Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS LLIBRE APUNTS TEMA 1 TEMA 1 L'ECONOMIA I L'EMPRESA 1. L'ACTIVITAT ECONÒMICA I ELS SEUS AGENTS L'activitat econòmica consisteix a produir, distribuir i consumir béns i serveis per satisfer les necessitats humanes. 1.1. Béns, serveis i factors de producció Tipus de béns i serveis segons diferents criteris: 1. Segons la naturalesa: Béns de consum: Satisfan directament les necessitats humanes. Exemples: aliments, roba, llibres. Béns de capital: Satisfan les necessitats de forma indirecta perquè són utilitzats en la producció d'altres béns o serveis. Exemples: màquines industrials, forns de pa, impressores. 2.

Segons el caràcter: Béns lliures: Abundants i sense propietari; no requereixen pagament. Exemples: aire, llum del sol. Béns econòmics: Escassos i amb un cost; sovint es venen al mercat. Exemples: ordinadors, cases, mobles. Serveis: Intangibles, proporcionen satisfacció o cobreixen necessitats sense ser un producte físic. Exemples: educació, tallar-se els cabells, atenció mèdica. Factors de producció: 1.2. Els agents econòmics 1. Famílies: Consumeixen béns i serveis per satisfer les seves necessitats. Proporcionen factors de producció com treball, capital o recursos naturals a les empreses. 2.

Empreses: Produeixen béns i serveis utilitzant els factors de producció subministrats per les famílies. El seu objectiu pot ser maximitzar beneficis o generar un impacte social. 3. Estat: Regula l'activitat econòmica mitjançant lleis i impostos. Proporciona béns i serveis públics com educació, sanitat i infraestructures. 2. L'EMPRESA: ELEMENTS, FUNCIONAMENT I OBJECTIUS 2.1. Elements de l'empresa 1. Factors humans: Totes les persones que intervenen directament o indirectament en l'empresa. (treballadors, propietaris, col·laboradors externs) 2. Factors tangibles i intangibles: Tangibles: Elements físics necessaris per produir (maquinària, edificis).

Intangibles: Recursos no materials com patents, software o drets d'autor. 3. Organització: La forma en què es coordinen les diferents parts de l'empresa per assolir els objectius. (estructures jeràrquiques o departaments) 4. Entorn: Factors externs que afecten l'empresa, però que aquesta no pot controlar. Macroentorn: economia global, política internacional. Microentorn: competidors, clients, proveïdors. 2.2. Objectius de l'empresa 1. Obtenció de beneficis: Maximització d'ingressos i reducció de costos. Exemple: optimitzar processos productius per augmentar el marge de benefici. 2. Creació de riquesa: Generació d'ocupació directa i indirecta.

Exemple: una empresa que paga salaris i genera rendes per als inversors. 3. Creixement: Incrementar producció, vendes o mercats. Exemple: una empresa de moda que obre noves botigues a diferents països. 4. Responsabilitat social i mediambiental: Beneficis socials: donacions, suport a comunitats. Respecte pel medi ambient: reduir emissions, usar energies renovables. L'empresa necessita concretar aquests objectius d'una manera precisa i específica: Ha de diferenciar entre: El conflicte d'objectius Divergències entre objectius d'equips o departaments dins de l'empresa. Les prioritats de cada equip són diferents i es contraposen entre si i, a més, frenen l'objectiu general de l'empresa.

Per solucionar aquests conflictes: Generar espais de treball i consens mateixa direcció per aconseguir l'objectiu Tècniques de resolució de conflictes basades en la negociació Aquests conflictes poden produir-se per elements endògens (interns) o exògens (externs): 2.3. Teories sobre l'empresa 1. Teoria neoclàssica: Maximització de beneficis combinant inputs i outputs. 2. Teoria social: Responsabilitat cap als treballadors i el medi ambient. 3. Teoria de l'empresa com a sistema: L'empresa funciona com un sistema interconnectat, amb subsistemes que col·laboren. 4. Teoria dels costos de transacció: Reduir costos d'operacions com cerca de proveïdors o contractes. 5.

Teoria contractual: Relació entre accionistes (principals) i administradors (agents), amb incentius per maximitzar l'eficiència. 3. LA LOCALITZACIÓ I DIMENSIÓ DE L'EMPRESA 3.1. Localització La localització d'una empresa consisteix a decidir el lloc geogràfic més adequat per desenvolupar l'activitat empresarial. Aquesta decisió afecta directament l'èxit i el futur de l'empresa. Conseqüències d'una mala decisió de localització: Augment de costos de producció. Dificultats logístiques. Pèrdua de competitivitat. Factors determinants: 1. Accés als factors de producció Aprovisionaments i subministraments Treball Capital Proximitat a fonts de subministrament redueix costos de transport.

Exemple: una fàbrica de productes lactis que es localitza a prop de granges. Disponibilitat de mà d'obra qualificada o barata segons les necessitats de l'empresa. Exemple: empreses tecnològiques ubicades en zones amb universitats reconegudes. Tenir bones relacions amb les entitats bancàries, permetrà aconseguir les fonts de finançament adequades a les inversions de l'empresa. 2. Costos d'instal·lació Costos del terreny: Les zones amb preus alts poden fer inviable el projecte. Exemple: un negoci que busca instal·lar-se en zones industrials assequibles. Impostos i normatives: Legislacions fiscals i mediambientals que influeixen en la localització.

Exemple: empreses que es traslladen a zones amb incentius fiscals. 3. Característiques de l'entorn Infraestructures de transports i comunicacions Legislació Desenvolupament econòmic de la zona Mercat i competència Facilitat per moure mercaderies i connectar-se amb mercats. El marc normatiu fiscal, mercantil, mediambiental i Zones en creixement atrauen inversions; zones en recessió Proximitat als consumidors i estudi de mercats saturats o amb potencial. Exemple: ports, carreteres, línies ferroviàries. social i les facilitats per crear empreses. poden dificultar la viabilitat. Exemple: una botiga de moda ubicada en un centre comercial amb alta afluència. 3.2.

Dimensió La dimensió de l'empresa fa referència a la seva capacitat productiva i operativa, incloent-hi factors com la tecnologia, el nombre de treballadors o el mercat al qual s'adreça. Tipus de creixement: 1. Creixement intern: Especialització: Increment de les vendes o millora de la qualitat d'un producte o servei. Exemple: una empresa de pastisseria que se centra en productes sense gluten per diferenciar-se. Diversificació: Producció de nous productes o serveis relacionats amb l'oferta actual. Exemple: una empresa tèxtil que comença a produir accessoris com bosses o sabates. 2. Creixement extern: Fusió: Unió de dues empreses per crear una nova entitat.

Exemple: dues empreses de telecomunicacions que es fusionen per guanyar quota de mercat. Absorció: Una empresa més gran adquireix una altra amb menys capacitat. Exemple: un fabricant de làctics que compra una petita empresa d'ous ecològics. Cooperació: Empreses que col·laboren per assolir objectius comuns, com investigació conjunta. Exemple: dues empreses automobilístiques que desenvolupen un model elèctric compartit. Factors que determinen la dimensió: Tecnologia: Empreses amb accés a tecnologia avançada poden operar amb menys treballadors però alta productivitat. Mà d'obra: Empreses intensives en mà d'obra necessiten un gran nombre de treballadors per ampliar la seva dimensió.

