Anàlisi del Mercat: Demanda, Oferta i Elasticitat

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

UD2. El mercat Economia Curs: 1r de Batxillerat Professor: Maria Martínez ÍNDEX 1. El mercat 2. La demanda 3. L'oferta 4. L'equilibri de mercat 5. L'elasticitat-preu OBJECTIUS 1. Entendre el funcionament bàsic del mercat. 2. Explorar els factors que afecten la demanda dels consumidors. 3. Comprendre els determinants de l'oferta dels productors. 4. Analitzar l'equilibri de mercat i les seves implicacions. 5. Interpretar l'elasticitat-preu com a resposta dels consumidors als canvis de preu. 1. El mercat Reconeixeu aquesta imatge? Quin producte s'intercanvia en aquest espai? Quin nom reben en economia els venedors? I els compradors? 1.

El mercat El mercat és el conjunt d'activitats de compravenda d'un determinat bé o servei realitzades per venedors (oferents) i compradors (demandants). Tradicionalment, el mercat era el lloc físic on es venien i compraven productes. Però la tecnologies ha anat suprimint la necessitat de desplaçar-nos a un lloc físic. De fet, els confinaments durant la pandèmia de coronavirus, van suposar l'impuls definitiu al mercat no físic, és a dir, de les vendes per Internet. Cada mercat rep el nom del producte que s'hi intercanvia: per exemple, el mercat dels electrodomèstics, el mercat de l'habitatge, el mercat de la música, el mercat del treball, etc. 2.

La demanda La demanda és la quantitat d'un bé que estan disposats (INTENCIÓ) a adquirir els demandants al mercat. Factors que condicionen la demanda: El preu del bé en qüestió El preu dels béns relacionats La renda disponible Els gustos i les preferències 1 2 3 4 2. La demanda La funció de la demanda és aquella que indica les quantitats d'un bé que els compradors estan disposats (INTENCIÓ) a adquirir a un preu determinat. Ceteris paribus. L'estudi de la demanda es fa de manera simplificada, tenint en compte únicament el factor preu, suposant que els altres factors es mantenen constants. El preu del bé en qüestió 1 2.

La demanda La corba de la demanda d'un bé és la representació gràfica de la funció de la demanda. Representació de la corba de la demanda: Dibuixem un diagrama d'eixos. En l'eix vertical, representem els preus (P) i en l'horitzontal, les quantitats demandades (Qd). Situem les diverses quantitats (Q1, Q2, Q3...) que els consumidors demanen per a cadascun dels preus considerats (P1, P2, P3...) i, a les interseccions, obtindrem una sèrie de punts (A, B, C...). Unint els punts obtinguts, tracem la corba de la demanda La corba de la demanda reflecteix gràficament la relació inversa existent entre el preu i la quantitat demanada, que es coneix com a llei de la demanda.

LLEI DE LA DEMANDA: a menor preu, més gran és la quantitat demandada El preu del bé en qüestió 1 2. La demanda Exemple del mercat de café: La taula de la demanda ens mostra la quantitat de cafè que prendran els espanyols per a cada preu del cafè. El preu del bé en qüestió 1 2. La demanda ACTIVITAT ESCRITA 1. La funció de la demanda de la vacuna de la grip a Catalunya és la següent: Qd = 3000 – 400 P Dibuixa la corba de la demanda d'aquest mercat. 2. La funció de la demanda del mercat de caixes de bombons és la següent: Qd = 150 – 10 P Dibuixa la corba de la demanda d'aquest mercat. <<15:00->> Béns complementaris.

Són els béns que sempre van en parella, és a dir, els que es consumeixen conjuntament. Exemple: impressora i tinta, cotxes i gasolina, llums i bombetes, etc. No és possible consumir l'un sense consumir també l'altre. Comportament: l'augment de preus d'algun dels integrants d'aquestes parelles de béns impliquen una disminució de la quantitat demanada, tant del bé en qüestió com del seu complementari. I a l'inversa. 2. La demanda El preu dels béns relacionats 2 Béns substitutius. Són aquells el consum dels quals exclou els que satisfan la mateixa necessitat que ells. Exemple: pomes i peres, te i cafè, sacarina i sucre...

