Economia i Empresa: Conceptes Bàsics

I 132 flashcards i 88 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 1: L'ECONOMIA I L'EMPRESA 1. L'activitat econòmica i els seus agents Per satisfer les necessitats humanes, la societat ha de consumir béns i serveis que produeixen les empreses. Per tant, les activitats econòmiques bàsiques són: la producció, la distribució i el consum. 1.1. Béns, serveis i factors de producció No tots els béns i serveis són iguals.

N'hi ha de diferents tipus: - Segons la naturalesa: - Béns de consum: Satisfan directament les necessitats humanes Exemple (una barra de pa) - Béns de capital: Satisfan de manera indirecta les necessitats humanes Exemple (El forn que cou el pa) - En funció del caràcter: - Béns lliures i comuns: Els béns lliures són els que no hem de pagar per obtenir- los, ja que són abundants i no tenen propietari. I els béns comuns sí que es paguen, però de manera indirecta perquè són propietat del sector públic. - Exemple de béns lliures (l'aire que respirem) - Exemple de béns comuns (un parc) - Béns econòmics i serveis: Aquests béns econòmics són escassos i per obtenir-los cal pagar-los.

De manera que, els serveis són intangibles i també cal pagar-los per obtenir-los. - Exemple de béns econòmics (unes sabates) - Exemple de servei (tallar-se els cabells) Si una empresa vol produir béns i serveis per poder satisfer les necessitats de la societat, ha d'utilitzar uns elements anomenats factors de producció: - Recursos naturals: Són les matèries primeres que formen un producte i s'obtenen de la natura. - Exemple L'aigua, la sal, la farina… - Treball: L'empresa necessita mà d'obra necessària per poder desenvolupar l'activitat productiva. - Capital: Béns d'inversió necessaris per produir, maquinària, edificis, instal·lacions o recursos financers.

- Exemple per fer pa es necessita un forn i un local - Tecnologia: Diferents tipus de combinar els factors de producció en forma de procediments productius - Exemple es pot fer pa de manera industrial, de manera artesanal o de manera casolana - Organització empresarial: Hi ha d'haver un superior a l'empresa que hi posi ordre a la feina. - Exemple la producció de pa implica que els processos i les etapes de la producció siguin organitzats 1.2.

Els agents econòmics N'hi ha tres agents econòmics: - Famílies: Les famílies són les que consumeixen els productes fabricats per les empreses, és a dir, béns i serveis, però alhora també són les que proporcionen factors productius per dur a terme la seva activitat (feina, capital, recursos naturals) - Empreses: Són les que produeixen béns i serveis mitjançant els factors de producció que les famílies proporcionen. - Estat: És la més important, ja que la seva funció tracta de regular l'activitat econòmica (distribució, consum, producció) Flux circular de la renda: 2. L'empresa: elements, funcionament i objectius 2.1.

Els elements de l'empresa Perquè l'empresa pugui complir amb els seus objectius i portar a terme la seva funció productiva, s'han de tenir en compte uns elements indispensables: - Factors humans: Són els treballadors i treballadores que formen part de la plantilla de l'empresa i els propietaris/ies (sòcies o accionistes). - Factors intangibles (no es poden tocar) i tangibles (es poden tocar): Són béns que necessita l'empresa per poder avançar amb el negoci. (cadira, taula, aplicacions informàtiques… ) - Organització: L'empresa necessita coordinar i tenir un ordre, sense organització és impossible avançar. - Entorn: Són factors que influeixen en l'empresa, però que elles no poden controlar.

N'hi ha de dos tipus: - Macroentorn: Afecta a totes les empreses - Microentorn: Afecta de manera particular 2.2. Els objectius de l'empresa Totes les empreses tenen diferents objectius el qual volen assolir. I aquests objectius poden ser de diversos tipus: 1. Obtenció de beneficis: Aquests objectius s'aconsegueixen amb una bona optimització dels recursos, mitjançant la minimització dels costos i obtenint el màxim rendiment de les inversions. 2. Creació de riquesa: L'empresa genera rendes del treball per l'ocupació directa i indirecta en l'economia i rendes del capital en forma de beneficis als participants amb qui es relaciona. 3.

Creixement: L'empresa necessita créixer i ampliar l'activitat (increment de producció, fusionant-se amb altres empreses) per poder aprofitar les oportunitats que es genera. 4. Responsabilitat social i mediambiental: L'empresa s'ha de comprometre amb el medi ambient i ha de respectar l'entorn natural. L'empresa necessita concretar més precisament aquests objectius: - Missió: Indica el que vol fer l'empresa, és a dir, perquè existeix aquesta empresa. - Exemple Inditex, serveix per crear roba - Visió : Fins a on vol arribar l'empresa, és a dir, mostrar els seus objectius de manera evolucionativa. I que els seus consumidors també ho vegin.

- Valors corporatius: Com ho volem fer, és a dir, com vol l'empresa arribar a aconseguir aquests objectius L'empresa ha de diferenciar entre: - Objectius generals: Són les metes principals que una empresa vol aconseguir en un període de temps definit i ha de tenir en compte la seva missió i visió. - Objectius específics: Són assoliments més reduïts, concretats per departaments o per una àrea funcional. El conflicte d'objectius en l'empresa Aquest conflicte sorgeix quan les prioritats de cada membre de l'equip són diferents i això fa que es freni l'objectiu general de l'empresa.

Per solucionar aquests conflictes cal fer les accions següents: - Generar espais de treball i consens, i així poder tenir un espai agradable en l'empresa. - Aplicar tècniques de resolució de conflictes basades en la negociació, però pensant sempre en el bé comú.

Els conflictes poden produir-se per elements endògens (interns) o exògens (externs): Endògens Plantilla: Salaris elevats, Estabilitat de l'ocupació, Facilitat per conciliar la vida laboral, Teletreball Condicions de treball més bones Socis i sòcies: augmentar els beneficis i el valor de l'empresa Empresaris i empresàries: L'empresari professional busca augmentar la seva remuneració, el seu prestigi professional i el creixement de l'empresa Exògens Clients i clientes: Garantia de qualitat i del compliment de les condicions de venda Proveïdors: Volen cobrar en els mínims terminis establerts Administracions públiques: Cobrament de tribus: impostos taxes contribucions especials en els terminis determinats legalment Bancs: Volen assegurar que l'empresa compleixi el pagament dels deutes i augmentar-ne la vinculació financera Per solucionar aquests conflictes hi ha una resolució: - Negociació: Tots han de definir de manera clara els objectius, els límits de la negociació i l'aplicació d'habilitats com ara l'empatia, l'asservitat i la voluntat d'arribar a acords.

- Conciliació: El conciliador proposa una solució objectiva perquè les parts la discuteixin i l'estudiïn, però sense comprometre's a acceptar-la - Mediació: Una persona aliena al conflicte ha de proposar un ambient de negociació que permet arribar a un acord, però sense proposar cap solució concreta. - Arbitratge: Els compromesos amb el conflicte se sotmeten a un procés en què es comprometen a acceptar i aplicar la solució proposada per l'agent arbitral, aliè a les parts. 3. La localització i la dimensió de l'empresa L'empresa té dues característiques bàsiques que són fonamentals per poder assolir els objectius: la localització i la dimensió. 3.1.

La localització de l'empresa La localització és un dels factors que influeixen més en el futur de l'empresa. La localització consisteix a decidir la ubicació més adequada perquè l'empresa pugui desenvolupar la seva activitat i assolir els seus objectius marcats. Hi ha diferents factors que influeixen en la localització: 1. Accés als factors producció: Empreses que es dediquin a la mateixa activitat empresarial o a altres activitats complementàries per generar sinergies. - Aprovisionaments i subministraments: L'empresa ha d'aprovar que les matèries primeres estiguin ben localitzades per estalviar el transport i que els subministraments necessaris siguin fàcils de localitzar.

- Treball: L'empresa ha de trobar en el mercat de treball mà d'obra, ja sigui qualificada o no però ha d'estar disponible. - Capital: El fet de tenir bones relacions contractuals amb les entitats bancàries i financeres permet aconseguir fonts de finançament adequades a les inversions de l'empresa. 2. Costos de producció: Dependent on estigui l'empresa localitzada , els impostos serán diferents i/o la zona tindrà més accés a una bona comunicació o no. 3. Característiques de l'entorn: - Infraestructures de transport i comunicacions: S'ha de tenir en compte on s'implanten aquestes empreses per poder accedir fàcilment als mitjans de transport i a les comunicacions per internet.

- Legislació: Cal tenir en compte el marc normatiu fiscal (impostos), mercantil, mediambiental i social a més de la facilitat per crear empreses. - Desenvolupament econòmic de la zona: Depenent de la zona es poden aprofitar oportunitats de negoci o desenvolupar més les potencialitats de l'empresa. - Mercat i competència: Depenent de la zona on estigui ubicada l'empresa s'ha de tenir en compte que al voltant hi hauran més empreses que fan el mateix i s'hi pot crear una competencia entre els mercats. 3.2. La dimensió de l'empresa La dimensió és la decisió que s'ha de fer per poder definir la capacitat productiva més indicada de l'empresa per poder arribar assolir els objectius proposats.

Aquest augment es pot dur a terme de dues maneres: creixement intern i creixement extern Creixement intern: Especialització: L'empresa enfoca l'activitat empresarial en un tipus molt concret de producte o servei perquè el que busca és diferenciar-se dels competidors Exemple Una botiga de roba que ara només fabrica peces per a la pràctica d'excursionisme i muntanyisme Diversificació: L'empresa augmenta la varietat del producte a partir del producte o servei original. Exemple Una botiga que ven roba esportiva ara també ofereix una línia de roba professional.

Creixement extern: (és el que afecta a més d'una empresa) Fusió: Una empresa A i una empresa B creen una empresa C, que té les característiques de les dues empreses inicials, és a dir, A+B=C. Absorció: Una empresa A absorbeix una empresa B i es crea AB, i l'empresa que mana és la A. Cooperació: Diverses empreses acorden col·laborar i compartir recursos o informació per aconseguir objectius comuns. Exemple Dues empreses que fabriquen automòbils decideixen desenvolupar un model comú de cotxe elèctric, per estalviar costos d'investigació i desenvolupament. 3.3. La deslocalització És el procés mitjanjant l'empresa trasllada part o tota la seva activitat productiva d'un país a un altre.

El motiu pel qual és una deslocalització és per reduir costos: mà d'obra més barata, terreny més barat, impostos més barats depenen la ubicació. - Exemple Una empresa tèxtil espanyola tanca la seva fàbrica a Catalunya i obra una nova planta a BanglaDesh, on els salaris són més baixos i la regulació ambiental és menys estricta.

Matriu d'Ansoff És la manera que classificar els diferents creixements interns a partir de dos conceptes: - Si es segueix venent el mateix producte o no - Si es segueix venent al mateix mercat o no I té quatre variants: - Penetració del mercat: Seguir venent el que s'estava venent en al mateix públic, és a dir, simplement el què es pretén és augmentar la quantitat produïda i venuda. - Desenvolupament del mercat: Vendre el mateix però a nous consumidors, noves zones, fent servir nous canals de venda, com internet. - Desenvolupament de productes: Vendre als mateixos consumidors nous productes, semblants als que ja es venien. - Diversificació: Vendre nous productes a nous mercats.

Aquesta variant és la més arriscada perquè no aprofites res del que ja tenies abans com passa amb les altres variants. 4. La classificació de les empreses Les empreses poden ser classificades en funció de diversos criteris, ja que tenen moltes característiques que les diferencien.

DIMENSIONS Nombre de treballadors Facturació anual Actius totals microempreses 0-9 menys o igual a 2 milions d'€ menys o igual a 2 milions d'€ petites 10-49 menys o iguals a 10 milions d'€ menys o iguals a 10 milions d'€ mitjanes 50-249 menys o igual a 50 milions d'€ menys o igual a 43 milions d'€ grans +250 més de 50 milions d'€ menys de 43 milions d'€ Activitat Sector primari Explotació de recursos naturals (agricultura, ramaderia, pesca, mineria…) Sector secundari Activitats transformades o industrials (manufrastuctures) Sector terciari Activitats comercials i serveis (copisteria) Sector quaternari Activitats de recerca, desenvolupament i innovació de noves tecnologies Zona geogràfica Locals Porten a terme la seva activitat en una localitat específica.

Ex fruiteria del barri Regionals Porten a terme la seva activitat en diverses localitats o una regió. Ex Catalunya Nacionals Porten a terme la seva activitat en un sol país. Ex Espanya Internacionals Operen en un país, però exporten a altres països. Ex Europa Multinacional Tenen altres empreses a altres països Destinació dels beneficis Amb ànim de sucre Els beneficis es destinen als propietaris Sense ànim de sucre Els beneficis es destinen a finalitats socials.

Ex ONG Propietat de capital Privades Són propietat de persones particulars Públiques Són propietat de l'estat Mixtes Són compartides per l'estat i persones particulars Forma jurídica Individual Autònom, persones individuals sense personalitat jurídica pròpia Societats Tenen personalitat jurídica pròpia diferent de les persones que les formen. 5. La forma jurídica de les empreses 5.1. El marc jurídic de les empreses La normativa que regula de les classificacions de les empreses s'anomena dret mercantil: El dret mercantil és la part del dret que regula el que s'està fent en una empresa. El codi de comerç és el marc legislatiu principal de les operacions mercantils a Espanya.

El Codi de comerç no inclou tota la legislació mercantil perquè l'empresa i les seves activitats són canviants i evolucionen molt ràpidament. La constitució d'una empresa és el conjunt d'obligacions formals i tràmits que cal fer obligatòriament perquè tingui validesa legal. 5.2. Característiques jurídiques de les empreses 1. Personalitat jurídica: - persona física és la persona que pot exercir els seus drets i complir les obligacions reconegudes per les lleis (autònom). Es coneix com a empresa individual. Tot porta el seu nom. - persona jurídica Quan l'empresa adquireix drets i obligacions reconeguts per una llei.

S'anomena empresa societat, i es pot dividir en diversos subgrups: - societat civil - societat mercantil - societats mercantils especials 2. Responsabilitat dels socis a. limitada en cas de fallida el màxim que poden perdre els socis és el capital aportat, és a dir, no cobren els deutes b. Il·limitada En cas de fallida, els socis o ho perden tot, com en el cas d'un autònom 3. Nombre mínim de socis Algunes empreses necessiten un mínim de socis per poder ser creades. Una societat laboral necessita tres socis per ser creada. 4. Import mínim de capital Per poder crear una empresa necessites un import mínim de capital, que poden ser actius físics (casa, cotxe, pis…) o monetaris. 5.

Raó social Fa referència al propietari de l'empresa 6. Fiscalitat - IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques): L'impost de renda per part de les persones físiques - IS (impost sobre la societat) L'impost de les societats, és a dir, l'empresa amb persona jurídica pròpia.

Les característiques essencials de les formes jurídiques de les empreses: Tipus d'empreses Raó social Responsabilitat dels socis Nombre mínim de socis Capital mínim Fiscalitat Normativa Empresa individual Nom del propietari/ la persona física Il·limitada 1 NO IRPF - Codi civil - Codi de comerç Societat limitada Nom+SL o SRL Limitada 1 1€ (100% desemborsa t ) IS Llei de societats de capital Societat anònima Nom+SA Limitada 1 60.000€ IS Llei de societats de capital Societat laboral i participada Nom+SAL Nom+SLL Limitada 3 1€ (SLL) 60.000€ (SAL) IS Llei de societats laborals i participades Societat cooperativa Nom+s.co op.

Limitada 3 (1r grau) 2(2n grau) Import fixat als estatus IS Llei de cooperatives Legislació pròpia de cada comunitat autònoma. 1. EMPRESA INDIVIDUAL L'empresa individual és un tipus d'empresa en què un propietari/soci realitza una activitat per compte propi de manera habitual i d'aquesta manera, assumeix tots els drets i obligacions de l'empresa. Aquesta empresa té responsabilitat il·limitada, és a dir, l'empresa arrisca tot el seu patrimoni present i futur. L'empresa individual és ideal per a petits negocis amb poc risc, on NO hi ha capital mínim per començar l'activitat. L'impost a pagar és l'IRPF.

Això implica que, amb pocs beneficis, el percentatge a pagar serà baix però anirà pujant a mesura que augmenten els beneficis. El funcionament de l'empresa està subjecte per el Codi de comerç (en matèria mercantil) i al Codi civil (en matèria de drets i obligacions). 2. SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA (SRL, O SL) És una societat mercantil capitalista si el seu capital està dividit en participacions socials iguals i indivisibles. Per poder crear-la només cal un soci, que s'anomena societat limitada unipersonal (SLU). El capital mínim per poder construir-la és 1€.

Aquesta societat és ideal per a empreses petites i mitjanes, amb pocs socis que no necessiten una gran xifra de capital, per això, és la forma jurídica preferida dels espanyols al formar una societat. L'impost que es paga és el de societats (IS). La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat, no responen amb els seus béns personals. 3. SOCIETAT ANÒNIMA És un tipus de societat mercantil capitalista on el capital està dividit en parts iguals, anomenades accions. És adequada per a les empreses grans que necessiten molt de capital, on el que importa és el que aporta cada soci, no qui ho fa ja que ells no porten la gestió.

Per poder crear-la només cal una persona i el capital mínim aportat és de 60.000€. La responsabilitat dels socis i sòcies és limitada al capital aportat. L'impost a pagar és el de societats (IS). 4. SOCIETAT LABORAL I PARTICIPADA És una societat mercantil en què la majoria del capital social és propietat dels treballadors i treballadores. És adequada per a les societat en què els treballadors són a la vegada els propietaris de l'empresa i posseeixen les accions o participacions de la mateixa. Els socis mínims per poder crear-la són tres, dels quals dos són treballador de l'empresa amb contracte indefinit.

El capital mínim per poder crear-la és d'1€ per a SLL (societat limitada laboral) i de 60.000€ per a SAL (societat anònima laboral). La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. I l'impost que paguen és el de societats (IS). 5. SOCIETAT COOPERATIVA Aquesta societat s'orienta a millorar les relacions humanes i els interessos col·lectius. Les cooperatives poden ser de primer o de segon grau. Les de primer grau es caracteritzen perquè els socis són persones naturals, en canvi les de segon grau són associacions de dues o més cooperatives de primer grau, és a dir, els seus socis són persones jurídiques.

És ideal per als socis que tenen uns interessos comuns i quan s'uneixen poden veure com poden millorar les seves condicions. El nombre mínim de socis depèn de si es de primer grau o de segon. La cooperativa de 1r grau necessita un mínim de 3 socis, en canvi la de segon necessita almenys 2 socis. La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. El capital mínim és el que fixen els estatuts de l'empresa. L'impost a pagar és el de societats (IS). TEMA 2: L'EMPRENEDORIA 1.

La persona emprenedora Hi ha una sèrie de característiques que defineixen la persona emprenedora: - Creativitat, enginy, visió, i innovació: per emprendre, cal tenir una idea i , si és possible, un projecte nou que no existeixi. S'ha de tenir aptitud innovadora i s'han de buscar noves oportunitats. - Passió i motivació: per emprendre s'ha d'estar motivat, creure en el negoci i dedicar- s'hi plenament. - Lideratge i confiança en elles mateixes: Els emprenedors hauran de liderar equips i els hauran de transmetre entusiasme, confiança en el projecte i ganes de treballar. - Responsabilitat: Cal assumir de manera responsable els riscos i compromisos adquirits i prendre seriosament el negoci.

- Perseverança: s'ha de mantenir la calma ja que els èxits no arribaran de seguida i s'hauran d'esquivar molts obstacles. 1.2. Perfils de les persones emprenedores Hi ha diversos perfils de persones emprenedores: - Innovadora Té habilitats per identificar oportunitats de mercat i desenvolupar solucions creatives per a problemes existents. - Visionària Té una gran visió per al futur de la seva empresa. És capaç d'inspirar altres persones a seguir la seva visió i té habilitats per crear plans estratègics - Accidental Algú de manera inesperada es converteix en emprenedor. I comença un negoci com a resultat d'una situació imprevista, com heredar un negoci familiar.

- Social Té el desig de tenir un impacte positiu en la societat. Treballa en projectes que se centren en problemes socials i ambientals. - D'estil de vida El seu negoci està dissenyat per adaptar-se al seu estil de vida. - D'alt creixement Té habilitats per desenvolupar plans de negoci que li permetin un creixement ràpid i sostingut. - De franquícia Compra els drets d'una marca i un model de negoci existent per començar amb el seu propi negoci. 1.3.

Dificultats de l'emprenedoria Emprendre pot ser emocionant, però també s'ha de tenir en compte els inconvenient que té: - Incertesa financera: L'èxit d'una empresa no està garantit des del començament, es per això que algunes de les persones emprenedores hagin d'invertir els seus propis diners o buscar finançament addicional per poder posar en marxa el seu negoci. - Poca estabilitat: Emprendre pot generar inestabilitat i estrès emocional i per això algunes persones emprenedores tenen alts i baixos en el negoci.

- Sobrecàrrega de feina: Moltes persones emprenedores acostumen a treballar moltes hores i fer moltes tasques a la vegada, i això pot tenir conseqüències negatives en la qualitat de vida i en l'equilibri entre la vida personal i laboral. - Poca experiència en la f¡gestió empresarial: Algunes persones emprenedores no tenen experiència en la gestió empresarial, per tant portar decisions equivocades i error costosos. - Poques xarxes de suport: Els emprenedors poden tenir dificultats per trobar mentos, socis comercials i altres recursos que els ajudin a enfrontar-se als reptes de la gestió empresarial. 1.4.

