Gestió Empresarial: Recursos Humans, Producció, Costos i Màrqueting

I 120 flashcards i 82 preguntes més al document.

Text del document

2.3 LA GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS. LA CONTRACTACIÓ I LES RELACIONS LABORALS DE L'EMPRESA (unitat 6) Recursos humans La plantilla de l'empresa: les persones que treballen en l'empresa i les seves competències. Gestió dels recursos humans El conjunt de decisions i polítiques sobre les competències dels recursos humans que necessita l'empresa. Departament de recursos humans Ha de complir els tres objectius següents: 1. Seleccionar i formar les persones que necessita l'empresa 2. Proporcionar els mitjans necessaris perquè el personal pugui fer la seva feina. 3. Afavorir la satisfacció de les necessitats del personal contractat per l'empresa.

FUNCIONS DEL DEPARTAMENT DE RECURSOS HUMANS ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ DEL PERSONAL Organitzar la plantilla de l'empresa mitjançant la descripció dels llocs de treball i la planificació de noves necessitats de personal. RECLUTAMENT I SELECCIÓ Els procediments per atraure candidats i candidates per a cada lloc de treball de l'empresa i l'elecció de les persones més adequades mitjançant una sèrie de proves de selecció. PLANS D'ACOLLIDA Les actuacions per afavorir la integració de les persones seleccionades i informar-les dels objectius i els valors de l'empresa i del funcionament de l'activitat empresarial.

FORMACIÓ Plans per adaptar les competències dels treballadors als canvis experimentats en l'entorn i adequar-les a les característiques dels llocs de treball. AVALUACIÓ I CONTROL Permet comparar el rendiment del treballador amb el rendiment exigit pel lloc que ocupa (activitats dutes a terme, deures, responsabilitats, etc.). ADMINISTRACIÓ DEL PERSONAL Complir tots els tràmits i processos administratius necessaris per a una bona gestió. RELACIONS LABORALS Promoure la comunicació entre l'empresa i els treballadors utilitzant els representants sindicals com a interlocutors.

PLANS DE CARRERA I PROMOCIÓ PROFESSIONAL Dissenyar i aplicar plans per a desenvolupament del personal mitjançant programes per adquirir experiència necessària per poder progressar en l'estructura empresarial. CLIMA I SATISFACCIÓ LABORAL Avaluar el nivell de satisfacció del personal de l'empresa, identificar els aspectes millorables i definir mesures correctores. PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Estudiar les condicions de treball i els riscos laborals associats per poder aplicar les mesures de prevenció i de protecció que permetin preservar la salut física i mental de les persones que treballen en l'empresa.

LA LESIGLACIÓ LABORAL La referència elemental de la normativa laboral és l'Estatut dels treballadors, ja que deifienix les bases de les relacions laborals que després s'amplien amb més detall in concreció en altres fonts del marc normatiu, com ara els convenis col·lectius o el contracte de treball. ELS CONVENIS COL·LECTIUS I LES RELACIONS LABORALS Fins i tot amb una normativa laboral que imposa drets i obligacions a les dues parts, hi ha la possibilitat de negociar una porció considerable del contingut d'aquestes normes laborals. Això permet adaptar les característiques de la relació laboral a la naturalesa de l'activitat econòmica que es desenvolupa.

Negociació col·lectiva És el procés encaminat a aconseguir un acord entre treballadors i empreses sobre les condicions en què es desenvoluparà l'activitat laboral. Relacions laborals Són les activitats que vinculen l'empresa amb els treballadors i treballadores a través dels seus representants. Conveni col·lectiu És una norma que neix de l'acord entre l'empresa i els treballadors d'una empresa o un grup d'empreses (sector) i que regula les relacions laborals. Els convenis col·lectius són el resultat d'un procés anomenat negociació col·lectiva.

