Aprovisionament i Gestió d'Existències: Anàlisi i Estratègies

• a) La venda i distribució dels productes.
• b) La compra, emmagatzematge i gestió d'inventaris.
• c) La planificació estratègica de l'empresa.
• d) El màrqueting i la promoció dels productes.

Resposta: b) La compra, emmagatzematge i gestió d'inventaris.. L'aprovisionament consisteix en la compra, l'emmagatzematge dels materials necessaris i la gestió d'inventaris per a l'activitat de l'empresa.

• a) Els beneficis nets de l'empresa.
• b) Els deutes pendents amb els proveïdors.
• c) Els materials que l'empresa té disposats en els magatzems.
• d) Les inversions financeres a curt termini.

Resposta: c) Els materials que l'empresa té disposats en els magatzems.. Les existències són tots aquells materials que una empresa té disposats en els magatzems i que compleixen una sèrie de funcions específiques dins de la gestió d'aprovisionament.

• a) Productes ja transformats i llestos per a la venda.
• b) Productes que han començat el procés de transformació però encara no estan acabats.
• c) Materials que, mitjançant la transformació, formen part dels productes finals.
• d) Subproductes recuperats del procés productiu.

Resposta: c) Materials que, mitjançant la transformació, formen part dels productes finals.. Les matèries primeres són aquelles que, mitjançant la transformació o l'elaboració, es destinen a formar part dels productes finals.

• a) La compra de materials
• b) L'emmagatzematge de materials
• c) La venda dels productes finals
• d) La gestió d'inventaris

Resposta: c) La venda dels productes finals. La funció d'aprovisionament inclou la compra, l'emmagatzematge i la gestió d'inventaris, però no la venda dels productes finals.

• a) Productes ja transformats per la venda
• b) Materials que formen part dels productes finals després de la transformació
• c) Productes que han començat el procés de transformació
• d) Materials recuperats del procés productiu

Resposta: b) Materials que formen part dels productes finals després de la transformació. Les matèries primeres són aquelles que, mitjançant la transformació, es destinen a formar part dels productes finals.

• a) Maximitzar els costos de producció
• b) Tenir les existències necessàries amb el mínim cost possible
• c) Augmentar el volum d'existències al magatzem
• d) Reduir la variabilitat dels preus

Resposta: b) Tenir les existències necessàries amb el mínim cost possible. L'objectiu de la gestió d'inventaris és tenir les existències necessàries per satisfer les necessitats de producció o venda amb el mínim cost possible.

• a) Maximitzar els costos de manteniment.
• b) Assegurar que sempre hi hagi excés d'existències.
• c) Tenir les existències necessàries amb el mínim cost possible.
• d) Ignorar les fluctuacions en la demanda del mercat.

Resposta: c) Tenir les existències necessàries amb el mínim cost possible.. La gestió d'inventaris busca equilibrar la disponibilitat d'existències amb la minimització de costos, assegurant que es compleixin les necessitats de producció o venda de manera eficient.

• a) Costos de comanda, costos de manteniment i costos de ruptura d'estocs.
• b) Només costos de comanda i costos de manteniment.
• c) Només costos de ruptura d'estocs.
• d) Costos de producció i costos de distribució.

Resposta: a) Costos de comanda, costos de manteniment i costos de ruptura d'estocs.. La gestió d'existències implica costos associats a la realització de comandes, el manteniment de l'inventari i les possibles ruptures d'estoc, que poden afectar la producció i les vendes.

• a) Un excés d'existències al magatzem.
• b) La manca d'existències per satisfer una venda o producció.
• c) Una disminució dels costos de manteniment.
• d) Un augment de la demanda dels productes.

Resposta: b) La manca d'existències per satisfer una venda o producció.. Una ruptura d'estocs es produeix quan no hi ha suficients existències disponibles per atendre la demanda, ja sigui per a la venda o per a la producció.

• a) Costos de manteniment d'inventaris
• b) Costos de comanda
• c) Costos de ruptura d'estocs
• d) Costos financers

Resposta: b) Costos de comanda. Els costos de comanda són aquells directament vinculats a l'acció de fer i administrar les comandes als proveïdors.

• a) Costos operatius
• b) Costos d'espai físic
• c) Costos administratius
• d) Costos financers

Resposta: c) Costos administratius. Els costos administratius engloben el personal administratiu i els costos associats al sistema de gestió.

• a) Costos operatius
• b) Costos econòmics
• c) Costos financers
• d) Costos d'espai físic

Resposta: b) Costos econòmics. Els costos econòmics inclouen la pèrdua de valor per obsolescència o deteriorament de les existències.

• a) Minimitzar els costos de manteniment d'inventaris.
• b) Maximitzar el benefici amb menys costos de logística i manteniment.
• c) Assegurar la disponibilitat immediata de tots els productes.
• d) Reduir la dependència del proveïdor.

Resposta: b) Maximitzar el benefici amb menys costos de logística i manteniment.. El model de comanda òptima busca trobar el punt on es maximitza el benefici reduint al mínim els costos associats a la logística i el manteniment d'inventaris.

• a) Alta dependència del personal.
• b) Alta dependència del proveïdor.
• c) Alta dependència de la demanda del mercat.
• d) Alta dependència de la tecnologia.

Resposta: b) Alta dependència del proveïdor.. El model de comanda òptima pot generar una alta dependència del proveïdor, ja que requereix una coordinació estreta per optimitzar els nivells d'inventari.

• a) Un excés d'existències al magatzem.
• b) La manca d'existències per satisfer la demanda.
• c) Una disminució dels costos de comanda.
• d) Un augment de l'eficiència en la producció.

Resposta: b) La manca d'existències per satisfer la demanda.. Una ruptura d'estocs passa quan no hi ha suficients existències disponibles per satisfer la demanda dels clients o per mantenir la producció.

• a) Maximitzar els costos de manteniment d'inventaris.
• b) Minimitzar els costos de manteniment d'inventaris.
• c) Ignorar els costos de manteniment d'inventaris.
• d) Augmentar els costos de manteniment d'inventaris.

Resposta: b) Minimitzar els costos de manteniment d'inventaris.. El sistema JIT busca reduir els costos associats a l'emmagatzematge i manteniment d'inventaris, optimitzant la gestió de la producció i l'aprovisionament.

• a) Baixa participació del personal.
• b) Desenvolupament de sistemes de control de qualitat parcial.
• c) Gran participació del personal.
• d) Ignorar les aplicacions d'enginyeria industrial.

Resposta: c) Gran participació del personal.. La implementació del JIT requereix una alta implicació de tots els membres de l'empresa per assegurar una coordinació eficient i una resposta ràpida als canvis.

• a) Augment dels costos.
• b) Millora de la qualitat.
• c) Agilització de la producció.
• d) Millora de la productivitat de la mà d'obra.

Resposta: a) Augment dels costos.. El sistema JIT, en optimitzar els processos i reduir els inventaris, busca una disminució dels costos, no un augment.

• a) Maximitzar la dependència amb el proveïdor.
• b) Minimitzar els costos de logística i manteniment.
• c) Parar el procés productiu per pagar salaris més alts.
• d) Augmentar els costos de manteniment d'inventaris.

Resposta: b) Minimitzar els costos de logística i manteniment.. El model de comanda òptima (model Wilson) busca maximitzar el benefici minimitzant els costos de logística i manteniment, no augmentar la dependència amb el proveïdor ni parar el procés productiu.

• a) Els costos de comanda.
• b) Els costos de mantenir inventaris.
• c) Els costos de ruptura d'estocs.
• d) Els costos administratius.

Resposta: b) Els costos de mantenir inventaris.. El sistema JIT està dissenyat per minimitzar els costos de mantenir inventaris mitjançant una planificació eficient de la producció i l'aprovisionament.

• a) Gran participació del personal.
• b) Desenvolupament d'aplicacions d'enginyeria industrial.
• c) Sistema de control de qualitat total.
• d) Dependència elevada amb el proveïdor.

Resposta: d) Dependència elevada amb el proveïdor.. La dependència elevada amb el proveïdor no és un requeriment per implementar el sistema JIT. Al contrari, el sistema JIT busca reduir la dependència amb el proveïdor.

• a) Anàlisi de mercat
• b) Màrqueting
• c) Producció
• d) Vendes

Resposta: c) Producció. La producció no és una funció del departament comercial. Les funcions principals són l'anàlisi de mercat, el màrqueting i les vendes.

• a) Només la producció dels béns
• b) Només la distribució dels serveis
• c) El conjunt d'activitats necessàries per fer arribar al consumidor els béns i serveis produïts per l'empresa
• d) Només la promoció del producte

Resposta: c) El conjunt d'activitats necessàries per fer arribar al consumidor els béns i serveis produïts per l'empresa. La comercialització del producte inclou totes les activitats necessàries per fer arribar els béns i serveis produïts per l'empresa al consumidor.

• a) Dissenyar la política comercial de l'empresa
• b) Organitzar la venda directa
• c) Proporcionar la informació per prendre decisions sobre bases segures
• d) Gestionar els canals de distribució

Resposta: c) Proporcionar la informació per prendre decisions sobre bases segures. L'anàlisi de mercat té com a objectiu principal proporcionar la informació necessària per prendre decisions comercials de manera informada.

• a) Dissenyar la política comercial de l'empresa.
• b) Organitzar la venda directa i la relació amb els canals de distribució.
• c) Proporcionar informació per a la presa de decisions sobre bases segures.
• d) Gestionar la logística de distribució dels productes.

Resposta: c) Proporcionar informació per a la presa de decisions sobre bases segures.. L'anàlisi de mercat, dins de les funcions del departament comercial, té com a objectiu principal proporcionar la informació necessària per a la presa de decisions estratègiques de l'empresa, assegurant que aquestes decisions es basen en dades i coneixement del mercat.

• a) Únicament la venda directa al consumidor final.
• b) El disseny del producte i la seva fabricació.
• c) El conjunt d'activitats necessàries per fer arribar el producte al consumidor.
• d) La gestió financera de l'empresa.

Resposta: c) El conjunt d'activitats necessàries per fer arribar el producte al consumidor.. La comercialització d'un producte abasta totes les activitats necessàries per a que els béns i serveis produïts per l'empresa arribin al consumidor final, incloent-hi la distribució, el màrqueting i la venda.

• a) Només quan l'empresa experimenta pèrdues.
• b) Quan es vol obrir un nou negoci o llançar un nou producte.
• c) Únicament quan hi ha canvis en la direcció de l'empresa.
• d) Mai, ja que és una despesa innecessària.

Resposta: b) Quan es vol obrir un nou negoci o llançar un nou producte.. Un estudi de mercat és especialment útil quan es vol iniciar un nou negoci, llançar un producte nou, expandir-se geogràficament o conèixer la satisfacció del client, ja que proporciona informació clau per a la presa de decisions.

• a) L'anàlisi de les tendències borsàries.
• b) La identificació de grups de consumidors amb comportaments similars.
• c) L'estudi de la competència directa.
• d) La creació de nous productes innovadors.

Resposta: b) La identificació de grups de consumidors amb comportaments similars.. La segmentació de mercats consisteix a identificar grups de consumidors que reaccionen de manera semblant davant d'un producte o servei.

• a) Mercat potencial.
• b) Públic objectiu o target.
• c) Segment demogràfic.
• d) Grup d'interès.

Resposta: b) Públic objectiu o target.. El públic objectiu, també conegut com a target, és el segment de mercat específic al qual l'empresa dirigeix les seves estratègies comercials.

• a) Edat.
• b) Nivell d'ingressos.
• c) Mida de la localitat.
• d) Personalitat.

Resposta: c) Mida de la localitat.. La mida de la localitat és un criteri geogràfic que permet segmentar el mercat segons la ubicació dels consumidors.

• a) Geogràfic
• b) Demogràfic
• c) Psicogràfic
• d) Tots els anteriors

Resposta: d) Tots els anteriors. Els criteris geogràfics, demogràfics i psicogràfics són tots criteris utilitzats per segmentar mercats, ja que ajuden a agrupar consumidors amb característiques i necessitats similars.