Comportament: si el preu d'un bé substitutiu augmenta, disminuirà la demanda a favor de l'altre bé substitutiu. I a l'inversa. 2. La demanda El preu dels béns relacionats 2 La renda disponible (capacitat adquisitiva) condiciona la quantitat de diners destinada a comprar però no tot augment de la renda implica un increment de la quantitat demanada de tots els béns i serveis, sinó que aquest increment dependrà del tipus de bé. 2. La demanda Veiem aquests tipus de bé La renda disponible 3 Béns inferiors. Béns que es demanen menys quan augmenta la renda dels demandants.

Exemple: a l'augmentar la renda, el vi de la casa o el transport públic acostumen a substituir-se per altres béns i serveis de major qualitat, com un vi amb denominació d'origen o el taxi, respectivament. 2. La demanda La renda disponible 3 Béns normals. La quantitat demanada augmenta en la mateixa proporció que la renda dels demandants. La majoria de béns i serveis entren en aquesta categoria. Exemple: l'habitatge, els electrodomèstics o el cotxe. 2. La demanda La renda disponible 3 Béns de luxe. Són béns que no es consumeixen quan la renda és baixa, o bé es fa en petites quantitats, però el seu ús o consum augmenta substancialment en produir-se un increment de la renda.

La quantitat demanada augmenta en major proporció que no ho fa la renda dels demandats. En general, donen prestigi social a qui els consumeix. Exemple: les joies o els cotxes esportius. 2. La demanda La renda disponible 3 Preferències del consumidor. Els gustos, les preferències i la moda determinen el comportament dels demandants, amb independència dels preus o de la renda. Quan augmenten les preferències del consumidor cap a un bé o servei determinat augmenta la quantitat demandada d'aquest bé o servei i viceversa. 2. La demanda Els gustos i les preferències 4 Moviment (factor: preu) 2. La demanda Desplaçament (factors: béns relacionats, renda disponible i preferències del consumidor) 2.

La demanda La corba de la demanda es desplaça cap a l'esquerra quan la quantitat demanada disminueix degut a: Béns relacionats a) Disminució del preu dels béns substitutius. b) Augment dels preus dels béns complementaris. Renda disponible a) Disminució de la renda disponible. Preferències dels consumidors a) Disminució de l'interès del consumidor. 2. La demanda La corba de la demanda es desplaça cap a la dreta quan la quantitat demanada augmenta degut a: Béns relacionats a) Augment del preu dels béns substitutius. b) Disminució dels preus dels béns complementaris. Renda disponible a) Augment de la renda disponible. Preferències dels consumidors a) Augment de l'interès del consumidor.

ACTIVITAT ESCRITA 1. Indiqueu un bé complementari i un altre de substitutiu per a cadascun dels béns següents: una consola de videojocs, un telèfon intel·ligent (smartphone), unes lentilles, unes fulles d'afaitar i un llum de peu. 2. Citeu tres exemples per a cadascuna de les categories següents de béns: inferiors, normals i de luxe. 3. Indiqueu quin tipus de moviment o desplaçament experimenta la corba de la demanda de cotxes elèctrics com a conseqüència de les variacions següents. Copieu la taula al vostre quadern i completeu-la. 2. La demanda <<15:00->> Factors que condicionen l'oferta: El preu del bé en qüestió Els costos de producció Les expectatives empresarials 3.

L'oferta L'oferta és la quantitat d'un bé que les empreses estan disposades (INTENCIÓ) a produir. 1 2 3 3. L'oferta La funció de l'oferta mostra les quantitats d'un bé o servei que les empreses estan disposades (INTENCIÓ) a produir a un preu determinat. Ceteris paribus. (UD1.) L'estudi de l'oferta també es fa de manera simplificada, tenint en compte únicament el factor preu, suposant que els altres factors es mantenen constants. Factor: preu El preu del bé en qüestió 1 3. L'oferta La corba de l'oferta d'un bé és la representació gràfica de la funció de l'oferta. Representació de la corba de l'oferta: Dibuixem un diagrama d'eixos.

