T2. Els lípids: Concepte i àcids grassos

Actualitzat el · AprenAI

Presentació sobre la definició general dels lípids, la seva classificació i l'estudi detallat dels àcids grassos, incloent-hi la seva estructura, tipologies i propietats físiques i químiques.

Biologia · Selectivitat (PAU Catalunya)

8 pàgines · 3 temes

Índex

  1. 1º. Els lípids · p. 3
  2. 2º. Els àcids grassos · p. 4-7
  3. Activitats · p. 8

1º. Els lípids

2º. Els àcids grassos

Activitats

Text del document

T2. Els Lípids Ampliació Biologia (1r Batx) Professor: Jaime Martínez 1º. Els lípids. 2º. Els àcids grassos. Blocs 3º. Els lípids amb àcids grassos o saponificables. 4º. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables. 5º. Les funcions dels lípids. 1º. Els lípids. • Lípid: Biomolècula formada per C i H + ↓O /P/N/S. • Insolubles en 𝑯𝟐 𝟎 i dissolvents polars; soluble en orgànics -> apolars Ex.: 𝑪𝟖 𝑯𝟏𝟖 (octà), R − 𝟎 − 𝑹′ (èter), 𝑪𝟔 𝑯𝟔 (benzè)... • Segons tenen àcids grassos o no, 2 tipus: • Saponificables: Àcids grassos + molècules. Poden fer saponificació. • Insaponificables: No àcids grassos. No saponificació. 2º. Els àcids grassos.

• Molècules formades per llarga cadena hidrocarbonatada (𝐶𝐻2 ) de tipus alifàtic (lineal) i finalitza amb grup carboxil àcid (-COOH). • Dos tipus: • Saturats: Enllaços simples entre C. Cadenes lineals. NºC 12~20. Ex.: àcid esteàric (𝐶𝐻3 − (𝐶𝐻2 )16 − 𝐶𝑂𝑂𝐻) i àcid palmític(𝐶𝐻3 − (𝐶𝐻2 )14 − 𝐶𝑂𝑂𝐻). • Insaturats: 1 o + enllaços dobles entre C. Cadenes amb colzes en dobles enllaços. Àcids grassos que no podem sintetitzar però son imprescindibles = Àcids grassos essencials. Dos tipus: • Monoinsaturats: 1 Enllaç doble. Ex.: Àcid oleic. (𝐶𝐻3 − (𝐶𝐻2 )7 − 𝐶𝐻 = 𝐶𝐻 − (𝐶𝐻2 )7 − 𝐶𝑂𝑂𝐻). • Poliinsaturats: 2+ Enllaç doble.

Ex.: Àcid linoleic (𝐶𝐻3 − (𝐶𝐻2 )4 − 𝐶𝐻 = 𝐶𝐻 − 𝐶𝐻2 − 𝐶𝐻 = 𝐶𝐻 − (𝐶𝐻2 )7 − 𝐶𝑂𝑂𝐻). Propietats químiques 2º. Els àcids grassos. • Reacció d’esterificació • Àcid gras + Alcohol = Èster + Aigua. • Majoria de lípids són èsters. • Digestió lipases (enzims) -> procés invers, èster -> àcid gras + alcohol. • Ex.: • Reacció de saponificació • Àcid gras + Base forta (NaOH/KOH) = Sal d’àcid gras (sabó). • Àcid gras insoluble en aigua, però sabó forma micel·les (dispersions col·loïdals). (COOH) ionitza poc però – COONa i COOK molt. 2º. Els àcids grassos. Propietats físiques • Solubilitat • 8C+ insolubles en aigua.

Grup carboxil (COOH) hidròfil ionitza poc, cadena llarga hidròfoba, +soluble en dissolvents apolars. • Sabó molècula amfipàtica (bipolar). Part hidròfila carboxil (-𝐶𝑂𝑂− ) atrau molècules d’aigua i polars, cadena hidrocarbonatada hidròfoba. • Sabó a l’aigua superfície, carboxils dintre i cadena fora formant estanca. Si enfonsa, cadenes dintre i carboxils fora formant micel·les monocapa amb aire (efecte escumós) o lípids (efecte emulsionant/detergent), o bicapa si conté aigua. • Punt de fusió 2º. Els àcids grassos. Propietats físiques • Solubilitat • Punt de fusió • Tendència a agrupar-se establint enllaços d’hidrogen carboxils i forces de Van der Waals cadenes.

• +Cadena alifàtica (𝑪𝑯𝟐 ) + forces de Van der Waals = + tendència a ser sòlid. • Fondre sòlids -> Trencar enllaços. En saturats ↑nºC + cal trencar i + E. Calorífica = +↑Punt de fusió. En insaturats amb doble enllaç (“colze”) dificulta establir tants enllaços per força de Van der Waals = ↓ Punt de fusió. Activitats • 1. Quines són les característiques generals dels lípids? Quins criteris es tenen en compte a l’hora de classificar-los? • 2. Quines característiques moleculars tenen els àcids grassos saturats? Quines propietats confereixen als lípids que els presenten i quines conseqüències se’n deriven?

Més apunts de Biologia

Exàmens, temes i apunts de Biologia

Subido por alumnos de 1º Bachillerato de Institut Cambrils · Exámenes y apuntes de Institut Cambrils

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat