que té l'empresa) Capital financer: diners. Iniciativa empresarial: la decisió d'obrir un negoci… Les necessitats: és el desig de béns i serveis de les persones. Necessitats primàries: les indispensables per viure (alimentar-se, vertir-se…) Necessitats secundàries: són aquelles que augmenten la qualitat de vida dels individus. Agents econòmics: Famílies: consum privat. Empreses: producció privada. Sector públic: consum i producció pel benestar de la societat.

FLUX CIRCULAR DE LA RENDA Persona emprenedora: és aquella que a partir d'una idea innovadora comença el seu negoci. En aquest procés assumeix riscos i pren decisions per tal d'obtenir beneficis econòmics i socials. Habilitats que demana el mercat de treball: Passió i motivació Lideratge i confiança en elles mateixes Perseverança Creativitat, enginy, visió i innovació Responsabilitat Resiliència: capacitat per superar fracasos. Dificultats de l'emprenedoria: Incertesa financera Poca estabilitat: alts i baixos en el negoci.

Sobrecàrrega de feina Poca experiència en la gestió empresarial Poques xarxes de suport Knowmads: són persones qualificades, d'entre 25 i 35 anys, generadores i gestores del coneixement i amb gran habilitat per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics. Característiques: Adaptables Creatives Autodidactes Independents Digitals Resilients Dona emprenedora: En els últims anys l'emprenedoria de la dona ha anat adquirint cada cop més rellevància.

Dificultats de les dones per emprendre: Falta de referents Estereotips de gènere Conciliació de la vida professional i la familiar Discriminació de gènere Accés a finançament La teoria del sostre de vidre: és la barrera invisible que representa les limitacions amb què es trobben les dones per ascendir e la seva carrera professional. La RSC: són actuacions de les empreses d'àmbit social i mediambientals amb l'objectiu de millorar la seva situació competitiva i donar un valor afegit a l'empresa. Exemples: - Utilitzar energies renovables per fabricar els productes. - Contactar amb proveïdors que treballin també amb pràctiques sostenibles i justes.

El codi de conducta intern: és un document redactat voluntàriament per una empresa en la qual s'esposen una sèrie de principis que es compromet a seguir. Balanç social: el balanç social ha de calcular, i fer-ne un seguiment i control, de les dades socials per prevenir possibles anomalies. I pot incloure detalls relacionats amb l'impacte social i ambiental de l'activitat que porta a terme. Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) Els tres que afecten directament a les empreses són: OBJECTIU 7 (energia assequible i no contaminant): garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna.

OBJECTIU 9 (indústria, innovació i infraestructura): construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació. OBJECTIU 12 (producció i consum responsables): garantir modalitats de consum i producció sostenibles. Classificació de les empreses: Dimensions - Microempreses: 0-9 treballadors, 2M € de facturació anual i actius totals. - Petites: 10-49 treballadors, 10M € de facturació anual i actius totals. - Mitjanes: 50-249 treballadors, 50M € de facturació anual i actius totals. - Grans: > 250 treballadors, > 50M € de facturació anual i actius totals.

Activitat - Sector primari: recursos naturals (agricultura, ramaderia…) - Sector secundari: transformació o industrialització (manufactures) - Sector terciari: comercialització i serveis. - Sector quaternari: recerca, innovació i desenvolupament de noves tecnologies. Zona geogràfica - Locals: una localitat específica. - Regionals: diverses localitats o en una regió. - Nacionals: en un país. - Internacionals: en un país, però exporten a altres països. - Multinacionals: sucursals en altres països. Destinació dels beneficis - Amb ànim de lucre: beneficis als propietaris. - Sense ànim de lucre: beneficis a finalitats socials. Propietat del capital - Privades: persones particulars.

- Públiques: Estat. - Mixtes: Estat i persones particulars. Forma jurídica Persona: Física: qualsevol de nosaltres Número d'Identificació Fiscal (NIF) Jurídica (cooperatives, administracions públiques…) Codi d'Identificació Fiscal (CIF) Empreses societàries Empresari/a individual SRL SA Laboral Corporativa Capital social No hi ha cap mínim de capital. 1€ 60.000€ SLL 1€-3.000€ SAL 60.000€ No hi ha cap mínim de capital a no ser que es fixi en als estatus de la societat. Número de socis 1 1 o més 1 o més Mínim 3, 2 dels quals són treballadors.

Corporativa de 1r grau mínim 3 persones físiques Corporativa de 2n grau mínim 2 socis (1 persona física i 1 persona jurídica) Responsabilitat Il·limitada Limitada Limitada Limitada Limitada Raó social Nom i cognom de l'empresari/a Qualsevol amb SRL, SL. Qualsevol amb SA, SAU. Qualsevol amb SLL, SAL. Qualsevol S.corporativa_____ Fiscalitat IRPF IS IS IS IS, en paguen poc. Factors determinants per localitzar l'empresa: 1. A prop de l'aprovisionament de matèries primeres. 2. Disposar dels subministraments necessaris 3. A prop de la mà d'obra qualificada 4. A prop d'una identitat bancària o financera 5. Costos dels terrenys on l'empresa s'haurà d'ubicar. 6.

Bones infraestructures de transports i comunicacions. 7. Legislació: es tindrà en compte els impostos que es paguen a la zona, la normativa mediambiental… 8. Desenvolupament econòmic de la zona. 9. Localitzar-se lluny o a prop de la competència.

Estratègies de creixement empresarial: Creixement intern: Especialització o expansió (exemple: una empresa de brioixeria industrial decideix explotar especialment el segment de la brioixeria sense gluten) Diversificació (exemple: una empresa de conserves de peix decideix produir conserves de verdures i llegums) Matriu d'Ansoff: Per dur a terme una estratègia de creixement, una empresa pot emprar diferents estratègies: - Vendre un producte ja existent en un mercat que ja existeix o en el que ja hi ven. És la forma de créixer amb menys risc per a l'empresa. Penetració de mercat - Vendre un producte existent en un mercat nou.

L'empresa ha de fer inversió per entrar en el mercat nou, i per tant assumeix riscos. Desenvolupament de mercat - Vendre un nou producte en un mercat existent. L'empresa assumeix el risc de que el nou producte tingui èxit. Desenvolupament de producte - Vendre productes nous en mercats nous. És l'estratègia amb més risc per a l'empresa. Diversificació - Diversificació relacionada: els nous productes complementen productes ja existents de la marca. - Diversificació no relacionada: Els nous productes no estan relacionats amb els existents i cal començar de nou tant pel que fa a producte, mercat i client.

PRODUCTES Existents Nous MERCATS Existents Penetració de mercat Desenvolupament de producte Nous Desenvolupament de mercat Diversificació Creixement extern: Estratègia de concentració: Fusió: (exemple: dues empreses que exploten un mateix mercat decideixen unir-se per reduir els costos derivats de la competència) Absorció (exemple: una empresa que fabrica una gran gamma d'embotits decideix absorbir una petita empresa d'embotits artesans) Participació: es dona quan una empresa compra una part del capital social d'una altra amb la intenció de doinar-la. Hòlding: una empresa matriu controla empreses de molts sectors diferents per diversificar riscos.

Estratègia de cooperació o col·laboració: diveres empreses col·laboren temporalment per a aconseguir un mateix objectiu. Parlarem de Joint-venture quan aquestes empreses són de diversos països. Anàlisi de l'entorn de l'empresa: Entorn específic: comprèn els factors que incideixen de manera directa en el negoci (clients, competidors, el mercat laboral, distribuidors, proveïdors, entitats financeres…). Les cinc forces de Porter: eina d'anàlisi que permet comprendre i avaluar els factors que incideixen en el seu negoci de manera directa. 1. El poder de negociació dels clients 2. El poder de negociació dels proveïdors 3.

L'amenaça de nous competidors Barreres d'entrada: inversió inicial elevada, clients fidels a marques… Barreres de sortida: dificultats de desinversió… 4. L'amenaça de nous productes substitutius 5. La rivalitat entre els competidors Entorn general: es compon de factors externs que l'empresa no pot controlar (PESTEL). - Polítics: acords internacionals, canvis en legislacions… - Econòmics: polítiques monetàries, taxes d'ocupació… - Socioculturals: demografia, estat de vida… - Tecnològics: TIC, nous materials… - Ecològics: canvi climàtic, polítiques mediambientals… - Legals: normatives, llicències…

EL MODEL DE NEGOCI I DE GESTIÓ Les àrees funcionals de l'empresa: Àrea de producció: controla l'aprovisionament de les matèries primeres i gestiona la producció dels béns i serveis. Àrea comercial: Té dues funcions principals: Anàlisi de mercat: fa estudis de mercat per detectar canvis en els consumidors i en l'entorn. Estratègia de màrqueting: s'encarrega d'establir la millor estratègia per incrementar les vendes i satisfer les necessitats del consumidor. Àrea de recursos humans: les seves funcions són les de seleccionar i contractar persones, donar-los formació i en general, organitzar els treballadors.

Àrea d'inversió i finançament: s'encarrega de captar els fons necessaris per al funcionament de l'empresa, de dur a terme les inversions i del control econòmic en general. La direcció empresarial: El procés administratiu és el conjunt de funcions i activitats que efectua la direcció de l'empresa, orientades a l'assoliment de les seves finalitats i objectius. Es compon de dues fases: Fase mecànica: fase en que s'estableix el que s'ha de fer. 1. Planificació consisteix en fixar uns objectius, marcar estratègies per aconseguir-los, definir les polítiques de l'empresa i establir criteris de decisió. 2.

Organització té com a finalitat dissenyar una estructura on quedin definides totes les tasques que ha de realitzar cada persona que forma part de l'empresa. Fase dinàmica: es posa en pràctica tot el que s'ha planejat i organitzat. 3. Gestió consisteix en intentar que les persones que formen l'empresa duguin a terme les tasques necessàries per aconseguir els objectius marcats, és essencial el lideratge. El CEO és el màxim òrgan directiu d'una empresa, la persona sobre la qual recau la funció de dur a terme les accions perquè es puguin complir els objectius mercats. 4. Control consisteix bàsicament a verificar que tot surti com s'havia previst.

Estructures organitzatives: Lineal o jeràrquic: basat en el principi de comandament: cada persona es troba subordinada a un immediat superior. Funcional: basat en l'existència d'especialistes que es dediquen a una tasca concreta. Lineal i assessorament: es basa en una estructura central jeràrquica que manté relacions d'assessorament amb especialistes (staff). Model Teal: fa referència a aquelles empreses en què l'equip humà es converteix en el protagonista. Hi ha hagut una evolució. Vermell-àmbar-taronja-verd-Teal L'organigrama és la representació gràfica de l'estructura de l'organització empresarial d'una empresa.

Estils de lideratge: Autoritari (teoria X): es basa en un estil dominant per part del líder. Democràtic (teoria Y): la persona que lidera pretén ser un membre més del grup o de l'equip. Liberal (teoria Z): es basa en una participació mínima del líder, que dona llibertat al personal en les decisions. Vetlla per un treball conjunt entre empresa i plantilla. La gestió dels recursos humans: Són un departament transversal dins de les empreses on es gestiona tot allò relacionat amb les persones que hi treballen.

Això inclou des del reclutament (el procés de cerca de candidats adequats), selecció, contractació, onboarding (procés d'integració de noves persones a l'equip de treball) o benvinguda, formació, promoció, nòmines i acomiadaments. El contracte de treball: acord entre treballador i l'empresa en què s'exposen els detalls de la relació laboral, respectant les condicions fixades als convenis col·lectius. Ha de contenir com a mínim: Contingut de la relació laboral Durada Remuneració salarial Període de prova Temps de treball Forma del contracte Tipus de contractes: Indefinit: no es fixa una data determinada d'acabament. Temporal: fixen una data determinada d'acabament de la relació laboral.

Per a la formació en alternança: està enfocat a ensenyar a treballar a estudiants i a facilitar-los la inserció al món laboral. Contracte formatiu per a l'obtenció de la pràctica professional: serveixen per obtenir la pràctica professional adequada al nivell d'estudis del contracte. El conveni col·lectiu: acord entre sindicats (agrupació dels treballadors i treballadores, que, voluntàriament i solidàriament, s'uneixen per defensar els seus interessos des del punt de vista laboral i social) i patronals (agrupació dels empresaris d'un país o territori). Acorden les condicions de treball i les normes de convivència.

Àrea de producció: L'objectiu de la producció és incrementar la productivitat de cada factor utilitzat i buscar la combinació de factors més eficient. Productivitat global = valor de la producció total/cost total de tots els factors utilitzats - Eficàcia: ser capaç d'assolir un objectiu. - Eficiència: ser capaç d'assolir un objectiu amb els mínims recursos possibles. Pot ser econòmica o tècnica. Factors de producció segons l'horitzó temporal: Curt termini: duren menys d'un any a l'empresa. Llarg termini: duren més d'un any a l'empresa.

Els costos de producció: Costos fixos (no depenen de la quantitat produïda o venuda) Costos variables (depenen de la quantitat produïda) Consum = Compres + (Existències inicials - Existències finals) = Compres + Variació d'existències BENEFICI = Ingressos (Pv · Qv) - Despeses (CF + CV (CV = Q · Cvu)) PUNT MORT = CF/Pv-Cvu marge de contribució Estratègies comercials i màrqueting: El màrqueting és qualsevol activitat que desenvolupa una empresa amb l'objectiu de satisfer les necessitats i els desitjos dels consumidors.

Màrqueting estratègic (marketing mix) objectiu satisfer necessitats Producte Preu Distribució: és el conjunt de persones i organitzacions per mitjà de les quals es fa arribar el producte. Promoció Estratègies relacionades amb el producte i el preu: En funció del la fase del cicle de vida d'un producte: 1. Introducció preus decremats (fixar un preu molt alt durant la fase de llançament per anar-lo abaixant després) 2. Creixement preus de penetració (posar un preu inferior al de la competència per impulsar les vendes) 3. Maduresa estratègies de fidelització (sortejos, promocions…) 4.

