Guia d'Estudi de l'Empresa i el seu Entorn

I 78 flashcards i 52 preguntes més al document.

Text del document

EMPRESA: Índex: 1. Bloc 1: Economia i escassetat. L'empresa i el seu entorn: 2 1.1. Economia i escassetat de recursos 3 1.2. L'empresa i el seu paper en l'economia 5 1.3. Classificació de les empreses: 6 1.4. Dimensió i localització de l'empresa: 7 1.5. Marc jurídic i formes d'empresa: 7 1.6. Responsabilitat Social Corporativa (RSC): 8 1.7. Anàlisi de l'entorn: PESTEL i PORTER: 9 1. Bloc 1: Economia i escassetat. L'empresa i el seu entorn: 1.1. Economia i escassetat de recursos Economia: - Definició: L'economia és la ciència social que estudia com s'administren els recursos escassos per satisfer les necessitats de la societat. Això inclou la producció, distribució i consum de béns i serveis.

Escassetat: - Concepte clau: L'escassetat és el problema central de l'economia. Els recursos són limitats mentre que les necessitats humanes són il·limitades. Això crea la necessitat d'assignar recursos de manera eficient. Recursos productius: - Els factors de producció són la base per a la creació de béns i serveis: - Terra: Recursos naturals, incloent-hi el terreny físic i les matèries primeres extretes de la natura. - Treball: L'activitat humana, tant física com intel·lectual, necessària per produir béns i serveis. - Capital: Béns produïts que s'utilitzen en el procés de producció d'altres béns o serveis, com maquinària, infraestructures o tecnologia.

- Iniciativa empresarial: L'habilitat i la voluntat dels emprenedors de combinar els altres factors productius de manera eficaç. Flux circular de la renda: - Definició: Un model que descriu com els recursos, la producció i la renda es mouen dins de l'economia entre els diferents agents econòmics. AGENTS: - Famílies: Ofereixen treball i capital a les empreses a canvi d'un salari o altres formes de renda. - Empreses: Produeixen béns i serveis que les famílies adquireixen amb els seus ingressos. - Govern: Intervé en l'economia redistribuint renda mitjançant impostos i despesa pública, proveint béns i serveis públics. - Cicles econòmics: Expansió, recessió, contracció i recuperació. 1.2.

L'empresa i el seu paper en l'economia Definició d'empresa: - Una empresa és una organització que combina els factors de producció per crear béns o serveis que es posen a disposició del mercat per satisfer les necessitats dels consumidors. A canvi, l'empresa obté una remuneració o benefici. Paper de l'empresa en l'economia: - Producció: Les empreses són responsables de la creació de béns i serveis que satisfan les necessitats dels consumidors. - Creació de llocs de treball: Proporcionen ocupació a les persones, pagant-los un salari a canvi del seu treball.

- Generació de riquesa: L'empresa contribueix al creixement econòmic, generant valor afegit i beneficis, que es poden reinvertir o redistribuir. - Innovació: Les empreses innoven constantment, tant en processos productius com en productes, per millorar la seva competitivitat i respondre a les demandes canviants del mercat. Objectius de l'empresa: - Maximització del benefici: És l'objectiu més comú per a les empreses privades. Consisteix en obtenir la màxima rendibilitat possible per als seus propietaris o accionistes. - Altres objectius: - Creixement empresarial: Augmentar la mida i la influència de l'empresa.

- Sostenibilitat: Mantenir l'activitat de l'empresa a llarg termini, minimitzant els riscos. - Innovació i desenvolupament: Crear nous productes o millorar els existents per satisfer les necessitats canviants del mercat. - Contribució social: Algunes empreses tenen objectius relacionats amb la millora del benestar social o ambiental. 1.3. Classificació de les empreses: Segons el sector d'activitat: - Sector primari: Inclou les activitats relacionades amb l'extracció i explotació de recursos naturals, com l'agricultura, la pesca o la mineria. - Sector secundari: Comprèn les activitats industrials que es dediquen a la transformació de les matèries primeres en productes acabats.

Exemples inclouen la construcció i la fabricació. - Sector terciari: Es refereix al sector serveis, que inclou activitats com el comerç, el transport, l'educació, la sanitat, les finances, etc. - Sector quaternari: Aquell que treballa la tecnologia i aquests aspectes d'innovació. Segons la propietat del capital: - Empreses privades: La propietat del capital pertany a particulars o altres empreses. - Empreses públiques: L'Estat o altres administracions públiques són els propietaris. - Empreses mixtes: La propietat és compartida entre el sector privat i el sector públic. Segons la dimensió: - Microempreses: Menys de 10 treballadors. - Petites empreses: De 10 a 50 treballadors.

