1. Introducció al metabolisme i bases bioenergètiques
Flashcards
- Criteri termodinàmic de $\Delta G$ en les reaccions catabòliques
- $\Delta G < 0$, ja que l'energia lliure dels reactius és superior a la dels productes i alliberen energia.
- Rendiment energètic per gram de glúcids i lípids
- Glúcids: $4{,}3\text{ kcal/g}$. Lípids: $9{,}5\text{ kcal/g}$.
- Energia alliberada en l'oxidació d'un mol de glucosa
- Allibera un total de $686\text{ kcal}$ d'energia per mol.
- ¿Quin cicle metabòlic general representa aquest esquema?
- L'acoblament energètic entre catabolisme, anabolisme i el cicle de l'ATP/ADP en el treball cel·lular.
Preguntes tipus test
- En el cicle bioenergètic celular que relaciona catabolisme i anabolisme, com es produeix l'acoblament de l'energia?
- a) El catabolisme allibera energia que s'emmagatzema en forma d'ATP per impulsar l'anabolisme.
- b) L'anabolisme degrada molècules complexes per produir directament l'energia que requereix el catabolisme.
- c) L'energia prové exclusivament de la hidròlisi espontània d'ADP per donar nous glúcids simples.
- d) El treball cel·lular consumeix directament nutrients sense necessitat d'intermediaris fosforilats.
Resposta: a) El catabolisme allibera energia que s'emmagatzema en forma d'ATP per impulsar l'anabolisme.. Les reaccions catabòliques degraden molècules complexes generant ATP a partir d'ADP i fosfat inorgànic, i posteriorment aquest ATP s'utilitza en el treball cel·lular i les vies anabòliques.
- A partir de la combustió cel·lular completa de $2\text{ mols}$ de glucosa, quantes calories d'energia s'alliberaran en total?
- a) $1372\text{ kcal}$
- b) $343\text{ kcal}$
- c) $2744\text{ kcal}$
- d) $686\text{ kcal}$
Resposta: a) $1372\text{ kcal}$. Com que l'oxidació d'un mol de glucosa allibera exactament $686\text{ kcal}$, dos mols alliberaran el doble: $2 \cdot 686\text{ kcal} = 1372\text{ kcal}$.
- Observant l'esquema global de la respiració , quin paper té la molècula d'oxigen ($O_2$)?
- a) Funciona exclusivament com a catalitzador inorgànic sense reduir-se.
- b) És un intermediari que cedeix electrons a la molècula de glucosa.
- c) Actua com a agent oxidant perquè es redueix per formar $H_2O$.
- d) Actua com a agent reductor perquè s'oxida per produir $CO_2$.
Resposta: c) Actua com a agent oxidant perquè es redueix per formar $H_2O$.. En l'equació de la respiració cel·lular, l'oxigen guanya electrons i protons (es redueix a aigua), actuant per tant com a agent oxidant enfront de la glucosa que s'oxida a $CO_2$.
2. Catabolisme dels glúcids: Glicòlisi i respiració cel·lular
3. Catabolisme dels lípids: Lipòlisi i beta-oxidació
4. Catabolisme de les proteïnes i dels àcids nucleics
5. Integració de les vies catabòliques
6. Fermentacions i respiració anaeròbica
I 4 flashcards i 3 preguntes més al document.
Text del document
UD2: El catabolisme Biologia B2. Curs 26-27 QUÈ ESTUDIAREM? ● Aprofundir en el coneixement sobre el metabolisme: catabolisme i anabolisme. ● Reaccions metabòliques: aspectes energètics i de regulació. ● Resoldre problemes de balanç energètic ● La respiració cel·lular, el seu significat biològic. Diferències entre les vies aeròbica i anaeròbica. Orgànuls cel·lulars implicats en el procés respiratori. ● Les fermentacions i les seves aplicacions. CRITERIS D’AVALUACIÓ CURRICULARS INDICADORS D’APRENENTATGE INDICADORS D’ASSOLIMENT ACTIVITATS COMPETÈNCIE S Comprendre els processos de catabolisme i anabolisme establint la relació entre tots dos.
Defineix i interpreta els processos catabòlics i els anabòlics, així com els intercanvis energètics associats ● Explica els processos catabòlics i anabòlics i els intercanvis energètics associats. Pàg. 43 Act. 14 CC Descriure les fases de la respiració cel·lular, identificant rutes, així com productes inicials i finals. Situa, en la cèl·lula i l’orgànul, el lloc on es produeixen cada un d'aquests processos, diferenciant en cada cas les rutes principals de degradació i de síntesi i els enzims i molècules més importants responsables d'aquests processos. ● Assenyala, en la cèl·lula i l’orgànul, on es produeixen els processos catabòlics i anabòlics.
Diferencia les rutes principals de degradació i de síntesi i els enzims i molècules més importants responsables d'aquests processos. Pàg. 34 Act. 1 CGTI CC CGTI Pàg. 39 Act. 2 a 5 Pàg. 40 Act. 7 a 12 Pàg. 41 Act. 13 Pàg. 43 Act. 15 Pàg. 45 Act. 16 a 19 Diferenciar la via aeròbia de l’anaeròbia. Contrasta les vies aeròbiques i anaeròbiques establint la seva relació amb el seu diferent rendiment energètic. ● Compara les vies aeròbiques i les anaeròbiques i estableix la relació amb la seva diferent rendiment energètic. Pàg. 46 Act. 20 a 24 Valora la importància de les fermentacions en nombrosos processos industrials reconeixent les seves aplicacions.
● És conscient de la importància de les fermentacions per a nombrosos processos industrials. Reconeix les seves diferents aplicacions. Pàg. 48 Act. 25 a 27 CC CGTI Pàg. 50 Act. 31 Pàg. 49 Act. 28 a 30 CC CGTI CCIM Les reaccions catabòliques alliberen energia perquè l’energia lliure (G) dels reactius és més gran que la dels productes. ΔG <0 D’on treiem l’energia? o…. com obtenen les cèl·lules l’energia necessària per sintetitzar l’ATP? GLÚCIDS La major part de glucosa és sintetitzada per les plantes i altres organismes en el procés de la fotosíntesi. Quan les plantes es descomponen o s'ingereixen, proporcionen glucosa als animals, als fongs, als bacteris...
Tots els organismes usen la glucosa com a base en la síntesi de compostos de reserva energètica com els greixos, el midó i el glicogen. GLUCOSA L'oxidació d'un mol de glucosa allibera un total de 686 Kcal d'energia Els glúcids donen 4,3 Kcal/g https://mutuaterrassa.com/blogs/ca/endocrinologia/index-glucemic-carrega-glucemica Els lípids donen 9,5 kcal/g LÍPIDS Els lípids més utilitzats acilglicèrids http://deplatenplat.xadica.cat/pernil-i-pa-amb-tomaquet-2/ https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/view.php?id=4013 &chapterid=2905 https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Ffaros.hsjdbcn.
org%2Fca%2Farticulo%2Folis-greixos-hem-saber-assegurar-alimentaci o-saludable&psig=AOvVaw1-NPTcx-q4ofJnQigOPcMX&ust=16637831 59751000&source=images&cd=vfe&ved=0CAkQjRxqFwoTCMCgyrX5o _oCFQAAAAAdAAAAABAD Durant el procés es produeixen REACCIONS REDOX Agent reductor Agent oxidant Alliberació gradual d’energia No és una única reacció, són reaccions successives catalitzades per enzims Els electrons no passen al producte final sinó que viatgen a través dels coenzims, que actuen com a transportadors d’hidrogen En el cas de la respiració els electrons passen abans per la cadena transportadora d’electrons.
REPÀS DELS GLÚCIDS I ELS LÍPIDS Per repassar farem el següent POGIL TIPUS DE CATABOLISME Tenim diferents tipus en funció de si intervé la cadena respiratòria o no.
Fermentació Respiració https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fquadradonatur al.com%2F3eso%2F01CosHuma%2FCosHuma.php&psig=AOvVaw1b 16MJtzCoFGLzvn9nGlvz&ust=1663828898195000&source=images&cd =vfe&ved=0CAkQjRxqFwoTCJCfpP-jpfoCFQAAAAAdAAAAABAD https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRcuHwjtWAK jAG1MODX3s-74uOOokpXMMny9ZEEu3DEPkBvH31fluP8ONvCg__8a dvXhhQ&usqp=CAU RESPIRACIÓ CEL.LULAR Intervé la cadena transportadora d’electrons En funció del captador final d’electrons hi ha dos tipus de respiracions: ● ● Aeròbica Anaeròbica Respiració aeròbica: l’acceptor final és l’oxigen i es forma aigua.
Les reaccions són diferents en funció del substrat: ● respiració dels glúcids ● respiració dels lípids ● respiració de les proteïnes ● respiració dels àcids nucleics Respiració anaeròbica: l’acceptor final és una substància diferent de l’oxigen, NO3-, SO42- , i es formen compostos orgànics més oxidats NO2-, SO32- Catabolisme dels glúcids. La respiració dels glúcids Hidròlisi dels polisacàrids Abans de començar… agafeu les cartolines, mireu de la pàgina 32 a la 37 i feu els dibuixos següents mirant cada pas. Ho heu de fer per ordre des de que ingerim l’aliment fins que les cèl.lules expulsen el CO2.
