Fonaments d'Economia i Gestió Empresarial

I 132 flashcards i 90 preguntes més al document.

Text del document

BLOC 1: ECONOMIA I ESCASSETAT L'EMPRESA I EL SEU ENTORN (17 pàgines) TEMA 1: L'ACTIVITAT ECONÒMICA I ELS SEUS AGENTS Definició economia: és la ciència que estudia la manera de satisfer les necessitats humanes gestionant l'escassetat de recursos. Per satisfer-les, la societat ha de consumir béns i serveis produïts per les empreses. 1.1 BÉNS, SERVEIS I FACTORS DE PRODUCCIÓ: Béns i serveis segons la naturalesa en funció del caràcter Béns de consum béns de capital béns lliures i comuns béns econòmics i serveis satisfan directament les necessitats humanes.

(barra de pa…) satisfan indirectament les necessitats humanes (el forn que cou el pa) lliures: No tenen propietari i no s'ha de pagar per obtenir-los. (aire que respirem) comuns: es paga indirectament, són públics (parc) Econòmics: Són escassos. Es paga per obtenir-los. (sabates) serveis: són intangibles. (tallar-se els cabells, anar al teatre). Excepció: les marques FACTORS DE PRODUCCIÓ: Si l'objectiu és produir béns, has d'utilitzar els factors de producció sense oblidar que s'ha de fer servir una tecnologia per combinar-los i una organització empresarial per millorar la gestió. - RECURSOS NATURALS: Matèries primeres que formen un producte. Ex: farina, sal, energia per fer pa, aigua…

- TREBALL: La mà d'obra necessària per desenvolupar l'activitat productiva. - CAPITAL: Els béns d'inversió necessaris per produir. Ex: màquines per fer coses, instal·lacions o edificis… - TECNOLOGIA: Forma concreta de combinar els factors de producció. Ex: es pot fer pa de manera industrial, artesana o casolana. - ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL: Direcció i gestió dels procediments. Ex: la producció de pa implica que els processos estiguin organitzats. 1.2 ELS AGENTS ECONÒMICS (important) el funcionament i l'activitat econòmica provoca que hi hagi agents que prenguin decisions.

- Famílies o economies domèstiques: consumeixen productes fets per empreses i proporcionen factors per fer la seva activitat (feina, capital i recursos naturals). - Empreses o sectors privats: produeixen els béns i serveis que consumeixen les famílies mitjançant els factors que aquestes proporcionen. - Estat o sector públic: regula l'activitat econòmica, proporciona béns i serveis mitjançant els impostos i cotitzacions. Flux circular de la renda: 1. L'EMPRESA: ELEMENTS; FUNCIONAMENT I OBJECTIUS. Les empreses són les responsables de la producció de béns i serveis a les persones o entitats consumidores, utilitzant els factors de producció.

2.1 ELS ELEMENTS DE L'EMPRESA Necessiten això per complir els objectius: - Factors humans: persones que tenen vinculació directa o indirecta amb l'empresa. Ex: treballadors, accionistes, socis… - Factors tangibles i intangibles: béns o actius econòmics que necessita l'empresa per funcionar. Ex (tangibles): maquinària, instal·lacions, matèries primeres. Ex (intangibles): aplicacions informàtiques - Organització: L'empresa necessita coordinar l'estructura empresarial mitjançant relacions de comunicació, autoritat o cooperació, tant en l'àmbit nacional com internacional. - Entorn: factors que influeixen, però no es poden controlar.

- Macroentorn: afecta a totes les empreses - Microentorn: afecta un entorn específic. 2.2 ELS OBJECTIUS DE L'EMPRESA: - Obtenció de beneficis: la maximització de beneficis s'aconsegueix amb una bona optimització dels recursos, minimitzant els costos i obtenint el màxim rendiment de les inversions. - Creació de riquesa: L'empresa crea riquesa perquè dona feina tant directament com indirectament, i també perquè reparteix guanys entre les persones o grups amb qui treballa, com els propietaris inversors, proveïdors i treballadors. - creixement: l'empresa necessita créixer ampliant l'activitat.

- Responsabilitat social i mediambiental: L'empresa ha de tenir un comportament responsable amb la societat el medi ambient, generant beneficis socials i respectant tant les persones com la natura. IDENTIFICACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL PERFIL EMPRENEDOR LA PERSONA EMPRENEDORA. Un emprenedor és la persona que té una idea innovadora i veu l'oportunitat de fer-la negoci. Amb l'objectiu d'aconseguir beneficis, fa un procés on pren decisions, avalua amenaces i oportunitats, assumeix riscos econòmics i financers. Característiques de la persona emprenedora - Creativitat, enginy, visió i innovació: Cal tenir una idea, a poder ser nova.

S'ha de tenir amplitud innovadora i s'han de buscar oportunitats. - Responsabilitat: Prendre's seriosament el negoci i assumir responsablement els riscos i compromisos. - Passió i motivació: Han d'estar motivats, creure en el negoci i comprometre's al 100%. - Lideratge i confiança en elles mateixes: Els emprenedors han de liderar equips i han de transmetre confiança i entusiasme en el projecte. - Perseverança: Han de tenir clar que els èxits no seran instantanis i que potser han d'esquivar molts obstacles. Perfils de les persones emprenedores. - innovadora: Té habilitats per identificar oportunitats de mercat i desenvolupar solucions creatives per a problemes. Està impulsada per la innovació.

- Visionària: Té visió a futur de l'empresa. Capaç d' inspirar a altres perquè aconsegueixin els seus objectius. - Accidental: De manera inesperada es converteix en empresari. - Social: Vol tenir un impacte positiu en la societat. Treballa en projectes centrats en aquesta. - D'estil de vida: El seu negoci està dissenyat per adaptar-se al seu estil de vida. - D'alt creixement: Hàbil per identificar oportunitats i desenvolupar plans de negoci de creixement ràpid i sostingut. - De franquícia: Compra els drets d'una marca o negoci existents. Dificultats de l'emprenedoria. - Incertesa financera: Has d'assumir certs riscos financers. L'èxit no està garantit i pot passar temps abans d'aconseguir-lo.

És possible que els emprenedors hagin d'aportar dels seus diners o buscar el seu propi finançament a part per posar en marxa el negoci. - Poca estabilitat: La impredictibilitat pot generar inestabilitat i estrès emocional, ja que poden experimentar alts i baixos en el negoci, per la demanda en el mercat, els reguladors i la competència. - Sobrecàrrega de feina: els emprenedors acostumen a treballar molt. Això pot afectar negativament el dia a dia de la persona. - Poca experiència en la gestió empresarial: Els emprenedors poden ser hàbils en certs camps, però no en la gestió empresarial. Això pot portar a decisions errònies costoses. - Poques xarxes de suport: Emprendre pot ser solitari.

Aquests poden tenir dificultats per trobar mentors i altres recursos que els ajudin a enfrontar reptes empresarials. El nou mercat laboral : knowmads. Aquests són persones qualificades d'entre 25 i 35 anys, generadores i gestores del coneixement i amb habilitats per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics. Presenten autonomia laboral, i tenen fluïdesa a qualsevol feina i aquí adquireixen noves habilitats i coneixements. Característiques dels knowmads. - Adaptables: S'adapten fàcilment als canvis i tenen la ment molt oberta. - Creatives: Tenen la capacitat de connectar idees i projectes, traslladar mètodes de treball i desenvolupar projectes diferents.

