Apunts d’Organització i Gestió d’Empreses

I 6 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

bloc 1 1.1 Concepte d'economia L'economia és la ciència que estudia la manera de satisfer les necessitats humanes (que són il·limitades) gestionant l'escassetat de recursos. Els factors de producció - Recursos naturals: Matèries primeres que formen un producte i que s'obtenen de la natura (farina, sal, energia… per fer pa). - Treball: Mà d'obra necessària per desenvolupar l'activitat productiva. - Capital: Béns d'inversió necessaris per produir maquinària (forn), instal·lacions i edificis (el local) o recursos financers. - Tecnologia: Manera concreta de combinar els factors de producció en forma de procediments productius (es pot fer pa de manera industrial, artesanal o casolana).

- Organització empresarial: Direcció dels procediments i gestió dels recursos productius (la producció del pa implica que els processos i les etapes de producció estiguin organitzats). Els agents econòmics - Famílies: - Ofereixen factors de producció a les empreses (treball, capital, recursos naturals). - Reben: Remuneracions pels factors de producció (sous, interessos…), béns i serveis de les empreses i del sector públic i subvencions i transferències del sector públic - Paguen: Impostos al sector públic i béns i serveis a les empreses.

- Empreses / sector privat: - Ofereixen béns i serveis a les famílies i al sector públic - Reben: Factors de producció de les famílies i subvencions i transferències del sector públic. - Paguen: Remuneració pels factors de producció a les famílies i impostos al sector públic. - Estat / sector públic: - Reuneix diners mitjançant impostos de famílies i empreses - Proporciona: Béns i serveis públics (educació, sanitat, infraestructures…) i subvencions i transferències a famílies i empreses. 1.2 Habilitats que demana el mercat de treball - Creativitat, enginy, visió i innovació: Per emprendre, cal tenir una idea i, si és possible, un projecte nou que no existeixi.

S'ha de tenir aptitud innovadora i s'han de buscar oportunitats. - Responsabilitat: Cal prendre's seriosament el negoci i assumir de manera responsable els riscos i compromisos adquirits. - Passió i motivació: Les persones emprenedores han d'estar motivades, creure en el seu negoci i dedicar-s'hi plenament. - Lideratge i confiança en elles mateixes. - Perseverança: S'ha de tenir clar que els èxits no arribaran de seguida i que, segurament, s'hauran d'esquivar molts obstacles. Nòmades del coneixement (knowmads) Els knowmads són persones qualificades generadores i gestores de del coneixement i amb gran habilitat de moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics.

- Adaptables - Independents - Creatives - Digitals - Autodidactes - Resilients (superació personal, no es rendeixen) Consideració del paper de la dona emprenedora - Dificultats: - Falta de referents - Estereotips de gènere - Conciliació de la vida professional i la familiar - Discriminació de gènere - Més difícil aconseguir accés a finançament - La bretxa salarial (diferencia salarial): És un altre factor objectiu que mostra les desigualtats entre homes i dones en la societat actual La teoria del sostre de vidre G.Bryant 1984 Descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment l'accés a càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i estar en igualtat de condicions de formació i experiència laboral que els homes.

1.3 Actuacions que duen a terme les empreses quant a Responsabilitat Social Corporativa - Elaborar codis de conducta interns. - Establir mesures per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors del centre. - Formar la plantilla sobre els aspectes mediambientals relacionats amb l'activitat de l'empresa. El codi de conducta intern Normativa pública dins de l'empresa on es determina drets i deures (que s'espera) dels treballadors. El balanç social Document que quantifica les dades socials de l'empresa i fa un seguiment i un control per prevenir possibles anomalies. També pot incloure detalls relacionats amb l'impacte social i ambiental de l'activitat que porta a terme.

- Pot incloure: - Gestió de treballadors - Impacte ambiental - Pràctiques d'ètica empresarial - Cadenes de subministrament sostenibles - Cultura de l'empresa: Sistema de valors culturals i socials de l'empresa (salut, seguretat, justícia social, poder, autorealització…) ODS - 7 Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna: L'energia és un recurs clau que determina el desenvolupament econòmic, social i humà.

Els grans reptes d'aquest objectiu són permetre l'accés a l'energia en zones menys desenvolupades, invertir en projectes que investiguin i treballin en les energies renovables i millorar considerablement l'eficiència energètica per reduir el consum i, per tant, les emissions contaminants. - 9 Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació: El desenvolupament i el foment d'indústries amb garanties és vital per garantir els nivells d'ocupació que puguin fer front a la reducciṕ de la pobresa.

Els deures que es marquen són garantir que les infraestructures s'adaptin a les necessitats de les comunitats locals, intentar aconseguir una industrialització sostenible que no perjudiqui el planeta i promoure la col·laboració internacional en innovació i tecnologia.

- 12 Garantir modalitats de consum i producció sostenibles: Es busca fer un ús més eficient dels recursos naturals disponibles per intentar reduir els aspectes negatius de la producció o els nivells de consumisme, Se centra en cinc aspectes: promoure l'eficiència en l'ús de recursos naturals, reduir la quantitat de residus que es generen en els processos de producció i en el consum, fomentar els productes amb menys impacte mediambiental, incidir en l'educació per mirar d'inculcar la importància de la sostenibilitat en la societat i insistir en la cooperació entre països per desenvolupar polítiques globals beneficioses per al medi ambient.

1.4 Sector d'activitat - Primari: Explotació de recursos naturals (agricultura, ramaderia, pesca, mineria, etc.). - Secundari: Activitats transformadores o industrials (manufactures). - Terciari: Activitats comercials i de serveis. - Quaternari: Activitats de recerca, desenvolupament i innovació de noves tecnologies. Àmbit geogràfic - Locals: Porten a terme la seva activitat en una localitat específica. - Regionals: Porten a terme la seva activitat en diverses localitats o en una regió. - Nacionals: Porten a terme la seva activitat en un sol país. - Internacionals: Opera en tot el món però tenen sucursal (plantilla, treballadors) un únic país.

- Multinacionals: Operen en tot el món i tenen filials/sucursals en diversos països Dimensió Nombre de treballadors Facturació anual / xifra de negocis Actius totals / patrimoni Microempreses 0-9 2 milions d'euros 2 milions d'euros Petites 10-49 10 milions d'euros 10 milions d'euros Mitjanes 50-249 50 milions d'euros 43 milions d'euros Grans >250 > 50 milions d'euros > 43 milions d'euros - Per ser considerada d'una dimensió has de cumplir 2 dels tres requisits - PIME: S'utilitza quan parlem de petites i mitjanes empreses (les agrupen) Propietat del capital - Privades: Són propietat de persones particulars - Públiques: Són propietat de l'Estat - Mixtes: Són propietat de l'Estat i persones particulars.

Solen ser empreses que requereixen una gran inversió que l'Estat no pot permetre's i col·labora amb privades per finançar-se. 1.5 L'empresari/ària individual / Autònoms - Persona física que porta a terme una activitat comercial, industrial o professional en nom propi i per mitjà d'una empresa. - Nom de l'empresa = Titular - Forma d'empresa que implica menys gestions per construir-se La Societat de Responsabilitat Limitada - És el tipus de societat més comú a Espanya. - Protegeix el patrimoni personal dels socis, limitant la responsabilitat al capital aportat. - Capital social: - Dividit en participacions iguals i indivisibles. - Aportacions de tots els socis.