ELS CONTRACTES DE TREBALL Document en què l'empresa i els treballadors i treballadores acorden les característiques bàsiques i la naturalesa concreta de la seva relació laboral. És de caràcter individual i les parts el firmen i s'obliguen a complir-lo. Contingut mínim: - Contingut de la relació laboral: El tipus de treball que s'ha de portar a terme. - Durada: Segons les característiques de l'empresa i del lloc de treball, es pot concertar per temps indefinit (contracte fix) o per una durada determinada (contracte temporal). - Remuneració salarial: El salari mensual, les pagues extraordinàries i la resta de components salarials acordats als convenis col·lectius i la normativa laboral.

- Període de prova: És voluntari i s'ha d'acordar per escrit. No pot superar els sis mesos per a persones tècniques titulades (tècnics de formació professional i titulats universitaris); per a la resta de treballadors és de dos mesos, excepte per a les empreses de menys de 25 treballadors, on ha de ser, com a màxim, de tres mesos. - Temps de treball: La durada de la jornada laboral, esl descnasos, les vacances i les hores extraordinàries. - Forma del contracte: Ha de seguir un model oficial específic per a cada modalitat. Es pot establir de manera oral o per escrit si supera les quatre setmanes de durada.

Hi ha una àmplia varietat de contractes, l'empresa ha de seleccionar el tipus de contarcte que li convingui més. Un dels objectiu del departament de recursos humanes és la lluita contra qualsevol tipus de discriminació dins l'empresa. Tothom ha de tenir les mateixes oportunitats de desenvolupament professional i gaudir dels drets laborals de la mateixa manera, independentment de l'origen social, el gènere o la nacionalitat. Per aquest motiu les empreses han d'implementar polítiques d'igualtat. Gran part dels esforços van encaminats a garantir la igualtat entre dones i homes en el món laboral.

POLÍTIQUES D'IGUALTAT I INCLUSIÓ Garantir la igualtat de tracte i d'oportunitats en l'accés a l'ocupació, en la formació i en la promoció professional, així com en les condicions de treball. Lluitar contra les mesures de desigualtat en l'àmbit laboral. - Discriminació salarial. - Discriminació pel que fa a les pensions de viduïtat. - Més desocupació entre les dones. - Escassa presència de les dones en llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica. - Problemes de conciliació familiar entre la vida personal, laboral i familiar. - Discriminació genèrica en col·lectius més sensibles (persones migrants, amb discapacitats, etc.

Un dels objectius principals en la lluita contra la desigualtat és aconseguir l'equipació salarial entre dones i homes. La bretxa salarial és el punt en què es manifesta més aquesta problemàtica. LES POLÍTIQUES D'INCLUSIÓ Són un conjunt d'accions de l'empresa que tenen l'objectiu que cada treballador, independentment del seu fet diferencial, sigui socialment acceptat i tractat amb igualtat. La fidelitat és que tothom sigui valorat i reconegut en l'empresa i se senti lliure dins de l'àmbit laboral. Un dels problemes que continua presentant el mercat de treball és que necessita incentius per aplicar polítiques que impulsin el creixement social.

Així mateix, mitjançant altres incentius, la mateixa legislació també facilita la contractació de persones amb diferents capacitats per fomentar-ne la inserció al mercat laboral. En la inclusió, hem de tenir en compte els col·lectius en risc d'exclusió social: Persones que provenen d'altres països L'arribada a un nou país dificulta, a vegades, l'accés al mercat laboral, principalment per aspectes relacionats amb l'idioma o per l'adaptació a certs aspectes culturals.

Persones de més de 55 anys Aspectes com la fractura digital dificulten la reinserció laboral de persones d'aquestes edats, que han de canviar de sector laboral o que no van tenir l'oportunitat, el temps o la inquietud de formar-se de manera contínua. Persones sense formació Poden tenir dificultats per accedir al mercat laboral i, de vegades, poder ser víctimes d'ofertes laborals amb unes condicions no prou dignes. Persones sense llar ni recursos Moltes persones han patit situacions que les han deixat sense res i volen i meriexen oportunitats per reincorporar-se al mercat laboral, cosa que els permetrà tenir una vida digna. 2.4 ÀREA DE PRODUCCIÓ.

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PRODUCTIU I AVALUACIÓ DE L'EFICIÈNCIA I LA PRODUCTIVITAT EN L'ÚS DELS RECURSOS (Unitat 5) LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ La quantitat de producte que obté l'empresa (Q) depèn de variables com el nombre de persones treballadores (L), el nombre de màquines (K) i d'altres, que, conjuntament, formen els anomenats factors de producció de l'empresa . Funció de producció: Q= f (L, K…) FACTORS DE PRODUCCIÓ: Són els recursos que té i que utilitza una empresa per produir béns i serveis. Factors de producció bàsics: capital, terra i treball.

Un dels objectius de les empreses és aconseguir la millor combinació entre els factors i, amb aquesta finalitat, cal utilitzar la tecnologia (manual, mecanitzada, automatitzada). Cal destacar que tots els factors productius que utilitza l'empresa suposen un cost de producció, d'aquí la importància d'optimitzar tots els recursos que posseeix. FACTOR CONCEPTE QUANTIFICACIÓ COST Capital (K) Són el conjunt de béns creats per l'ésser humà que s'utilitzen per produir. Exemple: Màquines. La quantitat es pot mesurar en unitats físiques, en unitats de massa o en volum utilitzat, segons el cas. El preu del lloguer o, si és propietat de l'empresa, de l'amortització del bé. El preu del cost dels diners.

Terra (T) Està format per tot el conjunt de recursos d'origen natural. Exemple: El terreny de conreu o edificable, l'aigua, etc. La quantitat es pot mesurar, segons el cas, en àrea de terreny, massa de mineral, volum de combustible, etc. El lloguer de la terra per unitat d'àrea, el manteniment del factor, el preu de la unitat de massa o de volum de l'element concret. Treball (L) És l'esforç físic o intel·lectual del conjunt de les persones que treballen a l'empresa. Es pot quantificar en hores de treball o en nombre de persones treballadores Salari dels treballadors, formació sobre el lloc de treball.

Emprenedoria i innovació (A) Inclou la capacitat creativa i d'innovar en projectes a l'empresa, la generació de sinergies amb altres empreses i la capacitat d'organitzar i dirigir empreses La quantitat de projectes duts a terme, el nombre de patents, les innovacions aplicades. El manteniment de la patent, el cost de les persones investigadores. COMBINACIÓ DE FACTORS. PRODUCTIVITAT I EFICIÈNCIA L'objectiu final de la majoria de les empreses és aconseguir un producte que tingui la qualitat prevista, però amb tan poc cost com es pugui. La reducció de costos d'aconsegueix millorant la productivitat i l'eficència. Objectiu de la producció 1. Incrementar la productivitat de cada factor utilitzat.

2. Buscar la combinació de factors més eficient. Productivitat d'un factor de producció i productivitat total: Relació de la quantitat entre (Q) i els factors de producció que s'ha utilitzat. L'empresa busca incrementar la productivitat en el temps de tots els factors que utilitza. Productivitat pel treball (PL) Ens permet conèixer les unitats produïdes per cada persona treballadora de l'empresa i, d'aquesta manera, avaluar el rendiment del grup. Productivitat de la maquinària (PK) Ens permet conèixer el rendiment de la maquinària. Gràcies a aquest coneixement, podem veure si la màquina produeix dins dels paràmetres normals o per sota.

Productivitat total o global de l'empresa (Pglobal) Valor de producció total = Q · pv Aquest indicador permet saber si l'empresa és productiva o no. En el cas que la productivitat global no sigui l'adqueadam s'haurà de valorar una reducció dels costos totals o intentar incrementar el valor de la producció total. Taxa de variació de la productivitat entre dos períodes Permet conèixer si hi ha hagut una millora, un manteniment o un empitjorament respecte del període anterior. Gràcies a aquest coneixement, l'empresa obté un indicatiu que li pot fer per quins aspectes ha de millorar o quins n'ha de potenciar. EFICIÈNCIA DE LA PRODUCCIÓ Important: Eficàcia i eficiència no és el mateix.

