Resum de conceptes clau de biologia

Apunts de biologia que cobreixen disseny experimental, biomolècules, metabolisme, fotosíntesi, genètica mendeliana, evolució, microbiologia, biotecnologia, immunologia, alteracions del sistema immunitari, ecologia i dinàmica dels ecosistemes.

Disseny Experimental i la Biologia com a Ciència

Flashcards

Quines són les dues teories biològiques clau mencionades a l'inici de la secció?: Teoria de la generació espontània (Lamarck) i Teoria evolucionista actual (Darwin).
Quin és l'augment màxim que pot aconseguir un microscopi òptic?: Fins a 1500 vegades.
Quina limitació important té el microscopi electrònic respecte a l'observació de cèl·lules?: No permet veure cèl·lules vives.
Per a què s'utilitzen a vegades tints en la preparació de mostres per al microscopi òptic?: Per augmentar el contrast de la mostra.

Preguntes tipus test

Quina de les següents afirmacions és correcta sobre el microscopi electrònic?
- a) Permet observar cèl·lules vives amb gran detall.
- b) Utilitza llum visible per augmentar la imatge.
- c) No permet veure cèl·lules vives.
- d) Té un augment màxim de 1500 vegades.
Resposta: c) No permet veure cèl·lules vives.. El microscopi electrònic utilitza electrons en lloc de llum visible per generar una imatge, i el seu funcionament i la preparació de la mostra (que requereix un buit) impedeixen l'observació de cèl·lules vives.
En el mètode científic, què són les variables dependents?
- a) Són les que s'observa que varien en resposta a les variables independents.
- b) Són les que es manipulen deliberadament per provocar un canvi.
- c) Són les que han de mantenir-se constants durant l'experiment.
- d) Serveixen com a referència per comparar els resultats.
Resposta: a) Són les que s'observa que varien en resposta a les variables independents.. En el mètode científic, les variables dependents són aquelles que es mesuren per veure com canvien en resposta a la manipulació de les variables independents. Tradicionalment, es representen a l'eix Y d'un gràfic.
Quin tipus de variable és aquella que es manipula intencionadament en un experiment per veure el seu efecte?
- a) Són les que s'observa que varien en resposta a les variables independents.
- b) Són les que es manipulen de forma deliberada per provocar un canvi.
- c) Són les que han de mantenir-se constants durant l'experiment.
- d) Són els resultats obtinguts de l'experiment.
Resposta: b) Són les que es manipulen de forma deliberada per provocar un canvi.. Les variables independents són aquelles que l'experimentador canvia o manipula de forma intencionada per veure l'efecte que tenen sobre les variables dependents. Tradicionalment, es representen a l'eix X d'un gràfic.

Biomolècules: Glúcids, Lípids i Proteïnes

Flashcards

Quins elements químics formen principalment els glúcids?: Carboni, hidrogen i oxigen.
De quins dos monosacàrids està formada la lactosa?: Galactosa i glucosa.
Quin tipus d'enllaç uneix els monosacàrids en els oligosacàrids i polisacàrids?: Un enllaç O-glicosídic.
Quines són algunes propietats físiques dels polisacàrids?: No tenen gust dolç, no són solubles en aigua i no tenen poder reductor.

Preguntes tipus test

Quina de les següents afirmacions sobre la galactosa és correcta?
- a) És el sucre més abundant.
- b) És la font d'energia principal per a les neurones.
- c) No es troba lliure a la natura.
- d) Forma la sacarosa juntament amb la glucosa.
Resposta: c) No es troba lliure a la natura.. La galactosa no es troba lliure en la natura, sinó que és sintetitzada principalment per les glàndules mamàries i forma part de la lactosa.
Pel que fa a la isomería dels monosacàrids, quina afirmació és certa?
- a) Els carbonis asimètrics són actius.
- b) Els monosacàrids amb grup aldehid formen hemicetals.
- c) L'anòmer beta té el grup OH a baix.
- d) La isomería espacial es refereix a la desviació de la llum polaritzada.
Resposta: a) Els carbonis asimètrics són actius.. La isomería òptica en els monosacàrids depèn de la presència de carbonis asimètrics, que són actius òpticament desviant la llum polaritzada.
Quina de les següents associacions entre disacàrid i els seus components/enllaç és correcta?
- a) Maltosa: glucosa + fructosa (enllaç alpha 1-4).
- b) Lactosa: glucosa + glucosa (enllaç beta 1-4).
- c) Sacarosa: galactosa + glucosa (enllaç alpha 1-2).
- d) Cel·lobiosa: glucosa + glucosa (enllaç beta 1-4).
Resposta: d) Cel·lobiosa: glucosa + glucosa (enllaç beta 1-4).. La cel·lobiosa és un disacàrid format per dues molècules de glucosa unides per un enllaç beta 1-4, diferent de la maltosa i isomaltosa que tenen enllaços alfa.

Àcids Nucleics

Flashcards

Què són els àcids nucleics?: Són polímers de nucleòtids.
Quina és la diferència entre un nucleòsid i un nucleòtid?: Un nucleòsid és un sucre unit a una base nitrogenada, mentre que un nucleòtid és un sucre unit a una base nitrogenada i a un àcid fosfòric.
Quines són les bases nitrogenades pirimidíniques i púriques?: Les bases pirimidíniques són Citosina (C), Timina (T) i Uracil (U). Les bases púriques són Adenina (A) i Guanina (G).
Quins enllaços uneixen les parts d'un nucleòtid i a quins carbonis del sucre s'uneixen?: L'enllaç N-glicosídic uneix el carboni 1 del sucre amb la base nitrogenada, i l'enllaç èster uneix el carboni 5 del sucre amb l'àcid fosfòric.