Per entendre millor: http://cosmolinux.no-ip.org/recursos_aula/BIO2nBAT/ Metabolisme/C7_RESPIRACION.pdf Glicòlisi Respiració: ● Cicle de Krebs ● Transport d’electrons de la cadena respiratòria Hidròlisi dels polisacàrids Pujar imatge alumnes Cicle de Krebs Pujar imatge alumnes Transport d’electrons en la cadena respiratòria Vídeos cadena respiratòria Podries fer el balanç energètic? ACTIVITATS ● Quina és la substància inicial de la glicòlisi? I el producte final? Pàgina 35 exercicis 1, 3 i 5 Pàgina 37 exercicis 6,7,8,10,11 i 12 Catabolisme dels lípids. La respiració dels lípids Hidròlisi dels lípids La principal via metabòlica és l’oxidació dels àcids grassos.
Els àcids grassos procedeixen de la hidròlisi dels triacilglicèrids (triglicèrids) També poden provenir de la hidròlisi de fosfolípids de membrana. Oxidació dels àcids grassos (per respiració) β-oxidació dels àcids grassos o hèlix de Lynen Hidròlisi dels lípids Catalitzat per lipases - trencament d’enllaços tipus èster.
https://www.google.com/imgres?imgurl=https%3A%2F%2Fwww.biologiasur.org%2Fimages%2Fstories%2FFotos%2FLipidos_2%2FR%2Fclip_image002.jpg&imgrefurl=https%3A%2F%2Fwww.biologiasur.org%2Findex.php%2Flipidos-2%2F90-lipidos%2 F124-lipidos-2-soluciones&tbnid=Rv0SiRV2r4bvhM&vet=12ahUKEwiv0oOh2Ln6AhVO0RoKHXZmDKwQMygJegUIARDPAQ..i&docid=oD9yvYtcdXAtrM&w=672&h=147&q=hidrolisis%20lipidos&ved=2ahUKEwiv0oOh2Ln6AhVO0RoKHXZmDKwQMygJe gUIARDPAQ HIdrolisi dels fosfolípids Enzim fosfolipasa https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fblocs.xtec.cat%2Fnaturalsom%2F1r-batx-bio%2F2-les-molecules-de -la-vida%2F2-2-els-lipids%2F&psig=AOvVaw2OEjEfTgos87KMQ_xzrO6l&ust=1664868928992000&source=images&cd=vfe& ved=0CAkQjRxqFwoTCMiUkMTGw_oCFQAAAAAdAAAAABAD Què succeeix amb la glicerina?
La dihidroxiacetona fosfat es pot: - incorporar a la glicòlisi - fer servir per sintetitzar glucosa (via anaeròbica) https://www.google.com/imgres?imgurl=https%3A%2F%2Fwww.bionova.org.es%2Fbiocast%2Fdocumentos%2Ffigura%2Ffig tem16%2Ffigurat1609.jpg&imgrefurl=https%3A%2F%2Fwww.bionova.org.es%2Fbiocast%2Ftema16.htm&tbnid=DC8D6SBZ 3N_yQM&vet=12ahUKEwj_-KX5xsP6AhULLRoKHchQC30QMygFegQIARBi..i&docid=Ms7i8WGz0rFiPM&w=1000&h=400&q =reacci%C3%B3%20glicerina%20dihidroxiacetona&ved=2ahUKEwj_-KX5xsP6AhULLRoKHchQC30QMygFegQIARBi Oxidació dels àcids grassos (per respiració) β-oxidació dels àcids grassos o hèlix de Lynen coenzim A Succeeix als mitocondris (en eucariotes). Cal activació CoA.
Activació de l’àcid gras perquè no pot entrar al mitocondri S’inicia amb el carboni β (2n des del grup carbonil ) acilcoenzim A El procés es repeteix fins que l’acil s’ha transformat en molts acetilcoenzims A. Si la cadena és massa gran s’ha d’unir a la carnitina. És un procés que no produeix ATP sinó els consumeix. Necessita de NAD i FAD que produeix la cadena respiratòria Els NADH i FADH2 s’incorporen a la cadena respiratòria Els acetilcoenzims A s’incorporen al cicle de Krebs Balanç energètic Exemple àcid palmític: 16 carbonis.