- Només un soci és necessari (en aquest cas: Societat Limitada Unipersonal – SLU). - Capital mínim: 1 euro. - Adequada per: Petites i mitjanes empreses amb pocs socis. Socis amb voluntat de permanència. - Transmissió de participacions: Limitada; els socis tenen preferència davant tercers. - Tributació: Impost sobre societats. La Societat Anònima - És una societat mercantil capitalista amb capital social dividit en accions alíquotes de lliure transmissió. - Adequada per: grans empreses, ja que la normativa és més complexa i s'adapta a projectes de gran envergadura. - Soci fundador: només cal una persona per crear-la.

(SAU) - Capital mínim: 60.000€, 25% ha d'estar subscrit i parcialment desemborsat (mínim 25%) en el moment de la inscripció. La resta s'ha d'aportar en un termini màxim de 5 anys. - Responsabilitat dels socis: limitada al capital aportat i solidària. - Tributació: Impost sobre societats. La Societat Laboral - És una societat mercantil especial on els treballadors són els principals propietaris. - Els treballadors presten serveis de manera personal i indefinida i alhora són socis. - Adequada per: empreses on els treballadors volen controlar l'empresa i ser socis. - Socis mínims: 3 - Almenys 2 han de ser treballadors amb contracte indefinit.

- Els treballadors no poden superar el 25% del total de socis. - Capital mínim: SLL (participacions): 1 €, SAL (accions): 60.000 € - Responsabilitat dels socis: limitada al capital aportat. - Tributació: Impost sobre societats. La Societat Cooperativa - És una societat mercantil especial formada per persones que s'associen lliurement per satisfer necessitats econòmiques i socials pròpies. - Adhesió: Voluntària i lliure, tant per entrar com per sortir. - Objectiu: Satisfer les necessitats dels socis, no el lucre econòmic. - Excedents: Els beneficis es diuen "excedents" i es reparteixen entre els socis, d'acord amb la seva participació, seguint principis democràtics.

- Número mínim de socis: 3 persones físiques (hi poden haver també persones jurídiques en segon grau). - Capital social: Variable segons els estatuts de la cooperativa. - Votacions: Cada soci té un vot, independentment del capital aportat. - Fiscalitat: Impost sobre societats, amb certs avantatges fiscals. 1.6 Localització Decidir la ubicació o el lloc geogràfic més adequats perquè l'empresa desenvolupi la seva activitat i assoleixi els objectius marcats. És un dels factors més importants, ja que li permetrà tenir avantatge competitiu.

Factors determinants en la localització empresarial - Accés als factors de producció: - Aprovisionaments i subministraments: Tenir a prop les matèries primeres redueix costos de transport i facilita l'accés a serveis bàsics com electricitat, aigua o telecomunicacions. - Treball: La presència d'un mercat laboral permet trobar mà d'obra, i els territoris amb costos laborals més baixos atrauen més inversió. - Capital: Les bones relacions amb bancs i administracions faciliten obtenir finançament, amb condicions que poden variar segons l'entitat o mitjançant ajudes públiques. - Costos de la instal·lació: Els costos associats a la instal·lació de l'empresa poden variar molt segons la zona.

Això inclou tant el preu del sòl i els edificis com els salaris o impostos locals. També és important plantejar si l'empresa vol crèixer o si no perquè si ho fa, necessita ubicar-se un una zona que li permeti dur a terme aquest creixement. - Característiques de l'entorn: Les regions en creixements més favorables a la captació d'empreses que les que están en una fase de decreixement. - Infraestructures de transports i comunicacions: L'accés fàcil al transport i a les comunicacions per Internet és clau. Com millors siguin les infraestructures i més a prop s'hi instal·li l'empresa, més podrà reduir costos. Per això, els territoris amb bones infraestructures atreuen moltes empreses.

- Legislació: Cal tenir en compte el marc normatiu en diferents àmbits: el fiscal (impostos), el mercantil (normes que regulen les empreses i l'activitat econòmica), el mediambiental (restriccions per protegir l'entorn) i el social (normes laborals). També són importants les facilitats per crear empreses (ajuts i subvencions). - Desenvolupament econòmic de la zona: Les àrees desenvolupades econòmicament permeten aprofitar oportunitats de negoci o desenvolupar més els recursos i potencial de l'empresa. - Mercat i competència: Si hi ha molts consumidors interessats en els productes o serveis, cal fer un estudi de mercat.

Les zones on hi ha massa empreses (mercat saturat) no són bones per obrir-ne una de nova, perquè serà difícil que el negoci tingui èxit. Dimensió La dimensió de l'empresa és la seva capacitat de produir, que depèn de factors com la tecnologia, el nombre de treballadors i el mercat on treballa. És decidir quina capacitat productiva és la més adequada per aconseguir els objectius de l'empresa. Estratègies de creixement empresarial - Creixement intern: - Especialització: L'empresa intenta vendre més fent que els seus productes siguin més atractius, entrant en nous mercats o aprofitant alguna característica especial.

Es centra en un tipus concret de producte o servei, enforteix la seva posició al mercat i es diferencia dels competidors. - Diversificació: L'empresa decideix augmentar la varietat de productes que ofereix a partir del producte o servei original. - Matriu d'Ansoff : matriu per plantejar com créixer internament.

Penetració del mercat: Mateix mercat amb mateix producte (versions millorades) Desenvolupament del mercat: Nou mercat amb el producte actual Desenvolupament del producte: Nou producte per el mateix mercat Diversificació: Nou producte per nou mercat - Creixement extern: - Estratègia de concentració: Fusió: Quan dues o més empreses s'uneixen, creen una nova empresa que combina les característiques de les originals. Això permet augmentar la quota de mercat, la producció i el poder. De vegades cal la intervenció de la llei, perquè podria aparèixer un monopoli que afecti negativament al mercat. Absorció: Una empresa més potent adquireix una altra amb menor capacitat i problemes econòmics.

Aquesta adquisició permet a l'empresa compradora conservar la clientela de l'altra, però també implica assumir els seus deutes. Participació: Participar en una empresa s'entén com a adquirir un percentatge de l'altre empresa. Quan una persona té accions en una empresa: dret a votar, a informació i a condicionar decisions de l'empresa al teu favor. Hòlding: Un holding és una empresa que no produeix res, sinó que té accions o participacions d'altres empreses (normalment de sectors similars) per influir en elles i formar un grup d'empreses.

- Estratègia de cooperació o col·laboració (joint venture): Diverses empreses acorden col·laborar i compartir recursos o informació per aconseguir objectius comuns. Aquests acords poden ser a llarg termini, com la compra conjunta de matèries primeres per obtenir preus més competitius gràcies al volum, o a curt termini, com el llançament conjunt de campanyes de venda per oferir més prestacions amb menys cost per al client. 1.7 Macroentorn o entorn genèric Es compon de factors externs que l'empresa no pot controlar com ara: - Polítics: Els procediments i les decisions que prenen els governs i que poden afectar a l'empresa positivament o negativament.

- Econòmics: Engloba la situació general de l'economia. Inclou indicadors macroeconòmics, com ara la inflació, els tipus d'interès i el nivell de desenvolupament del país, entre altres elements. - Socioculturals: Elements com l'estil de vida de la població, els costums i les tradicions, el nivell educatiu o els hàbits de consum. - Tecnològics: inclouen les innovacions i els avenços tecnològics que poden influir en l'activitat d'una empresa. - Ecolòlgics: Aspectes mediambientals que poden veure's afectats per l'activitat d'una empresa: els nivells de contaminació, les pràctiques sostenibles, el canvi climàtic…

- Legals: La localització d'una empresa comporta una sèrie de lleis i normatives a les quals s'ha de cenyir per desenvolupar l'activitat Les persones emprenedores també disposen d'una eina d'anàlisi per estudiar l'entorn macroeconòmic de l'empresa, coneguda com PESTEL, basada en les inicials dels factors del macroentorn. La seva funció és determinar si l'entorn general és favorable per al desenvolupament de l'activitat. Per fer-ho, es prepara una plantilla amb les variables macroeconòmiques que poden afectar l'empresa, per analitzar-les de manera clara i esquemàtica.

Microentorn o entorn específic El microentorn comprèn els factors que influeixen de manera directa en el negoci i sobre els quals l'empresa pot tenir cert control. Una eina d'anàlisi per comprendre i avaluar aquests factors és les cinc forces de Porter. Aquesta eina inclou els següents aspectes: 1. Poder de negociació dels clients: Es refereix a la capacitat dels clients per imposar condicions en variables clau de l'operació compravenda, com el preu, la qualitat dels productes, els terminis de lliurament i la forma o els terminis de pagament. 2.

Poder de negociació dels proveïdors: Els proveïdors poden influir en les condicions de compravenda, incloent preu, qualitat, terminis i forma de lliurament o pagament. Tenen més poder quan disposen d'una organització rellevant dins del sector, recursos importants i poden condicionar les condicions de preu i les dimensions de les comandes. 3. Amenaces de nous competidors: Una indústria és menys atractiva si les barreres d'entrada i sortida són baixes. L'entrada de nous competidors que puguin oferir els mateixos productes pot reduir la quota de mercat i augmentar la competència. 4.

Amenaces de productes substitutius: L'existència de productes alternatius fa que les empreses competeixin no només amb rivals directes, sinó també amb sectors diferents. Un mercat és menys atractiu si aquests productes substitutius són tecnològicament més avançats o més barats. 5. Rivalitat entre competidors: Aquest factor és el resultat dels quatre anteriors i proporciona informació clau per crear una estratègia de posicionament. Factors com el nombre i la diversitat de competidors, les barreres de mobilitat i sortida, el ritme de creixement de la indústria i la diferenciació del producte afecten la intensitat de la rivalitat. bloc 2 2.1.

Àrea de producció: L'àrea de producció combina els factors productius i, mitjançant diferents tècniques s'obtenen béns i serveis. - Aprovisionament de matèries primeres: Selecciona i adquireix el conjunt de materials que necessita per a la producció. - Gestió de la producció: Du a terme el conjunt de processos necessaris per obtenir els béns o serveis. Àrea comercial: La seva funció és dur a terme totes les activitats necessàries per fer arribar els béns i serveis produïts als consumidors. Té dues funcions principals: - Anàlisi del mercat: Fa estudis de mercat per detectar canvis en les preferències dels consumidors i en l'entorn.

- Estratègia de màrqueting: S'encarrega d'establir la millor estratègia per incrementar les vendes del producte i satisfer les necessitats del consumidor. Àrea finançament i inversió: Utilitzar l'excedent (benefici) de l'empresa per obtenir un rendiment (ingrés extra) - Selecciona la font financera més adequada - Decideix quines són les inversions que permetran obtenir un millor rendiment Àrea de recursos humans: - Selecció de personal: Selecciona les persones més adequades per a cada lloc de treball en funció del perfil establert.

- Gestió de personal: S'encarrega de tot el que està relacionat amb les persones que formen l'empresa (contractació, formació, motivació, pagament de salaris, permisos…) 2.2. Funcions del procés de direcció: - Planificació: Finalitats, objectius, estratègies, polítiques, procediments, regles, pressuposts. - Organització: Divisió del treball, jerarquització i departamentalització, descripció de funcions. - Gestió/direcció: Presa de decisions, comunicació, lideratge, facilitació del treball, supervisió.

- Control: Establiment d'estàndards, mesurament, correcció Estructura organitzativa: - Lineal o jeràrquica: Tots els integrants de la plantilla depenen d'un cap superior, aquest dona les ordres i marca les directrius. Cada persona està sota una direcció superior. - Funcional o departamental: Es caracteritza perquè hi ha especialistes que es dediquen a una tasca concreta dins l'empresa. Els treballadors poden rebre ordres de diversos caps del mateix departament, i l'ordre jeràrquic no és tan marcat. - Model lineal i d'assessorament (staff): Intenta solucionar els problemes dels models anteriors.

Té una estructura jeràrquica central amb departaments d'assessorament que ajuden i orienten, però sense autoritat dins l'organització. Organigrama: És la representació gràfica de l'estructura empresarial d'una manera sintètica i simplificada i dona a conèixer les característiques principals de l'estructura esmentada. - Classificació segons la forma: 1. Vertical: Pretén destacar la jerarquia de directius: posicions amb més autoritat estan situades als llocs més elevats i per sota les subordinades. 2. Horitzontal: Les unitats de direcció es presenten a l'esquerra i les unitats subordinades a la dreta. L'objectiu és destacar la importància de les funcions sobre la jerarquia de comandament. 3.

Radial: Volen crear un impacte visual per destacar els nivells més alts de direcció (menys habitual que els anteriors) - Classificació segons la finalitat: 1. Informatius: donen informació global de l'empresa (només apareixen les grans entitats) 2. D'anàlisis: Hi apareixen la totalitat de l'estructura organitzativa d'una empresa de manera detallada - Classificació segons l'extensió: 1. Generals: reflecteixen l'estructura general de l'empresa, tots els departaments que hi ha 2. Detallats: Informen sobre l'organització d'un departament concret de l'empresa - Classificació segons el contingut: 1. Estructurals: Només s'hi presenten les unitats que formen l'empresa I les seves relacions 2.

De personal: Només s'hi presenten les persones (nom i càrrec) que ocupen les diferents unitats 3. Funcionals: Reflecteixen com està formada cada una de les unitats Estils de lideratge empresarial: - Autoritari: - Estil dominant per part del líder. - La persona que exerceix aquest paper sol prendre decisions sense necessitat de consultar amb els seus subordinats i sense haver de justificar-les. - Sol exigir que l'obeeixin i supervisa directament la plantilla. - Democràtic: - La persona que lidera pretén ser un membre més del grup o de l'equip. - Les decisions se solen prendre col·lectivament, però sota la seva supervisió, guia i consentiment.