Parteixen d'alguna cosa nova per crear noves maneres de treballar. - Autodidactes: Aprenen de si mateixos i del seu col·lectiu, viuen constantment aprenent per descobrir noves formes de desenvolupament. Tenen la necessitat de descobrir i conèixer. - independents: No s'identifiquen amb ningú, només depenen de si mateixos, del seu coneixement i el seu compromís amb els projectes és total. DONA, EMPRENEDORIA I INCLUSIÓ. La teoria del sostre vidre, descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment l'accés d'aquestes a càrrecs directius o de molta responsabilitat. Aquesta teoria permet reconèixer les diferències laborals entre homes i dones.

Dificultats de les dones per emprendre. - Falta de referents: No hi ha suficients referents femenins en càrrecs d'importància en les empreses. - Estereotips de gènere: Moltes persones continuen tenint pensaments de la dona antiquats, a causa del paper d'aquesta durant el transcurs de la història. - Conciliació de la vida professional i familiar: Les responsabilitats familiars poden afectar la disponibilitat i compromís amb el negoci. - Discriminació de gènere: Les dones poden enfrontar discriminació en àmbits laborals i financers. - Accés a finançament: Les dones poden tenir dificultat per obtenir finançament per als seus negocis.

TEMA 2: CARACTERITZACIÓ DE LES EMPRESES QUE INCORPOREN LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA (RSC) I ELS OBJECTIUS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) EN UN MÓN MÉS SOLIDARI I SOSTENIBLE LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA RSC és la integració activa i voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb els seus grups d'interès (la plantilla, els accionistes, els inversors, els consumidors...). Treballadors: Les empreses socialment responsables es preocupen pel benestar dels seus treballadors i poden oferir salaris justos, horaris adaptats a les situacions personals, fomentar un ambient laboral saludable...

Cadenes de subministrament: Les empreses socialment responsables s'asseguren que els seus proveïdors compleixin els mateixos estàndards socials i ambientals que elles. Comunitat: Les empreses socialment responsables poden donar suport a les comunitats locals mitjançant donacions, patrocinis, programes de voluntariat i altres iniciatives per millorar la qualitat de vida de les persones. Ètica empresarial: Les empreses socialment responsables es comprometen a actuar amb integritat i ètica, i a fer front a la corrupció, al suborn i altres pràctiques comercials deshonestes. Medi ambient: Les socialment responsables busquen reduir el seu impacte ambiental i treballen per protegir el medi ambient.

Això pot incloure la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

AVANTATGES de la RSC - els consumidors valoren molt positivament aquestes accions, millora la imatge de l'empresa - productes amb un valor afegit, més fidelitat i més vendes - millora la motivació i la productivitat de la plantilla - facilita l'accés a ajuts públics INCONVENIENTS - esforç organitzatiu - increment de costos per engegar totes les mesures (esforç econòmic) ASPECTES O ACTUACIONS EN MATÈRIA DE RSC: - Política laboral per millorar el benestar dels treballadors - Col·laborar amb la comunitat local - Minimitzar la petjada ecològica (responsabilitat mediambiental) - Pràctiques empresarials ètiques (fer front a la corrupció, als suborns i d'altres pràctiques deshonestes) - Tracte amb els proveïdors (cal garantir que els proveïdors compleixin amb els mateixos codis de conducta socials i mediambientals per garantir unes pràctiques comercials justos i sostenibles) - Compromís amb els clients (l'empresa ha de complir amb una Comercialització responsable del seu producte - On la qualitat i l'honestedat han de ser la base de la relació amb els clients)...

OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els ODS són uns objectius que s'han marcat en l'àmbit mundial per aconseguir un planeta millor, més just i sostenible. De tots els objectius marcats, n'hi ha 3 que afecten directament l'empresa. - OBJECTIU 7. ENERGIA SOSTENIBLE I NO CONTAMINANT. Cal garantir l'accés a l'energia de totes les zones del món i invertir en investigació per desenvolupar energies sostenibles i renovables que permetin una major eficiència energètica i menys emissions. - OBJECTIU 9. INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURES. Cal garantir unes infraestructures flexibles i de qualitat, promoure la innovació i una indústria sostenible. - OBJECTIU 12.

GARANTIR MODALITATS DE CONSUM I PRODUCCIÓ SOSTENIBLES. Cal buscar un consum i producció més sostenible reduint els residus, fomentar el consum de productes menys contaminants i millorar l'educació en matèria de sostenibilitat.

Mesures o accions per millorar o garantir la viabilitat mediambiental - Ús de processos i tecnologia que redueixi l'emissió de gasos contaminants (CO2,..) - Ús de materials reciclats (envasos, embalatges,...) - Fer una bona gestió de residus - Fomentar el reciclatge dels residus que genera l'empresa - invertir en l'aïllament dels locals i edificis per un menor consum energètic (calefacció i refrigeració) BALANÇ SOCIAL Document que serveix per mesurar i recollir de forma resumida o esquemàtica totes aquestes pràctiques voluntàries tant de l'àmbit social com mediambiental.

L'empresa elaborarà un document anomenat Codi de Conducta Intern on defineix la filosofia, principis, valors ètics i pautes de conducta. Són unes normes internes que ajuda al fet que tota la plantilla conegui la manera com l'empresa espera que actuï (dona a conèixer quines pràctiques són acceptables i quines no) i millora la imatge corporativa davant la societat. CODI DE CONDUCTA INTERN Declaració formal dels principis, valors i estàndards ètics pels quals es regeix la companyia. És a dir, parlem del document que recull l'ètica empresarial de l'organització.

Qualsevol codi de conducta per a una empresa farà referència, com a mínim, als drets fonamentals, laborals, mediambientals i pràctiques contra la corrupció i el suborn. A més d'incloure directrius sobre les relacions entre els treballadors i la companyia i les possibles sancions en què es pot incórrer quan es va en contra del codi.

CLASSIFICACIÓ DE LES EMPRESES EN FUNCIÓ DE DIFERENTS CRITERIS TEMA 3: IDENTIFICACIÓ I ELECCIÓ DEL MARC JURÍDIC QUE REGULA L'ACTIVITAT EMPRESARIAL El marc jurídic de les empreses El dret mercantil és la part del dret que regula l'activitat econòmica que porta a terme un empresari per mitjà d'una organització d'elements personals i reals; és a dir, l'activitat econòmica que es fa en una empresa. El Codi de comerç és el marc legislatiu principal de les operacions mercantils a Espanya.

En tot el que fa referència als contractes mercantils, els requisits, les modificacions, l'extinció i la capacitat dels contractants, l'ordre d'aplicació és, primer, el Codi de comerç i les lleis especials i, si això no és possible, les normes i regles generals del dret comú, o civil. La constitució d'una empresa és el conjunt d'obligacions formals i tràmits que cal fer obligatòriament perquè tingui validesa legal. Les característiques jurídiques de les empreses A L'empresa individual És una empresa en què la personalitat jurídica del propietari (persona física) i la de l'empresa coincideixen. La gestió de l'empresa és responsabilitat del propietari. B.

La societat cooperativa (SC) És una societat mercantil de caràcter personalista en què tots els socis i sòcies es comprometen a participar en la manera que s'indiqui als estatuts de l'empresa dels mateixos drets i obligacions. La responsabilitat és subsidiària, personal i solidària amb els deutes davant tercers. Es necessiten com a mínim dos socis per poder-la crear. No cal aportar capital mínim. C. La societat de responsabilitat limitada (SRL, o SL) Permet a les persones autònomes protegir el seu patrimoni limitant la seva responsabilitat al capital aportat.

