Unitat 2: El Catabolisme

Actualitzat el · AprenAI

Presentació de continguts de biologia sobre el metabolisme catabòlic, detallant la respiració cel·lular aeròbica de glúcids, lípids i proteïnes, així com els diferents tipus de fermentacions i la respiració anaeròbica.

Biologia · Selectivitat (PAU Catalunya)

107 pàgines · 5 temes · 6 flashcards · 4 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. El catabolisme: Concepte i producció d'energia · p. 1-22
  2. 2.1. Catabolisme respiratori dels glúcids · p. 23-60
  3. 2.2. Catabolisme dels lípids · p. 61-73
  4. 2.3. Catabolisme de les proteïnes i dels àcids nucleics · p. 74-84
  5. 3. Catabolisme per fermentació i respiració anaeròbica · p. 85-107

1. El catabolisme: Concepte i producció d'energia

Flashcards

Defineix catabolisme.
Fase degradant del metabolisme que té com a finalitat l'obtenció d'energia en forma d'enllaços rics d'ATP.
Com es classifica el catabolisme segons el destí dels electrons?
Quins són els rendiments energètics de lípids, proteïnes i glúcids?
Lípids: $9{,}5\text{ kcal/g}$; proteïnes: $4{,}3\text{ kcal/g}$; glúcids: $4{,}2\text{ kcal/g}$.
Fórmula de l'energia lliure de Gibbs
$\Delta G = \Delta H - T\cdot\Delta S$ $\Delta G$: variació d'energia lliure, $\Delta H$: variació d'entalpia, $T$: temperatura absoluta en $\text{K}$, $\Delta S$: variació d'entropia.

Preguntes tipus test

  1. En un cultiu cel·lular s'observa que un microorganisme degrada matèria orgànica fins a compostos orgànics sense fer ús d'una cadena de transport d'electrons. Quin tipus de catabolisme està duent a terme?
    • a) Fermentació
    • b) Respiració aeròbica
    • c) Respiració anaeròbica
    • d) Fosforilació oxidativa

    Resposta: a) Fermentació. En la fermentació l'acceptor final d'electrons és una molècula orgànica del propi metabolisme i no s'utilitza la cadena transportadora d'electrons.

  2. Observa el tub 1 de la imatge de cultius bacterians en medi líquid . Com es classifica el bacteri que creix exclusivament a la superfície?
    • a) Anaerobi estricte
    • b) Anaerobi facultatiu
    • c) Microaeròfil
    • d) Aerobi obligat

    Resposta: d) Aerobi obligat. El tub 1 mostra bacteris acumulats a la interfície superior amb l'aire, la qual cosa correspon als bacteris aerobis obligats.

  3. Considera la reacció $\text{CH}_3\text{-CH}_2\text{-CH}_2\text{-}\boldsymbol{\text{R}} + \text{B} \rightarrow \text{CH}_3\text{-CH}=\text{CH-}\boldsymbol{\text{R}} + \text{BH}_2$. Quin tipus de procés s'ha produït en el substrat carbonat?
    • a) Oxigenació directa
    • b) Deshidrogenació (oxidació)
    • c) Hidrogenació (reducció)
    • d) Descarboxilació espontània

    Resposta: b) Deshidrogenació (oxidació). La pèrdua d'àtoms d'hidrogen units al carboni és una forma de deshidrogenació en què la molècula orgànica s'oxida.

2.1. Catabolisme respiratori dels glúcids

2.2. Catabolisme dels lípids

2.3. Catabolisme de les proteïnes i dels àcids nucleics

3. Catabolisme per fermentació i respiració anaeròbica

I 2 flashcards i 1 preguntes més al document.

Text del document

EL CATABOLISME UNITAT 2 METABOLISME-PAU ORIENTACIONS AL CURRÍCULUM ● Esquema general del metabolisme. ● Explicar i identificar les vies metabòliques principals, de cada via: nom, localització cel·lular i si s’escau, substrat inicial i producte final, eficiència energètica i oxidació o reducció de coenzims. ● Diferenciar catabolisme cel·lular aeròbic i anaeròbic, i el balanç energètic. ● Identificar el paper de l’oxigen en la respiració aeròbica.

METABOLISME-PAU ORIENTACIONS AL CURRÍCULUM: ● Diferenciar les fases de la respiració cel·lular (glicòlisi i descarboxilació del piruvat; o beta-oxidació dels àcids grassos; cicle de Krebs i fosforilació oxidativa) i relacionar-les amb l’estructura del mitocondri (en eucariotes). ● Metabolisme anaeròbic: comparar les fermentacions làctica i alcohòlica. ● Reconèixer les fermentacions com a degradacions parcials de les biomolècules i la seva aplicació en l’obtenció d’aliments. ● Comparar el balanç energètic de la respiració i la fermentació. COM DE COMPLEX ÉS EL METABOLISME En el següent enllaç podeu observar un esquema de tot el metabolisme cel·lular.

PREGUNTES QUE HAURÍEU DE SABER RESPONDRE ● Què és el catabolisme? ● Per a què serveix el catabolisme? ● Quin tipus de catabolisme hi ha? ● En què consisteixen les reaccions catabòliques? ● Quines són les diferències principals entre els reactius i els productes finals del catabolisme? ● Com es produeix energia en el catabolisme? ● Perquè diem que les rutes catabòliques són convergents? ● Quins són els darrers productes del catabolisme? ● Com són les anabòliques? ESQUEMA GENERAL DEL METABOLISME 1.

EL CATABOLISME Biomolècules orgàniques amb funció energètica % de biomolècules en els éssers humans: Biomolècula % en massa Aigua 65 Proteïnes 18 Lípids 12 Sals minerals 5 Glúcids 0,3 Les biomolècules més importants energèticament són els glúcids i els lípids 1. EL CATABOLISME Els glúcids com a font d’energia 1. EL CATABOLISME Els lípids com a font d’energia Biomolècula Rendiment (kcal/g) Lípids 9,5 Proteïnes 4,3 Glúcids 4,2 Acilglicèrids són els lípids que més s’utilitzen com a font d’energia. Ex. Olis vegetals i greixos animals 1.1. CONCEPTE DE CATABOLISME ● Fase degradant del metabolisme que té com a finalitat l’obtenció d’energia.

● Les molècules orgàniques són transformades en altres més senzilles fins transformar-se en els productes finals del catabolisme, que són expulsats de la cèl·lula. Són els productes d’excreció (CO2, NH3, urea, àcid úric, etc.) ● L’energia s’emmagatzema en forma d’enllaços rics d’energia (ATP) per ser utilitzada més endavant en l’activitat cel·lular o en l’anabolisme. ● El catabolisme és igual en heteròtrofs i autòtrofs. 1.1. CONCEPTE DE CATABOLISME Depenent del destí dels electrons trobem dos tipus de catabolisme. ♦ Respiració: Els electrons passen per una cadena de transport d’electrons fins a un acceptor final. ○ Aeròbica: L’acceptor final és l’oxigen.

○ Anaeròbica: L’acceptor final és una substància diferent a l’oxigen (NO3-, SO42-,...). ♦ Fermentació: No s’empra la cadena transportadora. L’acceptor final és un compost orgànica fruit del mateix metabolisme. Catabolisme Respiració Oxidació parcial de la matèria orgànica. Els productes de reacció contenen encara energia. S’alibera poca energia. L’acceptor final d’electrones és una molècula orgànica. Oxidació total de la matèria orgànica. Els productes de reacció no contenen energia. S’alibera tota l’energia.

Aeròbica Fermentació Anaeròbica Làctica Alcohòlica Acceptor final el O2 Acceptor final molècula inorgànica diferent del O2 Els bacteris areobis i anaerobis poden ser identificats en un medi de cultiu líquid: 1. Aerobi obligat 2. Anaerobi obligat o estricte. 3. Organisme anaerobi facultatiu (continuum amb "organisme aerobi facultatiu") 4. Microaeròfil 5. Aerotolerant 1.1. CONCEPTE DE CATABOLISME: FERMENTACIONS o L’acceptador final d'electrons és un compost de naturalesa orgànica. o Els processos fermentatius alliberen una menor quantitat d’energia que la respiració aeròbica, degut a que l’oxidació del substrat no és completa.

o No és necessari la presència d’oxigen, (no actua com acceptor final d’electrons). o Les fermentacions les realitzen diversos bacteris i llevats i tenen gran importància per les seves aplicacions industrials (fabricació de cervesa, vi, iogurt,...) o Dins de les fermentacions es poden incloure el procès de putrefacció, que és la fermentació de les proteïnes. 1.2. LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA EN EL CATABOLISME L’energia lliure (G) dels productes és més petita que la dels substrats, pel que s’allibera energia. En moltes reaccions catabòliques una molècula gran es trenca en una o més de petites. El trencament d’aquests enllaços allibera energia (ΔG<0).

En altres reaccions catabòliques, l’energia s’allibera perquè els electrons que formen els enllaços de les molècules inicials perden energia lliure quan passen a formar els enllaços de les molècules finals. 1.2. LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA EN EL CATABOLISME Tal com hem vist, en sistemes oberts, com ho són els biològics, es relaciona la variació d’energia de Gibbs del sistema amb la variació d’energia que conté el sistema abans i després de la reacció amb la temperatura i l’entropia (el nivell d’ordenació del sistema). ● ● ● Si ΔG < 0, el procés és espontani Si ΔG > 0, el procés no és espontani. Per tant, el procés invers serà espontani. Si ΔG = 0, es tracta d'un sistema en equilibri. 1.2.

LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA EN EL CATABOLISME REACCIONS REDOX Consisteix en la transferència d’electrons d’un agent reductor, que serà oxidat, a un agent oxidant, que serà reduït. Els àtoms es cedeixen electrons els uns als altres en funció de l’electronegativitat. Com més atreu l’electró més electronegatiu és l’ àtom. 1.2. LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA EN EL CATABOLISME 1. Mitjançant la pèrdua d’àtoms d’hidrogen que es troben units al carboni (deshidrogenació) Deshidrogenació. Una molècula orgànica s’oxida al perdre àtoms d’hidrogen (per exemple, establint-se un doble enllaç entre dos carbonis) CH3-CH2-CH2- ... + B 🡪 CH3-CH= CH - ...

+ BH2 En la materia orgànica, per a que una molècula pugui deshidrogenar-se, ha d’haver una altra que accepti aquests hidrogens (molècula acceptadora d’hidrogen). 1. Per guany d’àtoms d’oxigen (oxigenació) Oxigenació. Una molècula orgànica s’oxida a l’incorporar àtoms d’oxigen. (per exemple, en la molècula anterior podria ser així): CH3-CH2-CH2- ... + BO 🡪 CH3-CH2 - CHOH- ... + B 1.3. L’ALLIBERAMENT GRADUAL DE D’ENERGIA En el catabolisme L’energia s’allibera de forma gradual i en forma química que s’emmagatzema en molècules d’ATP. S’aconsegueix perquè en el catabolisme hi ha moltes reaccions successives, i catalitzades cadascuna per un enzim.

S’empra, a més, un coenzim d’intermediari entre la glucosa i l’oxigen (en la majoria de casos NAD+ o FAD). Aquests, passaran els electrons a una cadena transportadora d’electrons que serà qui finalment els farà arribar a l’oxigen. AH2 + FAD 🡪 A + FADH2 B + FADH2 🡪 BH2 + FAD 1.3. L’ALLIBERAMENT GRADUAL DE D’ENERGIA Els electrons abans d’arribar a la molècula acceptadora final d’electrons, són captats per els anomenats transportadors d’electrons, que són els citocroms. El pas dels electrons d’un citocrom a un altre comporta una disminució del nivell energètic de l’electró i l’alliberament d’una energia que s'utilitza per fosforilar el ADP i formar molècules d’ATP.

electrons electrons Nivell energètic citocroms 2. EL CATABOLISME PER RESPIRACIÓ Aminoàcids Glúcids Greixos Desaminació Glicòlisis Beta oxidació Àcid pirúvic Acetil coA Cicle de Krebs Cadena respiratòria 2.1. CATABOLISME RESPIRATORI DELS GLÚCIDS En animals, mitjançant els processos digestius, els polisacàrids ingerits són hidrolitzats i convertits en monosacàrids (glucosa, fructosa o galactosa). En cèl·lules animals En cèl·lules vegetals Aliments Glucosa Digestió del midó, de la sacarosa, de la lactosa, etc. Sintetitzada en la fase fosca de la fotosíntesi. Degradació del glucogen Degradació del midó Emmagatzemat en els músculs i en el fetge. Polisacàrid de reserva dels vegetals.

Neoglucogènesi Neoglucogènesi A partir d’aminoàcids i de l’àcid làctic. A partir d’aminoàcids, àcid làctic i àcids grassos. 2.1. CATABOLISME RESPIRATORI DELS GLÚCIDS • La glucosa és el més abundant dels monosacàrids, i el seu procés degradatiu serveix d’exemple del catabolisme respiratori dels glúcids. • Les reserves de glicogen del teixit muscular dels animals o les reserves de midó dels vegetals també poden ser hidrolitzades en glucosa, quan es requereix energia. Monosacàrid Disacàrid Polisacàrid Amilosa Midó Glucosa Maltosa Vegetal Amilopectina Cel·lulosa Animal Glicogen 2.1.

CATABOLISME RESPIRATORI DELS GLÚCIDS • En la seva degradació total, fins l’aprofitament complet de tota l’energia alliberada, es distingeixen dues fases: la glicòlisi i la respiració. • En la respiració es distingeixen dos processos: el cicle de Krebs i el transport d’electrons en la cadena respiratòria. Glucòlisi (comú en les dos vies) Respiració Descarboxilació de l’àcid pirúvic Fermentació Cicle de Krebs Transport d’electrons 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: glicòlisi La glicòlisi, glucòlisi o via d'Embden-Meyerhof és una via metabòlica, que té lloc en el citoplasma cel·lular, per la qual una molècula de glucosa (Glc) és oxidada fins a dues molècules d'àcid pirúvic o piruvat (Pyr).

Té lloc en el citoplasma cel·lular i té un rendiment net de dos ATP. C6H12O6 + 2NAD+ + 2ADP+2Pi 2CH3-CO-COOH (piruvat)+2ATP+2 NADH+H+ 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: glicòlisi • La glicòlisi ("trencament de glucosa") és una seqüència de reaccions que converteixen una molècula de glucosa (sis carbonis) en dos molècules de piruvat (tres carbonis) produint ATP. • Cada reacció és regulada per un enzim específic i en el procés total hi ha un guany net de dos molècules d’ATP. • Les reaccions de la glicòlisi es duen a terme al citoplasma. • Els ingredients necessaris, com ADP, NAD+ i fosfat, es troben lliurement al citoplasma i s’utilitzen a mesura que són necessaris.

• La glicòlisi no requereix d’oxigen i es pot realitzar en condicions aeròbiques o anaeròbiques. 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: glicòlisi GLICÒLISI Respon les preguntes següents: 1. Quin és el substrat inicial de la glucòlisi? Glucosa 2. Quin és el producte final? Piruvat o Àcid pirúvic 3. Quins canvis pateix la glucosa en les etapes inicials de la glicòlisi? L’addició de dos grups fosfat amb el consum de dues molècules d’ATP 4. Què passa amb l’hexosa difosfat? Es trenca i dóna dues molècules de tres carbonis 5. Digues l’equació global de la glicòlisis C6H12O6 + 2NAD+ + 2ADP+2Pi 2CH3-CO-COOH (piruvat)+2ATP+2 + NADH+H 6. Les reaccions de glucòlisi són anaeròbies? Raoneu la vostra resposta.

La glicòlisi no requereix d’oxigen i es pot realitzar en condicions aeròbiques o anaeròbiques. 7. Quins camins pot seguir el piruvat segons les condicions en què es trobi la cèl·lula? Pot ser la respiració o la fermentació La glicòlisi es realitza en dues etapes: Fase preparatòria: • Hi ha una inversió inicial d’energia per facilitar la degradació. • És una etapa en la que s’inverteixen dues molècules d’ATP per cadascuna de les molècules de glucosa que comença a ser degradada. • S’obtenen dues molècules de tres àtoms de carboni contenint grups fosfat. Fase de benefici: • Les molècules produïdes en la fase anterior es converteixen en dues molècules d’àcid pirúvic (dissociat com a piruvat).

• En aquest procés es produeix una oxidació que genera dues molècules de NADH. • L’energia produïda per l’oxidació s’aprofita per fabricar ATP a partir d’ADP i fosfat inorgànic (“fosforilació a nivell de substrat”). • En aquesta segona etapa es formen 4 ATP, amb el que el balanç global és energèticament positiu (+ 2 ATP). Fase preparatòria Fase de benefici 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: balanç energètic de la glicòlisi Glucosa + 2 ADP + 2 Pi + 2 NAD+ 2 piruvat + 2 ATP + 2 NADH + 2 H+ + 2 H2O 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: etapes clau de la glicòlisi L’etapa 5 del procés és un punt clau d’aquesta ruta metabòlica. És necessari que s’oxidi el NADH produït.

Aquesta oxidació pot fer-se de dues maneres: 1. En presència d’oxigen (respiració cel·lular en els mitocondris) • El NADH extramitocondrial entra en el mitocondri gràcies a un intermediari i es converteix en FAD reduït que va a la cadena respiratòria. 2. En absència d’oxigen (fermentacions, en el citosol). • El NADH extramitocondrial s’oxida a NAD+ mitjançant la reducció del piruvat El balanç energètic d’una o altra via seran molt diferents. 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: oxidació de l’àcid pirúvic L’àcid pirúvic produït en la glicòlisi, per poder ser oxidat per respiració ha d’entrar a l’interior dels mitocondris travessant la doble membrana.

En condicions aeròbies l’àcid pirúvic es transformat en acetil-CoA. Abans d’entrar en el cicle de Krebs, entra al mitocondri on pateix una descarboxilació oxidativa en què es produeix: ◆ ◆ ◆ Descarboxilació: es perd un carboni en forma de CO2 Deshidrogenació: Un NAD+ es redueix a NADH+H+ Activació: mitjançant la unió a un coenzim A formant Acetil CoA. x2 En la descarboxilació, per cada piruvat es produeix un acetil-CoA, un CO2 i un NADH+H+ 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: cicle de Krebs L’Acetil-CoA generat entrarà en el cicle de krebs on, a banda de regenerar el CoA-Sh, per cada molècula d’acetil-CoA es produiran: ● ● ● ● 2CO2 3 NADH+H+ Un FADH2 Un GTP* *Un GTP energèticament equival a un ATP.

2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: cicle de Krebs ● ● ● ● Aquest cicle és la ruta final de l’oxidació del piruvat, àcids grassos i cadenes de carboni dels aminoàcids. Es duu a terme en els mitocondris. Cadascuna de les reaccions és catalitzada per un enzim específic. En la majoria de les cèl·lules procariotes, els enzims del cicle es localitzen al citosol, ja que en les eucariotes es dóna dins dels mitocondris. 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: cicle de Krebs Unió de l’acetil-S-CoA (2C) amb l’àcid oxalacètic (4C) per formar l’àcid cítric (6C) (perdent hidrogens) Act. 1 → 5 L’àcid α-cetoglutàric es descarboxila i deshidrogena amb ajuda del CoA ACTIVITATS 1.

Quants ATP es gasten en la primera fase de la glicòlisi? Quantes se’n produeixen en la segona fase? Quin és el balanç final de la glicòlisi? 2. Quin és el paper biològic del NAD+ en el metabolisme cel·lular? 3. Quina és la funció principal del cicle de Krebs? On es produeix? 4. Quines molècules energètiques i en quina quantitat es produeixen en el cicle de Krebs? 5. D’on procedeixen les dues molècules de CO2, que s’alliberen en el cicle de Krebs? 27. Els malalts de beri-beri, una malaltia originada pel dèficit de tiamina (vitamina B1), tenen nivells sanguinis de piruvat i de a-cetoglutarat elevats, en especial després d’àpats rics en glucosa.

Explica la relació entre els símptomes i el dèficit de tiamina. 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: la fosforilació oxidativa La segona etapa de la respiració, la fosforilació oxidativa, té com a finalitat l’oxidació dels coenzims reduïts: la molècula de glucosa que va iniciar la glucòlisi està completament oxidada. Part de la seva energia s'ha invertit en la síntesi d'ATP. No obstant això, la major part de l'energia està en els electrons capturats pel NAD+ i FAD (molècules d’alt poder reductor). Els electrons procedents de la glicòlisi, de l'oxidació de l'àcid pirúvic i del cicle de Krebs es troben en un nivell energètic encara molt alt.

En el transport d'electrons aquests són conduits a través d'una cadena amb múltiples i successius acceptors. 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: la cadena respiratòria En aquesta cadena, es redueixen i oxiden diferents molècules, a mesura que es van traspassant, unes a les altres, protons i electrons procedents del NADH y del FADH2. Cadascun d’aquests acceptors és capaç d'acceptar electrons a un nivell lleugerament inferior al precedent. Els transportadors poden existir en dos estats d'oxidació propers, passant de l'un a l'altre segons acceptin o desprenguin electrons.

2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: la cadena respiratòria Cada transportador té un potencial de reducció (tendència a donar electrons) inferior al anterior i superior al següent (es redueix al acceptar els e-). És a dir, cada parell redox només pot rebre electrons d'un altre parell que tingui potencial de reducció més negatiu i solament pot cedir-los al parell que ho tingui menys negatiu. El potencial més negatiu de la cadena respiratòria és el *NAD+ amb -0,32 volts. En l'altre extrem està l'aigua amb +0,82 volts.

2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: la cadena respiratòria Com l’energia alliberada durant l’oxidació és major que la consumida per la reducció, a cada pas hi ha un sobrant d’energia que s’inverteix en la síntesi d’ATP. Si les oxidacions que es produeixen en la fosforilació oxidativa es fessin en un sol pas, s’alliberaria una gran quantitat de calor, que a més de suposar una pèrdua d’energia, seria incompatible amb les condicions cel·lulars. A les cèl·lules eucariotes, les molècules que integren la cadena respiratòria es troben a les crestes mitocondrials. En les cèl·lules procariotes, es troben als mesosomes.

2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: la cadena respiratòria Està formada per sis component: ● Quatre complexos proteics (I, II, III i IV): el III i IV contenen citocroms, és a dir, proteïnes els grups prostètics de les quals són grups hemo. ● Ubiquinona (Q): lípid que transporta internament per la membrana electrons dels complexes I i II al III. ● Citocrom C: proteïna que transporta els electrons del complex III al IV per la cara interna de la membrana. El complex II és el mateix succinat deshidrogenasa del Cicle de Krebs (aka Succinate-Q oxidoreductase). FOSFORILACIÓ OXIDATIVA FOSFORILACIÓ OXIDATIVA: la quimiosmosi 1.

L’energia alliberada pels electrons s’empra per bombar protons de la matriu mitocondrial a l’espai intermembranós generant un gradient electroquímic favorable al retorn dels protons a la matriu. 2. Es genera un gradient electroquímic 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: la quimiosomosi 3. Les ATP Sintetasa són l’únic punt de la membrana per on els protons en excés, de l’espai intermembranós, poden travessa-la impulsats pel gradient electroquímic, i tornar així a la matriu mitocondrial. En travessar l’ATP sintetasa li transmeten l’energia necessària per generar ATP tal i com passaria en un molí. Estan formades per: Complex enzimàtic ● Zona d’ancoratge ● 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: la quimiosomosi 4.

Al final de la cadena respiratòria aeròbica els hidrògens s’uneixen a l’oxigen i formen aigua. Act. 6 → 12 ACTIVITATS 6. Per què és necessari el complex enzimàtic de l’ATP-sintasa en el catabolisme aeròbic? Com funciona aquest complex i on està situat en la cèl·lula? 7. En quins compartiments cel·lulars es fa cada una de les fases de la degradació aeròbica de la glucosa? Quines molècules o quins ions travessen les membranes mitocondrials durant aquest procés? 8. Quina relació tenen els transportadors d’electrons de la cadena respiratòria amb la quimiosmosi? 9. Per què s’allibera energia en cadascun dels passos de la cadena respiratòria? ACTIVITATS 10.

On van a parar finalment els electrons que transporta la cadena respiratòria? 11. Quina característica de la membrana interna del mitocondri permet el fenomen de la quimiosmosi? 12. Per què el cicle de Krebs no es pot dur a terme en absència d’oxigen si en cap moment intervé?

BALANÇ ENERGÈTIC DE LA RESPIRACIÓ DE LA GLUCOSA Citoplasma 2 CO2 Each NADH produces net 1.5 ATP (instead of usual 2.5) due to NADH transport over the mitochondrial membrane 2 Acetil-CoA 4 CO2 Mitocondri La reacció global del sistema piruvat-deshidrogenasa i del cicle de Krebs és (sense posar el CoA): CH3-CO-COOH + 2H2O + 4NAD+ + FAD + GDP + Pi 3 CO2 + 4NADH + 4H+ + FADH2 + GTP Com en el cicle de Krebs penetra un compost de dos C (el acetil-S-CoA) i es produeixen dos descarboxilacions (passos 3 i 4), la molècula queda totalment degradada.

A més, com en la glicòlisi es formen dos molècules d’àcid pirúvic, per la degradació total d’una molècula de glucosa són necessàries dues voltes del cicle de Krebs. Els GTP es transformen posteriorment en ATP. 2.1 CATABOLISME DE GLÚCIDS: balanç energètic Àcid Pirúvic Acetil CoA 4 NADH 1 FADH2 1 GTP Ja que s’obtenen 2 piruvats per cada molècula de glucosa: 2 Àcids Pirúvics 2 Acetil CoA 8 NADH 2 FADH2 2 GTP BALANÇ ENERGÈTIC PER RESPIRACIÓ DE LA GLUCOSA • En la glicòlisi per cada molècula de glucosa que es degradada es formen dos molècules d’àcid pirúvic, 2 NADH y 2 ATP. • En el sistema piruvat-deshidrogenasa i en el cicle de Krebs es produeixen 1 GTP (equivalent a 1 ATP), 4 NADH y 1 FADH2.

Si les dues molècules d’àcid pirúvic obtingudes en la glicòlisi inicien el cicle de Krebs, tots els productes d’aquest s’han de multiplicar per dos: 2 GTP (equivalent a 2 ATP), 8 NADH y 2 FADH2. • Els coenzims reduïts ingressen en la cadena respiratòria i es forma ATP. • En els bacteris, com el NADH que s’obté en la glucòlisi no ha d’entrar en el mitocondri, passa directament a la cadena respiratòria i s’obté 3 ATP en lloc de 2. El balanç global és de 38 ATP en lloc de 36 ATP (eucariotes). BALANÇ ENERGÈTIC DE LA RESPIRACIÓ DE LA GLUCOSA Proceso Glucolisis Respiración Citoplasma Matriz mitocondrial 2 ATP 2 NADH Ac. Piruvico a Ac.

CoA 2 X (1NADH) Ciclo de Krebs 2 X (1 GTP) 2 X(3 NADH) 2 X(1 FADH2) Balance energético global (por molécula de glucosa) Transporte electrónico Total 2 FADH2 2 x (2ATP) 2 ATP 4 ATP 2 x (3ATP) 6 ATP 6 x (3ATP) 2 x (2ATP) 2 ATP 18 ATP 4 ATP 36 ATP CATABOLISME D’ALTRES NUTRIENTS • Molts organismes depenen d’altres nutrients, a més de la glucosa. • Els éssers vius obtenen més energia mitjançant l’oxidació dels àcids grassos provinents dels triglicèrids (olis o greixos). En alguns casos també els aminoàcids de les proteïnes poden ser utilitzats com combustible. Aquests nutrients es transformen en algun dels intermediaris que intervenen en la glicòlisi o en el cicle de Krebs. 2.2.

CATABOLISME DE LÍPIDS Recordes quin és el principal lípid de reserva energètica? Com es forma? 3 H2O Esterificació Triacilglicèrid 2.2. CATABOLISME DE LÍPIDS • Té lloc a la matriu mitocondrial i als peroxisomes. • Cada gram de triglicèrid conté més del doble de kcal que 1 gr de glucosa o d’aminoàcids. • Els greixos són rics en calories perquè contenen un gran nombre d’àtoms d’hidrogen. • Tant el glicerol com els àcids grassos dels greixos neutres poden utilitzar-se com combustible. 2.2. CATABOLISME DE LÍPIDS Els àcids grassos provenen de la hidròlisi dels triglicèrids.

A banda dels àcids grassos també obtenim glicerina • El glicerol es fosforilat i després oxidat a Dihidroxiacetona fosfat i llavors segueix la ruta de la glicòlisi, però el 95% de l’energia dels greixos resideix als àcids grassos. També pot seguir una ruta anabòlica per sintetitzar glucosa (gluconeogènesi) Act. 13-14 ACTIVITATS 13. Per què els lípids tenen tanta importància com a combustible i quina és la causa metabòlica? 14. Els triglicèrids emmagatzemats en el teixi adipós són hidrolitzats al citosol. L’adrenalina, una hormona que s’allibera quan es fa activitat física, estimula aquest procés. a) Quin enzim provoca la hidròlisi dels greixos?

b) Quin és el destí de les molècules resultants d’aquesta hidròlisi? 2.2. CATABOLISME DE LÍPIDS: β-OXIDACIÓ D’ÀCIDS GRASSOS • Té lloc a la matriu mitocondrial. • Activació de l’àcid gras: abans d’entrar a la matriu mitocondrial, els àcids grassos de cadena llarga (més de 12 C) s’activen unint-se al Coenzim A i formen un acil-CoA. • L’Acil-CoA entra a la matriu, prèvia unió a la carnitina, que actua com a llançadora. • L’Acil CoA comença el procès de β-oxidació. 2.2.

CATABOLISME DE LÍPIDS: β-OXIDACIÓ D’ÀCIDS GRASSOS Els àcids grassos són convertits en unitats d’acetil-CoA en un procés que s’anomena β-oxidació perquè el carboni destinat a ser oxidat, és el carboni β (el carboni següent a l’α, que és veí al grup àcid). CH3-CH2-(CH2)n-CH2-CH2-COOH El procès, en quatre passos dóna com a resultat un acil CoA amb dos carbonis menys, un acetil CoA que s’incorpora al cicle de Krebs, una molècula de FADH2 i una altra de NADH, que aniran a la cadena respiratòria. 2.2. CATABOLISME DE LÍPIDS: β-OXIDACIÓ D’ÀCIDS GRASSOS L’Acil CoA comença un nou cicle i així continua fins la total degradació de l’àcid gras.