- Escolta tots els membres de l'empresa, sol ser accessible i promou la participació de tota la plantilla - Liberal: - Es basa en una participació mínima del líder, que dona llibertat al personal subordinat en les decisions, siguin individuals o col·lectives. - Participa poc en les decisions: només dona idees del que cal fer i no intervé si no l'hi demanen específicament Teories sobre el lideratge de Douglas McGregor (estudien el comportament del personal directiu) - Teoria X Lideratge autoritari: - Tenen adversió al treball, el consideren un mal que s'ha de suportar treballen el mínim possible. - No tenen ambició i, per tant, no volen responsabilitats. - Prefereixen que els manin.

- No volen canvis i prefereixen mètodes coneguts. - Teoria Y Lideratge democràtic: - El treball els estimula i els ajuda a realitzar-se. - Consideren que l'energia que desprenen amb el treball és semblant a la que es desprèn amb l'esport o amb el joc. - Tenen ambició, imaginació i creativitat. - Assumeixen responsabilitats. 2.3. Les funcions del departament de recursos humans: 1. Organització i planificació del personal: organitzar la plantilla de l'empresa mitjançant la descripció dels llocs de treball i la planificació de noves necessitats de personal 2.

Reclutament i selecció: Procediments per atraure candidats /es per cada lloc de treball a l'empresa i l'elecció de persones més adequades mitjançant proves de selecció. 3. Plans d'acollida: Actuacions per afavorir la integració de les persones seleccionades i informar-les dels objectius i els valors de l'empresa i del funcionament de l'activitat empresarial 4. Formació: Plans per adaptar les competències dels treballadors als canvis i adequar-les a les característiques dels llocs de treball 5. Avaluació i control: Permet comparar el rendiment del treballador amb el rendiment exigit pel lloc que ocupa 6.

Administració del personal: Complir tots els tràmits i processos administratius necessaris per a una bona gestió 7. Relacions laborals: Promoure la comunicació entre l'empresa i els treballadors utilitzant els representants sindicals com a interlocutors. 8. Clima i satisfacció laboral: Avaluar el nivell de satisfacció del personal de l'empresa, identificar els aspectes millorables i definir mesures correctores 9. Plans de carrera i promoció professional: Dissenyar i aplicar plans per al desenvolupament del personal mitjançant programes per adquirir experiència necessària per poder progressar en l'estructura empresarial 10.

Prevenció de riscos laborals: Estudiar les condicions de treball i els riscos laborals associats per poder aplicar les mesures de prevenció i de protecció que permetin preservar la salut física i mental de les persones que treballen en l'empresa. Relacions laborals: Legislació laboral Marc compost per drets i obligacions que tant empreses com treballadors han de tenir en compte i conèixer. Així saber com és la relació entre treballadors i empreses, tant en l'àmbit social com en l'econòmic: 1. Estatut dels Treballadors: Norma fonamental que detalla el conjunt de llibertats, drets i obligacions dels treballadors i les empreses 2.

Convenis col·lectius: Acords bàsics pactats entre els representants dels treballadors i de les empreses en un sector d'activitat. Acorden les condicions de treball i normes de convivència aplicades durant el període de vigència. 3. Contracte de treball: Acord entre treballador i l'empresa en què s'exposen els detalls de la relació laboral, respectant les condicions mínimes fixades en als convenis col·lectius. 4. Llei de llibertat sindical: Norma que desenvolupa la representació col·lectiva dels treballadors/es a través dels sindicats, que defensen els seus interessos i negocien els acords amb les empreses o els seus representants col·lectius (patronals) 5.

Normes laborals de la Unió Europea: Normes comunitàries europees que fixen un marc de referència i garanteixen unes condicions laborals mínimes, l'equipació de les condicions de treball i la lliure circulació de mà d'obra a tot el territori de la Unió Europea. Convenis col·lectius: Un conveni col·lectiu és una norma que neix de l'acord entre l'empresa i els treballadors d'una empresa o un grup d'empreses (sector) i que regula les relacions laborals. Els convenis col·lectius són el resultat d'un procés anomenat negociació col·lectiva. - Negociació col·lectiva: procés per aconseguir acord entre treballadors i empreses sobre les condicions que es desenvoluparà l'activitat laboral.

- Relacions laborals: activitats que vinculen l'empresa amb els treballadors/es a través dels seus representants. El contracte de treball Acord entre treballador i l'empresa en què s'exposen els detalls de la relació laboral, respectant les condicions mínimes fixades als convenis col·lectius.

Contingut mínim: - Contingut de la relació laboral: Tipus de treball que s'ha de portar a terme - Durada: Contracte fix (contracte per temps indefinit) o contracte temporal (durada determinada) - Remuneració salarial: Salari mensual, pagues extraordinàries i la resta de components salarials acordats als convenis col·lectius i a la normativa laboral - Període de prova: És voluntari i s'ha d'acordar per escrit. La durada depèn de la professió (normalment 2 mesos) - Temps de treball: Durada de la jornada laboral, descansos, vacances i les hores extraordinàries. - Forma del contracte: Ha de seguir un model oficial específic per cada modalitat.

Es pot establir de manera oral o escrit si supera les quatre setmanes de durada. Implementació de les polítiques d'igualtat a les empreses 1. Pla d'igualtat: Cal planificar un conjunt de mesures que permeti integrar la igualtat en les relacions laborals en tots els àmbits de la gestió de les empreses, i així avançar cap a la igualtat entre dones i homes 2. Auditoria retributiva: Cal obtenir la informació necessària per comprovar que el sistema retributiu de l'empresa compleix el principi d'igualtat de gènere. És una auditoria externa. 2.4. Concepte de procés de producció.

El procés de producció, és el conjunt d'activitats i procediments que ha de seguir una empresa per elaborar i distribuir béns i serveis. La funció de producció. Q quantitat L nombre de treballadors K Nombre de màquines f conjunt de factors de producció Concepte, càlcul i interpretació de la productivitat. 1. Productivitat del treball (PL): Ens permet conèixer les unitats produïdes per cada persona treballadora. 2. Productivitat de la maquinària (PK): Ens permet conèixer el rendiment de la maquinària 3. Productivitat total o global de l'empresa (PGl):permet saber si l'empresa es productiva o Diferenciació entre eficàcia, eficiència tècnica i econòmica: concepte, càlcul i interpretació.

- Eficàcia: assolir l'objectiu - Eficiència tècnica: producció màxima emprant el mínim de recursos - Eficiència econòmica: producció màxima amb el mínim cost 2.5. Els costos de producció: - Costos fixos: Són costos que l'empresa té independentment de la producció. - Costos variables: El cost variable unitari és el cost de producció de cada unitat. - Costos totals: Suma costos fixos i variables. Llindar de rendibilitat o punt mort: Determina el nombre d'unitats que s'han de produir i vendre perquè els ingressos i els costos s'igualin. Representa la quantitat a partir de la qual es comencen a obtenir beneficis o pèrdues. Q* és la quantitat del punt mort. CF són els costos fixos.

p és el preu de venda del producte. Cvu és el cost variable unitari. ***P - Cvu = marge de contribució d'una unitat. Formula del benefici: 2.6. Concepte de màrqueting És qualsevol activitat o pràctica rellevant que té com a objectiu la creació, la comunicació o la intervenció o l'intercanvi d'una proposta de valor. Estratègies per a cada variable del màrqueting mix. 4P - Producte (Product): Oferir productes innovadors i de qualitat que responguin a les necessitats del client. Exemple: llançar una nova línia ecològica o personalitzable. - Preu (Price): Establir preus competitius segons el mercat i el valor percebut pel client.

Exemple: aplicar descomptes per volum o preus promocionals de llançament. - Distribució (Placement): Fer que el producte arribi fàcilment al consumidor. Exemple: vendre tant a botigues físiques com en línia per ampliar la cobertura. - Promoció (Promotion): Donar a conèixer el producte i incentivar la compra. Exemple: campanyes a xarxes socials, publicitat digital o programes de fidelització. Estratègies de marca - Marca única: Tots els productes tenen el mateix nom. Els nous aprofiten el prestigi de la marca, però si un fracassa pot afectar la imatge de tots. Exemple: Sony. - Marca múltiple: L'empresa utilitza marques diferents per a cada producte o per a productes relacionats.

Exemple: Unilever amb Timotei, Axe, Rexona o Dove. - Marca de distribuïdor / Marca blanca: Porta el nom de la cadena comercial en productes fabricats per diferents empreses. Exemple: Carrefour. Estratègies de preu en funció del posicionament de marca respecte de la competència: - Estratègia de preus baixos (low cost): Es posen preus més baixos que la competència per atraure més clients i destacar en costos. Molts compradors prioritzen el preu. - Preus alts o preus de prestigi: Es fixen preus elevats per donar una imatge de qualitat i exclusivitat. S'adreça a clients que valoren el prestigi i no els importa pagar més.

Estratègies de preus en funció del cicle de vida: - Fase d'introducció i creixement: 1. Es comença amb un preu alt en el llançament i després es va baixant per atraure més consumidors. Exemple: productes tecnològics nous. 2. Es comença amb un preu baix per guanyar clients i, quan la marca és coneguda, s'augmenta gradualment. - Fase de maduració: En aquesta fase, els preus se solen mantenir estables. Es poden aplicar descomptes a clients habituals per fidelitzar-los. - Fase de declivi: Quan les vendes comencen a disminuir, les empreses han d'aplicar una rebaixa de preus per incentivar-les.

Estratègia de preus psicològics: Es tracta d'utilitzar valors que poden semblar significativament menors, tot i que no ho són, (9.95, 10), o preus no arrodonits que facin pensar que el preu és molt ajustat (327, en comptes de 300 o 350 que sembla que s'ha arrodonit). Les 4P del màrqueting digital: personalització, persona a persona, participació i predicció en models. - Personalització: S'ha de conèixer l'usuari per individualitzar al màxim la informació que es publica a cada un. L'empresa aconsegueix la informació gràcies al seu historial de cerques i compres a internet i de la seva participació en xxss.

- Participació: Establir mecanismes per conèixer el grau de satisfacció del client i poder reaccionar amb rapidesa en cas que sigui negatiu. - Persona a persona: Un comentari d'un altre usuari és més valorat que si ho fa la pròpia marca. Les recomanacions basades en l'experiència i en temps real tenen un impacte instantani. - Predicció: Es fomenta en l'anàlisi de dades dels usuaris amb la intenció d'endevinar el futur. L'objectiu és treure un producte al mercat que pugui ser una innovació d'èxit abans que ho faci la competència. (Big Data). 2.7. Classificació de les fonts financeres 1. Capital social: Capital social.

Dins dels recursos propis de l'empresa, és el més corrent i està format per les aportacions dineràries i no dineràries de socis i sòcies. No és estàtic, sinó que es pot ampliar o reduir en funció de les necessitats de les empreses. Té dues funcions: la primera és evitar que l'empresa necessiti finançament aliè (per tant, evita l'endeutament) i la segona és actuar com a garantia davant de tercers, ja sigui per atreure inversors o per facilitar la concessió de préstecs o crèdits. Pot estar dividit en accions o participacions, en funció del tipus d'empresa - Capital de risc: Empreses que inverteixen diners en empreses noves amb possibilitat de créixer molt.

Ajuden un temps i després venen la seva part per guanyar diners. - Crowdfunding: Forma de finançament col·lectiu, demanen diners en línia a través de diferents plataformes descrivint el projecte. Molta gent hi posa una petita quantitat i rep una recompensa o benefici. 2. Reserves: Són els beneficis que l'empresa guarda en lloc de repartir-los entre els socis. Fonts de finançament internes generades amb els beneficis d'exercicis d'anys anteriors Avantatges: més autonomia i disminució del risc. Desavantatge : Són els beneficis que l'empresa guarda en lloc de repartir-los entre els socis. 3. Subvencions: Ajuts de diners públics que no s'han de tornar. Cal justificar en què s'han gastat. 4.

Amortitzacions: Els objectes de l'empresa (com màquines o vehicles) perden valor amb el temps. L'empresa guarda diners cada any per poder-los substituir. 5. Préstec a llarg termini: El banc dona diners que s'han de tornar en diversos anys amb interessos. Solen demanar garanties i cobrar comissions (devolució entre 5-7 anys). 6. Emprèstit:L'empresa ven bons o obligacions a inversors per aconseguir diners. Aquests inversors cobren interessos (empreses de grans dimensions i molta facturació) 7. Lísinge:És un lloguer amb opció de compra al final del contracte. 8. Rènting:És un lloguer llarg, però sense opció de compra (duració superior a 1 any). 9.

Pòlissaa o línia de crèdit:El banc dona un límit de diners que es poden utilitzar quan calgui. Només es paga interès pel que s'utilitza. 10. Descompte d'efectes: Quan una empresa té factures per cobrar més endavant, el banc li dona els diners abans i després cobra una comissió (freqüent en empreses petites/ mitjanes). 11. Crèdit comercial: és el finançament automàtic. No s'acostuma a negociar: crèdit que concedeixen a curt termini els proveïdors a una empresa per a finançar-ne les compres. 12. Facturatge: L'empresa cedeix el cobrament de les factures a un banc. El banc cobra als clients i assumeix el risc si no paguen, a canvi d'una comissió. Concepte d'inversió.

Dipositar diners en x per obtenir beneficis Inversió segons el temps que volem tenir la inversió en l'empresa: - Llarg termini: Es mantenen més d'un exercici econòmic. Exemple: maquinària, edificis, terrenys. - Curt termini: Es mantenen menys d'un exercici econòmic. Exemple: matèries primeres, material d'oficina. Inversió segons el tipus de bé que necessitem - Material o tangible: Es poden veure i tocar. Exemple: vehicles, ordinadors, maquinària. - Immaterial o intangible: No tenen forma física. Exemple: programes informàtics, patents, marques. - Financera: Inversions en actius o altres empreses per diversificar. Inversió segons l'objectiu (reposició, expansiva, estratègica).