- Mitjanes empreses: De 50 a 250 treballadors. - Grans empreses: Més de 250 treballadors. Segons la seva funció bàsica: - Empreses comercials: Es dediquen a la compra-venda de béns. - Empreses industrials: Produeixen béns a partir de matèries primeres. - Empreses de serveis: Proporcionen serveis immaterials als clients, com serveis de transport o comunicacions. Exemple: 1.4. Dimensió i localització de l'empresa: Dimensió de l'empresa: - La dimensió d'una empresa es refereix a la seva capacitat de producció, influència al mercat, i capacitat d'innovació. Les empreses més grans solen tenir més recursos per desenvolupar economies d'escala, fet que les pot fer més competitives.

- Avantatges de les grans empreses: - Més capacitat de negociació amb proveïdors. - Major capacitat financera per a inversions en investigació i desenvolupament. - Més eficiència en la producció a gran escala. Localització de l'empresa: - La localització d'una empresa és una decisió estratègica que influeix directament en la seva competitivitat. Alguns factors que afecten la localització inclouen: - Proximitat al mercat: Facilita la distribució de productes i la relació amb els clients. - Accés a matèries primeres: Important per a empreses que depenen de recursos naturals. - Disponibilitat de mà d'obra qualificada: Indústria especialitzada requereix personal amb habilitats específiques.

- Costos: Inclou el cost del terreny, les infraestructures, els impostos, etc. 1.5. Marc jurídic i formes d'empresa: Empreses personals: - Definició: Les empreses personals estan controlades per un sol propietari, que sol ser l'empresari individual. Aquest tipus d'empresa no diferencia el patrimoni personal del patrimoni de l'empresa. Empreses no personals: - Societats mercantils: Existeix una separació entre el patrimoni personal dels socis i el patrimoni de l'empresa. Aquestes societats es constitueixen amb personalitat jurídica pròpia. Tipus de societats mercantils: - Societat Limitada (SL): - Els socis tenen responsabilitat limitada al capital que han aportat.

- Recomanada per petites i mitjanes empreses, on la propietat sol quedar en mans d'un nombre reduït de socis. - El capital es divideix en participacions, i aquestes no són lliurement transferibles com les accions. - Societat Anònima (SA): - Es tracta d'una societat on el capital està dividit en accions, que són lliurement transferibles. - Els accionistes tenen una responsabilitat limitada al valor de les accions que posseeixen. - Aquest tipus de societat és idoni per a empreses grans, on el capital pot estar en mans de molts inversors. - Societat Cooperativa (SCCL): - Els socis d'una cooperativa tenen el doble paper de propietaris i treballadors o consumidors.

- La presa de decisions es basa en el principi democràtic de "una persona, un vot". - L'objectiu principal no és la maximització del benefici sinó la millora del benestar dels socis. Altres formes d'empreses: - Societat Comanditària: Una part dels socis són comanditaris, que aporten capital i tenen responsabilitat limitada, mentre que els socis col·lectius tenen responsabilitat il·limitada. - Autònom: Una persona física que executa una activitat econòmica pel seu compte. No existeix separació entre el patrimoni personal i el de l'empresa. 1.6.

Responsabilitat Social Corporativa (RSC), ODS, codi de conducte i balanç social: Definició de la RSC: - La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la integració voluntària, per part de les empreses, de preocupacions socials, mediambientals i econòmiques en les seves operacions comercials i en la seva interacció amb els grups d'interès. - L'RSC va més enllà de l'obtenció de beneficis econòmics: implica tenir en compte l'impacte social i mediambiental de les activitats empresarials. Objectius de la RSC: - Impacte mediambiental: Reduir l'ús de recursos naturals i minimitzar les emissions contaminants.

- Impacte social: Contribuir al desenvolupament de la comunitat local mitjançant la creació d'ocupació, formació de treballadors o suport a projectes socials. - Governança empresarial: Millorar la transparència i l'ètica dins de l'empresa. Això pot incloure la implementació de codis de conducta o la promoció de valors ètics. Exemples d'RSC: - Gestió mediambiental: Implementació de pràctiques sostenibles com la instal·lació de plaques solars o la reducció de l'ús de plàstic. - Igualtat d'oportunitats: Polítiques que afavoreixen la inclusió laboral de col·lectius desfavorits. - Inversió en la comunitat: Participació en projectes locals o donacions a causes benèfiques.

ODS i RSC Els ODS són uns objectius globals adoptats per l'ONU que pretenen abordar els principals reptes econòmics, socials i ambientals del planeta. El que es busca és un desenvolupament sostenible, que es pugui mantenir en el futur, i equitatiu, perquè totes les persones del planeta en puguin gaudir. La responsabilitat social corporativa (RSC) i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) estan molt relacionats, ja que ambdós tenen com a objectiu promoure un desenvolupament econòmic, social i ambiental sostenible.

Les empreses poden contribuir als ODS a través dels àmbits de la seva Responsabilitat Social Corporativa (RSC): contribuint al desenvolupament de la seva comunitat, tenint cura de les relacions amb els seus empleats i clients, o duent a terme processos productius que siguin respectuosos amb el medi ambient. ODS relacionats amb l'empresa (7, 9, 12) ODS 7. Energia neta i assequible Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna Els reptes d'aquest objectiu és permetre l'accés a l'energia en les zones menys desenvolupades, invertir en projectes que investiguin i treballin en les energies renovables i millorar l'eficiència energètica per reduir el consum ODS 9.