Finançament: Capacitat d'obtenir recursos financers per invertir en ampliació o modernització. Conseqüències d'una dimensió inadequada: Dimensió insuficient: Incapacitat per atendre la demanda. Pèrdua d'oportunitats de mercat. Dimensió excessiva: Dificultats per gestionar recursos. Augment dels costos fixos. Relació entre localització i dimensió: Les dues decisions es prenen de forma conjunta, ja que una mala localització pot limitar el creixement, i una dimensió excessiva pot ser inviable en zones amb infraestructures o recursos limitats. 4. CLASSIFICACIÓ DE LES EMPRESES 1. Dimensions 1. Microempreses Treballadors: Entre 0 i 9. Facturació anual: Igual o inferior a 2 milions d'euros.

Actius totals: Igual o inferior a 2 milions d'euros. Exemples: Comerços locals com perruqueries, petites botigues, tallers… 2. Petites Treballadors: Entre 10 i 49. Facturació anual: Igual o inferior a 10 milions d'euros. Actius totals: Igual o inferior a 10 milions d'euros. Exemples: botigues amb diverses ubicacions, restaurants amb diverses seus… 3. Mitjanes Treballadors: Entre 50 i 249. Facturació anual: Igual o inferior a 50 milions d'euros. Actius totals: Igual o inferior a 43 milions d'euros. Exemples: empreses tèxtils, indústries alimentàries, empreses de transport… 4. Grans Treballadors: Més de 250. Facturació anual: Més de 50 milions d'euros. Actius totals: Més de 43 milions d'euros.

Exemples: empreses com Inditex (Zara), Seat, grans multinacionals. 2. Activitat 1. Sector primari Activitats relacionades amb l'explotació directa de recursos naturals. Agricultura, ramaderia, pesca, mineria… 2. Sector secundari Activitats relacionades amb la transformació de matèries primeres en productes. 3. Sector terciari Activitats relacionades amb serveis i comerç. 4. Sector quaternari Activitats centrades en la recerca, desenvolupament i innovació tecnològica. 3. Zona geogràfica 1. Locals Desenvolupen la seva activitat en una única localitat o àrea reduïda. 2. Regionals Operen en diverses localitats dins d'una mateixa regió geogràfica. 3.

Nacionals Empreses que operen en tot el territori d'un país. 4. Internacionals Operen principalment en un país, però exporten els seus productes o serveis a altres països. 5. Multinacionals Empreses que tenen filials o sucursals en diversos països. 4. Destinació dels beneficis 1. Amb ànim de lucre Empreses on els beneficis obtinguts es destinen parcialment o totalment a remunerar els propietaris, accionistes o socis. 2. Empreses sense ànim de lucre Empreses o entitats on els beneficis no es destinen a enriquir els propietaris sinó a finalitats socials, comunitàries o de reinversió en l'activitat. 5. Propietat del capital 1.

Privades Empreses en què el capital és propietat de particulars, ja siguin persones físiques o jurídiques. 2. Públiques Empreses on el capital pertany totalment a l'Estat o a altres institucions públiques. 3. Mixtes Empreses en què el capital està compartit entre el sector públic i el privat. 6. Segons la forma jurídica 1. Individual Persones individuals sense personalitat jurídica pròpia. 2. Societats Tenen personalitat jurídica pròpia, diferent de les persones que les formen. 5. LA FORMA JURÍDICA DE LES EMPRESES 5.1. Marc jurídic El marc jurídic regula l'activitat econòmica i la forma com es constitueixen, gestionen i dissolen les empreses.

A Espanya, el dret mercantil és la branca del dret que en regula les operacions. Aspectes regulats pel dret mercantil: 1. Constitució de les empreses: Inclou tràmits com l'obtenció del nom, inscripció al Registre Mercantil i escriptura pública davant notari. 2. Funcionament intern: Organització, relacions entre socis i estructura gerencial. 3. Comptabilitat: Registres financers i fiscals obligats per llei. 4. Publicitat i protecció de l'activitat empresarial: Normatives sobre marques, patents i competència deslleial. Lleis principals aplicables: 1. Codi de Comerç: Legislació base per a les operacions mercantils. 2. Llei de societats de capital: Regula societats anònimes i limitades. 3.

Llei de cooperatives: Marca les pautes per a empreses de tipus cooperatiu. 5.2. Les característiques jurídiques Persona física Les empreses individuals estan constituïdes per una persona física que exerceix drets i obligacions en nom propi. Són adequades per activitats de mida reduïda. Personalitat jurídica Persona jurídica Quan una entitat adquireix drets i obligacions reconeguts legalment, es considera una persona jurídica. Inclou les societats, que poden ser civils, mercantils o especials. Responsabilitat dels socis Limitada Els socis només responen amb el capital que han aportat, protegint el patrimoni personal.

Il·limitada Els socis responen amb tot el seu patrimoni, incloent-hi el personal, excepte l'habitatge habitual en alguns casos. Nombre mínim de socis Alguns tipus d'empreses requereixen un nombre mínim de socis per constituir-se, com per exemple les cooperatives. Import mínim de capital Algunes empreses necessiten un capital inicial per poder-se crear. Aquest pot consistir en recursos monetaris o actius físics. Raó social És el nom legal que identifica una empresa o persona jurídica, i s'utilitza per a tota mena de tràmits oficials. Fiscalitat IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) Aplica a les empreses individuals.

IS (impost sobre societats) Aplica a les empreses amb personalitat jurídica pròpia. Tipus d'empreses segons la forma jurídica A. Empresa individual L'empresa individual pertany a una persona física que exerceix l'activitat en nom propi. La gestió i els beneficis corresponen al propietari, i es tributa a través de l'IRPF. És una forma adequada per a petites empreses. Empresari individual o autònom: És la forma més senzilla de constituir una empresa. El nom de l'empresa coincideix amb el del propietari. Emprenedor de responsabilitat limitada (ERL): Similar a l'empresari individual, però exclou l'habitatge habitual de la responsabilitat sobre deutes.

Comunitat de béns: Empreses formades per un mínim de dos socis que comparteixen béns o drets. S'ha de detallar la participació de cada soci en guanys i pèrdues. B. Societat civil pública Formada per dos o més socis que aporten diners, béns o treball per repartir-se els guanys. No té personalitat jurídica pròpia, i els socis tenen responsabilitat personal i il·limitada. Tributen per IS i els guanys es distribueixen en forma de dividends. C. Societat col·lectiva (SC) És una societat mercantil personalista amb un mínim de dos socis, que poden ser capitalistes (aporten diners) o industrials (aporten treball). No cal un capital mínim, però els socis tenen responsabilitat subsidiària i solidària.

Tributen per IS, i els beneficis es reparteixen segons el capital aportat. D. Societat de responsabilitat limitada (SRL/SL) És una societat mercantil capitalista on els socis només responen amb el capital aportat. Només cal un soci per constituir-la (es diria SLU). El capital mínim és d'1 €, i és adequada per petites i mitjanes empreses. La transmissió de participacions està limitada. Es constitueix amb escriptura pública i tributa per IS. E. Societat anònima (SA) És adequada per a grans empreses. El capital social està dividit en accions de lliure transmissió, amb un mínim de 60.000 €, del qual almenys el 25% ha d'estar desemborsat inicialment.

Els socis només responen amb el capital aportat, i tributen per IS. Els òrgans principals són la junta general i el consell d'administració. F. Societat laboral i participada Aquesta societat està formada principalment per treballadors amb contracte indefinit, que posseeixen la majoria del capital social. És adequada per empreses on els treballadors volen tenir control. Es requereixen almenys tres socis i un capital mínim d'1 € (SLL) o 60.000 € (SAL). Tributen per IS. G. Societat cooperativa Aquest tipus de societat busca satisfer necessitats econòmiques i socials dels socis mitjançant activitats empresarials. És de funcionament democràtic i igualitari (1 soci = 1 vot).

No té ànim de lucre directe, i els excedents es reparteixen entre els socis. Els socis mínims són tres, i hi ha diferents tipus segons l'activitat: agràries, de consum, habitatge, etc. Formes jurídiques principals de les empreses Tipus d'empreses Raó social Responsabilitat dels socis Nombre mínim de socis Capital mínim Fiscalitat Normativa Empresa individual La persona física Il·limitada 1 No IRPF Codi Civil i Codi de comerç Societat civil pública Nom triat pels socis Il·limitada 2 No IS Societat col·lectiva Nom + SC Il·limitada 2 No IS Codi de comerç. Societat limitada Nom + SL Nom + SRL Limitada 1 1 € (100 % desemborsat) IS Llei de societats de capital.

Societat anònima Nom + SA Limitada 1 60 000 € (25 % desemborsat, la resta en cinc anys) IS Llei de societats de capital. Societat laboral i participada Nom + SAL Nom + SLL Limitada 3 1 € (SLL) 60 000 € (SAL) IS Llei de societats laborals i participades. Societat cooperativa Nom + s.coop. Limitada 3 (1r grau) 2 (2n grau) Import fixat als estatuts IS Llei de cooperatives TEMA 2 TEMA 2 L'EMPRENEDORIA 1. L'EMPRENEDORIA 1.1. La Persona Emprenedora Una persona emprenedora és aquella que té la capacitat de transformar una idea en una realitat empresarial.

Aquesta transformació implica detectar oportunitats, analitzar el mercat, assumir riscos, prendre decisions estratègiques i gestionar recursos per fer créixer el seu negoci. L'emprenedoria pot néixer per dues raons principals: 1. Vocació Quan una persona té una idea de negoci innovadora o vol fer realitat un projecte en el qual creu fermament. 2. Necessitat Quan algú es veu obligat a emprendre per falta d'oportunitats laborals o per voler aconseguir més independència professional. Sigui per vocació o per necessitat, emprendre és una tasca que requereix esforç, compromís i una gran capacitat d'adaptació.

Característiques de la Persona Emprenedora Hi ha una sèrie de trets que solen definir les persones emprenedores i que són clau per tenir èxit en el seu negoci. Creativitat i innovació: Una persona emprenedora sol tenir la capacitat de generar noves idees i veure oportunitats on altres no en veuen. L'innovador no només inventa nous productes o serveis, sinó que també pot trobar noves formes de vendre o de gestionar un negoci. Determinació i perseverança: Emprendre és un procés ple de reptes i dificultats. Per això, cal una gran força de voluntat per superar obstacles i continuar endavant fins i tot quan les coses no surten com s'esperava.

Autoconfiança: Creure en les pròpies capacitats i en la viabilitat del projecte és fonamental. Els emprenedors han de prendre decisions importants i, moltes vegades, fer-ho en situacions d'incertesa. Tolerància al risc: Un negoci sempre implica riscos: econòmics, de mercat, de competència, etc. Un bon emprenedor sap analitzar aquests riscos i prendre decisions informades per minimitzar-los. Capacitat de lideratge: Molts emprenedors acaben dirigint equips de treball. Per això, és important tenir habilitats de lideratge, motivació i comunicació per inspirar els col·laboradors i fer que l'equip treballi amb un objectiu comú.

Flexibilitat i adaptabilitat: El mercat està en constant canvi i un bon emprenedor ha de ser capaç de modificar la seva estratègia segons les circumstàncies. Adaptar-se als nous temps és clau per a la supervivència d'un negoci. Gestió del temps i els recursos: Planificar correctament el temps i optimitzar l'ús dels recursos econòmics i humans és essencial per garantir la viabilitat del projecte. Habilitats de planificació i estratègia: Un negoci sense una bona planificació té moltes probabilitats de fracassar. Per això, els emprenedors han de definir objectius clars, estudiar el mercat i traçar un camí per assolir-los. 1.2.

Perfils d'Emprenedors No tots els emprenedors són iguals ni emprenen pel mateix motiu. Hi ha diferents perfils segons la manera de treballar i l'objectiu del seu negoci. Emprenedor innovador: És aquell que crea productes o serveis nous que no existien abans. Aquest tipus d'emprenedor busca revolucionar el mercat amb noves idees. Exemple: Steve Jobs, creador d'Apple, va innovar en el món de la informàtica i la telefonia mòbil. Emprenedor oportunista: Detecta oportunitats de negoci en tendències ja existents i les aprofita per obtenir beneficis. No crea res nou, però sap explotar idees exitoses d'una manera eficient.

Exemple: Un negoci de roba ecològica aprofitant la creixent consciència ambiental. Emprenedor social Desenvolupa projectes que, a més de generar beneficis econòmics, tenen un impacte positiu en la societat o el medi ambient. Exemple: Una empresa que fabrica sabates reciclades i dona part dels beneficis a causes socials. Emprenedor corporatiu No crea un negoci propi, sinó que emprèn dins d'una empresa consolidada. Sol ser un treballador que desenvolupa projectes innovadors dins de l'organització. Exemple: Un directiu que implementa un nou model de negoci dins d'una multinacional. 1.3.

Dificultats en l'Emprenedoria Emprendre pot ser molt gratificant, però també comporta molts reptes i dificultats. Incertesa financera Els ingressos no són immediats i pot ser necessari invertir diners propis o buscar finançament extern. Molts negocis necessiten temps per ser rendibles. Poca estabilitat Els negocis no sempre van bé i poden patir fluctuacions segons la demanda del mercat, la competència o altres factors. Sobrecàrrega de feina Un emprenedor sol haver de fer moltes tasques alhora (vendes, màrqueting, gestió econòmica, etc.), cosa que pot afectar la seva qualitat de vida.

Falta d'experiència empresarial No sempre es tenen coneixements en àrees clau com finances, màrqueting o gestió d'equips. Poca xarxa de suport Trobar mentors, socis, proveïdors o clients pot ser complicat, especialment al principi. 1.4. El Nou Mercat Laboral: Els Knowmads En l'actualitat, ha sorgit una nova figura d'emprenedor coneguda com el knowmad (de know = conèixer i nomad = nòmada). Els knowmads són professionals digitals que poden treballar des de qualsevol lloc del món gràcies a les noves tecnologies. - Treballen en projectes diferents alhora. - Són autònoms o freelance. - Aprofiten la tecnologia per connectar-se amb clients d'arreu del món. - Tenen una gran capacitat d'adaptació.