Preguntes tipus test

Quins components formen un nucleòtid?
- a) Sucre i base nitrogenada.
- b) Sucre i àcid fosfòric.
- c) Sucre, base nitrogenada i àcid fosfòric.
- d) Base nitrogenada i àcid fosfòric.
Resposta: c) Sucre, base nitrogenada i àcid fosfòric.. Un nucleòtid està format per un sucre (pentosa), una base nitrogenada i un àcid fosfòric. Un nucleòsid només té el sucre i la base nitrogenada.
Quina de les següents parelles conté només bases nitrogenades pirimidíniques segons el text?
- a) Adenina i Guanina.
- b) Adenina i Citosina.
- c) Timina i Guanina.
- d) Citosina i Uracil.
Resposta: d) Citosina i Uracil.. Les bases pirimidíniques esmentades al text són la Citosina (C), la Timina (T) i l'Uracil (U). L'Adenina (A) i la Guanina (G) són bases púriques.
Com s'uneixen la base nitrogenada i l'àcid fosfòric al sucre en un nucleòtid?
- a) Enllaç N-glicosídic entre C1 del sucre i la base nitrogenada, i enllaç èster entre C5 del sucre i l'àcid fosfòric.
- b) Enllaç èster entre C1 del sucre i la base nitrogenada, i enllaç N-glicosídic entre C5 del sucre i l'àcid fosfòric.
- c) Enllaç fosfodièster entre C1 del sucre i la base nitrogenada, i enllaç N-glicosídic entre C5 del sucre i l'àcid fosfòric.
- d) Enllaç N-glicosídic entre C5 del sucre i la base nitrogenada, i enllaç èster entre C1 del sucre i l'àcid fosfòric.
Resposta: a) Enllaç N-glicosídic entre C1 del sucre i la base nitrogenada, i enllaç èster entre C5 del sucre i l'àcid fosfòric.. L'enllaç N-glicosídic uneix la base nitrogenada al carboni 1' del sucre. L'enllaç èster uneix l'àcid fosfòric al carboni 5' del sucre.

Biocatalitzadors i Enzims

Flashcards

Què són els biocatalitzadors?: Són molècules que augmenten la velocitat de les reaccions químiques i controlen el metabolisme.
Com actuen els enzims per accelerar les reaccions químiques?: Disminueixen l'energia d'activació de les reaccions.
Quina és la naturalesa química principal dels enzims?: Són proteïnes globulars solubles en aigua.
Què necessiten els holoenzims per ser actius?: Un cofactor, que pot ser orgànic (coenzim) o inorgànic (grup prostètic).

Preguntes tipus test

Què són els holoenzims?
- a) Són la part proteica inactiva de l'enzim.
- b) Són la part no proteica de l'enzim.
- c) Són enzims que actuen a temperatures molt elevades.
- d) Són enzims actius formats per un apoenzim i un cofactor.
Resposta: d) Són enzims actius formats per un apoenzim i un cofactor.. Els holoenzims són enzims complets que consisteixen en una part proteica inactiva (apoenzim) unida a una part no proteica anomenada cofactor, que pot ser un coenzim (orgànic) o un grup prostètic (inorgànic). El cofactor és essencial per a l'activitat catalítica de l'enzim.
Quina és la funció principal del centre actiu d'un enzim?
- a) La part de l'enzim que s'uneix a altres proteïnes.
- b) La zona on s'uneix el substrat i té lloc la reacció.
- c) Una molècula que inhibeix l'activitat de l'enzim.
- d) El lloc on l'enzim es sintetitza dins la cèl·lula.
Resposta: b) La zona on s'uneix el substrat i té lloc la reacció.. El centre actiu de l'enzim és la regió específica on s'uneix el substrat per formar el complex enzim-substrat i on té lloc la reacció catalítica.
Què implica l'especificitat de reacció d'un enzim?
- a) L'enzim només pot catalitzar una única reacció.
- b) L'enzim només reconeix un grup de substrats amb un enllaç determinat.
- c) L'enzim reconeix un determinat enllaç químic i catalitza un tipus de reacció específica sobre ell.
- d) L'enzim pot catalitzar diverses reaccions sobre diferents substrats.
Resposta: c) L'enzim reconeix un determinat enllaç químic i catalitza un tipus de reacció específica sobre ell.. L'especificitat de reacció significa que l'enzim reconeix un determinat tipus d'enllaç químic en un substrat, podent actuar sobre diferents molècules que continguin aquest enllaç, però només realitzant un tipus concret de reacció sobre ell.

Vitamines i Hormones

Flashcards

Què són les vitamines?: Són molècules orgàniques imprescindibles pel funcionament normal de l'organisme.
En quina forma natural es troben les vitamines?: En els aliments.
Quins organismes són capaços de sintetitzar vitamines?: Només les plantes, fongs i microorganismes poden sintetitzar-les.
Com es denomina la manca de vitamines?: Avitaminosi o hipovitaminosi.

Preguntes tipus test

Quina de les següents afirmacions sobre les vitamines és correcta?
- a) Són sintetitzades per totes les cèl·lules animals.
- b) Són substàncies inorgàniques.
- c) Són imprescindibles pel funcionament normal de l'organisme.
- d) Només es requereixen en grans quantitats.
Resposta: c) Són imprescindibles pel funcionament normal de l'organisme.. Les vitamines són molècules orgàniques essencials per al funcionament normal de l'organisme, no són inorgàniques ni sintetitzades per tots els animals, i es requereixen en quantitats petites.
Quina conseqüència pot tenir una manca de vitamines?
- a) Augmenta la producció d'hormones.
- b) Pot causar avitaminosi o hipovitaminosi.
- c) S'activa la seva síntesi per part de les cèl·lules animals.
- d) Són sintetitzades directament per la dieta.
Resposta: b) Pot causar avitaminosi o hipovitaminosi.. La manca de vitamines es coneix com avitaminosi o hipovitaminosi. L'excés també pot ser perjudicial.
Des d'on són secretades les hormones?
- a) Les cèl·lules diana.
- b) Les glàndules exocrines.
- c) Les glàndules endocrines.
- d) Directament a l'espai extracel·lular del teixit objectiu.
Resposta: c) Les glàndules endocrines.. Les hormones són secretades per les glàndules endocrines i alliberades a la sang per ser transportades a altres parts del cos.

Metabolisme: Catabolisme i Anabolisme dels Glúcids

Flashcards

Què és la glicòlisi?: La degradació de la glucosa en dues molècules de piruvat.
On es realitza la glicòlisi?: Al citoplasma de la cèl·lula.
La glicòlisi és un procés aeròbic o anaeròbic?: És un procés anaeròbic, no requereix oxigen.
Quin és el balanç energètic net de la glicòlisi en termes d'ATP i NADH?: Se n'obtenen 2 ATP nets i compostos reductors (NADH).