1.- Activació àcids grassos 2.- Entrada de l’acil-CoA al mitocondri (consumeix un ATP). 3.- β-Oxidació: 3.1.- 1a Oxidació de l’acil-CoA. 3.2.- Hidratació. 3.3.- 2a Oxidació. 3.4.- Tiòlisi Acetil-CoA 2.2. CATABOLISME DE LÍPIDS: β-OXIDACIÓ D’ÀCIDS GRASSOS En general, els àcids grassos dels triglicèrids tenen un nombre parell d’àtoms de carboni, pel que el nombre de molècules de coenzim A produïdes és igual a la meitat del nombre d’àtoms de carboni de l’àcid gras sotmès a β-oxidació. Act. 22, 23 2.2.

CATABOLISME DE LÍPIDS: β-OXIDACIÓ D’ÀCIDS GRASSOS Rendiment de l’oxidació d’àcid palmític (16C) Activació de l’àcid gras Cicle de Krebs Cadena respiratòria - 2 ATP 8 Acetil Co A -2 ATP 8* ( 3 NADH + 1 FADH2 + 1 GTP) = (12 ATP) * 8 96 ATP 7 NADH 3 ATP * 7 21 ATP 7 FADH2 2 ATP * 7 14 ATP TOTAL 129 ATP ACTIVITATS 22. L’esquema següent mostra detalladament totes les reaccions que formen el cicle de Krebs. a) Completa el balanç global net del cicle de Krebs. En quin compartiment d’una cèl·lula eucariota es desenvolupa aquesta via metabòlica?

1 Acetil-CoA + 3 NAD+ + 1 FAD + 1 GDP + 1 Pi + 2 H2O (o bé 3 H2O, si no surt 1 H2O al segon balanç) 2 CoA-SH + 2 CO2 + 3 NADH + 1 FADH2 + 1 GTP + 1 H2O (si no ha sortit al primer balanç) Aquesta via metabòlica es realitza en la matriu mitocondrial b) El principal substrat del cicle de Krebs és l’acetil-CoA. Enumera dues biomolècules a partir de les quals les cèl·lules poden obtenir acetil-CoA. Indica també el nom de les vies metabòliques que, mitjançant la degradació d’aquestes molècules, permeten obtenir acetil-CoA. ACTIVITATS 23.

Les lipases són enzims digestius que actuen a l’estómac i a l’intestí prim, on catalitzen reaccions com la indicada en l’esquema següent: a) L’orlistat és un inhibidor de les lipases presents a l’intestí que es comercialitza com a fàrmac per combatre l'obesitat. Digues el nom de les molècules A i B. Amb aquestes dades, explica perquè l’orlistat es fa servir com a fàrmac per combatre l’obesitat. b) En persones obeses que tenen diabetis de tipus 2, el consum d’orlistat ha mostrat un altre efecte beneficiós: les cèl·lules dels teixits augmenten el consum de glucosa i, en conseqüència, disminueix la quantitat de glucosa en sang.

Explica, amb els teus coneixements de metabolisme, perquè un fàrmac que disminueix la quantitat d’àcids grassos disponibles provoca que les cèl·lules dels teixits consumeixin més glucosa. Indica quina via metabòlica es veu incrementada i quina disminuida en les cèl·lules dels teixits d’una persona amb diabetis de tipus 2 que pren orlistat. 2.4. EL CATABOLISME DE LES PROTEÏNES • Les proteïnes i els pèptids extracel·lulars s’han d’hidrolitzar primer a aminoàcids per poder utilitzar-se com a font d’energia. • A les proteïnes hi ha 20 aminoàcids amb diversos esquelets carbonats, pel que hi ha 20 rutes catabòliques diferents per a la degradació dels aminoàcids.

• Aquestes vint rutes catabòliques dels aminoàcids convergeixen en 5 punts d’entrada al cicle de Krebs: acetil coenzima A, α-cetoglutarat, succinil-CoA, fumarat o oxaloacetat. • A l’ésser humà, els aminoàcids només aporten del 10 al 15% de la producció energètica corporal, pel que les seves rutes degradatives són molt menys actives que la glicòlisi i l’oxidació dels àcids grassos. En canvi, els animals carnívors poden obtenir fins al 90% de les seves necessitats energètiques a partir de l’oxidació dels aminoàcids ingerits. 2.4.

EL CATABOLISME DE LES PROTEÏNES Als animals, la degradació d’aminoàcids es poden donar a causa de: • Que durant el recanvi proteic normal alguns dels aminoàcids no es necessiten per la síntesi de noves proteïnes. • Que la dieta sigui molt rica en proteïnes (els aminoàcids no es poden emmagatzemar; les llavors d’algunes plantes emmagatzemen proteïnes de reserva per les necessitats de l’embrió després de la germinació) • Que l’organisme es trobi en estat d’inanició, recorrent llavors a totes les seves reserves. 2.4. EL CATABOLISME DE LES PROTEÏNES PROCESSOS DEL CATABOLISME D’AMINOÀCIDS: 1. Separació dels grups amino. Consta de dues reaccions successives. TRANSAMINACIÓ.

En aquesta etapa es separa el grupo amino i és l’inici de totes les rutes catabòliques dels aminoàcids. . 2.4. EL CATABOLISME DE LES PROTEÏNES DESAMINACIÓ OXIDATIVA. Consisteix en la separació del grup amino d’un aminoàcid i la seva alliberació al medi aquós en forma de NH3. Procés catalitzat per l’enzim glutamat-deshidrogenasa. 2.4. EL CATABOLISME DE LES PROTEÏNES 2. Transformació de la resta resultant en àcid pirúvic, acetilcoenzim A o en algun compost del cicle de Krebs. Els esquelets hidrocarbonats dels aminoàcids generalment van a parar al cicle de Krebs i allà s’oxiden per produir energia química o es canalitzen cap a la gluconeogènesi. 3.

L’eliminació del grups amino: en general, els grups amino alliberats formen amoníac que, a l’aigua, dóna lloc a ió amoni (molt tòxic) i per tant s’ha d’eliminar o transformar en altres substàncies. 2.4. EL CATABOLISME DE LES PROTEÏNES Només uns pocs microorganismes poden convertir el N atmosfèric en N utilitzable. ● Animals amoniotèlics. Excreten l’ió amoni directament (peixos i invertebrats d’aigua dolça. ● Animals urotèlics. L’amoníac es transforma en urea (compost menys tòxic) mitjançant el cicle de la urea (fetge). Ex. peixos d’aigua salada i mamífers. ● Animals uricotèlics. El nitrogen s’excreta en forma d’àcid úric. Ex. Insectes, rèptils i ocells. Act.

