Guia per al Funcionament de l'Empresa i el Disseny de Models de Negoci

I 120 flashcards i 80 preguntes més al document.

Text del document

FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI TEMA 1: ECONOMIA I ESCASSETAT. L'EMPRESA I EL SEU ENTORN.............................5 1.1. Anàlisi de la relació entre l'escassetat de recursos i les necessitats com a problema bàsic de l'economia............................................................................................................5 1.2. Identificació de les característiques del perfil emprenedor......................................... 7 Explica les barreres invisibles que dificulten que les dones accedeixin a càrrecs directius o de responsabilitat, tot i tenir la mateixa formació i experiència que els homes.

Aquesta teoria visibilitza les desigualtats de gènere presents en l'àmbit laboral a causa de les barreres estructurals i de gènere....................................................................................... 8 1.3. Caracterització de les empreses que incorporen la responsabilitat social corporativa (RSC) i els objectius el desenvolupament sostenible (ODS) en un món més solidari i sostenible........................................................................................................................... 8 al 1.4. Classificació de les empreses............................................................................... 10 1.5.

Identificació del marc jurídic que regula l'activitat empresarial................................. 10 1.6. Localització i dimensió de l'empresa com a elements caracteritzadors de la realitat empresarial.......................................................................................................................13 1.7. Anàlisi de tendències i variables macroeconòmiques de l'entorn del model de negoci...............................................................................................................................16 TEMA 2: EL MODEL DE NEGOCI DE GESTIÓ................................................................... 19 2.1.

Les àrees funcionals de l'empresa............................................................................19 2.2. La direcció empresarial. Anàlisi de decisions estratègiques de planificació, gestió, presa de decisions i optimització d'activitats, recursos i associacions. Identificació de les estructures organitzatives................................................................................................ 20 2.3. La gestió dels recursos humans. La contractació i les relacions laborals de l'empresa. Les polítiques d'igualtat a les empreses.........................................................25 2.4.

Àrea de producció: Descripció del procés productiu i valoració de l'eficiència i la productivitat en l'ús dels recursos.................................................................................... 28 2.5. Determinació de l'estructura d'ingressos i costos de la idea de negoci plantejada, calculant-ne el llindar de rendibilitat o punt mort..............................................................29 2.6. Establiment d'estratègies comercials i de màrqueting oportunes............................. 31 2.7.

Anàlisi de l'estructura de les inversions i de les fonts de finançament, i selecció justificada de les més adients.......................................................................................... 35 Interpretació del resultat de la TIR................................................................................... 37 2.8. Elaboració dels comptes anuals: Balanç de Situació i Compte de Pèrdues i Guanys.. 40 2.9. Anàlisi de resultats: estudi dels estats financers, anàlisi i interpretació de la informació comptable.......................................................................................................

43 INDICADORS DE LA RENDIBILITAT DE L'EMPRESA....................................................... 46 RENDIBILITAT ECONÒMICA............................................................................................... 46 RENDIBILITAT FINANCERA.................................................................................................46 RENDIBILITAT DE LES VENDES.........................................................................................46 TEMA 3: PATRONS DE MODEL DE NEGOCI I EINES PER INNOVAR EN MODELS DE NEGOCI I GESTIÓ................................................................................................................ 47 3.1.

Comparació entre diferents models de negoci, com són:......................................... 47 3.2. Apreciació de la recerca, el desenvolupament i la innovació....................................47 3.3. Anàlisi i valoració de les estratègies d'innovació en casos reals i ficticis:.................48 3.4. Eines per innovar en els models de negoci i de gestió............................................. 50 3.5.

Eines originals per presentar un projecte o idea:......................................................52 TEMA 4: ESTRATÈGIA EMPRESARIAL I ÚS DE MÈTODES PER L'ANÀLISI DE LA REALITAT EMPRESARIAL...................................................................................................53 4.1. Disseny, planificació, gestió i comunicació amb rigor, iniciativa i creativitat d'un......53 projecte empresarial.........................................................................................................53 4.2. Avaluació de models de negoci.................................................................................53 4.3.

Definició de la proposta de valor, els canals, les relacions amb clients, segmentació de clients, les fonts d'ingressos, les activitats clau, els recursos necessaris, les associacions o aliances i l'estructura de costos:..............................................................55 4.4. Validació del model de negoci: Lean Startup. Desenvolupament de clients. Desenvolupament de producte àgil..................................................................................56 4.5. Protecció de la idea, del producte i de la marca del negoci......................................56 TEMA 1: ECONOMIA I ESCASSETAT. L'EMPRESA I EL SEU ENTORN 1.1.

Anàlisi de la relació entre l'escassetat de recursos i les necessitats com a problema bàsic de l'economia. Concepte economia: És la ciència que estudia la manera de satisfer les necessitats humanes gestionant l'escassetat de recursos. Els factors de producció i les necessitats Necessitat sensació de carència d'alguna cosa. La piràmide de Maslow recull els diferents tipus de necessitats des de les més bàsiques (fisiològiques) a les més espirituals (autorealització). Primàries relacionades amb la subsistència (alimentació, vestimenta) Secundàries augmenten el benestar (tenir mòbil) Béns i serveis Les empreses han de crear i produir béns i serveis per satisfer les necessitats de la societat.

Classificació Segons la naturalesa Béns de consum satisfan directament les necessitats humanes. Ex: pizza, mòbil Béns de capital satisfan indirectament les necessitats humanes. Ex: màquina d'una fàbrica, ordinador d'una oficina En funció del caràcter Béns lliures il·limitats i no pagues per tenir-ho. Ex: aigua, aire Béns comuns Es paguen de manera indirecta. Ex: Parc Béns econòmics i serveis limitats i pagues per tenir-ho. Ex: cotxe, casa Factors de producció/recursos productius ajuden a produir béns i serveis. També s'ha de servir d'una tecnologia, que permet combinar-los i millorar-ne el rendiment, i d'una organització empresarial, que ajuda a millorar la gestió dels factors productius.

Tipus: Recursos naturals: Les primeres matèries que formen un producte i que s'obtenen de la natura (la farina, la sal, l'aigua, el llevat i l'energia per fer pa). Treball: La mà d'obra necessària per desenvolupar l'activitat productiva. Capital: Els béns d'inversió necessaris per produir (per exemple, per fer pa): maquinària (un forn), instal·lacions i edificis (el local) o recursos financers. Tecnologia: La manera de combinar els factors de producció en forma de procediments productius (es pot fer pa de manera industrial/artesanal/casolana).

Organització empresarial: La direcció dels procediments i la gestió dels recursos productius (la producció de pa implica que els processos i les etapes de la producció estiguin organitzats). El paper dels agents econòmics i la relació entre ells Agents econòmics: Per dur a terme les fases de l'activitat econòmica cal que algú s'encarregui de prendre les decisions: els agents econòmics. N'hi ha de tres tipus: Famílies: Agents que prenen les decisions sobre què consumir. Són les propietàries d'alguns dels factors de producció, sobretot del treball i són les que consumeixen els béns i serveis. Empreses: Produeixen i distribueixen, per tant, creen els béns i serveis i després els comercialitzen.