Preguntes tipus test

On es produeix la glicòlisi?
- a) A la matriu mitocondrial.
- b) Al citoplasma.
- c) A l'espai intermembranal del mitocondri.
- d) Al nucli cel·lular.
Resposta: b) Al citoplasma.. La glicòlisi és la primera etapa del catabolisme de la glucosa i té lloc al citoplasma de la cèl·lula, independentment de la presència d'oxigen.
Quants ATP nets es produeixen per cada molècula de glucosa que entra en la glicòlisi?
- a) 4 ATP.
- b) 0 ATP.
- c) 2 ATP.
- d) 8 ATP.
Resposta: c) 2 ATP.. Durant la glicòlisi, s'inverteixen 2 ATP en les fases inicials, però se n'obtenen 4 ATP en total, resultant en un guany net de 2 ATP.
Si no hi ha oxigen disponible, quin és el destí immediat del piruvat obtingut de la glicòlisi?
- a) Entra directament al Cicle de Krebs.
- b) S'oxida a acetil CoA i entra a la cadena respiratòria.
- c) S'emmagatzema a la cèl·lula sense més processament.
- d) Es dirigeix cap a la fermentació.
Resposta: d) Es dirigeix cap a la fermentació.. En condicions anaeròbiques (sense oxigen), el piruvat resultant de la glicòlisi es converteix en etanol o àcids orgànics mitjançant la fermentació.

Catabolisme i Anabolisme dels Lípids

Flashcards

Quins són els productes de la lipòlisi dels triacilglicèrids?: Glicerol i 3 àcids grassos.
On té lloc la β-oxidació dels àcids grassos?: A la matriu dels mitocondris.
En quina part de la cèl·lula passa la lipogènesi?: Al citoplasma.
Què passa amb l'excés calòric de glúcids i aminoàcids segons el text?: Els glúcids i aminoàcids es transformen en àcids grassos per formar triacilglicèrids.

Preguntes tipus test

Quin procés inicial forma part del catabolisme dels lípids per degradar els triacilglicèrids?
- a) La lipòlisi dels triacilglicèrids.
- b) La síntesi de triacilglicèrids.
- c) La formació d'àcids grassos a partir de glucosa.
- d) L'esterificació d'àcids grassos amb glicerol.
Resposta: a) La lipòlisi dels triacilglicèrids.. El catabolisme dels lípids implica la degradació de molècules complexes en més simples per obtenir energia. La lipòlisi és el procés inicial on els triacilglicèrids es trenquen en glicerol i àcids grassos.
Un cop degradats els triacilglicèrids, on es dirigeix principalment el glicerol?
- a) Va directament al teixit adipós.
- b) Entra a la β-oxidació als mitocondris.
- c) És transportat al fetge.
- d) És absorbit per les micel·les.
Resposta: c) És transportat al fetge.. Durant el transport dels productes de la lipòlisi, el glicerol és absorbit i transportat directament al fetge.
Quanta energia en forma d'ATP es necessita inicialment per fosforilar el glicerol durant el seu catabolisme?
- a) No requereix ATP.
- b) Requereix 1 molècula d'ATP.
- c) Produeix ATP.
- d) Requereix 2 molècules d'ATP.
Resposta: d) Requereix 2 molècules d'ATP.. El catabolisme del glicerol implica una fosforilació inicial que requereix 2 molècules d'ATP per convertir el glicerol en glicerol-3-P.

Catabolisme i Anabolisme dels Aminoàcids

Flashcards

Què succeeix amb un excés d'aminoàcids en l'organisme?: Es converteixen en àcids grassos o s'usen com a combustible, entrant al Cicle de Krebs i a la cadena respiratòria.
Defineix el procés de transaminació.: La transaminació és el procés pel qual un grup amino es transfereix d'un aminoàcid a un cetoàcid per sintetitzar un altre aminoàcid.
Què implica la desaminació oxidativa dels aminoàcids?: És l'alliberament del grup amino dels aminoàcids en forma de ió amoni (NH4+).
Quin destí té el NADH produït durant la desaminació oxidativa dels aminoàcids?: El NADH generat en la desaminació oxidativa entra a la cadena respiratòria per produir energia.

Preguntes tipus test

Quin procés metabòlic implica el transpàs d'un grup amino d'un aminoàcid a un altre compost?
- a) Pèrdua del grup carboxil en forma de CO2
- b) Alliberament del grup amino en forma d'ió amoni
- c) Transpàs d'un grup amino d'un aminoàcid a un cetoàcid
- d) Incorporació de l'aminoàcid al Cicle de Krebs
Resposta: c) Transpàs d'un grup amino d'un aminoàcid a un cetoàcid. La transaminació és el procés pel qual un grup amino es transfereix d'un aminoàcid a un cetoàcid, donant lloc a un nou aminoàcid i un nou cetoàcid.
En quina forma s'allibera el grup amino dels aminoàcids durant la desaminació oxidativa?
- a) CO2
- b) Ió amoni (NH4+)
- c) Urea
- d) Àcid úric
Resposta: b) Ió amoni (NH4+). La desaminació oxidativa allibera el grup amino en forma de ió amoni (NH4+).
Què caracteritza el procés de descarboxilació en el catabolisme d'aminoàcids?
- a) Pèrdua del grup carboxil en forma de CO2
- b) Pèrdua del grup amino en forma de NH3
- c) Addició d'un grup amino
- d) Conversió a urea
Resposta: a) Pèrdua del grup carboxil en forma de CO2. La descarboxilació implica la pèrdua del grup carboxil (-COOH) en forma de CO2.

Esquema-Resum de les Vies Metabòliques

Flashcards

On té lloc la glicòlisi segons l'esquema?: Al citoplasma
Quina molècula és el producte final de la glicòlisi segons l'esquema?: Piruvat
Quina molècula central connecta el catabolisme de glúcids, lípids i aminoàcids amb el Cicle de Krebs?: Acetil CoA
A quina via metabòlica s'incorpora l'Oxalacetat un cop unit a l'Acetil CoA?: Al Cicle de Krebs (o Cicle dels àcids tricarboxílics)

Preguntes tipus test

Quin procés metabòlic degrada la glucosa fins a piruvat?
- a) Glicòlisi
- b) Gluconeogènesi
- c) β-oxidació
- d) Lipogènesi
Resposta: a) Glicòlisi. La glicòlisi és la via metabòlica inicial en el catabolisme de la glucosa, trencant una molècula de glucosa en dues molècules de piruvat. Les altres opcions són vies relacionades però amb funcions diferents: la Gluconeogènesi sintetitza glucosa, la β-oxidació degrada àcids grassos i la Lipogènesi sintetitza lípids.
Quina molècula actua com a nexe principal per a l'entrada de productes de diferents vies catabòliques al Cicle de Krebs?
- a) Glucosa
- b) Piruvat
- c) Acetil CoA
- d) Lactat
Resposta: c) Acetil CoA. L'Acetil CoA és una molècula clau que serveix com a punt d'entrada per als productes de la degradació de glúcids (via piruvat), lípids (via àcids grassos) i alguns aminoàcids cap al Cicle de Krebs. La glucosa és el substrat inicial de la glicòlisi, el piruvat és el producte de la glicòlisi i el lactat és un producte de la fermentació del piruvat.
Quin procés permet a l'organisme generar glucosa a partir de productes com el lactat o el glicerol, especialment durant el dejuni?
- a) Glicòlisi
- b) Gluconeogènesi
- c) Glucogenòlisi
- d) Lipogènesi
Resposta: b) Gluconeogènesi. La Gluconeogènesi és la via anabòlica que permet la síntesi de glucosa a partir de precursors no glicídics, com el lactat, el glicerol o certs aminoàcids. La glicòlisi és catabòlica, la glucogenòlisi degrada glicogen i la lipogènesi sintetitza lípids.

Fotosíntesi

Flashcards

Què és la fotosíntesi?: Procés anabòlic que converteix energia solar en energia química (glucosa a partir de CO2 i H2O).
On té lloc la fotosíntesi?: Als cloroplasts (cèl·lules eucariotes) i als mesosomes (bacteris).
Com s'anomenen els porus de la fulla per on entra el CO2 i surt l'O2?: Els estomes.
Què són els tilacoides?: Sacs aplanats dins dels cloroplasts que contenen pigments fotosintètics i les cadenes de transport d'electrons.

Preguntes tipus test

Quina és la funció principal de la fotosíntesi?
- a) Degradar glucosa per obtenir energia
- b) Convertir energia solar en energia química i produir glucosa
- c) Alliberar oxigen a partir de CO2
- d) Sintetitzar proteïnes
Resposta: b) Convertir energia solar en energia química i produir glucosa. La fotosíntesi és el procés pel qual les plantes, algues i alguns bacteris converteixen l'energia de la llum solar en energia química, emmagatzemada en forma de glucosa, utilitzant diòxid de carboni i aigua.
En els bacteris fotosintètics, on té lloc la fotosíntesi?
- a) Als cloroplasts
- b) Als mitocondris
- c) Als mesosomes
- d) Al nucli
Resposta: c) Als mesosomes. En els bacteris fotosintètics, que són organismes procariotes sense cloroplasts, la fotosíntesi es porta a terme en estructures de la membrana plasmàtica anomenades mesosomes.
Quina estructura del cloroplast conté els pigments fotosintètics i les cadenes de transport d'electrons?
- a) L'estroma
- b) La membrana externa
- c) El lumen
- d) La membrana dels tilacoides
Resposta: d) La membrana dels tilacoides. Els pigments fotosintètics i les cadenes de transport d'electrons, organitzats en fotosistemes, es localitzen a la membrana dels tilacoides dins dels cloroplasts.

Models de fixació del CO2 i Quimiosíntesi

Flashcards

En quines zones geogràfiques es troben principalment les plantes C3?: Zones temperades i fredes.
En quines zones geogràfiques es troben principalment les plantes C4?: Zones tropicals i agrícoles.
En quines zones geogràfiques es troben principalment les plantes CAM?: Zones desèrtiques.
Quin inconvenient presenten les plantes C3 respecte a la fotorespiració?: No poden reduir la fotorespiració.

Preguntes tipus test

Quin tipus de planta fixa el CO2 principalment mitjançant el cicle de Calvin i és típica de zones temperades?
- a) Plantes C3
- b) Plantes C4
- c) Plantes CAM
- d) Bacteris nitrificants
Resposta: a) Plantes C3. Les plantes C3 es troben principalment en zones temperades i fredes i fixen el CO2 directament mitjançant el cicle de Calvin.
Quin tipus de planta és eficient en la fixació del CO2 a baixes temperatures i evita la fotorespiració?
- a) Plantes C3
- b) Plantes C4
- c) Plantes CAM
- d) Bacteris del ferro
Resposta: b) Plantes C4. Les plantes C4 són conegudes per la seva alta eficiència a baixes temperatures i per no realitzar fotorespiració, la qual cosa les fa adequades per a zones tropicals i agrícoles.
Quin tipus de planta, adaptada a zones desèrtiques, obre els seus estomes durant la nit?
- a) Plantes C3
- b) Plantes C4
- c) Plantes CAM
- d) Bacteris de l'hidrogen
Resposta: c) Plantes CAM. Les plantes CAM estan adaptades a zones desèrtiques i tenen un patró d'obertura dels estomes invertit: els obren a la nit per captar CO2 i els tanquen durant el dia per minimitzar la pèrdua d'aigua.

Genètica Mendeliana

Flashcards

Què és la genètica?: La ciència que estudia tot el que fa referència a la informació genètica.
Defineix 'gen'.: La unitat del material hereditari que conté informació sobre un caràcter.
Què s'entén per 'caràcter' en genètica?: La particularitat morfològica o fisiològica que es pot establir en una espècie.
Què és un individu homozigot o raça pura?: L'individu que per a cada caràcter posseeix els al·lels iguals.

Preguntes tipus test

Quina característica defineix un ésser haploide?
- a) Té dos jocs complets de cromosomes.
- b) Posseeix al·lels diferents per a un caràcter.
- c) Només pot manifestar el fenotip recessiu.
- d) Per a cada caràcter, només té un gen.
Resposta: d) Per a cada caràcter, només té un gen.. Un individu haploide només té un gen per a cada caràcter, mentre que un diploide té dos gens per caràcter. La resta d'opcions descriuen altres conceptes genètics.
Què són els cromosomes homòlegs en genètica?
- a) Sempre tenen els mateixos al·lels per a tots els gens.
- b) Són parells de cromosomes que tenen els mateixos locus.
- c) Són els cromosomes sexuals (X i Y).
- d) Porten informació per a caràcters diferents.
Resposta: b) Són parells de cromosomes que tenen els mateixos locus.. Els cromosomes homòlegs són parells de cromosomes que tenen els mateixos gens en els mateixos locus, un heretat de cada progenitor. No necessàriament tenen els mateixos al·lels ni el mateix fenotip associat, i no són exclusivament els cromosomes sexuals.
Què postula la primera llei de Mendel?
- a) Cada gàmeta porta només un factor hereditari.
- b) La transmissió d'un tret és independent de la d'altres trets.
- c) Els descendents d'un encreuament de línies pures per un tret seran tots iguals entre ells i iguals a un progenitor.
- d) En la F2, reapareix el caràcter recessiu en una proporció 1:3.
Resposta: c) Els descendents d'un encreuament de línies pures per un tret seran tots iguals entre ells i iguals a un progenitor.. La primera llei de Mendel, o llei de la uniformitat, estableix que en creuar dues línies pures per a un tret, la primera generació (F1) serà híbrida, uniforme i igual a un dels progenitors (el que expressa el caràcter dominant, si n'hi ha).