Knowmads (Un knowmad és un emprenedor) Els knowmads són persones amb estudis superiors, entre els 25 i 35 anys (joves), generadores i gestores del coneixement i amb gran habilitat per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics. Presenten un alt grau d'autonomia laboral i són capaços de treballar en diferents tipus de projectes i entorns de treball a mesura que van adquirint habilitats i coneixements. Solen ser persones emprenedores (autònoms) que poden col·laborar amb altres autònoms per fer front a projectes més importants: 1.5. Característiques dels knowmads 1. Adaptables - S'adapten fàcilment als canvis i tenen la ment molt oberta 2.

Creatives - Mostren un pensament divergent - Tenen capacitat de connectar idees i projectes - Parteixen de punts de vista nous per crear noves maneres de treballar 3. Autodidactes - Aprenen de si mateixes i del seu col·lectiu de manera contínua - Tenen la necessitat de descobrir i conèixer 4. Resilients - Confien en elles mateixes i en les seves capacitats - No es posen límits, per tant no saben fins a on poden arribar - Deixen fluir la seva ment - Aprenen dels error que fan per en un futur convertir-los en una millora - Necessiten viure de reptes en reptes per estar en superació personal constant. 5.

Digitals - Tenen gran habilitat digital - Saben utilitzar i aprofitar al màxim la funcionalitat dels programes i les xarxes socials. 6. Independents - Només depenen de si mateixos i del coneixement que tenen. 2. Dona, emprenedoria i inclusió La emprenedoria de la dona ha anat adquirint cada cop més rellevància en els últims anys però encara hi ha aspectes que condicionen molt negativament aquest aven´social de les dones en l'àmbit laboral. Per això, les dones han de lluitar per certes igualtats. 2.1. Dificultats de la dona per emprendre - Falta de referents: els referents femenins existeixen, però normalment no reben la mateixa visibilitats ni les mateixes oportunitats que els masculins.

- Estereotips de gènere: El paper de la dona al llarg de la història influeix molt negativament en l'avenç de la dona en l'àmbit de l'emprenedoria. És una percepció que s'ha de canviar per generar una de nova. - Conciliació de la vida professional i la familiar: actualment, moltes dones duen a terme el seu projecte professional amb el projecte personal de vida, que moltes vegades comparteixen amb una altra persona, que no aporta el mateix a les tasques de la vida quotidiana.

(Ex: a les revisions del metge gairebé la que sempre acompanya al fill és la mare) - Discriminació de gènere: alguns negocis d'emprenedoria ensopeguen amb dificultats derivades del simple fet que sigui una dona qui els lidera. - Accés a finançament: algunes entitats financeres o inversos tendeixen a invertir menys en projectes de dones pel simple fet d'estar liderat per una persona de gènere femení. 2.2.

Inclusió i emprenedoria L'emprenedoria inclusiva és la que té en compte tots els integrants de la societat i les capacitats i habilitats que poden tenir, i que construeix el projecte tenint-los en compte i fent les adaptacions necessàries en llocs de treball perquè tothom en pugui formar part i es pugui sentir integrat. Hi ha moltes barreres que dificulten l'emprenedoria a determinats col·lectius de la societat.

per abordar aquestes barreres i promoure la inclusió en l'emprenedoria, es poden implementar diverses estratègies: - Programes de finançament i assistència tècnica específics per a grups desfavorits - Programes de mentoria i capacitació per l'adquisició d'habilitats empresarials i per a l'establiment de contactes empresarials - Campanyes de sensibilització i educació per fomentar la igualtat d'oportunitats i prevenir la discriminació La teoria del sostre de vidre, descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment l'accés a càrrecs directius o de molta responsabilitats tot i estar en igualtat de condicions de formació i experiència laboral que els homes.

I va ser elaborada per G.Bryant el 1984. 3. L'empresari i l'empresària L'empresari o l'empresària és qui ha de prendre decisions per aconseguir els objectius prèviament marcats i intentar mantenir un equilibri entre els elements que la formen, actuant sempre en condicions de risc. I la figura de l'empresari o empresària és un dels elements personals més importants de l'empresa. 3.1. Funcions de l'empresari o l'empresària 1. Planificar 2. Organitzar 3. Gestionar 4. Controlar Dissenyar un pla d'acció després d'analitzar i diagnosticar la situació econòmica del moment.

Coordinar els elements de l'empresa Dirigir els elements després d'haver planificat els objectius Controlar els objectius marcats a la planificació, per saber si es compleixen o s'ha de fer algun canvi Els líders de les empreses s'anomenen CEO (chief executive officer). El CEO d'una empresa és la persona que exerceix les funcions executives. 4. L'entorn de l'empresa Hi ha dos tipus d'entorns: entorn general (macroentorn) i l'entorn específic (microentorn). 1. Entorn específic (microentorn) Aquest entorn comprèn els factors que incideixen de manera directa en el negoci.

Exemples: - Clients - Competidors - Entitats laborals - Proveïdors - Mercat laboral - Intermediaris o distribuïdors Les cinc forces de Porter Les cinc forces de Porter és una eina que permet analitzar el microentorn, l'entorn específic I inclou els següents aspectes 1. El poder de negociació dels clients: T'has d'adaptar als clients i al que et demanen perquè ells tenen molta força 2. El poder de negociació dels proveïdors: capacitat que tenen els provëidors per imposar o determinar les característiques de les operacions de compravenda, com els preu i la qualitat de productes, els terminis de lliurament i la forma o terminis de pagament. 3.

L'amenaça de nous competidors Quan s'accedeix al mercat hi pot haver altres empreses que realitzen i venguin els mateixos productes. Com l'amenaça que li ha fet la llar del llibre a la casa del libro. a. Barreres d'entrada: Per poder instal·lar una farmacia, un tabacs i fer de taxi has de tenir una licencia especial sinó no et deixaran. b. Barreres de sortida: Quan un nou competidor entra al mercat, a vegades hi ha dificultats per poder sortir, com per exemple, si tens un negoci amb deutes 4. L'amenaça de nous productes substitutius Cada vegada hi ha més productes del passat que ens van actualitzant, llavors aquests són els que substitueixen als passats.

Com el linkers que és un producte substitutiu dels llibres. 5. La rivalitat entre els competidors Aquest és el resultat dels quatre factors anteriors i proporciona a l'organització la informació necessària per crear una estrategia de posicionament en el mercat. 2. Entorn general (macroentorn) L'entorn general, es compon de factors que l'empresa no pot controlar. PESTEL és l'eina que s'utilitza per analitzar i controlar l'entorn extern de l'empresa.

P: polític Les decisions que prenen els governs poden afectar positivament o negativament a l'empresa E: econòmic Engloba la situació de l'economia S: sociocultural Elements com estil de vida de la població, costums, tradicions, nivell educatiu, hàbits de consum T: tecnològics Innovacions i avenços que poden influir en l'activitat d'una empresa. E: ecològics aspectes mediambientals: canvi climàtic, contaminació … L: legals 4.2. La responsabilitat social corporativa (RSC) La responsabilitat social i corporativa són les accions voluntàries que fan les empreses.

Es presenten alguns exemples de les àrees en les quals una empresa pot demostrar la seva responsabilitat social: - Treballadors: es preocupen pel benestar dels seus treballadors i poden oferir salaris justos, horaris adaptats a les situacions personals, beneficis…

- Cadenes de subministraments: s'asseguren que els proveïdors compleixin els mateixos estàndards socials i ambientals que elles i treballen en conjunt per garantir pràctiques justes i sostenibles en la cadena de subministrament - Comunitat: poden donar suport a les comunitats locals mitjançant donacions, patrocinis, programes de voluntariat i altres iniciatives per millorar la qualitat de vida de les persones - Ètica empresarial: es comprometen a actuar amb integritat i ètica, i a fer front a la corrupció, al suborn i a altres pràctiques comercials deshonestes. - Medi ambient: Busquen reduir el seu impacte ambiental i treballen per protegir el medi ambient.

Això pot incloure la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, la gestió adequada dels residus i la promoció de l'ús d'energies renovables. A. Posada en marxa de L'RSC Les organitzacions poden dur a terme moltes actuacions amb l'objectiu de millorar. I les actuacions principals són: - Elaborar codis de conducta interns, és a dir, que valoraras tu?

- Establir mesures per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors del centre, és a dir, tenir un horari d'entrada flexible - Formar la plantilla sobre els aspectes mediambientals relacionats amb l'activitat de l'empresa, és a dir, molts dels treballadors necessiten una formació per poder dedicar- s'hi al que volen treballar. B. Responsabilitat social mediambiental Són una sèrie d'accions i esforços que fan les empreses per tenir cura del medi ambient. 4.3. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) Són objectius globals adoptats per l'ONU que busquen abordar els principals desafiaments econòmics, socials i ambientals del planeta.

Dels objectius que es van acordar (17 en total), n'hi ha quatre que afecten directament l'empresa: 7. Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna L'energia és un recurs clau que determina el desenvolupament econòmic, social i humà. 8. Treball decent i creixement econòmic Tothom té dret a tenir un treball decent i creixement econòmic 9. Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació El desenvolupament i el foment d'indústries amb garanties és important per garantir els nivells d'ocupació que puguin fer front a la reducció de la pobresa. 12.

Garantir modalitats de consum i producció sostenibles Es busca fer un ús més eficient dels recursos naturals disponibles per intentar reduir els aspectes negatius de la producció o els nivells de consumisme. 4.4. Balanç social El balanç social ha de quantificar les dades socials de l'empresa i fer-ne un seguiment i un control per prevenir possibles anomalies. També por incloure detalls relacionats amb l'impacte social i ambiental de l'activitat que porta a terme.

Exemples del que s'inclou al balanç social: - Gestió dels treballadors: El balanç pot incloure detalls sobre les pràctiques d'ocupació de l'empresa - Impacte ambiental: L'informe pot incloure detalls sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle - Contribucions a la comunitat: Pot recollir detalls sobre les iniciatives de les empreses per donar suport a les comunitats locals - Pràctiques d'ètica empresarial: pot incloure detalls sobre com l'empresa fa front a la corrupció, al suborn, i a altres pràctiques comercials deshonestes.

- Cadenes de subministraments sostenibles: pot incloure detalls sobre com l'empresa treballa amb els proveïdors per assegurar-se que compleixen els mateixos estàndards socials i ambientals. TEMA 3: L'ORGANITZACIÓ A L'EMPRESA 1. Les funcions internes de l'empresa Les principals funcions internes o àrees de l'empresa són: àrea comercial, àrea de producció, àrea de finançament i inversió i àrea de recursos humans. 1.1. Àrea comercial: (A qui pot vendre l'empresa?) L'àrea comercial és la que dur a terme totes les activitats necessàries per arribar als béns i serveis produïts als consumidors. Té dues funcions: 1.

Anàlisi del mercat: En aquesta fase se sol investigar al client o a l'entorn mitjançant enquestes, observacions... Per poder arribar a respondre: com està el mercat? 2. Estratègia de màrqueting: Consisteix a adaptar l'estratègia de màrqueting a l'entorn, com?, amb xarxes socials, spam, preus psicològics, ofertes 2x1, propaganda, enviant correus… 1.2. Àrea de producció: (Com fa el producte l'empresa?) L'àrea de producció controla l'aprovisionament de les matèries primeres (important controlar el magatzem) i gestiona la producció de béns i serveis.

Aquesta àrea combina la informació que ha recol·lectat de l'àrea comercial amb els factors productius, i així pot arribar a produir els béns i serveis necessaris. 1.3. Àrea de recursos humans: (Com s'organitza i es gestiona el personal de l'empresa?) Les funcions que té aquesta àrea és seleccionar i contractar persones, en general, organitzar tot el personal. Té dues funcions: 1. Selecció de personal: escollir a les persones adequades per a cada lloc de treball en funció del perfil establert. 2. Gestió de personal: S'encarrega de tot el que està relacionat amb les persones que formen l'empresa. 1.4.

Àrea de finançament i inversió: (Com aconsegueix els diners que necessita l'empresa i a què els destina?) Aquesta àrea selecciona la font de finançament més adequada i decideix quines són les inversions que permetran obtenir un millor rendiment. Molt poca gent comença un negoci i ho paga tot al comptat, la majoria d'elles fan rènting perquè els hi surt molt més a compte. 2. La direcció de l'empresa La direcció és una de les funcions més importants, és la que coordina i és la que engloba tot el procés administratiu. 2.1. Les fases del procés administratiu El procés administratiu és el conjunt de funcions i activitats que efectua la direcció de l'empresa per poder assolir els seus objectius.

Aquest conjunt de funcions es poden classificar en 4 blocs: 1. Planificació 2. Organització 3. Gestió 4. Control I hi pot haver dues fases: - Fase mecànica: és la part teòrica de l'administració i inclou les funcions: planificació i organització - Fase dinàmica: es posa en pràctica tot el que s'ha plantejat i organitzat a la fase mecànica, i inclou les funcions: gestió i control FUNCIONS EXPLICADES: (planificació, organització, gestió i control) 1. PLANIFICACIÓ Definició: consisteix a fixar uns objectius, marcar estratègies per aconseguir-los, definir polítiques de l'empresa i establir criteris de decisió, sempre amb la intenció d'aconseguir les finalitats de l'empresa.

L'empresa haurà de seguir unes fases per poder assolir els objectius: 1. Anàlisi de la situació de partida s'estudia la situació i l'entorn de l'empresa 2. Determinació dels objectius es marquen uns objectius que puguin ser aconseguits i alternatives per poder aconseguir-los. 3. Avaluació de les alternatives i elecció analitzen els punts forts i febles de les alternatives i es tria la que s'adapti millor a les necessitats 4. Formulació de plans es formulen plans que permetin dur a terme l'alternativa triada 5. Pressupost quantificació de plans en termes econòmics 6. Acció Es transmet la decisió als gestors 7. Control Es controlaran les desviacions i si cal, es corregiran 2.

ORGANITZACIÓ És la funció que té com a finalitat dissenyar una estructura on ha de quedar com clar totes les tasques que ha de realitzar cada persona que forma part de l'empresa.