Parlem d'eficàcia quan s'assoleix l'objectiu proposat i d'eficiència quan s'assoleix l'objectiu amb el mínim cost. Diem que una combinació de factors de producció és més eficient que una altra si permet assolir l'objectiu plantejat de producci´amb menys cost. Eficiència tècnica Una tecnologia 1 és més eficient que la tecnologia 2 quan els mateixos factors de producció (K, L) es produeix més quantitat (Q) o quan menys factors (K, L) s'aconegueix produir la mateixa. (ineficiència tècnica). Eficiència econòmica No es pot descartar per eficiència tècnica, es determina el cost de cada ua de les tecnologies. La que té menys cost és la més eficient.

2.5 ESTRUCTURA INGRESSOS/COSTOS,CALCULANT EL LLINDAR DE RENDIBILITAT O PUNT MORT (Unitat 5) L'elaboració d'un bé o servei implica una suma de costos que s'han de tenir en compte per a calcular el cost final de cada producte. Tots els factors de producció que s'utilitzen impliquen un cost. Hi ha dos tipus de costos de producció: Costos Fixos (CF): No varien en funció del nivell de producció (Q). Estan associats a factors de producció fixos i, per tant, no es poden adaptar a la variació de la producció a curt termini. Exemple: lloguer, local, hipoteca, sous fixos, maquinària, eines ordinadors. Costos Variables (CV): Varien en funció del nivell de producció (Q).

Estan associats a factors de producció,és a dir, depenen de la quantitat produïda i s'hi poden adaptar a curt termini. Exemple: matèries primeres, energia consumida, mà d'obra temporal. = Costos variables totals ( ) · ï ( ) Els Costos Totals de la producció d'un producte és la suma dels costos fixos i els costos variables: (CT) ( ) + ( ) = El cos mitjà unitari (CMe) és el valor mitjà de cada unitat produïda, que s'obté dividint el cost total entre el nombre de unitats produïdes. Gràcies a això, es pot conèixer la quantitat mitjana de recursos que calen per elaborar una unitat del producte o servei.

Aquest càlcul permet l'empresa obtenir informació per poder optimitzar els recursos productius i valorar possibles millores que permetin reduir el cost. Va associat als costos fixos i els costos variables. à ( ) = ( ) El punt mort o llindar de rendibilitat determina el nombre d'unitats que s'han de produir i vendre a l'empresa perquè els ingressos i els costos s'igualin i, per tant, representa que la quantitat a partir de la qual es comencen a obtenir beneficis o pèrdues. Respon a la pregunta: Quina quantitat cal vendre per no perdre diners o començar a tenir benefici?

Fórmula punt mort/llindar de rendibilitat (Q*): ( *) = ( ( ) ( )) Fórmula del Benefici de venda de Q unitats: ( ) = ( ) ( ) = ( = · ) ( = + · ) La obtenció de beneficis o la pèrdua de l'empresa es pot veure contemplant el llindar de rendibilitat i veient si la Q esta per sobre o per sota d'aquest llindar. Representació gràfica: 2.6 MÀRQUETING (unitat 4) L'objectiu de qualsevol empresa és rendibilitzar les seves inversions efectuades, aconseguint augmentar les vendes per obtenir beneficis.

Quan es determina l'activitat de l'empresa, cal triar quin és el tipus de client a qui s'adreçarà el producte La segmentació de mercat és el procés que consisteix a dividir i organitzar els possibles consumidors d'un bé o un servei en grups, tenint en compte una sèrie de necessitats, característiques, comportaments i actituds que tenen en comú. Gràcies a la segmentació de mercat, l'empresa pot aplicar estratègies més adaptades al públic objectiu al qual s'adreça el producte. Exemples de segments: Infants, adolescents, homes adults, dones adultes… CRITERIS DE SEGMENTACIÓ DEMOGRÀFICS divideix el mercat segons l'edat, el sexe, el nivell cultural, la professió, el tipu de família…

Es basa en la suposició que aquests grups comparteixen unes característiques comunes GEOGRÀFICS Divideix el mercat segons la localització PSICOGRÀFICS Té en compte aspectes psicològics del comportament del consumidor. (Estil de vida, aficions, valors…) SOCIOECONÒMICS Es divideix el mercat segons el nivell de renda dels clients CONDUCTUALS Es divideix el mercat segons l'actitud, la fidelitat, i les necessitats i els beneficis que aportarà a la persona el nostre producte. La veta de mercat és el grup de població al que vols que arribi el teu producte, que comparteixen característiques i necessitats semblants.

(Target) ESTRATÈGIES DE SEGMENTACIÓ INDIFERENCIADA L'empresa dirigeix el producte sense diferenciar l'usuari a qui s'adreça ni el canal utilitzat. El producte es dirigeix al mercat massiu. (Coca-cola) DIFERENCIADA L'empresa segmenta el mercat en grups i adapta el producte, el missatge o el canal a cada segment de manera diferenciada. (Inditex, adapta el producte a les diferents marques dirigides a diferents poders adquisitius) CONCENTRADA L'empresa tria un segment de mercat que considera que serà més afí al seu producte o servei i dedica tots els esforços a satisfer les seves necessitats.

(Restaurant que només ofereix menjar vegetarià) PERSONALITZADA L'empresa adapta el producte o servei a cada usuari particular. Confecciona el producte a mida pel client. (Empresa de publicitat o estudi d'arquitectes) El màrqueting és qualsevol activitat o pràctica rellevant que té com a objectiu la creació, la comunicació o l'intercanvi d'una proposta de valor. Evolució del màrqueting: des del marketing 1.0 al màrqueting digital: SEGLE XIX: Hi havia escassetat d'oferta, els mitjan de producció eren ineficients. La preocupació per les vendes encara no havia arribat FINALS SEGLE XIX I PRINCIPIS S XX: Comença la producció en sèrie a les empreses.

Milloren les infraestructures dels mitjans de comunicació i de transport. Creix el mercat. L'objectiu és incrementar les vendes. es posa el focus a destacar els avantatges del producte, tot just s'analitza el client: Màrqueting 1.0 1937: Es crea l'American Marketing Association (AMA) amb l'objectiu de promoure l'estudi científic del màrqueting 1960: L'AMA llança la primera definició de màrqueting: "És la realització d'activitats empresarials que dirigeixen el flux de béns i serveis des del productor fin al consumidors o usuari". El mateix any Jerome McCarthy publica Basic Marketing, en què introdueix el famós mix de màrqueting de les 4P. És el que coneix com a màrqueting tradicional.

1971: S'amplia el concepte de màrqueting amb el màrqueting social, que inclou la difusió d'idees i comportaments beneficiosos per a la societat. No només es venen productes, sinó que també es poden vendre actituds, idees i comportaments. S'amplia el camp d'aplicació a entitats no lucratives. FINALS SEGLE XX I COMENÇAMENTS XXI: El desenvolupament d'internet facilita la transmissió d gran quantitat de dades i permet l'accés a noves vies de comercialització, comunicació i publicitat. Philip Kotler parla de màrqueting 2.0 en què posa èmfasi a conèixer i satisfer al consumidor. Seguidament publica màrqueting 3.0 en què proposa enfocar un màrqueting centrat en els valors.

Finalment publica màrqueting 4.0, que defineix com la capacitat de poder interactuar en temps real amb el client gràcies a la tecnologia digital 2013: L'AMA dona l'ultima definició de màrqueting fins ara: "És l'activitat, el conjunt de pràctiques rellevants i processos per crear, comunicar i intercanviar les ofertes que tinguin valor per als clients, els socis i per a a societat en general.