En l'eix vertical, representem els preus (P) i en l'horitzontal, les quantitats ofertes (Qo). Situem les diverses quantitats (Q1, Q2, Q3...) que els oferents vendran per a cadascun dels preus considerats (P1, P2, P3...) i, a les interseccions, obtindrem una sèrie de punts (A, B, C...). Unint els punts obtinguts, tracem la corba de l'oferta La corba de l'oferta reflecteix gràficament la relació directa existent entre el preu i la quantitat oferta, que es coneix com a llei de l'oferta. LLEI DE L'OFERTA: A major preu, més gran és la quantitat oferta El preu del bé en qüestió 1 3.

L'oferta Exemple del mercat de café: La taula de l'oferta ens mostra la quantitat de cafè que oferiran els productors de café per a cada preu del cafè. El preu del bé en qüestió 1 ACTIVITAT ESCRITA 1. La funció de l'oferta de la vacuna de la grip a Catalunya és la següent: Qo = 140 P - 240 Dibuixa la corba de l'oferta d'aquest mercat. 2. La funció de la demanda del mercat de caixes de bombons és la següent: Qo = 50 P – 300 Dibuixa la corba de la demanda d'aquest mercat. 3. L'oferta <<15:00->> 3. L'oferta Si els preus dels factors que s'utilitzen per produir un bé disminueixen, la producció serà més econòmica i l'oferta augmentarà i al revés.

Si la tecnologia que s'utilitza per produir un bé millora, la producció serà més econòmica i l'oferta augmentarà i al revés Els costos de producció 2 3. L'oferta El número d'unitats que una empresa oferta al mercat també pot dependre de les expectatives que té en la mesura que aquestes condicionen els objectius. Si les empreses consideren que guanyaran més diners amb el producte en un futur, l'oferta augmenta i al revés. No és el mateix produir per a un mercat emergent, en el qual les expectatives empresarials són grandíssimes, que per a un mercat tradicional amb expectatives limitades. 3 Les expectatives empresarials 3.

L'oferta Moviment (factor: preu) Desplaçament (factors: costos de producció i expectatives empresarials) 3. L'oferta La corba de l'oferta es desplaça cap a l'esquerra quan la quantitat oferta disminueix degut a: Costos de producció a) Augment dels costos de producció Expectatives empresarials a) Anticipació a una crisi 3. L'oferta La corba de l'oferta es desplaça cap a la dreta quan la quantitat oferta augmenta degut a: Costos de producció a) Disminució dels costos de producció Expectatives empresarials a) Captar mercat 3. L'oferta ACTIVITAT ESCRITA 1. Indica els factors que influeixen en l'oferta dels automòbils i explica que podria fer que hi hagués més oferta. 2.

Indiqueu quin tipus de moviment o desplaçament experimenta la corba de l'oferta dels fabricants de bolígrafs com a conseqüència de les variacions següents: disminució del preu de la tinta, augment dels salaris, millora de la tecnologia productiva, disminució del preu dels bolígrafs, estratègia per a captar el màxim de mercat possible i disminució del preu del plàstic. <<15:00->> 4. L'equilibri de mercat Fins ara hem vist la demanda i l'oferta per separat. Però… Què passaria si ajuntéssim ambdues variables? Quina informació ens proporcionaria? 4.

L'equilibri de mercat L'equilibri del mercat és aquell punt en el qual coincideixen els plans dels consumidors i les empreses, de manera que l'intercanvi satisfà totes dues parts. Però… abans d'arribar a aquest punt d'equilibri els mercats passen per altres situacions. Com compradors i venedors persegueixen objectius contraris, s'acostumen a produir dues situacions d'inici: l'excés d'oferta i l'excés de demanda. Veiem a continuació Excés d'oferta: A un determinat preu (P2) la quantitat de producte demanada (Q1) és inferior a l'oferta (Q2).

Primera reacció del mercat: Demanda: molts consumidors no compren (preu massa elevat) Oferta: les empreses baixen preus ( P2) i les que no poden afrontar la baixada abandonen el mercat ( Q2) Segona reacció del mercat: Demanda: compren més quantitat ( Q1) Finalment PUNT D'EQUILIBRI 4. L'equilibri de mercat 4. L'equilibri de mercat Excés de demanda A un determinat preu (P1) la quantitat de producte demanada (Q2) és superior a l'oferta (Q1). Primera reacció del mercat: Demanda: molts consumidors no estan satisfets (no hi ha suficients productes) i estan disposats a pagar més.

Oferta: les empreses, animades pels possibles beneficis, augmenten l'oferta ( Q1) i el preu ( P1) Segona reacció del mercat: Demanda: no tots els consumidors accepten la pujada de preu i marxen del mercat ( Q2) Finalment PUNT D'EQUILIBRI 4. L'equilibri de mercat Seguint amb l'exemple del mercat de café: 4. L'equilibri de mercat ACTIVITAT ESCRITA 1. Com es comporten consumidors i empreses en una situació d'excés d'oferta? 2. Per què augmenten els preus quan es produeix excés de demanda? Com reaccionen les empreses? 3. Pel que fa a l'oferta i la demanda, quan arriben a l'equilibri de mercat? 4. Raoneu la veracitat o falsedat de les afirmacions següents: a.

Els canvis en la renda influeixen sobre la corba de l'oferta. b. Un augment en el preu dels béns relacionats motiva un desplaçament de la corba de la demanda cap a la dreta. c. Les expectatives de futur són un factor que pot condicionar l'oferta. d. En augmentar la renda disponible s'incrementa la quantitat demandada de tot tipus de béns. e. Quan el mercat està en equilibri no hi ha abundància ni escassetat de producte. <<10:00->> 4. L'equilibri de mercat ACTIVITAT ESCRITA 5.

Al mercat dels discos de vinil, els plans dels consumidors i de les empreses discogràfiques són els que es recullen a la taula següent: a) Descriviu el comportament de consumidors i empreses a mesura que augmenta o baixa el preu dels discos. b) A quins preus té lloc l'excés de demanda? I l'excés d'oferta? c) Com es comporta el mercat quan el preu del disc és de 15 €? I quan és de 5 €? I de 10 €? d) Representeu gràficament la situació del mercat en equilibri dels discos de vinil amb les dades citades. Preu en euros 20 15 10 5 3 Quantitat demandada de discos 100 200 300 400 550 Quantitat oferta de discos 500 400 300 100 0 <<8:00->> 4. L'equilibri de mercat ACTIVITAT ESCRITA 6.

Les funcions d'oferta i demanda de la vacuna de la grip a Catalunya són les següents: Qd = 3000 – 400 P Qo = 140 P - 240 a) Determineu el preu i la quantitat d'equilibri d'aquest bé. b) Representeu gràficament aquest mercat. c) Anomeneu i argumenteu mitjançant moviments en les gràfiques dues mesures que farien augmentar el preu d'equilibri de la vacuna. 7. La funció de la demanda del mercat de les les caixes de bombons és la següent: Qo = 50 P – 300 Qd = 150 – 10 P a) Determineu el preu i la quantitat d'equilibri d'aquest bé. b) Representeu gràficament aquest mercat. c) Explica què passaria si el preu fos superior i si fos inferior al d'equilibri <<20:00->> 4.

L'equilibri de mercat Fins ara hem treballat els factors que afecten a la demanda i l'oferta per separat: Factors que condicionen l'oferta: El preu del bé en qüestió Els costos de producció Les expectatives empresarials 1 2 3 Factors que condicionen la demanda: El preu del bé en qüestió El preu dels béns relacionats La renda disponible Els gustos i les preferències 1 2 3 3 4. L'equilibri de mercat Si es compleix la condició ceteris paribus, la demanda i l'oferta (representades per les seves respectives taules i corbes) no varien i és impossible que es modifiqui el preu i la quantitat d'equilibri.

Si volem que es produeixi una variació del preu i la quantitat d'equilibri, és necessari que es trenqui la condició ceteris paribus i així hi hagi un canvi en els factors que condicionen el mercat, és a dir, un desplaçament de la corba de la demanda o l'oferta. Demanda Preu Quantitat 4. L'equilibri de mercat Augment de la demanda (Desplaçament de la corba de demanda cap a la dreta) Demanda Preu Quantitat 4. L'equilibri de mercat Disminució de la demanda (Desplaçament de la corba de demanda cap a l'esquerra) Oferta Preu Quantitat 4. L'equilibri de mercat Augment de l'oferta (Desplaçament de la corba d'oferta cap a la dreta) Oferta Preu Quantitat 4.

L'equilibri de mercat Disminució de l'oferta (Desplaçament de la corba d'oferta cap a l'esquerra) Demanda Preu Quantitat 4. L'equilibri de mercat Augment de la demanda i disminució de l'oferta. (Desplaçament de la corba de la demanda cap a la dreta i de l'oferta cap a l'esquerra) Oferta Preu Quantitat Preu Quantitat ATENCIÓ: El gràfic mostra el supòsit de què la corba de la demanda i l'oferta es desplacen EXACTAMENT en la mateixa proporció. Si no fos així, sabríem que el preu augmentaria, però desconeixeríem si la quantitat augmentaria o disminuiria. Preu Quantitat 4. L'equilibri de mercat ATENCIÓ: El gràfic mostra dues possibilitats.

En la possibilitat A: la demanda augmenta més que el que disminueix l'oferta (quantitat augmenta). En la possibilitat B: l'oferta disminueix més que el que augmenta la demanda (quantitat disminueix) Preu Oferta Preu Quantitat Demanda Preu Quantitat 4. L'equilibri de mercat Disminució de la demanda i augment de l'oferta. (Desplaçament de la corba de la demanda cap a l'esquerra i de l'oferta cap a la dreta) Preu Quantitat Quantitat ATENCIÓ: El gràfic mostra el supòsit de què la corba de la demanda i l'oferta es desplacen EXACTAMENT en la mateixa proporció. Si no fos així, sabríem que el preu disminueix, però desconeixeríem si el la quantitat augmentaria o disminuiria. Demanda Preu Quantitat 4.

L'equilibri de mercat Augment de la demanda i augment de l'oferta. (Desplaçament de la corba de la demanda cap a la dreta i de l'oferta cap a la dreta) Oferta Preu Quantitat Preu Quantitat ATENCIÓ: El gràfic mostra el supòsit de què la corba de la demanda i l'oferta es desplacen EXACTAMENT en la mateixa proporció. Si no fos així, sabríem que la quantitat augmenta, però desconeixeríem si el preu augmentaria o disminuiria. Preu Quantitat Demanda Preu Quantitat 4. L'equilibri de mercat Disminució de la demanda i disminució de l'oferta.

(Desplaçament de la corba de la demanda cap a l'esquerra i de l'oferta cap a l'esquerra) Oferta Preu Quantitat Preu Quantitat ATENCIÓ: El gràfic mostra el supòsit de què la corba de la demanda i l'oferta es desplacen EXACTAMENT en la mateixa proporció. Si no fos així, sabríem que la quantitat disminueix però desconeixeríem si el preu augmentaria o disminuiria. Preu Quantitat 4. L'equilibri de mercat ACTIVITAT ESCRITA 1. Analitza l'equilibri del mercat de NETFLIX. Planteja els següents casos per separat: CAS 1: Es produeix un augment de les preferències del consumidor cap aquest tipus de producte.