Declivi descomptes Segons la competència: Estratègia de preus baixos (amb preus baixos es pot arribar a més segments de mercat) Estratègia de preus mitjans (consisteix a posar un preu similar al de la competència) Estratègia de preus alts o preus de prestigi (l'empresa posiciona la seva marca com a selecta i de més qualitat) Altres: Estratègia de preus dinàmics (varien en funció de la demanda) Estratègia de preu de paquets de productes (consisteix a vendre un conjunt de productes a un preu inferior a la suma dels preus dels productes per separat) Estratègia de preus estacionals (consisteix en rebaixar el preu en l'època de l'any en què la demanda baixa) Estratègia de descompte per quantitat (proposa un preu més baix com més gran és la mida del paquet per augmentar les vendes) Estratègia de preus psicològics (es tracta d'utilitzar valors que poden semblar menors tot i que no ho són) Estratègies de distribució: Estratègia intensiva (té l'objectiu d'arribar al màxim nombre de llocs i consumidors possibles) Estratègia selectiva (es trien punts de venda concrets per oferir el producte) Estratègia exclusiva (l'empresa tria molt pocs establiment o un de sol per vendre el producte) Estratègies relacionades amb la promoció: Publicitat (anuncis, cartells…) Promocions del producte o promoció de vendes (paga'n dos i emporta-te'n tres…) Venda personal Relacions públiques (tenir el suport d'influenciadors, unir-te a campanyes solidàries…) Fires i exposicions Estratègies de marca: Marca única (l'empresa assigna la mateixa marca a tots els seus productes, Sony) Marques múltiples (l'empresa assigna marques diferents als seus productes, Coca-Cola, produeix a més dels refrescos de cola, altres com Fanta, Sprite…) Marques de distribuïdor (apareixen degut a la creixen importància de la gran distribució, de manera que hi ha molts productes que no porten la marca del fabricant sinó la del distribuïdor, productes Hacendado) Màrqueting digital Personalització: adaptació a les necessitats i preferències individuals de cada consumidor.

Persona a persona: fomentar les interaccions autèntiques amb els clients. Participació: implicar activament els consumidors en el procés de màrqueting. Predicció en models: utilització de tecnologies per anticipar les necessitats i comportaments dels consumidors. Inversió i finançament: Per crear productes o serveis nous, innovar i créixer, l'empresa necessita adquirir béns. La compra d'aquess béns implica el desemborsament d'una quantitat de diners que l'empresa espera recuperar amb un benefici. La inversió és l'activitat que l'empresa porta a terme en el present a l'hora de comprar béns per obtenir beneficis en el futur.

En funció del temps que s'hagi de mantenir el bé en l'empresa, es pot distingir entre: Inversions a llarg termini: es mantenen en l'empresa per un període superior a un exercici econòmic. Ex: maquinària, mobiliari, terrenys… Inversions a curt termini: es mantenen en l'empresa per un període inferior a un exercici econòmic. Ex: matèries primeres, material d'oficina… En funció del tipus de bé, es poden distingir tres classes d'inversions: Inversió material o tangible: tenen forma física, es poden veure i tocar. Ex: automòbils, maquinària, ordinadors… Inversió imaterial o intangible: no tenen forma física, no es poden veure ni tocar. Ex: programes informàtics, marques, patents…

Inversió financera: la inversió es du a terme mitjançant l'adquisició de drets d'actius financers. Ex: obligacions, accions o participacions d'altres empreses. En funció de la finalitat, podem distingir: Inversió de reposició o renovació: se substitueix un bé que ja no funciona o que està obsolet per un altre, ja sigui per necessitat, perquè el bé pot deixar de funcionar o a fi d'aplicar millores. Ex: se substitueix una màquina que arriba al final de la vida útil per una altra de nova que tingui més prestacions. Inversió expansiva: s'adquireixen nous béns amb l'objectiu de créixer augmentant la capacitat productiva de l'empresa.

Ex: adquirir locals per obrir noves seus del negoci o invertir diners en altres empreses. Inversió estratègica: es duen a terme inversions d'acord amb l'estratègia que vol aconseguir l'empresa per ser més competitiva. Es solen fer amb la intenció de modernitzar l'empresa. Ex: adoptar una nova tecnologia o un nou sistema de distribució de les mercaderies… De vegades unes inversions poden comportar la necessitat de fer-ne d'altres: Inversió substitutiva: si es fa una inversió concreta, no se'n podrà fer cap altra d'igual o de semblant. Ex: comprar un camió per repartir mercaderies o invertir en un servei de repartiment.

Inversió complementària: hi ha inversions que poden crear la necessitat de fer altres inversions associades, fet que podria incrementar el cost de l'operació. Ex: si invertim en un local per crear noves oficines, haurem d'invertir en ordinadors nous per als treballadors que s'incorporin. Inversió independent: quan una inversió no té cap efecte en cap altra inversió. Ex: invertir en mobiliari per a les oficines alhora que s'ha invertit en una màquina de producció. MÈTODES PER SELECCIONAR LA MILLOR INVERSIÓ: l'empresa ha de seleccionar la inversió que li convingui més.

Característiques d'una inversió: Desemborsament inicial: es representa amb Do i és la quantitat de recursos que s'utilitzen en la inversió. És l'anomenat moment zero i s'indica en negatiu. Durada temporal: es representa mitjançant un segment horitzontal que mostra tot el projecte d'inversió. El nombre d'anys es representa amb n. Fluxos nets de caixa: es representen amb Fi i suposen la diferència entre els cobraments (Ci) i els pagaments (Pi) que suporta l'empresa.

Observació: una despesa i un pagament no és el mateix, la despesa és l'obligació que contrau l'empresa com a conseqüència de l'execució d'un projecte i el pagament és la sortida efectiva de diners com a compliment d'aquesta obligació. Valor residual: és el valor del bé al final de la seva vida útil. Es representa per R, aquest valor es sumarà als cobraments de l'últim flux de caixa. Mètodes de selecció i valoració d'inversions: Mètodes estàtics: els diners tenen el mateix valor en cada període. El mètode estàtic més aplicat és el pay-back o termini de recuperació, consisteix a calcular el temps que es trigarà a recuperar el desemborsament inicial de la inversió.

En cas que s'hagi de triar entre diversos projectes, s'escollirà el que permeti recuperar abans la inversió. Exemple: Inversió Do F1 F2 F3 F4 1 6000€ 2000€ 2000€ 2000€ 2000€ 2 8000€ 3000€ 2000€ 2000€ 3000€ 3 10000€ 2000€ 3000€ 1000€ 2000€ Inversió 1: es recupera en 3 anys. Inversió 2: es recupera en 3 anys i 4 mesos. (3000/12) = 250€ al mes 8000-7000 que s'han recuperat = falten recuperar 1000€ 1000/250 = 4 mesos Inversió 3: no es recupera la inversió. Resposta) Si hagués de triar entre les tres inversions, li recomanaríem que escollís la inversió 1, ja que el desemborsament inicial es recupera abans.

Mètodes dinàmics: les quantitats de diners estan subjectes a moments diferents, indiquen una situació que encaixa més amb la realitat. Els mètodes més corrents són el criteri del valor actual net (VAN) i el criteri de la taxa de rendibilitat interna (TIR). Criteri del valor actual net: El VAN ens pot donar tres resultats possibles: VAN < 0 No es farà la inversió ja que la suma total de les sortides és superior a la de les entrades de diners. VAN = 0 És indiferent fer la inversió, ni es guanya ni es perd. VAN > 0 La inversió es pot dur a terme, aquesta donarà beneficis. El criteri del VAN consisteix a triar, d'entre les inversions que tenen un valor positiu la que el tingui més alt.

Criteri de la taxa de rendibilitat interna: La taxa de rendibilitat interna és aquella que fa que el VAN sigui 0. Es representa per la lletra r i indica la màxima rendibilitat de la inversió. Per seleccionar una inversió haurem de calcular la TIR i comparar-ne el valor amb la taxa d'actualització anual (i). Si: r < i La inversió no ens interessa, ja que la rendibilitat és inferior al tipus d'interès del mercat. r = 1 La inversió és indiferent; els resultats només permetran recuperar la inversió. r > 1 Convé fer la inversió, ja que la rendibilitat del projecte és superior al cost.

L'ESTRUCTURA FINANCERA DE L'EMPRESA L'estructura financera de l'empresa està formada per les fonts de finançament, i aquestes estan formades pels recursos propis de l'empresa i pels recursos aliens. Hi ha diferents criteris per classificar les fonts de finançament: Segons la propietat dels recursos Recursos propis: pertanyen als propietaris de l'empresa. Ex: capital social de l'empresa, reserves… Recursos aliens: no pertanyen als propietaris de l'empresa, sinó que són prestats i s'han de tornar. Ex: préstecs, crèdits… Segons la procedència dels recursos Finançament extern: procedeixen de fora de l'empresa, no s'han generat amb l'activitat de la mateixa empresa.

Ex: préstecs, subvencions, capital social de l'empresa… Finançament intern: es generen dins de l'empresa. Ex: reserves, quotes d'amortització… Segons el període de temps que es necessiten els diners Fonts a llarg termini: s'han de tornar en un període superior a un any. Ex: préstecs a llarg termini… Fonts a curt termini: s'han de tornar en un període inferior a un any. Ex: préstecs a curt termini… Fonts de finançament pròpies: Fonts de finançament pròpies externes: Capital social: és el més corrent i està format per les aportacions dineràries i no dineràries de socis i sòcies.

Aquest es pot ampliar o reduir en funció de les necessitats de les empreses i té dues funcions: evitar que l'empresa necessiti finançament aliè i actuar com a garantia davant de tercers. El capital es pot obtenir per diverses vies: Capital inicial o FFF: són les primeres fonts de finançament que té l'empresa. No són inversos professionals, de manera que inverteixen en petites quantitats. Són els ajuts procedents de la família, els amics i les persones que pel motiu que sigui confien en el projecte. Capital de risc: són empreses financeres d'inversió directa o de fons d'inversió que aporten recursos financers de manera temporal a empreses que tinguin un potencial de creixement.

En aportar recursos a una empresa, les empreses de capital de risc entren a formar part de la seva propietat. Business angels: són inversors privats que tenen coneixements sobre el món empresarial i que impulsen el desenvolupament de projectes empresarials amb alt potencial de creixement aportant capital i valor afegit a la gestió en les primeres etapes de vida d'una empresa i de manera temporal. Crowdfunding o micromecenatge: és una forma de finançament col·lectiu i col·laboratiu que consisteix a posar en contacte les persones emprenedores que necessiten finançament amb diferents inversos que vulguin apostar per l'empresa.

Tots aquests elements són indispensables pel bon funcionament de l'empresa. Per això és important un bon elevator pitch (és una presentació ràpida sobre un projecte). Subvencions: són fons públics a cost zero i que no s'han de tornar. Fonts de finançament pròpies internes o autofinançament: Reserves: són els beneficis no distribuïts per l'empresa. Les reserves ajuden l'empresa a créixer i expandir-se, aquesta mena d'autofinançament s'anomena autofinançament d'enriquiment. Amortitzacions: són quantitats que es calculen amb diferents mètodes a partir del valor que va perden l'immobilitzat de l'empresa, ja sigui per l'ús o bé perquè s'ha quedat obsolet a causa de la innovació.

Això, servirà per substituir l'immobilitzat en qüestió al final de la seva vida econòmica i incorporarà millores, aquest autofinançament se l'anomena autofinançament de manteniment. Provisions: són fons procedents de beneficis que crea l'empresa com a prevenció de futures despeses. Poden anar destinades a retribucions i altres prestacions al personal, impostos, actuacions mediambientals, és a dir que es poden fer servir com a autofinançament de manteniment. Fonts de finançament alienes: Fonts de finançament alienes a llarg termini: Préstec a llarg termini: és una opció que tenen les empreses per demanar diners. Normalment, se sol·licita a les entitats financeres.

Termini de devolució: generalment tenen una durada d'entre cinc i set anys. Condicions i cost: és habitual cobrar una comissió d'obertura i una comissió de cancel·lació anticipada. Emprèstit: quan les empreses necessiten diners, també poden recórrer a altres empreses o a particular i oferir-los títols de crèdit, anomenats obligacions, per l'import del préstec. Termini de devolució: els inversors deixen els diners per un temps limitat superior a un any. Condicions i cost: es paga una renda fixa, és a dir uns interessos, amb independència del funcionament o dels resultats de l'empresa. Lísing: moltes vegades les empreses necessiten finançament per invertir directament en immobilitzat.

En aquest cas, el lísing consisteix en el fet que l'empresa financera compra el bé que necessita l'empresa en qüestió a un proveïdor i l'hi lloga. Termini de devolució: hi ha béns que es financen al 100% en un termini màxim de cinc a set anys. N'hi ha d'altres que es financen al 60 o al 70% i el termini de finançament es pot estendre fins a 12 o 15 anys. Condicions i cost: l'empresa que arrenda el bé per utilitzar-lo paga quotes mensuals. Al final de la vida útil d'aquest bé, l'empresa té l'opció de comprar-lo per un valor pactat prèviament o en acabar el contracte. Rènting: és una opció de finançament aliè per a les empreses en cas que vulguin invertir en immobilitzat.

L'empresa de rènting adquireix el bé al proveïdor, i mitjançant un contracte d'arrendament, el lloga a l'empresa. Termini de devolució: no superen als cinc anys. Condicions i cost: no hi ha l'opció de compra al final del contracte, però sí l'opció de renovar el bé en qüestió. Fonts de finançament alienes a curt termini: Préstec a curt termini: generalement, se sol·liciten a les entitats financeres. S'obtenen diners de manera immediata i s'ingressa la quantitat sol·licitada al compte bancari. Condicions i cost: és sol cobrar una comissió d'obertura i una de cancel·lació anticipada.

Pòlissa de crèdit o línia de crèdit: la solen fer servir les empreses per finançar les possibles despeses generades en el cicle d'explotació i consisteix en el fet que l'empresa obté un compte de crèdit, que té un límit de diners del qual podrà disposar a mesura que ho necessiti. Condicions i cost: es paguen interessos per les quantitats utilitzades i un percentatge de comissió per la part que no s'ha utilitzat. Descobert en compte: consisteix a utilitzar recursos per un import superior al saldo del compte corrent.

Condicions i cost: quan es fan servir més diners dels que hi ha en un compte corrent, el banc els concedeix, però cobra uns interessos elevats i una comissió per la quantitat utilitzada (números vermells). Descompte d'efectes: consisteix a anticipar els cobraments dels clients 30, 60, o 90 dies. És a dir, l'empresa presenta els deutes documentals al banc i aquest n'anticipa el valor. Condicions i cost: el banc cobra uns interessos pel valor anticipat dels deutes presentats. Crèdit comercial: l'empresa l'aconsegueix quan queda a deure les compres que efectua als proveïdors durant uns dies. Condicions i cost: per norma general, no hi ha cap cost associat.

Facturatge: és una font de finançament en què l'empresa cedeix el 100% de la facturació d'un client a una entitat financera. Aquesta, cada vegada que rep una factura, anticipa a l'empresa un percentatge del seu valor, normalment el 80%. Condicions i cost: el cost representa un interès del capital anticipat per l'entitat financera. Confirming: serveix per finançar els pagaments a proveïdors a 30, 60, o 90 dies. L'empresa emet paquets de factures que arriben al proveïdor, el banc ofereix al proveïdor l'avançament, i és aquest el que decideix si vol que li anticipin els diners. Condicions i cost: per norma general, no hi ha cap cost associat.

Fons espontanis de finançament: són fons totalment introduïts en l'empresa que no necessiten negociació, com els salaris, les quotes de la Seguretat Social o les retencions d'Hisenda. Condicions i cost: per norma general, no hi ha cap cost associat. Per seleccionar la font de finançament més adequada hem de tenir en compte el grau d'endeutament que pugui assumir l'empresa, el cost que li suposi el deute i el tipus d'inversió.

EL PATRIMONI I ELS COMPTES ANUALS DE L'EMPRESA COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS (Document dinàmic referit a un període determinat) INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ Import net de la xifra de negocis +/- Variació de les existències de productes acabats i en curs Altres ingressos d'explotacions DESPESES D'EXPLOTACIÓ Aprovisionaments - Compres - +/- Variació d'existències mercaderies i matèries primeres (Ei-Ef) Despeses de personal - Salaris - Seguretat Social a càrrec de l'empresa Amortització de l'immobilitzat (és la capacitat comptable del desgast dels immobilitzats) Quota d'amortització = Base a amortitzar (valor d'adquisició - valor residual) / vida útil Altres despeses d'explotació - Subministraments - Lloguer - Reparacions - Assegurances - Manteniment RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (BAII) + Ingressos financers (a arrel d'una inversió financera) - Despeses financeres (préstecs…) RESULTAT FINANCER BENEFICI ABANS D'IMPOSTOS (BAI) - Impost sobre beneficis RESULTAT NET Llibre diari: és el document on l'empresa registra totes les operacions de l'exercici.

DEURE (despeses i inversions) HAVER (ingressos) Entrada de béns i serveis (drets i obligacions) Sortida de béns i serveis (drets i obligacions) BALANÇ DE SITUACIÓ (Document estàtic adquirit a un moment determinat) ACTIU (Conjunt de béns i drets a cobrar de l'empresa) PATRIMONI NET (Conjunt d'aportacions dels socis i del que ha generat l'empresa) I PASSIU (Obligacions de l'empresa a pagar) ACTIU NO CORRENT o FIX (+18 mesos) Immobilitzat intangible: Aplicacions informàtiques Concessions administratives, propietat industrial i drets de traspàs Investigació i desenvolupament Immobilitzat material: Terrenys i béns naturals Construccions Instal·lacions tècniques Maquinària Utillatge Mobiliari Elements de transport Equips per a processos d'informació Altre immobilitzat material Inversions immobiliàries: Inversions en Terrenys i béns naturals Inversions en Construccions Valors de renda fixa Inversions financeres a llarg termini: Interessos de deute Cotització d'accions a borsa Altres Amortitzacions acumulades PATRIMONI NET o RECURSOS PROPIS Capital o capital social Reserves (Beneficis no repartits) Reserva legal Reserves voluntàries Reserves estatuàries Resultat de l'exercici PASSIU NO CORRENT (+18 mesos) Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit PASSIU CORRENT (-18 mesos) Proveïdors Creditors per prestació de serveis Proveïdors d'immobilitzat a curt termini Deutes a curt termini amb entitats de crèdit Deutes a curt termini Hisenda Pública creditora per conceptes fiscals Organismes de la Seguretat Social creditors ACTIU CORRENT o CIRCULANT (-18 mesos) Existències: Mercaderies Envasos i embalatges Productes en curs Productes acabats Matèries primeres Deutors comercials i altres comptes a cobrar Clients Deutors Hisenda Pública deutora per diversos conceptes Organismes de Seguretat Social deutors Inversions financeres a curt termini Efectiu i altres actius líquids Bancs i institucions de crèdit Caixa TOTAL ACTIU TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU ANÀLISI I LA INTERPRETACIÓ DE LA INFORMACIÓ COMPTABLE El fons de maniobra: és la part d'actiu corrent finançat amb recursos permanents.

Fons de maniobra = Actiu corrent - Passiu corrent Excepció: Els supermercats i les superfícies comercials solen tenir un fons de maniobra negatiu. Les diverses situacions financeres a l'empresa: Estabilitat financera total: - Causes: l'empresa únicament es finança amb recursos propis. - Conseqüències: total seguretat, però no aprofita l'efecte positiu del finançament. - Actuació: endeutar-se moderadament per augmentar la rendabilitat. Estabilitat financera normal - Causes: fons de maniobra positiu. - Conseqüències: és la situació ideal per a l'empresa. - Actuació: controlar que el fons de maniobra sigui el necessari per a l'activitat.

Suspensió de pagaments Concurs de creditors - Causes: fons de maniobra negatiu. - Conseqüències: no es pot pagar els deutes a curt termini. - Actuació: ampliar el termini de pagament als proveïdors, planificar millorar la seva tresoreria i refinançar els deutes. Desequilibri financer a llarg termini - Causes: el patrimoni net és zero. - Conseqüències: descapitalització i solvència compromesa. - Actuació: renegociar deutes i ampliar el capital. Fallida - Causes: fons de maniobra negatiu, pèrdues, passiu més gran que l'actiu. - Conseqüències: descapitalització i pèrdua total de la solvència. - Actuació: molt difícil situació.

Redefinir l'activitat de l'empresa, augmentar el capital, o l'empresa desapareix.

RÀTIOS FINANCERES (un valor més petit a l'òptim pot indicar problemes per afrontar els pagaments i més alt pot manifestar que l'empresa pot estar perdent la rendibilitat dels seus actius) Liquiditat = Actiu corrent / Passiu corrent (valor orientat entre 1,5 i 2) Tresoreria = (Realitzable + Disponible) / Passiu corrent (el valor ha de ser prop d'1) Disponibilitat = Disponible / Passiu corrent (valor òptim entre 0,3 i 0,4) Solvència (ràtio de garantia) = Actiu / Deutes (valor superior a 1 i pròxim a 2) Endeutament = Deutes / Total Patrimoni Net i Passiu (valor entre 0,4 i 0,6) Estructura del deute = Passiu corrent / Deutes (valor molt proper a 0) INDICADORS DE LA RENDIBILITAT DE L'EMPRESA Rendibilitat econòmica (Return On Assets) = BAII/Total Actiu (el resultat ens indica la quantitat que està guanyant l'empresa per cada 100€ invertits abans de descomptar interessos i impostos, com més alt sigui aquesta ràtio millor) Rendibilitat econòmica = Marge · Rotació = BAII/Vendes · Vendes/Actiu Rendibilitat financera (Return On Equity) = Benefici net/Patrimoni net (mesura la remuneració als propietaris de l'empresa, com més alt sigui, més grans seran els beneficis obtinguts pels inversors) L'efecte palanquejament és la relació entre recursos aliens i recursos propis d'un negoci o empresa.