Sector públic: Agent que està format per les diferents administracions públiques, l'objectiu bàsic és regular l'economia així com procurar el benestar de la societat al seu conjunt. Com es relacionen? Amb el flux circular de la renda, el qual sorgeixen dos corrents que van en diferent sentit: Fluxos reals operacions amb béns i serveis. Fluxos monetaris obligacions contretes per les operacions econòmiques s'anomena flux financer, que pot ser d'entrada (cobrament o expectativa de cobrament) o de sortida (pagament o expectativa de pagament). És circular perquè amb les rendes que paguen les empreses a les famílies (sous), aquestes compren els béns i serveis a les empreses (es retroalimenten).

Com més els paguin les empreses a les famílies, més els beneficiarà perquè en compraran més. 1.2. Identificació de les característiques del perfil emprenedor Habilitats que demana el mercat de treball La persona emprenedora: Diferència entre empresari i emprenedor: L'empresari/ària és qui gestiona el projecte empresarial i ha de tenir habilitats en direcció, finances i gestió de personal. L'emprenedor/a és qui inicia el projecte, detecta una oportunitat a partir d'una idea innovadora i assumeix riscos econòmics per posar en marxa el seu propi negoci, buscant beneficis econòmics i socials. Característiques que defineixen la persona emprenedora: Creativitat, enginy, visió i innovació.

Cal tenir una idea i, si és possible, un projecte nou que no existeixi. S'ha de tenir aptitud innovadora i s'han de buscar oportunitats. Passió i motivació. Han d'estar motivades, creure en el seu negoci i dedicar-s'hi plenament. Lideratge i confiança en elles mateixes. Hauran de liderar equips i els hauran de transmetre entusiasme, confiança en el projecte i ganes de treballar. Perseverança. Han de tenir clar que els èxits no arribaran de seguida i que, segurament, s'hauran d'esquivar molts obstacles. Nòmades del coneixement (knowmads) El coneixement és clau per a la diferenciació de les empreses, que valoren molt les persones capaces de generar i desenvolupar coneixement.

En un nou paradigma empresarial generat per la societat del coneixement i la indústria. D'aquí neix la figura del knowmad (figura empresarial), una persona jove (25-35 anys), qualificada, autònoma i amb habilitats digitals, que sap adaptar-se a entorns canviants, treballar en diversos projectes i moure's pel mercat laboral amb flexibilitat (teletreball). Poden ser: emprenedors o autònoms, poden col·laborar amb altres knowmads o formar part de les empreses en diferents llocs de treball.

Característiques: Adaptables Autodidactes Creatius Digitals Independents Resilients Paper de la dona emprenedora L'emprenedoria femenina ha guanyat importància amb l'avenç de la igualtat d'oportunitats, però encara hi ha obstacles que dificulten el desenvolupament professional de les dones, sobretot en l'àmbit emprenedor. Dificultats que tenen: Falta de referents: Hi ha dones referents en l'economia i altres sectors, però no tenen la mateixa visibilitat ni oportunitats que els homes. Això dificulta que les dones joves tinguin models a seguir. Estereotips de gènere: La percepció històrica de la dona com a dèbil frena el seu progrés emprenedor.

Cal canviar aquesta imatge i destacar la seva capacitat de decisió i resolució. Conciliació de la vida professional i la familiar: Moltes dones han d'assumir responsabilitats domèstiques a més del seu projecte professional, fet que limita el seu avanç laboral. Discriminació de gènere: Encara hi ha situacions on no es reconeix l'autoritat d'una dona al capdavant d'un negoci, o se l'exclou de cercles empresarials pel fet de ser dona. Accés a finançament: Les dones emprenedores reben menys suport financer, sovint per prejudicis conscients o inconscients. Conclusió: Encara cal avançar molt per garantir la igualtat d'oportunitats en l'emprenedoria.

La bretxa salarial és una mostra clara de la desigualtat actual. La teoria del sostre de vidre (Gay Bryant, 1984) Explica les barreres invisibles que dificulten que les dones accedeixin a càrrecs directius o de responsabilitat, tot i tenir la mateixa formació i experiència que els homes. Aquesta teoria visibilitza les desigualtats de gènere presents en l'àmbit laboral a causa de les barreres estructurals i de gènere. 1.3. Caracterització de les empreses que incorporen la responsabilitat social corporativa (RSC) i els objectius el desenvolupament sostenible (ODS) en un món més solidari i sostenible.

Actuacions que duen a terme les empreses quant a RSC És la integració voluntària per part de les empreses de preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials, processos productius i relacions amb els clients, proveïdors, treballadors, accionistes… Busca anar més enllà de l'acompliment estricte de la legislació o de guanyar diners. Àmbits que engloba Responsabilitat mediambiental Responsabilitat comunicativa Responsabilitat amb els treballadors Responsabilitat amb el mercat Eines de la RSC: El codi de conducta intern (Codi ètic) És un document que recull les normes i valors que han de seguir tant els treballadors com els directius d'una empresa.

Indica com s'han de comportar amb els companys, clients, proveïdors i altres persones relacionades amb l'empresa. Tracta temes com l'honestedat, el respecte, la confidencialitat i la cura pel medi ambient, per garantir un comportament correcte i responsable. El balanç social És un document voluntari que serveix per mesurar de manera esquematitzada el compromís d'una empresa amb la responsabilitat social. Recull de manera clara les accions que fa en temes com la gestió dels treballadors, el respecte pel medi ambient, l'ajuda a la comunitat, l'ètica o la sostenibilitat. Quantifica les dades socials de l'empresa i en fa un seguiment per prevenir possibles anomalies.

Els ODS relacionats amb el sector empresarial: 7, 9 i 12 Són una sèrie d'objectius globals que formen part de l'Agenda 2030, per aconseguir un món més just, igualitari i sostenible. ODS 7: Energia neta i assequible. Busca assegurar l'accés universal, segur, sostenible i modern a l'energia per a tothom. ODS 9: Indústria, innovació i infraestructures. Busca impulsar el desenvolupament econòmic sostenible, afavorint la creació d'ocupació i fomentant la innovació tecnològica. ODS 12: Consum i producció responsables. Promou un model de consum i producció sostenibles (reducció de residus i l'ús eficient de recursos, la gestió adequada de residus i producció responsable amb el medi ambient). 1.4.

Classificació de les empreses Sector d'activitat, àmbit geogràfic, dimensió i propietat del capital Classes d'empresa Podem classificar les empreses segons diferents criteris: Segons la dimensió Microempresa (menys de 10) Petita (10-49) Mitjana (50-249) gran (250 o més) Segons sector d'activitat Empresa del sector primari Empresa del sector secundari Empresa del sector terciari (només si té tendes pròpies). Ex: la Fageda NO és terciària perquè ven a supermercats i no té tendes pròpies, només produeix.