- Reposició: Substituir béns vells o obsolets per millorar el procés productiu. - Expansiva: Comprar nous béns per augmentar la capacitat de l'empresa. - Estratègica: Inversions per modernitzar-se o adaptar-se a canvis i ser més competitiva. Pay-back / termini de recuperació, mètode estàtic: Consisteix a calcular el temps que es trigarà a recuperar el desemborsament inicial de la inversió. Només es té en compte aquest aspecte i no altres factors, com fer un desemborsament inicial més gran o obtenir més o menys fluxos de caixa. Valor Actual Net, mètode dinàmic: És una métode per triar la millor inversió. Consisteix a convertir els diners que es guanyaran en el futur al seu valor actual.

Així podem saber quant "val" realment una inversió avui i comparar-les per veure quina és més rendible. Taxa d'Actualització MERCAT ** Si la inversió me la donen en negatiu no faig el canvi de signe de la formula, sempre es deixa en negatiu ** La VAN més alta és la millor ** si no em donen FC (de cada any): ingresos - despeses (de cada any) Taxa Interna de Rendibilitat, mètode dinàmic: La TIR és la taxa interna de retorn que fa que el VAN d'una inversió sigui igual a zero. Dit d'una altra manera, la TIR és la taxa d'actualització que equilibra tots els fluxos de caixa nets de la inversió.

Per fer problemes de comparar si es millor TIR% o VAN: TIR% VAN = 0 - TIR% = TA%: La que sea más grande és mejor (VAN<0 (-) TIR millor, VAN=0 igual, VAN>0 (+) millor VAN) - TIR% diferent a TA%: 1. VAN=0 la que tingui percentatge més alt millor (TIR 5%, TA 6% VAN millor) 2. VAN<0 (-) TIR millor 3. VAN>0 (+) no podem saber quina és millor. Resposta: amb els valors obtinguts i les dades amb les que comptem no podem saber quina és millor si em fan trobar la TIR: - si VAN és mes gran que 0, TIR més gran que la TA - si VAN és més petita que 0, TIR més petita que la TA - si VAN és igual a 0, la TA és la TIR - exemple: - TA= 6%, VANa= 0, VANb=10000, VANc=-500, TIR?

- VANa TIRa= 6% perquè la VAN és 0 amb una TA del 6% - VANb TIRb>6% perquè amb una TA del 6% la VANb té un resultat superior a 0 - VANc TIRc<6% perquè amb una TA del 6% la VANc té un resultat inferior balanç ACTIU = PASSIU FONS DE MANIOBRA = AC - PC BALANÇ DE SITUACIÓ TOTAL ACTIU (estructura econòmica o capital en funcionament) PATRIMONI NET I PASSIU (estructura financera o capital financer) TOTAL TOTAL Total Total Total Total TOTAL Total Total Total Total ACTIU NO CORRENT Immobilitzat intangible - Investigació i desenvolupament - Concessions administratives, propietat industrial i drets de traspàs - Aplicacions informàtiques Immobilitzat material - Terrenys i béns naturals - Construccions - Instal·lacions tècniques - Maquinària - Utillatge - Mobiliari - Elements de transport - Equips per a processos d'informació - Altre immobilitzat material Inversions immobiliàries - Inversions en terrenys i béns naturals - Inversions en construccions Inversions financeres a llarg termini ACTIU CORRENT Existències - Comercials - Primeres Matèries - Productes en curs - Productes acabats Deutors comercials i altres comptes a cobrar - Clients - Deutors - Hisenda Pública, deutora per diversos conceptes - Organismes de Seguretat Social deutors Inversions financeres a curt termini Efectiu i altres actius líquids - Bancs institucions de crèdit - Caixa PATRIMONI NET - Capital / Capital social - Reserves - Resultat de l'exercici PASSIU NO CORRENT - Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini - Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit PASSIU CORRENT - Proveïdors - Elements de transport - Creditors per prestació de serveis - Equips per a processos d'informació - Proveïdors d'immobilitzat a curt termini - Altre immobilitzat material - Deutes a curt termini amb entitats de crèdit - Deutes a curt termini - Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals - Organismes de la Seguretat Social creditors TOTAL TOTAL TOTAL pèrdues i guanys PÈRDUES I GUANYS + Ingressos d'explotació a.

Import net de la xifra de negocis b. +/- Variació de les existències de productes acabats i en curs c. Altres ingressos d'explotació - Despeses d'explotació a. Aprovisionaments = Compres +/- Variació d'existències comercials i primeres matèries b. Despeses de personal: sous i salaris, seguretat social a càrrec de l'empresa. c. Amortització de l'immobilitzat d.

Altres despeses d'explotació: arrendaments i cànons, subministraments, assegurances, reparacions i conservació, publicitat = RESULTAT DE L'EXPLOTACIÓ = RESULTAT ABANS D'INTERESSOS I IMPOSTOS (BAII) Total Total TOTAL TOTAL + Ingressos financers - Despeses financeres = RESULTAT FINANCER RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (BAI) RESULTAT FINANCER + BAII TOTAL - Impost sobre beneficis RESULTAT NET (BN): BAI - Impost sobre beneficis TOTAL rendibilitat INDICADORS DE LA RENDIBILITAT DE L'EMPRESA NOM EXPRESSIÓ Rendibilitat Econòmica ens permet saber si el creixement d'una empresa est BAII / Total Actiu (x100) Rendibilitat Financera Benefici net / Patrimoni Net (x100) Rendibilitat de les vendes BAII / Import Net de la xifra de vendes (x100) La rendibilitat econòmica (RE o ROA) Diu si l'empresa sap aprofitar bé tot el que té (actius) per generar beneficis.

No importa d'on surten els diners, només importa si els actius funcionen. Si la RE és del 9,5%, vol dir que per cada 100 € invertits en actius, l'empresa guanya 9,5 € abans d'interessos i impostos. Quan aquesta rendibilitat és alta, indica que l'empresa està ben gestionada i creix de manera saludable. La rendibilitat financera (RF o ROE) Mira només els diners dels propietaris o accionistes. Respon a la pregunta: què guanyen els inversors pels diners que han posat? Una RF del 9% significa que per cada 100 € de recursos propis, l'empresa obté 9 € de benefici net. És la rendibilitat que més interessa als accionistes perquè ja té en compte interessos i impostos.

Pot ser alta gràcies a l'ús de deute, però això també implica més risc. La rendibilitat de les vendes (RV) Indica quina part de les vendes es converteix en benefici. Una RV del 24,8% vol dir que per cada 100 € venuts, l'empresa guanya 24,8 € abans d'interessos i impostos. Això és el marge del negoci: com més alt és, millor controla els costos o més capacitat té de posar preus alts.

