Virus: Definició i Estructura
Flashcards
- Per què els virus no són considerats éssers vius complets?
- Els virus no es poden reproduir per ells mateixos i no es nodreixen de forma autònoma, necessitant un hoste per a ambdues funcions.
- Què és una cèl·lula hoste en el context viral?
- La cèl·lula hoste és aquella a la qual el virus s'enganxa a la superfície i introdueix el seu ADN per reproduir-se.
- Quin tipus de material genètic pot contenir un virus en el seu genoma víric?
- El genoma víric pot estar compost per diverses molècules d'ADN de cadena doble o per ARN (com en el cas del VIH).
- Quina és la funció de la càpsida en l'estructura d'un virus?
- La càpsida és l'estructura que envolta el genoma víric i la seva funció principal és protegir el material genètic.
Preguntes tipus test
- Quina característica fonamental defineix els virus com a 'elements' i no com a éssers vius autònoms?
- a) La seva incapacitat de reproduir-se i nodrir-se de forma autònoma.
- b) La seva mida extremadament petita en comparació amb altres microorganismes.
- c) La seva composició exclusiva d'ADN o ARN.
- d) La seva capacitat d'infectar només cèl·lules específiques.
Resposta: a) La seva incapacitat de reproduir-se i nodrir-se de forma autònoma.. Els virus no són considerats éssers vius complets perquè no poden dur a terme la reproducció ni la nutrició per ells mateixos, depenent sempre d'una cèl·lula hoste per a aquestes funcions essencials.
- De quin tipus de material genètic es pot compondre el genoma víric?
- a) Exclusivament ADN de cadena doble.
- b) Exclusivament ARN.
- c) ADN de cadena doble o ARN.
- d) Una combinació d'ADN i proteïnes.
Resposta: c) ADN de cadena doble o ARN.. El genoma víric pot estar compost per ADN de cadena doble o per ARN. En el cas del VIH, per exemple, el seu genoma és d'ARN.
- Quina part de l'estructura del virus està composta per diferents proteïnes i envolta el material genètic?
- a) El genoma víric.
- b) La càpsida.
- c) La coberta membranosa.
- d) La nucleocàpsida.
Resposta: b) La càpsida.. La càpsida és l'estructura proteica que envolta i protegeix el genoma víric. Està composta per diferents proteïnes que li donen la seva forma i funció.
Cicles de Vida dels Virus
Flashcards
- Per què els virus no es classifiquen com a éssers vius?
- Els virus no són considerats éssers vius perquè no es poden reproduir per ells mateixos, necessitant un hoste, i tampoc es nodreixen autònomament, depenent d'altres organismes per a la seva nutrició.
- Quines són les tres parts principals de l'estructura d'un virus?
- Les tres parts principals de l'estructura d'un virus són: el genoma víric (ADN o ARN), la càpsida que l'envolta i protegeix, i la coberta membranosa (present en alguns virus) que envolta la nucleocàpsida.
- Què és la nucleocàpsida en l'estructura d'un virus?
- La nucleocàpsida és la combinació del genoma víric i la càpsida, actuant com el nucli d'aquest organisme viral.
- De quina manera es forma la coberta membranosa d'un virus?
- La coberta membranosa està composta per una bicapa lipídica formada per les cèl·lules de l'hoste, no pel propi virus.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions NO és una característica dels virus?
- a) Necessiten un hoste per reproduir-se.
- b) No es nodreixen per si mateixos.
- c) Poden reproduir-se de manera autònoma.
- d) Tenen un genoma víric.
Resposta: c) Poden reproduir-se de manera autònoma.. Els virus no es poden reproduir de manera autònoma; necessiten una cèl·lula hoste per replicar-se. Les altres opcions sí que són característiques dels virus.
- Quina és la funció principal de la càpsida en l'estructura d'un virus?
- a) Absorció de nutrients de l'hoste.
- b) Protecció del material genètic.
- c) Moviment de la cèl·lula viral.
- d) Reconeixement de la cèl·lula hoste per la coberta membranosa.
Resposta: b) Protecció del material genètic.. La càpsida té la funció principal d'envoltar el genoma víric i protegir el material genètic del virus. Les altres opcions no són funcions principals de la càpsida.
- Quin pas segueix immediatament la "Penetració" en el cicle general de vida dels virus?
- a) Fixació o absorció.
- b) Replicació del genoma.
- c) Acoblament.
- d) Lisi o alliberament.
Resposta: b) Replicació del genoma.. El cicle general dels virus segueix l'ordre: fixació o absorció, penetració, replicació del genoma, acoblament i lisi o alliberament. Per tant, la replicació del genoma segueix la penetració.
Altres Agents Infecciosos: Viroides i Prions
Flashcards
- Què són els viroides?
- Són fragments d'ARN que infecten cèl·lules vegetals i no tenen coberta.
- Quin tipus de material genètic tenen els viroides?
- Fragments d'ARN.
- A quines cèl·lules infecten els viroides?
- Principalment cèl·lules vegetals.
- Quins efectes tenen els viroides en les plantes?
- Afecten el creixement de les plantes i la seva coloració.
Preguntes tipus test
- Quin és el component principal dels viroides?
- a) ADN i càpsida
- b) ARN i coberta membranosa
- c) Fragments d'ARN sense coberta
- d) Proteïnes mal plegades
Resposta: c) Fragments d'ARN sense coberta. Els viroides són tan sols fragments d'ARN i no tenen cap coberta proteica, a diferència dels virus que sí que en tenen.
- Quina de les següents afirmacions és correcta sobre els prions?
- a) Són fragments d'ADN que infecten cèl·lules vegetals.
- b) Són proteïnes que causen malalties neurològiques en animals i humans.
- c) Es reprodueixen dins d'una cèl·lula hoste injectant el seu ARN.
- d) Tenen una càpsida que protegeix el seu material genètic.
Resposta: b) Són proteïnes que causen malalties neurològiques en animals i humans.. Els prions són proteïnes mal plegades que causen malalties infeccioses, com la malaltia de les vaques boges, que afecta el sistema nerviós d'animals i, potencialment, humans.
- Quin efecte típicament NO es relaciona amb la infecció per viroides en plantes?
- a) Afectació del creixement.
- b) Canvis en la coloració.
- c) Mort cel·lular ràpida i lisi.
- d) Cap de les anteriors.
Resposta: c) Mort cel·lular ràpida i lisi.. Els viroides afecten el creixement de les plantes i la coloració. La mort cel·lular ràpida i la lisi són característiques més associades amb infeccions víriques o bacterianes lísiques, no amb els efectes descrits dels viroides.
Bacteris: Reproducció i Intercanvi Genètic
Flashcards
- Quin és el mètode de reproducció asexual dels bacteris?
- La bipartició.
- Què és la reproducció parasexual en bacteris?
- És un tipus d'intercanvi d'informació genètica entre bacteris.
- Quins són els tres tipus de reproducció parasexual en bacteris?
- La conjugació, la transducció i la transformació.
- Com es realitza la conjugació entre bacteris?
- Transfereix informació genètica a un altre bacteri a través dels pèls sexuals.
Preguntes tipus test
- Quin mètode de reproducció bacteriana es caracteritza per un creixement molt ràpid i la divisió per la meitat consecutivament?
- a) La conjugació
- b) La transducció
- c) La bipartició
- d) La transformació
Resposta: c) La bipartició. La bipartició és el mètode de reproducció asexual dels bacteris, on una cèl·lula es divideix per la meitat consecutivament, permetent un creixement molt ràpid.
- Què implica la reproducció parasexual en els bacteris?
- a) No existeix en bacteris
- b) Intercanvi d'informació genètica
- c) Divisió cel·lular sense intercanvi de gens
- d) Reproducció que requereix un hoste
Resposta: b) Intercanvi d'informació genètica. La reproducció parasexual implica l'intercanvi d'informació genètica entre bacteris, a diferència de la reproducció asexual que es basa en la divisió simple.
- Durant la conjugació bacteriana, com es manté la unió entre els bacteris donador i receptor?
- a) S'uneixen temporalment per fer la transferència.
- b) Formen una unió permanent amb un pont citoplasmàtic.
- c) No hi ha contacte directe entre els bacteris.
- d) El bacteri receptor es fusiona amb el donador.
Resposta: a) S'uneixen temporalment per fer la transferència.. En la conjugació, els bacteris s'uneixen temporalment a través dels pèls sexuals per transferir informació genètica, no de forma permanent.
Nutrició Bacteriana
Flashcards
- Quines són les dues fonts principals de carboni per a la nutrició bacteriana?
- Diòxid de carboni (CO2) i molècules orgàniques.
- Quines són les dues fonts principals d'energia per a la nutrició bacteriana?
- Oxidació de molècules i llum.
- Què significa que un bacteri sigui "autòtrof" en termes de font de carboni?
- Que utilitza CO2 com a font de carboni.
- Què significa que un bacteri sigui "heteròtrof" en termes de font de carboni?
- Que utilitza molècules orgàniques com a font de carboni.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de nutrició bacteriana es caracteritza per utilitzar CO2 com a font de carboni i llum com a font d'energia?
- a) Quimioautòtrof
- b) Fotoautòtrof
- c) Quimioheteròtrof
- d) Fotoheteròtrof
Resposta: b) Fotoautòtrof. Els fotoautòtrofs fan la fotosíntesi, utilitzant la llum com a energia i el CO2 com a font de carboni per sintetitzar els seus propis compostos orgànics.
- Els bacteris verds i porpra del sofre, així com els cianobacteris, són exemples de quina categoria nutricional?
- a) Quimioheteròtrofs
- b) Quimioautòtrofs
- c) Fotoautòtrofs
- d) Fotoheteròtrofs
Resposta: c) Fotoautòtrofs. Aquests bacteris utilitzen la llum com a font d'energia i el CO2 com a font de carboni, la qual cosa els classifica com a fotoautòtrofs.
- La majoria dels bacteris pertanyen a la categoria de nutrició:
- a) Fotoautòtrofa
- b) Quimioautòtrofa
- c) Fotoheteròtrofa
- d) Quimioheteròtrofa
Resposta: d) Quimioheteròtrofa. La taula indica explícitament que "la majoria dels bacteris" són quimioheteròtrofs, obtenint energia de l'oxidació de molècules i carboni de molècules orgàniques.
I 30 flashcards i 20 preguntes més al document.
Text del document
MICROORGANISMES VIRUS . . Són elements, no són éssers vius perquè no es poden reproduir per ells mateixos, sinó que necessiten un hoste. Tampoc es nodreixen, la seva forma de nutrició és a partir d'altres organismes. Per reproduir-se s'enganxen a la superfície d'una cèl·lula i se la denomina com a cèl·lula hoste, a la qual introdueixen el seu ADN, es duplica, i …
ESTRUCTURA: · genoma víric (ADN/ARN) - es compon per diverses molècules d'ADN de cadena doble (o ARN en el cas del VIH) · càpsida - envolta el genoma víric - protegeix el material genètic - té diferents proteïnes *Genoma + càpsida = nucleocàpsida (com el nucli d'aquest organisme) · coberta membranosa - envolta la nucleocàpsida per protegir - està compost per una bicapa lipídica formada per les cèl·lules de l'hoste EL CICLE DELS VIRUS 1. fixació o absorció 2. Penetració 3. Replicació del genoma 4. Acoblament 5.
Lisi o alliberament dels nous virus CICLE LÍTIC DEL BACTERIÒFAG T4 És molt semblant, però no entra a dintre Es fixa a la "membrana" i injecta l'ADN dintre el bacteri, el qual es duplicarà de manera que queda acoblat i allibera els nous virus destruint la cèl·lula o bacteri (mort cel·lular).
Fagocitosi: la membrana de la cèl·lula envolta i absorbeix les partícules la cèl·lula ingereix partícules grans de nutrients a l'interior d'una gran vesícula Pinocitosi: partícules més petites, la cèl·lula ingereix substàncies que emmagatzema en vesícules Endocitosi: els receptors agafen la partícula les molècules que s'incorporen (insulina, colesterol, anticossos...) s'uneixen a receptors específics de membrana CICLE LISOGÈNIC A diferència del cicle lític, aquests no mata l'hoste sinó que replica el genoma i recombina els ADN's (del virus amb el del bacteri). Un cop s'ajuntin els ADN, el nucli del bacteri queda "infectat" i els bacteris resultants també portaran el virus.
ELS RETROVIRUS (funcionen del revés) dintre de la càpsida del virus hi ha ARNm. Tenen un enzim que ha de fer la transcripció (funciona al revés, de ARN ADN). Ex: VIH S'absorbeix per una cèl·lula, la càpsida es trenca per deixar anar l'ARNm. Un cop dins, l'enzim fa la transcripció i forma les cadenes. L'ADN es col·loca dins el nucli, quan es duplica la cèl·lula fa la transcripció i fa ARNm (del VIH), acabar de escribir VIROIDES Els que infecten cèl·lules vegetals, són tan sols fragments d'ARN, sense coberta. Afecta el creixement de plantes, coloració… PRIONS Són proteïnes que infecten, com la malaltia de les vaques boges.
És més normal que es traspassi entre animals i no cap als humans, però a través del consum de carn sí que podem ser infectats. Estan mal plegades, el que fan és infectar les altres proteïnes (canvia la forma) ex: 6-7-8-9 pg 265 BACTERIS . . reproducció gram positiu i negatiu + justificació virus: cicle litic i lisogenic estructura del bacteri (paret gram +/-, adn, plasmidi) càlculs d'escales 2.2 Reproducció dels bacteris · asexual per bipartició el creixement és molt ràpid, ja que es divideixen per la meitat consecutivament. · parasexual (intercanvien la informació genètica) - conjugació un dels bacteris transfereix info genètica amb un altre bacteri a través dels pèls sexuals.
Només s'uneixen temporalment per fer la transfusió. Tenen un factor F que determina si poden donar i/o rebre. - F+ són donadores, tenen el plasmidi F - F- són receptores, no tenen el plasmidi F i, per tant, no poden donar Aquests bacteris que tenen el plasmidi integrat (episoma) a l'ADN s'anomenen Hfr. dos tipus de CONJUGACIÓ: · la cèl·lula donadora transfereix informació genètica al que no té: F+ F- - la cèl·lula que era receptora passa a ser donadora perquè tindrà plasmidi · la cèl·lula Hfr li dona informació genètica a una F- : F- F- Hfr s'uneix a una cèl·lula F-, com que el plasmidi està unit a l'ADN, part del plasmidi i part de l'ADN aniran al bacteri F- .
Com que no es pot tancar pq són coses diferents, es recombina una part del segment i una part de l'ADN s'integra al cromosoma de la cèl·lula receptora. el que queda és un F- recombinat, ja que continua sense tenir plasmidi. TRANSDUCCIÓ és un intercanvi de material genètic entre dos bacteris a través d'un virus. El virus s'injecta sobre un bacteri, fa la reproducció i forma noves proteïnes. Com que trenca l'ADN del bacteri, alguns virus inclouran l'ADN del bacteri. Quan el virus s'enganxi a un altre bacteri, injectarà l'ADN bacterià de l'anterior. TRANSFORMACIÓ fragments d'ADN d'un bacteri que ha mort s'integren a l'ADN d'altres bacteris, el resultat és una cèl·lula transformada.
NUTRICIÓ BACTERIANA