Necessita set voltes de β-oxidació ACTIVITATS ● ● ● ● Escriu les fórmules globals de la B-oxidació dels àcids grassos esteàric (18 carbonis) i lignocèric (24 carbonis) i calcula’n el rendiment energètic. Quin és el requeriment previ perquè els àcids grassos puguin ser degradats a l’interior dels mitocondris? Quina relació té la B-oxidació dels àcids grassos amb la respiració aeròbica de la glucosa? Explica quin rendiment energètic donen els 7 FADH2 obtinguts en la β-oxidació de l’àcid palmític. En quina ruta metabòlica? En quin punt de la ruta? Pàgina 39 exercicis 13 i 14.
Catabolisme de les proteïnes Les proteïnes no tenen funció energètica, però en excés d’aminoàcids s’utilitzen perquè no es poden emmagatzemar Separació grup amino Transformació en algun substrat de les vies metabòliques Eliminació dels grups amino Separació del grup amino Situació energètica de la cèl.lula: GTP i ATP inhibeix GDP i ADP activa grup amino àcid pirúvic Transaminasa àcid glutàmic glutamatdeshidrogenasa amoníac https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fwww.asturnatura.com%2Fcatabolismo%2Fproteinas.html&psig=AOvVaw0adgcmxgfWvtkqkQZgzPwI&ust=166 4984366918000&source=images&cd=vfe&ved=0CAkQjRxqFwoTCOCao6L0xvoCFQAAAAAdAAAAABAM Transformació en algun substrat de les vies metabòliques Cada aminoàcid té una ruta metabòlica diferent.
Cada ruta dona com a productes: àcid pirúvic acetilcoenzim A compost del cicle de Krebs Eliminació dels grups amino Grups amino alliberats formen amoníac que en aigua es troba com ió amoni NH4+ TOXICITAT IÒ AMONI>UREA >ÀCID ÚRIC https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fslideplayer.es%2Fslide%2F1705491%2F&psig=AOvVaw3ULvWEDiV3amrEFbEsjos_&ust=166498545024100 0&source=images&cd=vfe&ved=0CAkQjRxqFwoTCMj1hKX4xvoCFQAAAAAdAAAAABAD Catabolisme dels àcids nucleics ÀCID NUCLEIC Nucleases NUCLEÒTID Tub digestiu GRUP FOSFAT S’excreta Síntesi d’ATP Síntesi de nucleòtids PENTOSA Catabolisme glúcids BASE NITROGENADA Síntesi nucleòtids Eliminació dels grups amino ACTIVITATS Pàgina 46 exercici 18, 19 Activitat: Explica quines són les vies d’eliminació de les bases púriques (A i G) i de les bases pirimidíniques (C, T i U) QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE TOTES LES RUTES DEL CATABOLISME?
Busca en aquesta imatge les reaccions catabòliques que hem treballat fins ara. Mireu l’esquema principals vies metabòliques de la pàgina 310 i completeu l’esquema amb les substàncies que considereu importants. LA FERMENTACIÓ És un procés anaeròbic (no utilitza el O2 com acceptor d’electrons) Només hi ha síntesi d’ATP per fosforilació a nivell de substrat Menys rendiment energètic. 38ATP/glucosa (respiració) 2ATP fermentació NO intervé la cadena transportadora d’electrons L’acceptor final d’electrons i protons sempre és un compost orgànic Dona nom a la fermentació Fermentació alcohòlica (alcohol etílic) Fermetació làctica (àcid làctic) On es duu a terme?
En bacteris En llevats (facultatius o estrictes) En el teixit muscular quan es troba en una situació de poc oxigen https://www.google.com/imgres?imgurl=https%3A%2F%2Fwww.equisalud.com%2Fwp-content%2Fuploads%2F2019%2F01%2FLactobacillus-casei-1024x564.png&imgrefurl=https%3A%2F%2Fwww.equisalud.com%2Fes-es%2Fcomponentes%2Flactobacillus-casei%2F&tbnid=O_5TmEg9gCCheM&vet=12ahUKEwiLgtyulMv6AhWE34UKHYgmAWsQMygAegUIARCuAQ..i&docid=YSDvZeHz53KJxM&w=1024&h=564&q=lactobacillus%20casei%20imatge%20microscopi&ved=2ahUKEwiLgtyulMv6AhWE3 4UKHYgmAWsQMygAegUIARCuAQ https://www.google.com/imgres?imgurl=https%3A%2F%2Fupload.wikimedia.org%2Fwikipedia%2Fcommons%2F9%2F95%2FSaccharomyces_cerevisiae_SEM.jpg&imgrefurl=https%3A%2F%2Fes.m.wikipedia.org%2Fwiki%2FArchivo% 3ASaccharomyces_cerevisiae_SEM.jpg&tbnid=lI8mAOzLuhvlXM&vet=12ahUKEwiWmazEicn6AhVCzIUKHXQtAsgQMygAegUIARDHAQ..i&docid=5X9tbpHBHjYG5M&w=2320&h=1498&q=%20sacchharomyces&ved=2ahUKEwiWmazEi cn6AhVCzIUKHXQtAsgQMygAegUIARDHAQ Article d'interès Fermentació alcohòlica Transformació d’àcid pirúvic en etanol i CO2.