Per fer una bona organització, cal seguir una sèrie de fases: - Punt de partida Tenir clars els objectius, missió i visió - Recursos Analitzar i valorar els recursos que té l'empresa per poder saber si són adequats o en cas contrari fer un reajustament - Distribució de departaments L'empresa es pot dividir en diferents departaments perquè sigui molt més eficaç l'organització - Crear una estructura s'ha de tenir un ordre jeràrquic on s'indiquin les tasques de cada un dels membres de l'empresa - Assignar tasques s'ha de tenir molt clar que pot fer cadascú que forma part de l'empresa. 2.1.

Distribució de departaments És la manera de distribuir l'empresa: - Per funcions: El personal s'organitza segons la seva especialització - Per productes, serveis o dimensions: S'utilitza quan l'empresa fabrica més d'un producte. Ex: ordinador i telefonia = tecnologia - Per zones geogràfiques: Ex: zona nord d'Espanya - Per projectes: són nous departament que s'encarreguen del nou projecte 2.1.1.Comunicació: La comunicació és molt important, és a dir, la manera com es transmet la informació entre els diferents integrants. - Externa/ interna - Formal/informal - Ascendent/descendent/ horitzontal - Oral/escrita 2.2.

Estructura organitzativa - Estructura jeràrquica o lineal - Avantatges: queda claríssim el que has de fer - Inconvenient: pot ser que estiguis desmotivat perquè sempre et diuen el que has de fer. - Estructura funcional o departamental No és tan jerarquica perquè les persones tenen més llibertat però alhora pot crear molta acumulació - Model lineal i d'assessorament (staff) Té un ordre jeràrquic però hi ha un staff que fa coses que no depèn de tu. 2.2.1. Organigrama: És la representació gràfica d'una empresa. Classificació segons la forma: - Vertical: adalt a baix.

En la posició més elevada és la posició de els autoritats i pers ota les subordinades - Radial: es representa en forma de cercle i és molt més visual - Horitzontal: S'organitza d'esquerra (direcció) a dreta (subordinades).

Classificació segons la finalitat: - Organigrames informatius: donen una informació´global de l'empresa - Organigrames d'anàlisi: Apareix l'estructura organitzativa de l'empresa d'una manera detallada Classificació segons l'extensió: - Organigrames generals: Reflecteix tots els departaments de l'empresa - Organigrames detallats: només informen sobre un departament en concret Classificació segons el contingut: - Organigrames estructurals: Només s'hi representen les unitats de l'empresa i les seves relacions - Organigrames de personal:només es representen les persones que formen part de l'empresa (nom i càrrec) - Organigrames funcionals: reflecteix com estan formades cada una de les unitats 3.

GESTIÓ Gestionar consisteix a intentar que les persones que formen part de l'empresa diguin a terme les tasques necessàries per aconseguir els objectius marcats, és a dir, posar en pràctica la part teòrica. Hi ha diversos estils de lideratge: 1. Autoritari: El líder té un estil dominant. El CEO és el que pren les decisions sense consultar-ho amb els seus subordinats i sense donar motius pel qual ha escollit aquesta decisió. 2. Democràtic: El líder pretén ser un més del grup.Les decisions s'han escollit entre tots però ell està present i ha de donar el consentiment. Escolta les propostes de tot els membres i promou la participació de tota la plantilla. 3.

Liberal: El líder té una participació mínima i dóna molta llibertat als subordinats en les decisions. Participa molt poc en les decisions i només dona idees si cal i no intervé si no l'hi demanen especificament. 3.1.

Teories sobre lideratge: (el tipus de lideratge depèn del tipus de persona) - Teories X i Y: - Teoria X: (lideratge autoritari) - Treballen el mínim possible - No volen reponsabilitats - Prefereixen que els manin - No volen canvis i prefereixen mètodes coneguts - Teoria Y: (lideratge democràtic) - El treball els ajuda a realitzar-se - Consideren que treballar els produeix adrenalina - Tenen ambició, creativitat i imaginació - Assumeixen responsabilitats - Teoria Z: (sosté que l'empresa forma part de la vida dels treballadors) - Tots els treballadors són importants a l'empresa - Es reconeixen les seves aportacions - S'estimula la comunicació i el respecte mutu - Es vol millorar la productivitat 4.

CONTROL Consisteix a verificar que tot surti com s'havia planificat, des dels objectius més generals fins als més concrets. Per poder dur a terme un bon control, l'empresa ha de seguir les fases següents: - Marcar estàndards: On vols arribar? - Mesurar dades reals: obtenir els resultats per poder mesurar-los - Comprar resultats amb els estàndards: perquè estic venent menys? - Corregit desviacions: Buscar les mesures oportunes Tècniques de control: - Pressupostos: Què gasto amb què?

(tracta de controlar que la relació numèrica de la planificació coincideixi) - Auditoria interna i operativa: Es fa desde la mateixa empresa, per tant, la auditoria verifica la planificació tenint en compte la rendibilitat dels recursos, la gestió global de l'empresa i formula recomanacions per millorar-la. - Estadística: Tracta d'analitzar dades històriques d'un problema, treure'n conclusions i fer pronòstics. (ex: full de càlcul, excel…) TEMA 4: L'ACTIVITAT COMERCIAL I EL MÀRQUETING 1. A qui vendre el meu producte i com? 1.1.

La segmentació del mercat (saber a qui et dirigeixes) Definició de segmentació de mercat: és el procés de consisteix a dividir i organitzar els possibles consumidors d'un bé o servei en grups homogenis tenint en compte una sèrie de necessitats, característiques, comportaments i actitud que tenen en comú. 1.2. Criteris de segmentació - Criteri demogràfic: edat, sexe, tipus de família… - Criteri geogràfic: divideix el mercat segons la localització. (habitants d'una ciutat, una comunitat autònoma, un país, un continent… ) - Criteri psicològic: es refereix al estil de vida (aficions, interessos, valors… ) 1.3. Veta de mercat és una segmentació molt petita i concreta.

- Avantatges: t'assegura clients - Inconvenients: al ser molt concreta pot ser que no arribis a una altres consumidors 1.4. Tipus de segmentació Depén de producte que facis utilitzarás diferents tipus d'estrategia/segmentació - Indiferenciada: Fas el producte en general, no diferències (coca-cola, la pots trobar a tots els mercats possibles) - Diferenciada: no vens a tot arreu el mateix (ex: inditex) - Concentrada: interesa que sigui un producte molt concret (menjar vegetarià, sense gluten… ) - Personalitzada: l'empresa s'adapta al cada usuari en particular 1.5. Canals per connectar amb el client Els canals són els mitjans que connecten l'empresa amb els clients.

S'utilitzen per transmetre la proposta de valor. Es poden classificar segons la funció o la pertinença: 1. Funció: - Canal de Comunicació: Tenen l'objectiu d'informar el client, generar interès per al producte i oferir serveis d'atenció al client i de postvenda: pàgina web, xarxes socials, anuncis televisió - Canal de Distribució: són els que fan servir per fer arribar els productes al client: botiga física o botiga en línia - Canal de Venda: tenen l'objectiu d'augmentar les vendes a curt termini: fires, promocions… 2.