Indústria, innovació, infraestructures Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació. El desenvolupament i el foment d'indústries amb garanties és vital per garantir els nivells d'ocupació per poder fer front a la reducció de la pobresa. Cal intentar aconseguir una industrialització sostenible que no perjudiqui el planeta i promoure la col·laboració internacional en innovació i tecnologia ODS 12. Consum i producció responsables Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.

Es busca fer un ús més eficients dels recursos naturals disponibles per intentar reduir els aspectes negatius de la producció o els nivells de consumisme En definitiva, dur a terme pràctiques de RSC pot fer que les empreses contribueixin a assolir els ODS i, entre tots, aconseguim un desenvolupament sostenible, així com una societat més justa i equitativa. Codi de Conducte: Codi de conducta: Un conjunt de normes ètiques internes que guien el comportament dels treballadors i directius (anticorrupció, igualtat d'oportunitats, transparència). Impacte en l'estructura: Reforça la funció del departament de Recursos Humans i de Compliance (control de bones pràctiques).

Estableix mecanismes de control i sanció interna per evitar males pràctiques. Millora la cultura organitzativa, afavorint la confiança entre treballadors, clients i inversors. Balanç Social: Balanç social: és un informe anual que mostra resultats socials i ambientals juntament amb els econòmics. Impacte en l'estructura: Pot requerir la creació d'un equip especialitzat en sostenibilitat i reporting dins l'empresa. Implica mesurar indicadors socials i ambientals (emissions de CO2, igualtat salarial, accions solidàries). Afecta les relacions amb inversors i clients, ja que cada vegada més stakeholders exigeixen transparència.

Una empresa com Inditex ha incorporat un departament de sostenibilitat dins la seva estructura amb traçabilitat de tots els productes. Disposa d'un codi de conducta per garantir que els proveïdors respecten els drets laborals. Exigencia del certificats que garanteixen un 100% de sostenibilitat en 2025 en tots els productes. Afecta desde la compra de materials, fabricació fins a la postventa, passant per la seguretat envers els drets de tots els treballadors fins a les matèries primeres. Mitjançant un sistema de traçabilitat. Publica un balanç social i de sostenibilitat, on informa sobre emissions, reciclatge i condicions laborals. 1.7.

Anàlisi de l'entorn: PESTEL i PORTER: Anàlisi PESTEL - ENTORN GENERAL: - Definició: L'anàlisi PESTEL és una eina que permet estudiar els factors externs que poden afectar una empresa. S'utilitza per analitzar l'entorn macroeconòmic. Factors PESTEL: 1. Polític: Inclou les polítiques governamentals, les lleis i els acords internacionals que poden influir en l'activitat econòmica de l'empresa. 2. Econòmic: Es refereix a la situació econòmica general, com el creixement del PIB, la inflació, els tipus d'interès i l'atur. 3. Sociocultural: Factors relacionats amb els canvis en la demografia, l'estil de vida, els valors culturals o els patrons de consum. 4.

Tecnològic: Avaluació dels avanços tecnològics que poden afectar la producció, la distribució o el consum dels béns i serveis. 5. Ecològic: Fa referència a les condicions mediambientals, com el canvi climàtic, la gestió de residus o la disponibilitat de recursos naturals. 6. Legal: Aspectes legals com la regulació laboral, la protecció del consumidor, les normes d'importació/exportació i la fiscalitat. Anàlisi de les cinc forces de Porter - ENTORN ESPECÍFIC: - Definició: El model de les cinc forces de Porter s'utilitza per analitzar l'entorn competitiu d'una empresa en un sector específic. Microeconomia. Les cinc forces de Porter: 1.

Amenaça de nous competidors: Fa referència a la facilitat amb què noves empreses poden entrar en el sector. Si hi ha barreres d'entrada altes, com patents, inversions inicials elevades o regulacions estrictes, l'amenaça de nous competidors serà baixa. 2. Poder de negociació dels proveïdors: Si els proveïdors són escassos o tenen un producte molt especialitzat, tenen més poder per influir en el preu o les condicions de subministrament. 3. Poder de negociació dels clients: Depèn de la disponibilitat d'alternatives per part dels clients. Si els consumidors tenen moltes opcions, poden exigir millors condicions o preus més baixos. 4.

Amenaça de productes substitutius: La presència de productes o serveis que poden substituir els de l'empresa pot reduir la demanda del seu producte. 5. Intensitat de la rivalitat entre competidors: En sectors molt competitius, les empreses poden haver de reduir preus o invertir molt en màrqueting per mantenir-se competitives. 1.8 ANÀLISI DAFO Una anàlisi DAFO és una eina estratègica que identifica Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'una organització, projecte o situació. Les Fortaleses i Debilitats són factors interns que determinen el rendiment actual. Les Oportunitats i Amenaces són elements externs que poden influir positivament o negativament en els objectius.

POSITIUS NEGATIUS ORIGEN INTERN FORTALESES:C, D, K i L DEBILITATS:G, H i I ORIGEN EXTERN OPORTUNITATS:E i F AMENACES:A, B, J Exercici deures, selectivitat. 1.9 Estratègies de creixement empresarial Creixement intern (o orgànic) L'empresa augmenta la seva mida amb els seus propis recursos. Especialització/expansió: augment de producció en el mateix mercat. Diversificació: introducció en nous productes o mercats. Matriu d'Ansoff: és una eina estratègica que ajuda les empreses a decidir com poden créixer segons el mercat i el producte. Es basa en dues variables clau: Productes: actuals o nous; Mercats: actuals o nous. Matriu d'Ansoff: Penetració de mercat (incrementar quota al mercat actual).

Desenvolupament de producte (nous productes per al mateix mercat). Desenvolupament de mercat (nous mercats amb productes existents). Diversificació (nous productes + nous mercats). Creixement extern. L'empresa augmenta la seva mida a través d'acords amb altres empreses. 1. Concentració (fusió, adquisició...): Fusió: dues empreses es converteixen en una de nova (ex.: Caixabank + Bankia); Absorció/adquisició: una empresa compra una altra i la integra (ex.: Facebook absorbeix Instagram); Participació: una empresa adquireix accions d'una altra. Holding: grup empresarial amb empreses vinculades sota una matriu. 2.

Cooperació (aliances): Joint venture: creació d'una empresa nova entre dues empreses que col·laboren. Exemple: Sony Ericsson (aliança entre Sony i Ericsson). 1.10 Perfil emprenedor i mercat de treball Habilitats del segle XXI Pensament crític i resolució de problemes. Creativitat i innovació. Treball col·laboratiu i comunicació efectiva. Adaptabilitat i aprenentatge permanent. Knowmads i adaptabilitat Knowmad: "nòmada del coneixement", professional flexible, capaç de treballar en entorns canviants, sense lligams fixes, sense oficines.

El professional flexible requereix de un gran poder de concentració, s'aïlla del seu entorn amb concentració màxima en el seu treball, treballa sense horaris laborals, sense obligacions temporals però amb obligacions d'objectius que fan que a vegades es requereixen més hores que en un contracte amb horari. Actualment son clau en l'economia digital i globalitzada. Per un knowmad és Impossible fer feina que no l'hi agrada. 1.11 Sostre de vidre El sostre de vidre fa referència a la barrera invisible que dificulta l'accés de les dones a càrrecs directius. Importància de polítiques d'igualtat, conciliació i referents femenins en l'emprenedoria. Sectors amb més presència del sostre de vidre: 1.

Tecnologia i enginyeria. Grans multinacionals com Google, Apple, Microsoft tenen moltes dones en llocs tècnics, però la presència femenina en càrrecs directius i d'R+D és molt menor. 2. Finances i banca. En bancs com Goldman Sachs, JP Morgan, Santander, CaixaBank, la majoria de càrrecs alts encara són homes. 3. Automoció i indústria pesada. Marques com Volkswagen, Toyota, Ford o empreses metal·lúrgiques tenen baixa representació femenina en direcció. 4. Construcció i arquitectura. Tot i que hi ha més dones titulades, el percentatge que arriba a llocs de responsabilitat és reduït. 5. Política i administració pública.

En molts països, encara hi ha desequilibris clars en càrrecs ministerials i en alts organismes de l'Estat. 6. Ciència i universitat. Malgrat que hi ha moltes investigadores, poques aconsegueixen cadires de catedràtica o càrrecs de gestió universitària.

Exemples concrets: Apple (tecnologia): només un 30% de la plantilla són dones, i menys del 25% ocupen llocs de direcció; Santander (banca): té Ana Botín com a presidenta (excepció notable), però la resta de l'alta direcció continua dominada pels homes; Wall Street (sector financer): informes mostren que només un 15–20% de llocs executius són ocupats per dones; Universitats espanyoles: el 55% de l'alumnat són dones, però només un 22% arriben a ser catedràtiques; Sector científic europeu (STEM): informes de la UE mostren que menys del 20% dels projectes d'R+D estan liderats per dones. Dificultats de l'emprenedoria femenina - Falta de finançament. .

Les dones solen tenir més problemes perquè els bancs els prestin diners per a iniciar el seu negoci, o perquè els inversors vulguin invertir en negocis liderats per dones. - Bretxa salarial i sostre de vidre. La bretxa salarial és la diferència existent entre els salaris que reben els homes i les dones (a Espanya, una dona cobra de mitjana un 15% menys per hora que un home). El sostre de vidre són les dificultats amb què es troben les dones per ascendir en els seus llocs de treball i accedir a càrrecs de més responsabilitat (que són els millor remunerats). Ambdues situacions fan que les dones tinguin menys capacitat d'estalvi i, per tant, els sigui més difícil iniciar un projecte.