Arbres genealògics i Herència lligada al sexe

Flashcards

Què és el concepte de sexe segons el document?: Un individu capaç d'originar cèl·lules sexuals (gàmetes).
Quin tipus de gàmetes generen els mascles?: Gàmetes mòbils (espermatozoides i anterozoides).
Quin tipus de gàmetes generen les femelles?: Gàmetes sèssils (òvuls i oosferes).
Què és un individu hermafrodita?: Individus que produeixen gàmetes dels dos tipus.

Preguntes tipus test

En un arbre genealògic, què representa un quadrat?
- a) Individus de sexe femení
- b) Individus de sexe masculí
- c) Individus afectats per una malaltia
- d) Avortaments
Resposta: b) Individus de sexe masculí. En els arbres genealògics, els quadrats representen els individus de sexe masculí.
En un arbre genealògic, què representa un cercle?
- a) Individus de sexe femení
- b) Individus de sexe masculí
- c) Individus afectats per una malaltia
- d) Avortaments
Resposta: a) Individus de sexe femení. En un arbre genealògic, els cercles representen els individus de sexe femení.
Què indica que un símbol (quadrat o cercle) estigui completament pintat en un arbre genealògic?
- a) Un individu sa
- b) Un individu portador no afectat
- c) Un individu mort
- d) Un individu afectat
Resposta: d) Un individu afectat. Un individu afectat per una malaltia o malformació es representa pintant el símbol (quadrat o cercle) de color fosc.

Evolució

Flashcards

Què és l'evolució segons el document?: És el procés de transformació d'unes espècies en altres gràcies a l'acumulació de petites variacions que van apareixent amb el temps en una població.
Defineix 'Espècie biològica'.: Un conjunt d'individus que es poden reproduir entre ells i donar lloc a descendència fèrtil.
Quin tipus de prova evolutiva es basa en les diferències de flora i fauna entre zones geogràfiques allunyades?: Les proves biogeogràfiques.
Quina diferència hi ha entre òrgans homòlegs i òrgans anàlegs?: Òrgans homòlegs tenen la mateixa estructura però funció diferent, mentre que els anàlegs tenen diferent estructura però mateixa funció.

Preguntes tipus test

Quin tipus de prova evolutiva relaciona la distància geogràfica entre zones amb les diferències en la seva flora i fauna?
- a) Proves anatòmiques
- b) Proves biogeogràfiques
- c) Proves paleontològiques
- d) Proves bioquímiques
Resposta: b) Proves biogeogràfiques. Les proves biogeogràfiques es basen en la distribució geogràfica de les espècies. Com més allunyades són dues regions, més diferències s'observen en la seva flora i fauna, cosa que suggereix una evolució divergent a partir d'avantpassats comuns.
Quin terme descriu els òrgans que no tenen una funció específica en un individu però que van existir en els seus avantpassats?
- a) Òrgans homòlegs
- b) Òrgans anàlegs
- c) Òrgans vestigials
- d) Òrgans funcionals
Resposta: c) Òrgans vestigials. Els òrgans vestigials són estructures que han perdut la seva funció original o l'han reduït significativament al llarg de l'evolució. La seva presència en espècies actuals és una evidència de la seva descendència d'avantpassats on aquests òrgans sí tenien una funció rellevant.
Quin concepte és central en el Lamarckisme però no acceptat en la teoria sintètica de l'evolució?
- a) L'herència dels caràcters adquirits
- b) La selecció natural
- c) La variabilitat de la descendència
- d) La sobreproducció d'individus
Resposta: a) L'herència dels caràcters adquirits. La teoria de Lamarck proposava que els organismes evolucionaven adquirint característiques durant la seva vida (com el desenvolupament d'un òrgan per l'ús) i transmetent-les a la descendència. Aquesta idea de l'herència dels caràcters adquirits és una de les principals diferències amb el Darwinisme i el Neodarwinisme.

Mecanismes d'especiació i Evolució i biodiversitat

Flashcards

Què és l'especiació?: És el procés pel qual es formen noves espècies.
Quina és la causa principal de l'especiació al·lopàtrica?: Una població queda separada per una barrera geogràfica.
Quins factors provoquen diferències genètiques entre poblacions separades geogràficament en l'especiació al·lopàtrica?: Les mutacions i la deriva genètica.
Quina és la conseqüència de l'especiació al·lopàtrica si les poblacions separades tornen a coincidir geogràficament?: Que si es tornen a trobar, no es poden reproduir entre elles, creant dues espècies diferents.

Preguntes tipus test

Quina és la causa principal de l'especiació al·lopàtrica?
- a) L'aparició de poliploïdia en les plantes.
- b) La separació d'una població per una barrera geogràfica.
- c) Diferències ambientals sense barrera física.
- d) L'aïllament reproductiu dins la mateixa àrea geogràfica.
Resposta: b) La separació d'una població per una barrera geogràfica.. L'especiació al·lopàtrica es defineix per la separació d'una població en subpoblacions a causa de l'aparició d'una barrera geogràfica.
Quina és la conseqüència clau si dues poblacions que van experimentar especiació al·lopàtrica es retroben i no es poden reproduir?
- a) Les poblacions es fusionen de nou sense canvis.
- b) Es produeix una disminució dràstica de la biodiversitat.
- c) S'hauran creat dues espècies diferents perquè ja no es poden reproduir entre elles.
- d) Es formen híbrids fèrtils que uneixen ambdues poblacions.
Resposta: c) S'hauran creat dues espècies diferents perquè ja no es poden reproduir entre elles.. En l'especiació al·lopàtrica, si les poblacions separades es tornen a trobar i ja no es poden reproduir entre elles, s'han format dues espècies diferents.
Quina característica defineix principalment l'especiació parapàtrica en contrast amb l'al·lopàtrica?
- a) Es basa en diferències ambientals sense una barrera física clara.
- b) Implica l'aïllament reproductiu per poliploïdia.
- c) Requereix la separació total de la població per una barrera geogràfica.
- d) Només passa en poblacions que formen híbrids estèrils.
Resposta: a) Es basa en diferències ambientals sense una barrera física clara.. L'especiació parapàtrica és similar a l'al·lopàtrica, però la separació no és física, sinó deguda a diferències ambientals que creen un gradient.