25 (26) AMINOÁCIDOS No se excreten No s’emmagatzemen Producció d’energia α-amino Esquelet carbonatat Urea Intermediaris del cicle de Krebs Excreció AA Cetogènics AA Glucogènics AA Mixtes 2.3. EL CATABOLISME DELS ÀCIDS NUCLEICS Els àcids nucleics es degraden a mononucleòtids per acció de les nucleases. Els mononucleòtids són degradats posteriorment per utilitzar els seus components: Nucleótidos Hidrólisis ácido fosfórico síntesis de ATP pentosas metabolismo de los glúcidos bases nitrogenadas síntesis de ácidos nucleicos o degradación 2.3.

EL CATABOLISME DELS ÀCIDS NUCLEICS Las bases púriques es degraden segons la següent seqüència: purina 🡪 àcid úric 🡪 al·lantoïna 🡪 àcid al·lantoic 🡪 urea 🡪 amoníac. El producte excretat depèn de l’espècie. En l’espècie humana, les purines són degradades a àcid úric. L’excés de producció d’aquest àcid i el seu dipòsit als cartílags, constitueix la malaltia denominada gota. Les bases pirimidíniques, en la majoria de les espècies, són degradades a urea o amoníac. 3 Identifiqueu i anomeneu a la llibreta les rutes catabòliques que reconegueu. 3.

CATABOLISME PER FERMENTACIÓ • Les fermentacions són pròpies de microorganismes (certs llevats i bacteris), tot i que alguna fermentació, com la làctica, es pot realitzar als músculs dels animals quan no arriba suficient oxigen a les cèl·lules. • La fermentació és un procés catabòlic, que té lloc al citoplasma, en el que no intervé la cadena respiratòria. • L’àcid pirúvic es transforma en un producte reduït que encara contindrà energia en els seus enllaços (etanol i CO2 en l’alcohòlica i àcid làctica en la làctica), és per tant una degradació incompleta. Entre els seus productes finals sempre hi ha algun compost orgànic. 3.

CATABOLISME PER FERMENTACIÓ • L’acceptador final de protons i d’electrons és un compost orgànic, provinent del propi metabolisme i es genera a partir de la reducció de l’àcid pirúvic, que accepta els electrons del coenzims reduïts en la glicòlisi permetent així la seva oxidació i per tant el seu reciclatge (poran ser emprats de nou en la glicòlisi). Els coenzims reduïts (NADH) que es formen a l’oxidar-se el substrat en les fermentacions, s’ha de reoxidar per evitar el bloqueig del procés per falta de coenzims oxidats (NAD+). • Només hi ha síntesi d’ATP a nivell de substrat. Baixa rendibilitat energètica (només 2 ATP). No s’obté ATP addicional.

• • És molt ineficient per l’oxidació incompleta del combustible. Per aquest motiu, requereix gran quantitat de glucosa. Les cèl·lules que funcionen en anaerobiosi degraden ràpidament moltes molècules de glucosa per compensar la poca energia que obtenen («Efecte Pasteur»). Per realitzar la mateixa quantitat de treball que una cèl·lula aeròbia necessiten 20 vegades més glucosa, el que resulta beneficiós del punt de vista biotecnològic ja que la quantitat de producte és molt més gran. És erroni anomenar-la fermentació Fermentacions Etílica Làctica Acètica Butírica Llevats, bacteris Bacteris Bacteris Bacteris, fongs Alcohol Lactat Ac. Acètic Butíric Oxidació parcial de la matèria orgànica.

Els productes de reacció contenen encara energia. S’allibera poca energia (2 ATP) L’acceptor final d’electrons és una molècula orgànica. 3. CATABOLISME PER FERMENTACIÓ En ocasions es denomina erròniament fermentació a processos en els que intervé l’oxigen, per exemple, la mal anomenada fermentació acètica, mitjançant la que s’obté àcid acètic (vinagre) a partir del vi i de l’aire quan en realitat és una respiració aeròbica d’oxidació incompleta.

CH3-CH2OH + 02 🡪 CH3COOH + H2O Això es degut al costum en la indústria de denominar fermentació a tot procès que es realitza en un aparell denominat fermentador, i que dóna com a producte final un compost orgànic, tant si es realitza en absència d’oxigen (fermentació o respiració anaeròbica) com si s’ha d’insuflar aire per a que es produeixi (respiració aeròbica). LA FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA És la transformació d’àcid pirúvic en etanol i CO2. En una primera etapa es realitza la glicòlisi i es transforma la glucosa en àcid pirúvic, i en la etapa següent es realitza la fermentació alcohòlica, transformant-se l’àcid pirúvic en etanol i CO2 reoxidant el NADH a NAD+.

L’energia continguda encara en l’etanol podria utilitzar-se com a combustible (bioetanol). La fermentació alcohòlica es realitza gràcies a enzims continguts en llevats del gènere Saccharomyces, que són anaeròbies facultatives. glicòlisi 2 ATP inversió 4 C6H12O6 2 ADP 2 NAD+ 2 NADH ATP 2 piruvat collita 2 ATP nets forma etanol 2 H 2O 2 CO2 2 acetaldehids electrons, hidrogen forma NAD+ 2 etanol Depenent de l’espècie de llevat es pot arribar a obtindre cervesa, rom (S. cerevisiae), vi (S. ellypsoideus), sidra (S. apiculatus) i pa (varietat purificada de S. cerevisiae) ACTIVITATS 17. Quins són els productes de la fermentació alcohòlica? 18. Quin procés biològic es duu a terme en els sacarímetres?

Escriu-ne la reacció química aproximada. 19. Representa gràficament els resultats de la taula. A què creus que són degudes aquestes diferències? Justifica la teva resposta. 28. En una indústria cervesera, es proven dues soques diferents de Saccharomyces cerevisiae: Sac1 i Sac2. LA FERMENTACIÓ LÀCTICA En aquesta fermentació es forma àcid làctic a partir de la degradació de la glucosa. LA FERMENTACIÓ LÀCTICA Aquesta fermentació es dóna quan determinats microorganismes inicien la fermentació de la lactosa de la llet, el que produeix agriament d’aquesta i la coagulació de la proteïna caseïna.