- Desequilibri en la vida laboral i familiar. A causa de tradicions i a rols de gènere, existeix un repartiment molt desigual pel que fa a la cura de fills i altres feines de casa. De mitjana, les dones espanyoles dediquen 5 hores al dia a aquestes tasques enfront de les 2 hores i mitja dels homes. Aquesta major càrrega de tasques familiars, deixa a les dones amb menys temps per a poder iniciar el seu propi negoci. - Estereotips de gènere. Els estereotips de gènere que passen de generació en generació també acaben per afectar les pròpies dones.

Moltes dones assumeixen que el seu rol en la societat s'ha de centrar en la família i per tant el seu treball val menys, o que no han d'aspirar a crear els seus propis negocis per a no ser titllades d'excés d'ambició. Així un 35% de les dones emprenedores no es veuen capaces d'emprendre amb èxit. No obstant això, les dones estan cada vegada més preparades. Per exemple, a Espanya, el 54% de les dones d'entre 25 i 34 anys tenia estudis superiors en 2020, en comparació amb un 41% dels homes. - Falta de referents. A vegades les dones no es veuen com a emprenedores perquè les dones emprenedores no té tanta visibilitat com els homes.

Actualment hi ha 130 milions de dones que lideren empreses en el món. Cal destacar que a Espanya hi ha més igualtat que en altres llocs i som líders en emprenedoria femenina a Europa, ja que hi ha 9 dones emprenedores Avantatges de l'emprenedoria femenina. Malgrat aquests obstacles, cada vegada són més les dones que decideixen emprendre i que demostren tenir grans habilitats per a l'administració d'empreses. Tot això es tradueix en una sèrie d'avantatges per a la societat. Contribueix a una major igualtat de gènere. .

L'emprenedoria femenina permet a les dones dur a terme les seves pròpies idees de negoci, la qual cosa contribueix a eliminar estereotips sobre el valor de les dones (YES, YOU CAN!) Genera riquesa i ocupació. El 50% de la població són dones i per tant suposen la meitat del potencial d'una societat per a poder progressar i desenvolupar-se. L'emprenedoria femenina pot contribuir al desenvolupament econòmic d'un país, ja que, en crear-se un major nombre d'empreses, es genera més riquesa i ocupació. Fomenta la innovació. Les dones són una gran font de creativitat en afegir una nova perspectiva, la qual cosa els ajuda a identificar oportunitats de negoci que tal vegada no són cobertes per homes.

De fet, alguns estudis recalquen que les empreses liderades per dones tenen una major capacitat d'innovació i creativitat, i obtenen millors resultats a llarg termini que les dirigides per homes. Societats més igualitàries. Les empreses liderades per dones, poden contribuir a la reducció de la pobresa i la desigualtat social, en proporcionar oportunitats econòmiques a dones que d'una altra manera estarien en situacions de vulnerabilitat. Augmenta la representació de les dones en llocs de lideratge. Encara que cada vegada hi ha més dones emprenedores, les dones encara tenen problemes per a arribar a dirigir les empreses més grans.

A Europa només el 4% de les empreses que ingressen més d'un milió d'euros a l'any són dirigides per dones. L'emprenedoria femenina pot contribuir a augmentar la representació de les dones en llocs de lideratge en el món empresarial. 1. Costos i punt mort El compte de perdudes i guanys: - El compte de Pèrdues i Guanys o compte de resultats, és un document comptable que té per objectiu calcular el resultat de l'exercici. - NO té comptes d'actiu ni de patrimoni net o passiu sinó SÍ comptes de resultat que poden ser d'ingrés o despesa. Per a això, resta als comptes d'ingrés els comptes de despesa per veure si es tenen beneficis o pèrdues.

- Els comptes de resultat o de gestió es divideixen en comptes de despesa (compra de mercaderies, salaris, pagament de la llum) i comptes d'ingressos ( venda de mercaderies, descomptes que ens fan quan comprem, interessos) i s'anoten SEMPRE al compte de Pèrdues i Guanys i mai al Balanç. S'anomenen els comptes de resultat perquè són els que ens donaran el resultat de l'exercici. RESULTAT = INGRESSOS – DESPESES - Ingressos > despeses = Beneficis - Ingressos < despeses = pèrdues Els comptes de resultat NO formen part del patrimoni de l'empresa, per tant no els anotarem al balanç. - El Compte de Resultats –abreujat- té una estructura que cal recordar i sempre treballar-la de la mateixa manera.

Sempre hi haurà 4 resultats, per aquest ordre: 1. El Resultat d'Explotació o Benefici Abans d'Interessos i Impostos (BAII): és la diferència entre els ingressos i les despeses d'explotació. 2. El resultat financer: diferència entre ingressos i despeses financeres. 3. El Benefici Abans d'Impostos (BAI): Diferència entre el BAII i el resultat financer. 4. El Benefici Nét: descompte d'impostos al BAI. Estructura del compte PiG: + Ingressos d'explotació 1. Venda de mercaderies 2. +/- variació d'existències 3. Altres ingressos d'explotació: ràpels, descomptes... Despeses d'explotació 1. Proveïments o compres de mercaderies 2. +/- variació d'existències 3. Despeses de personal 4. Amortitzacions 5.