Microbiologia

Flashcards

Què és la microbiologia?: És la branca de la biologia que estudia els microorganismes.
Quan van aparèixer els primers microorganismes i quina forma tenien?: Van aparèixer fa 3.800 milions d'anys en forma de bacteris i arqueus.
Què són els virus i quines són les seves característiques principals?: Són microorganismes acel·lulars que no es nodreixen, ni es relacionen, ni tenen metabolisme propi. Necessiten una altra cèl·lula per replicar-se.
Què és un virió?: Són virus fora de la cèl·lula hoste, en estat inactiu.

Preguntes tipus test

Què és un virió?
- a) La forma activa del virus dins la cèl·lula hoste.
- b) La forma inactiva del virus fora de la cèl·lula hoste.
- c) Una partícula proteica infecciosa sense material genètic.
- d) Una molècula d'ARN circular infecciosa.
Resposta: b) La forma inactiva del virus fora de la cèl·lula hoste.. Els virions són la forma inactiva del virus quan es troben fora de la cèl·lula hoste. Quan entren a la cèl·lula, esdevenen virus actius.
Quins són els components estructurals bàsics d'un virus?
- a) ADN, paret cel·lular i membrana plasmàtica.
- b) ARN, ribosomes i mitocondris.
- c) Àcid nucleic (ADN o ARN), càpsida i, de vegades, embolcall.
- d) Membrana nuclear, citoplasma i paret cel·lular.
Resposta: c) Àcid nucleic (ADN o ARN), càpsida i, de vegades, embolcall.. Els virus estan formats per una molècula d'àcid nucleic (ADN o ARN) i una càpsida proteica. Alguns virus, a més, tenen un embolcall extern format per lípids i proteïnes.
Quina teoria explica l'origen de les cèl·lules eucariotes a partir de bacteris primitius i arqueus?
- a) La teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis.
- b) La teoria de la generació espontània.
- c) La teoria evolucionista actual de Darwin.
- d) L'estudi de les molècules d'ARN ribosòmic.
Resposta: a) La teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis.. La teoria endosimbiòtica, proposada per Lynn Margulis, explica que les cèl·lules eucariotes van sorgir de la simbiosi entre bacteris primitius i arqueus.

Microorganismes i biotecnologia

Flashcards

Quina àrea de la biotecnologia inclou l'eliminació de metalls pesants?: Millora del medi ambient
La producció de vacunes és una aplicació de la biotecnologia en quina àrea?: Millora de la salut
Quin tipus d'energia es pot obtenir mitjançant biotecnologia per millorar el medi ambient?: Energia no contaminant
La teràpia gènica s'associa a quina aplicació de la biotecnologia?: Millora de la salut

Preguntes tipus test

Quina de les següents NO és una aplicació de la biotecnologia per a la millora del medi ambient segons els apunts?
- a) Eliminació de metalls pesants
- b) Obtenció d'energia no contaminant
- c) Producció de bioplàstics
- d) Tractament de residus urbans i industrials
Resposta: c) Producció de bioplàstics. Els apunts mencionen l'eliminació de metalls pesants, l'obtenció d'energia no contaminant i el tractament de residus urbans i industrials com a aplicacions ambientals, però no la producció de bioplàstics.
La teràpia gènica s'inclou dins de les aplicacions de la biotecnologia per a la millora de la...
- a) Medi ambient
- b) Salut
- c) Aliments
- d) Indústria
Resposta: b) Salut. La teràpia gènica és una aplicació directa de la biotecnologia en l'àmbit de la salut, orientada al tractament de malalties.
Quin dels següents és un exemple d'aplicació de la biotecnologia en el camp dels aliments?
- a) Producció de vacunes
- b) Eliminació de metalls pesants
- c) Síntesi de vitamines
- d) Teràpia gènica
Resposta: c) Síntesi de vitamines. La síntesi de vitamines és una de les aplicacions de la biotecnologia esmentades en l'àmbit dels aliments.

Biotecnologia

Flashcards

Què és l'enginyeria genètica?: És la branca moderna de la biotecnologia que estudia la manipulació i transferència de l'ADN d'un organisme a un altre.
Què són les endonucleases de restricció?: Són enzims aïllats de bacteris que tallen l'ADN específicament per una seqüència concreta.
Quina funció tenen les endonucleases de restricció en els procariotes?: Serveixen com a defensa contra l'ADN estrany.
Quines són dues característiques dels fragments d'ADN tallats per enzims de restricció?: Les seqüències palindròmiques i els extrems cohesius.

Preguntes tipus test

Quina és la funció principal de les endonucleases de restricció en biotecnologia?
- a) Sintetitzar noves cadenes d'ADN.
- b) Tallar l'ADN en punts concrets.
- c) Unir fragments d'ADN.
- d) Separar molècules d'ADN per mida.
Resposta: b) Tallar l'ADN en punts concrets.. Les endonucleases de restricció són enzims que tallen l'ADN en seqüències específiques, facilitant la manipulació de fragments d'ADN.
Quins tipus d'extrems poden generar les endonucleases de restricció en tallar l'ADN?
- a) Només extrems roms.
- b) Només extrems cohesius.
- c) Extrems roms o cohesius.
- d) Extrems sempre palindròmics.
Resposta: c) Extrems roms o cohesius.. Les endonucleases de restricció sovint generen extrems cohesius (sticky ends) en tallar l'ADN, que són seqüències d'una sola cadena que faciliten la unió amb altres fragments complementaris.
En les tècniques d'hibridació, per a què s'utilitzen les sondes?
- a) Localitzar seqüències específiques d'ADN o ARN.
- b) Tallar l'ADN en punts concrets.
- c) Unir fragments d'ADN.
- d) Amplificar segments d'ADN.
Resposta: a) Localitzar seqüències específiques d'ADN o ARN.. Les sondes són molècules (ADN o ARN) complementàries a una seqüència d'interès i marcades, que permeten localitzar aquesta seqüència mitjançant hibridació.