Segons l'àmbit geogràfic Local Regional Nacional Internacional / multinacional (produeixen en un país, però venen a altres) Segons la propietat del capital - Depèn de qui compra el capital Empresa privada El capital el compra persones físiques jurídiques particulars Empresa pública El capital el compra una administració pública (Estat) Empresa mixta El capital és compartit entre l'Estat i els particulars Segons la forma jurídica Empresa individual Responsabilitat il·limitada Empresa societària Responsabilitat limitada 1.5. Identificació del marc jurídic que regula l'activitat empresarial.

Elecció de la forma jurídica de l'empresa més adient tenint en compte les necessitats de capital, el tipus de responsabilitat, el nombre de socis i els impostos a pagar A l'hora de decidir quina forma jurídica volen, han de tenir en compte una sèrie de criteris: Personalitat jurídica Persona física No es distingeix l'empresa i l'empresari (l'empresa és la persona). Persona jurídica Empresa que té drets i obligacions propis.

Responsabilitat dels socis Limitat (L'empresari respon únicament amb el capital aportat a l'empresa) Il·limitat (L'empresari respon dels deutes socials amb tot el seu patrimoni personal) Nombre de socis Hi ha alguns tipus d'empresa que necessiten un mínim de socis per poder dur-la a terme. Import mínim de capital Hi ha alguns tipus d'empresa que necessiten un import mínim de capital per poder dur-la a terme. Es divideixen en participacions per cada membre.

Tributació IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) IS (Impost sobre societats) L'empresari/ària individual, la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima, la societat laboral i la societat cooperativa L'empresa individual Forma jurídica més simple, habitual en agricultura, comerç minorista i serveis. La gestiona una persona física (autònom) en nom propi. Avantatges: Constitució fàcil (alta a Hisenda i Seguretat Social). Gestió directa i decisions ràpides. Possibilitat de descomptes en la Seguretat Social. Inversió inicial baixa. Inconvenients: Alt risc per responsabilitat il·limitada.

A partir d'uns ingressos alts, surt més a compte tributar per Impost de Societats. Societat de responsabilitat limitada És una societat capitalista amb dues característiques clau: El capital social prové de les aportacions dels socis. Més aportació = més influència i més beneficis. Responsabilitat limitada: els socis només responen pels deutes fins al límit de la seva aportació. Tot i ser capitalista, manté trets personalistes, com: Transmissió de participacions: lliure entre socis, però limitada a tercers. Dret preferent de compra: els socis tenen prioritat per comprar les participacions dels que marxen. Societat anònima És la societat mercantil capitalista per excel·lència.

El que compta és l'aportació econòmica del soci per sobre de les qualitats personals. Més aportació = més poder de decisió i beneficis. Transmissió lliure de les accions: qualsevol soci pot vendre quan i a qui vulgui. Capital social mínim alt, fet que permet reunir grans quantitats de capital. Les SA són habituals en grans empreses i tenen un paper clau a l'economia moderna. Societat laboral És una societat anònima o limitada on més del 50 % del capital és dels treballadors amb contracte indefinit i jornada completa. Objectiu: facilitar que els treballadors siguin propietaris i promoure la igualtat d'oportunitats. Avantatges: pot rebre subvencions i bonificacions fiscals.

Tipus de membres: Socis treballadors: tenen contracte indefinit, jornada completa i posseeixen la major part del capital. Socis no treballadors: tenen accions o participacions, però no treballen a l'empresa. No poden tenir més del 50 % del capital. Treballadors no socis: treballen, però no són propietaris. El nombre d'hores que poden fer està limitat per llei. Societat cooperativa És una societat formada per persones que s'associen lliurement per fer activitats empresarials amb l'objectiu de cobrir necessitats i aspiracions econòmiques i socials comunes. Principis bàsics: Independència de partits, religions i sindicats. Igualtat de drets i obligacions entre socis.

Distribució proporcional dels beneficis (retorn cooperatiu) segons la participació. Només poden ser socis els que hi treballen i aporten capital. Lliure adhesió: la incorporació i la baixa dels socis és lliure i voluntària.

Per això, el capital de les cooperatives és variable Característiques de cada forma jurídica Forma jurídica Respons abilitat Nº mínim socis Capital mínim Tribu tació Nom Empresa individual Il·limitada 0 No cal IRPF Lliure Societat de responsabilit at limitada Limitada 1 1 euro (condicions) IS Lliure + SL o SRL Societat anònima Limitada 1 60.000 € (desemborsat mínim en un 25% en el moment de la constitució) IS Lliure + SA Societat laboral Limitada al capital aportat per cada soci 3 i 2 d'ells han de ser treballadors 1 euro (condicions) IS Lliure + SAL o SRLL Societat cooperativa Limitada al capital aportat 3 (1r ordre) / 2 (2n ordre) Segons estatuts IS Lliure +S.coop 1.6.

Localització i dimensió de l'empresa com a elements caracteritzadors de la realitat empresarial. Concepte de localització. Factors determinants en la localització empresarial Localització: lloc físic que s'escull per ubicar una empresa o un negoci. Localització empresarial Desenvolupament econòmic de la població, zona, regió geogràfica: zones on hi ha creixement sostingut, els habitants disposen d'un nivell de renda més alt per consumir. La demanda del mercat: analitzar si hi ha consumidors interessats en el producte o servei i també la situació de la competència.

Proveïment de matèries primeres òptims (proximitat dels recursos, facilitats de pagament als proveïdors, qualitat...) i d'altres subministraments necessaris (electricitat, aigua, línia telefònica, internet...). Inversió i finançament: facilitats d'accés al crèdit, existència de bancs, possibilitats de fer inversions. El mercat de treball: existència de mà d'obra qualificada, coneixements i formació, costos i legislació laboral. Legislació: conèixer la normativa legal tant fiscal (avantatges en impostos) com mercantil (creació d'empreses, normatives sectorials) i socials i mediambientals.

Cost de la construcció i dels terrenys: preus assequibles (suposa importants inversions i varia molt depenen del lloc). Les comunicacions i el transport: accés a ports i aeroports, línies fèrries, autopistes. Existència de polígons industrials o de parcs tecnològics. Concepte de dimensió. Fa referència a la grandària que té una empresa.

Es pot mesurar segons diversos criteris, com ara: Nombre de treballadors Volum de vendes Capital o actius totals Producció Creixement: Augment de la dimensió de l'empresa Estratègies de creixement empresarial: Creixement intern (especialització o expansió i diversificació matriu d'Ansoff) Creixement que passa dins de l'empresa quan vol augmentar la capacitat de producció a través d'inversions. Comporta la inversió de factors de producció i està dominat pel creixement orgànic o natural. Es materialitza en: inversions (plantes industrials, instal·lacions, patents, béns d'equipament) i té com a conseqüència un increment de la productivitat.

Penetració de mercat: Vendre més dels mateixos productes als mercats actuals, millorant el màrqueting, el preu, l'envàs, la qualitat o la distribució. Desenvolupament de productes: Crear nous productes per oferir-los als clients actuals. Exemple: una empresa de cervesa que també ven aigua. Desenvolupament de mercats: Vendre els mateixos productes en nous mercats (anant a nous territoris o nous segments de clients). Exemple: Zara obre botigues als Estats Units Diversificació: Vendre nous productes en nous mercats. (més arriscada més potencial de creixement) Relacionada (homogènia): productes diferents però del mateix sector (ex. Apple: Mac, iPhone, iPad).

No relacionada (heterogènia): productes i mercats totalment diferents (ex. Nokia: paper mòbils). Avantatges i inconvenients del creixement intern Avantatges: Permet l'adquisició de factors més recents (maquinària tecnològicament més avançada, personal amb formació més actualitzada, dissenys més innovadors, etc.) Permet una ampliació gradual de la dimensió de l'empresa permet una millor planificació del creixement. Dificulta la imitació del producte. Inconvenients: Es tracta d'una forma de creixement lent i pot no ajustar-se als canvis ràpids de mercat. Pot sobredimensionar l'oferta del sector, en el cas que aquest sigui madur.

(tothom que volia el producte, ja el té) Creixement extern (concentració i cooperació). És el que es produeix a conseqüència de la compra, la fusió o aliança amb altres empreses (Concentració empresarial). No representa un augment de la producció (a diferència de l'intern), només canvia la propietat dels recursos. Objectius: Crear sinergies Entrar en nous mercats superant barreres Augmentar el poder de mercat Estratègia de concentració: fusió, absorció, participació i hòlding. Procés en virtut del qual diferents empreses s'agrupen amb vincles de capital amb l'objectiu de formar unitats empresarials de major dimensió.

Fusió pura: Dues o més empreses de dimensió similar es dissolen per crear una de nova. Exemple: BBV + Argentaria = BBVA. Absorció: Una empresa de major dimensió adquireix a altres companyies que desapareixen. Els accionistes de les companyies que desapareixen reben accions de l'absorbent en proporció al valor de les accions que tenien anteriorment. Exemple: CaixaBank va absorbir Caixa Girona. Participacions de capital, sense fusió: Una empresa compra part del capital social d'una altra amb intenció primer de participar i després dominar-la i gestionar-la de manera parcial o total. Això es denomina grups d'empreses o hòldings. +80%: control absolut. +50%: control majoritari.

<50%: control minoritari. Hòldings: Forma d'organització d'empreses en la qual una companyia aconsegueix les accions o participacions de les altres empreses i passa a controlar aquestes companyies. A vegades es sinònim de grup empresarial. Exemple: PepsiCo, Inditex, Nestlé Estratègia de cooperació o col·laboració: Joint venture Joint-Venture: Dues o més empreses llancen un projecte empresarial conjunt. No perden identitat individual, eviten fer-se competència entre elles i aconsegueixen sumar experiència i coneixements complementaris en el nou producte-mercat. Exemple: Nestlé i Coca-Cola, te + refrescos Nestea. 1.7.

Anàlisi de tendències i variables macroeconòmiques de l'entorn del model de negoci. Anàlisi de l'entorn. El macroentorn o entorn genèric: concepte i factors: model PESTEL Entorn: Factors que envolten l'empresa i la condicionen de manera més o menys directa de forma positiva o negativa. Ho fan amb l'anàlisi PESTEL Entorn General Factors que afecten totes les empreses, independentment del sector: Polítics: Règim polític, ideologia del govern, inestabilitat política, polítiques econòmiques com impostos i subsidis. Econòmics: Variacions del PIB, taxa de desocupació, inflació, balança comercial, cicle econòmic (creixement o crisi).

Socioculturals: Demografia, nivell educatiu, canvis en gustos i preferències, estil de vida, distribució d'ingressos. Tecnològics: Innovació, automatització, accés a tecnologia, R+D, domini d'internet, obsolescència tecnològica. Ecològics: Protecció del medi ambient, legislacions sobre reciclatge, canvi climàtic, consum energètic, risc de catàstrofes naturals. Legals: Normativa laboral, drets de propietat intel·lectual, seguretat laboral, llicències. El microentorn o entorn específic: model de les 5 forces competitives de Michael E. Porter Factors que afecten empreses dins d'un sector concret: Clients: Nombre i comportament dels clients, preferències de consum.

Proveïdors: Tenen poder per modificar preus i condicions. Si no hi ha puntualitat en les entregues empreses fan comandes més grans necessitat de magatzem. Competidors: Quantitat de competidors, estratègies que tenen. Intermediaris: Tenen control sobre els canals de distribució i poder de negociació, influència en el preu final del producte. L'anàlisi de l'entorn específic: El model de les 5 forces competitives de Michael E. Porter Què és? És una anàlisi que serveix per detectar amenaces i oportunitats de l'entorn de l'empresa que ens pot ajudar a analitzar la situació en la qual es troba. Analitza 5 forces competitives: 1.

Grau de rivalitat dels competidors: Com més empreses i més ben posicionades, més difícil competir. Això genera guerres de preus, publicitat agressiva i llançament constant de nous productes. 2. Amenaça de nous competidors: Possibilitat que nous competidors arribin al mercat amb nous recursos i capacitat per apoderar-se d'una porció del mercat. Si és fàcil entrar al mercat (poques barreres), nous rivals poden aparèixer. Barreres: capital inicial molt alt, els requisits que es demanen per obrir l'empresa, clients fidels, alt cost de sortida… 3. Amenaces de productes substitutius: Existència d'un altre tipus de producte pel qual es pot substituir el teu, ja que té una funció similar.

Aquest pot suposar una gran amenaça (ser més avançat o tenir un millor preu) o no. Ex. Avió o tren, mòbil o tablet. 4. Poder negociador dels clients: la força que tinguin els clients per imposar condicions a les variables fonamentals de les vendes (preu, terminis de lliurament o terminis de pagament, qualitat del producte) Si tenen capacitat d'organització, o un sol client que acapara moltes vendes més pressió 5. Poder negociador dels proveïdors: Força per imposar condicions les compres (preu, terminis de lliurament o terminis de pagament, qualitat del producte...) Més capacitat d'organització, o un sol proveïdor acapara moltes compres més pressió TEMA 2: EL MODEL DE NEGOCI DE GESTIÓ 2.1.

Les àrees funcionals de l'empresa. Descripció de les diferents àrees funcionals bàsiques: producció, comercial, finançament i inversió i recursos humans Són les parts que componen l'estructura interna d'una empresa. Agrupen treballadors/es especialitzats en les diferents funcions que aquesta realitza. La quantitat de departaments o àrees funcionals depèn de la dimensió de l'empresa: com més gran l'empresa més àrees funcionals necessita. Àrees funcionals de l'empresa: Producció Aquesta àrea s'encarrega de transformar matèries primeres en productes acabats.

Les seves funcions principals són: Identificar els recursos necessaris: saber quins materials, màquines i persones calen en cada etapa del procés de producció. Planificar la producció: organitzar les tasques dels treballadors i els processos per tenir el producte llest a temps. Minimitzar els costos: trobar maneres eficients de reduir despeses sense afectar la qualitat, per maximitzar els beneficis. Innovar i millorar: detectar processos que es poden optimitzar i proposar canvis nous per fer-los més ràpids, barats o eficients. Per fer-ho, col·laboren amb els departaments de disseny i compres.

Assegurar la qualitat: revisar el procés per detectar i evitar errors que puguin afectar el producte final. Comercial L'àrea comercial s'encarrega de definir estratègies per donar visibilitat a l'empresa, millorar l'oferta i augmentar les vendes. Les funcions principals són: Estudi de mercat: analitzar els consumidors (gustos, hàbits, preferències) i la competència (estratègies, públic, punts forts i febles). Estratègies de màrqueting: dissenyar accions per promocionar i publicitar els productes o serveis. L'objectiu és informar els clients i motivar-los a comprar.

Finançament i inversió: Les funcions del departament financer d'una empresa són: Triar els projectes d'inversió més adequats: com obrir una nova botiga, comprar màquines noves o fer publicitat. Cal analitzar què donarà més beneficis o ajudarà més a créixer. Establir les necessitats financeres: saber quants diners es necessiten per dur a terme les inversions i si cal finançament a curt o llarg termini. Estudiar el cost de cada font de finançament: analitzar com aconseguir els diners i quin cost té cada opció (recursos propis o aliens). Ex: Préstec cal pagar interessos. Recursos propis potser faltaran diners per altres coses.

Definir la política de dividends: decidir quina part dels beneficis es reparteix als accionistes i quina es reinverteix per fer créixer l'empresa. Recursos Humans L'àrea de recursos humans gestiona els tràmits administratius i tot allò relacionat amb les persones que treballen a l'empresa. Les funcions principals són: Reclutament: selecció i contractació de personal. Gestió laboral: tràmits i pagaments dels sous, salaris i altres compensacions. Motivació i clima laboral: fomentar un bon ambient de treball i la motivació dels empleats. Tràmits generals: assegurar que es compleixen tots els requisits legals i administratius perquè l'empresa pugui funcionar amb normalitat. 2.2.

La direcció empresarial. Anàlisi de decisions estratègiques de planificació, gestió, presa de decisions i optimització d'activitats, recursos i associacions. Identificació de les estructures organitzatives. Funcions del procés de direcció: planificació, organització, gestió i control Planificació: Definir els objectius a curt i a llarg termini de l'empresa i les estratègies per aconseguir-los. Organització: Assignar les tasques i responsabilitats a cada persona per assolir els objectius establerts. Gestió: Assegurar que tothom compleixi les tasques assignades i que el pla s'estigui executant correctament.

Control: Verificar que tot es desenvolupi segons el que s'ha planificat i corregir desviacions si cal. Identificació i descripció de les estructures organitzatives: lineal o jeràrquic, funcional, lineal i assessorament i model Teal Organització: Forma en què es divideixen i es coordinen els elements materials i humans de l'empresa. Models d'organització 1. Model lineal o jeràrquic Per a empreses petites Les domina un director Poder centralitzat Manteniment de comandament (cada treballador només rep ordres d'un mateix cap) Avantatges Model senzill Responsabilitats i jerarquia clares Presa de decisions ràpida, ja que depèn d'una sola persona.

Inconvenient Comunicació lenta, perquè les decisions s'han de comunicar per tots els nivells. Les decisions són poc especialitzades, perquè qui les pren (director) no és expert en tots els àmbits. Rigidesa a causa d'una excessiva concentració d'autoritat 2. Model funcional Hi ha diversos especialistes que prenen decisions amb relació a les diferents àrees de l'empresa No hi ha unitat de comandament, per tant, els treballadors reben ordres de cadascun dels especialistes Avantatges: Com hi ha especialistes que es dediquen a una sola funció, els treballadors estan més ben assessorats de cada matèria en concret.

Inconvenients: Els treballadors reben ordres de diversos caps que de vegades poden ser contradictòries i generar conflictes. 3. Model lineal i d'assessorament (STAFF) (combinació dels dos anteriors) Els treballadors responen només a un cap (unitat de comandament) Incorpora el material segon l'assessorament (econòmic, tecnològic, ecològic, etc.) Els assessors no tenen responsabilitat o autoritat. Avantatges La responsabilitat i la jerarquia són clares no hi ha confusions. Els especialistes aporten el coneixement necessari per prendre millor les decisions de cada departament. Inconvenients Decisions són lentes, ja que cal consultar els assessors. L'assessorament suposa un cost extra. 4.

Model TEAL Frederic Laloux crea aquest model que busca un objectiu doble: millorar l'eficiència i beneficis i alhora cuidar el benestar dels treballadors. Cuida el benestar dels treballadors i potenciar els seus talents El capital humà té un paper molt important Se simplifica la jerarquització i s'atorguen menys importància al control Es fomenta el sentit de la responsabilitat dels seus treballadors S'ofereixen als treballadors moltes oportunitats de formació i desenvolupament professional i personal. Tots els treballadors poden prendre decisions Avantatges Més motivació i implicació. Millor clima laboral. Més innovació i adaptabilitat.

Inconvenients: Confusió de rols si no hi ha una bona organització interna. Riscos de falta de control, especialment si els treballadors no estan compromesos o ben formats. Pot generar inseguretat en persones que prefereixen estructures clares i lideratges forts. Els treballadors han de voler comprometre's molt a la feina i dedicar-hi moltes hores.

Representació gràfica de l'estructura organitzativa: l'organigrama Organigrama: Representació gràfica de l'organització formal d'una empresa i de les seves funcions, dels nivells d'autoritat i dels canals de transmissió d'informació Perquè un organigrama sigui útil ha de tenir les següents característiques: Fàcilment comprensibles Presentar els elements importants de l'empresa Incloure la denominació específica de cada unitat representada Mostrar correctament la jerarquia existent a l'empresa Criteris de divisió en departaments Per funcions: organització segons especialització dels treballadors Per productes: organització segons els diferents productes de l'empresa (productes làctics, sucs,...) Per clients: organització segons els diferents clients de l'empresa (homes, dones, nens...) Per processos: fases cadena de producció (departament de fabricació, de muntatge, d'embalatge...) Per zones geogràfiques Estils de lideratge empresarial: democràtic, autocràtic i liberal i la seva relació amb les teories X i Y de Douglas McGregor.

GESTIÓ Teoria X i Y de Douglas McGregor (professor de Gestió del MIT i president de l'Antioch College) En el seu llibre defensa una visió humanista de la gestió. Se centra en les característiques del treballador, com a persona i no només com a recurs productiu. Elabora un model en la que diferencia dues tendències de com són les persones per després poder aplicar-los diferents formes de motivació. Teoria X: Es basa en els models tradicionals de gestió, que posen l'èmfasi en l'autoritat, el control i la direcció estricta dels treballadors. Assumeix que els empleats necessiten ser supervisats i controlats perquè tendeixen a evitar el treball.

Teoria Y: Proposa un model de gestió basat en la integració i l'autocontrol. Parteix de la idea que els treballadors poden ser autònoms, creatius i responsables si es donen les condicions adequades. Teoria X Teoria Y No els agrada treballar i ho eviten si poden. Cal controlar-les, dirigir-les o fins i tot amenaçar-les perquè compleixin els objectius. La persona prefereix ser dirigit i evita les responsabilitats Les ambicions són baixes i desitja la seguretat per sobre de tot Persona no innovadora Li agrada treballar, més enllà dels diners que li genera. Li és satisfactori.