CAS 2: Es produeix un augment de renda dels consumidors (és un bé normal) i s'abarateixen els costos de producció. CAS 3. Augmenta el preu de HBO (bé substitutiu) i hi ha expectatives de l'empresa que es vendrà menys. Raona com seran els canvis en el preu i la quantitat d'equilibri del mercat i expressa'ls en un gràfic "teòric" que mostri l'equilibri inicial del mercat, el desplaçament de les seves corbes i el nou punt d'equilibri. 5. L'elasticitat-preu REFLEXIONEM: Si augmentes o disminuís un 50% el preu del pa la demanda d'aquest bé disminuiria? Molt o poc? Si augmentes o disminuís un 50% el preu de l'entrada al cinema la demanda d'aquest bé disminuiria? Molt o poc?

Tts els productes tenen la mateixa sensibilitat al preu? No, hi haurà demandes que baixaran en picat només que es produeixi un lleuger increment del preu i d'altres que baixaran molt poc i a l'inversa. La festa del cine dispara la quantitat d'espectadors 5. L'elasticitat-preu L'elasticitat-preu de la demanda quantifica la variació de la quantitat demanada davant de variacions en els preus. Com que el preu i la quantitat demanada són inversament proporcionals, l'elasticitat (Ep) sempre és negativa. D'aquí que s'analitza en termes absoluts. En funció dels resultats, podem associar als béns analitzats a tres tipus de demandes La sensibilitat de la demanda davant canvis en el preu. 5.

L'elasticitat-preu Els tipus de demandes segons l'elasticitat-preu: a) Demanda d'elasticitat unitària (EP= 1). La quantitat demanada i els preus varien en la mateixa proporció. a) Demanda elàstica (EP > 1). La quantitat demanada varia en major proporció que els preus. Exemple: béns de luxe a) Demanda inelàstica o rígida (EP < 1). La quantitat demanada varia en menor proporció que els preu Exemple: llet, les medecines o el pa. 5. L'elasticitat-preu Amb la intenció de maximitzar els seus beneficis, les empreses analitzen l'elasticitat-preu de la demanda del bé o servei que ofereixen al mercat. Els factors entorn als quals gira l'anàlisi de l'elasticitat-preu de la demanda són: El tipus de bé.

L'existència de béns substitutius. La proporció de renda que es gasta en el bé. El termini de temps considerat. 1 2 3 3 5. L'elasticitat-preu Els factors entorn als quals gira l'anàlisi de l'elasticitat-preu de la demanda són: El tipus de bé. Els béns necessaris o bàsics acostumen a ser més inelàstics, mentre que els de luxe presenten una demanda elàstica perquè són prescindibles. 1 5. L'elasticitat-preu Els factors entorn als quals gira l'anàlisi de l'elasticitat-preu de la demanda són: L'existència de béns substitutius.

Els béns substitutius acostumen a ser de demanda elàstica perquè, si un s'encareix, es produeix un efecte «fuga» dels consumidors cap als que tenen la mateixa utilitat o funció. 2 5. L'elasticitat-preu Els factors entorn als quals gira l'anàlisi de l'elasticitat-preu de la demanda són: La proporció de renda que es gasta en el bé. Com major és la proporció que es gasta d'un bé, més afecta un augment de preu. En conseqüència, més dràstica és la reducció del consum d'aquest bé i, per tant, més elàstica n'és la demanda. 3 Els factors entorn als quals gira l'anàlisi de l'elasticitat-preu de la demanda són: El termini de temps considerat.

En general, la demanda es torna elàstica a llarg termini perquè, com més llarg és el període transcorregut després de l'augment de preu, més fàcil els resulta als consumidors trobar alternatives o substitutius. 5. L'elasticitat-preu 3 5. L'elasticitat-preu 5. L'elasticitat-preu ACTIVITAT RESOLTA 5. L'elasticitat-preu ACTIVITAT RESOLTA 5. L'elasticitat-preu ACTIVITAT ESCRITA 1. Totes les setmanes un comerciant ven quinze caixes de bombons a 2 €/unitat i 100 litres d'aigua a 0,30 €/ litre.

a) Calculeu la variació percentual dels preus i de les quantitats demandades, i l'elasticitat-preu i els ingressos que li reporten al comerciant les opcions següents: A l'abaixar el preu de les caixes de bombons a 1,8 €/unitat, es venen 18 caixes. Si redueix el preu del litre d'aigua a 0,27 €/litre, es venen 104 litres. A l'augmentar el preu de les caixes de bombons a 2,40 €/unitat, es venen 11 caixes. Si augmenta el preu del litre d'aigua a 0,33 €/litre, es venen 96 litres. a) Raoneu quin dels dos productes podria augmentar de preu el comerciant sense afectar significativament les vendes. 2.

