Economia i Empresa: Estructura i Funcionament

I 6 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

UNITAT 1. ECONOMIA I EMPRESA 1. L'ACTIVITAT ECONOMICA I ELS SEUS AGENTS ECONOMIA Ciència que estudia la millor assignació dels recursos limitats per satisfer les necessitats de la societat. Sorgeix de l'augment de les necessitats de la societat en contrast amb la disminució dels recursos limitats. Per satisfer les necessitats humanes, la societat ha de consumir béns i serveis produïts per les empreses. Per tant, les activitats econòmiques bàsiques són la producció, la distribució i el consum.

ACTIVITATS ECONÒMIQUES BÀSIQUES: PRODUCCIÓ, DISTRIBUCIÓ I CONSUM BRANQUES DE L'ECONOMIA: Economia positiva: analitza de manera objectiva els fenòmens econòmics tal com han succeït o poden succeir sense fer valoracions sobre aquest tema (no jutja si una cosa és bona o dolenta). Estudia el que és, ha estat o podria ser. La dividim en: o Microeconomia: estudia les decisions individuals de famílies, les empreses i el sector públic, i la manera de com es relacionen en els mercats. o Macroeconomia: estudia la suma de decisions agregades. És a dir, la suma de totes les decisions de famílies, empreses i Sector Públic.

Economia normativa: estudia el que hauria de ser, valora les situacions i recomana actuacions per a intentar millorar la realitat. Es basa per tant en opinions personals del que és millor o pitjor, és a dir, en judicis de valor. o Inclou la política econòmica, mesures que pren el Sector Públic intentant millorar la realitat d'un país. Es basen en judicis de valor = com haurien de ser les coses. COST D'OPORTUNTIAT Allò a lo que renunciem quan prenem una decisió entre les diverses opcions disponibles: "el que alguna cosa vol, alguna cosa li costa". Existeixen tres problemes bàsics de tots els sistemes econòmics: Què produir i en quina quantitat? Segons el mercat de l'oferta i la demanda.

Com produir-ho? Amb quina tecnologia?1 (artesanal, mecanitzada, combinada, etc.). Per a qui produir-ho? Depèn de les prioritats del govern actual (capitalista, socialista, comunista, etc.) Per a resoldre aquestes qüestions les economies compten amb uns factors productius, s'organitzen en agents econòmics relacionats en uns mercats. FACTORS DE PRODUCCIÓ Són els elements bàsics que s'utilitzen per crear béns i serveis (fent-se servir d'una tecnologia que permet combinar-los i millorar-ne el rendiment) juntament amb una organització empresarial que ajudarà a millorar la gestió dels factors productius.

o Recursos naturals: les matèries primeres que formen un producte i que s'obtenen de la natura (la farina, la sal, l'aigua, el llevat i l'energia per fer pa). o Treball: la mà d'obra necessària per desenvolupar l'activitat econòmica. o Capital: els béns d'inversió necessaris per produir (ex: per fer pa): maquinària (forn o pastadora), instal·lacions i edificis (local) o recursos financers. o Tecnologia: la manera concreta de combinar els factors de producció en forma de procediments productius (es pot fer pa de manera industrial, de manera artesanal o de manera casolana). 1 Manera de combinar els factors productius.

o Organització empresarial: la direcció de procediments i la gestió dels recursos productius (la producció de pa implica que els processos i les etapes de la producció estiguin organitzats). AGENTS ECONÓMICS Com s'organitzen les societats o economies. Prenen decisions sobre el consum de béns i serveis segons les seves preferències i els seus ingressos (pressupost2 ). Famílies: unitat bàsica de consum. Aporten el seu treball (economies domèstiques). Funcions: unitat bàsica de producció. Decideixen què i com produir (sector privat). Sector públic: regula l'activitat econòmica i proporciona béns i serveis públics (Estat).

ELS MERCATS On s'interrelacionen els factors de producció i els agents econòmics: lloc físic o virtual on els compradors i venedors s'intercanvien un bé (béns o serveis) o un factor de producció a canvi d'un pagament. Renda: totes les entrades financeres que rep una persona, família, empresa, govern, organització, etc. Ha de ser regular. Definició Renda Terra Terra cultivable, recursos minerals, l'aigua, boscos, etc. Lloguer Treball Esforç físic i mental = treballadors Salari Capital Financer: inversions, diners Físic: maquinària, infraestructures, etc. Interès Habilitat Habilitat/enginy de les persones per organitzar i dirigir factors de producció de la manera eficient.

Benefici Mercat de béns i serveis. Mercat de factors productius (K, T, L). FLUXE CIRCULAR DE LA RENDA Explicació: https://edistribucion.es/algaida/2916050s/zip/act555alg0003682/index.html Per portar a terme la seva activitat, les empreses necessiten els factors de producció (treball, capital i recursos naturals) a fi de produir els béns i serveis, que, bàsicament, són proporcionats per les famílies. Amb aquests factors de producció, les empreses elaboraran els béns i serveis, que es destinaran a les famílies. Com a contrapartida, les empreses els remuneraran per l'ús: pagaran unes rendes.

En el cas del treball, les famílies percebran un salari; en el cas del capital, cobraran un interès, un dividend, etc.; i en el cas dels recursos naturals, un lloguer o una renda. Amb aquestes rendes, les famílies podran consumir els béns i serveis produïts i, amb aquests diners, les empreses els pagaran. SECTOR PÚBLIC? regula l'economia. D'una banda, recapta impostos de les famílies i les empreses, ja que ajuden a fer front a la despesa pública (carreteres, hospitals, escoles). 2 Planificació de despeses i/o ingressos.

De l'altra, ofereix béns i serveis públics (educació o sanitat), i dona suport tant a les empreses com a les famílies amb subvencions i transferències (pensió de jubilació, beques, subsidi d'atur), fet que injecta un flux de diners. ELS BÉNS Satisfan una necessitat i se'ls hi atribueix un preu per a poder adquirir-se en el mercat.

Es classifiquen segons: Naturalesa: o Béns de capital (màquina per a duplicar claus) o Béns de consum: satisfan directament les necessitats humanes (clau) Caràcter: o Béns lliures: no es paga (aire) o Béns comuns: es paga indirectament (parc) Propietat: o Béns públics (parc, carretera) o Béns privats (jardí privat) Nivell de transformació: o Béns finals: llestos per a consumir. o Béns intermitjos: requereixen transformació (acer) Tangibilitat: o Béns. o Serveis (educació) Servititzar l'economia. 2.

L'EMPRESA: ELEMENTS, FUNCIONAMENT I OBJECTIUS L'EMPRESA (microeconomia) Unitat bàsica de producció, la seva funció és crear o incrementar la utilitat dels béns utilitzant un conjunt de factors productius que són coordinats per l'empresari. Encarregades de la transformació. FUNCIONS DE LES EMPRESES Coordinen els factors productius (K, T, L). Creen o augmenten la utilitat dels béns. Assumeixen riscos. Creen riquesa i generen treball. ELEMENTS DE L'EMPRESA Perquè una empresa pugui complir els objectius plantejats i portar a terme la seva funció productiva, s'han de tenir en compte una sèrie d'elements indispensables: 1.

FACTORS HUMANS són les persones que tenen vinculació directa o indirecta amb l'empresa, és a dir, els treballadors i les treballadores que formen la plantilla i les propietàries de l'empresa (sòcies o accionistes), així com les que hi col·laboren mitjançant externalitzacions dels serveis que pugui necessitar. Stakeholders: "Cualquier individuo u organización que, de alguna manera, es impac-tado por las acciones de determinada empresa" (Freeman, 2010) o "Aquellos grupos o individuos que pueden influir sobre la consecución de los objetivos de una organización o verse afectados por ella". Són grups d'interès de les empreses.

STAKEHOLDERS INTERNS Socis i accionistes Rentabilitat del capital invertit. Increment del valor de l'empresa. Directius Poder de decisió, control i influència. Prestigi i ingressos. Treballadors Salari, prestacions socials, seguretat i salut laboral. Promoció professional i personal. EXTERNS Clients Qualitat, bona relació qualitat-preu. Garantia, etc. Proveïdors Capacitat de pagament. Informació clara, respecte per la propietat industrial. Competidors Respecte per les lleis de lliure competència. Estat Compliment de les obligacions fiscals, laborals, mediambientals, etc. Societat Contribució positiva al desenvolupament econòmic i al treball, etc. 2.

FACTORS TANGIBLES I INTAGNIBLES són els béns o actius econòmics materials que l'empresa neces- sita per poder funcionar, com ara la maquinària, les instal·lacions, els equipaments informàtics o les matèries primeres, així com els elements intangibles, com ara patents3 o aplicacions informàtiques. 3. ORGANITAZCIÓ l'empresa necessita coordinar l'estructura empresarial mitjançant relacions de comúnicació, autoritat o cooperació, tant en l'àmbit intern com l'extern i tant en territori nacional com l'internacional. ÀREES FUNCIONALS FUNCIONS Producció Com fa el producte l'empresa. Comercial A qui pot vendre l'empresa? Recursos humans Com s'organitza i es gestiona el personal de l'empresa?

Financera i d'inversions Com aconsegueix els diners que necessita l'empresa i a què els destina? 4. ENTORN són els factors que influeixen en l'empresa, però que aquesta no pot controlar ni determinar. Es tracta de dos conjunts: els que afecten totes les empreses, com ara els elements que formen el macroentorn, o entorn general, i els que afecten de manera particular cada sector empresarial, com ara els elements que formen el microentorn, o entorn específic. Macroentorn: es compon de factors externs que l'empresa no pot controlar. Totes les empreses sofreixen aquest entorn independentment del seu sector d'activitat. S'analitza mitjançant l'anàlisi PESTEL.