• a) Geogràfic
• b) Demogràfic
• c) Socioeconòmic
• d) Conductual

Resposta: c) Socioeconòmic. El criteri socioeconòmic agrupa els consumidors segons la seva classe social, nivell d'ingressos i estil de vida, factors que influeixen en les seves decisions de compra.

• a) Demogràfic
• b) Psicogràfic
• c) Socioeconòmic
• d) Conductual

Resposta: d) Conductual. El criteri conductual segmenta els consumidors segons els seus hàbits i comportaments de compra, com la freqüència amb què compren un producte o la seva lleialtat a una marca.

• a) Personalitat i motivació
• b) Cultura i classe social
• c) Experiència personal
• d) Autoconcepte

Resposta: b) Cultura i classe social. Les variables externes són factors socials o ambientals, com la cultura, la classe social, el grup social i la família.

• a) Dades primàries
• b) Dades secundàries
• c) Big Data
• d) Dades experimentals

Resposta: b) Dades secundàries. Les dades secundàries són aquelles que ja han estat recollides prèviament amb un altre propòsit, com informes interns o dades d'internet.

• a) Són recopilades per altres empreses
• b) S'elaboren des de zero per l'empresa
• c) Són dades històriques
• d) S'obtenen a través d'internet

Resposta: b) S'elaboren des de zero per l'empresa. Les dades primàries són aquelles que l'empresa elabora des de zero a través de tècniques com sondejos, enquestes o observació.

• a) Anàlisi d'informes sectorials
• b) Sondeig i enquesta
• c) Consulta de bases de dades públiques
• d) Revisió d'articles acadèmics

Resposta: b) Sondeig i enquesta. Les dades primàries són recollides directament per l'empresa a través de tècniques com el sondeig i l'enquesta.

• a) Reduir la quantitat de dades disponibles
• b) Obtenir informació útil per a les empreses
• c) Ignorar les dades de xarxes socials
• d) Complir amb regulacions menys estrictes

Resposta: b) Obtenir informació útil per a les empreses. El Big Data permet processar grans quantitats de dades per extreure informació valuosa que ajudi a la presa de decisions empresarials.

• a) L'elaboració de dades des de zero
• b) La recollida de dades per a un propòsit específic
• c) L'anàlisi d'informació interna i consulta a internet
• d) La realització d'experiments de laboratori

Resposta: c) L'anàlisi d'informació interna i consulta a internet. Les dades secundàries inclouen l'anàlisi d'informació ja existent, tant interna com externa (internet, informes, etc.).

• a) Generar grans quantitats de dades sense processar.
• b) Obtenir informació útil per a les empreses a partir de dades processades.
• c) Recopilar dades de tipologies similars a baixa velocitat.
• d) Ignorar la regulació de protecció de dades com l'RGPD.

Resposta: b) Obtenir informació útil per a les empreses a partir de dades processades.. El Big Data, un cop processat mitjançant algorismes, permet obtenir informació útil per a les empreses, cosa que millora la presa de decisions i l'estratègia de mercat.

• a) Dissenyar la política comercial de l'empresa.
• b) Organitzar la venda directa i la relació amb els canals de distribució.
• c) Proporcionar informació per prendre decisions sobre bases segures.
• d) Gestionar els recursos humans del departament de màrqueting.

Resposta: c) Proporcionar informació per prendre decisions sobre bases segures.. L'anàlisi de mercat proporciona la informació necessària per prendre decisions comercials informades i segures.

• a) Les característiques físiques del producte.
• b) Les lleis, el nivell socioeconòmic i els canvis tecnològics.
• c) El grau de satisfacció dels empleats.
• d) La mida de la localitat i la densitat de la població.

Resposta: b) Les lleis, el nivell socioeconòmic i els canvis tecnològics.. L'entorn inclou factors com les lleis, el nivell socioeconòmic i els canvis tecnològics que poden afectar el mercat i les decisions empresarials.