La proposta de valor és l'element clau de la nova definició de màrqueting: La proposta de valor és l'element que diferencia una empresa (o marca) de la competència i que és valorat pels usuaris com un avantatge Estratègia funcional o marketing mix: És un dels fonaments clàssics del màrqueting i es coneix també com les 4 P del marketing. En funció de l'objectiu que persegueix l'empresa les quatre variables es poden combinar de moltes maneres. El marketing mix ( 4 P ): redueix les actuacions de màrqueting a quatre elements: producte, preu, distribució i promoció (product, price, placement and promotion).

ESTRATÈGIES DE MARCA MARCA ÚNICA O MARCA PARAIGUA Utilitza el mateix nom per a tots els productes que fabrica l'empresa: amb això es redueixen els costos promocionals (per a productes nous). Els inconvienents estan relacionats amb el fracàs d'algun producte , ja que pot afectar a la imatge de la marca. Se sol utilitzar per a productes similars. exemple: pastes gallo i sony MARQUES MÚLTIPLES MARQUES INDIVIDUALS Utilitza un nom diferent per cada producte. exemple: ariel, h&s fabricats per l'empresa procter & gamble MARQUES PER LÍNIA DE PRODUCTE Utilitza el mateix nom per als productes que tenen una relació entre si.

SEGONES MARQUES Utilitzada per empreses que tenen al mercat una altra marca de més prestigi. Té com a objectiu abastar un segment més gran de mercat MARCA DE DISTRIBUÏDOR Són les marques fabricades per un industrial determinat i que són ofertes al consumidor sota el nom o la marca de distribuïdor o detallista, que serà el que en farà totes les activitats de promoció i comunicació. (Hacendado) ESTRATÈGIES DE PREUS El preu és la variable que influeix més directament en els ingressos, i per tant en el benefi final de l'empresa. El preu és el que paga el client pel producte.

Aspectes a tenir en compte sobre el preu: Per a establir un preu cal primer calcular el cost d'aquest, i així posar un preu per sobre del cost i no tenir pèrdues El consumidor coneix les diferents marques, per tant només pagarà més si el producte li aporta un valor diferencial ESTRATÈGIES DE POSICIONAMENT DE LA MARCA BASANT-NOS EN EL PREU ESTRATÈGIA DE PREUS BAIXOS Consisteix a posar un preu més baix que el de la competència amb la intenció de destacar en lideratge en costos. Amb preus baixos, es pot arribar a més segments de mercat i hi ha molta gent que valora especialment el preu per sobre d'altres característiques del producte.

ESTRATÈGIA DE PREUS MITJANS Consisteix a posar un preu semblant al de la competència. Aquesta pràctica no ofereix un valor diferenciador significatiu, però hi ha moltes empreses que la fan servir. ESTRATÈGIA DE PREUS ALTS / DE PRESTIGI L'empresa posiciona la seva marca com a selecta, especial, de més qualitat...

Es dirigeix a un segment de mercat reduït que valora el fet diferencial del producte i no li importa pagar més ESTRATÈGIES DE PREUS EN FUNCIÓ DE LA FASE DEL CICLE DEL PRODUCTE FASE D'INTRODUCCIÓ I CREIXEMENT ESTRATÈGIA DE PREUS DESCREMATS/SKIMMING: Posar un preu molt alt coincidint amb el llançament del producte, i després anar-lo baixant gradualment en la fase de creixement, per atreure consumidors més sensibles al preu FASE D'INTRODUCCIÓ I CREIXEMENT ESTRATÈGIA DE PREUS DE PENETRACIÓ: Començar amb un preu baix per anar aconseguint clients. Quan la marca comença a ser coneguda, es poden augmentar els preus en la fase de creixement FASE DE MADURACIÓ Els preus es mantenen estables.

Es poden aplicar descomptes a clients habituals amb la intenció de fidelitzar-los FASE DE DECLIVI Quan les vendes comencen a disminuir, les empreses han d'aplicar una rebaixa de preus per incentivar-les ESTRATÈGIA DE PREUS PSICOLÒGICS Es tracta d'utilitzar valors que poden semblar significativament menors, tot i que no ho son. (0,99€) CANALS DE DISTRIBUCIÓ I ESTRATÈGIES DE DISTRIBUCIÓ CANALS DE DISTRIBUCIÓ CANAL DIRECTE El fabricant ven directament al consumidor final. En aquest cas, l'empresa té control total de la distribució del producte i hi ha un contracte directe entre productor i consumidor. Tots els costos d'emmagatzematge i transport els assumeix l'empresa productora.