L'efecte palanquejament és positiu quan la rendibilitat econòmica és superior al cost del finançament aliè.

Cost del finançament aliè de l'empresa (CFA) = despeses financeres/passiu Rendibilitat de les vendes = BAII/Import Net de la xifra de vendes (indica quina ha estat l'aportació relativa de les vendes al nivell de benefici, quant més alt és l'indicador, més rendible són les vendes) ANÀLISI PATRIMONIAL Variació absoluta = A2 - A1 Variació relativa = Composició estructural A1 % A2 % Variació absoluta Variació relativa ANC 9390 68,27% 11800 69,01% 2410 25,67% AC 4365 31,73% 5300 30,99% 935 21,42% TOTAL ACTIU 13755 100% 17100 100% 3345 24,32% PN 8437 61,34% 10000 58,48% 1563 18,53% PNC 3000 21,81% 4200 24,56% 1200 40% PC 2318 16,85% 2900 16,96% 582 25,11% TOTAL PN I PASSIU 13755 100% 17100 100% 3345 24,32% EL MODEL DE NEGOCI El model de negoci és l'eina que recull els elements bàsics que mostren el funcionament d'una empresa, en funció del tipus de resposta que dona a una o a diverses necessitats del mercat.

És la fórmula que s'ha de seguir per aconseguir l'èxit de l'empresa. Models de negoci tradicionals: no fan servir la nova tecnologia a favor seu i se serveix dels canals de comunicació i distribució bàsics. - Petit comerç: fa referència a la venda d'un producte al detall. Ex: una botiga de fruita i verdura en un barri de la ciutat. Elements bàsics: client i canal, proposta de valor, recursos i despeses i ingressos. - Franquícia: és un model de negoci en què el propietari d'una empresa reconeguda ven a un tercer els drets per explotar la seva marca. Ex: Mc Donald's. Elements bàsics: franquiciat, proposta de valor i franquiciador. - Fabricant: cosisteix únicament en produir el producte.

Ex: Apple. - Distribuïdor: consisteix en adquirir els productes del fabricant i transportar-los fins als punts de venda finals o als clients. Ex: Amazon. PATRONS DE MODELS DE NEGOCI: són els models de negoci que tenen organitzacions, relacions o comportaments semblants entre els elements que els componen. Model de negoci basat en la gratuïtat: freemium: són aquells on bona part dels serveis s'ofereix sense cap cost, tot i que hi ha un petit paquet de serveis de pagament (prèmium) per a alguns clients que volen gaudir de condicions més beneficioses. Ex: Spotify (permet escoltar música sense límit d'hores a canvi d'introduir publicitat esporàdicament), Google Drive (és gratuït fins a 15 GB)...

Hi ha moltes maneres de plantejar aquest model basat en la gratuïtat que s'ofereixi: - Capacitat: restringir l'ús a un nombre determinat de vegades que s'utilitza o a un màxim de dades emmagatzemades. - Temps: oferir un determinat període de prova per fer servir el servei o el bé. Passat aquest temps, es bloqueja i s'exigeix un pagament per tornar-se a activar. - Serveis bàsics: es permet l'accés de manera gratuïta a determinades aplicacions bàsiques i s'ha de pagar per utilitzar les més avançades. - Publicitat: per poder gaudir del servei sense talls de publicitat, s'ha de pagar. - Ús: oferir un nombre limitat de llicències i permetre ampliar-les si es paga.

Model de negoci long tail: consisteix a vendre menys quantitats de més productes (poques unitats de molts productes). Està compost per molts articles diferents que tenen poca demanda. Ex: la venda per catàleg, es té una long tail de productes. La tecnologia digital ho ha canviat tot, l'abast és infinit i accessible per a pràcticament tothom. Es pot arribar a qualsevol usuari o veta de mercat (està composta per un nombre reduït de persones o empreses que comparteixen característiques i necessitats semblants). Model de negoci multiplataforma o multilateral: tenen com a finalitat reunir com a mínim dos grups de clients interdependents.

Aquestes tenen valor per a un grup o segment de mercat només si l'altre o els altres i són presents. Ex: BlaBlaCar (plataforma que connecta conductors amb passatgers per viatjar amb cotxe compartit), AirBnB (plataforma que posa en contacte persones que ofereixen un allotjament temporal en propietats seves amb altres que necessiten allotjar-se durant un temps al lloc que s'ofereix)... Model de negoci basat en aplicacions mòbils: una aplicació mòbil és una aplicació de programari que es pot utilitzar en dispositius mòbils, tauletes, ordinadors…

Hi ha empreses que ho fan servir de manera professional, com a ajuda per fer una gestió concreta, o inclús empreses que s'encarreguen de crear aplicacions que responen les necessitats d'altres entitats. Model d'esquer i ham: consisteix a oferir un producte bàsic a un preu molt baix, sovint amb pèrdues (esquer), i fer el negoci amb els recanvis. Ex: Nespresso (la cafetera és l'esquer i les càpsules l'ham). Model de negoci marketplace: és una plataforma digital que reuneix diversos venedors i una gran varietat de productes. El marketplace actua com a intermediari en el procés de compravenda amb diferents tarifes o comissions per als venedors. Ex: Amazon, AliExpress, eBay…

Altres models de negoci: - De subscripció: els clients paguen una tarifa recurrent a canvi d'accedir de manera continuada a un producte o servei. Ex: Netflix o Spotify. - D'afiliació: es basa en la promoció de productes o serveis de tercers a canvi d'una comissió per cada venda o acció generada. Ex: programes d'afiliació d'Amazon on els afiliats guanyen una comissió per cada compra feta a través del seu enllaç d'afiliat. - De publicitat: les empreses ofereixen plataformes gratuïtes als usuaris, mitjançant les quals altres empreses publiciten el seu producte o servei.

Ex: les xarxes socials com Instagram proporcionen la seva plataforma de manera gratuïta als usuaris per connectar-se i compartir contingut. - Producte com a servei (PaaS): les empreses ofereixen accés a una plataforma o programari com a servei, generalment mitjançant una subscripció. Ex: el motor d'aplicacions de Google. - Circular: es basa en el disseny de productes i serveis per optimitzar l'ús de recursos i minimitzar el malbaratament. Ex: models de lloguer, reutilització, reciclatge… - Comerç electrònic o eCommerce: consisteix en la compra i venda de productes o serveis a través d'internet. Ex: Amazon. - B2B (Business to Business): les transaccions comercials es realitzen entre empreses.

Ex: un fabricant de components electrònics venent els seus productes a una empresa de fabricació de dispositius electrònics. - B2C (Business to Consumer): les transaccions comercials es realitzen directament entre una empresa i els consumidors finals. Ex: una botiga de roba venent peces de vestir a clients individuals. - P2P (Peer to Peer) o també anomenat C2C: implica transaccions directes entre individus, sense la participació d'una empresa com a intermediari. Ex: Wallapop, Vinted - B2A (Business to Administration) o B2G (Bussines to Government): es refereix a transaccions comercials entre empreses i entitats governamentals o administratives.

