Emprenedoria i Empresa: El Paper de la Dona, Knowmads i Responsabilitat Social Corporativa

I 102 flashcards i 68 preguntes més al document.

Text del document

CONTINGUTS EXAMEN FUNEM PROGRAMATS 1R TRIMESTRE EL PAPER DE LA DONA L'emprenedoria de la dona ha anat adquirint cada cop més rellevància els últims anys, a mesura que la societat ha anat rebaixant o eliminant les barreres socials i laborals i ha anat fomentant la igualtat d'oportunitats entre gèneres. Gràcies a les dones que aposten més per l'avenç i l'empoderament femení al món laboral, es pot apreciar com la societat va assolint passos cap a aquesta igualtat d'oportunitats. Malgrat això, encara hi ha aspectes que condicionen molt negativament aquest avenç social de les dones en l'àmbit laboral. La teoria del sostre de vidre, elaborada per G.

Bryant el 1984, descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment l'accés a càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i estar en igualtat de condicions de formació i experiència laboral que els homes. Aquesta teoria permet reconèixer les desigualtats laborals a què s'enfronten les dones avui dia en el mercat laboral. La probabilitat d'aconseguir accedir a càrrecs directius i de responsabilitat és molt més baixa en les dones que en els homes a causa de les barreres estructurals i de gènere. Les dificultats principals amb què es poden trobar les dones per emprendre són les següents: - Falta de referents.

La necessitat de tenir referents en qualsevol aspecte de la vida és essencial. Són moltes les dones que han marcat un abans i un després en diferents sectors laborals. Els referents femenins existeixen, però normalment no reben la mateixa visibilitat ni les mateixes oportunitats que els referents masculins. Cal dotar les dones del futur de referents que els puguin servir de model. - Estereotips de gènere. El paper que han tingut les dones al llarg de la història o el que la història ha donat a conèixer influeix molt negativament en l'avenç de la dona en l'àmbit de l'emprenedoria.

És una percepció que s'ha de canviar per generar-ne una de nova que posi de manifest les capacitats de les dones davant l'adversitat. La percepció errònia de debilitat s'ha de transformar per la de capacitat de decisió i de resolució. - Conciliació de la vida professional i la familiar. Actualment, moltes dones duen a terme el seu projecte professional juntament amb el projecte personal de vida, que moltes vegades comparteixen amb una altra persona, que no aporta el mateix a les tasques de la vida quotidiana. Això condiciona l'avenç professional de moltes dones. - Discriminació de gènere. Dificultats en l'emprenedoria derivades del simple fet que sigui una dona qui els lidera.

En molts camps s'identifica únicament el responsable com a home, certs cercles empresarials són copats per homes o bé a certs homes els costa tenir una dona com a superior, independentment de la formació o les capacitats que tingui. - Accés a finançament. Pot haver-hi certa tendència a invertir menys en projectes de dones pel simple fet d'estar liderats per una persona del gènere femení. De vegades, aquest fenomen sorgeix de manera conscient i, de vegades, inconscient, com una informació i una associació d'idees determinada per convencions socials passades.

En conclusió, la societat encara ha de lluitar molt per poder ser més justa i igualitària i perquè tothom tingui les mateixes possibilitats d'emprendre, independentment del gènere, l'ètnia, la cultura, la religió, etc ELS KNOWMADS Els Knowmads (saber i nòmada) són, principalment, persones qualificades, generadores i gestores del coneixement i amb gran habilitat per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics. Característiques: adaptables, independents, creatives, digitals, autodidactes i resilients. En definitiva, tenen flexibilitat, alt grau d'adaptabilitat a les noves aparicions de coneixement que pot presentar el mercat laboral. Grans exponents del teletreball.

Poden ser emprenedores i autònoms. També poden col·laborar amb altres knowmads. Els knowmads són, principalment, professionals altament qualificats, flexibles i adaptables, que poden treballar des de qualsevol lloc, gràcies a les noves tecnologies. Es caracteritzen per la seva capacitat d'aprendre contínuament, la seva creativitat, la seva capacitat per col·laborar i compartir coneixements i per una gran habilitat per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics. Tenen autonomia laboral i capacitat per canviar de feina. Aquest perfil pot beneficiar un emprenedor en l'entorn actual per la seva capacitat d'adaptabilitat i capacitat d'aprendre contínuament.

Tendeixen a ser innovadors i creatius, el qual pot afavorir a aportar idees noves i creatives, a l'hora de desenvolupar nous productes i serveis. Acostumen a tenir amplis contactes. La seva adaptabilitat, independència, creativitat i capacitat d'aprendre, fins i tot de manera autodidàctica, els fa idonis per treballar en un entorn globalitzat. El domini de les eines digitals de comunicació i treball els permet estar en contacte amb persones i empreses d'arreu del món, de forma àgil i eficient.