Pertinença: - Canal directes: es crea un contacte propi entre empresa i client: venedors - Canals indirectes: s'utilitza un intermediari per contactar amb el client: supermercat 1.6. Com interactuar amb el client? - Botiga física per poder interactuar amb els clients i resoldre dubtes - Pàgina web on permet poder comprar productes i mostrar les seves característiques - Xarxes socials que permeten estar al dia de les novetats que es publiquen. 2. Com podem empatitzar més amb els clients? El client ha d'estar al centre. El client té molt poder i nosaltres necessitem empatitzar amb els clients, és a dir, ens hem de posar a la pell dels altres.

Com més sapiguem que vol el client més personalitzat serà la campanya. Apel·lar els sentiments amb els enunciats. Què hem de saber dels clients? - Activitats del client - Frustracions del client - Satisfaccions del client 2.1. Com obtenim informació dels clients? La informació s'obté: preguntant i observant. A. Enquesta – Definició: és una tècnica que es du a terme mitjançant l'aplicació d'un qüestionari a una mostra de persones que és representativa de la població. – Objectiu: esbrinar què necessiten els consumidors i amb quins problemes es troben er aconseguir-ho.

Es poden classificar en funció del canal utilitzat: - Enquesta personal: Permet observar reaccions davant de determinades preguntes. - Enquesta telefònica: es fa mitjançant una conversa telefònica. - Enquesta en línia: S'envia el qüestionari per internet mitjançant un enllaç. L'objectiu de l'enquesta: - Enquesta de satisfacció del client: S'utilitza per saber el nivell de conformitat del client - Enquesta de coneixement de marca: s'utilitza per saber si els enquestats reconeixen la marca i a què l'associen. - Enquesta de generació de clients potencials: Quan obrim pàgines web que ens interessen se'ns apareix aquests qüestionaris.

- Enquesta d'inspecció de publicitat: valora l'efectivitat de la publicitat B. L'observació Amb l'observació en principi no hi ha interacció amb els clients. L'observació té l'avantatge que la persona analitzada es comporta amb total llibertat. C. Investigació experimental Sorgeix quan es vol saber per què un cert producte no es ven? I es modifica l'envàs sense canviar el preu, el contingut, la composició… 3. El màrqueting – Definició: és qualsevol activitat o pràctica rellevant que té com a objectiu la creació, la comunicació o l'intercanvi d'una proposta de valor. 3.1.

La proposta de valor – Definició: és l'element que diferencia una empresa de la competència i que és valorat pels usuaris com un avantatge. – Exemples: confiança, comoditat, preu, estètica, reconeixement, prestigi, valors ètics, emoció, novetat. 3.1. Màrqueting digital (4P) - Personalització - Participació - Persona- Persona - Predicció 4. Estratègies de màrqueting 4.1. Estratègia funcional/ màrqueting mix Es coneix com les 4P del màrqueting: producte, preu, distribució o promoció. A. Producte El producte és qualsevol bé o servei que ven l'empresa. Els productes tenen un cicle de vida que dura més o menys temps en funció de l'èxit que mostra el producte al mercat.

Fase del cicle de venda d'un producte: - Etapa d'introducció: l'empresa ha de donar a conèixer el nou producte. En aquesta fase les vendes són reduïdes i l'empresa acostuma a tenir pèrdues. - Etapa de creixement: el producte comença a ser conegut i les vendes creixen. L'empresa ha de buscar la manera que els clients puguin recomanar el producte a altres clients. - Etapa de maduresa: Ara ja és impossible aconseguir nous clients. El més important d'aquesta etapa és que s'han d'aplicar estratègies de fidelització de clients. - Etapa de declivi: Les vendes disminueixen perquè el producte ha perdut interès o perquè apareixen altres productes més atractius per als consumidors.

En aquest moment l'empresa decideix si canvia el producte per atreure nous clients i millorar la seva imatge o deixa que el producte desaparegui i es dedica a fer un de nou. Estratègies de la fase del cicle del producte: - Fase introducció i creixement: - Preus descremats: consisteix a posar un preu molt alt amb el llançament del producte i després anar-lo abaixant en la fase de creixement per atreure consumidors. Ex: Apple - Preus de penetració: començar amb un preu baix per aconseguir clients i després a poc a poc quan la marca comença a ser coneguda augmentar els preus en la fase de creixement. - Fase de maduració: En aquesta fase els preus es mantenen estables.

Es poden aplicar descomptes als clients habituals amb la intenció de fidelitzar-los. - Fase de declivi: Quan les vendes disminueixen, les empreses apliquen una rebaixa de preus per poder arribar als clients i que tornin a comprar. Exemple: Stocks, liquidacions. B. Preu El preu és la variable que influeix directament en els ingressos, per tant, en els beneficis finals de l'empresa. El preu és el que paga el client per al producte. –Marca: és el nom o identificador comercial dels productes que ofereix una empresa. Permet que els clients els reconeguin i els diferenciïn de la competència.

–Posicionament de marca: és la imatge que l'empresa vol transmetre en la ment de consumidors i consumidores, que associen la marca amb un estil i uns valors concrets que la diferencies de la imatge dels seus competidors. – Estratègies de marca: - Marca única: L'empresa assigna la mateixa marca a tots els seus productes. Moltes vegades el nom de la marca coincideix amb el nom de l'empresa. Ex: Microsoft… - Marca múltiple: L'empresa assigna marques diferents als seus productes. Ex: Coca-cola produeix Fanta, Aquarius… - Marca de distribuïdor/ blanca: hi ha molts productes que no porten marca del fabricant sinó del distribuïdor.

Ex: Productes hacendado (mercadona) - Marca negra: Productes que una empresa comercialitza amb la seva marca, però que han estat produits per terceres empreses que no s'identifiquen clarament. - Aliances de marques: Hi ha empreses que s'associen per a la fabricació i comercialització d'un producte determinat. – Estratègies: - Estratègia de preus baixos (low cost): consisteix a posar els preus més baixos que els de la competència. El fet de posar els preus baixos pot arribar a més segments de mercat perquè hi ha molta gent que valora el preu abans que altres característiques del producte. - Estratègia de preus mitjans: Consisteix a posar un preu semblant al de la competència.

(no s'utilitza tant) - Estratègia de preus alts o de prestigi: L'empresa posiciona la seva marca com a especial, de més qualitat. Es dirigeix a un segment de mercat reduït que no li importa pagar més. Altres estratègies de preus: - Estratègia de preus dinàmics: són preus flexibles que varien en funció de la demanda existent en el mercat en aquell moment. Ex: bitllets d'avió - Estratègia de preu de paquets de productes: Consisteix a vendre un conjunt de productes a un preu inferior que els productes per separat. - Estratègia de preus estacionals: consisteix a rebaixar el preu de l'època de l'any en què la demanda baixa, amb intenció d'atreure consumidors.

Ex: hotels - Estratègia de descompte per quantitat: Ex: 1 paquet de 2kg costa menys que 2 paquets d'1 kg. - Estratègia de preus psicològics: tracta d'utilitzar valors que poden semblar significativament menors, tot i que no ho són. Ex: 4,99/9,95. C. Distribució Definició: és el conjunt de persones i organitzacions per mitjà de les quals l'empresa fa arribar el producte des del punt de producció fins als consumidors finals. Es pot distingir entre: - Canal directe: El fabricant ven directament al consumidor final. L'empresa té tot el control total de la distribució del producte i hi ha un contacte directe entre productor i consumidor.