- Són especialistes en coneixement i aprenen constantment. Aquest nou model de treball encaixa amb joves que prefereixen independència i flexibilitat en lloc d'un treball estable i rutinari. 2. DONA, EMPRENEDORIA I INCLUSIÓ L'emprenedoria femenina ha guanyat protagonisme en els últims anys, ja que cada vegada més dones decideixen crear el seu propi negoci. No obstant això, les dones encara s'enfronten a barreres socials, econòmiques i culturals que dificulten el seu accés al món empresarial en igualtat de condicions respecte als homes. 2.1. Dificultats de les Dones per Emprendre Malgrat els avenços en igualtat, les dones encara troben obstacles quan decideixen emprendre.

Aquests obstacles poden ser estructurals, socials o culturals. Falta de referents Els models de dones emprenedores amb èxit són menys visibles que els masculins. Això fa que moltes dones no tinguin exemples propers en qui inspirar-se. Estereotips de gènere La societat encara associa el lideratge empresarial amb els homes. Aquesta percepció fa que es qüestionin més les capacitats de les dones per dirigir negocis. Conciliació de la vida professional i familiar En molts casos, les dones continuen assumint més responsabilitats en l'àmbit domèstic i familiar, cosa que dificulta la seva dedicació a l'emprenedoria.

Discriminació de gènere En molts àmbits empresarials, les dones troben més barreres per accedir a càrrecs directius o cercles d'influència. Dificultats per accedir a finançament Hi ha estudis que demostren que les dones reben menys inversions per als seus projectes en comparació amb els homes, fins i tot quan els negocis tenen el mateix potencial de rendibilitat. La Teoria del Sostre de Vidre Un dels conceptes més importants per entendre la desigualtat en l'accés a càrrecs de responsabilitat és la teoria del sostre de vidre.

El sostre de vidre és una barrera invisible que impedeix a les dones avançar cap a càrrecs de direcció o obtenir les mateixes oportunitats que els homes en el món empresarial. No és una prohibició explícita, sinó una sèrie de limitacions socials, culturals i estructurals que dificulten el seu ascens. Exemple: Una dona amb les mateixes qualificacions i experiència que un home pot tenir més dificultats per ser promocionada a un lloc de direcció. Aquesta teoria explica per què moltes dones es queden en càrrecs mitjans i no aconsegueixen arribar a les posicions més altes de les empreses o institucions. 2.2.

Inclusió i Emprenedoria L'emprenedoria pot ser una eina clau per fomentar la inclusió social i econòmica. Obrir un negoci permet a les persones que tradicionalment han estat excloses del mercat laboral tenir control sobre el seu propi futur i millorar la seva situació econòmica. Però perquè l'emprenedoria sigui realment inclusiva, cal eliminar les barreres que impedeixen que determinats col·lectius puguin desenvolupar-se plenament en el món empresarial.

L'emprenedoria inclusiva L'emprenedoria inclusiva és aquella que fomenta la igualtat d'oportunitats i facilita l'accés a persones que poden trobar més dificultats per emprendre, com ara: Dones, persones amb discapacitat, minories ètniques o culturals i persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Aquest tipus d'emprenedoria no només té un impacte econòmic, sinó que també contribueix a la construcció d'una societat més justa i equilibrada. 2.3.

Estratègies per Promoure la Inclusió en l'Emprenedoria Per reduir les barreres i fomentar la inclusió en l'emprenedoria, es poden aplicar diverses estratègies: - Programes de finançament específics Crear ajudes financeres dirigides a dones, minories i persones en situació de vulnerabilitat per facilitar la creació de negocis. - Programes de mentoria i capacitació Oferir formació i assessorament per millorar les habilitats empresarials i establir contactes dins del sector. - Campanyes de sensibilització Fomentar la igualtat d'oportunitats i lluitar contra la discriminació a través de l'educació i la visibilització d'exemples d'èxit.

- Facilitats per a la conciliació laboral i familiar Desenvolupar polítiques empresarials que permetin compatibilitzar la vida laboral i personal. 3. L'EMPRESARI I L'EMPRESÀRIA L'empresari o empresària és una figura clau dins del món empresarial. És la persona que pren decisions per dirigir i gestionar un negoci, assegurant el seu creixement i sostenibilitat en un entorn canviant. El seu paper va més enllà de crear una empresa: ha d'assumir riscos, establir objectius, liderar equips i adaptar-se a les condicions del mercat. Per això, un bon empresari ha de tenir habilitats en gestió financera, direcció d'equips i planificació estratègica.

Funcions de l'Empresari o Empresària Actualment, la figura de l'empresari pot separar-se en dos rols: Empresari professional: dirigeix el negoci, però no n'és el propietari. Assumeix riscos professionals i el seu objectiu és fer créixer l'empresa. Empresari patrimonial: és el propietari del negoci i, a més, el gestiona directament. Assumeix riscos financers i patrimonials. Funcions bàsiques de l'empresari El CEO: La Nova Figura Empresarial El CEO (Chief Executive Officer) és el màxim responsable d'una empresa. Aquest terme, que prové de les startups, s'ha estès a totes les grans companyies. Funcions del CEO Executar la visió i estratègia de l'empresa.

Prendre decisions clau sobre operacions i finances. Representar l'empresa davant inversors i clients. Liderar l'equip directiu i motivar els treballadors. 4. L'ENTORN DE L'EMPRESA L'empresa no funciona de manera aïllada, sinó que està influenciada per l'entorn que l'envolta. Aquest entorn inclou tant factors externs que no pot controlar (com la situació econòmica o les lleis) com elements amb els quals interactua directament (com clients, proveïdors o competidors). 4.1. Tipus d'Entorns L'entorn empresarial es pot dividir en dos grans grups: A. Entorn específic (microentorn) És l'entorn més proper a l'empresa i inclou tots els factors amb els quals interactua directament.

Aquest entorn afecta de manera immediata el negoci i, en alguns casos, l'empresa pot influir-hi. - Clients: Determinen la demanda del producte o servei. - Proveïdors: Subministren matèries primeres o serveis necessaris per a l'empresa. - Competència: Altres empreses que ofereixen productes similars. - Intermediaris: Empreses de distribució, punts de venda, etc. - Mercat laboral: Disponibilitat de treballadors amb les habilitats necessàries. Exemple: Una empresa de roba depèn dels seus proveïdors de teixits, del comportament dels seus clients i de la competència d'altres marques de moda.

Les Cinc Forces de Porter (Microentorn) Michael Porter va desenvolupar un model per analitzar la competitivitat d'un sector mitjançant cinc forces: 1. Poder de negociació dels clients: Capacitat dels clients per imposar condicions en preus, qualitat, terminis de lliurament i pagament. 2. Poder de negociació dels proveïdors: Capacitat dels proveïdors per imposar condicions en preus, qualitat, terminis de lliurament i pagament. 3. Amenaça de nous competidors: Risc d'entrada de noves empreses amb productes i recursos similars.

Barreres d'entrada: Factors que dificulten l'entrada en un nou mercat i fan que la inversió sigui poc atractiva, com la inversió inicial elevada o la fidelitat dels clients. Barreres de sortida: Factors que dificulten la sortida del mercat, com les dificultats per recuperar la inversió. 4. Amenaça de nous productes substitutius: Risc de productes alternatius més avançats o barats. 5. Rivalitat entre els competidors: Resultat dels factors anteriors, que influeix en l'estratègia de posicionament en el mercat. B. Entorn general (macroentorn) Inclou factors més amplis que afecten totes les empreses d'un país o sector.