També es produeix a les cèl·lules musculars dels animals quan no hi ha suficient oxigen per efectuar un sobreesforç físic i l’àcid pirúvic procedent de la glicòlisi no pot oxidar-se de manera aeròbia i es transforma en àcid làctic. El lactat, compost de tres carbonos, conté encara més energia que l’alcohol de dos carbonis. glicòlisi 2 Fermentació Làctica C6H12O6 ATP inversió 2 NAD+ 2 ADP 2 4 NADH ATP collita 2 piruvato 2 ATP netos lactate fermentation electrons, hidrogen forma NADH 2 lactat Fig. 8-11, p.133 LA FERMENTACIÓ LÀCTICA Si el substrat és la lactosa, primer s’hidrolitza en una molècula de glucosa i una altra de galactosa, la qual posteriorment es transforma en glucosa.

Després, les dues glucoses continuen el procés abans descrit per les cèl·lules musculars. GLICÒLISI ISOMERITZACIÓ Els microorganismes que realitzen aquesta fermentació són els bacteris de les espècies Lactobacillus casei, L. bulgaricus, Streptococcus luctis y Leuconostoc citrovorum, obtenint-se productes derivats de la llet com el formatge, iogurt i el kfir. LA FERMENTACIÓ LÀCTICA Només produeixen àcid làctic Homolàctica Lactobacillus lactis L. bulgaricus Llet fermentada Iogurt Formatge Fermentació làctica Àcid làctic + altres substàncies Heterolàctica Lactobacillus brevis Leuconostoc ACTIVITATS 16.

Si la fermentació làctica és un procés anaeròbic que efectuen els bacteris, com és possible i sota quines condicions es pot arribar a dur a terme en el teixit muscular dels animals? A què condueix aquesta fermentació làctica muscular? 20. En un treball de recerca, una alumna vol estudiar la velocitat a què les cèl·lules de teixit muscular de granota metabolitzen la glucosa. 21. El 5 d’agost de 2012 es va celebrar la final de la prova dels 100 m llisos a l’olímpiada de Londres. El corredor jamaicà Usain Bolt, primer classificat, va récorrer aquesta distància en només 9 segons i 63 centèsimes de segon. 24.

Actualment, les diferències entre races de gossos no només són morfològiques sinó també metabòliques. Els llebrers i els gossos de tir, com ara el husky, en són un bon exemple. 25. L’acidèmia lacticopirúvica és una malaltia hereditària que provoca grans acumulacions de lactat en alguns òrgans. 26. Quin nom reben les vies metabòliques següents? a) de glucosa a àcid pirúvic. b) d’àcid pirúvic a àcid làctic c) D’àcid pirúvic a etanol LA FERMENTACIÓ BUTÍRICA • Consisteix en la descomposició de substàncies glucídiques d’origen vegetal, com el midó i la cel·lulosa, en determinats productes com l’àcid butíric, l’hidrogen, el diòxid de carboni i altres substàncies pudents.

Es produeixen al rumen dels herbívors (i altres llocs). • La realitzen bacteris anaeròbics com el Bacillus amilobacter y Clostridium butiricum. • La fermentació butírica té gran importància, ja que contribueix a la descomposició de les restes vegetals al sòl. ACTIVITATS 15. L’hàbitat més generalitzat de moltes espècies de bacteris del gènere Clostridium és el sòl dels camps. Saps quina importància poden tenir aquí aquests bacteris? LA FERMENTACIÓ PÚTRIDA • Els substrats aminoàcida. són de naturalesa proteica o • Els productes són orgànics i pudents, responsables de l’olor dels cadàvers dels animals i de les llavors en descomposició.

• Algunes putrefaccions, però, donen productes poc desagradables (ex. producció de formatges i vins) RESPIRACIÓ ANAERÒBICA • Hi ha alguns anaeròbica. bacteris que fan respiració • Els electrons es traslladen fins a una molècula inorgànica diferent de l’oxigen (CO2, sulfat o nitrat). • La molècula acceptora es redueix a metà, sulfur d’hidrogen o a nitrogen lliure. ● 4 H2 + CO2 → CH4 + 2 H2O COMPARACIÓN DE LOS DIFERENTES TIPOS DE CATABOLISMO Conceptos considerados Respiración Aerobia Fermentación Anaerobia ¿Necesitan oxígeno? Si. No. No. Sustrato que pueden oxidar. Cualquier principio inmediato. Cualquier principio inmediato. Preferentemente glúcidos y prótidos.

Primer aceptor de los H+ y de los electrones. NAD+ NAD+ NAD+ Aceptor final de los hidrógenos (H+ y e-). O2 Se trata de moléculas inorgánicas como el SO42- NO3- CO2, CO32- El aceptor final de hidrógenos es una molécula orgánica que generalmente procede del propio sustrato. Éste se divide en una parte que cede hidrógenos (se oxida) a la otra parte, que al aceptarlos se reduce. Productos en los que se transforman los aceptores finales de H+ y e-. H^O. SH2 , N02- N2 CH4. Algún compuesto orgánico, como, por ejemplo, el etanol, el ácido láctico, etc. Productos en los que se transforma el carbono del sustrato. Generalmente da CO2. En ocasiones, la oxidación puede ser incompleta.

Por ejemplo, de etanol a ácido acético. Generalmente da CO2. En ocasiones, la oxidación del carbono puede ser incompleta. Siempre produce algún compuesto orgánico, como el etanol, el ácido láctico, etc. Además puede aparecer C02. ¿Son capaces de obtener ATP al oxidar eINADH + H+? Sí. Sí. No. Carecen de cadena respiratoria. Sólo hay fosforilación a nivel de sustrato. El NADH + H' cede sus hidrógenos al aceptor final sin producirse la síntesis de ATP. Energía que se obtiene de una glucosa. Hasta 38 ATP. Hasta 38 ATP. Variable. Suele ser de unos 2 ATP. ACTIVITATS Pàg. 51

Més apunts de Biologia

Exàmens, temes i apunts de Biologia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat