1º. Característiques dels glúcids
Flashcards
- Fórmula empírica general dels glúcids
- $(\text{CH}_2\text{O})_n$
- Grup funcional químic obligatori en tots els glúcids
- Grup carbonil ($C=O$), que pot ser aldehid ($-CHO$) o cetona ($-CO-$).
- Classificació dels glúcids segons el nombre de cadenes
- Monosacàrids (1 cadena), oligosacàrids (2 a 10 monosacàrids) i polisacàrids (més de 10 monosacàrids).
Preguntes tipus test
- Una biomolècula conté un grup carbonil intermedi ($-CO-$) juntament amb diversos grups hidroxil. Com es classifica químicament?
- a) Com una polihidroxicetona.
- b) Com un àcid carboxílic.
- c) Com un heteròsid lineal.
- d) Com un polihidroxialdehid.
Resposta: a) Com una polihidroxicetona.. Els glúcids amb un grup carbonil en forma de cetona ($-CO-$) reben el nom de polihidroxicetones.
- Un enzim hidrolitza completament una cadena formada per 6 unitats de monosacàrids. A quin grup pertanyia originalment aquest glúcid?
- a) Als oligosacàrids.
- b) Als heteròsids complexos.
- c) Als polisacàrids.
- d) Als monosacàrids simples.
Resposta: a) Als oligosacàrids.. Els oligosacàrids estan formats per la unió de 2 a 10 monosacàrids i poden hidrolitzar-se mitjançant enzims.
2º. Els monosacàrids
3º. Els disacàrids
4º. Els polisacàrids
5º. Glúcids associats
6º. Les funcions generals dels glúcids
Text del document
T1. Els Glúcids Ampliació Biologia (1r Batx) Professor: Jaime Martínez Blocs 1º. Característiques dels glúcids. 2º. Els monosacàrids. 3º. Els disacàrids. 4º. Els polisacàrids. 5º. Glúcids associats. 6º. Les funcions generals dels glúcids. 1º. Característiques dels glúcids. • 1º. Característiques dels glúcids. Classificació segons nombre de cadenes: Monosacàrids: 1 cadena. Oligosacàrids: 2~10 monosacàrids units. Hidrolitzar (enzim separa en mono). Polisacàrids: 10+ monosacàrids. Hidrolitzar (enzim separa en mono). Es poden unir amb altres substàncies no glúcidiques. 2º. Els monosacàrids. • Monosacàrid: Una sola cadena. 3~7 àtoms C.
• Terminació “-osa” darrere nombre carbonis (triosa, tetrosa, pentosa...). • Propietats físiques i químiques. 2º. Els monosacàrids. • 2º. Els monosacàrids. • 2º. Els monosacàrids. • 2º. Els monosacàrids. Tetroses (4C) • Dos tipus: • Aldotetrosa (C2 i C3 asimètric): Eritrosa i Treosa. • Cetrotetrosa (C3 asimètric): Eritrulosa. • Configuració D i L determinada per C asimètric més llunyà del carbonil. 2º. Els monosacàrids. • Hexoses (6C) 2º. Els monosacàrids. Estructura molecular estable cíclica. Aldohexosa: Glucosa. Les tres més abundants: Cetohexosa: Fructosa. Galactosa. Ciclat de la glucosa i projecció de Haworth 2º. Els monosacàrids. Hexoses (6C) Glucosa • Aport d’energia cel·lular.
Neurones i eritròcits exclusiu. • Es troba als fruits madurs, citoplasma animals... • Unió per formar polímers de reserva energètica (midó-glicogen) o estructural (cel·lulosa). • Dextrogira (desviació llum a la dreta (D)). Glucosa = Dextrosa. 2º. Els monosacàrids. Hexoses (6C) Fructosa • Forma pentagonal = D-fructofuranosa. • Es troba a la fruita. • Fructosa + Glucosa = Sacarosa. 2º. Els monosacàrids. • 2º. Els monosacàrids. Heptoses (7C) • Heptulosa intervé en fotosíntesis. (Fixa C al Cicle de Calvin). Activitats • 1. Defineix el terme glúcid. • 2. Digues si cadascuna d’aquestes cinc molècules és un monosacàrid o no ho és. Raona la resposta. • 3.
Què significa que un monosacàrid sigui isòmer espacial o estereoisòmer “D-”? • 4. Digues si la glucosa i la ribosa donaran positiva o negativa la prova de Fehling i per què. 3º. Els disacàrids. • 3º. Els disacàrids. • 3º. Els disacàrids. • 3º. Els disacàrids. • Importants (per interès biològic): • Maltosa: 2x D-Glucosa per enllaç α (1->4). Obtenció per hidròlisi midó/glicogen. Ús fabricació cervesa i torrat, malta. • Cel·lobiosa: • Lactosa: • Sacarosa: 3º. Els disacàrids. • Importants (per interès biològic): • Maltosa: • Cel·lobiosa: 2x D- Glucosa per enllaç ϐ (1->4). Obtenció natura -> Hidròlisi cel·lulosa. • Lactosa: • Sacarosa: 3º. Els disacàrids.
• Importants (per interès biològic): • Maltosa: • Cel·lobiosa: • Lactosa: D- Galactosa + Glucosa per enllaç ϐ (1->4). Obtenció llet dels mamífers, humans digestió enzim lactasa. No producció enzim + llet = problema estomacal. • Sacarosa: 3º. Els disacàrids. • Importants (per interès biològic): • Maltosa: • Cel·lobiosa: • Lactosa: • Sacarosa: D-Glucosa + D- Fructosa per enllaç α (1->2). Obtenció canya de sucre i remolatxa. Activitats • 5. De quin tipus és l’enllaç O-glicosídic de la maltosa? Raona la resposta. • 6. Digues si la sacarosa té caràcter reductor o no. Raona la resposta. • 7. Per què les expressions «hidrats de carboni» o «carbohidrats» no són apropiades per anomenar els glúcids?
• 8. Digues si cadascuna d’aquestes cinc molècules és un monosacàrid o no ho és. Raona la resposta. 4º. Els polisacàrids. • Monosacàrid + Monosacàrid + Monosacàrid... + n Monosacàrids per enllaç O-glicosídic. • Són amorfs. • No tenen gust dolç. • No redueixen Fehling. 4º. Els polisacàrids. • Dos tipus: • Homopolisacàrids: Un sol tipus. Classificació segons tipus monosacàrid i enllaç. (enllaç ϐ -> funció estructural (cel·lulosa i quitina) enllaç α -> funció de reserva energètica (midó i glicogen)). • Heteropolisacàrids: Més d’un tipus monosacàrid. 4º. Els polisacàrids. Midó • Reserva energètica dels vegetals en grànuls a l’interior dels plasts. • Unió de centenars/milers glucoses.
• Principals fonts: • Cereals (Dacsa, arròs...). • Tubercles (Creïlla, moniato...). • Grànuls insolubles en aigua freda, en calenta polímers es dispersen. 4º. Els polisacàrids. Glicogen • Reserva energètica dels animals a l’interior de cèl·lules fetge i músculs. • Unió de 15000 maltoses α (1->4) amb ramificacions α (1->6). • Enzim amilasa + glicogen -> Maltosa i dextrina + R-desramificadors -> glucosa 4º. Els polisacàrids. Cel·lulosa • Esquelètica dels vegetals paret cel·lular. • Unió de ϐ-glucoses per ϐ (1->4). Cadenes paral·leles no ramificades unides per ponts d’hidrogen. Gossypium sp. • 2 molècules glucosa = 1cel·lobiosa.
• Animals no disposen d’enzims (excepcions) per trencar l’enllaç, però tèrmits i herbívors remugants microorganismes simbiòtics que sí disposen. Castor sp. 4º. Els polisacàrids. • Activitats • 9. Omple la taula següent: • 10. Omple la taula següent: 4º. Els polisacàrids. Heteropolisacàrids • Pectina: Paret cel·lular teixit vegetal. Capacitat gelificant (melmelades). • Agar: Algues roges. Hidròfil per medis de cultiu o preparació aliments. • Goma aràbiga: Secretada per plantes per tancar ferides. Com a pegament de barra. 5º. Glúcids associats. • Principals 5 tipus: • Heteròsids • Peptidoglicans • Proteoglicans • Glicoproteïnes • Glicolípids 5º. Glúcids associats.
Heteròsids • Monosacàrid/Oligosacàrid + Molècula no glucídica (↓ pes molecular). • Antocianòsids: Color de les flors. • Tannòsids: Astringents i adobadores. • Estreptomicina: Antibiotic per la tuberculosi extret de Streptomyces griseus. 5º. Glúcids associats. Peptidoglicans • Cadenes unides per aminoàcids, amb alternança N-acetilglucosamina (NAG) i àcid N-acetil-muràmic (NAM). • Constitueixen paret bacteriana. 5º. Glúcids associats. Proteoglicans • ↑Polisacàrids (80%) + ↓Proteïnes (20%) molècula. • Àcid hialurònic: Matriu extracel·lular teixits conjuntiu, cartilaginós i ossi. Abundant en líquid sinovial (articulacions) i humor vitri (ull). • Heparina: En fetge, pulmó i saliva de hematòfag.
Impedeix coagulació sang (ex.: trombosi). Hyperoartia i Aedes albopictus 5º. Glúcids associats. Glicoproteïnes • ↓Glúcids (5~40%) + ↑Proteïnes (Resta%) molècula. • Mucines de secreció -> Salivals. • De la sang -> Immunoglobulines (Defensa). • Membrana plasmàtica -> Receptors de membrana. • Hipòfisi -> Hormonal. 5º. Glúcids associats. Glicolípids • Monosacàrids/Oligosacàrids + Lípids. • Membrana cel·lular -> Receptor específic de membrana. • Tipus: • Cerebròsids -> Glucosilcerebròsids (Ex.: Manteniment hidropermeabilitat pell). • Gangliòsids -> Reconeixement cel·lular. 6º. Les funcions generals dels glúcids.
• Funció energètica, estructural, generadora d’especificitat a membrana plasmàtica i “Altres”. • Energètica: GLUCOSA + abundant, no necessita transformació per travessar membrana. 1g = 4,3kcal. Midó (vegetals) i glicogen (animals) emmagatzematge de 100+ glucoses. • Estructural: Enllaç ϐ–glicosídic = molècules estables i perdurables. Cel·lulosa (vegetals), quitina (artròpodes), peptidoglicans (bacteris) i ribosa/desoxiribosa (àcids nucleics). • Membrana: Glicoproteïnes i glicolípids. Reconeixement cel·lular i deixar pas molecular. • “Altres”: Estreptomicina-> Antibiòtic. Vitamina C, heparina, immunoglobulines...