És una societat mercantil capitalista si el seu capital social està dividit en participacions socials iguals i indivisibles i està integrat per aportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes de la societat. Només cal un soci per crear-la; en aquest cas, s'anomena societat limitada unipersonal (SLU). El capital mínim per poder-la constituir és 1 €. És una modalitat adequada per a la petita i mitjana empresa, amb pocs socis. D. La societat anònima (SA) És una societat mercantil capitalista amb un capital social dividit i integrat per les aportacions dels socis en forma d'accions i de lliure transmissió.

Es tracta d'una modalitat adequada per a les grans empreses, atesa l'àmplia i complexa normativa que s'adapta a projectes mercantils de grans dimensions. Només cal una persona per crear-la. El capital mínim aportat és de 60 000 €, del qual el 25 % ha d'estar totalment subscrit i, almenys, parcialment desemborsat en un 25 % en el moment de la inscripció. E. La societat laboral i participada És una societat mercantil de caràcter especial en què la majoria del capital social és propietat dels treballadors i treballadores que hi presten serveis retribuïts de manera personal i directa i amb una relació laboral indefinida.

És una modalitat adequada per a les societats en què els treballadors volen controlar l'empresa i ostentar alhora la qualitat de socis. Els socis mínims són tres, dels quals dos han de ser treballadors de l'empresa amb contracte indefinit. El nombre de treballadors no pot sobrepassar el 25 % dels socis. El capital mínim per crear-la és d'1 € per a SLL (participacions) i de 60 000 € (accions) per a SAL. La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. Tributen l'impost sobre societats. LOCALITZACIÓ I DIMENSIÓ DE L'EMPRESA COM A ELEMENTS CARACTERITZADORS DE LA REALITAT EMPRESARIAL La localització.

Consisteix a decidir la ubicació o el lloc geogràfic més adequats perquè l'empresa desenvolupi la seva activitat i assoleixi els objectius marcats. DIMENSIÓ DE L'EMPRESA La dimensió és la capacitat de producció de l'empresa determinada per factors com la tecnologia, el nombre de treballadors i la demanda. És el nivell màxim de producció que pot obtenir l'empresa en un any. Relacionats amb el concepte de dimensió com a capacitat productiva, cal introduir els conceptes d'ocupació i de subactivitat: l'ocupació és la dimensió realment utilitzada i la subactivitat, la dimensió no utilitzada.

L'eficiència requereix adoptar la dimensió òptima, que és aquella que s'apropa a l'ocupació màxima, ja que la subactivitat comporta uns costos pel manteniment d'inversions ocioses. La decisió de la localització i dimensió són interdependents i es prenen conjuntament, ja que estan afectades pels mateixos factors, especialment a aquells relatius als costos de la decisió. Al marge d'aquesta dimensió inicial, normalment l'empresa anirà augmentant la capacitat productiva al llarg de la seva vida, és a dir, anirà creixent. Aquest creixement pot ser intern i extern i és el que estudiarem a continuació.

TEMA 4: ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT INTERN Estratègia d'especialització o expansió: augmentar la capacitat productiva mantenint el mateix producte, produint més quantitat (produir més sense canviar el producte). Això es pot aconseguir obrint noves fàbriques, fent la fàbrica existent més gran i/o obrint més botigues. Lògicament s'hauran d'incrementar les vendes per la qual cosa s'hauran d'implementar mesures de màrqueting: baixar el preu, canviar la qualitat, fer publicitat, arribar a més segments del mercat, fer l'envàs més atractiu... Amb aquestes mesures aconseguirem que el producte sigui consumit per d'altres segments de població, per clients de la competència,...

Estratègia de diversificació: la capacitat productiva augmenta pel fet de produir més varietat de productes i serveis(produir més perquè s'amplia la varietat de productes), és a dir diversificar les activitats per arribar a nous mercats. Una eina útil per analitzar les possibilitats de creixement intern és l'anomenada matriu d'Ansoff, en la que es reflecteixen les combinacions entre el producte i el mercat amb les que es pot trobar l'empresa per créixer. MATRIU D'ANSOFF ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT EXTERN Estratègia que es basa en augmentar la capacitat productiva de l'empresa invertint o col·laborant amb d'altres empreses.

ANÀLISI DE TENDÈNCIES I VARIABLES MACROECONÒMIQUES DE L'ENTORN DEL MODEL DE NEGOCI L'ENTORN DE L'EMPRESA A. ENTORN ESPECÍFIC (MICROENTORN) LES CINC FORCES DE PORTER És una eina d'anàlisi que permet als emprenedors comprendre i avaluar els factors que incideixen en el seu negoci de manera directa. 1. El poder de negociació dels clients: Es refereix a la capacitat que tenen els clients per imposar condicions de compravenda, com el preu i la qualitat de productes, els terminis de lliurament... 2. El poder de negociació dels proveïdors: És la capacitat que tenen els proveïdors per imposar les característiques de compravenda, com el preu i la qualitat de productes, els terminis de lliurament...

Els proveïdors creen un mercat més atractiu quan tenen una organització significativa dins del seu sector. 3. L'amenaça de nous competidors: Una indústria no és atractiva si les seves barreres d'entrada i de sortida no són prou accessibles. Quan s'accedeix al mercat, l'amenaça és que hi hagi altres empreses que puguin subministrar els mateixos productes i puguin dominar aquesta quota de mercat. - BARRERES D'ENTRADA: Factors diversos que impedeixen o dificulten que una empresa es posicioni en un nou mercat.

(La necessitat d'una inversió elevada o l'existència de clients molt fidels a la marca o amb costos molt elevats per canviar de proveïdors, patents, economies d'escala...) - BARRERES DE SORTIDA: Factors que, quan un nou competidor entra al mercat, dificulten que en pugui sortir. (Dificultats de desinversió, és a dir, per recuperar la rendibilitat de les inversions, fet que obliga a quedar-se en el sector). 4. L'amenaça de nous productes substitutius: L'existència de productes substitutius farà que no només hagin de competir amb les empreses que ofereixen productes semblants, sinó que també empreses d'altres sectors. 5.

La rivalitat entre els competidors: S'han de tenir en compte diversos factors el nombre i la diversitat dels competidors, les barres de mobilitat i de sortida, el ritme de creixement de la indústria i la diferenciació del producte. B ENTORN GENERAL (MACROENTORN) Factors que incideixen en l'entorn macroeconòmic: - Polítics: Les decisions que prenen els governs i que poden afectar l'empresa positivament o negativament. - Econòmics: Engloba la situació de l'economia, com ara la inflació, els tipus d'interès, el nivell de desenvolupament d'un país, l'atur, fase del cicle... - Socioculturals: Elements com l'estil de vida de la població els costums, el nivell educatiu...

- Tecnològics: Inclouen les innovacions i els avenços tecnològics que poden influir en l'activitat d'una empresa. - Ecològics: Els aspectes mediambientals en què pot incidir l'activitat d'una empresa (els nivells de contaminació, les pràctiques sostenibles, el canvi climàtic...) - Legals: Una sèrie de lleis i normatives a les quals s'ha de cenyir per desenvolupar l'activitat empresarial (salari mínim interprofessional). ANÀLISI PESTEL La seva funció principal és analitzar si el possible entorn general d'una empresa seria favorable per al desenvolupament de la seva activitat.

BLOC 2 (36 pàgines) TEMA 5: LES FUNCIONS INTERNES DE L'EMPRESA LA DIRECCIÓ EMPRESARIAL Fases del procés administratiu El procés administratiu és el conjunt de funcions i activitats que efectua la direcció de l'empresa, orientades a l'assoliment de les seves finalitats i objectius. Funció de planificació Consisteix a fixar uns objectius, marcar estratègies per aconseguir-los, definir les polítiques de l'empresa i establir criteris de decisió, sempre amb la intenció d'aconseguir les finalitats de l'empresa. Funció d'organització És la funció que té com a finalitat dissenyar una estructura on quedin definides totes les tasques que ha de realitzar cada persona que forma part de l'empresa.

- Punt de partida Cal tenir clar els objectius, la missió o visió, així com la planificació més a curt termini de l'empresa. - Recursos S'ha d'analitzar i valorar si els recursos de què disposa l'empresa són suficients i adequats i, en cas contrari, cal fer un reajustament. - Distribució de departaments Segons el tipus de negoci, l'empresa es pot dividir en diferents departaments perquè l'organització sigui més eficaç. - Crear una estructura Així mateix, s'ha d'establir un ordre jeràrquic en què s'indiquin totes les relacions i responsabilitats de tots els integrants del personal.

- Assignar tasques Els treballs o activitats que s'hagin de dur a terme s'han d'assignar a les persones que es cregui més oportú. L'organització formal es determina com una estructura intencional específica i identificada en què l'empresa situa cada un dels seus elements al lloc més convenient. S'hi ajusten les persones que formen part de l'empresa en funció de les seves habilitats i capacitats i cooperen entre si. Departamentalització Descripció Exemple Per funcions El personal s'organitza segons la seva especialització Al departament de finances, que té com a finalitat l'obtenció i la inversió de recursos econòmics.

Per productes, serveis o L'agrupació del personal En una empresa dimensions segons les línies de productes o serveis que s'ofereixin d'alimentació, hi pot haver un departament per als productes lactis i un altre de diferent per als sucs.

Per zones geogràfiques La plantilla s'organitza de manera que conegui la zona a què va destinat el producte En una empresa que vengui a Europa i a Àsia, els productes i les característiques dels clients seran diferents Per projectes s'agrupa l'activitat segons les característiques d'un projecte i segons les fases necessàries Els despatxos d'arquitectes que treballen per projectes diferents i que en facin més d'un alhora amb personal i característiques diferents LA COMUNICACIÓ Externa Interna La que du a terme l'empresa per relacionar-se amb els mitjans de comunicació, atendre els clients externs i administrar la gestió social. La que gestiona tots els canals interns.

Formal Informal Transmet la comunicació oficial de l'empresa entre els seus membres. Sorgeix de la relació amb els col·laboradors com a fruit de la confiança. Ascendent Horitzontal Descendent S'origina en els nivells més baixos i es dirigeix als càrrecs superiors de manera vertical. S'origina entre persones que estan en un mateix nivell jeràrquic. Sorgeix de la relació amb els col·laboradors com a fruit de la confiança. MODEL TEAL Una organització TEAL és un tipus d'organització oberta que es basa en l'autogestió dels equips, en lloc de dependre de jerarquies i estructures tradicionals.

En lloc de ser controlats per gerents i supervisors, els empleats tenen el poder de prendre decisions i resoldre problemes de manera autònoma. Això els permet sentir-se més valorats i empoderats en la seva feina, cosa que alhora augmenta el seu compromís i motivació. Les organitzacions TEAL busquen maximitzar l'eficiència i la col·laboració en permetre que els empleats prenguin decisions de manera autònoma i es comuniquin obertament. Aquestes organitzacions es basen en la confiança i el respecte mutu. Al no haver una estructura clara pot generar confusió i conflictes entre els empleats o inseguretat a l'hora de prendre determinades decisions.

L'ORGANIGRAMA L'organització formal d'una empresa es pot representar gràficament mitjançant un organigrama. Un organigrama és la representació gràfica de l'estructura formal d'una empresa i de les seves funcions, dels nivells d'autoritat i dels canals de transmissió d'informació. TEMA 6: LA GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS Cal tenir present que el capital humà d'una organització és un element determinant per garantir-ne la diferenciació. D'aquí ve la importància d'aprendre i saber valorar el factor humà i integrar-lo i combinar-lo amb la resta de factors de producció. Recursos humans La plantilla de l'empresa: les persones que treballen en l'empresa i les seves competències.

El departament de personal s'encarrega de gestionar la plantilla de l'empresa perquè pugui fer la seva feina i afavorir la motivació. LES PRINCIPALS FUNCIONS DEL DEPARTAMENT DE RECURSOS HUMANS LES RELACIONS LABORALS, ELS REPRESENTANTS DELS/LES TREBALLADORES I EL CONVENI COL·LECTIU. Per saber com funcionen les relacions entre l'empresa i els treballadors i treballadores, cal tenir en compte que, fins i tot amb una normativa laboral que imposa drets i obligacions a les dues parts, hi ha la possibilitat de negociar una porció considerable del contingut d'aquestes normes laborals.

Això permet adaptar les característiques de la relació laboral a la naturalesa de l'activitat econòmica que es desenvolupa en l'empresa o en el sector econòmic en qüestió, sempre dins d'uns límits marcats prèviament. La legislació laboral estableix un marc normatiu dins l'àmbit laboral, és a dir, recull els drets i obligacions de l'empresa i dels treballadors/es. La normativa laboral elemental és l'ET, que fixa les bases que després es milloren en els convenis col·lectius sectorials i d'empresa i, en darrer lloc, en el contracte laboral. Les normes de rang inferior no poden contradir les de rang superior però si millorar-les.

Un dels objectius principals en la lluita contra la desigualtat és aconseguir l'equiparació salarial entre dones i homes. La bretxa salarial és el punt en què es manifesta més aquesta problemàtica. La normativa obliga les empreses que tinguin més de cent treballadors a implementar dues mesures molt importants: PLA D'IGUALTAT 1. Elaborar un diagnòstic inicial de la situació de l'empresa en mesures d'igualtat. 2. Definir els objectius i les mesures que es duran a terme. 3. Crear el pla d'igualtat 4. implementar i controlar el pla d'igualtat mitjançant indicadors de seguiment. 5. Avaluar i revisar el pla d'igualtat.

TEMA 7: ÀREA DE PRODUCCIÓ Podem definir el procés productiu com aquell procés en el qual es transformen les matèries primeres en productes acabats, mitjançant l'aplicació d'una determinada tecnologia. Es tracta de la perspectiva tècnica d'anàlisi de la producció que parlàvem a l'apartat anterior. En aquest sentit, procés productiu i tecnologia són termes íntimament relacionats. Els factors productius són els recursos que utilitza l'empresa per produir béns i serveis. LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ Els economistes utilitzant sovint funcions matemàtiques per expressar numèricament la relació de dependència entre dues variables.

En el cas de la producció, la funció de producció indica la quantitat màxima de producte que una empresa pot obtenir amb cada combinació de factors de producció. En general, la funció de producció ve donada per l'expressió: Producció (quantitat)= T f (capital, treball, terra, organització empresarial) on la T és la tecnologia emprada (la manera de combinar els factors productius) CONCEPTE, CÀLCUL I INTERPRETACIÓ DE LA PRODUCTIVITAT CONCEPTE DE PRODUCTIVITAT: és la relació entre la quantitat de producte obtinguda i la quantitat de factor emprat. L'empresa ha d'intentar millorar la productivitat dels factors amb el temps, així serà més eficient.

DIFERENCIACIÓ ENTRE EFICIÈNCIA TÈCNICA I ECONÒMICA: L'eficiència productiva és el concepte amb el qual es qualifiquen o es valoren les tecnologies productives. Això es du a terme, utilitzant indicadors, l'eficiència tècnica i l'eficiència econòmica. En els processos B i C no s'està actuant amb una eficiència tècnica. La tecnologia D no es pot comparar tenint en compte només factura tècnica, ja que utilitza més d'un factor productiu i menys de l'altre per aconseguir la mateixa producció.

DETERMINACIÓ DE L'ESTRUCTURA D'INGRESSOS I COSTOS DE LA IDEA DE NEGOCI PLANTEJADA, CÀLCUL LLINDAR DE RENDIBILITAT O PUNT MORT a) cost total CT el cost de tota la producció CT = CF + CV CT = CF + CVu · q b) ingressos totals IT IT = p · q ingressos unitaris preu c) beneficis / pèrdues (Bis) Bis = IT - CT Bis = p · q - (CF + CVu · q) = p · q - CF - CVu · q d) punt mort = llindar de rendibilitat = llindar de beneficis = rendibilitat econòmica = viabilitat econòmica = Q* És la quantitat que ha de vendre l'empresa per començar a obtenir beneficis.

p - Cvu = marge de contribució = marge unitari = marge de beneficis TEMA 8: ESTABLIMENT D'ESTRATÈGIES COMERCIALS I DE MÀRQUETING CONCEPTE DE MÀRQUETING No es pot confondre el concepte de màrqueting amb el de publicitat. El màrqueting és molt més que publicitat. El màrqueting és qualsevol activitat o tècnica que utilitza (implementa) una empresa per crear o comunicar una proposta de valor (qualsevol element que permet diferenciar l'empresa de la competència, de manera que els/les consumidores ho consideren com un valor afegit, com un avantatge de la marca) VARIABLES DEL MÀRQUETING MIX L'empresa per fer màrqueting disposa de 4 eines.

Són les conegudes 4P del màrqueting mix: PRODUCTE, PREU, PROMOCIÓ I DISTRIBUCIÓ. En funció de l'objectiu que persegueixi les combinarà d'una manera o una altra. TEMA 9: ANÀLISI DE L'ESTRUCTURA DE LES INVERSIONS I SELECCIÓ DE LES FONTS DE FINANÇAMENT Mètodes per seleccionar la millor inversió Característiques d'una inversió - Desemborsament inicial Es representa amb Do i és la quantitat de recursos que s'utilitzen en la inversió. S'indica en negatiu, ja que es tracta d'una quantitat de diners que es deixa de tenir. - Durada temporal Es representa mitjançant un segment horitzontal en què s'expressa l'esquema econòmic que mostra tot el projecte d'inversió. El nombre d'anys es representa amb n.

- Fluxos nets de caixa Es representen amb Fi i suposen la diferència entre els cobraments (Ci) i els pagaments (Pi) que suporta l'empresa al llarg de cadascun dels n períodes que dura la inversió com a resultat del desenvolupament del projecte. - Valor residual És el valor del bé al final de la seva vida útil (per tant, quan ja no té valor d'ús). Pot passar que aquest valor sigui zero, en cas que el bé no tingui cap acceptació en el mercat, ja sigui en conjunt o per parts. Es representa per R. Aquest valor se sumarà als cobraments de l'últim flux de caixa.

Mètodes de selecció i valoració d'inversions MÈTODE DE SELECCIÓ INVERSIÓ ESTÀTIC (PAY-BACK O TERMINI DE RECUPERACIÓ = T) Mètode de selecció d'inversions estàtic que consisteix a calcular el temps que triga l'empresa a recuperar el desemborsament, és a dir, la inversió. S'escollirà el projecte que es recuperi més ràpid, sense tenir en compte la resta de fluxos que genera la inversió.

Si cal calcular mesos es resol un regla de 3 i calculem X (X=diners que falten x 12÷diners del flux) Diners del flux ---- 12 mesos Diners que falten ----X Per exemple: T projecte A= 2 anys i 3 mesos T projecte B= 2 anys T projecte C= 3 anys i 1 mes Segons el pay-back o termini de recuperació escollirem el projecte que es recupera més ràpid, per tant. el projecte B. MÈTODE DE SELECCIÓ DINÀMIC VAN (VALOR ACTUAL NET) Aquest mètode de selecció d'inversions és més realista ja que considera que el diner varia de valor amb el pas del temps. El canvi de valor es deu a factors com la inflació i el tipus d'interès i es representa per una i=k (taxa d'actualització, taxa de descompte o tipus d'interès).

Com major sigui la k (taxa d'actualització) menors beneficis generarà la inversió perquè major serà la pèrdua de valor dels fluxos. Podem calcular exactament els beneficis que genera cada inversions amb la fórmula del VAN. CONCEPTE DE VAN Mètode de selecció d'inversió dinàmic que compara el desemborsament inicial amb la suma dels fluxos de caixa actualitzats al moment 0. D'aquesta manera podrem saber si la inversió genera beneficis o pèrdues. Segons aquest mètode seleccionarem aquell projecte que generi més guanys. RESULTAT DEL VAN VAN>0 La suma dels fluxos de caixa actualitzats són superiors al desemborsament inicial, per tant, la inversió donarà beneficis.

La suma de les entrades de diners actualitzades al moment 0 és superior a les sortides també valorades al moment 0. La inversió es pot realitzar. VAN<0 La suma dels fluxos de caixa actualitzats són inferiors al desemborsament inicial, generarà pèrdues. Les entrades actualitzades són inferiors a les sortides actualitzades. La inversió no es farà. VAN=0 La suma dels fluxos actualitzats és igual al desemborsament inicial. La inversió no genera ni guanys ni pèrdues. Simplement permet recuperar els diners invertits. És indiferent fer la inversió.

CRITERI DINÀMIC TAXA INTERNA DE RENDIBILITAT O DE RETORN (TIR) La TIR és un mètode de selecció d'inversió dinàmic que permet calcular la rendibilitat de la inversió (r). Aquesta r permet equilibrar les entrades amb les sortides (tot actualitzat al moment 0). Per aconseguir aquest equilibri fem que el VAN sigui 0. VAN=0 Només podem calcular la r si la inversió té 1 o 2 fluxos. Si en té més necessitem eines informàtiques que ens facin el càlcul. Per tant, s'indica l'equació que cal resoldre, sense fer el càlcul de la r. SELECCIÓ D'INVERSIÓ SEGONS LA TIR Per seleccionar la inversió cal comparar la r amb el cost del capital o taxa de descompte o d'actualització (k).

Així s'analitza quines inversions són acceptables (generen beneficis) o no (generen pèrdues). D'entre les acceptables es tria l'opció que presenta una major distància entre el k i la TIR, ja que vol dir que és la més rendible. L'ESTRUCTURA FINANCERA DE L'EMPRESA: FONTS DE FINANÇAMENT FONS DE FINANÇAMENT PRÒPIES EXTERNES (recursos que pertanyen l'empresa, als seus propietaris) - CAPITAL SOCIAL: són les aportacions dineràries dels socis i sòcies que es representaren en accions o participacions + Capital inicial (Family, Friends and Fools): Són les primeres fonts de finançament que té l'empresa, juntament amb les aportacions personals dels socis i sòcies.

No són inversors professionals, de manera que inverteixen petites quantitats. Són els ajuts procedents de la família, els amics i les persones que, pel motiu que sigui, confien directament en el projecte, per tant, la decisió d'invertir-hi es basa més en criteris afectius que no pas empresarials. Capital de risc: Són empreses financeres d'inversió directa o de fons d'inversió que aporten recursos financers de manera temporal a empreses que tinguin potencial de creixement (normalment, a empreses del sector tecnològic i amb potencial innovador). Els diners amb què treballen no són propis, sinó que procedeixen de diversos inversors.

És a dir, són empreses amb la idea que creixin i augmentin de valor, a fi de deixar d'invertir-hi, en el moment adequat, i apostar per altres empreses. En aportar recursos a una empresa, les empreses de capital de risc entren a formar part de la seva propietat. Business angles: són inversors privats que tenen coneixements sobre el món empresarial i que impulsen el desenvolupament de projectes empresarials amb alt potencial de creixement, aportant capital i valor afegit a la gestió en les primeres etapes de vida d'una empresa i de manera temporal.

Això els permet adquirir una participació que, posteriorment, poden vendre per obtenir un benefici economic amb el possibke augment de valor de l'empresa. Acostumen a ivertir en empreses petites, en concret, en projectes d'emprenedoria que es podrien considerar -empreses llavor-, o seus, que tenen necessitat de finançament aliè. Micromecenatge: És una forma de finançament col·lectiu i col·laboratiu que consisteix a posar en contacte les emprenedores que necessiten finançament amb diferents inversors que vulguin apostar per l'empresa.

Aquests processos s'acostumen a dur a terme en línia a través de diferents plataformes en què es descriu el projecte, la quantitat necessària, el benefici o la recompensa que en treu l'inversor, etc. SUBVENCIONS (Ajuts procedents de les administracions públiques que es caracteritzen perquè no s'han de tornar) INTERNES (recursos que genera la pròpia empresa i que guarda per reinvertir-los). Les fonts de finançament internes, al seu torn, poden tenir dos orígens: - Autofinançament per enriquiment: són fons que permeten a les empreses fer inversions per créixer. És el cas de les reserves. - Autofinançament per manteniment: són fons que permeten a les empreses mantenir la capacitat productiva.

És el cas de les amortitzacions i les provisions. Préstec a llarg termini És una opció que tenen les empreses per demanar diners. Se sol·licita a les entitats financeres. Els diners s'obtenen de manera immediata i la quantitat sol·licitada s'ingressa al compte bancari. Termini de devolució. Durada d'entre cinc i set anys. Condicions i cost. És habitual cobrar una comissió d'obertura i una comissió de cancel·lació anticipada, total onparcial, així com despeses de gestió de l'entitat. Els diners s'han de tornar a un preu que s'anomena interès i que es paga en quotes periòdiques.

S'acostumen a demanar avals que donin suport a l'operació com a garantia de pagament en cas que la persona o l'empresa que demana el préstec no el pugui tornar. Emprèstit Quan les empreses necessiten diners, poden recórrer a altres empreses i oferir-los títols de crèdit, anomenats obligacions, per l'import del préstec. S'emeten quan el cost dels diners en el mercat és elevat així es poden aconseguir diners a un cost inferior. Termini de devolució. Els inversors deixen els diners per un temps limitat superior a un any. Condicions i cost. Es paga una renda fixa, és a dir uns interessos, amb independència del funcionament o dels resultats de l'empresa.

Ho fan servir empreses de grans dimensions i de molta facturació. Lísing Moltes vegades les empreses necessiten finançament per invertir directament en immobilitzat. Això consisteix en el fet que l'empresa financera (pot ser un banc) compra el bé que necessita l'empresa en qüestió (immoble, màquina, local, etc.) a un proveïdor i l'hi lloga. En aquest tipus de finançament hi intervenen tres agents: l'empresa que fabrica el bé, l'entitat financera que el compra i l'empresa, que el lloga a l'entitat financera. Termini de devolució. Hi ha béns (com ara una màquina) que es financen al 100 % en un termini màxim de cinc a set anys.

N'hi ha d'altres (com els immobles) que es financen al 60 o al 70 % de la taxació, però el termini del finançament es pot estendre fins a 12 o 15 anys. Condicions i cost. L'empresa que arrenda el bé per utilitzar-lo paga quotes mensuals que incorporen l'amortització del bé, els interessos del capital, etc. Al final de la vida útil d'aquest bé, l'empresa té l'opció de comprar-lo per un valor pactat prèviament o en acabar el contracte. Se solen demanar avals. És una opció de finançament per a les empreses en cas que vulguin invertir en immobilitzat, normalment en elements de transport o material tècnic.

L'empresa de rènting adquireix el bé al proveïdor i, mitjançant un contracte d'arrendament, el lloga a l'empresa. Termini de devolució. Aquests contractes no superen els cinc anys. Condicions i cost. No hi ha l'opció de compra al final del contracte, però sí l'opció de renovar el bé en qüestió. Amb les quotes d'arrendament, s'inclou el manteniment del bé, així com les assegurances. Se solen demanar avals. EN QUÈ ENS FIXAREM PER SELECCIONAR UNA FONT DE FINANÇAMENT TEMA 10: ELABORACIÓ DELS COMPTES ANUALS Què és el patrimoni de l'empresa? El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorada en relació amb la finalitat a la qual es destinen.

Els bens Tot aquell element tangible o intangible que té un valor monetari forma part de l'empresa. Els drets (de cobrament) Són els deutes que els clients o altres deutors han de pagar a l'empresa. Les obligacions (de pagament) Són els deutes que l'empresa ha de pagar als proveïdors o a altres creditors. Patrimoni net o recursos propis És la diferència entre els béns i els drets que té l'empresa i el que deu a tercers, i constitueix la riquesa de l'empresa. Masses i elements patrimonials - L'element patrimonial és cada un dels béns, els drets i les obligacions que formen el patrimoni de l'empresa. - Massa patrimonial: Organitza i ordena els elements patrimonials.

- Crèdits: Deutes a curt termini que tenen a l'empresa (que té dret a cobrar). Actiu NO corrent: Aquells elements del patrimoni vinculats a l'empresa durant més d'un exercici econòmic. Immobilitzat intangible: Béns que l'empresa necessita per produir, però que no tenen materialitat, com una patent, una marca o una aplicació informàtica. Normalment, van associats a un valor monetari elevat. - Investigació i desenvolupament. Inversions en recerca i innovació. - Concessions administratives, propietat industrial i drets de traspàs. Inversions en patents, marques, know-how... - Aplicacions informàtiques.

Import satisfet per l'adquisició o el dret d'ús de programes informàtics; també s'inclouen els programes efectuats per la mateixa empresa. Immobilitzat material: Està integrat per aquells actius tangibles i corporis propietat de l'empresa que es destinen a l'activitat productiva durant una sèrie de períodes. - Terrenys i béns naturals. Inclou el valor dels solars, finques rústiques i altres terrenys no urbans, mines i pedreres destinats a l'activitat empresarial. - Construccions. Inclou el valor dels edificis i les construccions en general, qualsevol que sigui l'aplicació dins l'activitat productiva de l'empresa. - Instal·lacions tècniques.

Unitats complexes d'ús especialitzat en el procés productiu. Comprèn edificacions, maquinària, material, peces o elements. - Maquinària. Conjunt de màquines adquirides per l'empresa amb les quals es poden fer extraccions, transformacions o elaborar productes. - Utillatge. Conjunt d'estris o eines que es poden utilitzar autònomament o conjuntament amb la maquinària. - Mobiliari. Mobles i altres materials i equips d'oficina. - Equips per a processos d'informació. Ordinadors i altres conjunts electrònics. - Elements de transport. Vehicles de tota mena que es poden utilitzar per al transport terrestre, marítim o aeri de persones, animals o mercaderies.

- Altre immobilitzat material: altres immobilitzats materials nomenats anteriorment. Inversions immobiliàries: Són immobles o terrenys no associats a l'activitat de l'empresa que es posseeixen per obtenir rendes presents o plusvàlues futures. - Inversions en terrenys i béns naturals. Valor de solars, finques rústiques, etcètera, que es posseeixen per obtenir rendes, plusvàlues o tots dos tipus d'ingressos i no intervenen en l'activitat productiva de l'empresa. - Inversions en construccions. Valor dels edificis que es posseeixen per obtenir rendes, plusvàlues o tots dos tipus d'ingressos i no intervenen en l'activitat productiva.

Inversions financeres a llarg termini: Inversions en altres empreses en forma d'accions i participacions (+ 1 any) Amortitzacions acumulades d'immobilitzat - Amortització acumulada de l'immobilitzat material. - Amortització acumulada de l'immobilitzat intangible. - Amortització acumulada de les inversions immobiliàries. Les inversions o l'actiu d'una empresa es desgasten amb el pas del temps per dos motius: el propi ús i l'obsolescència tecnològica. Aquest desgast implica una pèrdua de valor que cal comptabilitzar anualment.

Amortització acumulada és un compte de patrimoni net (font de finançament) que s'anota l'actiu en negatiu de forma oculta, ja que els elements d'actiu es registren pel seu valor net comptable. Actiu corrent: Aquells elements que es renoven diverses vegades en un mateix exercici econòmic. Existències: Aquells materials que s'utilitzen per elaborar el producte, o bé per les mercaderies ja elaborades que constitueixen l'activitat pròpia de l'empresa. - Comercials. Qualsevol producte adquirit per l'empresa i destinat a la venda sense fer una transformació. - Matèries primeres. Materials que mitjançant l'elaboració o la transformació es destinen a formar part dels productes acabats.

- Productes en curs. Productes en transformació, l'empresa ho fabrica. - Productes acabats. És el final que ja es destina a la venda, compravenda. Deutors comercials i altres comptes a cobrar: Representa els crèdits i els drets a favor de l'empresa per a operacions que ja estan consumades i que li permetran disposar de recursos efectius en un termini relativament curt de temps. - Clients. Drets de cobrament de l'empresa sobre els compradors habituals dels béns i serveis que constitueixen l'activitat principal de l'empresa, per vendes efectuades a crèdit. - Deutors. Drets de cobrament de l'empresa per crèdits a compradors de serveis que no tenen la condició estricta de clients.

- Hisenda Pública, deutora per diversos conceptes. Recull els deutes de les administracions amb l'empresa per conceptes com ara devolucions d'impostos i altres de similars, com ara l'IVA suportat, les retencions i els pagaments a compte - Organismes de Seguretat Socials deutors. Crèdits a favor de l'empresa dels diversos organismes de la Seguretat Social, relacionats amb les prestacions socials que aquests organismes efectuen. Inversions financeres a curt termini: Inversions en altres empreses en forma d'accions i participacions (- 1 any) Efectiu i altres actius líquids - Bancs institucions de crèdit.

Saldos a favor de l'empresa en comptes corrents a la vista i d'estalvi i de disponibilitat immediata en bancs i institucions de crèdit. - Caixa. Diners en efectiu. Patrimoni net i passiu Patrimoni net: Recursos de l'empresa que es destinen a l'autofinançament, però que no cal tornar, com les subvencions o les donacions i els diners aportats pels socis o accionistes. - Capital social. Capital subscrit en les societats mercantils. En aquest cas, es tracta del valor de les aportacions dels socis. - Reserves. Són els beneficis no distribuïts per l'empresa. N'hi ha de diferents tipus: a) Reserva legal (marcada per la llei). b) Reserva voluntària (acordada voluntàriament pels socis i sòcies).

c) Reserva estatutària (indicada en els estatuts de l'empresa). - Resultat de l'exercici. És el valor dels beneficis de l'empresa una vegada ha acabat l'exercici econòmic i abans de distribuir-se com decideixin els socis i les sòcies. S'obté mitjançant el càlcul del compte de pèrdues i guanys. Si fossin pèrdues, figurarien en el patrimoni net, però amb signe negatiu. Passiu no corrent: Aquells elements del patrimoni que suposen un deute que l'empresa ha de tornar a llarg termini (+ 1 any). - Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini. Deutes amb subministradors d'immobilitzat amb venciment superior a un any. - Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit.

Préstecs rebuts d'entitats de crèdit amb venciment superior a un any. Passiu corrent: Deutes que l'empresa ha de retornar a curt termini, en el mateix exercici econòmic (- 1 any) - Proveïdors. Deutes amb subministradors de diferents tipus de mercaderies i altres béns que no superin un exercici econòmic i en forma de crèdits comercials. - Creditors per prestacions de serveis. Deutes amb subministradors de serveis que no tenen la condició de proveïdors. - Proveïdors d'immobilitzat a curt termini - Deutes a curt termini amb entitats de crèdit. Préstecs rebuts d'entitats de crèdit que l'empresa ha de tornar abans d'un any.

Així mateix, associats amb crèdits disposats, efectes descomptats i operacions de facturatge. - Deutes a curt termini. Obligacions de pagament contretes amb l'empresa amb un termini inferior a un any. - Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals. Tributs a favor de l'Administració que estan pendents de pagament, associats a l'IVA, retencions practicades, impost de societats i subvencions a reintegrar. - Organismes de la Seguretat Social, creditors. Registra els deutes pendents amb la Seguretat Social a conseqüència de les cotitzacions i altres obligacions de l'empresa.

Balanç de situació ACTIU (estructura econòmica o capital en funcionament) PATRIMONI NET I PASSIU (estructura financera o capital financer) ACTIU NO CORRENT Total Immobilitzat intangible* Total - Investigació i desenvolupament - Concessions administratives, propietat PATRIMONI NET Total - Capital / Capital social - Reserves - Resultat de l'exercici industrial i drets de traspàs - Aplicacions informàtiques Immobilitzat material Total - Terrenys i béns naturals - Construccions - Instal·lacions tècniques - Maquinària - Utillatge - Mobiliari - Elements de transport - Equips per a processos d'informació - Altre immobilitzat material Inversions immobiliàries Total - Inversions en Terrenys i béns naturals - Inversions en Construccions Inversions financeres a llarg termini ACTIU CORRENT Existències - Comercials - Matèries primeres - Productes en curs - Productes acabats Deutors comercials i altres comptes a cobrar Total - Clients - Deutors - Hisenda Pública, deutora per diversos conceptes - Organismes de Seguretat Social deutors Inversions financeres a curt termini Efectiu i altres actius líquids Total - Bancs institucions de crèdit - Caixa PASSIU NO CORRENT Total - Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini - Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit PASSIU CORRENT Total - Proveïdors - Creditors per prestació de serveis - Proveïdors d'immobilitzat a curt termini - Deutes a curt termini amb entitats de crèdit - Deutes a curt termini - Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals - Organismes de la Seguretat Social TEMA 11: ANÀLISI DE RESULTATS: ESTUDI DELS ESTATS FINANCERS, ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE LA INFORMACIÓ COMPTABLE Fons de maniobra: és la part de l'actiu corrent que és finançada amb el patrimoni net i passiu no corrent (també es pot conèixer com a capital corrent).

FONS DE MANIOBRA POSITIU (permet estudiar la liquiditat). En general, el fons de maniobra hauria de ser positiu i representar aquella part dels recursos permanents que financen l'actiu corrent com una inversió a llarg termini. FM= AC - PC > 0; o bé FM= (PN + PnC) - AnC > 0 =0 / <0 desequilibri a curt termini El fons de maniobra es marca ombrejat i es reflecteix tant en l'actiu com en el patrimoni net i passiu: en l'actiu, és la part de l'actiu corrent finançat pel patrimoni net i passiu no corrent i, en el passiu, és la part del patrimoni net i passiu no corrent que finança l'actiu corrent.

Un fons de maniobra positiu dona un marge operatiu a l'empresa, ja que, amb el seu actiu corrent, pot liquidar la totalitat de l'exigible a curt termini (passiu corrent) i encara disposa d'aquest marge. Perquè hi hagi un equilibri patrimonial s'han de complir les condicions bàsiques següents: FONS DE MANIOBRA NEGATIU FM = AC - PC < 0 o bé FM = (PN + PnC) - AnC < 0 Un fons de maniobra negatiu significaria que una part deles inversions a llarg termini (actiu no corrent) seria finançada amb l'exigible a curt termini i això provocaria que l'empresa tingués problemes per pagar els deutes i es trobés a prop del concurs de creditors.

Tanmateix, hi ha empreses que funcionen amb un fons de maniobra molt petit o negatiu, cosa que pot ser habitual en certs sectors econòmics. Per exemple, un hipermercat, deutes amb els seus proveïdors a un termini bastant llarg (60 dies), cobra la majoria de les vendes al comptat o en un termini curt (menys de 30 dies). És una situació patrimonial desequilibrada a curt termini (passiu corrent) liquidant l'actiu corrent, ja que aquest actiu és insuficient. LES SITUACIONS FINANCERES ESTABILITAT FINANCERA TOTAL És la situació en la qual l'actiu està finançat completament per recursos propis i no hi ha passiu.

AnC + AC = RP; passiu =0 El fons de maniobra és positiu, habitualment, aquesta situació es produeix quan una empresa inicia l'activitat. ESTABILITAT FINANCERA NORMAL Situació ideal, fons de maniobra positiu. FM = AC – PC; com que AC > PC, aleshores FM > 0 Cal recordar que la dimensió del fons de maniobra depèn de cada empresa, de la seva activitat. SITUACIÓ DE SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS En aquesta situació hi ha un desequilibri financer a curt termini, ja que el passiu corrent finança una part de l'immobilitzat i posa en perill la capacitat de l'empresa per afrontar les seves obligacions de pagament a curt termini.

FM = AC – PC; com que AC < PC, aleshores FM < 0 Una empresa en situació de suspensió de pagaments té problemes de liquiditat a curt termini. DESEQUILIBRI FINANCER A LLARG TERMINI És una situació d'inestabilitat financera per problemes de solvència, ja que l'empresa està descapitalitzada per acumulació de pèrdues en exercicis anteriors i tot el seu finançament és passiu. La falta de solvència significa que, per afrontar les obligacions de pagament per l'endeutament. La situació de fallida és molt pròxima.

RENDIBILITATS A RENDIBILITAT ECONÒMICA - Mesura el benefici generat pels actius sense tenir en compte el cost de finançament d'aquests, és a dir, ens permet saber si el creixement d'una companyia està acompanyat d'una millora o deteriorament del resultat. - Indica l'eficàcia de la gestió de l'empresa, la capacitat dels seus actius per generar valor. Com més alt sigui aquesta ràtio, millor perquè indicarà que es requereixen pocs actius per aconseguir un benefici alt. - El resultat ens indica la quantitat que està guanyant l'empresa per cada 100 € invertits, abans de descomptar interessos i impostos.

- com és alta és la re millor, perquè indica que ha millorat el benefici que han generat aquestes inversions. ex: 9,5%. Aquest resultat indica que les inversions de l'empresa (actiu) han generat recursos en un percentatge de 9,5%. La rendibilitat econòmica de l'empresa de 9,5% indica que cada 100 euros d'inversió en actiu generen 9,5 euros de benefici (BAII). re = BAII/ actiu B RENDIBILITAT FINANCERA - És el rendiment que obté el capital aportat pels inversors en funció del benefici net obtingut en l'exercici. - Mesura la remuneració als propietaris de l'empresa. - Com més alt sigui, més grans seran els beneficis obtinguts pels inversors. ex: 9%.

Aquest resultat indica que els recursos propis de l'empresa han generat beneficis en percentatge del 9%, és a dir, per cada 100 euros de recursos propis s'han obtingut 9 euros de beneficis. rf = BN/ recursos propis C RENDIBILITAT DE LES VENDES (rv): La rendibilitat de les vendes (rv) indica quina ha estat l'aportació relativa de les vendes al nivell de benefici. - Com més alt és l'indicador, més rendible són les vendes. - Permet veure la proporció de resultat d'explotació (BAII) que ha generat l'empresa a l'exercici, en relació amb l'import net de la xifra de negocis.

- Aquesta proporció significarà el marge de BAII que ha assolit l'empresa sobre l'esmentat import net de la xifra de negocis dins l'exercici actual. ex: 0,248 significa que de cada 1 euro d'import net de la xifra de negocis, l'empresa ha pogut generar 0,248 euros de BAII, o que per cada 100 euros d'import net de la xifra de negocis, l'empresa ha generat 24,8 euros de BAII (és a dir, una rendibilitat o marge de les vendes del 24,8%). rv = BAII/ Import Net de la xifra de vendes BLOC 3: PATRONS DE MODEL DE NEGOCI I EINES PER INNOVAR EN MODELS DE NEGOCI I GESTIÓ. (5 pàgines) TEMA 12: COMPARACIÓ ENTRE DIFERENTS MODELS DE NEGOCI A.

MODEL DE NEGOCI BASAT EN LA GRATUÏTAT O FREEMIUM Bona part dels serveis s'ofereix sense cap cost, tot i que hi ha un petit paquet de serveis de pagament (prèmium) per a alguns clients que volen gaudir de condicions més beneficioses. Ex: ChatGPT. On és el negoci si el servei s'ofereix majoritàriament de manera gratuïta? Els ingressos s'obtenen de les quotes de subscripció dels clients prèmium (que acostumen a ser menys d'un 10 %), del cobrament a empreses que hi difonen anuncis i a través de la recollida de les dades dels clients (gustos, hàbits, etc.), que es poden vendre a agències de publicitat.

La versió gratuïta té limitacions: - Limitacions de capacitat: restringir el nombre de vegades que el pots utilitzar. - Temps: oferir un període de prova. - Serveis bàsics: accés només al servei bàsic. - Publicitat: gaudir del servei amb talls publicitaris. B. MODEL DE NEGOCI LONG TALL O LLARGA CUA (vendre menys quantitat de més varietat de productes) Model de negoci digital que basa la seva rendibilitat a llarg termini en la venda de poques unitats de molts productes diferents per satisfer les necessitats de consumidors més exigents. Ex: llibreria. Es pretén donar servei a un nou perfil de consumidor que té molta informació, és molt exigent i vol que l'oferta sigui personalitzada.

És un model amb un plantejament oposat al tradicional on el més habitual en els negocis tradicionals és que tinguin els productes amb més demanda als magatzems. Una llibreria, per exemple, té un espai d'emmagatzematge limitat i ha de decidir amb quins llibres omple les prestatgeries. La majoria de clients trobaran entre les existències bestsellers de diferents gèneres. Això suposa un percentatge relativament reduït del total d'obres publicades. El llibreter sacrifica el fet de no poder atendre la demanda d'un…