Ex: cooperatives (pagesos que recullen olives i fan oli i tenen contacte directe amb el client). - Canal indirecte: (intermediaris) - canal curt: hi ha un únic intermediari entre l'empresa i el client. Ex: supermercat - canal llarg: hi ha com a mínim dos intermediaris. Hi ha com a mínim un majorista, el detallista i el consumidor final. - majorista: ven a un supermercat - detallista: el detallista fa la venda amb detall i li compra al majorista Estratègies de distribució: - Estratègia intensiva: l'objectiu és arribar a un màxim de nombre de llocs i consumidors. Ex: refrescos, detergents…

- Estratègia selectiva: Es trien una sèrie de punts de venda per oferir el producte en funció de l'estratègia de posicionament de la marca. Ex: productes electrònics - Estratègia exclusiva: l'empresa tria molt pocs establiments o un de sol per vendre el producte. És adequada per a marques de luxe a les quals només pot arribar a un producte en concret. Ex: Rolex, Louis Vuitton… D. Promoció Estratègies de promoció: - Publicitat: Anuncis que apareixen a la televisió o abans de veure un vídeo de youtube… - Promocions del producte o promoció de vendes: Les empreses ho utilitzen per aconseguir augmentar les vendes en poc temps.

Ex: 2x1 - Venda personal: Un venedor assessora a cada client de manera individualitzada per oferir-li solucions que necessita en el moment. Ex: thermomix/ producte que només es pot comprar de manera personal: medicaments. - Relacions públiques: S'aconsegueix que una marca nova comenci a ser reconeguda pel públic. Ex: ibai llanos amb les campanades - Fires i exposicions: La fira és un esdeveniment obert per a tothom que hi exposa els seus productes. En aquestes es poden establir contactes i fer negoci. Ex: fira del bebé, dels cotxes… 4.2.

El neuromàrqueting Definició: és el conjunt d'estratègies que apliquen les empreses per aconseguir despertar emocions, instints, percepcions…que afavoreixen la decisió de compra en els consumidors i consumidores. El neuromàrqueting apel·la el subconscient de la persona. Molta informació la processem sense ser-hi conscients. Tipus (3): - Neuromàrqueting visual: els impactes visuals són els que arriben més ràpid al cervell. utilitzen els colors, les dimensions, el relleu, la forma o la imatge. - Neuromàrqueting auditiu: Fa servir el so (música, volum ambiental, timbre de veu d'un narrador…) en funció del públic que vol atraure.

- Neuromàrqueting cinestèsic: Fa servir textures, aromes o sabors diferents per atreure el client a través del tacte, olfacte, o el gust. Ex: la botiga de gelats amb l'olor que fa atrau als clients a comprar gelats. Eye tracking: són els llocs en què la vista s'atura durant més temps i es necessita una camera per utilitzar aquesta estratègia. EMPRESA TEMA 5: COM PRODUIRÉ I AMB QUI? FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ 1. La funció de producció 1.1. Factors de producció Els factors de producció són els recursos que té i que utilitza una empresa per produir béns i serveis.

FACTORS CONCEPTE QUANTIFICACIÓ COST Capital (K) (Si tens més màquines i treballadors podrás produir més) Són el conjunt de béns que han creat els éssers humans i que s'utilitzen per crear Ex: màquines, ordinadors, eines… La quantitat es pot mesurar en unitats físiques, de massa o en volum utilitzat El preu del cost dels diners. Terra (T) El formen tot el conjunt de recursos d'origen natural. Ex: aigua, minerals, fusta, el terreny de conreu… La quantitat es pot mesurar en àrea de terreny, massa de mineral, volum de combustible… El lloguer de la terra per unitat d'àrea, el manteniment del factor, el preu de la unitat de massa o de volum de l'element concret.

Treball (L) És l'esforç físic o intel·lectual de les persones que treballen a l'empresa Es pot quantificar en hores de treball o en nombre de persones treballadores. Salari dels treballadors Emprenedoria i innovació (A) Pensen, investiguen i creen. Quantitat de projectes fets, les innovacions aplicades. El cost de les persones investigadores. 1.2. Combinació de factors. Productivitat i eficiència A. Productivitat d'un factor de producció i productivitat total 1. Productivitat del treball (PL): PL= Quantitat total de producte (4 samarretes) nombre d'unitat de treball utilitzades 2.

Productivitat de la maquinària (PK): PK= Quantitat total de producte (unitats físiques) Nombre d'unitats de màquines utilitzades 3. Productivitat total o global de l'empresa (Pglobal): Pglobal = Valor de la producció total (nombre d'unitats a tants diners) Cost total de tots els factors utilitzats 4. Taxa de variació de la productivitat entre dos períodes: (posar el resultat en %) % variació= P global període 2 - P global període 1 P global període 1 x 100 B. Eficiència de la producció Amb eficiència ens referim a quina pot fer a mateixa feina amb menys cost. Eficàcia i eficiència: - Eficàcia l'objectiu proposat s'assoleix - Eficiència s'assoleix l'objectiu amb el mínim cost 1.3.

Factors de producció segons l'horitzó temporal - Curt termini: (no ho pots canviar tot a curt termini) - factors de producció fixos: la quantitat no es pot incrementar a curt termini - factors de producció variables: la quantitat es pot modificar amb una rapidesa relativa segons les necessitats de producció - Llarg termini: Tots els factors de producció són variables i es poden augmentar o disminuir en funció de la producció EXEMPLES: - Factors fixos: local, instal·lacions, màquines - Factors de producció variables: el consum d'energia o la mà d'obra temporal 2. Com elaboraré el meu producte?

El procés de producció El procés de producció és el conjunt d'activitat i procediments que ha de seguir una empresa per elaborar i distribuir béns i serveis. Etapes del procés de producció: 1. Aprovisionament: Consisteix en l'adquisició de la matèria primera i materials o serveis bàsics necessaris per poder elaborar el bé o servei. El més important és saber seleccionar els proveïdors que ofereixin les millors condicions (preu, condicions de pagament, qualitat de material…) 2. Producció: Implica la transformació de les matèries primeres. És important establir els estàndards de qualitat i comprovar que es compleixen en les diferents etapes de producció. 3.

Adaptació del producte al client: Important establir criteris d'emmagatzemament, preparació de lots, transport… tot això està relacionat amb la logística. Les empreses que ofereixen un servei han de plantejar la diferenciació d'aquest servei en funció del tipus de client. 2.1. Tipus de processos productius: Es poden classificar segons: 1. Destinació del producte: a. per al mercat b. per encàrrec 2. Grau d'individualització del producte: a. en massa: gran quantitat de producte b. artesanal: es fabriquen petites quantitats de producte c. lots o fabricació discontínua: es fabriquen pocs models, però de diversos productes 3. Continuïtat temporal de la producció: a.

continu: sense interrupció en el temps b. intermitent: quan no hi ha interrupcions de problemes tècnics ni de costos 4. Intensitat del factor humà: a. manual: mà d'obra per a la producció b. mecanització: eines que ajuden al factor humà c. automatitzat: màquines que fan la tasca de manera mecànica i repetitiva i la intervenció humana es mínima. 5. Quantitat de productes: a. simple: s'obté un únic producte b. múltiple: s'obtenen diversos productes en el mateix procés. 2.2. Qualitat en el procés productiu 2.2.1. Per què és important apostar per la qualitat? - Raons econòmiques: qualitat del producte. En el cas que el client detecti…