CANAL INDIRECTE CURT Hi ha un únic intermediari entre l'empresa i el client. Es tracta d'un detallista que compra el producte a l'empresa i el ven al consumidor final. Els supermercats són un exemple d'intermediaris detallistes. CANAL INDIRECTE LLARG És el que està compost com a mínim per dos intermediaris. Hi ha com a mínim un majorista, el detallista i el consumidor final. Un exemple de majorista espanyol en productes de tecnologia és el Grup MCR ESTRATÈGIES DE DISTRIBUCIÓ INTENSIVA L'objectiu és arribar al màxim nombre de llocs i consumidors possibles.

Productes de consum en masses (refrescos, detergents…) SELECTIVA Es trien una sèrie de punts de venda concrets en funció de l'estratègia de posicionament de la marca. (cosmètics, marques de roba o sabates… ) EXCLUSIVA L'empresa tria molts pocs establiments o un sol per vendre el producte. És adequada per marques de luxe a les quals només pot arribar un públic mot concret. S'opta per la venda directe o el canal curt. (Louis Vuitton, Ferrari…) ESTRATÈGIES PROMOCIONALS PUBLICITAT La publicitat és la difusió d'informació que té l'objectiu de persuadir el públic perquè compri un producte o servei determinat. Pot realitzar-se a través de televisió, vídeos de YouTube, cartells publicitaris…

PROMOCIÓ DE VENDES Es tracta d'un conjunt d'incentius a curt termini per augmentar les vendes ràpidament. Es fan servir per liquidar estocs, incrementar la liquiditat o impulsar les vendes en períodes concrets. Exemples: «Paga'n dos i emporta-te'n tres», «La segona unitat a meitat de preu», o sortejos amb participació mitjançant etiquetes. L'objectiu principal és incrementar les vendes en un període breu. VENDA PERSONAL Consisteix en una atenció personalitzada on un venedor assessora cada client segons les seves necessitats, especialment en compres importants o no habituals. Aquesta estratègia busca resoldre dubtes i oferir seguretat en la decisió de compra.

RELACIONS PÚBLIQUES Inclou accions per connectar amb el públic objectiu i millorar la imatge de l'empresa o marca. Es vinculen valors positius a la marca per influir en la decisió de compra dels consumidors. Exemples: oferir contingut valuós a Internet, col·laborar amb influenciadors o unir-se a campanyes solidàries. Aquesta estratègia serveix tant per donar a conèixer una marca com per mantenir o millorar la seva reputació. LES 4P DEL MÁRQUETING DIGITAL PERSONALITZACIÓ No es tracta als clients per igual, busquen la manera de conèixer els clients i adaptar-se als seus interessos.

Utilitzen les dades dels clients (preguntant o observant les recerques d'internet dels consumidors) per a poder oferir-los productes que poden ser del seu interès. PARTICIPACIÓ: A través de les comunitats virtuals les empreses saben l'opinió dels clients i detecten els errors, millores, diferències del seu producte… A partir d'això l'empresa actua per a modificar de manera eficient el producte/servei. PERSONA A PERSONA Empatitzar amb el consumidor per adonar-te que el consumidor té molta fiabilitat de l'opinió de la resta de clients. A partir d'aquí l'empresa situa els seus productes a les plataformes digitals per aconseguir una comunicació directa dels influencers cap als clients.

(els influencers opinen i mostren la seva experiència amb el producte). PREDICCIONS MODELADES Predir quin és el model d'empresa/producte que necessitarem en relació a l'evolució del mercat. Aquesta predicció es fa a través de l'àmplia informació que tenen sobre els clients (cookies).