L'empresa no pot controlar aquests elements, però ha de tenir-los en compte en la seva estratègia. - Factors polítics i legals: Lleis laborals, impostos, regulacions comercials... - Factors econòmics: Inflació, recessió, taxes d'interès... - Factors socials i culturals: Tendències de consum, hàbits de compra, valors de la societat... - Factors tecnològics: Innovacions que poden afectar el sector. - Factors mediambientals: Normatives ecològiques, ús de recursos naturals... Exemple: Un canvi en la legislació que prohibeixi els plàstics d'un sol ús afectarà totes les empreses que fabriquen productes amb aquest material.

L'Anàlisi PESTEL (Macroentorn) L'anàlisi PESTEL ajuda a identificar els factors externs que poden influir en l'empresa: 4.3. Responsabilitat Social Corporativa (RSC) La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és el compromís voluntari de les empreses per actuar de manera ètica i contribuir al desenvolupament sostenible. No es tracta només de complir les lleis, sinó d'anar més enllà i generar un impacte positiu en la societat i el medi ambient. Àmbits d'actuació de la RSC - Responsabilitat laboral: Garantir bones condicions de treball, igualtat salarial i oportunitats de desenvolupament professional.

- Responsabilitat mediambiental: Implementar pràctiques sostenibles, reduir l'impacte ecològic i apostar per les energies renovables. - Ètica empresarial i transparència: Evitar pràctiques abusives, lluitar contra la corrupció i respectar els drets humans en tota la cadena de producció. - Compromís social: Revertir part dels beneficis en projectes socials o comunitaris, com programes educatius o donacions. Posada en marxa de l'RSC: Les organitzacions empresarials poden dur a terme moltes actuacions per millorar diversos aspectes: Elaborar codis de conducta interns. Establir mesures per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors.

Formar la plantilla sobre els aspectes mediambientals relacionats amb l'activitat de l'empresa. L'aplicació de l'RSC implica un esforç organitzatiu i econòmic, però els consumidors valoren positivament aquest esforç, comprant els productes de les empreses socialment responsables. Responsabilitat social mediambiental: Tothom intenta crear una societat més sostenible i les empreses tenen un paper rellevant en aquest sentit, de manera que se'ls demana més responsabilitat en totes les seves actuacions. La responsabilitat social mediambiental implica una sèrie d'accions i esforços que duen a terme les empreses per tenir cura del medi ambient i protegir els recursos naturals no renovables.

Petjada ecològica: És un concepte que es refereix al mesurament de l'impacte ambiental en termes de consum de recursos naturals, emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i contaminació. És important que les empreses entenguin i gestionin la seva petjada ecològica per minimitzar l'impacte ambiental que puguin tenir i contribuir a un futur sostenible. Màrqueting ecològic o verd: Les empreses publiciten les seves activitats o productes ecològics per donar-los a conèixer als consumidors. 4.4.

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una iniciativa de l'ONU que estableix 17 grans metes per assolir un desenvolupament global més equitatiu i respectuós amb el planeta. Les empreses tenen un paper clau en el seu assoliment. Principals ODS relacionats amb les empreses - ODS 7: Energia neta i assequible Fomentar l'ús d'energies renovables i reduir les emissions de CO . - ODS 9: Indústria, innovació i infraestructures Desenvolupar infraestructures sostenibles i impulsar la innovació tecnològica. - ODS 12: Consum i producció responsables Minimitzar residus, promoure el reciclatge i fomentar un consum conscient. 4.5.

Balanç Social: Mesurant l'Impacte de l'Empresa Per mesurar el compromís amb la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), hi ha un document que recull de manera esquematitzada les activitats que les empreses porten a terme des de la perspectiva social. Es tracta del balanç social, que és voluntari per a qualsevol empresa. Un bon balanç social pot millorar la reputació d'una empresa i atreure tant inversors com consumidors conscienciats amb la sostenibilitat Elements clau del balanç social - Condicions laborals: Nombre d'empleats, igualtat salarial, diversitat i inclusió. - Impacte ambiental: Emissions de CO , ús d'energies renovables, gestió de residus.

- Accions socials: Projectes solidaris, donacions, col·laboracions amb ONG. - Ètica empresarial: Transparència financera, bones pràctiques i relació amb proveïdors. TEMA 3 TEMA 3 L'ORGANITZACIÓ DE L'EMPRESA 1. LES FUNCIONS INTERNES DE L'EMPRESA L'empresa és una organització complexa que ha de gestionar múltiples processos per assolir els seus objectius. Per fer-ho de manera eficient, es divideix en diferents àrees funcionals, que són responsables de tasques concretes dins del negoci. Aquestes àrees treballen de manera coordinada i poden variar segons el tipus i mida de l'empresa. 1.1. Àrea Comercial: A Qui Pot Vendre l'Empresa?

L'àrea comercial té com a funció principal assegurar que els productes o serveis de l'empresa arribin als consumidors. Per fer-ho, ha de desenvolupar estratègies de màrqueting i vendes. Funcions principals de l'àrea comercial 1. Anàlisi del mercat Es duu a terme abans de la producció per entendre les necessitats dels clients. S'analitza la competència i les tendències de consum per adaptar-se a les demandes del mercat. Es fan estudis de mercat mitjançant enquestes, grups de discussió o anàlisi de dades. Exemple: Una empresa de mòbils investiga quines funcionalitats busquen més els consumidors abans de llançar un nou model. 2.

Estratègia de màrqueting Es dissenyen accions comercials per vendre millor els productes o serveis. Inclou estratègies com la fixació de preus, la publicitat, la promoció i la distribució. Es decideix com i on es vendrà el producte: botigues físiques, e-commerce, distribuïdors, etc. Exemple: Nike inverteix en publicitat amb esportistes famosos per augmentar les vendes. 1.2. Àrea de Producció: Com fa el Producte l'Empresa? L'àrea de producció s'encarrega de transformar matèries primeres en productes acabats o de gestionar la prestació d'un servei. Funcions principals de l'àrea de producció 1.

Gestió de materials i aprovisionament Controla l'adquisició de matèries primeres i materials necessaris per a la producció. Coordina els proveïdors per garantir que sempre hi hagi els recursos necessaris. Exemple: Una fàbrica de roba compra teles i botons per fabricar les seves peces. 2. Procés de fabricació i control de qualitat Planifica i gestiona la producció per optimitzar recursos i reduir costos. Supervisa la qualitat per garantir que els productes compleixin els estàndards establerts. Exemple: Una empresa de tecnologia verifica que cada ordinador fabricat funcioni correctament abans de posar-lo a la venda. 3.

Millora i innovació en el procés productiu Implementa noves tècniques de fabricació per millorar l'eficiència i reduir l'impacte ambiental. Investiga i desenvolupa nous processos per fer més competitius els productes o serveis. Exemple: Tesla introdueix robots en les seves fàbriques per millorar la precisió i rapidesa del muntatge de cotxes elèctrics. 1.3. Àrea de Recursos Humans: Com s'organitza el Personal? El capital humà és un dels recursos més importants d'una empresa. Per això, l'àrea de recursos humans gestiona el personal i vetlla pel seu benestar i productivitat.