P Factors polítics Clima polític, política fiscal, activitat del govern, conflictes/ajudes, impostos. E Factors econòmics PIB, taxa d'ocupació, tipus de canvi, inflació, nivell de renta. S Factors socioculturals Demografia, factors culturals, religió, estil de vida, nivell d'educació. T Factors tecnològics Investigació, tendències tecnològiques, infraestructura, accés tecnològic. E Factors ecològics Polítiques ambientals, reciclatge, tendències consum, processos producció. L Factors legals Salaris, drets, seguretat social, reglaments, control de preus. Microentorn: comprèn els factors que incideixen de manera directa en el negoci i sobre els quals l'empresa pot arribar a tenir cert control.

L'entendrem com el mercat al qual pertany l'empresa. S'analitza mitjançant l'anàlisi de les cinc forces de Porter, una eina d'anàlisi dissenyada per Michael Porter que permet als emprenedors d'una empresa comprendre i avaluar els factors que incideixen en el seu negoci de manera directa. 1. El poder de negociació dels clients Capacitat que tenen els clients per imposar condicions en les variables fonamentals de l'operació compravenda, com ara el preu i la qualitat dels productes, els terminis de lliurament i la forma o els terminis de pagament. 2.

El poder de negociació dels proveïdors Capacitat que tenen els proveïdors per imposar o determinar les característiques de les operacions de compravenda, com ara el preu i la qualitat dels productes, els terminis de lliurament i la forma o els terminis de pagament. Els proveïdors creen un mercat més atractiu quan tenen una organització significativa dins el seu sector, recursos rellevants i condicions de preu i dimensions de les comandes. 3. L'amenaça de nous competidors Una indústria no és atractiva si les seves barreres d'entrada i sortida no són prou accessibles.

Tanmateix, quan s'accedeix al mercat l'amenaça és que hi hagi altres empreses que puguin subministrar els mateixos productes i nous recursos, i puguin dominar aquesta quota de mercat. 3 Dret legal que té una persona o empresa sobre una invenció: només ella pot fabricar, vendre o usar aquella idea durant un temps determiant. Barreres d'entrada: factors diversos que impedeixen o dificulten que una empresa es posicioni en un nou mercat i que fan que la inversió sigui poc atractiva (la necessitat d'una inversió inicial elevada o l'existència de clients molt fidels a la marca o amb costs molt elevats per canviar de proveïdors).

Barreres de sortida: factors que, quan un nou competidor entra al mercat, dificulten que en pugui sortir (dificultats de desinversió, és a dir, per recuperar la rendibilitat de les inversions, fet que obliga a quedar-se dins el sector). 4. L'amenaça de nous productes substituïts L'existència de productes substitutius farà que no només hagin de competir amb les empreses que ofereixen productes semblants, sinó també amb empreses d'altres sectors. Un mercat o un segment no és atractiu si hi ha productes alternatius o si aquests són tecnològicament més avançats o més barats 5.

La rivalitat entre els compradors És el factor resultant dels quatre anteriors i proporciona a l'organització la informació necessària per crear una estratègia de posicionament en el mercat. Per això, s'han de tenir en compte diversos factors que poden afectar el desenvolupament del negoci: El nombre i diversitat dels competidors. Les barreres de mobilitat i de sortida. El ritme de creixement de la indústria. La diferenciació del producte. RESPONSABILITAT SOCIAL COPORTATIVA (RSC) responsabilitat voluntària que tenen les empreses amb el seu voltant, directa o indirectament relacionat: Compromís amb la societat. Clima de confiança amb els treballadors.

Credibilitat amb les clients i consumidors. Respecte pel medi ambient. Aquestes accions i esforços (externalitats) les compatibilitzen amb les activitats empre-sarials. Objectius de desenvolupament sostenible: el desenvolupament sostenible és permet satisfer les necessitats presents sense comprometre les necessitats de les generacions futures (energia assequible i no contaminant (7), indústria, innovació i infraestructura (9), producció i consum responsables (12)). BALANÇ SOCIAL document que recull de manera esquematitzada les activitats que les empreses porten a terme des de la perspectiva social. Permet mesurar el compromís amb l'RSC i es voluntari per a qualsevol empresa.

Ha de quantificar les dades socials de l'empresa i fer- ne un seguiment i un control per prevenir possibles anomalies. També pot incloure detalls relacionats amb l'impacte social i ambiental de l'activitat que porta a terme. Es porten a terme els següents passos. Exemples de tot el que pot incloure un balanç social: Gestió de treballadors: detalls sobre les pràctiques d'ocupació de l'empresa, com ara el salari mí- nim, els beneficis per als treballadors, la igualtat de gènere i la diversitat i inclusió de la plantilla. Impacte ambiental: detalls sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, l'ús de recursos naturals, la gestió de residus i l'ús d'energies renovables.

