Funcionament de l'Empresa i Disseny de Models de Negoci

I 132 flashcards i 88 preguntes més al document.

Text del document

C:\Users\Usuario\AppData\Local\Microsoft\Windows\INetCache\Content.Word\4.png Icono Descripción generada automáticamente Texto Descripción generada automáticamente con confianza baja C:\Users\Usuario\AppData\Local\Microsoft\Windows\INetCache\Content.Word\5 (1).png Icono Descripción generada automáticamente Texto Descripción generada automáticamente con confianza baja Icono Descripción generada automáticamente 2 UNITAT 1. L' empresa i la persona emprendedora. 1. Quant sabem fins ara de les empreses?...............5 El flux circular de la renda.........................................6 2. El emprendedor ....................................................7 4.

La importància de l'activitat empresarial i de l'emprenedoria .......................................................10 5. Dona i emprenedoria..........................................11 6. La responsabilitat social de l'empresa................12 UNITAT 2. Clases d'empreses. 1. L'empresa i les seues funcions............................16 2. Els elements de l'empresa ..................................17 3. Els objectius de l'empresa ..................................18 4. Criteris de classificació d'empreses ....................19 5. El marc jurídic que regula l'activitat empresarial. ................................................................................21 6.

Empreses segons la seva forma jurídica.............22 7. Com escollir la forma jurídica? ...........................23 8. L'empresari individual.........................................24 9. Les societats personalistes .................................25 10. Les societats capitalistes...................................26 11. Les societats d'interés social.............................28 12. Les franquícies ..................................................30 13. Altres formes socials.........................................31 UNITAT 3. El desenvolupament de l'empresa. 1. La localització i dimensió de l'empresa............... 34 2. El creixement de l'empresa.................................

36 3. Creixement intern o extern................................. 37 El creixement intern............................................. 37 El creixement extern............................................ 38 4. L'entorn de l'empresa ......................................... 40 Les forces competitives de Porter ....................... 42 5. L'anàlisi DAFO...................................................... 44 6. Les estratègies competitives............................... 44 UNITAT 4. L' administració de l'empresa. 1. Les àrees funcionals............................................ 46 2. La direcció empresarial ....................................... 47 3.

la funció de planificació ...................................... 48 4. La funció d'organització ...................................... 49 5. La funció de direcció de RRHH........................... 55 6. la funció de CONTROl......................................... 57 UNITAT 5. Pla de recursos humans. 1. El departament de recursos humans...........................59 2. El reclutament i la selecció de personal...............61 3. La política de contractació ...................................62 4. La política de formació ........................................63 UNITAT 6. La producció en l'empresa. 1. Els processos productius.....................................67 2.

L'eficiència...........................................................68 3. Productivitat........................................................70 4. El mesurament de la productivitat .....................71 1. La productivitat d'un factor..............................71 2. Productivitat global. .........................................71 3. Index de productivitat global ...........................72 4. Taxa de variació la productivitat global.. ........72 5. Els costos de l'empresa .......................................75 6.

Els ingressos i el benefici.....................................78 com es calcula el benefici?..................................78 annex: el cost variable unitari.............................79 7. El llindar de rendibilitat (punt mort)...................80 Índex 5. La política salarial.................................................64 6. La política de relacions laborals ...........................65 3 UNITAT 7. El Màrketing. 1. La funció comercial............................................87 2. La investigació de mercats ................................89 3. La segmentació de mercats...............................91 4. El màrqueting mix..............................................93 5.

El producte ........................................................93 6. El preu................................................................95 7. La promoció o comunicació...............................96 8. La distribució .....................................................97 9. Les noves tecnologies i el màrqueting ..............98 1. La funció financera de l'empresa. ..................100 2. Les fonts de finançament ...............................101 3. El finançament propi ......................................102 4.

El finançament alié .........................................104 El finançament alié a llarg termini...................104 El finançament alié a curt termini ...................105 5. Els cicles de l'empresa ....................................107 6. El període mitjà de maduració .......................108 7. La inversió i els seus tipus...............................112 8. Valoració i selecció de criteris d'inversió .......114 9. El pay-back o termini de recuperació.............114 10. El valor actualitzat net (VAN) .......................117 11. La taxa interna de rendibilitat (TIR)..............119 UNITAT 9. Comptabilitat. 1.Les obligacions comptables de l'empresa........... 126 2.

El patrimoni de l'empresa .................................. 127 3. Les masses patrimonials..................................... 128 4. Els elements patrimonials .................................. 129 5. El balanç de situació ........................................... 131 6. El compte de pèrdues i guanys........................... 135 UNITAT 10. Anàlisi financer i econòmic 1. L'anàlisi comptable ...........................................141 2. L'anàlisi patrimonial..........................................141 3.

L'anàlisi financera .............................................143 El fons de maniobra.............................................144 Les situacions financers.......................................145 Els ràtios financers...............................................147 4. L'anàlisi econòmica...........................................152 Rendibilitat econòmica = rendiment de l'actiu. ...152 Rendibilitat financera = rendibilitat per a accionistes ..............................................................................153 UNITAT 11. Patrons de model de negoci i eines per innovar en models de negoci i de gestió 1. Els models de negoci. .........................................159 2.

Recerca, desenvolupament i innovació (r+d+i)..160 3. El punt de vista dels clients ................................161 4. El mapa d'empatia..............................................164 5. Competència i nínxols de mercat .......................167 6. la innovación en la empresa...............................169 La empresa ambidiestra .........................................172 7. L'storytelling .......................................................173 8. La comunicació del pla de negoci: elevator pitch. ................................................................................175 UNITAT 12. Estrategia empresarial i ús de metodes per a l´anàlisi de la realiat empresarial. 1.

El pla de negoci...................................................177 2. El llenç del model de negoci (model canvas)......181 3. Els blocs del llenç del model de negoci (model canvas)....................................................................183 4. La validació del model de negoci: lean startup. .188 5. Desenvolupament de clients. .............................190 6. Desenvolupament de producte àgil. ..................191 7. La protecció de la idea, del producte i de la marca. ................................................................................192 Índex UNITAT 8. La inversió i finançament en l'empresa. 4 Contingut 1.

Quant sabem fins ara de les empreses?................................ 5 Per on anàvem? ..................................................................................... 5 El flux circular de la renda ......................................................................... 6 2. El emprendedor................................................................... 7 Què és un emprenedor?......................................................................... 7 Característiques emprenedor................................................................. 7 Tipus d'emprenedors ............................................................................. 8 4.

La importància de l'activitat empresarial i de l'emprenedoria ............................................................................................. 10 5. Dona i emprenedoria......................................................... 11 Dificultats de l'emprenedoria femenina................................................ 11 Avantatges de l'emprenedoria femenina.............................................. 11 6. La responsabilitat social de l'empresa ................................ 12 Responsabilitat social corporativa ........................................................ 12 Balanç social ........................................................................................