Immunologia

Flashcards

Què és la immunitat segons la definició?: Capacitat d'un organisme de mantenir-se lliure de malalties infeccioses.
Quins tipus de patògens extracel·lulars es mencionen?: Protozous, bacteris, fongs i cucs.
Què s'entén per contagi?: El pas del patogen d'un organisme a un altre.
Quines cèl·lules formen part de la sèrie granulocítica dels leucòcits?: Neutròfils, Eosinòfils, Basòfils/Mastòcits.

Preguntes tipus test

Respecte a la flora microbiana del cos humà, quina afirmació és correcta?
- a) Només té efectes negatius produint malalties.
- b) És un conjunt de patògens que sempre causen infeccions.
- c) Té efectes positius com l'ajuda en la digestió i la síntesi de vitamines.
- d) Només es troba a la pell i no té cap funció important.
Resposta: c) Té efectes positius com l'ajuda en la digestió i la síntesi de vitamines.. La flora microbiana, principalment situada al tub digestiu, té efectes positius com l'ajuda en la digestió, la síntesi de vitamines, el manteniment del pH i el control dels microorganismes patògens.
Com es compara la circulació per la sang i per la limfa en el transport de cèl·lules i molècules de la immunitat?
- a) La sang i la limfa circulen a la mateixa velocitat per l'organisme.
- b) La limfa circula més ràpidament que la sang per transportar patògens.
- c) La sang només transporta nutrients, no cèl·lules immunitàries.
- d) La sang circula més ràpidament que la limfa per distribuir les cèl·lules de la immunitat.
Resposta: d) La sang circula més ràpidament que la limfa per distribuir les cèl·lules de la immunitat.. La circulació per la sang és més ràpida, amb un cabal d'uns 5 litres/min, mentre que la limfa circula més lentament a uns 3 litres/dia.
Quin tipus de limfòcit T és directament responsable de destruir cèl·lules que tenen un antigen determinat?
- a) Limfòcits T citotòxics (Tc).
- b) Limfòcits B.
- c) Limfòcits T supressors (Ts).
- d) Limfòcits T col·laboradors (Th).
Resposta: a) Limfòcits T citotòxics (Tc).. Els limfòcits T citotòxics (Tc) són els encarregats de destruir les cèl·lules que presenten un determinat antigen a la seva superfície, actuant en la immunitat cel·lular.

Alteracions del Sistema Immunitari

Flashcards

Quin tipus d'immunitat es basa en preparar l'organisme contra infeccions específiques i té memòria?: La immunitat artificial, basada en l'especificitat i la memòria.
En què consisteix la tècnica per obtenir vacunes?: Inocular antígens per desencadenar una resposta immunitària específica.
Quin fet provoca que la resposta a una futura infecció per un microorganisme actiu sigui molt més ràpida després d'una vacuna?: Que sobrevisquin cèl·lules de memòria (limfòcits T i B).
Quina tècnica es basa en injectar anticossos extrets d'una persona que ha patit una malaltia a una persona malalta?: La seroteràpia.

Preguntes tipus test

Segons el text, en quines dues categories es divideix la immunitat artificial?
- a) Natural i artificial
- b) Cel·lular i humoral
- c) Activa i passiva
- d) Primària i secundària
Resposta: c) Activa i passiva. La immunitat artificial es divideix en activa, que s'obté mitjançant vacunes, i passiva, que s'obté a través de sèrums.
Quin és el mecanisme principal pel qual les vacunes generen immunitat?
- a) Injectar anticossos obtinguts d'una persona immunitzada.
- b) Administrar cèl·lules de memòria directament a l'organisme.
- c) Neutralitzar el patogen amb medicaments abans de la resposta immune.
- d) Inocular antígens per estimular la resposta immune pròpia.
Resposta: d) Inocular antígens per estimular la resposta immune pròpia.. La tècnica de la vacunació consisteix en la introducció d'antígens en l'organisme, no d'anticossos preformats. Els anticossos preformats s'utilitzen en la seroteràpia.
En què consisteix la seroteràpia?
- a) Injectar anticossos preformats.
- b) Estimular la producció pròpia d'anticossos a llarg termini.
- c) Induir tolerància a l'antigen.
- d) Provocar una reacció inflamatòria localitzada.
Resposta: a) Injectar anticossos preformats.. La seroteràpia es basa en l'extracció d'anticossos d'una persona que ha patit la malaltia i la seva injecció a una persona malalta. Aquests anticossos actuen directament ajudant a eliminar la infecció.

Ecologia

Flashcards

Què estudia l'ecologia?: L'ecologia estudia les relacions entre els individus de diferents espècies (biocenosi) i les interaccions que estableixen entre ells i les condicions fisicoquímiques del lloc on habiten (biòtop).
Defineix què és un ecosistema.: És el conjunt de biocenosi i biòtop, on viuen en conjunt diferents espècies en un entorn físic comú i les funcions de les quals es complementen.
Què és l'hàbitat d'un ésser viu?: És el conjunt de biòtops en què pot viure un ésser viu.
Què defineix el nínxol ecològic d'una espècie?: Determina la funció (ofici) que una espècie pot dur a terme segons les circumstàncies.

Preguntes tipus test

Què és un biòtop?
- a) El conjunt d'espècies animals i vegetals d'una zona.
- b) La funció que una espècie realitza en un ecosistema.
- c) El conjunt del medi, el substrat i els factors abiòtics d'una zona.
- d) La capa viva de la Terra.
Resposta: c) El conjunt del medi, el substrat i els factors abiòtics d'una zona.. El biòtop es defineix com el conjunt del medi, el substrat i els factors ambientals abiòtics que afecten els éssers vius. La biocenosi es refereix al conjunt d'éssers vius.
Quin tipus d'ecosistema abasta grans àrees geogràfiques i pot incloure diferents pisos climàtics com els boscos boreals o tropicals?
- a) Macroecosistema
- b) Mesoecosistema
- c) Microecosistema
- d) Bioma
Resposta: a) Macroecosistema. Els macroecosistemes abasten grans espais geogràfics, sovint ocupant diferents pisos climàtics, a diferència dels mesoecosistemes (terme mitjà) o microecosistemes (espais molt reduïts).
Com són les plantes esciòfiles respecte a la llum?
- a) Necessiten molta llum, a espais oberts.
- b) Estan adaptades a viure a l'ombra o al sotabosc.
- c) Tenen fulles grans i primes amb molts estomes.
- d) Tenen arrels llargues i tiges suculentes.
Resposta: b) Estan adaptades a viure a l'ombra o al sotabosc.. Les plantes esciòfiles estan adaptades a viure amb poca llum, a l'ombra o al sotabosc, mentre que les heliòfiles necessiten molta llum i espais oberts.