Les entrades al cinema d'estiu a l'aire lliure costen 10 €, preu que paguen unes 200 persones que hi assisteixen. El propietari del cinema vol augmentar els ingressos modificant el preu de les entrades un 30 %. Sabent que l'elasticitat-preu de la demanda és d'1,2, li recomanaries augmentar o abaixar el preu de les entrades? <<15:00->> DINÀMICA. El mercat La classe es dividirà en 2 grups: venedors i compradors. Cada venedor rebrà una carta de color vermell. El número que figura a la carta representa el cost de producció del producte, per tant, el venedor no podrà vendre el producte a un preu igual o inferior a aquest cost.

L'objectiu dels venedors és aconseguir vendre el producte al màxim preu possible, per obtenir així, el màxim marge de benefici. Cada comprador rebrà una carta de color negre. El número que figura a la carta representa la renda màxima que el consumidor està disposat a gastar per a el producte, per tant, el comprador no podrà comprar el producte per un preu igual o superior a aquesta renda. L'objectiu dels consumidors és aconseguir comprar el producte al mínim preu possible, per obtenir així, el màxim estalvi. DINÀMICA. El mercat La dinàmica es dur a terme de la següent manera: Els alumnes tindran 5 minuts per a negociar al mercat.

Quan un venedor i un comprador acordin un preu es donaran la mà evidenciant el pacte i apuntaran a la seva fitxa el cost de producció o la renda i el preu pactat. El professor comprovarà que el venedor no està venent per un preu igual o inferior al seu cost i que el comprador no està comprant a un preu igual o superior a la seva renda. Aquelles persones que arribin a un acord abans dels 5 minuts que dura la negociació podran tornar a agafar una carta del seu color i entrar de nou al mercat a negociar.

Aquelles persones que presentin dificultats per aconseguir realitzar la transacció que desitgen podran abandonar el mercat anant a la zona de descans i esperant-se 30 segons abans d'agafar una altre carta diferent. DINÀMICA. El mercat La dinàmica es dur a terme de la següent manera: Es simulen diferents situacions d'equilibri de mercat modificant la quantitat de cartes amb les que es juga.

Primer: es juga amb totes les cartes (de l'1 al 10) Segon: augmenten els costos de producció i els venedors només juguen amb cartes iguals o major a 5 Tercer: augmenta la renda i els compradors només juguen amb cartes iguals o major a 5 Quart: disminueixen els costos de producció i els venedors només juguen amb cartes iguals o inferiors a 6 Cinquè: disminueix la renda i els compradors només juguen amb cartes iguals o inferiors a 6. DINÀMICA.

El mercat La dinàmica es dur a terme de la següent manera: Assegureu-vos que recolliu totes les dades dels intercanvis que feu: Ronda 1 Ronda 2 Ronda 3 Ronda 4 Ronda 5 Renda o Cost Preu Renda o Cost Preu Renda o Cost Preu Renda o Cost Preu Renda o Cost Preu Situació 1 Situació 2 Situació 3 Situació 4 Situació 5 DINÀMICA. El mercat Quan acaba la dinàmica: L'alumnat fa el recompte de quin és el benefici o l'estalvi aconseguit. Qui serà el millor? El recompte l'apunteu en aquesta fulls de càlcul: https://docs.google.com/spreadsheets/d/1G1bcyBafVbn3VCwac1NNlItT9aowk2eh/edit?usp=sharing&ouid =104974682423080367770&rtpof=true&sd=true Reflexió sobre la dinàmica