Funcions principals de l'àrea de recursos humans Selecció i contractació de personal Es defineixen els perfils professionals necessaris. Es duen a terme entrevistes i proves per seleccionar els millors candidats. Exemple: Una empresa de videojocs contracta programadors especialitzats per desenvolupar nous jocs. Formació i desenvolupament professional Es proporcionen cursos i capacitacions per millorar les habilitats dels treballadors. Es fomenten plans de carrera i promocions internes. Exemple: Google ofereix cursos de desenvolupament personal i tècnic als seus empleats per millorar el seu rendiment. Gestió del clima laboral i motivació S'implementen polítiques de conciliació laboral.

Es duen a terme enquestes de satisfacció per detectar problemes i millorar l'ambient de treball. Exemple: Algunes empreses permeten el teletreball parcial per millorar la conciliació entre la vida personal i laboral. Administració de documentació i nòmines Gestiona contractes, nòmines, permisos i assegurances. Garanteix el compliment de la legislació laboral. Exemple: Una empresa ha d'assegurar-se que els seus treballadors estiguin registrats correctament i amb les cotitzacions al dia. 1.4. Àrea de Finançament i Inversió: Com s'Obtenen i gestionen Els Diners? Totes les empreses necessiten diners per funcionar.

L'àrea de finançament i inversió s'encarrega de gestionar els recursos econòmics i assegurar la rendibilitat del negoci. Funcions principals de l'àrea de finançament i inversió 1. Captació de recursos financers Decideix si el finançament provindrà de fons propis o de préstecs bancaris. Gestiona inversors i accionistes si l'empresa cotitza en borsa. Exemple: Una startup busca inversors per obtenir capital i desenvolupar el seu producte. 2. Gestió de la inversió i pressupostos Administra els diners destinats a cada departament. Controla les inversions en nous projectes, instal·lacions o maquinària. Exemple: Amazon inverteix milions en nous centres logístics per agilitzar els enviaments. 3.

Control econòmic i rendibilitat Supervisa els ingressos i les despeses per garantir la viabilitat de l'empresa. Analitza la rendibilitat de les inversions i ajusta les estratègies financeres. Exemple: Un hotel revisa les seves finances mensualment per assegurar-se que els ingressos cobreixen les despeses operatives. 2. LA DIRECCIÓ DE L'EMPRESA La direcció d'una empresa és un element clau per al seu funcionament. És l'encarregada de coordinar totes les àrees, prendre decisions estratègiques i garantir que es compleixin els objectius del negoci. Aquesta funció és desenvolupada per l'equip directiu, que pot incloure: - Director general (CEO) Responsable màxim de l'empresa.

- Directors de departament Gestionen cada àrea funcional. - Altres càrrecs directius Responsables de processos concrets. La direcció d'una empresa es basa en el procés administratiu, que es divideix en quatre grans funcions: 1. Planificació Definir objectius i estratègies. 2. Organització Assignar recursos i estructurar l'empresa. 3. Gestió i lideratge Coordinar i motivar els equips de treball. 4. Control Supervisar el compliment dels objectius. 2.1. Fases del Procés Administratiu El procés administratiu és el conjunt de funcions que permeten dirigir l'empresa de manera eficient. Es divideix en dues grans fases: Fase mecànica (teòrica) Defineix què s'ha de fer.

Inclou la planificació i l'organització. Fase dinàmica (pràctica) Posa en marxa el que s'ha planificat. Inclou la gestió i el control. Exemple: Si una empresa vol expandir-se a un altre país, primer planifica la inversió (fase mecànica) i després executa l'estratègia i supervisa els resultats (fase dinàmica). Procés Administratiu Funció Descripció Fase Mecànica Planificació Es fixen objectius, estratègies i pressupostos. Organització Es distribueixen recursos i es defineix l'estructura de l'empresa. Fase Dinàmica Gestió i direcció Es prenen decisions, es coordinen equips i es lideren projectes. Control Es verifiquen els resultats i es corregeixen errors. 2.2.

Funció de Planificació La planificació és la primera funció de la direcció de l'empresa i una de les més importants, ja que estableix els objectius i la manera d'assolir-los. Sense una bona planificació, l'empresa no pot avançar amb una direcció clara i eficient. Objectius de la planificació La funció de planificació consisteix en: - Fixar objectius i metes concretes. - Definir estratègies per assolir aquests objectius. - Establir polítiques i criteris de decisió. - Determinar els recursos necessaris per executar el pla. Aquesta funció guia totes les activitats de l'empresa, assegurant que els diferents departaments treballin de manera coordinada cap a un mateix propòsit.

Fases del procés de planificació Fase Descripció 1. Anàlisi de la situació de partida Es realitza un estudi de la situació actual de l'empresa i del seu entorn per detectar oportunitats i amenaces. 2. Determinació dels objectius Es fixen objectius concrets i mesurables que es volen assolir. 3. Avaluació d'alternatives i selecció Es comparen diferents opcions per assolir els objectius, analitzant-ne els punts forts i febles. 4. Formulació de plans d'acció Es creen plans específics per executar l'estratègia escollida. 5. Pressupost Es quantifiquen els plans en termes econòmics per garantir la viabilitat financera. 6. Acció Es posa en marxa la planificació i es coordinen els diferents equips. 7.

Control Es realitzen seguiments periòdics per assegurar que la planificació es compleix i es fan correccions si cal. 2.3. Funció d'Organització Una vegada establerta la planificació, cal organitzar correctament els recursos i les persones per dur-la a terme. L'organització és la funció que permet estructurar l'empresa i coordinar totes les seves àrees perquè els objectius es compleixin de manera eficient. L'organització defineix com es distribuiran les tasques, qui tindrà responsabilitat sobre cada funció i com es comunicaran els diferents departaments. Fases del procés d'organització Fase Descripció 1.

Punt de partida Es defineixen els objectius generals de l'empresa i es revisa la seva planificació a curt termini. 2. Avaluació dels recursos disponibles S'analitzen els recursos materials, econòmics i humans per veure si són suficients i adequats. Si cal, es fan ajustaments. 3. Distribució de departaments L'empresa es divideix en diferents àrees o departaments segons les necessitats del negoci. 4. Creació d'una estructura organitzativa Es defineix l'ordre jeràrquic i les relacions de responsabilitat entre els diferents membres de l'empresa. 5. Assignació de tasques Es distribueixen les funcions entre els treballadors segons les seves habilitats i capacitats.

L'organització formal L'empresa ha de tenir una organització formal ben definida, és a dir, una estructura clara en què cada persona ocupi el lloc més adequat segons les seves competències. Això permet optimitzar el treball en equip i garantir un funcionament eficient. Aquesta organització estableix: - La ubicació de cada treballador dins de l'empresa. - La seva responsabilitat i les tasques que ha de realitzar. - Les relacions de jerarquia i col·laboració entre diferents membres de l'organització. Exemple: En una empresa de tecnologia, els programadors treballaran al departament de desenvolupament, mentre que els venedors estaran a l'àrea comercial.

Això evita confusions i duplicitat de tasques. A. Distribució de departaments Una de les opcions per organitzar una empresa és dividir-la en departaments seguint diferents criteris. Tipus de departamentalització Descripció Exemple Per funcions Es creen departaments segons l'especialització dels treballadors. Departament de màrqueting, finances, producció... Per productes o serveis Es divideix l'empresa segons les línies de productes. Un supermercat pot tenir un departament de begudes i un altre de lactis. Per zones geogràfiques S'organitza l'empresa en funció del mercat on opera. Una empresa amb oficines a Espanya i França tindrà dos departaments diferenciats.