És responsable amb el fi de tenir resultats S'autocontrolen i dirigeixen S'implica en els objectius Persona innovadora aplica la seva creativitat en l'àmbit de feina i treu el seu potencial Estils de lideratge segons la seva teoria Estil autocràtic Respon a la teoria X El líder pren la majoria de decisions per si mateix sense consultar i no hi ha molta comunicació. Les directrius i les expectatives són clares. Eficaç quan cal una resposta immediata. Pros: Més ràpid i eficient Més clar i senzill Contres: Limita la creativitat No és inclusiu Falta de motivació Estil democràtic Respon a la teoria Y Aquest estil posa un fort èmfasi en la participació i la presa de decisions col·lectives.

El líder democràtic consulta els membres de l'equip, recull opinions i idees, i fomenta un ambient on es discuteixen les opcions abans de prendre una decisió. Pros: Sentiment d'inclusió Més compromís i implicació Decisions més adaptades a tots Més creativitat i innovació Contres: Decisions lentes i complexes Pot haver-hi gent que no li agrada decidir Estil liberal Respon a la teoria Y L'èmfasi d'aquest estil és donar molta llibertat als membres de l'equip per prendre decisions i gestionar el seu treball de manera independent. El líder intervé només quan és necessari o quan se li demana.

Pros Llibertat de procedir/autonomia Fomenta la confiança Contres: Desconnexió entre els individus Falta de cohesió i direcció. 2.3. La gestió dels recursos humans. La contractació i les relacions laborals de l'empresa. Les polítiques d'igualtat a les empreses. Les funcions del departament de recursos humans La gestió dels recursos humans Departament personal S'encarrega amb tot allò que té a veure amb el personal d'una empresa. Funcions: Selecció i contractació del personal: Identificar, seleccionar i contractar candidats adequats per cobrir les necessitats de l'organització.

Formació: Dissenyar i oferir programes de formació per millorar les habilitats i el coneixement dels treballadors per adaptar-los a les necessitats de l'empresa. Gestió del rendiment: Avaluar el treball dels empleats, marcar objectius i expectatives i donar realimentació per millorar el rendiment. Gestió de relacions laborals: Mantenir una bona comunicació entre empresa i treballadors i resoldre possibles conflictes. Salut i seguretat en el treball: Implementar polítiques i procediments per garantir un entorn de treball segur i saludable tant físic com mental.

(Complint amb regulacions i legislació) Administració de personal: Portar el registre de dades dels treballadors, fer nòmines, gestionar vacances, promocions, etc. El contracte de treball: concepte Un contracte de treball és un acord entre l'empresari i el treballador, pel qual el treballador es compromet voluntàriament a prestar els seus serveis a l'empresari, sota la seva direcció, a canvi d'un salari i a cedir-li els fruits de la seva activitat. L'acord que es reflecteix al contracte ha de respectar les lleis laborals i el conveni col·lectiu aplicable, segons els principis jurídics de jerarquia normativa i de norma mínima.

Relacions laborals: la representació dels treballadors en l'empresa i el concepte de conveni col·lectiu La representació dels treballadors a l'empresa La representació sindical a l'empresa es vehicula mitjançant els delegats de personal (empreses de menys de 50 treballadors) o el comitè d'empresa (més de 50 treballadors). Aquestes figures, escollides en eleccions sindicals, tenen dret a rebre informació econòmica i laboral de l'empresa i vigilen l'aplicació de la normativa laboral.

Les organitzacions sindicals Els sindicats són organitzacions on els treballadors s'associen lliurement per defensar els seus drets laborals convertint-les en els seus interlocutors en els processos de negociació col·lectiva. El dret de lliure sindicació està garantit de forma genèrica per la Constitució i, concretament, per la Llei de llibertat sindical.

Les funcions bàsiques: protegir els drets laborals dels treballadors assessorament dels treballadors en aspectes legals laborals representar vàlidament els treballadors en les negociacions amb les empreses Exemples de sindicats: (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT), Confederació General de Treballadors Conveni col·lectiu: És un acord negociat entre els representants dels treballadors i l'empresa, en què es regulen les condicions de treball i les normes de convivència laboral que s'aplicaran a l'empresa. Regula aspectes com: el salari, la jornada laboral, els descansos... Poden ser d'empresa (afecten 1 empresa) o sectorial (conjunt d'empreses).

Permet dinamisme en les relacions laborals i poder solucionar problemes. Ha de complir la jerarquia normativa Ha de tenir un contingut mínim: Determinació de les parts que l'han concertat: Representants dels treballadors i les empreses. Definició de l'àmbit: - Personal A quins treballadors afecta (ex: els del sector de neteja). - Territorial On s'aplica (ex: a una ciutat, a una província, a tot Espanya...). - Funcional Quin tipus d'empreses inclou (ex: empreses de transport, de comerç...). - Temporal Quants anys dura (normalment entre 2 i 4 anys, però pot variar).

Forma i condicions de la denúncia del conveni: quan s'inicia la negociació d'un nou conveni, quan el vigent arriba a la fi de la seva vigència (ja toca renovar) Formació de la comissió paritària: És un grup de persones (treballadors i empresa) que ajuden a resoldre conflictes mentre el conveni està vigent. Implementació de les polítiques d'igualtat a les empreses: elements bàsics 1. Igualtat i Responsabilitat Social Corporativa (RSC): Un dels aspectes clau dins d'aquesta responsabilitat és la implementació de polítiques d'igualtat a l'empresa. 2. El Sostre de Vidre 3. Dificultats de les Dones per Emprendre 4.

Pla d'Igualtat Obligatori per a Empreses Des del 2022, totes les empreses amb més de 50 treballadors estan obligades a tenir un Pla d'Igualtat negociat amb la representació sindical. Aquest pla inclou: Objectius clars en matèria d'igualtat. Polítiques i programes per fomentar la igualtat de gènere. Assignació de responsabilitats i recursos per garantir-ne l'aplicació efectiva. L'objectiu d'aquestes mesures és garantir un entorn laboral equitatiu i eliminar les desigualtats de gènere dins de les organitzacions. Hauria de contenir: Objectius i mesures quant a: - La selecció, la contractació i la retribució. - Formació i la promoció. - Comunicació i la utilització del llenguatge no sexista.

- Prevenció de l'assetjament moral i sexual. - La conciliació. (compaginar la vida laboral amb la personal) 2.4. Àrea de producció: Descripció del procés productiu i valoració de l'eficiència i la productivitat en l'ús dels recursos. Concepte de procés de producció És el conjunt de passos o activitats que es fan per transformar matèries primeres en un producte final. Inclou totes les fases des del disseny, la fabricació, fins a l'acabat i l'enviament del producte. És essencial per crear béns o serveis que arribin als consumidors. La funció de producció Relaciona els recursos productius (treball L і capital K) amb la producciótotal (Q). Expressada per la funció: Q = F(L*K).

Concepte, càlcul i interpretació de la productivitat Productivitat d'un factor i rendiments de la producció Productivitat d'un factor productiu: mesura el rendiment d'aquest factor en relació a la producció que ha aconseguit obtenir. Productivitat del treball (PL) quantitat de producció que ha obtingut un treballador. PL = Q quantitat de producció L nombre de treballadors Productivitat del capital (PK) quantitat de producte que ha obtingut el capital. PK = Q quantitat de producte K nombre d'unitats de capital (maquinària, materials) Productivitat global (Pglobal) Els € que obté l'empresa en funció de cada € invertit.

Pglobal = ó ó Taxa de variació mitjana de productivitats: TVM = 1 0 0 Diferenciació entre eficàcia, eficiència tècnica i econòmica: concepte, càlcul i interpretació. (annex 6) Eficiència de la producció Eficiència tècnica: Una tecnologia és tècnicament més eficient que una altra si permet obtenir més producció amb els mateixos factors o la mateixa producció amb menys factors. Eficiència econòmica: Una tecnologia és econòmicament més eficient si permet obtenir més producció amb els mateixos costos o la mateixa producció amb uns costos menors. Eficàcia: Eficàcia és assolir els objectius marcats i eficiència és fer-ho amb el mínim de recursos. L'eficàcia només se centra a obtenir el resultat.

Primer hem de mirar l'eficiència tècnica i després, acabar de veure quina és la que menys has de pagar amb l'eficiència econòmica. 2.5. Determinació de l'estructura d'ingressos i costos de la idea de negoci plantejada, calculant-ne el llindar de rendibilitat o punt mort. Els costos de producció: costos fixos, costos variables i costos totals Cost de producció: valor econòmic dels factors que intervenen en el procés productiu. Aquest cost es pot dividir en diferents elements: Cost fix Els que no varien amb relació a la producció. Ex: lloguers, cost de la maquinària o altres elements de l'actiu no corrent (elements de transport, informàtics, mobiliari…).

També pot incloure una part dels subministraments i dels salaris. Costos variables Aquells que varien amb la producció. Ex: Costos dels materials, envasos i part de l'energia i la mà d'obra. Costos totals És la suma dels costos fixos i variables Fórmula CT = CF + CV Costos variables mitjans Cost d'una unitat de producte. Fórmula CM = Q = Nombre de productes Beneficis (B) = Ingressos Totals (IT) – Costos Totals (CT) Càlcul del punt mort o llindar de rendibilitat S'anomena PM el nivell de producció/vendes a partir del qual l'empresa comença a ser rendible.

B = IT - CT = 0 Al punt mort, el benefici és zero IT equivalent a: P·Q - (CF + CV) = 0 P·Q - (CF + CVM·Q) = 0 P·Q - CF - CVM·Q = 0 Q·(P - CVM) - CF = 0 Q = Obtenció del benefici/pèrdua de l'empresa. (annex 5) 2.6. Establiment d'estratègies comercials i de màrqueting oportunes. Concepte de màrqueting. Procés que permet comercialitzar els productes de l'empresa en el mercat. És un procés orientat a la satisfacció del client i a l'obtenció de beneficis per a l'empresa. Per assolir els seus objectius s'utilitzen una sèrie de variables o instruments a partir dels quals es concreta com s'actuarà per tal d'assolir uns determinats objectius.

La combinació d'aquestes variables és el que s'anomena màrqueting mix. Estratègies per a cada variable del màrqueting mix. Màrqueting mix són aquelles variables que l'empresa pot controlar per planificar la seva política comercial. Hi ha 4 variables: 1. Producte És qualsevol bé o servei que es pot vendre per cobrir una necessitat i que compta amb unes característiques determinades. Per reforçar el producte i diferenciar-lo dels de la competència, es pot destacar aspectes com el disseny, qualitat, quantitat, envàs, marca, funcionalitat, període de garantia, serveis de postvenda… Un dels atributs a destacar del producte és la marca.

Entenem per marca el nom, signe o disseny que distingeix en el mercat els productes d'una empresa respecte als de la competència al mercat. Ajuda els consumidors a identificar els productes i a confiar-hi. Una bona marca pot protegir l'empresa de la competència, perquè es pot copiar el producte, però no la marca, que està registrada. Ha de ser fàcil de recordar, clara i identificable. Quan una marca es confon amb el producte (com Kleenex o Cacaolat), és un senyal d'èxit. Marca única: L'empresa assigna la mateixa marca a tots els seus productes. (sovint nom marca = nom empresa) Exemple: Samsung fa mòbils, televisors, rentadores… i tot porta la mateixa marca.

Marques múltiples: L'empresa opera amb més d'una marca dins del mateix mercat o en mercats diferents. Exemple: Volkswagen Group i Procter & Gamble (P&G) Marques blanques/marques de distribuïdor: Són marques pròpies del distribuïdor (supermercat), no del fabricant. Exemple: Hacendado de Mercadona. És la marca que posa el als productes 2. Promoció (comunicació) Consisteix a comunicar l'existència d'un producte, donar a conèixer les seves característiques i les necessitats que satisfà i fer que al client li vinguin ganes de comprar-lo. Serveix per atreure nous clients i mantenir els que ja tens.

Estratègies de promoció La publicitat: Manera de comunicar alguna cosa a la població objectiu, amb la finalitat d'informar i influenciar els comportaments de compra. (la més important de comunicació) Definir el públic objectiu. Triar el canal de difusió (TV, xarxes socials, premsa...). Crear un missatge atractiu. Establir un pressupost de les diferents alternatives. Les relacions públiques: Conjunt d'activitats per potencial les relacions entre grups socials o determinats agents per així millorar la imatge de l'empresa davant la societat. Patrocini d'actes culturals o esportius.

Donacions a entitats benèfiques o al Tercer Món (Creu Roja, Càritas, ONG...) Accions mediambientals (neteges de boscos, reforestacions, etc.). La venda personal: Interacció directa, individual, i de resposta immediata amb el client mitjançant un venedor. Avantatges: personalització del servei a cada client. Inconvenient: elevat cost perquè s'ha de contractar a un venedor. Promoció de vendes: Conjunt d'activitats comercials amb l'objectiu d'augmentar les vendes en un període curt de temps. Descomptes i ofertes (3x2, 10% de descompte...). Regals promocionals. Degustacions i mostres gratuïtes. Concursos i sorteigs. Marxandatge: Tècniques per destacar el producte al punt de venda.

Cartells i expositors. Col·locació estratègica dels productes. Decoració, música, il·luminació. Piles de productes (fan sensació de preu baix) Fidelització de clients: Estratègies per mantenir clients habituals i evitar que marxin a la competència. Bon servei al client. Vals de descompte per futures compres. Programes de fidelització o per punts. 3. Preu El preu és la quantitat de diners que el comprador paga al venedor per adquirir un producte. Representa el valor que s'assigna a aquest bé o servei. Estratègies de preu: Estratègia de preus segons el cicle de vida El preu d'un producte s'adapta segons l'etapa del seu cicle de vida: desenvolupament, creixement, maduresa i declivi.