Ex: una empresa que proporciona serveis de consultoria a una agència governamental. - A2C (Administration to Consumer) o G2C (Government to Consumer): implica l'entrega de serveis governamentals directament als consumidors finals. Ex: l'emissió de documents d'identitat o llicències de conduir per part del govern. - A2B (Administration to Business): es refereix a l'entrega de serveis governamentals a empreses. Ex: l'emissió de llicències comercials o permisos de construcció. - De servitització de la indústria: empreses es dirigeixen als seus clients per oferir serveis relacionats amb el seu producte. Ex: Fer revisió de la caldera.

En addició a vendre energia, una empresa energètica podria oferir serveis de manteniment dels seus productes on els clients paguen per l'ús de l'equip i els serveis associats. LA INNOVACIÓ EN ELS MODELS DE NEGOCI LA INNOVACIÓ EN L'EMPRESA El concepte d'innovació ha variat al llarg del temps i s'ha anat tornant cada vegada més ampli. Una innovació és un producte o procés nou o millorat que presenta una diferència significativa respecte als productes o processos anteriors, i que s'ha introduït en el mercat o en l'ús de l'empresa. Tipus d'innovació: Segons l'àrea de millora: Innovació de producte: Bé o servei nou millorat.

Ex: introducció de millores que en faciliten l'ús, afegit de noves prestacions, increment de la durabilitat, millora de l'eficiència… Innovació de procés: - Elaboració del producte. Ex: ús de materials més sostenibles o de fonts d'energia alternatives… - Distribució i logística. Ex: canvis en l'estructura del magatzem… - Màrqueting, venda i servei postvenda. Ex: canvis en l'estratègia de preus o de promoció dels productes… - Sistemes d'informació i comunicació. Ex: canvi en els programes d'emmagatzematges i gestió de dades recollides per l'empresa, millora de la intranet de l'empresa… - Administració i gestió.

Ex: modificar l'estructura organitzativa de l'empresa, creació d'aliances amb altres empreses… - Desenvolupament de productes i processos. Ex: incloure noves tecnologies per millorar processos, proposar i provar canvis per adaptar el producte a noves preferències del consumidor… Segons la magnitud de l'impacte: Innovació radical: canvis revolucionaris en la tecnologia i representen punt d'inflexió per pràctiques existents. Ex: comerç a través d'internet o la distribució de música en streaming. Innovació incremental: S'afegeix o se substitueix una part del producte o servei. Ex: canviar l'envàs per un de més còmode o fabricat amb materials reciclable.

Segons el sector que afecten: Innovació tecnològica: creació de noves tecnologies o nova combinació de les preexistents. Ex: telèfons intel·ligents, nanorobots… Innovació social: canvia de manera significativa el sistema social. Ex: mira de donar resposta a problemes molt complexos, com la pobresa, el canvi climàtic… Innovació educativa: incorporació de pràctiques i estratègies destinades a la millora de l'aprenentatge. Ex: tècniques de treball cooperatiu… ESTRATÈGIES D'INNOVACIÓ Estratègia ofensiva o de líder tecnològic: accedeix a nous mercats introduint nous productes i processos permanents. Ser líder tecnològic suposa assumir un elevat cost en la inversió d'R+D.

Estratègia defensiva o de seguidor tecnològic: necessita ser capaç de reaccionar en poc temps. Sovint recorre a acords de llicències i patents. Estratègia imitativa: imita altres empreses aprofitant algun avantatge competitiu. Ex: Algunes companyies xineses imiten productes existents aprofiten els preus baixos de la mà d'obra. Estratègia oportunista o de veta: l'empresa analitza els punts febles de la competència i se centra en un segment de mercat per al qual té un punt més fort. Estratègia dependent: consisteix a establir relacions estables i duradores amb altres empreses. Ex: una empresa petita que produeix un component important per a la fabricació d'automòbils.

Estratègia tradicional: estratègia basada a fer sempre el mateix i de la mateixa manera, llevat que el mercat o el client específic imposi noves maneres o demani noves característiques. Suposa la mínima inversió en R+D (Recerca i Desenvolupament). Transformació digital i món VICA: El món VICA fa referència a aquest ritme de canvis constants i temps difícils que envolta el context dels negocis que podem descriure com a volàtil (es refereix al fet que l'entorn canvia o varia amb facilitat i de manera poc previsible), incert (falta de seguretat i certesa), complex (s'ha de canviar la feina coneguda i anar adaptant tecnologies innovadores) i ambigu (sorgeixen contradiccions).

L'empresa ambidextra: és la que utilitza la innovació per aconseguir, de manera simultània, l'explotació del negoci actual i l'exploració de nous camps d'acció. Es dedica a modernitzar el present i construir el futur. Ex: Amazon és una empresa ambidextra. Sempre busca maneres de fer que les compres de moda per internet siguin més fàcils per als clients. En la definició d'empresa ambidextra es parla dels conceptes explotació i exploració. L'explotació representa el present, l'exploració es prepara per operar en èpoques de futur. El fonament per aconseguir innovar en l'empresa de manera contínua és l'experimentació. Experimentar és provar alguna cosa per veure si funciona o no.

El desenvolupament àgil de productes: les idees es converteixen ràpidament en productes (creació). La resposta es registra i valora (mesurament). A partir de les respostes dels consumidors s'aprèn què s'ha de mantenir o canviar (aprenentatge). EINES PER INNOVAR EN MODELS DE NEGOCI I GESTIÓ Eines que es poden utilitzar per innovar en models de negoci. Mapa d'empatia: és una eina que permet personalitzar, caracteritzar i conèixer el prototip de client de l'empresa. Per a fer un mapa d'empatia cal segmentar, humanitzar, empatitzar i validar. Creativitat: per innovar en el model de negoci cal aplicar la creativitat.

La creativitat és la capacitat de pensar fora del que està establert, de generar noves idees, conceptes o noves associacions entre idees que permetin trobar noves solucions originals. Hi ha persones que utilitzen un raonament lògic i estructurat (pensament convergent), mentre que d'altres són més creatives (pensament divergent). El doble diamant és un model de procés de disseny en què es mostra el procés d'innovació i millora continuada dins de l'empresa que combina processos divergents i convergents.

Les idees per a la innovació dels models de negoci poden ser: - Impulsat pels recursos - Impulsat pels clients - Impulsat per l'oferta - Impulsat per les finances - Impulsat per diversos blocs alhora Matriu ERIC i oceans blaus: La matriu ERIC és un quadrant de quatre espais amb l'objectiu dels quals és qüestionar el model de negoci i plantejar accions que permetin a l'empresa diferenciar-se de la competència i crear valor. Les quatre preguntes de la matriu ERIC són què eliminar, què reduir, què incrementar i què crear. L'estratègia de l'oceà blau és la recerca simultània de diferenciació i costos baixos per obrir un nou espai, o veta de mercat, que encara no ha estat explorat pel comerç.

Es crea una nova demanda sense competència. Eines per comunicar, organitzar i sintetitzar idees: - El visual thinking: és una tècnica que consisteix a convertir les idees en imatges. - Dibuixos, esquemes, diagrames… - Notes autoadhesives Eines de presentació d'un projecte o idea: - La narració d'històries o storytelling: és una eina per fer arribar missatges de manera efectiva a una audència utilitzant paraules, imatges, música o sons que creïn històries que commouen i emocionen. - El discurs a l'ascensor o elevator pitch: és una exposició per presentar un projecte que ha de ser impactant, àgil i ràpida, ja que ha de durar entre 45 segons i un minut.