Per projectes Cada grup de treball es dedica a un projecte concret. Una constructora assigna equips diferents per a cada edifici que construeix. Importància de la comunicació en l'organització Perquè l'organització empresarial funcioni correctament, és fonamental establir un bon sistema de comunicació. Comunicació externa Relació amb clients, proveïdors i mitjans de comunicació. Comunicació interna Transmissió d'informació dins de l'empresa. Formal: Ordres i directrius oficials entre treballadors i directius. Informal: Converses espontànies entre companys. Ascendent: Informació que puja des dels empleats fins als directius.

Descendent: Directrius que baixen dels directius cap als treballadors. Horitzontal: Comunicació entre membres d'un mateix nivell jeràrquic. B. Estructura organitzativa L'estructura organitzativa d'una empresa estableix com es distribueixen les responsabilitats i la jerarquia dins de l'organització. Defineix l'ordre de comandament i les relacions entre els diferents càrrecs i departaments. Cada empresa pot tenir una estructura diferent en funció de la seva mida, sector i necessitats. Tipus d'Estructures Organitzatives 1. Estructura lineal o jeràrquica: Cada treballador depèn d'un únic superior, que dona les ordres i marca les directrius. És un sistema clar i senzill, però pot ser poc flexible.

2. Estructura funcional o departamental: Els treballadors s'agrupen en departaments especialitzats (màrqueting, vendes, producció, finances, etc.). Cada treballador pot dependre de diversos caps especialitzats. 3. Model lineal i d'assessorament (staff): Manté una estructura jeràrquica, però incorpora departaments d'assessorament que ajuden a prendre decisions, sense tenir autoritat directa sobre la plantilla. 4. Estructura matricial: Es fa servir en empreses que treballen per projectes. Els treballadors poden tenir una doble autoritat: un cap funcional i un cap de projecte. L'Organigrama L'organigrama és la representació gràfica de l'estructura de l'empresa.

Mostra les relacions jeràrquiques i de col·laboració entre els diferents càrrecs i departaments. Organigrama vertical Mostra la jerarquia de dalt a baix, amb els càrrecs superiors a la part superior i els inferiors a la part inferior. Organigrama horitzontal Presenta la informació d'esquerra a dreta, mostrant un estil menys jeràrquic. Organigrama radial Representa l'organització en cercles, amb la direcció al centre i els altres nivells expandint-se cap a l'exterior. Classificació dels Organigrames 1. Segons la finalitat Organigrames informatius Donen una visió global de l'empresa, mostrant només les grans unitats. Organigrames d'anàlisi Representen tota l'estructura de manera detallada. 2.

Segons l'extensió Organigrames generals Mostren tota l'organització empresarial, incloent-hi tots els departaments. Organigrames detallats Se centren en un departament concret. 3. Segons el contingut Organigrames estructurals Representen només les unitats que formen l'empresa i les seves relacions. Organigrames de personal Mostren qui ocupa cada càrrec dins de l'empresa (nom i posició). Organigrames funcionals Expliquen les funcions que té cada unitat dins de l'organització. 2.4.

Funció de Gestió i Lideratge La funció de gestió i lideratge és clau en qualsevol empresa, ja que garanteix que totes les activitats es desenvolupin segons el pla establert i que els equips de treball funcionin de manera eficient. El rol de l'empresari en la direcció de l'empresa En les grans empreses actuals, sovint la persona que inverteix capital i la que dirigeix el negoci no són la mateixa. En aquests casos, el gestor de l'empresa té un risc professional i no patrimonial, és a dir, la seva feina consisteix a fer créixer l'empresa i obtenir beneficis per als accionistes.

En aquest context, els líders empresarials actuals solen ser coneguts com CEO (Chief Executive Officer), un terme originat a les start-ups i que s'ha estès a totes les empreses. Estils de lideratge Un bon lideratge és essencial per aconseguir que l'empresa funcioni de manera eficient i motivi els treballadors. Hi ha diferents estils de lideratge segons com el líder prengui decisions i interactuï amb l'equip. 1. Lideratge autoritari: El líder pren totes les decisions sense consultar l'equip. Hi ha una jerarquia clara i control absolut sobre els treballadors. 2. Lideratge democràtic: El líder escolta les opinions dels treballadors i els involucra en la presa de decisions.

Es fomenta el diàleg i el treball en equip. 3. Lideratge liberal: El líder dona autonomia total als treballadors i només intervé quan és necessari. Fomenta la creativitat i la presa de decisions individuals. Teories sobre lideratge El lideratge en una empresa no es basa només en l'autoritat, sinó també en la manera com el director o gestor veu i tracta els seus treballadors. Per entendre millor aquests enfocaments, diversos autors han desenvolupat teories que expliquen els diferents estils de lideratge. Teories X i Y de Douglas McGregor Douglas McGregor va analitzar el comportament dels directius i va observar que la seva manera de gestionar depenia de com veien els seus treballadors.

A partir d'aquest estudi, va identificar dues actituds oposades: la teoria X i la teoria Y. Teoria Característiques dels treballadors segons el directiu Estil de direcció Teoria X Es considera que els treballadors són mandrosos, eviten la responsabilitat i només treballen per necessitat. Direcció autoritària: control estricte, ordres clares i poques oportunitats de participació. Teoria Y Es creu que els treballadors són responsables, tenen iniciativa i es motiven si el treball els interessa. Direcció flexible i democràtica: es fomenta la participació i la presa de decisions conjunta.

Exemple: Un directiu que segueix la teoria X supervisarà constantment els seus empleats i no els donarà autonomia. Un directiu que segueix la teoria Y confiarà en els treballadors i els permetrà prendre decisions. Punt clau A la pràctica, no sempre s'aplica un sol estil. En la majoria de situacions es fa servir un enfocament intermig, segons el tipus de treballador i les circumstàncies de l'empresa. Teoria Z de William Ouchi William Ouchi va comparar la gestió d'empreses nord-americanes i japoneses i va concloure que el model japonès era més efectiu en determinades situacions. D'aquí va sorgir la teoria Z, que promou una relació més estreta entre l'empresa i els treballadors.

Principis de la teoria Z: - L'empresa considera els treballadors una part fonamental de la companyia. - Els empleats tenen un fort sentiment de pertinença i es comprometen amb l'empresa. - L'empresa ofereix estabilitat laboral i oportunitats de desenvolupament. - La presa de decisions és col·lectiva i els treballadors participen activament. Exemple: A les empreses japoneses tradicionals, molts treballadors passen tota la seva vida laboral dins de la mateixa companyia, i aquesta els proporciona formació i seguretat laboral. Punt clau La teoria Z defensa que les empreses funcionen millor quan cuiden els seus treballadors i aquests, al seu torn, es comprometen amb l'organització. 2.5.

Funció de control El control és una funció essencial dins de l'empresa, ja que permet verificar que tot es desenvolupa segons el que s'havia planificat. Això inclou tant els objectius generals com els més específics, així com l'organització interna i els processos productius. El control s'ha de fer de manera periòdica per detectar possibles desviacions i corregir-les a temps. Els errors poden ser variats: - Objectius massa ambiciosos i difícils d'assolir. - Mala estructuració de l'empresa o una organització poc eficient. - Gestió inadequada o manca de recursos materials o humans. Fases del procés de control Per garantir un control efectiu, cal seguir quatre passos: 1.

Definir els estàndards Establir els objectius i els resultats esperats. 2. Recollir dades Obtenir informació sobre els resultats reals. 3. Comparar dades Analitzar si hi ha desviacions entre el que s'esperava i el que s'ha obtingut. 4. Aplicar correccions Implementar mesures per corregir els errors i millorar el funcionament. Exemple: Si una empresa de moda preveia vendre 10.000 unitats d'un producte i només n'ha venut 7.000, cal analitzar si el problema ha estat una mala campanya de màrqueting, una estratègia de preus incorrecta o un canvi en la demanda dels consumidors.

Tècniques de control Hi ha diverses eines per comprovar si l'empresa funciona correctament: Control de pressupostos Comprovar que els costos i ingressos planificats es compleixen. Auditoria interna i operativa Revisió interna per millorar la gestió i detectar problemes. Anàlisi estadística Estudi de dades històriques per identificar patrons i fer previsions. Exemple: Una empresa de supermercats pot fer una auditoria per comprovar si la seva logística és eficient i reduir costos de transport. TEMA 4 TEMA 4 A QUI VENDRÉ? 1. A QUI VENDRÉ EL MEU PRODUCTE I COM? L'objectiu principal de qualsevol empresa és rendibilitzar la inversió i augmentar les vendes per obtenir beneficis.

El primer pas, després de definir l'activitat comercial, és triar el tipus de client al qual s'adreçarà el producte. Per exemple, no és igual vendre roba a joves amb estil modern que a adults amb estil clàssic. 1.1. La segmentació del mercat La segmentació del mercat és un procés crucial que consisteix a dividir els consumidors potencials en grups homogenis. Aquests grups comparteixen necessitats, característiques, comportaments i actituds similars. Gràcies a la segmentació, l'empresa pot adaptar les estratègies al seu públic objectiu i augmentar les vendes.

Criteris de segmentació: Demogràfic: Delimita el públic massiu i defineix trets generals com edat, sexe, ingressos, nivell cultural, professió i tipus de família. Geogràfic: Divideix el mercat segons la localització, com ciutats, comunitats autònomes, països o continents. Psicogràfic: Considera aspectes psicològics com l'estil de vida, aficions, interessos i valors. Com més criteris de segmentació s'utilitzen, més específiques seran les característiques del mercat seleccionat, creant una veta de mercat. Una veta de mercat és un grup reduït de persones o empreses amb característiques i necessitats molt semblants.

Tipus d'estratègies segons el grup de clients: Indiferenciada: L'empresa dirigeix el mateix producte a tot el mercat massiu, sense diferenciar el públic ni el canal. Exemple: Coca-Cola. Diferenciada: L'empresa segmenta el mercat i adapta el producte, el missatge i el canal a cada segment. Exemple: Inditex (Zara, Massimo Dutti, Bershka). Concentrada: L'empresa tria un segment de mercat específic i centra tots els esforços en satisfer les seves necessitats. Exemple: un restaurant vegetarià en un barri concret. Personalitzada: L'empresa adapta el producte o servei a cada client individual. Exemple: una empresa de publicitat que personalitza anuncis segons els gustos de l'usuari. 1.2.

Quins canals puc utilitzar per connectar amb el client? Els canals són els mitjans que connecten l'empresa amb els clients per promocionar i lliurar el producte. Els canals es poden classificar segons la seva funció o la seva pertinença a l'empresa. Exemple: Per comprar un vestit de graduació, es pot anar a una botiga física, visitar la pàgina web d'una botiga, o utilitzar l'aplicació mòbil de la teva botiga preferida. 1.3. Com interactuaré amb el client? A les botigues físiques és important cuidar la relació amb el client per assegurar una experiència de compra gratificant. Això inclou aspectes com la informació, l'amabilitat, la rapidesa i la comoditat.

Internet ofereix moltes oportunitats per interactuar amb els clients, però utilitzar-lo només com a aparador és una oportunitat perduda. Per exemple, una empresa de cosmètics pot millorar la seva relació amb els clients mitjançant vídeos de tutorials de maquillatge, fòrums per a consultes, campanyes de descompte i sorteigs. L'empresa Adidas utilitza diversos canals de comunicació directa amb els clients: botiga física, pàgina web amb compra en línia i registre a l'adiClub per rebre ofertes, i xarxes socials. 2. EVOLUCIÓ DEL PODER DE DECISIÓ DEL CLIENT Antigament, les empreses se centraven en la producció, amb l'objectiu de produir més per vendre més.

Intentaven reduir costos per oferir preus més baixos i arribar a més clients. En el passat, els consumidors no tenien gaire poder de decisió. Per exemple, a la dècada dels seixanta, Seat fabricava el model 600 en sèrie, principalment de color blanc, i els clients no podien triar ni el model, ni el color ni els acabats. Amb l'obertura a nous mercats i la disminució de barreres comercials, va créixer la competència i les empreses van haver de buscar estratègies per diferenciar-se i atreure clients. Actualment, les empreses ofereixen una gran varietat de productes per adaptar-se a diversos segments del mercat.

Per exemple, la indústria automobilística fabrica cotxes de diferents formes, mides, potències, colors i preus. Amb l'ús generalitzat d'Internet, apareixen nous canals per interactuar amb els clients. La informació arriba a l'empresa en temps real i els consumidors poden opinar sobre la seva experiència amb la marca. Les empreses que tenen més èxit són les que posen el client al centre i aconsegueixen empatitzar-hi més. Hi ha una tendència a oferir productes més personalitzats dins de cada segment, adaptant els béns i serveis a les preferències i necessitats dels clients gràcies a la informació que obtenen de la seva activitat en línia. 2.1. Com podem empatitzar més amb els clients?

La qualitat dels productes és cada vegada més difícil de diferenciar, per això les empreses han de millorar l'experiència dels clients per aconseguir que tornin. Posar el client al centre significa tenir cura d'ell abans, durant i després de la compra per fer- lo sentir especial i únic, i que consideri la marca com a pròpia. Mitjançant l'ús d'Internet i el registre en aplicacions, l'accés a l'historial de compres i el comportament en xarxes socials, les empreses poden conèixer millor els seus clients i establir llaços. És important entendre què pensen, què els preocupa i què senten els clients per poder connectar-hi millor i parlar el seu mateix llenguatge.

L'objectiu principal de l'estratègia comercial ha de ser comprendre les motivacions i necessitats del client i fer que senti que l'empresa se centra en els seus problemes i somnis. En les relacions comercials, a més de l'intercanvi de productes per diners, hi ha un intercanvi d'emocions. Les emocions positives generades amb el client donen un valor afegit a l'empresa i a la marca. Exemples d'empatia amb els clients: - Ikea: Va llançar una campanya amb l'eslògan "Tots mereixem una veritable llar", posicionant-se sobre la desigualtat social. També emfatitza la importància de l'ordre a la llar.

- McDonald's: Va llançar una campanya per la inclusió i l'ocupació a tots els seus restaurants, posicionant-se com un referent en l'ocupació de qualitat, diversa i inclusiva. Aquests exemples mostren com les empreses s'adrecen a un consumidor ètic que és solidari, responsable amb els altres i el medi ambient, i que està a favor de la inclusió. 2.2. Com obtenim informació dels clients? La informació s'obté principalment de dues maneres: preguntant i observant. Quan…