A cada fase es tenen en compte tres factors: els costos, la competència i la sensibilitat al preu del consumidor. Llançament del producte: el preu pot ser alt (per recuperar inversió) o baix (per entrar amb força). Amb el creixement i la maduresa: s'ajusta segons el mercat i els rivals. Al declivi: cal reduir-lo o oferir promocions. Estratègia de preus baixos (penetració) S'aplica en la fase de llançament. Establir preus baixos respecte als competidors per atreure clients. Objectiu: aconseguir volum de vendes i guanyar quota de mercat ràpidament. Exemple: productes de gran consum (alimentació, revistes, etc.).

Estratègia de preus màxims (prestigi) També en la fase de llançament, però amb preus alts. Atrau menys clients però amb alt poder adquisitiu. Objectiu: donar imatge de qualitat i exclusivitat. Exemple: productes tecnològics innovadors (ordinadors, electrònica, etc.). Estratègia de preus psicològics Aprofita la percepció psicològica del preu per influir en la decisió de compra. Exemples: - Fixar preus just per sota d'un nombre rodó (399€ en comptes de 400€). - Estratègies per donar sensació de millor oferta (999€ vs. 1.000€). 4. Distribució Conjunt d'activitats que permeten que un producte arribi al consumidor final en el moment, lloc i quantitat adequats.

Una bona política de distribució amplia el mercat i facilita l'accés als productes. Estratègies de distribució Distribució intensiva Objectiu: Maximitzar l'exposició i arribar al màxim nombre de clients. Es ven a través de tants canals com sigui possible. Exemple: Coca-Cola (disponible a tot el món). Distribució selectiva Objectiu: Dirigir-se a un segment específic del mercat. Es ven en punts de venda seleccionats. Exemple: Nike ven a les seves pròpies botigues, webs oficials i alguns minoristes seleccionats (com Foot Locker), però no a qualsevol botiga. Distribució exclusiva Objectiu: Mantenir el control sobre la distribució i oferir exclusivitat als canals.

Es concedeix el dret exclusiu a un distribuïdor en una zona determinada. Exemple: Rolex només ven els seus rellotges a través de distribuïdors oficials autoritzats i molt limitats. Les 4P del màrqueting digital: personalització, persona a persona, participació i predicció en models Las 4P del Màrqueting Digital En el context del Màrqueting Digital, les tradicionals 4P (Producte, Preu, Lloc, Promoció) s'han reinventat per adaptar-se a les noves realitats d'Internet i hàbits de consum. Per adaptar-se al món digital, el consultor Idris Mootee proposa unes noves 4P centrades en Internet i les persones. 1. Personalització Les empreses ja no fan un màrqueting igual per a tothom.

Ara adapten el seu missatge segons cada persona. Per això, fan servir dades dels usuaris com l'edat, els gustos o el que han visitat a internet. Així poden mostrar anuncis o oferir productes que encaixin millor amb cada client. Exemples: Facebook, Amazon o Target fan servir aquesta estratègia per recomanar productes segons la navegació de cada usuari. 2. Participació: Les empreses volen saber què volen realment els seus clients. Per aconseguir-ho, fan que aquests participin en la creació o millora dels productes. Per fer-ho creen espais digitals on la gent pot opinar, fer suggeriments o fins i tot dissenyar els seus propis productes.

Això ajuda l'empresa a adaptar-se millor al que vol el consumidor. Exemple: Starbucks té plataformes on els clients poden combinar ingredients i crear la seva pròpia beguda. 3. Persona a Persona: Les persones confien més en les recomanacions d'altres usuaris que en la publicitat de les marques. Per això, les xarxes socials tenen un paper clau en el màrqueting digital. Les opinions es difonen en temps real i poden millorar (o perjudicar) la imatge d'una empresa. Exemple: Spotify i Nike fomenten la interacció entre usuaris mitjançant la compartició de música (Spotify Wrapped) o resultats esportius (Nike Run Club). 4.

Prediccions en Models Les empreses analitzen el que fan els usuaris a Internet per anticipar els seus interessos i comportaments futurs. Predir què interessarà als clients a mitjà o llarg termini els permet adaptar els missatges, crear comunitats i donar veu als usuaris de manera més efectiva. Aquesta informació es recull a partir de dades com: visites al web, activitat a xarxes socials, clics, shares o subscriptors a newsletters. Versió curta (extreta del solucionari de les PAU) 1. Personalització. Es refereix a la capacitat de l'empresa d'adaptar els instruments del màrqueting a les necessitats i preferències de cada client.

Es pot aconseguir gràcies a la gran quantitat d'informació que poden tenir avui en dia les empreses respecte dels compradors/ores. 2. Participació. Es basa a involucrar els consumidors/ores amb l'empresa a través de la creació de comunitats en què la nostra clientela pugui participar i col·laborar amb l'empresa. Les persones usuàries podran opinar, recomanar o suggerir millores en el producte. 3. Persona a persona (peer to peer). Consisteix en la relació que s'estableix entre la clientela o la clientela potencial de l'empresa a través de les xarxes socials o recomanacions en línia.

El client/a actual confia més en les recomanacions de persones conegudes, en els influencers o en el bocaorella que en la publicitat tradicional. 4. Prediccions en models. Es tracta de preveure el comportament futur dels consumidors/ores i les tendències del mercat a través de les dades i la seva anàlisi posterior amb la finalitat d'incrementar les vendes. La informació es pot obtenir mitjançant el big data. 7. Anàlisi de l'estructura de les inversions i de les fonts de finançament, i selecció justificada de les més adients.

Concepte d'inversió La inversió és l'aplicació de recursos financers, propis o aliens, per a l'adquisició d'actius o productes financers amb la intenció d'obtenir uns rendiments, normalment a llarg termini. La inversió de les empreses en possibilita el creixement econòmic Tipus d'inversió 1. Segons el suport de la inversió Material/tangible: Quan comprem un actiu físic. Ex: taula, camió Immaterial/intangible: Quan comprem un actiu no físic. Ex: Aplicació informàtica Financeres: Comprar un actiu financer. Ex: Accions, obligacions 2.

Segons la durada de la inversió Des que poso els diners fins que A llarg termini: + 1 any actius no corrents (màquina) A curt termini: - 1any actius corrents (primeres matèries) 3. Segons la finalitat de la inversió dins l'empresa De renovació: canviar un actiu vell per un altre de nou. Ex: Renovar una màquina Expansives: Quan vol ampliar la dimensió o capacitat de l'empresa Ex: Comprar una altra fàbrica Estratègiques: Millorar la competitivitat aplicant noves tècniques o estratègies comercials.

Mètodes de selecció d'inversions Mètodes de selecció d'inversions estàtics Aquests no tenen en compte el factor temps; per tant, els fluxos de caixa tenen el mateix valor, encara que es produeixin en diferents moments. Això suposa una aproximació, ja que els diners té un valor diferent en el temps com a conseqüència: del tipus d'interès i de la inflació. No s'haurien d'utilitzar, perquè poden conduir a decisions equivocades. Tot i això, a la pràctica es fan servir per obtenir una primera valoració i fer una selecció prèvia de les diferents alternatives que es presenten.

Payback o termini de recuperació de la inversió Aquest mètode serveix per saber quant temps triga a recuperar-se la inversió…