RE = com de bé funcionen els actius RF = què guanyen els propietaris RV = quant guanya l'empresa amb el que ven ratios RÀTIOS FINANCERES, ANÀLISI DE RESULTATS NOM EXPRESSIÓ VALOR DE REFERÈNCIA Disponibilitat capacitat de l'empresa per pagar deutes a curt termini amb els diners disponibles en caixa o bancs Disponible / Passiu corrent Disponible = efectiu i altres actius líquids Entre 0,3 i 0,4: el valor es troba en els paràmetres òptims, ja que podem pensar que tindrem prou liquiditat sense perjudicar la rendibilitat. ------------------------------------------------- <0,3: l'empresa pot tenir problemes de liquiditat, sembla que no disposa de prou efectiu per pagar els deutes a curt termini.

per millorar-ho liquidar l'actiu no corrent per convertir-ho en actiu corrent ------------------------------------------------- >0,4: indica un excés de liquiditat, que pot suposar una pèrdua de rendibilitat , per no estar invertint adequadament els seus recursos.

per millorar-ho invertir en actius que em donin rendibilitat a llarg termini Tresoreria capacitat que té l'empresa per cobrir els seus deutes a curt termini amb el realitzable i el disponible (Realitzable + Disponible) / Passiu corrent Realitzable = Deutors comercials i altres comptes a cobrar + Inversions financeres a curt termini Disponible = Efectiu i altres actius líquids El valor de la ràtio ha d'estar a prop d'1 ------------------------------------------------- <1: l'empresa pot presentar risc de carència d'efectiu per cobrir els deutes a curt termini, cosa que suposa un risc financer.

per millorar-ho liquidar l'actiu no corrent per convertir-ho en actiu corrent ------------------------------------------------- >1: hi ha un excés de liquiditat , que pot estar fer perdent la rendibilitat dels actius . per millorar-ho invertir en actius que em donin rendibilitat a llarg termini Liquiditat capacitat que té l'empresa per cobrir els seus deutes a curt termini amb els actius corrents Actiu corrent / Passiu corrent Entre 1,5 i 2: la situació és òptima, ja que hi ha marge suficient sense excés de recursos improductius.

------------------------------------------------- <1,5: pot indicar problemes de pagament o suspensió de pagaments per millorar-ho liquidar l'actiu no corrent per convertir-ho en actiu corrent ------------------------------------------------- >2: l'empresa pot tenir un ús ineficient dels recursos, excés de liquiditat per millorar-ho invertir en actius que em donin rendibilitat Solvència (o ràtio de garantia) Actiu / Deutes Entre 1,5 i 2: l'empresa sembla que no presenta dificultats a mitjà llarg termini RÀTIOS FINANCERES, ANÀLISI DE RESULTATS capacitat de l'empresa per fer front a tots els seus deutes (curt i llarg), indica la garantia o seguretat que tenen els creditors de cobrar els seus deutes Deutes = Passiu corrent + Passiu no corrent ------------------------------------------------- < 1: l'empresa es troba en situació de fallida tècnica, ja que no pot cobrir tots els deutes amb els actius.

<1,5: l'empresa presenta un risc d'insolvència per millorar-ho ampliar el capital amb aportacions ------------------------------------------------- > / = 2: l'empressa pot estar perdent rendibilitat, per no aprofitar les fonts de finançament per millorar-ho invertir en actius que em donin rendibilitat Endeutament mesura la proporció entre el finançament externa i els recursos propis Deutes / Patrimoni Net + Passiu Deutes = Passiu corrent + Passiu no corrent Entre 0,4 i 0,6 es considera equilibrat , combinant finançament propi i aliè. ------------------------------------------------- <0,4: indica més autonomia financera, encara que un endeutament excessivament baix pot limitar el creixement.

------------------------------------------------- >0,6: indica una dependència elevada de l'endeutament , cosa que augmenta el risc financer per millorar-ho ampliar el capital amb aportacions Estructura del Deute percentatge dels deutes que han de ser pagades a curt termini Passiu corrent / Deutes Deutes = Passiu corrent + Passiu no corrent Prop a 0: significa que la majoria dels deutes són a llarg termini, millor per a l'empresa ------------------------------------------------- <0,5 indica que deute és de mala qualitat, hi ha molts deutes a pagar a curt termini i això podria donar problemes (dificultats per atendre els seus compromisos immediats) per millorar-ho fer un refinançament del deute, passar els de curt termini a que siguin a llarg termini Refinançament a llarg termini bloc 3 3.1 Freemium: Ofereix serveis bàsics gratuïts amb opcions de pagament per serveis avançats.

Long Tail: El model de negoci long tail consisteix a vendre molts productes diferents amb poca demanda cada un, en lloc de vendre només uns pocs productes molt populars. exemple: ikea vas a comprar una estantería i surts amb llençols un frankfurt… Multiplataforma: Tenen com a finalitat reunir com a mínim dos grups de clientes interdependents. Aquestes plataformes tenen valor per a un grup de mercat només si l'altre o les altres també hi son presents. exemple: uber conductors i passatgers Aplicacions mòbils: Proporciona accés immediat i còmode als serveis i dóna informació als usuaris mitjançant una aplicació per a telèfon mòbil.

És una aplicació de programari que es pot utilitzar després d'instal·lar-la. L'usuari la pot fer servir de manera professional, com a ajuda per fer una gestió concreta, com a entreteniment, etc. Subscripció: Permet l'accés continuat als erveis de l'empresa a canvi d'una quota periòdica, amb diversos plans adaptats a les necessitats dels clients. Afiliació: Col·laborador extern que actua entre l'empresa i el consumidor: afiliat. Aquest afiliat pot ser particular o una altre empresa, cobra un incentiu quan aporta un client o proporciona una venda. Ex: creador de contingut que ha la seves xarxes socials deixa un enllaç per poder comprar un producte que ell/a promociona.

Franquícia: És una forma d'expansió a noves regions on altres empreses ofereixen els serveis de l'empresa sota la seva supervisió i marca. Circular: Enfocat en redissenyar la creació de valor, per tal d'eliminar residus i contaminació. Mantenint productes i materials en us el major temps possible, per mitjà de la reparació, reutilització, reciclatge i remanufactura. 3.2 R+D+I Recerca (R): buscar nous coneixements. Exemple: estudiar com funciona un nou material. Desenvolupament (D): aplicar aquests coneixements per crear productes o processos. Exemple: fer un prototip d'un nou dispositiu. Innovació (i): portar aquests productes o processos al mercat o empresa.

Exemple: vendre el dispositiu a clients. Importància per a les empreses: Motor del canvi tecnològic: crea noves tecnologies i millora les existents. Millora la productivitat: més eficients, menys costos, productes de millor qualitat. Augmenta la competitivitat: ajuda a diferenciar-se dels competidors i trobar noves oportunitats. 3.3 Innovació radical: Són canvis revolucionaris en la tecnologia i representen punts d'inflexió per a les pràctiques existents. exemples nova tecnologia, nou material més resistent, comerç online Innovació incremental: S'afegeix o se substitueix una part del producte o servei.

exemples canviar l'envàs per un reciclable, modificar el procés d'envasament procés per a allargar la data de caducitat Empresa ambidextra: Utilitza la innovació per aconseguir de manera simultània, l'explotació del negoci actual i l'exploració de nous caps d'acció. En altres paraules es dedica a modernitzar el present i construir el futur. exemple apple 1. cuida el model de negoci actual millorant la situació competitiva de l'empresa. es fan inovacions incremental sper millorar l'eficienciea de processos i productes 2. inventa el futur creant nous models de negoci aplicant noves tecnologies.

es fomenten innovacions disruptives L'empresa ambidextra és capaç de fer servir els dos tipus d'innovacions i amb aquesta habilitat conserva el mercat propi i excedeix/penetra mercats nous 3.4 Buyer persona: És la representació, semi-ficticia, del client ideal d'una empresa, basada en dades reals, investigacions de mercats i els comportaments del clients actuals. Mapa d'empatia: És una eina la qual permet personalitzar, caracteritzar i conèixer el prototip de client de l'empresa (buyer persona) Matriu d'ERIC: És un quadrant de quatre espais, dels quals l'objectius és qüestionar el model de negoci i plantejar accions que permetin a l'empresa diferenciar-se de la competencia i crear valor.

que puc eliminar? que puc incrementar? que puc reduir? que puc crear? Oceans Blaus: L'estratègia de l'Oceà Blau és la recerca simultània de diferenciació i costos baixos per obrir un nou espai, o veta de mercat, que encara no ha estat explorat pel comerç. Es crea una nova demanda sense competència. Els oceans vermells (majoria del mercat) és; guanyar a la competència. Cosa per la qual, les empreses en oceans vermells són altament competitives i sempre pensen en aconseguir incrementar la seva quota de mercat.