Altres: lloguers, subministraments,... Resultat Explotació o BAII (Benefici Abans d'Interessos i Impostos) + Ingressos financers (interessos, ingressos per venda d'accions) - Despeses financeres (interessos, comissions bancàries) Resultat Financer: BAI (Benefici Abans d'Impostos) = Resultat Explotació +/- Resultat financer - % impostos (normalment el 30%) Benefici Net: és el que després posarem al balanç com a resultat de l'exercici VIABILITAT ECONÒMICA I PUNT MORT / Llindar de rendibilitat (Pla econòmicofinancer) Quan a les PAU ens preguntin per la viabilitat econòmica faran referència al llindar de rendibilitat o punt mort. Per tant ens faran calcular-lo, interpretar-lo i dibuixar-lo.

També ens poden preguntar pels costos i ingressos i que recomanem o no engegar l'empresa. COSTOS COSTOS FIXOS (CF): sempre els mateixos per l'empresa independentment del que produeixi. Ex: lloguer, pagament mensual d'internet, treballadors fixes COSTOS VARIABLES (CV): depenen de la producció. Com més produïm més materials consumim i més costos. Ex: matèries primeres, envasos, treballadors no fixos, lloguer transport. COSTOS VARIABLES UNITARIS: El que costa produir una unitat de bé o servei CVu = LLINDAR DE RENDIBILITAT O PUNT MORT = quantitat de producte venuda a partir de la qual es comencen a obtenir benefici i, per tant, és viable econòmica.

És a dir, el nombre de béns i serveis que hem de produir perquè els beneficis siguin iguals a zero. IT = CT B = 0 A partir de Q* (punt mort), l'empresa és viable econòmicament Q* sempre és nombre de producte (mai euros!) Si Q < Q* Pèrdues Si Q > Q * Beneficis 2. Inversions i finançament PATRIMONI NET = ACTIU (Béns + Drets) – PASSIU (Obligacions) ACTIU (Inversions realitzades per l'empresa) = Béns + Drets PASSIU i PATRIMONI NET (fonts de finançament) = Patrimoni Net + Obligacions ACTIU = EL PATRIMONI NET + PASSIU 1. Hem vist que tot el patrimoni que té una empresa es pot classificar en béns drets i obligacions. 2. L'ACTIU són tots els béns i drets.

També s'anomena les inversions o l'estructura econòmica 3. Però com paga tot el que té? Amb el PASSIU i el PATRIMONI NET. El passiu és el que devem (bancs, proveïdors) i el Patrimoni Net són diners que no devem a ningú (els han aportat els propietaris de l'empresa o han sortit dels beneficis). L'equilibri patrimonial: Les masses patrimonials: - Una massa patrimonial són una sèrie de comptes que tenen una funció econòmica o financera semblant.

- Dins de cada massa patrimonial hi ha diferents comptes Per exemple: ordinadors, impressores, ipads són béns que representen el compte de Elements per al processament d'informació i formen part – juntament amb altres béns- d'una massa patrimonial anomenada IMMOBILITZAT MATERIAL. LES MASSES PATRIMONIALS D'ACTIU: 1. Actiu No Corrent: + 1 any (d'un exercici econòmic) - Immobilitzat intangible: no es pot tocar ( Windows) - Immobilitzat material: mobles, màquines, terrenys... - Inversions Immobiliàries: locals i pisos per especular - Inversions financeres llarg termini: accions a llarg termini 2.

Actiu Corrent (-1 any) - Existències: productes i mercaderies que estan al magatzem - Realitzable: clients, deutors, tothom qui ens deu - Disponible: diners que tenim al Banc o a la Caixa (el més líquid) EL PASSIU: - El passiu també s'anomena exigible o deutes. Pot ser a llarg o a curt termini, però són diners que s'han de tornar. - De vegades el finançament té cost (com quan ens fan un préstec per exemple i l'hem de tornar amb interessos). D'altres no en té, com els proveïdors, que són aquelles empreses a qui els hem comprat mercaderies i no les hem pagat (simplement ens donen crèdit perquè els paguem més endavant).

- Cal recordar que el Passiu són deutes que té l'empresa amb diferents creditors. Tipus d'inversió Segons el bé invertit: - Material o tangible: béns físics que es poden tocar (maquinària, edificis, vehicles, equips informàtics). - Immaterial o intangible: béns no físics, però útils per a l'activitat (programes informàtics, patents, marques, publicitat, formació). - Financera: adquisició de títols o participacions en altres empreses (accions, bons, préstecs a llarg termini...). Segons la finalitat: - Inversió de reposició o renovació: substitueix un actiu vell per un de nou (per exemple, canviar una màquina antiga).