Llevats (fongs unicel·lulars) carboxilasa Es poden produir productes secundaris (ex: àcid acètic) Deshidrogenasa https://www.google.com/imgres?imgurl=https%3A%2F%2Fwww.ecured.cu%2Fimages%2F4%2F47%2FRea2.jpg&imgrefurl=https%3A%2F%2Fwww.ecured.cu%2FFermentaci%25C3%25B3n_alcoh%25C3%25B3lica&tbnid=d9WEISKvm4RL3M&vet=12ahUKEwj1tc-7isn6AhUN_xoKHS-6AeYQMygGegUIARDK AQ..i&docid=xBdz0aQHAggQyM&w=530&h=162&q=fermentaci%C3%B3%20alcoh%C3%B2lica%20reacci%C3%B3n&ved=2ahUKEwj1tc-7isn6AhUN_xoKHS-6AeYQMygGegUIARDKAQ https://www.google.com/url?sa=i&url=http%3A%2F%2Flibroelectronico.uaa.mx%2Fcapitulo-12-otras-vias%2Ffermentacion.html&psig=AOvVaw078y48b7Qd9qi2Ds0k-XFn&ust=1665059051486000&source=images&cd=vfe&ved=0 CAkQjRxqFwoTCOCxirKLyfoCFQAAAAAdAAAAABAD Fermentació làctica GLC transformació d’àcid pirúvic en àcid làctic Bacteris de la llet (lactobacillus casei, Streptococcus lactis,...
lactat deshidrogenasa Cèl.lules musculars quan hi ha sobreesforç (no O2) https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Fermentation_lactique .png/220px-Fermentation_lactique.png Fatiga muscular Si no hi ha oxigen al múscul s’inicia la fermentació i es produeix àcid làctic L’àcid làctic agumenta de concentració en el teixit i acidifica el medi L’acidificació produeix que s’alteri la miosina i l’actina i el múscul no es pugui contraure i relaxar-se amb normalitat.
Provoca fatiga muscular L’excès d’àcid làctic es porta al fetge i es converteix en àcid pirúvic ACTIVITATS Activitat: Explica quin és el procediment per obtenir un formatge fresc Fermentació butírica S’obté àcid butíric, H2 i CO2 i substàncies pudentes Cèl.lules del gènere Clostridium (Clostridium butyricum) És fonemental en la descomposició de restes vegetals en el sól https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fslideplayer.es%2Fslide%2F5557229%2F&psig=AOvVaw3Jq1DzapAJieejTncE7O53&ust=1665139335319000&source=images&cd=vfe&ved=0CAkQjRxqFwoTCLiIr8e1y_oCFQAAAAAdAAAAABAS Fermentació pútrida Substrats: proteïnes, també àcids nucleics Productes: escatol, cadaverines o indol Exemple: Penicillium roqueforti RESPIRACIÓ ANAERÒBICA Anaerobis estrictes Anaerobis facultatius Els acceptors d’electrons són inorgànics i diferents a l’oxigen.
Presenten una cadena respiratori similar a la dels mitocondris Pudent ACTIVITATS Pàgina 49 exercici 28 L’hàbitat més generalitzat de moltes espècies de bacteris del gènere Clostridium és el sòl dels camps. Saps quina importància poden tenir aquí aquests bacteris? Perquè cal tenir el sól ben airejat quan volem fer producció agrícola?. Ajuda’t del llibre per respondre aquesta pregunta. ACTIVITAT DE SÍNTESI Fes un quadre comparatiu entre la Respiració aeròbica, fermentació i respiració anaeròbica. Els ítems que han d’aparèixer són: ● Necessiten oxigen? ● Quin substrat poden oxidar?
● Primer acceptor d’electrons i protons ● Acceptor final d’electrons ● Productes en el qual es transforma el carboni del substrat ● S’obté ATP en oxidar NADH? ● Energia que s’obté d’una glucosa. ACTIVITATS Pàgina 49, 50 i 51 exercicis 22, 23, 24, 25 i el 2. ARA FES EL TEST: temps! 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46,