13 L'ètica dels negocis............................................................................... 13 La RSC i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). .............. 14 Vídeos explicativos de cada clase en www.youtube.com/c/econosublime 5 1. L´ECONOMIA I LES EMPRESES Per on anàvem? Al Al llarg de tot 1r de batxillerat hem anat parlant de les empreses i la seva importància en la societat. En aquest curs ens centrarem en veure a fons com aquestes funcionen. En aquest primer apartat, farem un petit recordatori del curs passat. Comencem?

Tots els éssers humans tenen una sèrie de necessitats, tant primàries (alimentació, habitatge i vestit) com secundàries (per a augmentar el seu benestar). Si bé és cert que les necessitats varien d'unes persones a unes altres, per a poder ser satisfetes es necessiten una sèrie de béns i serveis. La satisfacció obtinguda en consumir béns i serveis, és el que anomenem utilitat. Però recordem que, per a poder produir béns i serveis, necessitem transformar uns recursos, també anomenats factors productius.

Si volem produir una barra de pa, necessitarem llavors per a cultivar blat i terra on fer-ho (tot això són recursos naturals), també agricultors que facin la producció (treballadors) i tractors i eines (que anomenem capital físic). Finalment obtindrem la barra de pa, que serà el bé que ens permetrà satisfà la necessitat d'alimentar-nos. El problema bàsic de l'economia sorgeix perquè els recursos per a produir aquests béns són limitats i les necessitats són il·limitades. Necessitem per tant escollir quins béns són els que produirem, com els produirem i per a qui els produirem.

L'activitat econòmica, per tant, s'encarregarà d'obtenir aquests béns i serveis per a poder satisfer les necessitats de les persones. Però la pregunta ara és, qui pren aquestes decisions? Els encarregats de la presa de decisions en l'economia són els agents econòmics. 1. Famílies. Decideixen quins béns consumiran i presten els seus factors de producció a les empreses (treball, capital i recursos naturals). 2. Empreses. Produeixen els béns i serveis que demanden les famílies i paguen a les famílies a canvi dels seus factors. 3. Estat.

Intervé fixant una sèrie de lleis a empreses i famílies i pot intervenir comprant factors productius per a produir béns i serveis (com a sanitat i educació) Així, els agents econòmics es relacionen a través de 2 tipus de mercats ELS RECURSOS ens permeten produir béns i serveis. ELS BÉNS I SERVEIS satisfan necessitats. Amb els béns satisfem la necessitat a través d'un producte (com el menjar, cotxe, mòbil), però amb un servei satisfem una necessitat a través d'una activitat d'una persona (com la classe d'economia que imparteix el teu professor). Introducción a economía de empresa El mercat de béns, en el qual les famílies actuen com a compradors dels béns que ofereixen les empreses (venedors).

A canvi del bé, les famílies (compradors) pagaran els diners corresponents. El mercat de factors, on les famílies ofereixen el seu treball i altres factors (les seves terres o el seu capital) a les empreses, que seran les compradores. A canvi dels factors, les empreses pagaran salaris, lloguers, dividends o interessos. MERCT DE BÉNS FAMÍLIES EMPRESA S Béns Diners MERCAT DE FACTORS FAMíLIES EMPRESA S Terra, treball i capital Diners: salaris, lloguers, interessos i dividends 6 EL FLUX CIRCULAR DE LA RENDA Aquesta relació la vam explicar l'any passat a través del flux circular de la renda.

En aquests intercanvis hi ha dos tipus de fluxos: El flux real (línia vermella contínua dels 2 gràfics) consisteix en la compra de béns i serveis i la compra de factors productius (capital, terra i treball). És a dir, és el que compren i venen els agents econòmics: béns en el cas de les famílies (venuts per empreses) i factors en el cas de les empreses (venut per famílies) El flux monetari (línia blava de punts dels 2 gràfics) és el pagament de diners per la compra d'aquests béns o dels factors productius.

rr Pagament MERCAT DE BÉNS MERCAT DE FACTORS FAMÍLIES EMPRESES ESTAT Impostos Ajudes Subvencions Pagament Compra Béns Impostos Pagament EL FLUX CIRCULAR DE LA RENDA és un model en què es mostren les relacions entre els diferents agents econòmics: famílies, empreses i Sector públic Introducción a economía de empresa 7 2. EL EMPRENEDOR Què és un emprenedor? Tots els productes que existeixen són fruit d'un o diversos emprenedors que han decidit posar en marxa un negoci. Però Què és exactament un emprenedor? Ser emprenedor implica una actitud davant la vida. Els emprenedors observen al seu voltant per a identificar oportunitats de negoci.

Un emprenedor pensa una solució innovadora davant un problema que uns altres no són capaços de veure. Per a poder dur a terme la seva idea, molts emprenedors creen una empresa per a produir un bé o servei que ajudi a solucionar els problemes de les persones. Però hem de deixar clar que un emprenedor no és únicament aquell que crea una empresa, sinó que és una actitud que podem aplicar a la nostra vida quotidiana. Qualsevol persona que vulgui provocar un canvi en el seu entorn i per a això posi en marxa un projecte o una acció que té una certa dificultat, és un emprenedor.

Per exemple, si un professor dissenya una nova metodologia de treball per a millorar els resultats dels seus alumnes, està sent emprenedor. Característiques emprenedor Els emprenedors tenen una sèrie de característiques comunes que els permeten dur a terme nous projectes. Iniciativa. Tenir iniciativa suposa fer que les coses succeeixin. Un emprenedor no es limita a tenir idees, sinó que busca la manera de dur-la a terme. Creativitat. És la capacitat de generar idees o millorar les ja existents, des d'un altre punt de vista, per a així solucionar problemes de manera diferent. Capacitat per a assumir riscos. Emprendre implica que hi ha possibilitat de no aconseguir els resultats desitjats.

Un emprenedor està disposat a assumir aquest risc. Autoconfiança. És la capacitat de creure en nosaltres mateixos i en les nostres habilitats, una cosa imprescindible per a l'emprenedor i superar les dificultats quan es presentin. Perseverança. És la capacitat d'una persona per a mantenir el seu esforç de manera constant per a aconseguir un objectiu sense arribar a donar-se per vençut, fins i tot enfront dels obstacles més difícils. L'emprenedor no es desanima amb els fracassos. Resiliència. És l'habilitat d'afrontar els obstacles i de suportar situacions límit, de readaptar-nos i transformar aquestes situacions en desafiaments dels quals sortir encara més reforçats que abans.

Desenvolupar aquesta habilitat permet a l'emprenedor aixecar- se quan cau, per a així per a perseguir els objectius que es proposa. Actitud positiva. És una manera de veure les situacions de manera optimista i constructiva. Els emprenedors es recuperen aviat dels fracassos i no es preocupen tant perquè les coses puguin sortir malament sinó de com poden solucionar-ho. EmpatIa. És la capacitat que té una persona per a posar-se en el lloc d'una altra. Un emprenedor ha de ser capaç d'entendre la situació i els sentiments que estan vivint altres persones, com els clients, els socis etc. Capacitat de treballar en equip.

És l'habilitat de col·laborar i coordinar-se amb uns altres per a aconseguir un objectiu comú de manera efectiva. Un emprenedor té la capacitat de respectar les opinions i habilitats dels altres, i treballa cap a una meta comuna. Capacitat de comunicació. És l'habilitat de transmetre a una altra persona una informació, idea o opinió, assegurant-se que ha estat entesa. Assertivitat. Consisteix a deixar clares les teves opinions i sentiments, però sempre respectant les opinions i sentiments de les persones a les quals ens dirigim. Capacitat de negociació. És l'habilitat buscar solucions als conflictes, enfrontaments o problemes mitjançant el diàleg. Lideratge.

És la capacitat d'influir en el comportament d'altres persones i perquè, voluntàriament, aquests treballin en la consecució d'un objectiu comú. Adaptació al canvi. És l'habilitat per a ser flexible davant els possibles canvis que sorgeixin i canviar les estratègies si és necessari. Un emprenedor està obert al canvi. UN EMPRENDEDOR és una persona que té la capacitat d'identificar una oportunitat de negoci, desenvolupa una idea i té la iniciativa per a poder reunir els recursos necessaris per a dur a terme aquesta idea. A més, estan disposats a assumir riscos d'invertir temps i/o diners per a aconseguir l'èxit. Emprendedor y características.

8 Tipus d'emprenedors Existeixen molts d'emprenedors diferents segons les seves característiques i segons el context en el qual sorgeixen, però podem destacar els següents tipus. Emprenedor visionari. Són aquells són capaços d'avançar-se al seu temps i detectar negocis abans que ningú. Tenen una gran passió per tot el que fan i no els importa assumir riscos. Un exemple el tenim en Coco Chanel, que va revolucionar el sector de la moda amb el seu propi codi de vestimenta, obviant els codis de l'època, i es va convertir en una de les persones més influents del segle XX. Emprenedors per necessitat.

Són emprenedors que es veuen obligats per les circumstàncies a identificar oportunitats i dur a terme nous projectes. Per exemple, una persona es queda desocupada i decideix posar en marxa un negoci. Un exemple és Joanne Rowling que en quedar-se sense treball i a penes poder mantenir a la seva filla va decidir escriure una història i vendre un llibre anomenat "Harry Potter i la pedra filosofal". Emprenedors inversors Són persones que tenen diners i decideixen invertir en empreses emergents i noves empreses. El seu principal objectiu és obtenir rendibilitat, per la qual cosa a vegades si no estan molt involucrats amb el projecte, poden decidir abandonar-lo.

Un exemple és Gerad Piqué que a més de crear la seva pròpia empresa "Kosmos" també ha invertit en altres empreses com DAZN i la Kings league. Emprenedor per casualitat o per oportunitat. Són persones que han detectat que existeix una necessitat que no està coberta i proposen una solució sense molta reflexió prèvia. Simplement s'atreveixen i es llancen. Un exemple és Angi Cabtal i la seva parella que sent dissenyadors gràfics i planificant les seves noces, es van adonar que no moltes empreses feien dissenys per a les invitacions i van decidir crear la seva empresa "Mr wonderful".

Un dia van decidir crear una tassa de regal amb un dels dissenys i es van sorprendre que milers de persones volien comprar-la. Emprenedors especialistes. Són persones que tenen moltes habilitats o coneixements dins d'una àrea determinada, a vegades perquè han estat anys treballant en una altra empresa. A partir d'aquí, tenen la capacitat de detectar els errors que s'estan cometent i emprenen el seu propi negoci. Un exemple el tenim en Amancio Ortega, que abans de fundar Zara treballava en una botiga de roba a La Corunya, la qual cosa li va permetre acumular experiència en disseny i vendes. Emprenedors persuasius.

Tenen la capacitat d'influir en altres persones perquè tots persegueixin un mateix objectiu. Solen ser molt perseverants i resilients. Un exemple és Jeff Bezos, creador de Amazon, que després de passar uns mals anys inicials, va convèncer a inversors i clients que la seva empresa era una aposta segura. Emprenedors socials. Son aquells que realitzen una sèrie d'activitats que tenen un objectiu social, és a dir que busquen un benefici de la societat. Per exemple, busquen ajudar als més desfavorits, protegir el medi ambient etc. Ha de quedar clar que els emprenedors socials també busquen guanyar diners (no són una ONG), però no és el seu únic objectiu, sinó també contribuir a la societat.

Un exemple és Cristina Balbás que amb el seu projecte "Economanitas" recicla materials per a crear productes de decoració, ajudant així a reduir els residus i protegir el medi ambient. intraemprenedors. Són treballadors que dins una empresa té idees innovadores i busquen noves oportunitats de negoci. Per tant, un intraemprenedor és un treballador que actua com a emprenedor dins d'una empresa. Per exemple, Google Drive va ser un producte que va sorgir d'uns d'us treballadors de Google, empresa molt coneguda per fomentar aquest intra-emprenement. Òbviament, aquestes classificacions no són excloents, i alguns emprenedors podrien encaixar en diverses alhora. Tipos de emprendedores.

9 Habilitats que demanda el mercat de treball. Per poder fer una formació adequada és molt important saber quines són les habilitats que demanda el mercat de treball actual. Podem diferenciar: HABILITATS TÈCNIQUES (HARD SKILLS. Són habilitats tècniques o coneixements específics que generalment s'aprenen amb estudis, cursos de formació o experiència laboral (idiomes, ús d'un programa informàtic, maneig d'una maquinària, coneixements de comptabilitat, etc.) Aquestes habilitats són fàcils de mesurar ja que es basen en coneixements concrets.

Algunes àrees que han guanyat cada vegada més importància són: l'anàlisi de dades, l'adaptació a les noves tecnologies, i en molts treballs, el domini d'idiomes. HABILITATS BLANES (SOFT SKILLS) Són habilitats personals i socials relacionades amb la manera com les persones es relacionen, es comuniquen i gestionen el seu entorn. Aquestes habilitats són més difícils de mesurar. Dins d'elles distingim: - Habilitats personals. Són competències relacionades amb l'autogestió i la relació que una persona té amb si mateixa. Aquestes habilitats se centren en com una persona gestiona les seves emocions, pensaments, comportaments i decisions en situacions individuals.

Dins d'elles, podem destacar: l'autoconfiança, el pensament crític i analític, la creativitat, la perseverança, la gestió del temps, l'actitud positiva, l'autocontrol, la proactivitat i la capacitat de resoldre problemes. - Habilitats socials. Són habilitats relacionades amb la interacció amb altres persones. Podem destacar: l'empatia, la capacitat de treballar en equip, la capacitat de comunicació, l'assertivitat, la negociació i la persuasió i el lideratge. Què és un Knowmad? La paraula Knowmad ve de la combinació de dues paraules en anglès: "know" (saber, conèixer) i "nomad" (nòmada). És a dir, estem parlant de nòmades del coneixement.

Persones que no s'atenen a un sol lloc, ni a una sola feina, ni a una única manera d'aprendre o viure. Van allà on poden aportar valor… i on poden continuar creixent. Característiques principals del perfil Knowmad 1. Aprenen de forma contínua. No esperen que algú els ensenyi. Busquen aprendre pel seu compte, al seu ritme, amb vídeos, podcasts, llibres, cursos en línia, experiències... 2. Són creatius i resolutius. S'enfronten als problemes amb imaginació, no es limiten a seguir normes, sinó que busquen noves maneres de fer les coses. 3. S'adapten al canvi amb facilitat. Canviar d'empresa, de sector, fins i tot de país, no els fa por. Ho veuen com una oportunitat. 4.

No depenen d'un lloc físic per treballar. La seva oficina pot ser una cafeteria, casa seva o un coworking en un altre país. El que importa és el valor que aporten, no el lloc des d'on ho fan. 5. Saben col·laborar en xarxa. Estan connectats. Treballen en equip, fins i tot amb persones que no coneixen físicament, fent servir tecnologia i plataformes digitals. 6. Són autodidactes. Si alguna cosa els interessa, l'aprenen. I si no existeix el camí… el creen. 7. No tenen por de reinventar-se. Si veuen que una habilitat ja no és útil, se'n formen en una altra. No es casen amb un únic títol ni amb un sol rol. Per què és important entendre aquest perfil?

Perquè molts de vosaltres sereu Knowmads sense saber-ho. Ja no existeix això d'"estudiar una carrera i fer el mateix tota la vida". Canviareu, us mourreu, barrejareu professions i creareu projectes nous. I això està bé. Ser Knowmad és un avantatge si sabeu adaptar- vos i continuar aprenent. Habilidades que demanda el mercado de trabajo 10 3.

LA IMPORTÀNCIA DE L'ACTIVITAT EMPRESARIAL I DE L'EMPRENEDORIA L'activitat empresarial i l'emprenedoria tenen una gran importància, ja que poden transformar la societat de les següents maneres: Millora la qualitat de vida de les persones Les empreses i els emprenedors busquen oportunitats de negoci tractant de satisfer millor les necessitats dels ciutadans o ajudant- los a solucionar millor els seus problemes. Per a això creen nous béns i serveis o milloren els ja existents. Llavors, un dels més grans beneficis de l'emprenedoria i l'activitat empresarial és que estan orientats a millorar la vida de les persones, ja que ofereixen noves possibilitats a través de productes o serveis innovadors.

Així per exemple la creació de vehicles, del telèfon mòbil o d'internet ajuden a simplificar moltes tasques de la vida quotidiana. Crea llocs de treball. Per a poder produir els béns i serveis són necessaris treballadors. Per tant, l'emprenedoria i l'activitat empresarial genera llocs de treball que garanteixen ingressos per als treballadors i per als propis emprenedors. ¡Fomenta el creixement econòmic del país¡ Com més gran sigui l'activitat empresarial i emprenedora, es podran produir més béns i serveis i de major valor. A més, a l'haver una major quantitat d'empreses, es genera una major competitivitat, que fa que les empreses s'hagin d'esforçar per produir béns i serveis de més qualitat.

Tot això porta a creixement econòmic i per tant a majors beneficis de les empreses, més salaris per als treballadors, i en definitiva, a una major riquesa per al país. Contribueix al pagament d'impostos i de cotitzacions a la seguretat social. Amb l'activitat empresarial les empreses han de pagar una sèrie d'impostos i de cotitzacions a la seguretat social. Aquesta major quantitat d'impostos després és reinvertida en sanitat, educació, carreteres, parcs etc. dels que tota la societat pot beneficiar-se. Amb les cotitzacions a la seguretat social, els treballadors poden rebre prestacions en el futur, com per exemple pensions, baixa per maternitat i paternitat etc.

Permet el desenvolupament personal. A més dels beneficis econòmics, les persones emprenedores obtenen un major desenvolupament personal. Les persones que inicien els seus propis projectes se senten més realitzats i estimulats, la qual cosa es tradueix en major felicitat. A més, els emprenedors motiven a altres persones a emprendre i generar noves oportunitats per als altres, per la qual cosa existirà major benestar per a tots. Contribueix a la innovació i el desenvolupament tecnològic. Amb en l'emprenedoria es busquen noves idees i oportunitats de negoci, la qual cosa porta a una major innovació.

Amb l'objectiu de destacar sobre la competència, moltes empreses inverteixen en ciència i tecnologia per a així crear millors productes. Tot això porta a un major desenvolupament tecnològic del qual es beneficia tota la societat. En definitiva, l'emprenedoria i l'activitat empresarial és molt important per a una societat, ja que contribueix al desenvolupament econòmic, social i tecnològic. 1 Identificació oportunitat negocio desenvolupament idea EMPRENEDORIA creació d'empresa ACTIVITAT EMPRESARIAL L'EMPRENEDORIA comienza con la identificación de una oportunidad de negocio.

A partir de ahí, algunas personas desarrollan una idea y reúnen los recursos necesarios para llevar a cabo dicha idea creando una empresa. Al crear esta empresa. 2 3 4 5 6 Importancia del emprendimiento y la actividad empresarial. 11 La mujer y el emprendimiento. 4. DONA I EMPRENEDORIA Acabem de veure la importància de l'emprenedoria en la societat ja que contribueix al desenvolupament econòmic, social i tecnològic. Històricament l'emprenedoria va ser portada principalment per homes, i encara que el pes de les dones emprenedores cada vegada és major, l'emprenedoria femenina es troba a vegades amb una sèrie de dificultats i problemes majors que les dels homes.

Dificultats de l'emprenedoria femenina - Falta de finançament. . Les dones solen tenir més problemes perquè els bancs els prestin diners per a iniciar el seu negoci, o perquè els inversors vulguin invertir en negocis liderats per dones. - Bretxa salarial i sostre de vidre. La bretxa salarial és la diferència existent entre els salaris que reben els homes i les dones (a Espanya, una dona cobra de mitjana un 15% menys per hora que un home). El sostre de vidre són les dificultats amb què es troben les dones per ascendir en els seus llocs de treball i accedir a càrrecs de més responsabilitat (que són els millor remunerats).

Ambdues situacions fan que les dones tinguin menys capacitat d'estalvi i, per tant, els sigui més difícil iniciar un projecte. - Desequilibri en la vida laboral i familiar. A causa de tradicions i a rols de gènere, existeix un repartiment molt desigual pel que fa a la cura de fills i altres feines de casa. De mitjana, les dones espanyoles dediquen 5 hores al dia a aquestes tasques enfront de les 2 hores i mitja dels homes. Aquesta major càrrega de tasques familiars, deixa a les dones amb menys temps per a poder iniciar el seu propi negoci. - Estereotips de gènere. Els estereotips de gènere que passen de generació en generació també acaben per afectar les pròpies dones.

Moltes dones assumeixen que el seu rol en la societat s'ha de centrar en la família i per tant el seu treball val menys, o que no han d'aspirar a crear els seus propis negocis per a no ser titllades d'excés d'ambició. Així un 35% de les dones emprenedores no es veuen capaces d'emprendre amb èxit. No obstant això, les dones estan cada vegada més preparades. Per exemple, a Espanya, el 54% de les dones d'entre 25 i 34 anys tenia estudis superiors en 2020, en comparació amb un 41% dels homes. - Falta de referents. A vegades les dones no es veuen com a emprenedores perquè les dones emprenedores no té tanta visibilitat com els homes.

Actualment hi ha 130 milions de dones que lideren empreses en el món. Cal destacar que a Espanya hi ha més igualtat que en altres llocs i som líders en emprenedoria femenina a Europa, ja que hi ha 9 dones emprenedores per cada 10 homes (mentre que a la UE són només 6 dones per cada 10 homes). Ja hem parlat de Coco Chanel, Joanne Rowling, Angi Total, Cristina Balbás i de Pedrita Parker (Estefi Martínez), però ja veus que hi ha 130 milions d'exemples! Avantatges de l'emprenedoria femenina. Malgrat aquests obstacles, cada vegada són més les dones que decideixen emprendre i que demostren tenir grans habilitats per a l'administració d'empreses.

Tot això es tradueix en una sèrie d'avantatges per a la societat. Contribueix a una major igualtat de gènere. . L'emprenedoria femenina permet a les dones dur a terme les seves pròpies idees de negoci, la qual cosa contribueix a eliminar estereotips sobre el valor de les dones (YES, YOU CAN!) Genera riquesa i ocupació. El 50% de la població són dones i per tant suposen la meitat del potencial d'una societat per a poder progressar i desenvolupar-se. L'emprenedoria femenina pot contribuir al desenvolupament econòmic d'un país, ja que, en crear-se un major nombre d'empreses, es genera més riquesa i ocupació. Fomenta la innovació.

Les dones són una gran font de creativitat en afegir una nova perspectiva, la qual cosa els ajuda a identificar oportunitats de negoci que tal vegada no són cobertes per homes. De fet, alguns estudis recalquen que les empreses liderades per dones tenen una major capacitat d'innovació i creativitat, i obtenen millors resultats a llarg termini que les dirigides per homes. Societats més igualitàries. Les empreses liderades per dones, poden contribuir a la reducció de la pobresa i la desigualtat social, en proporcionar oportunitats econòmiques a dones que d'una altra manera estarien en situacions de vulnerabilitat. Augmenta la representació de les dones en llocs de lideratge.

Encara que cada vegada hi ha més dones emprenedores, les dones encara tenen problemes per a arribar a dirigir les empreses més grans. A Europa només el 4% de les empreses que ingressen més d'un milió d'euros a l'any estan dirigida per dones. L'emprenedoria femenina pot contribuir a augmentar la representació de les dones en llocs de lideratge en el món empresarial. En definitiva, l'emprenedoria femenina pot ser molt beneficiós tant per a les dones com per a la societat en general. 12 La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) 5.

LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE L'EMPRESA En 2015 es va destapar l'escàndol del fabricant alemany d'automòbils, Volkswagen, que havia dotat a quasi 11 milions dels seus cotxes d'un sistema per a enganyar les proves d'emissió de gasos contaminants. Una vegada estudiat es va considerar que "les emissions excessives dels Volkswagen venuts a Alemanya provocarien unes 1.200 morts prematures a Europa, la qual cosa correspon a 13.000 anys de vida perduts i 1.900 milions d'euros en costos". És això responsabilitat social? Igual que l'entorn té una influència decisiva en l'èxit d'una empresa, no podem oblidar que l'empresa també influeix en l'entorn en el qual habita.

Per descomptat, les empreses tenen molts efectes positius en la societat. Les empreses creen llocs de treball i generen riquesa. A més, molts dels grans avanços de la humanitat han sigut gràcies a les empreses. No obstant això, a vegades les empreses també són responsables de greus problemes socials, com la contaminació, l´esgotament dels recursos naturals, els abusos laborals etc. El problema, és que quan l'empresa provoca aquests efectes negatius, està imposant una sèrie de costos socials.

Per exemple, una fàbrica molt contaminant produeix pol·lució en l'aire, la qual cosa no sols pot portar a una sensació desagradable que disminueix la qualitat de vida dels ciutadans, sinó que pot arribar a desenvolupar malalties mortals. En l'actualitat, cada vegada hi ha més conscienciació dels efectes que les accions de les empreses poden tenir en la societat en general i la necessitat que aquestes adoptin una actitud més ètica i una responsabilitat social en les seves actuacions. A partir d'aquí sorgeixen dos conceptes importants que és necessari destacar: la Responsabilitat Social Corporativa i l'ètica en els negocis.

Responsabilitat social corporativa Per descomptat, l'empresa ha de complir totes les lleis de l'Estat. Antigament, es considerava que això era suficient per a tenir una responsabilitat social, avui dia, tanmateix, es considera que la *RSC va molt més allà de només complir la llei. Els àmbits de la RSC Així, la RSC té principalment 3 àmbits Responsabilitat econòmica. La generació de riquesa, de llocs de treball i el pagament d'impostos són diverses de les principals responsabilitats de l'empresa amb la societat. Les empreses responsables contribueixen al desenvolupament econòmic del seu entorn. Responsabilitat social.

L'empresa ha d'incorporar totes les preocupacions de la societat i millorar les relacions amb els grups implicats en la seva activitat: treballadors, consumidors, proveïdors o l'Estat. Les empreses responsables tenen als seus treballadors en condicions dignes, informen els seus consumidors, respecten els acords amb els proveïdors, les lleis de l'Estat etc. Responsabilitat mediambiental. La deterioració del medi ambient ha sigut alarmant en els últims 50 anys. Les empreses responsables intentar reduir l'impacte sobre el medi ambient no contaminant, consumint menys energia, fent un tractament adequat dels residus, creant envasos ecològics etc.

La RSC com a eina competitiva Davant aquesta situació, moltes empreses s'han adonat que els consumidors i la societat, cada vegada comença a valorar més a les empreses que tenen aquesta RSC. Per això, moltes empreses comencen a adoptar-la com una eina que els faci millorar la seva imatge i així puguin vendre més. Per això cada vegada veiem més empreses que donen publicitat als seus envasos ecològics, donacions a la societat etc. L'objectiu final és que les empreses acabin sent responsables, no sols per a complir la llei, o per a millorar la seva imatge, sinó que ho facin perquè és el correcte.

D'aquesta manera, hem de distingir tres nivells a l'hora d'assolir una responsabilitat social completa. ELS COSTOS SOCIALS són aquells provocats per les empreses, però suportats per tota la societat sense que les primeres paguin per ells. Aquests costos socials també es diuen externalitats negatives. La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és el comportament voluntari de les empreses perquè les seves actuacions tinguin repercussions positives en la societat.

El camí cap a les empreses veritablement responsables Empreses que es limiten a complir la llei Empreses responsables com a estratègia competitiva Empreses responsables perquè és el correcte 13 Balance social y ética en los negocios Balanç social Una empresa decideix obrir una nova fàbrica a la teva ciutat. La fàbrica generarà molts llocs de treball i riquesa. La mateixa empresa fa donacions habitualment i les condicions dels treballadors són realment bones. El problema?, la fàbrica contaminarà. Aquesta fàbrica serà positiva o negativa per a la ciutat? Bé, és complicat arribar a un resultat exacte, però podem començar per fer un balanç social de l'empresa. Però, què és un balanç social?

Els beneficis socials són efectes positius per part de l'empresa en la societat i en els grups d'interès de l'empresa (treballadors, proveïdors, consumidors, Estat etc.). Els costos socials, com ja vam veure, són els efectes negatius provocats en la societat.. L'ètica dels negocis En L'any 2015, Walmart era la vuitena empresa més rendible als Estats Units, amb més de 19.200 milions de beneficis. No obstant això, l'empresa va ser denunciada per fer treballar a treballadors adolescents fins al vespre els dies de setmana escolar i per pagar sous tan baixos que, en almenys un Estat del país, un de cada sis empleats havia de recórrer a cupons per a aliments. És aquest un comportament ètic?

Si l'empresa vol tenir una responsabilitat social és imprescindible que tingui un comportament ètic, és a dir, que el seu comportament s'ajusti al que la societat espera d'ella. Les empreses han de ser ètiques perquè és el correcte, però, a més, poden obtenir avantatges. Bona imatge. Ser ètic dóna una bona imatge a la societat, la qual cosa pot augmentar les seves vendes. Així, Mercadona, davant la tremenda labor dels seus treballadors en la crisi del COVID-19, va anunciar que els donaria una prima del 20% a l'abril. El mateix va fer Walmart en 2016, que per a millorar la seva imatge augmentant el sou mínim dels seus treballadors a 10 dòlars l'hora. Millora el clima laboral.

Q Quan les empreses són ètiques, el clima dins de l'empresa millora, i això augmenta la seva productivitat. Suposa un exemple als seus treballadors, per la qual cosa és més fàcil que aquests actuïn de manera ètica si la seva empresa també ho fa. Tanmateix, no tothom està d'acord amb això per 2 motius. L'ètica en els negocis pot ser diferent a l'ètica en la societat. És a dir, les empreses no tindrien perquè tenir la mateixa ètica que els la dels ciutadans. Per a alguns, l'objectiu de l'empresa és guanyar els màxims de diners sempre que compleixin la llei i ser ètic no entra dins de les prioritats de l'empresa.

Per això, moltes empreses marxen a altres països on la llei és molt més suau i a vegades es vulneren els drets humans dels treballadors. En altres ocasions, les empreses romanen al país d'origen, però intenten sempre burlar la llei amb "ardits legals" (qui fa la llei fa el parany) I tu que penses? Han de ser ètiques les empreses? EL BALANÇ SOCIAL EL BALANÇ SOCIAL és un document voluntari de l'empresa per a avaluar la responsabilitat social. Ha de reflectir els beneficis i els costos socials. Moltes empreses elaboren un CODI ÈTIC, un document que reflecteix totes les pràctiques ètiques que són esperades pels membres de l'empresa.

Beneficis socials Generació de riquesa Creació de llocs de treball Informació a consumidors Respecte dels acords amb proveïdors Pagament d'impostos Obres socials etc Costos socials Contaminació del medi ambient Esgotament de recursos del planeta Dificultats per a conciliar la vida familiar Accidents i malalties laborals Acomiadaments de treballadors etc 1 2 1 2 3 14 La RSC y los ODS. La RSC i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Què són els ODS? L'any 2000, 191 països van signar els Objectius del Mil·lenni, que s'havien de complir fins al 2015, i dels quals se'n van assolir molts. Tanmateix, encara quedava molta feina per fer.

L'any 2015, 193 països membres de l'ONU van signar els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2015–2030, també coneguts com a Agenda 2030. Aquests objectius globals són 17: Podem dir que aquests 17 objectius es resumeixen en les següents fites: Acabar amb la pobresa i la fam garantint una vida sana. Aconseguir l'accés universal a serveis bàsics com l'aigua i l'energia sostenible. Garantir la igualtat d'oportunitats de desenvolupament a través de l'educació i el treball digne. Reduir les desigualtats al món, especialment les de gènere. Tenir cura del medi ambient protegint els oceans i els ecosistemes. Promoure la col·laboració entre ciutadans, governs i empreses.

Relació entre els ODS i la RSC. La responsabilitat social corporativa (RSC) i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) estan molt relacionats, ja que ambdós tenen com a objectiu promoure un desenvolupament econòmic, social i ambiental sostenible. Les empreses poden contribuir als ODS a través dels àmbits de la seva Responsabilitat Social Corporativa (RSC): contribuint al desenvolupament de la seva comunitat, tenint cura de les relacions amb els seus empleats i clients, o duent a terme processos productius que siguin respectuosos amb el medi ambient. Així, algunes de les accions de RSC que podrien contribuir als ODS són: ODS 7.

Energia neta i assequible Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna Els reptes d'aquest objectiu és permetre l'accés a l'energia en les zones menys desenvolupades, invertir en projectes que investiguin i treballin en les energies renovables i millorar l'eficiència energètica per reduir el consum ODS 9. Indústia, innovació, infraestructures Construir infrarestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació. El desenvolupament i el foment d'indústries amb garanties és vital per garantir els nivells d'ocupació per poder fer front a la reducció de la pobresa.

Cal intentar aconseguir una industrialització sostenible que no perjudiqui al planeta i promoure la col·laboració internacional en innovació i tecnologia ODS 12. Consum i producció responsables Garantir modalitats de consum i producció sostenibles. Es busca fer un ús més eficients dels recursos naturals disponibles per intentar reduir els aspectes negatius de la producció o els nivells de consumisme Els ODS són uns objectius globals adoptats per l'ONU que pretenen abordar els principals reptes econòmics, socials i ambientals del planeta. El que es busca és un desenvolupament sostenible, que es pugui mantenir en el futur, i equitatiu, perquè totes les persones del planeta en puguin gaudir.

En definitiva, dur a terme pràctiques de RSC pot fer que les empreses contribueixin a assolir els ODS i, entre tots, aconseguim un desenvolupament sostenible, així com una societat més justa i equitativa. 15 15 Contingut 1. L'empresa i les seues funcions......................................................... 16 2. Els elements de l'empresa............................................................... 17 3. Els objectius de l'empresa............................................................... 18 4. Criteris de classificació d'empreses.................................................. 19 5. El marc jurídic que regula l'activitat empresarial.............................. 21 6.

Empreses segons la seva forma jurídica........................................... 22 7. Com escollir la forma jurídica? ........................................................ 23 8. L'empresari individual..................................................................... 24 9. Les societats personalistes..............................................................

25 La societat col·lectiva ..........................................................................................25 La societat comanditària simple..........................................................................25 La societat comanditària per accions..................................................................25 10. Les societats capitalistes ............................................................... 26 La societat limitada (S.L)......................................................................................26 La societat anònima.............................................................................................27 11.

Les societats d'interés social ......................................................... 28 La societat laboral................................................................................................28 La societat cooperativa........................................................................................29 12. Les franquícies.............................................................................. 30 13. Altres formes socials.....................................................................

31 La comunitat de béns ..........................................................................................31 La societat civil.....................................................................................................31 Traduït al català per: Anna de Haro Vídeos explicatius de cada classe en www.youtube.com/c/econosublime 16 16 Creació de valor Risc Funció social Funció productiva 1. L'EMPRESA I LES SEUES FUNCIONS Baixem a la botiga de la cantonada a comprar una bossa de patates que podríem comprar molt més barata en altres botigues. Comprem menjar precuinat, quan els ingredients que necessitaríem per a cuinar valen molt menys.

Comprem un refresc a la platja, quan en el frigorífic tenim un que ens va costar menys de la meitat. Totes aquestes empreses ens venen productes a un preu més alt, com ho fan? Perquè ens donen un valor afegit. Però no sols això, les empreses ens donen treball i ens ofereixen productes que augmenten la nostra qualitat de vida. A més, coordinen tota la producció, obtenint béns que seria impossible que nosaltres fabriquéssim sols, tot això assumint un risc. En definitiva, les empreses realitzen unes funcions. Quines funcions realitzen les empreses? Les empreses són imprescindibles en la societat ja que compleixen unes funcions: FUNCIÓ DE CREACIÓ VALOR.

Per a poder produir béns i serveis cal transformar unes matèries primeres i altres factors productius. Per exemple, per a poder obtenir una taula, hem de transformar la fusta amb unes màquines i algun tipus de treballador. La idea bàsica és que el valor que tenen aquests factors productius és inferior al del producte que produeixen, i per tant, l'empresa en transformar- lo permet augmentar la utilitat dels béns i que els consumidors vegin més necessitats satisfetes. Per exemple, el cost de la fusta, màquines utilitzades i salari dels fusters necessaris per a fer una taula, és menor que el valor final de la taula.

Quan l'empresa en produir o distribuir el producte, permet satisfer més necessitats, diem que l'empresa crea valor. És a dir, aporta un valor afegit. El Valor afegit és valor que les empreses afegeixen en qualsevol de les seves fases de producció. FUNCIÓ DE RISC. L'empresa ha de pagar les matèries primeres, màquines i treballadors per a així poder produir els béns i serveis. No obstant això, mentre que aquests diners els gasta de manera immediata, els ingressos només els rep quan els béns produïts són venuts.

L'empresa assumeix un risc perquè paga els factors productius (treballadors, materials etc.) abans de saber si podrà vendre els productes que aquests produeixen, assumint per tant un risc. FUNCIÓ SOCIAL. Les empreses contribueixen a la societat de moltes maneres. Produeixen béns de qualitat per als individus, generen ocupació i permeten oferir una varietat de productes de manera que els consumidors puguin triar. A més, moltes investiguen i creen nous productes que augmenten la qualitat de vida de la societat i permeten el progrés. Per exemple, el primer ordinador personal llançat per IBM sens dubte que va ser clau perquè avui puguem fer coses que abans eren impossibles de fer.

FUNCIÓ PRODUCTIVA. Per a produir un bé és necessari fer una divisió de tasques. Adam Smith es va adonar en el segle XVIII que si un home tractava de fer una agulla per si sol gairebé només en podria fer un al dia. Però si es dividien les tasques, uns 10 treballadors podrien fer milers d'agulles al dia. Per tant, una funció clau de les empreses és coordinar tot el procés de producció perquè es realitzin totes les tasques i es produeixin els béns.. EMPRESA 1 2 4 Las funciones de la empresa L´ empresa al produir genera un bé que val més que els factors utilitzats.

UNA EMPRESA és la unitat econòmica de producció, que combina els factors productius (terra, capital i treball) per a produir béns i serveis. Tot això és coordinat i dirigit per l'empresari sota una sèrie de condicions de risc. 3 17 17 2. ELS ELEMENTS DE L'EMPRESA Si et pregunten què forma part de l'empresa Apple, probablement diràs que els seus treballadors i els seus directius. També és possible que diguis les seues instal·lacions a Silicon Valley i les seves fàbriques pel món. Però, incloem el seu logotip de la poma mossegada? forma part de l'empresa que els treballadors facin bé o malament la seva feina? i la manera en què els clients veiem l'empresa?

No et preocupis, perquè en aquest apartat veiem tots els elements de l'empresa. Quins elements formen part de l'empresa? Podem dividir els elements de l'empresa en 4 categories L´element humà. No hi ha dubte que l'ésser humà és l'element clau de tota empresa. Dins d'aquest element hem de diferenciar: Els propietaris o accionistes de l'empresa. Són els qui han aportat el capital de les empreses. El seu paper és diferent en petites o grans empreses. En les grans, els accionistes només aporten diners i a canvi esperen rebre beneficis. En les petites, els propietaris a més de posar els diners, solen portar tota la direcció. Els directius. Prenen les decisions de l'empresa.

En les grans empreses reben un salari a canvi d'aquesta funció, i poden ser acomiadats si no fan bé el seu treball. En les petites empreses, els directius solen ser els propietaris. Els treballadors. Són els encarregats de dur a terme la producció, a canvi d'un salari. Vivim en la societat del coneixement, i no hi ha dubte que els treballadors i els directius són elements clau de tota empresa. Elements materials. Són els elements tangibles d'una empresa. Capital no corrent. Es refereix als elements permanents que estaran durant un llarg període de temps en l'empresa i que permeten a l'empresa realitzar la seva activitat: instal·lacions, màquines, equips informàtics, mobiliari etc.

Capital corrent. Són els elements canviants de l'empresa que estan en continu moviment: les matèries primeres, els diners a caixa o en els bancs etc. L'entorn És tot allò que envolta a l'empresa i per tant l'afecta. Ens referim als seus clients, els seus competidors, la regulació que l'imposa l'Estat etc. Parlarem d'això més endavant i distingirem entre entorn general i específic. Elements immaterials. Són elements intangibles que no són tan observables a simple vista però que tenen gran importància per a l'empresa. Distingim:: L'organització. Ens indica totes les relacions que hi ha entre els elements humans i els materials.

És a dir, quines són les funcions i responsabilitats dels treballadors, qui mana sobre qui (jerarquia) o com es comuniquen i es relacionen unes persones amb unes altres Així, per exemple, una de les claus de GOOGLE és l'excel·lent organització que té, on hi ha una gran relació entre treballadors i on es deixa molt lloc a la creativitat dels treballadors, que de vegades creen productes propis. La cultura. Són tots els valors i creences d'una empresa que marquen quines seran les pautes de comportament dels membres de l'empresa. Així, aquesta cultura és una guia bàsica a l'hora de prendre decisions.

Si ens fixem en el CORTE INGLÉS, té una política de "bescanvi" que ens permet saber que, si fem un regal i no li agrada al receptor, podrà retornar-lo sense problemes. Això forma part de la cultura de l'empresa i tots els seus treballadors ho saben, la qual cosa explica que moltes persones escollin el Corte Inglés per a comprar els seus regals. La imatge. És la forma en la qual el món exterior veu l'empresa. Ens referim a no sols el nom de la marca o el logotip, sinó també l'eslògan de l'empresa i tot tipus d'aspectes visuals, com els colors de l'empresa o la manera de comportar-se o de vestir dels treballadors.

Si pensem en NIKE, és inevitable que no ens vingui al capt el seu logotip, el "swoosh", i el seu eslògan "JUST DO IT", amb el qual la companyia tracta de transmetre'ns la seva idea de superació. D'altra banda, quan anem a algunes botigues d'ulleres, veiem com els dependents vesteixen de blanc. Amb això tracten de transmetre la imatge que són especialistes de la salut (cosa que no sol ser) i que per tant cuidaran dels nostres ulls millor que ningú. Tots aquests elements d'imatge de marca tenen un gran valor per a l'empresa.

De fet, es diu que la marca COCA-COLA té més valor que tots els altres elements de l'empresa General Específic Organització Cultura Imatge Capital no corrent Capital corrent Propietaris Directius Treballadors Elements humans Elements materials L'entorn Elements immateriales 1 2 4 3 Los elementos de la empresa 18 18 3. ELS OBJECTIUS DE L'EMPRESA Perquè un objectiu ens pugui servir de guia i d'avaluació, ha de verificar una sèrie de característiques. Així, un objectiu ha de ser "SMART" (intel·ligent en anglès). Els nivells dels objectius A més, podem diferenciar 3 nivells d'objectius. La missió i visió de l'empresa: convé no confondre'ls.

La missió és el propòsit de l'empresa, és a dir, explica la raó de l'existència d'aquesta. Respon a preguntes com: qui som? per què existim? La visió és una guia general d'on vol estar l'empresa en el futur. Respon a preguntes com: què volem ser? La missió i la visió són molt importants i han de ser conegudes per tots els membres de l'empresa. La missió és el punt de referència per a fixar tots els objectius i les estratègies, mentre que la visió és l'aspiració d'on volem estar. La missió de NIKE "Portar la motivació i la innovació a cada atleta del món". La seva visió "ser la companyia d'atletisme número 1 dell Món". Els objectius estratègics a llarg termini.

Són totes les metes que l'empresa es proposa aconseguir en un termini d'1 a 5 anys, en funció de la seva missió, la seva visió i la seva situació actual. En el següent apartat veurem que els dividim en quantitatius i qualitatius. Objectius operatius a curt termini. Són objectius més a curt termini (menys d'1 any) i que s'estableixen normalment per departaments.

Aconseguir-los ajudarà a aconseguir els objectius generals Òbviament assolir l'objectiu operatiu ajudarà a assolir l'objectiu estratègic, i l'estratègic ha d'estar en relació amb la missió i visió de l'empresa Així, un objectiu estratègic a llarg termini de Nike podria ser "augmentar les vendes un 30% en els pròxims 3 anys" (fixa't que és un objectiu que compleix les característiques SMART"). I un objectiu operatiu a curt termini podria ser "dissenyar una campanya d'ofertes tots els dijous d'enguany, per a vendre aquets dies un 5% més". El conflicte d'objectius Com hem comentat, els directius són els que marquen els objectius de l'empresa.

No obstant això, dins de l'empresa hi ha diversos grups (propietaris, directius i treballadors) que poden tenir diferents interessos. A més, hi ha altres grups externs que també tenen uns certs interessos (clients, proveïdors, Estat o ciutadans en general) i que també desitgen uns resultats. Fruit de l'existència de tots aquests grups interns i externs, en moltes ocasions pot haver- hi un conflicte d'objectius, és a dir, que el que interessa a un grup pot no interessar a un altre. El desafiament dels directius és marcar objectius positius per a ells mateixos i que permetin als altres grups aconseguir els seus.

S M A R T Específic Mesurable Assolible Rellevant Temporal Ha de ser concret i fàcil d'entendre Ha de poder ser mesurat Ha de ser possible d'aconseguir amb els nostres recursos Ha de ser important i implicar un esforç Hem de posar un termini per assolir-lo GRUPS Què desitgen de l'empreses? INTERNS Propietaris Beneficis, major valor de l'empresa Directius Sou, prestigi, creixement de l'empresa, capacitat de decisió. Treballadors Estabilitat, sou, bones condicions, bon clima de treball, formació, poder promocionar. EXTERNS Clients Qualitat del producte, informació, garantia. Proveïdors Cobrar a temps, que es respectin els acords. Estat Compliment de les lleis, pagament dels impostos.

Ciutadans Desenvolupament de la ciutat, creació d'ocupació, respecte pel medi ambient UN OBJECTIU és el lloc on vol arribar l'empresa. Així, la funció bàsica dels objectius serà orientar totes les decisions de l'empresa i permetre fer-ne una avaluació. 1 2 3 Los objetivos SMART y los niveles de objetivos El conflicto de objetivos 19 19 4. CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES A la teva ciutat pots trobar tot tipus de negocis. N'hi ha més petits, com les papereries, botigues que venen llaminadures o fins i tot petites cafeteries que tenen pocs empleats. Uns altres són més grans, com aquestes botigues que pots veure en qualsevol ciutat; Zara, el Corte Inglés, H & M...

que tenen més treballadors que alguns països. Unes altres, són les anomenades franquícies, com Burguer King, i tenen una classificació especial. Però la grandària és només una manera amb la qual podem classificar les empreses. Veurem totes les classificacions possibles. Parlarem de 5 classificacions diferents. A. Segons la seva grandària Les empreses poden classificar-se segons la seva grandària en grans, mitjanes, petites i microempreses. No hi ha un únic criteri per a poder realitzar aquesta classificació. Ens podem…