L'ESTRUCTURA DEL PLA D'EMPRESA LA CREACIÓ DEL PLA DE NEGOCI El pla de negoci és un document en què es desenvolupa una idea o un projecte d'empresa a partir d'una iniciativa emprenedora. Conté una descripció ordenada i justificada del projecte, amb els elements que el componen, i explica el procés de formació, la planificació i l'organització del model de negoci.

ESTRUCTURA DEL PLA DE NEGOCI: - Presentació - Idea de negoci - Descripció de l'activitat - Nom de l'empresa - Persones emprenedores - Pla de màrqueting - Estudi de mercat - Estratègia de màrqueting - Pla de producció - Processos productius - Recursos materials - Existències - Estructura de costos - Recursos humans - Pla d'inversió i finançament - Inversions previstes - Estudi de les fonts de finançament - Forma jurídica i aspectes legals - Elecció de la forma jurídica - Tràmits documentals - Viabilitat juridicolegal El pla de negoci ha de: - Descriure el model de negoci que es vol desenvolupar - Estudiar la viabilitat del model de negoci: Estudi de la viabilitat comercial: Anàlisi DAFO, estratègia de màrqueting.

Estudi de la viabilitat econòmica: Càlcul del llindar de rendibilitat (punt mort). Estudi de la viabilitat financera: Càlcul de la VAN i la TIR. Estudi de la viabilitat legal: Compliment de la normativa mercantil, mediambiental… PRESENTACIÓ DEL PLA DE NEGOCI El pla de negoci ha de ser una carta de presentació perquè els futurs inversors, clients o proveïdors coneguin el projecte d'iniciativa empresarial. La presentació del pla de negoci ha de contenir: idea de negoci, descripció de l'activitat, nom de l'empresa i les persones emprenedores.

Eines de presentació: - Narrativa de marca (storytelling): Explicar el model de negoci a través d'imatges, música i paraules, de manera senzilla descriure l'essència de la idea de negoci. - Micropresentació (elevator pitch): Presentar de manera ràpida, àgil i directa el model de negoci, no més extens d'un minut. - Llenç de model de negoci (canvas): Representar de manera visual l'essència i desenvolupament de la idea de negoci. EL PLA DE MÀRQUETING El pla de màrqueting estudia la viabilitat comercial del model de negoci. Estudi de mercat: analitza les característiques del mercat en què operaria el model de negoci.

Anàlisi de l'entorn Anàlisi de la competència Anàlisi dels consumidors Proposta de valor i factor diferencial Estudi de la localització Entorn general o macroentorn (PESTEL). Entorn específic o microentorn (Porter). Estudiar el conjunt d'empreses amb les quals comparteix el mercat del mateix producte i lluita per captar l'atenció dels consumidors. Estudiar les necessitats dels consumidors i els seus hàbits de compra. Determinar el valor que l'empresa aporta amb la seva activitat, la rellevància de la creació de valor i l'existència d'un factor diferencial (estratègia dels oceans blaus).

En molts negocis, la localització física és fonamental: cal analitzar les possibles ubicacions geogràfiques i estudiar les localitzacions alternatives. EL PLA DE PRODUCCIÓ El pla de producció és la part del pla de negoci en què s'indiquen els aspectes relacionats amb l'organització de la producció i els recursos necessaris per fabricar els productes o prestar els serveis. Elements del pla de producció: Processos productius: descripció de les activitats productives que es faran en l'empresa i que són necessàries per fabricar el producte o subministrar el servei. Recursos materials: equipaments necessaris per produir (maquinària, instal·lacions, equips informàtics, edificis, tecnologia…).

Existències: si l'empresa necessita tenir materials emmagatzemats, se n'ha de detallar la naturalesa i tota la logística necessària per obtenir-los. Estructura de costos: descripció de l'estructura de les despeses de l'empresa i la seva classificació en fixos i variables. És fonamental tenir una previsió detallada de l'estructura de costos per poder prendre decisions estratègiques per determinar el preu de venda o sobre altres qüestions.

Recursos humans: cal definir la plantilla de l'empresa i indicar-ne l'estructura organitzativa, incloent-hi la informació següent: - Descripció de tots els llocs de treball - Especificació de les funcions, les competències i les responsabilitats de cada lloc de treball - L'organigrama de l'empresa - El sistema de contractació i previsió de necessitats de personal - L'estructura salarial de l'empresa EL PLA D'INVERSIÓ I FINANÇAMENT Tot model de negoci necessita, poc o molt, invertir recursos i finançar-los d'alguna manera. - El primer pas és fer una previsió de les inversions necessàries i pressupostar l'import total mitjançant un pla d'inversió.

El pas següent és valorar la inversió i comparar-la. Per fer-ho s'utilitzen les tècniques: termini de recuperació, VAN i TIR. - Tot seguit, cal elaborar un pla de finançament: una previsió de l'origen dels fons de diverses fonts de finançament d'acord amb l'import del pla d'inversió. L'ELECCIÓ DE LA FORMA JURÍDICA I ASPECTES LEGALS Factors que cal tenir en compte en l'elecció de la forma jurídica: - Responsabilitat dels socis - Capital mínim - Nombre de socis - Fiscalitat Un cop triada la forma jurídica, cal saber quins tràmits documentals i quin procés administratiu s'han de fer per completar la constitució formal de l'empresa.

Certificat negatiu del nom de la societat Notaris Hisenda Seguretat Social Ajuntament Seleccionar una denominació per a l'empresa i comprovar al Registre Mercantil que no la té registrada cap altra companyia. - Estatus de la societat. - Escriptura pública. - Sol·licitud del NIF. - Declaració censal. - Alta en l'IAE. - Legalització de llibre oficials. - Inscripció de l'empresa. - Afiliació i alta en la cotització de les persones contractades. - Llicència d'activitat. - Llicència d'obres. - Permisos específics segons l'activitat econòmica.

Finalment, cal saber la viabilitat juridicolegal del model de negoci, és a dir, cal tenir en compte el marc legal de l'activitat de l'empresa i comprovar que es compleix la normativa jurídica, laboral, mercantil, mediambiental, fiscal, etc. L'anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) permet estudiar els quatre factors que caracteritzen el pla de negoci, agrupats en els factors interns (fortaleses i debilitats) i els factors externs (oportunitats i amenaces). Es tracta d'observar com poden influir en les possibilitats d'èxit. Amb aquesta anàlisi es pretén estudiar la realitat interna i externa del pla de negoci. Debilitats: aspectes en què la competència ens supera.

- Recursos humans desmotivats i sense motivació. - Objectius poc clars. - Tecnologia obsoleta. - Recursos econòmics insuficients. Amenaces: impediments o dificultats de l'entorn. - Aparició de nous competidors. - Aparició de productes substitutius. - Augment dels tipus d'interès bancari. - Mercat en crisi. Fortaleses: aspectes en què superem a la competència. - Recursos humans capacitats. - Objectius clars. - Tecnologia d'última generació. Oportunitats: possibilitat d'explotar un valor afegit o avantatges competitius. - Augment demogràfic. - Mercat en creixement. - Possibilitat d'explotació. - Aparició de noves tecnologies.

El llenç de model de negoci o model Canvas: és una eina estratègica per desenvolupar i mostrar un model de negoci de…