- Inversió expansiva: augmenta la capacitat productiva (comprar més maquinària, obrir un nou establiment). - Inversió estratègica: serveix per mantenir o millorar la posició de l'empresa en el mercat (recerca, desenvolupament, innovació o adquisició d'una altra empresa). Segons el termini: - A curt termini: es realitza i recupera en menys d'un any (compra de mercaderies, inversions temporals). - A llarg termini: es recupera en més d'un any (maquinària, instal·lacions, immobles...).

Finançament propi: - diner que NO s'ha de tornar (ex: aportacions dels socis, beneficis reinvertits) Finançament aliè - diner que SÍ s'ha de tornar té cost (interessos) (ex: préstec bancari, crèdit proveïdors, leasing, renting) 3. Comptes anuals El balanç: - És un document comptable que compren els béns i drets (l'Actiu o estructura econòmica d'una empresa) i d'altra banda Patrimoni nét i les obligacions (Pnet + Passiu o estructura financera) - Reflexa la situació patrimonial de l'empresa, els beneficis o pèrdues en un moment determinat. Per tant és un document estàtic.

- És com una fotografia dels elements patrimonials de l'empresa El patrimoni empresarial El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions de l'empresa que tenen valor econòmic i que poden ser quantitativament avaluats en diners. Components patrimonials: Actiu: conjunt de béns i drets que posseeix l'empresa. Ex.: edificis, maquinària, comptes a cobrar, existències. Passiu: conjunt de obligacions i deutes de l'empresa amb tercers. Ex.: préstecs bancaris, proveïdors. Patrimoni net: recursos propis de l'empresa, és a dir, la diferència entre actiu i passiu (aportacions dels socis, beneficis no distribuïts).

ESTRUCTURA BALANÇ DE SITUACIÓ: SECCIÓ MASSA PATRIMONIAL CONCEPTE CLAU FUNCIONA COM...

TERMINI RELACIONS CLAU ACTIU (Inversions) Actiu No Corrent (ANC) inversions permanents béns i drets per utilitzar molts anys +1 any ha de ser finançat per PN + PNC equilibri Actiu Corrent (AC) inversions circulants béns i drets que es convertiran en diners aviat (estoc, clients, caixa) - 1 any base per calcular la liquiditat (AC / PC) PATRIMONI NET I PASSIU (Fonts) Patrimoni Net (PN) fons propis recursos que no s'han de retornar (capital, reserves) indefinit PN = Actiu Total – Passiu Total Passiu No Corrent (PNC) exigible a llarg termini deutes +1 any (préstecs a llarg) +1 any junt amb PN finança ANC (i crea FM positiu) Passiu Corrent (PC) exigible a curt termini deutes –1 any (proveïdors, curt termini) - 1 any comparació AC–PC analitza solvència curt termini 4.

Anàlisi de resultats i ràtios INDICADOR FÓRMULA QUÈ MESURA? INTERPRETACIÓ/IMPORTANT Fons de Maniobra (FM) AC – PC si AC pot cobrir PC FM positiu = l'empresa té marge per pagar les obligacions de curt termini i operar tranquil·lament. FM negatiu = risc de no poder pagar factures: necessita diners urgentment. Ràtio de Liquiditat AC / PC capacitat de pagar deutes curt termini amb AC Solvència a curt termini Si és massa baix (<1) no pot pagar deutes. Si és massa alt (>2) té massa recursos parats, potser no rendibilitzats. L'ideal és equilibri.

Ràtio de Tresoreria (Disponible + Realitzable) / PC capacitat de pagar curt termini amb diners + clients Si és alt vol dir que l'empresa podria pagar ràpidament els deutes pendents sense vendre existències. Si és baix depèn de vendre estoc per pagar. Ràtio de Disponibilitat Disponible / PC diners immediats per pagar deutes immediats Com més alt, millor immediatesa. Ratio molt baix significa problemes immediats de caixa (poden bloquejar pagaments avui mateix). Ràtio de Solvència Total Actiu Total / Passiu Total capacitat de pagar tots els deutes Si és aproximadament 2 per cada € de deute té 2€ en actius = tranquil·litat bancària. Si s'apropa a 1 molt just.

Per sota de 1 NO pot pagar tots els deutes venent-ho tot. Ràtio d'Apalancament Actiu Total / Patrimoni Net pes del deute vs capital propi Si és alt significa que l'empresa està molt finançada amb deute (pot donar més ROE però més risc). Si és baix empresa prudent, finançada amb capital propi. ROA (rendibilitat econòmica) BAII / Actiu Total ×100 eficiència utilitzant actius ROA alt = explota bé els seus actius (hi ha eficiència productiva/gestió). ROA baix = mal ús de recursos, o actius sobrants o no ben utilitzats. ROE (rendibilitat financera) Benefici Net / Patrimoni Net ×100 rendiment pels propietaris (socis) ROE alt = molt atractiu pels inversors.

Però si és alt gràcies a molt deute no és tan "sa". ROE baix = l'empresa no està generant prou benefici pel capital invertit. RV (rendibilitat de vendes) BAII / Vendes ×100 % benefici per € venut (abans interessos/ impostos) RV alta = ven amb bon marge, controla costos, i fa bé l'activitat comercial. RV baixa = ven molt, però guanya poc (costos elevats o preus massa baixos). TAE (no hi ha fórmula simple per PAU) cost real d'un préstec / rendiment real d'una inversió Serveix per comparar préstecs o dipòsits entre bancs perquè inclou comissions i periodicitat. És el valor "real" que et permet triar millor.

EBITDA: És similar al BAII però encara més "net", perquè també li treiem: Amortitzacions (cost per desgast d'actius fixos) Provisions/depreciacions (pèrdua de valor d'actius) Fórmula: EBITDA = BAII + Amortitzacions + Provisions o EBITDA = Ingressos totals Despeses operatives (sense interessos ni amortitzacions) EBIT = BAII Benefici abans d'interessos i impostos (EBIT) Mostra el benefici "operatiu pur" de l'empresa, és a dir, com de rendible és l'activitat principal sense tenir en compte: el finançament (interessos del deute) ni els impostos Per a què serveix? Serveix per comparar l'eficiència operativa real de l'empresa, sense distorsions ni de com es financia ni de quin tipus impositiu té.

Solvència = capacitat per generar la liquiditat necessària per respondre als compromisos adquirits (pagar els seus deutes amb la garantia de les seves inversions). Actiu > Passiu Liquiditat = Capacitat que té l'empresa per convertir les seves inversions (actiu) en mitjans de pagament totalment líquids (caixa o bancs). Com més líquid siguin un actiu, més fàcilment es podrà convertir en diners per pagar deutes. Procés comptable format per: registre comptable de la informació de l'empresa (personal comptable), verificació de la informació recollida (serveis de control i auditoria) i anàlisi i interpretació de la informació comptable (personal financer). 1.

VAN: Valor Actual Net (VAN): El valor actualitzat net consisteix a actualitzar tots els fluxos nets (retorn) de caixa en el moment actual. És a dir, hem de calcular quant valdrien tots els fluxos nets de caixa (FNC) en el moment 0. + Si el valor del VAN és positiu (VAN > 0), el projecte és rendible, ja que el valor de les entrades de diners actualitzades en el moment inicial és més gran a les sortides de diners. - Si el VAN és negatiu (VAN < 0) el projecte no serà rendible, perquè no recuperarem els diners invertits i el projecte no s'ha de dur a terme.

Si el VAN = 0, el valor de les entrades actualitzades serà igual al valor de totes les sortides de diners i el projecte serà indiferent QUÈ ÉS EL VAN? https://youtu.be/MfUtrIyc760 COM CALCULAR EN VAN? https://youtu.be/Ua2K6hjgYWQ EXEMPLE: (1+0,02)(1+0,02) Io= 100 25, 1r any 30, 2n any 35, 3r any 40, 4rt any ____________________ 130 = 25 (1+0,02) 1 + 30 (1+0,02) 2 ... PAYBACK (retorn): - No dinàmic (no té en compte el temps). Mesura la liquiditat i el risc del projecte. - Es calcula sumant els fluxos nets de caixa anuals fins que la suma igual la Inversió Inicial (I0) - S'accepta el projecte que tingui el Payback més curt. AVANTATGES: Facilitat de càlcul i comprensió.

És útil per a inversions de curt termini o amb molt de risc. INCONVENIENTS: No té en compte el valor temporal del diner (no actualitza els fluxos). Ignora els fluxos de caixa que es produeixen després del període de recuperació. TIR: La TIR és la taxa interna de rendibilitat, que ens indica quina hauria de ser la taxa d'actualització k que fa el VAN sigui igual a 0. Per tant, ara busquem aquesta "k", que anomenem TIR, que iguala el VAN a zero i podem resoldre amb la fórmula: Aquesta TIR ens permet mesurar la rendibilitat de la inversió, és a dir, quants diners obtinc per cada euro invertit. QUÈ ÉS EL TIR? https://youtu.be/_dbYwcBWxaQ COM CALCULAR EL TIR?

https://youtu.be/_dbYwcBWxaQ + Si TIR > k: la inversió és rendible, ja que ens oferirà una rendibilitat superior a l'interès que paga l'empresa i el VAN serà positiu - Si TIR < k: la inversió no és rendible, ja que ens oferirà una rendibilitat inferior a l'interès que paga l'empresa i el VAN serà negatiu. Si TIR = k: la inversió és indiferent, la rendibilitat que obté l'empresa és idèntica, cosa que ha de pagar pel tipus d'interès i el VAN és igual a zero. D'entre tots els projectes que compleixin TIR > k escollirem sempre el que més tingui més "TIR" ja que és el que ofereix més rendibilitat.