3.5 Storytelling: explicar el model de negoci mitjançant imatges, música, sons i paraules (com si fos una història) per descriure de forma senzilla l'essència de la idea de negoci Elevator pitch: Es tracta d'explicar de manera ràpida, àgil i directa el model de negoci, mitjançant una exposició que no s'ha d'allargar més de 45 segons o d'un minut. bloc 4 4.1 El pla de negoci És un document on es desenvolupa una idea o un projecte d'empresa, a partir d'una iniciativa emprenedora. Aquest pot comportar la creació d'una empresa nova, o bé l'ampliació de les activitats de l'empresa ja existent.

Conté una descripció ordenada i justificada del projecte, amb els elements que el componen, i explica el procés de formació, planificació i l'organització del model de negoci. Estructura del pla de negoci 1. Presentació: Idea de negoci, descripció de l'activitat, nom de l'empresa, persones emprenedores 2. Pla de màrqueting: Estudi de mercat, estratègia de màrqueting 3. Pla de producció: Processos productius, recursos materials, existències, estructura de costos, recursos humans 4. Pla d'inversió i finançament: Inversions previstes, estudi de les fonts de finançament 5.

Forma jurídica i aspectes legals: Elecció de la forma jurídica, tràmits documentals, viabilitat juridicolegal 4.2 Les viabilitats empresarials: Viabilitat tècnica: Capacitat per tal de dur a terme un procés productiu. Viabilitat comercial: Estudi sobre la capacitat de colocar el producte dins del seu nínxol de mercat (demanda). Anàlisi DAFO / Estratègia de màrqueting. Viabilitat econòmica: Anàlisi sobre la capacitat d'obtenir un benefici respecte als costos del procés productius. Càlcul del llindar de rendibilitat (punt mort). Viabilitat financera: Capacitat d'obtenir els recursos econòmics necessaris per tal de desenvolupar l'activitat empresarial. Càlcul del VAN i la TIR.

Anàlisi DAFO: Permet estudiar els quatre factors que caracteritzen el pla de negoci, agrupats en els factors interns (debilitats, fortaleses) i els factors externs (oportunitats i amenaces). Es tracta d'observar com poden influir aquest en les possibilitats d'èxit de l'empresa. Estudi de mercat: Analitza les característiques del mercat en què operaria el model de negoci que es troba en estudi.

Anàlisi de l'entorn: Estudia tot el que envolta l'empresa des de dos aspectes: Entorn general o macroentorn (anàlisi PESTEL) Entorn específic o microentorn (model de Porter) Anàlisi de la competència: Estudia el conjunt d'empreses amb les quals es comparteix el mercat, del mateix producte i lluita per tal de captar l'atenció dels consumidors. Anàlisi dels consumidors: Estudia el comportament dels consumidors (les seves necessitats i com satisfan les mateixes) i els seus hàbits de compra (les característiques de l'acció de comprar).

Proposta de valor i factor diferencial: Determinar el valor que l'empresa aporta amb la seva activitat, la rellevància de la creació de valor i l'existència d'un factor diferencial (estratègia dels Oceans Blaus). Estudi de la localització: En molts negocis, la localització física és fonamental, cosa per la qual; cal analitzar les possibles ubicacions geogràfiques i estudiar les localitzacions alternatives. 4.3 El llenç de model de negoci / Model Canvas: Eina de gestió estratègica visual, la qual permeteix; dissenyar, descriure i analitzar un model de negoci, en una sola página. 1. Identificar el públic objectiu i les seves necessitats. 2.

Definir com es resol el seu problema, mitjançant el producte específic, i com es diferencia aquest de la competència. 3. Mitjans per arribar als clients (comunicació, distribució, venda). 4. Estratègies per captar i fidelitzar clients. 5. Maneres de generar ingressos (venda, subscripció, publicitat). 6. Elements essencials per tal d'operar (materials, personal, tecnologia). 7. Tasques imprescindibles per oferir el servei/producte. 8. Col·laboracions amb proveïdors o socis estratègics. 9. Despeses necessàries per mantenir el negoci. 4.4 Metodologia Lean Startup: Sistema utilitzat per tal de desenvolupar negocis i productes.

Posa el focus en les necessitats del client i compta amb la seva retroalimentació, per tal d'anar modificant el producte fins a desenvolupar-ne la versió final del mateix. El Lean Startup; requereix d'un producte mínim viable (PMV), el qual es pugui posar dins del mercat. Producte Mínim Viable (PMV): Versió simplificada d'un producte o servei, la qual; incorpora només les característiques més essencials per poder satisfer les necessitats bàsiques del client. Per tal d'aconseguir la mateixa; són necessàries tres etapes: Crear: Convertir idees en productes. Mesurar: Registrar i valorar les diferents respostes dels consumidors respecte al producte.

Aprendre: Modificar el producte, a partir de les respostes dels consumidors sobre el mateix. 4.5 Propietat intel·lectual: És el conjunt de drets que protegeixen les creacions de la ment. Dona dret exclusiu d'ús al creador. Propietat industrial: És una part de la propietat intel·lectual, la qual protegeix invencions tècniques, marques i dissenys utilitzats en l'activitat empresarial. Tipus de proteccions: Patents: Protegeixen invencions tècniques noves. Atorguen un dret exclusiu d'explotació durant 20 anys (aproximadament). Impedeixen que altres fabriquin, utilitzin o venguin la invenció sense el consentiment del titular.

Marca registrada: Protegeix signes distintius (nom, logotip, eslògan...), els quals identifiquen un producte o servei. El registre de marca dona dret exclusiu d'ús i evita confusions al mercat. Drets d'autor: Protegeixen creacions artístiques, literàries i de programari. No cal registrar-les, ja que; es protegeixen automàticament en el moment de la seva creació. L'autor pot decidir com es reprodueix o distribueix l'obra (copyright / copyleft). Secrets empresarials: Protegeixen informació confidencial valuosa (com fórmules, processos o estratègies). No es registra, degut que; es protegeix amb acords de confidencialitat.

Un exemple conegut seria; la fórmula de la Coca-Cola, la qual mai ha estat registrada com a patent per tal de mantenir-la en secret.