EL PERFIL I L'ESPERIT EMPRENEDOR Esperit emprenedor: manera de pensar i actuar relacionada amb la cerca d'oportunitats de negoci i amb la generació i desenvolupament de projectes i iniciatives, el resultat del qual és la creació, millora, realització o renovació de valor econòmic, i també social, per a tots els grups d'interès que hi estan vinculats. L'esperit emprenedor és, també, la capacitat per a posar en pràctica iniciatives pròpies o d'altres amb il lusió, creativitat i treball.

Inclou un conjunt de valors, actituds i aptituds, necessaris per a portar a terme un projecte emprenedor en el sentit més ampli del terme: és una manera de pensar, raonar i actuar vinculada i suscitada per dur a terme una activitat, que creï i generi valor, no solament econòmic, sinó social, tant per a qui la porta a terme, com també per a l'entorn. Un emprenedor o promotor és aquell que, a partir d'una idea innovadora, veu una oportunitat i promou el seu propi negoci. Li comporta prendre decisions, avaluar amenaces i oportunitats i assumir riscos de diferents tipus per posar-lo en marxa i tirar-lo endavant amb l'objectiu d'obtenir beneficis, tant de tipus econòmic com social.

Aporta el factor Iniciativa El perfil d'un emprenedor ha de complir: - Iniciativa per assumir reptes i riscos per tal de tirar endavant els projectes - Innovador, creatiu, amb enginy i visionari: ha de partir sempre d'una idea, si pot ser, trencadora - Capacitat tècnica de crear i dirigir una organització - Capacitat personal de lideratge per fer, de la seva idea, un projecte col·lectiu - Tenir poder d'adaptació i negociació - Tenir desig d'autonomia - Ser enèrgic, autoconfiat i perseverant - Capacitat de treball en equip - Ser responsable: la responsabilitat va lligada a l'autoritat; l'autonomia que comporta engegar un projecte propi comporta tenir autoritat sobre el mateix i a la vegada responsabilitat sobre el mateix i l'entorn al qual afecta - Tenir i transmetre il·lusió, entusiasme i motivació: les persones emprenedores nos sols han de tenir passió i motivació pel seu projecte, a més ho han de saber inculcar al seu equip - Tenir facilitat per a prendre decisions - Adaptació ràpida a noves situacions - Capacitat de treball, constància i organització - Habilitats socials: empatia, assertivitat, …

Hi ha diversos perfils de persones emprenedores i cadascun té habilitats, fortaleses i debilitats úniques. Alguns exemples dels perfils més comuns són els següents: LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA (RSC) A la societat, les empreses tenen una responsabilitat social corporativa (RSC) que fa referència a la consciència dels impactes derivats de les seves actuacions, ja siguin econòmics, socials o mediambientals.

La responsabilitat social corporativa és la integració activa i voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb els seus interlocutors, la plantilla, els accionistes, els inversors, els consumidors, el sector públic, etc., amb l'objectiu de beneficiar la societat i, alhora, millorar la situació competitiva i el valor afegit. La responsabilitat social d'una empresa consisteix a fer negocis de manera ètica i responsable, tenint en compte els impactes socials, ambientals i econòmics de les activitats i les decisions empresarials.

Les empreses socialment responsables són bons ciutadans corporatius i treballen per crear un impacte positiu en la societat i en el medi ambient. En l'àmbit de l'RSC, les organitzacions empresarials poden dur a terme moltes actuacions amb l'objectiu de millorar, per exemple, la qualitat de la vida laboral, el medi ambient, el màrqueting per desenvolupar una comercialització responsable, o bé l'ètica empresarial. Les actuacions principals de l'RSC són les següents: - Elaborar codis de conducta interns. - Establir mesures per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors del centre.

- Formar la plantilla sobre els aspectes mediambientals relacionats amb l'activitat de l'empresa. S'ha de tenir en compte que l'aplicació de l'RSC en una empresa implica un esforç organitzatiu, a més d'un esforç econòmic important. No obstant això, a l'empresa li surt a compte si els consumidors valoren positivament aquest esforç comprant els seus productes. El fet que les empreses incorporen entre els seus objectius valors com l'ètica, la transparència i la responsabilitat cap a la societat ha d'anar unit a una campanya de màrqueting per fer arribar aquest fet al consumidor i així poder-li donar un major valor afegit.

En el mateix sentit que la responsabilitat social mediambiental, al 2015, els líders mundials van adoptar un conjunt d'objectius globals per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom com a part d'una nova agenda de desenvolupament sostenible. Cada objectiu ha fixat unes metes específiques que s'han d'haver assolit el 2030. Aquests Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són 17 i n'hi ha alguns que apunten directament a les actuacions de les empreses, encara que tots estiguin orientats a aconseguir un planeta més sostenible i a millorar-lo en tots els sentits.

Per assolir aquestes metes, tothom s'hi ha d'implicar: els governs, el sector privat i la societat civil. Dels objectius que es van acordar, n'hi ha tres que afecten directament l'empresa i són els que es detallen a continuació: - 7. Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna. L'energia és un recurs clau que determina el desenvolupament econòmic, social i humà. Els grans reptes d'aquest objectiu són permetre l'accés a l'energia en zones menys desenvolupades, invertir en projectes que investiguin i treballin en les energies renovables i millorar considerablement l'eficiència energètica per reduir el consum i, per tant, les emissions contaminants. - 9.

Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació. El desenvolupament i el foment d'indústries amb garanties és vital per garantir els nivells d'ocupació que puguin fer front a la reducció de la pobresa. Els deures que es marquen són garantir que les infraestructures s'adaptin a les necessitats de les comunitats locals, intentar aconseguir una industrialització sostenible que no perjudiqui el planeta i promoure la col·laboració internacional en innovació i tecnologia. - 12. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.

Es busca fer un ús més eficient dels recursos naturals disponibles per intentar reduir els aspectes negatius de la producció o els nivells de consumisme. Se centra en cinc aspectes: promoure l'eficiència en l'ús de recursos naturals, reduir la quantitat de residus que es generen en els processos de producció i en el consum, fomentar els productes amb menys impacte mediambiental, incidir en l'educació per mirar d'inculcar la importància de la sostenibilitat en la societat i insistir en la cooperació entre països per desenvolupar polítiques globals beneficioses per al medi ambient.

EL CODI DE CONDUCTA INTERN Es tracta d'un document redactat voluntàriament per una empresa en el qual s'exposen una sèrie de principis que es compromet unilateralment a seguir. El codi de conducta és la declaració formal dels principis, valors i estàndards ètics pels quals es regeix una companyia, i inclou normes específiques per a les accions i el comportament dels empleats. És el document, per tant, on es recull l'ètica empresarial de l'organització i que serveix de guia de comportament al lloc de treball per a tots els seus membres (què es pot fer, quines conductes evitar).

Tot i que cada codi de conducta empresarial és diferent, tots comparteixen una sèrie d'àrees comunes, de manera que fan referència, com a mínim, als drets fonamentals, laborals, mediambientals i pràctiques contra la corrupció i el suborn. També inclouen directrius sobre les relacions entre els treballadors i la companyia i les possibles sancions en què es pot incórrer quan es va en contra del codi. EL BALANÇ SOCIAL Per mesurar el compromís amb l'RSC, hi ha un document que recull de manera esquematitzada les activitats que les empreses porten a terme des de la perspectiva social. Es tracta del balanç social, que és voluntari per a qualsevol empresa.

El Balanç social quantifica les dades socials de l'empresa per a poder fer-ne un seguiment i un control, i així prevenir possibles anomalies.

LA CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES Les empreses es poden classificar en funció de diversos criteris, ja que les característiques que les poden diferenciar són múltiples: - Criteri econòmic: són els ingressos obtinguts per les vendes (facturació o xifra de negoci) - Criteri organitzatiu: fa referència a la plantilla i a la seva organització - Criteri patrimonial: està en funció del patrimoni que es té o d'alguna part del mateix (Patrimoni Net o Fons Propis, Actiu, Capital, …) - Criteri tècnic: està en funció del nivell tecnològic que presenta l'empresa Degut a que són els més utilitzats i tenen uns paràmetres més comuns ens centrem en els 2 primers: Tamany o dimensió Número de treballadors Facturació o xifra de negoci Microempresa fins a 9 PIME - Fins a 50 milions € anuals Petita o menuda 10 a 49 Mitjana 50 a 249 Gran 250 o més Més de 50 milions € anuals Activitat Sector primari Explotació de recursos naturals (agricultura, ramaderia, pesca, mineria, etc.) Sector secundari Activitats transformadores o industrials (manufactures) Sector terciari Activitats comercials i de serveis Sector quaternari Activitats de recerca, desenvolupament i innovació de noves tecnologies Zona geogràfica Locals Porten a terme la seva activitat en una localitat específica Regionals Porten a terme la seva activitat en diverses localitats o en una regió Nacionals Porten a terme la seva activitat en un sol país Internacionals Operen en un país, però exporten a altres països Multinacionals Tenen filials o sucursals en altres països Propietat del capital Privades Són propietat de persones particulars Públiques Són propietat de l'Estat Mixtes Són compartides per l'Estat i persones físiques o jurídiques particulars LES PIMEs Els possibles avantatges que tindrien les PIMEs davant les grans empreses serien: - Una dimensió i estructura organitzativa més flexible que permet adaptar-se més ràpidament als canvis del mercat - Una relació amb els clients més propera - Més facilitat de comunicació entre el personal que comporta menys conflictivitat laboral al estar més integrat el personal, ja que generalment participa de les responsabilitats - Desenvolupament en mercats intersticials: s'aprofiten els buits de mercat que deixen les empreses grans.

- Creadores de feina per disposar de més factor treball que no factor capital Els principals inconvenients que presenten davant les grans empreses serien: - Poca capacitat negociadora amb proveïdors i clients - Insuficiència de recursos (poca capacitat financera) per invertir en recerca, innovació i desenvolupament de nous productes o processos el que repercuteix en una major possibilitat d'obsolescència tecnològica - Impossibilitat d'aprofitar economies d'escala associades a la dimensió i per tant, per reduir costos de producció associats a aquestes poca formació empresarial i tècnica unida a una menor qualificació del personal MARC JURÍDIC I TIPUS DE RESPONSABILITAT Per elegir la forma jurídica hauríem de tenir en compte certs paràmetres: - Capital inicial disponible i/o necessari: Cal tenir en compte el capital que es necessita per a cada forma societària per veure si la forma jurídica escollida serà o no viable.

Per als empresaris individuals no hi ha cap capital social mínim, per a les societats limitades és de 1 € (tot i que la responsabilitat mínima és de 3000€), i per a les societats anònimes és de 60.000 €. - Nombre de socis: Cal tenir present el nombre de persones que participen en el projecte, i que determinarà la forma jurídica a escollir. Per exemple: una sola persona pot treballar com a empresari individual, societat de responsabilitat limitada o societat anònima, una cooperativa necessita un mínim de 3 socis. - Responsabilitat patrimonial: En funció de la responsabilitat que s'estigui disposat a prendre, caldrà escollir el tipus de societat.

Per exemple, si es vol limitar la responsabilitat dels socis, caldrà escollir una societat capitalista com la societat anònima o la societat limitada, i si s'està disposat a respondre amb el patrimoni personal, es podrà optar per una empresa individual, una societat civil, una comunitat de béns o una societat col·lectiva. - Necessitats d'inversió i possibilitats de finançament: La dimensió econòmica implicarà la necessitat de més o menys socis i persones i la tipologia dels mateixos - Tipus d'activitat: algunes activitats requereixen formes jurídiques concretes.

- Perspectives de creixement: pel que hi haurà determinats negocis que necessitaran deixar oberta la possibilitat de creixement de socis. - Aspectes fiscals: Les persones jurídiques paguen l'impost sobre societats o beneficis, que representa aplicar un percentatge fix en funció dels seus resultats. Les persones físiques paguen l'impost sobre la renda de les persones físiques pels rendiments de l'activitat empresarial i/o professional que representa un percentatge escalat en funció dels beneficis obtinguts. En el cas d'alguns tipus de societats, hi ha avantatges fiscals, com per exemple per a les cooperatives i les societats laborals.

- Socis treballadors: Si els socis treballaran a l'empresa, caldrà optar per una empresa laboral o cooperativa. - Nombre de treballadors i treballadores a contractar: Si una empresa ha de contractar molts treballadors potser estarà més interessada en constituir una societat que limiti la responsabilitat dels socis. - Ajudes financeres i subvencions públiques: Algunes formes jurídiques tenen privilegis i reben més ajudes i subvencions que d'altres. Empresa individual Una empresa individual és aquella en la que el propietari és una única persona física (empresari). Un únic propietari assumeix la responsabilitat total de l'empresa i respon amb el seu patrimoni personal.

L'empresari individual ha de ser persona física major d'edat que té la plena disponibilitat dels béns propis. En aquestes empreses coincideixen les figures d'empresari i capitalista i, per tant, el patrimoni de l'empresari amb el de l'empresa. Aquest fet implica el control total de l'empresa per part del propietari que dirigeix personalment la seva gestió i respon dels deutes contrets davant tercers amb tot el seu patrimoni, és a dir, la responsabilitat de l'empresari es il·limitada. Els empresaris individuals tributen mitjançant l'IRPF. La constitució d'aquest tipus d'empresa no precisa d'un capital mínim.

La raó social de l'empresa ha de ser la de l'empresari i el benefici de l'empresa es considera com a benefici individual del titular. Els principals avantatges de l'empresari individual són: - Rapidesa i senzillesa en els tràmits per a l'inici de l'activitat. - No necessita capital mínim. - Possibles avantatges fiscals i simplicitat en les obligacions formals. Els principals inconvenients: - Responsabilitat il·limitada. S'estén a tot el patrimoni. - Pot estar sotmès a un tipus impositiu elevat si el volum de beneficis és important, conseqüència de l'escalat de l'IRPF. - No pot tenir socis.

Societat Limitada És un societat mercantil (busca el benefici) capitalista, igual que la societat anònima, ja que els òrgans de govern dependran de la major aportació de capital · Característiques: - La societat adquireix personalitat jurídica (capacitat de tenir drets i deures propis) a partir del moment de la realització de l'escriptura de constitució que s'ha d'inscriure en el Registre Mercantil - El nombre de socis és d'un (unipersonal) o més d'un. Els socis tenen una sèrie de drets: participar en els beneficis, tempteig adquisició participacions, participar en les decisions i ser administradors, dret d'impugnació d'acords, dret d'informació.

- La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat - El capital social està dividit en participacions. Aquestes participacions no es poden transferir lliurement sense l'aprovació dels altres socis, la qual cosa proporciona més control sobre qui pot entrar a formar part de la societat, i estaran desemborsades íntegrament. Amb la llei «Crea y crece» el capital mínim ha passat a ser de 1€, tot i que la responsabilitat social -tot i ser limitada- sempre serà d'un mínim de 3.000€. - La raó social és "nom lliure, SL": ha de figurar la indicació "Societat de Responsabilitat Limitada", "Societat Limitada" o les seves abreviatures "S.R.L" o "S.L.".

- La transmissió de participacions té una sèrie de limitacions (són no negociables), s'ha de comunicar als administradors i s'ha de realitzar en document públic. - Tributen per l'impost de societats. ·Òrgans: - Junta General: Els socis, reunits en junta general, decideixen per la majoria legal o estatutàriament establerta, en els assumptes propis de la competència de la junta. Tots els socis, fins i tot els dissidents i els que no hagin participat en la reunió, queden sotmesos als acords de la junta general. És competència de la junta general deliberar i acordar sobre els assumptes següents: a) L'aprovació dels comptes anuals, l'aplicació del resultat i l'aprovació de la gestió social.

b) El nomenament i la separació dels administradors, dels liquidadors i, si s'escau, dels auditors de comptes, així com l'exercici de l'acció social de responsabilitat contra qualsevol d'ells c) La modificació dels estatuts socials. d) L'augment i la reducció del capital social. e) La supressió o limitació del dret de subscripció preferent i d'assumpció preferent. f) La transformació, la fusió, l'escissió o la cessió global d'actiu i passiu i el trasllat de domicili a l'estranger. g) La dissolució de la societat. h) L'aprovació del balanç final de liquidació i) Qualsevol altre assumpte que determini la llei o els estatuts.

La Junta pot ser ordinària (primers 6 mesos de cada exercici econòmic per aprovar els comptes anuals) o extraordinària - Administradors: Els correspon la gestió i la representació de la societat. Pot ser un (Administrador) o més d'un (Consell d'Administració) que no té per què ser ni soci ni persona física. De la S.L.

podem trobar algunes variants com la SL de formació successiva, la SLU, la SLNE (Societat Limitada Nova Empresa) o la Societat Limitada Laboral Societat Anónima És un societat mercantil (busca el benefici) capitalista, igual que la societat limitada, ja que els òrgans de govern dependran de la major aportació de capital · Característiques: - La societat adquireix personalitat jurídica (capacitat de tenir drets i deures propis) a partir del moment de la realització de l'escriptura de constitució que s'ha d'inscriure en el Registre Mercantil - El nombre de socis és d'un (unipersonal) o més d'un.

Els socis tenen una sèrie de drets: participar en els beneficis (dividends), dret preferent de subscripció en les emissions de noves accions, participar en les decisions (dret d'assistència i vot a les juntes) i ser administradors, dret d'impugnació d'acords, dret d'informació. - La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat - El capital social està dividit en accions i serà d'un mínim de 60.101,21€ desemborsat un mínim del 25% pel qual és possible l'aportació successiva. Les accions són una part alíquota del capital d'una empresa, el fet de ser accionista et converteix en propietari de l'empresa. L'emissió d'accions representa una font de finançament propi.

Aquests fonts propis poden venir de l'exterior si els aporta l'accionista o bé de l'interior si procedeixen de beneficis no repartits o reserves, que es transformen en capital. - La raó social és "nom lliure, SA": ha de figurar la indicació "Societat Anònima" o la seva abreviatura "S.A." - La transmissió de les accions és lliure (negociables) - Tributen per l'impost de societats. · Òrgans: - Junta General d'accionistes: Els socis, reunits en junta general, decideixen per la majoria legal o estatutàriament establerta, en els assumptes propis de la competència de la junta.

Tots els socis, fins i tot els dissidents i els que no hagin participat en la reunió, queden sotmesos als acords de la junta general. És competència de la junta general deliberar i acordar sobre els assumptes següents: a) L'aprovació dels comptes anuals, l'aplicació del resultat i l'aprovació de la gestió social. b) El nomenament i la separació dels administradors, dels liquidadors i, si s'escau, dels auditors de comptes, així com l'exercici de l'acció social de responsabilitat contra qualsevol d'ells c) La modificació dels estatuts socials. d) L'augment i la reducció del capital social. e) La supressió o limitació del dret de subscripció preferent i d'assumpció preferent.

f) La transformació, la fusió, l'escissió o la cessió global d'actiu i passiu i el trasllat de domicili a l'estranger. g) La dissolució de la societat. h) L'aprovació del balanç final de liquidació i) Qualsevol altre assumpte que determini la llei o els estatuts. La Junta pot ser ordinària (primers 6 mesos de cada exercici econòmic per aprovar els comptes anuals) o extraordinària - Administradors: Els correspon la gestió i la representació de la societat. Pot ser un (Administrador) o més d'un (Consell d'Administració) que no té per què ser ni soci ni persona física. Entre les SA i les SL podem trobar certes similituds: 1. Ambdues poden tenir un (unipersonals) o més socis 2.

En els dos tipus la responsabilitat és limitada al capital aportat 3. Ambdues tributen per l'impost de societats 4. Les dues societats es constitueixen en escriptura pública i s'inscriuen al Registre Mercantil 5. Les dues poden ser laborals També podem trobar diferències entre SA i SL: 1. En la Societat Anònima el capital es divideix en accions, mentre que en la SRL es divideix en participacions. 2. En la SA, el capital social mínim de constitució és de 60.101 €, mentre que en una SRL, el capital mínim és de 3.005 € o en la modalitat de la llei «Crea y crece» que té algunes limitacions 1€. 3.

En el moment de la constitució, el capital de les SRL ha d'estar totalment subscrit i desemborsat (fundació simultània) excepte les noves de fundació successiva (2013) en les que la responsabilitat dels socis és il·limitada mentre no es realitzi el 100% de l'aportació, mentre que en el cas de les SA, el seu capital no cal que es desemborsi totalment ja que poden tenir dividends passius (és a dir, que les accions es poden anar desemborsant poc a poc de manera successiva). 4. En les SA, la transmissió de les accions és lliure i es pot fer en mercats financers organitzats.

Les transmissions de les participacions de les SRL necessiten de comunicació prèvia de la intenció de traspàs i no es fan en mercats financers organitzats. Societats Laborals Una de les variants per SA i SL són les societats laborals: societats de caràcter mercantil en què la majoria del capital social (més del 50%) ha de pertànyer a les persones treballadores. Requereix un mínim de tres socis, dos dels quals han de ser-ne treballadors/es. Existeixen 2 classes de societats laborals: les societats anònimes laborals (SAL) i les societats limitades laborals (SLL).

Cooperatives Les Cooperatives són associacions de persones físiques o jurídiques amb interessos comunes que desenvolupen una activitat empresarial amb l'objectiu de satisfer les necessitats comuns dels seus socis. Els socis treballen de manera conjunta i democràtica, i comparteixen els beneficis de manera equitativa. S'associen en règim de lliure adhesió i baixa voluntària. Creen un patrimoni comú que no es pot repartir. Igualment es constitueixen en escriptura pública però s'inscriuen al Registre General de Cooperatives de Catalunya.

Pel que fa al capital social de les Cooperatives, el mínim es fixa en els estatuts encara que no podrà ser inferior a 3000€ íntegrament subscrits i desemborsats, essent variable segons el nombre de socis que s'incorporen i es donen de baixa. Cap soci no pot posseir més del 25% del capital en les de primer grau. Les Cooperatives de 1r grau tenen 3 socis (encara que això és diferent en algunes comunitats autònomes donat que la Llei de Cooperatives és d'àmbit català) que són persones físiques, mentre que les Cooperatives de 2n grau tenen com a mínim 2 socis (encara que això és diferent en algunes comunitats autònomes) que són persones jurídiques (altres cooperatives).

La seva denominació "societat cooperativa catalana" o l'abreviatura corresponent (SCOOP o SCC) s'ha d'incloure necessàriament en el nom de la societat i aquesta ha d'indicar el règim de responsabilitat del socis que pot ser limitat (SCCL) al capital aportat o il·limitat (SCCIl·ltda.). La responsabilitat dels socis és limitada (encara que els estatuts poden determinar responsabilitats il·limitades). Tenen un registre propi (Registre general de cooperatives de Catalunya) Es tracta d'una societat personalista. La distribució dels excedents, si es dóna el cas, ha d'ésser proporcional a la participació de cada associat en les operacions socials.

El 30% dels excedents s'ha de destinar al fons de reserva obligatori i el 10% al fons de formació Les cooperatives tenen quatre òrgans socials: - Assemblea General: està constituïda per tots els socis. Cada soci hi pot participar amb veu i vot, i ser elector i elegible per als altres òrgans socials. És l'òrgan sobirà i els seus acords són obligatoris per a tots els membres de la societat. - Consell Rector: òrgan encarregat de gestionar la cooperativa. Està format per un mínim de 3 socis - Interventors de comptes: la seva funció és revisar els comptes anuals.

Són un màxim de 3 socis - Comitè de Recursos: és un òrgan no obligatori que s'encarrega de resoldre reclamacions presentades pels cooperativistes. Està format per un mínim de 3 socis LOCALITZACIÓ I DIMENSIÓ DE L'EMPRESA COM A ELEMENTS CARACTERITZADORS DE LA REALITAT EMPRESARIAL Són moltes les variables que les empreses poden tenir en compte a l'hora de decidir la ubicació de l'activitat empresarial. En funció del tipus d'activitat es consideraran unes o altres. Algunes d'aquestes variables serien: - El grau de desenvolupament d'infraestructures de transports i comunicacions.

- La proximitat a les fonts de matèries primeres o bé que l'accés a les matèries primeres sigui fàcil, ràpid i poc costós. - La proximitat als clients o la demanda del mercat: s'ha de conèixer l'interès pel producte que hi ha en la zona on l'empresa es vol instal·lar - L'accés a les xarxes de subministraments. - El mercat de treball: legislació laboral, qualificació dels treballadors, etc. - El cost del terreny i altres que minimitzen la inversió - El desenvolupament econòmic de la regió - La legislació fiscal, mercantil, laboral, mediambiental, ...

unida a la predisposició de les administracions - La facilitat de crèdit (finançament) - Facilitat en les comunicacions i transport - Perspectives de desenvolupament econòmic del territori La dimensió d'una empresa és la seva capacitat de producció (nivell màxim de producció que es pot obtenir en un temps determinat). La localització i la dimensió són dues decisions que s'han de prendre simultàniament a l'hora de crear una empresa, ja que són interdependents i depenen dels mateixos factors, sobretot dels costos. La globalització ha contribuït a que moltes empreses intentessin créixer amb l'objectiu de poder abastir al gran mercat que s'obria.

Les empreses necessiten guanyar dimensió per atendre aquest nou mercat internacionalitzant-se. Una major dimensió els permet obtenir rendiments creixents a llarg termini (incrementar la productivitat dels factors productius) el que repercuteix en uns costos mitjans inferiors (economia d'escala) i permetrà ser més competitiu en preu gràcies a aquesta reducció de costos.

Per contra, la globalització també ha fet que les empreses hagin hagut de recórrer a la deslocalització: trasllat d'activitats productives des de països industrialitzats cap a països en desenvolupament que es caracteritzen per tenir costos inferiors tant per tenir salaris més baixos com una legislació en diferents àmbits més laxa. El fenomen contrari, és a dir, empreses que es van deslocalitzar i ara retornen a l'origen s'anomena relocalització. LLINDAR DE RENDIBILITAT O PUNT MORT La viabilitat econòmica del projecte empresarial implica comprovar si l'activitat de l'empresa permetrà generar beneficis o no.

Per verificar aquest fet cal tenir una idea clara de l'estructura de costos i ingressos de l'empresa. Cal determinar una estimació dels aspectes següents: - Costos fixos: aquells que no varien amb el volum de producció. - Costos variables: aquells que són proporcionals al volum de producció. - Preu de venda del producte: diners obtinguts per la venda d'un producte. A part de cobrir el cost inclourà un benefici que es fixarà en funció de la demanda i de la competència. Amb aquesta informació es determina la quantitat mínima de producte que cal vendre per a no obtenir pèrdues, es a dir, que els costos totals de producció siguin iguals als ingressos totals.

El llindar de rendibilitat, punt mort, punt d'equilibri entre ingressos i despeses, o bé llindar de benefici, té moltes possibles definicions, de la que destaquem "quantitat venuda a partir de la qual es comença a obtenir beneficis" Càlcul: Cost fix dividit pel marge de contribució unitari.

Marge de contribució unitari = Preu de venda – cost variable unitari (Preu de cost o compra*) Per punt mort o llindar de rendibilitat s'entén aquella situació d'una empresa en la que no registra ni pèrdues, ni beneficis; és a dir aquella per a la qual s'acompleix: Ingressos totals (IT) = Costos totals (CT) Com que els ingressos totals es poden expressar per mitjà del producte de preus per quantitats: IT = p q i que els costos totals són, per definició, el conjunt de costos variables i fixos: CT = CV + CF s'obtenen, per tant, les dues fórmules següents: Llindar de rendibilitat = quan el punt mort s'expressa en unitats, és a dir el nombre d'unitats que cal vendre per a cobrir els costos totals.

El benefici (guany) o pèrdua (benefici negatiu) ens surt de la diferència entre els ingressos i les despeses (costos explícits o costos que acabaran comportant un pagament). Bi = IT – CT Els costos poden ser fixos o variables (depenen de la producció) CT = CF + CvMi·q Els ingressos també depenen de la producció i venda IT= p·q Per tant Bi = p·q – (CF + CvMi·q) VAN (Valor Actual Net) i TIR (Taxa Interna de Rendibilitat) Amb el raonament dinàmic es té en compte el diferent valor dels diners segons el moment en què es produeix el flux net de caixa.

Els mètodes de selecció dinàmics tenen en compte el moment concret en què es produeix l'entrada o la sortida de les quantitats monetàries per calcular un valor diferent segons el moment. · VAN: - És el valor actualitzat (o en el moment 0) de tots els fluxos nets de caixa inclòs el desemborsament inicial. Ens ofereix una quantia monetària que representa el valor actualitzat de tots els cobraments menys el valor actualitzat de tots els pagaments.

Ens indica si el total de fluxos de caixa actualitzats a partir de la taxa del cost del capital és suficient (VAN>0) o no (VAN<0) per recuperar el desemborsament inicial Per tal de calcular-lo requerirem d'un cost de capital (k) o tipus d'interès del mercat o rendibilitat mínima que li exigim al projecte, a partir del qual podrem actualitzar els fluxos. Una vegada calculat si: - VAN>0. És preferible fer la inversió a invertir la quantitat inicial al tipus d'interès del mercat (taxa d'actualització).

Si el VAN és més gran que zero indica que el total de fluxos de caixa actualitzats a partir de la taxa del cost del capital és suficient per recuperar el desemborsament inicial, el qual implica que aquesta inversió té una rendibilitat més alta que invertir el desemborsament inicial a la taxa d'actualització durant el termini que dura la inversió amb el que és millor alternativa. - VAN=0. El total de fluxos de caixa actualitzats a partir de la taxa del cost del capital és exactament el que necessitem per recuperar el desemborsament inicial. La inversió ens dóna una rendibilitat equivalent al tipus d'interès del mercat o cost de capital. - VAN<0.

El total de fluxos de caixa actualitzats a partir de la taxa del cost del capital és més baix que el que necessitem per recuperar el desemborsament inicial. No és preferible fer la inversió a invertir la quantitat inicial al tipus d'interès del mercat (taxa d'actualització). Si el VAN és més menut que zero vol dir que aquesta inversió té una rendibilitat més baixa que invertir el desemborsament inicial a la taxa d'actualització durant el termini que dura la inversió amb el que és pitjor alternativa. Això significa que el total de fluxos de caixa actualitzats a partir de la taxa del cost del capital no és suficient per recuperar el desemborsament inicial.

Per això, es rebutjaria aquest projecte. En aquest cas, la TIR, rendiment de la inversió, és inferior a la taxa d'actualització del mercat. · TIR - És la taxa d'actualització o descompte que fa que el valor actual net (VAN) d'una inversió sigui igual a zero. Ens dona una mesura de la rendibilitat efectiva de la inversió. El VAN quantifica el flux net de caixa actualitzat absolut i la TIR informa del percentatge de rendibilitat (relatiu). La TIR és la taxa d'actualització per la qual el VAN del projecte seria igual a 0. Mesura la rendibilitat real del projecte. La TIR és un paràmetre més fàcil de visualitzar que el valor capital(VAN).

El fet d'estar expressada en percentatges proporciona una mesura relativa de la rendibilitat de la inversió. Per seleccionar una inversió seguint el criteri de la TIR, cal comparar aquesta taxa de rendibilitat (r) amb el tipus d'actualització o descompte del mercat (i). Seleccionaríem aquell projecte d'inversió per al qual r és més gran que la taxa d'actualització. És a dir: - Si r > i, convé fer la inversió, ja que s'obté una rendibilitat superior a la del mercat. - Si r = i, la inversió és indiferent. - Si r < i, no convé fer la inversió, ja que s'obté una rendibilitat inferior a la del mercat.

Entre diverses inversions que superen el cost de capital (tipus d'actualització o descompte) lògicament escolliríem la que ens ofereix una TIR més elevada. A la pràctica: VAN = 0 Partint de -D0 + F1 / (1+TIR) + F2 / (1+TIR)2 + F3 / (1+TIR)3 + ….. + Fn / (1+TIR)n = 0 aïllem la TIR com a incògnita. A la pràctica es solen utilitzar els fulls de càlcul per resoldre-ho (Excel té la funció) o bé si són projectes amb fluxos reduïts es fa un canvi de variable X = 1+TIR si és una equació de segon grau o bé X = (1+TIR)m si és biquadrada, essent m el primer període amb flux de caixa.