Contribucions a la comunitat: detalls sobre les iniciatives de l'empresa per donar suport a les co- munitats locals, incloent-hi programes de voluntariat, donacions i patrocinis. Pràctiques d'ètica empresarial: detalls sobre com l'empresa fa front a la corrupció, al suborn i a altres pràctiques empresarials deshonestes. Cadenes de subministrament sostenibles: detalls sobre com l'empresa treballa amb els proveï- dors per assegurar-se que compleixen els mateixos estàndards socials i ambientals. El balanç social comporta la participació de la plantilla en el procés d'elaboració i consens, a fi d'assegurar que hi està implicada.

També és imprescindible un sistema de valors culturals i socials de l'empresa com a punt de referència (salut, seguretat, justícia social, poder autorealització, etc.); és a dir, el que forma la cultura de l'empresa. Fase 1 Identificar els grups d'interès. Fase 2 Definir els indicadors. Fase 3 Recopilar la informació. Fase 4 Analitzar els resultats. Fase 5 Elaborar l'informe final. DAFO? les empreses per a contrastar la seva situació interna amb l'exterior realitzen la següent matriu: OBJECTIUS DE L'EMPRESA l'empresa fonamenta la seva activitat en l'acompliment d'una sèrie d'objec- tius o assoliments que vol aconseguir. Poden ser de diversos tipus: 1.

Obtenció de beneficis: la maximització dels beneficis econòmics (excedent econòmic) s'aconse- gueix gràcies a una bona optimització dels recursos, mitjançant la minimització dels costos i obtenint el màxim rendiment de les inversions. 2. Creació de riquesa: l'empresa genera rendes de treball per l'ocupació directa i indirecta en l'eco- nomia i rendes del capital en forma de beneficis als participants (stakeholders) amb qui es rela- ciona (propietaris, inversors o proveïdors, treballadors). 3. Creixement: sovint l'empresa necessita créixer ampliant l'activitat (incrementant la producció i les vendes o eixamplant el mercat) per poder aprofitar les oportunitats que es generen. 4.

Responsabilitat social i mediambiental: l'empresa ha d'assegurar una responsabilitat amb la societat, i ha de generar beneficis socials i respectar els col·lectius de treballadors o consumidors. Així mateix, s'ha de comprometre amb el medi ambient i ha de respectar l'entorn natural. L'empresa necessita concretar aquests objectius d'una manera més precisa mitjançant la definició de la missió, la visió i els valors corporatius: Missió: què volem fer? És l'objectiu general de l'empresa, la seva raó de ser o l'objectiu pel qual existeix com a activitat econòmica. Visió: on volem arribar?

Mostra com vol evolucionar l'empresa, com vol que la vegin els consumi- dors a llarg termini i fins on vol arribar assolint metes. Valors corporatius: com ho volem fer? És el conjunt de principis ètics i pautes de comportament que determinen el funcionament que determinen el funcionament i l'obtenció dels objectius de l'empresa. L'empresa ha de diferenciar entre: Objectius generals: són les metes principals que l'empresa vol aconseguir en un període de temps definit, tenint en compte la seva pròpia missió i visió (creixement de les vendes, augment de la quota de mercat, obtenció de més beneficis, reducció de l'impacte mediambiental, etc.).

Objectius específics: són els assoliments a escala més reduïda en l'àmbit temporal i concretats per departament o per una àrea funcional. Es tractaria de definir com contribueix cada àrea de l'empresa a assolir l'objectiu general. (Ex: per reduir l'impacte mediambiental de l'activitat d'una empresa, cada departament haurà de definir com ho farà per contribuir-hi en relació amb les funcions que té assignades). EL CONFLICTE D'OBJECTIUS EN L'EMPRESA Circumstància que pot determinar que s'assoleixin o no els objectius de l'empresa, ja que els col·lectius o equips de persones poden tenir objectius propis susceptibles de ser incompatibles entre si.

El conflicte d'objectius es manifesta quan les prioritats de cada equip són diferents i es contraposen entre si i, a més, frenen l'objectiu general de l'empresa. Per solucionar aquests conflictes o minimitzar-ne l'abast, cal fer les següents accions: Generar espais de treball i consens perquè tots els membres de l'empresa puguin remar en la mateixa direcció per aconseguir l'objectiu general de la millor manera possible; gràcies a això, es pot identificar quins objectius té cada departament i de quina manera entren en conflicte.

Aplicar tècniques de resolució de conflictes basades en la negociació, pensant sempre en el bé comú; les parts implicades han de cedir per facilitar que s'assoleixi l'èxit empresarial. El conflicte d'objectius pot produir-se per elements endògens (interns) o exògens (externs): 3. LOCALITZACIÓ I DIMENSIÓ DE L'EMPRESA LOCALITZACIÓ és un dels factors que influeixen en el futur d'una empresa. Consisteix a decidir la ubica- ció o el lloc geogràfic més adequats perquè l'empresa desenvolupi la seva activitat i assoleixi els objectius marcats. És un dels factors més importants, ja que li permetrà tenir un avantatge competiu.

Hi ha diversos factors que influeixen en la localització: d'una banda, els industrials; de l'altra, els comercials. La decisió del lloc on l'empresa durà a terme l'activitat i instal·larà la seva seu operativa depèn dels factors següents: 1. Accés als factors de producció. De matèries primeres, mà d'obra qualificada, proveïdors o altres em- preses que es dediquin a la mateixa activitat empresarial o a altres activitats complementàries per a generar sinergies, com pot ser el cas dels clústers.

Aprovisionaments i subministraments Treball Capital La proximitat de les fonts de matèries primeres permetrà l'estalvi de transport i de processos extractius i la facilitat d'aconseguir els subministraments neces- saris (electricitat, aigua o connexió telefònica) per a l'empresa. L'existència d'un mercat de treball en què l'empresa pugui trobar mà d'obra qualificada o no qualificada disponible, en funció de les necessitats empresarials. Els territoris en què la mà d'obra impliqui un cost més baix atrauran la inversió empresarial.

La facilitat per tenir bones relacions contractuals amb les entitats bancàries i financeres permetrà aconseguir les fonts de finançament adequades a les inversions de l'empresa. No totes les entitats ofereixen les mateixes facilitats i condicions d'obtenció i devolució dels diners. També les polítiques públiques permeten obtenir bon finançament mitjançant transferències o bonificacions fiscals. 2. Costos de la instal·lació. No és el mateix instal·lar l'empresa en un lloc o en un altre, ja que els impostos poden ser diferents o la zona pot estar ben comunicada o no.

El cost d'invertir en actius, com ara béns immobiliaris, pot varia molt en funció de la zona, sobretot per la gran diferència de valor dels terrenys on l'empresa haurà d'ubicar i construir les instal·lacions producti-ves, els magatzems o els edificis administratius. Els tipus d'instal·lacions productives també pot ser determinant, ja que, si l'empresa necessita créixer molt o preveu fer-ho, s'haurà d'ubicar en una zona que li permeti dur a terme aquest creixement. Una mala decisió d'ubicació pot condicionar l'empresa i en pot frenar el creixement.

A vegades, les empreses es veuen condicionades a ubicar-se en zones menys favorables, a causa de la falta de terreny industrial o a la inacció de l'Administració local per crear aquests espais. 3. Característiques de l'entorn. Les regions que estiguin en creixement seran més favorables a la captació d'empreses; en canvi, les que estiguin en una fase de decreixement seran més desfavorables a captar-les. Infraestructures de transports i comunicacions Legislació Desenvolupament econòmic de la zona Mercat i competència La facilitat per accedir a mitjans de transports (terrestre, ferroviari, fluvial, marítim o multimodal) i les comunicacions per Internet són factors que s'han de tenir en compte.

Com més adequades siguin les infraestructures i més a prop s'hi instal·li l'empresa, més bones estratègies de lideratge en cost podrà aplicar. Els territoris que mostren aquestes prestacions són grans pols d'atracció empresarial. També cal tenir en compte el marc normatiu fiscal (impostos), mercantil (normativa que afecta les empreses i l'activitat econòmica), mediambiental (restriccions per protegir l'entorn) i social (normes laborals), a més de les facilitats per crear empreses (ajuts i subvencions). La ubicació en una regió o àrea desenvolupada econòmicament permet aprofitar oportunitats de negoci o desenvolupar més les potencialitats de l'empresa.

El fet que hi hagi prou consumidors interessats en els productes o serveis de l'empresa i de la competència d'altres empreses fa que sigui necessari confeccionar un estudi de mercat. Les zones en què els mercats estiguin saturats deixaran de ser atractives per a la localització de les empreses, ja que això farà molt difícil la viabilitat del projecte empresarial. DIMENSIÓ és la decisió de definir la capacitat de producció més indicada per fer front als reptes relacionats amb els seus objectius, i que està determinada per factors com el nombre de treballadors, la tecnologia o el mercat on opera.

La capacitat productiva de l'empresa és una decisió que s'ha de prendre paral·lelament a la localització, ja que els dos factors estan relacionats. Però, en primer lloc, cal decidir quina capacitat productiva haurà de tenir l'empresa per satisfer els seus propis objectius. Al llarg de la vida d'una empresa, és habitual que es prengui la decisió d'augmentar-ne la dimensió per adaptar-se a les demandes del mercat o per aprofitar noves oportunitats de negoci que en millorin la situació competitiva. Aquest augment es pot dur a terme de dues maneres: creixement intern i creixement extern. 4.

CLASSIFICACIÓ DE LES EMPRESES Segons la dimensió: Nombre de treballadors Facturació anual Actius totals Dimensions Microempreses 0 – 9 2 milions € 2 milions € Petites 10 - 49 10 milions € 10 milions € Mitjanes 50 – 249 > 50 milions € 43 milions € Grans > 250 > 50 milions € > 43 milions € Segons l'activitat: Activitat Sector primari Explotació de recursos naturals (agricultura, ramaderia, pesca, mineria, etc.). Sector secundari Activitats transformadores i industrials (manufactures). Sector terciari Activitats comercials i de serveis. Sector quaternari Activitats de recerca, desenvolupament i innovació de noves tecnologies.

Segons la zona geogràfica: Zona geogràfica Locals Porten a terme la seva activitat en una localitat específica. Regionals Porten a terme la seva activitat en diverses localitats o en una regió. Nacionals Porten a terme la seva activitat en un sol país. Internacionals Operen en un país, però exporten a altres països. Multinacionals Tenen filials o sucursals entre altres països. Segons la destinació dels beneficis: Destinació dels beneficis Amb ànim de lucre Els beneficis es destinen a remunerar els propietaris (total o parcialment). Sense ànim de lucre Els beneficis es destinen a finalitats socials.

Segons la propietat del capital: Propietat del capital Privades Són propietat de persones particulars. Públiques Són propietat de l'Estat. Mixtes Són compartides per l'Estat i persones particulars. Segons la forma jurídica: Forma jurídica Individual Persones individuals sense personalitat jurídica pròpia. Societats Tenen personalitat jurídica pròpia, diferent de les persones que les formen. 5. LA FORMA JURÍDICA DE LES EMPRESES FORMA JURÍDICA DE LES EMPRESES normativa que regula les classificacions de les empreses.

Es basa, principalment, en el dretmercantil, aquella part del dret que regula l'activitat econòmica que porta a terme un empresari per mitjà d'una organització d'elements personals i reals; és a dir, l'activitat econòmica que es fa en una empresa. Així doncs, l'objecte del dret mercantil és l'activitat típica de les empreses. Entre els aspectes que tracta aquesta branca del dret, s'hi poden incloure qüestions com l'empresa, l'empresari, la forma jurídica de l'empresa (empreses individuals, societats col·lectives, societats anònimes), la comptabilitat, la publicitat i la protecció de l'activitat empresarial.

El Codi de Comerç és el marc legislatiu principal de les operacions mercantils a Espanya i es va actualitzar amb la Llei 19/1989, de 25 de juliol. Segons l'article 50, en tot el que fa referència als contractes mercantils, els requisits, les modificacions, l'extinció i la capacitat dels contractants, l'ordre d'aplicació és, primer, el Codi de comerç i les lleis especials i, si això no és possible, les normes i regles generals del dret comú, o civil. Tanmateix, el Codi de Comerç no inclou tota la legislació mercantil, sinó que bona part de les disposicions mercantils les regulen les lleis especials, ja que l'empresa i les seves activitats són canviants i evolucionen molt ràpidament.

Aquelles lleis espacials són diverses i també poden canviar: entre les més importants, podem destacar la Llei concursal, el Reglament del Registre Mercantil, la Llei de patents i marques, la Llei general de publicitat, la Llei de competència deslleial, la Llei de societats de capital i la Llei de capital de risc. Quan es vol crear una empresa i es decideix adoptar una determinada forma jurídica, cal complir una sèrie de requisits formals i tràmits oficials específics: això és la constitució d'una empresa. La constitució d'una empresa és el conjunt d'obligacions formals i tràmits que cal fer obligatòriament perquè tingui validesa legal.

Tràmits més habituals Escriptura pública davant de notari, incloent-hi els estatus de l'empresa. Inscripció al Registre Mercantil. Obtenció del nom de l'empresa. Inscripció en altres entitats públiques, com ara la Seguretat Social o l'Agència Tributària. Creació d'un compte bancari a nom de l'empresa. LES CARACTERÍSITIQUES JURÍDIQUES DE LES EMPRESES per classificar els tipus d'empreses en funció de la forma jurídica (en funció de la definició legal que indiquen les normes jurídiques mercantils), cal conèixer les característiques jurídiques que les diferencien.

Personalitat jurídica Persona física És la persona física o l'individu que pot exercir els seus drets i complir les obligacions reconegudes per les lleis. Es coneix com a empresa individual. Persona jurídica Quan una entitat adquireix drets i obligacions reconeguts en una llei. Això és l'empresa societat, que es pot dividir en diversos subgrups: Societat civil. Societat mercantil. Societats mercantils especials. Responsabilitat dels socis Limitada En cas de fallida, l'import màxim que els socis i sòcies poden perdre és el capital aportat.

Il·limitada Els socis responen amb tot el seu patrimoni (fins i tot personal) davant dels deutes que tingui l'empresa, excepte en un cas en què es pot mantenir la casa on es resideix habitualment. Nombre mínim de socis Alguns tipus d'empreses necessiten un nombre mínim de socis o sòcies per poder- se constituir. Import mínim de capital Alguns tipus d'empreses necessiten un import mínim de capital (recursos aportats pels socis) per poder-se constituir. Aquests capital pot consistir en actius físics o monetaris. Raó social És la denominació de l'empresa o el nom legal de la persona jurídica.

Responsabilitat dels socis IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) L'impost que grava l'obtenció de renda per part de les persones físiques. IS (impost sobre societats) L'impost que grava els beneficis de les societats, és a dir, de les entitats amb personalitat jurídica pròpia (persones jurídiques). La varietat de formes jurídiques és molt àmplia. Per això, ens limitarem a explicar les característiques essen- cials de les formes jurídiques més habituals: 1. EMPRESA INDIVIDUAL és un tipus d'empresa que té personalitat física, és a dir en què els propietaris són persones físiques.

Per tant, és una empresa en què la personalitat jurídica del propietari (persona física) i la de l'empresa coincideixen. La gestió de l'empresa és responsabilitat del propietari. El funcionament està subjecte en matèria mercantil al Codi de comerç i en matèria de drets i obligacions, al Codi civil. És una forma adequada per a empreses de dimensions reduïdes. Es tributa mitjançant l'IRPF. Descripció Característiques pròpies Empresari individual, o autònom És una persona física que porta a terme una activitat comercial, industrial o professional en nom propi i per mitjà d'una empresa. El nom de l'empresa coincideix amb el del titular.

És la forma d'empresa que implica menys gestions per construir-se. Emprenedor de responsabilitat limitada Igual que l'empresari individual, però s'exclou l'habitatge habitual de la responsabilitat il·limitada (exceptuant els deutes de dret públic). El nom de l'empresa coincideix amb el del titular, però s'hi afegeix "Emprenedor de responsabilitat limitada" o s'inclou, juntament amb el nom, el cognom i les dades d'identificació fiscal, la sigla ERL. Comunitat de béns Es fonamenta en un contracte pel qual la propietat d'una cosa o de determinat dret pertany proindivís a diverses persones.

Implica un contracte privat en què s'ha de detallar el percentatge de participació en les pèrdues i els guanys de cada comuner. Els socis han e ser com a mínim dos. A part, es constitueix mitjançant escriptura pública que s'aporten béns immobles o drets reals. Explicació: https://ayudatpymes.com/gestron/emprendedor-de-responsabilidad-limitada/ https://ayudatpymes.com/gestron/comunidad-de-bienes-que-es-y-como-constituirla 2. SOCIETAT CIVIL PÚBLICA es fonamenta en un contracte pel qual dues persones o més s'obliguen a posar en comú diners o béns amb l'objectiu de repartir-se els guanys d'una activitat mercantil.

Per això hi pot haver socis capitalistes (aporten diners o béns) i socis industrials (aporten treball). Per norma general, els socis s'han de donar d'alta en el règim d'autònoms. La gestió de l'empresa és res- ponsabilitat dels socis capitalistes. La responsabilitat és personal i il·limitada davant tercers. La societat no té personalitat jurídica pròpia i es regeix pel Codi de comerç i pel Codi civil. Aquesta mena d'empreses han de tributar l'impost sobre societats. Els guanys dels socis es reparteixen mitjançant dividends: no poden tenir nòmina ni facturar a la societat.

D'aquesta manera, paguen el 23% de l'impost sobre societats (si facturen menys d'un milió d'euros) i el tipus aplicable als dividends. 3. SOCIETAT COL·LECTIVA (SC) també coneguda com a societat regular col·lectiva. És una societat mercantil de caràcter personalista en què tots els socis i sòcies es comprometen a participar en la manera que s'indiqui als estatus de l'empresa dels mateixos drets i obligacions. La responsabilitat és subsidiària, personal i solidària amb els deutes davant tercers. Es necessiten com a mínim dos socis per poder-la crear. No cal aportar capital mínim.

Això fa que únicament hagin de fer front a les despeses de gestió, com ara l'impost sobre actes jurídics documentats. Es pot distingir entre socis capitalistes, que aporten béns i capital, i socis industrials, que aporten el factor de treball. Si una persona permet que el seu nom aparegui en la raó social de l'empresa, passa a tenir la categoria de soci a tots els efectes. Aquest tipus d'empresa ha de tributar l'impost sobre societats i els beneficis es divideixen en funció del capital aportat a la societat. 4. SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA (SRL, o SL) permet a les persones autònomes protegir el seu patrimoni limitant la seva responsabilitat al capital aportat.

És una societat mercantil capitalista si el seu capital social està dividit en participacions socials iguals i indivisibles i està integrat per aportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes de la societat. Només cal un soci per crear-la; en aquest cas, s'anomena societat limitada unipersonal (SLU). El capital mínim per poder-la constituir és 1 €. És una modalitat adequada per a la petita i mitjana empresa, amb pocs socis i amb voluntat de perma- nència, ja que les participacions presenten moltes limitacions a la transmissibilitat, i, a més, té la peculiaritat que els socis i sòcies tenen preferència a l'hora d'adquirir-les davant tercers.

La constitució es fa mitjançant escriptura pública, amb estatuts firmats davant de notari, i presentant-la al Registre Mercantil. Hi ha diversos òrgans de gestió, com ara l'administrador únic, solidari, mancomunat o el consell d'administració. Tributa l'impost sobre societats. 5. SOCIETAT ANÒNIMA (SA) és una societat mercantil capitalista amb un capital social dividit i integrat per les aportacions dels socis en forma d'accions i de lliure transmissió. Es tracta d'una modalitat adequa- da per a les grans empreses, atesa l'àmplia i complexa normativa que s'adapta a projectes mercantils de grans dimensions. Només cal una persona per crear-la.

El capital mínim aportat és de 60 000 €, del qual el 25 % ha d'estar totalment subscrit i, almenys, parcialment desemborsat en un 25 % en el moment de la inscripció. La resta s'ha d'anar aportant en cinc anys. La responsabilitat dels socis i sòcies és solidària i és limitada al capital aportat. Es tributa mitjançant l'impost sobre societats. Els òrgans que la formen són la junta general i el consell d'administració. 6. SOCIETAT LABORAL I PARTICIPADA és una societat mercantil de caràcter especial en què la majoria del capital social és propietat dels treballadors i treballadores que hi presten serveis retribuïts de manera personal i directa i amb una relació laboral indefinida.

És una modalitat adequada per a les societats en què els treballadors volen controlar l'empresa i ostentar alhora la qualitat de socis. Els socis mínims són tres, dels quals dos han de ser treballadors de l'empresa amb contracte indefinit. El nombre de treballadors no pot sobrepassar el 25 % dels socis. El capital mínim per crear-la és d'1 € per a SLL (participacions) i de 60 000 € (accions) per a SAL. La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. Tributen l'impost sobre societats. 6. SOCIETAT COOPERATIVA és un tipus d'empresa que ha anat creixent molt a Espanya els últims anys. S'orienta a millorar les relacions humanes i els interessos col·lectius.

És una societat mercantil especial constituïda per persones, que s'associen en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per portar a terme activitats empresarials encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament democràtics. Els resultats econòmics, anomenats excedents, s'imputen als socis, un cop atesos els fons comunitaris, en funció de l'activitat cooperativa que duen a terme. Aquestes societats creen un patrimoni comú amb limitacions en la transmissibilitat i sense ànim de lucre.

Les cooperatives són societats que integren l'anomenada economia social, atès que no tenen ànim de lucre directe, sinó que l'objectiu és la satisfacció d'una necessitat dels socis. Són de primer grau si els socis són persones físiques i de segon grau si els socis són altres cooperatives o un altre tipus de persones jurídiques. Els socis mínims són tres persones. És un tipus de societat democràtica i igualitària. Es caracteritzen pel fet que una persona equival a un vot. Per tant, a diferència dels altres tipus d'empreses, el poder de decisió no va en funció del capital aportat.

Hi ha molts tipus de cooperatives en funció de la naturalesa de l'activitat que porten a terme (agràries, de treball associat, de crèdit, d'habitatge, de consum, de serveis, integral, del mar, d'explotació comunitària de la terra, etc.). La legislació sobre cooperatives està transferida a les comunitats autònomes, de manera que moltes disposen de legislació pròpia. Un dels sectors en què el model de cooperatives està més estès és el sector agrari. Les cooperatives agràries funcionen com a associacions de diverses explotacions agràries (agricultura, ramaderia, silvicultura, etc.), que tenen l'objectiu d'ajudar-se mútuament i de manera solidària.

Moltes d'aquestes explotacions aporten la seva producció. De manera comuna, aquesta producció es processa i es distribueix amb una mateixa marca reconeguda als mercats. Així, un conjunt de petites explotacions té la capacitat de formar una empresa gran. Individualment no podrien accedir als mercats com a empreses competitives. Un altre avantatge d'aquestes cooperatives agràries és la compra de subministraments, maquinària, llavors o equips a un cost més econòmic pel fet de comprar-ho conjuntament.

FORMES JURÍDIQUES PRINCIPALS DE LES EMPRESES Tipus d'empreses Raó social Responsabilitat dels socis Nombre mínim de socis Capital mínim Fiscalitat Normativa Empresa individual Persona física Il·limitada 1 No IRPF Codi civil (en matèria de drets i obligacions). Codi de comerç (en matèria mercantil).

Societat civil pública Nom triat pels socis Il·limitada 2 No IS Societat col·lectiva Nom + SC Il·limitada 2 No IS Codi de comerç Societat limitada Nom + SL o SRL Limitada 1 1 € (100% desemborsat) IS Llei de societats de capital Societat anònima Nom + SA Limitada 1 60 000 € (25% desemborsam ent) IS Llei de societats de capital Societat laboral i participada Nom + SLL Nom + SAL Limitada 3 1 € (SLL) 60 000 € (SAL) IS Llei de societats laborals i participades Societat cooperativa Nom + s. Coop. Limitada 3 (1r grau) 2 (2n grau) Import fixat als estatus IS Llei de cooperatives. Legislació pròpia de cada comunitat autònoma.