Dinàmica dels Ecosistemes

Flashcards

Segons què es classifiquen els organismes en diferents nivells tròfics?: Segons la manera d'obtenir energia i matèria.
Què són els productors en un ecosistema?: Són els organismes autòtrofs que aconsegueixen l'energia del sol, com plantes, algues i bacteris fotosintetitzadors.
Què són els consumidors?: Són els organismes heteròtrofs que s'alimenten de matèria orgànica viva, com els animals.
Quina és la funció principal dels descomponedors?: S'alimenten de restes d'éssers vius o excrements i els transformen en compostos inorgànics.

Preguntes tipus test

Quin grup d'organismes en un ecosistema obté energia directament del sol?
- a) Productors
- b) Consumidors primaris
- c) Descomponedors
- d) Consumidors secundaris
Resposta: a) Productors. Els productors són organismes autòtrofs, com les plantes, algues i certs bacteris, que utilitzen l'energia del sol per fabricar la seva pròpia matèria orgànica mitjançant la fotosíntesi.
Quin tipus d'organisme s'alimenta específicament d'animals morts?
- a) Descomponedors
- b) Sapròfits
- c) Carronyaires
- d) Productors
Resposta: c) Carronyaires. Els carronyaires són un tipus d'organismes heteròtrofs que s'alimenten d'animals morts. Els sapròfits s'alimenten de matèria orgànica en descomposició, i els descomponedors transformen restes en compostos inorgànics (fongs i bacteris).
Quina és la diferència fonamental entre la dinàmica de la matèria i la de l'energia en un ecosistema?
- a) Ambdues segueixen cicles tancats.
- b) Ambdues segueixen un flux unidireccional.
- c) La matèria té un flux unidireccional, l'energia segueix cicles.
- d) L'energia té un flux unidireccional, la matèria segueix cicles.
Resposta: d) L'energia té un flux unidireccional, la matèria segueix cicles.. El flux d'energia és unidireccional, ja que l'energia solar es transforma en energia química i finalment es dissipa com a calor, no recirculant als nivells tròfics inferiors. La matèria, en canvi, segueix cicles biogeoquímics i sí que es recicla.

I 132 flashcards i 88 preguntes més al document.

Text del document

ÍNDEX DISSENY EXPERIMENTAL 1 BIOMOLÈCULES 4 METABOLISME 19 FOTOSÍNTESI 30 GENÈTICA MENDELIANA 34 EVOLUCIÓ 40 MICROBIOLOGIA 45 BIOTECNOLOGIA 53 IMMUNOLOGIA 56 ALTERACIONS DEL SISTEMA IMMUNITARI 64 ECOLOGIA 67 DINÀMICA DELS ECOSISTEMES 78 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 DISSENY EXPERIMENTAL LA BIOLOGIA COM A CIÈNCIA - Teoria de la generació espontània Lamarck - Teoria evolucionista actual Darwin EL MICROSCOPI: - El microscopi òptic pot augmentar fins a 1500 vegades. - El microscopi electrònic NO permet veure cèl·lules vives. Parts i funcionament: - La mostra és il·luminada amb llum visible i a travessa la mostra.

- Es col·loca la mostra entre portaobjectes i cobreobjectes. - A vegades utilitzen tints per augmentar contrast. - Observació comença objectiu a mínim augment. - Claus micro i micromètrics enfoquen la mostra. Tipus de microscopis: - segons la il·luminació: òptic, electrònic, llum ultraviolada, polaritzada, fluorescent. - segons la llum: de llum transmesa o de llum reflectida. - segons el nre. de lents: simple o compost. - segons el nre. d'oculars: monocular, binocular o trinocular. EL MICROSCOPI ÒPTIC: Instrument que permet observar en una mida augmentada elements que són imperceptibles a simple vista. Funcionament: - Les lents convergents o divergents canviades augmenten la imatge.

- Lent objectiu inverteix la mostra i ocular l'augmenta. 1 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 CÀLCUL D'AUGMENTS: nre. d'augments = UNITAT DE MESURES: 1 mm = 1000 µm 1 µm = 1000 nm 1 mm = 10 A° 1 µm = 10.000 A° EL MÈTODE CIENTÍFIC: Observació i descripció del fenomen Pregunta Fer-la en forma de pregunta (?) Hipòtesi La teva suposició, sempre ha de començar amb probabilitat. (Potser, És probable ...) Experimentació i recollida de dades: - VARIABLES DEPENDENTS Són aquelles que s'observa que varien en resposta a les variacions de les variables independents.

(Eix de les Y) - VARIABLES INDEPENDENTS Són aquelles que es manipulen de forma deliberada per a provocar el canvi de les variables dependents. (Eix de les X) - VARIABLES CONTROLADES Les variables de control han de ser sempre les mateixes i han d'estar controlades. - CONTROL (placebo) Serveix com a referència, per comparar. 2 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - RÈPLIQUES Les vegades que repetim un mateix experiment, per eliminar i assegurar que no hi ha errors. Anàlisi de dades Conclusió i publicació dels resultats El pensament final després de fer l'experiment.

Enunciat de la teoria Revisió de les teories 3 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 BIOMOLÈCULES GLÚCIDS Són un conjunt de biomolècules formades per carboni, hidrogen i oxígen. Serveixen com a: RESERVA D'ENERGIA, COMBUSTIBLES, SÍNTESI D'ALTRES MOLÈCULES, ÀCIDS NUCLEICS, ESTRUCTURES CEL·LULARS MONOSACÀRIDS (CH2)n Contenen entre 3 i 8 àtoms de carboni. - TRIOSES: gliceraldehid i dihidroxiacetona - PENTOSES: d-ribosa i d-desoxiribosa - HEXOSES d-glucosa d-galactosa d-fructosa GLUCOSA: monosacàrid més abundant, sucre de moltes fruites, les cèl·lules l'oxigen per obtenir energia i és la font d'energia per globuls vermells i neurones.

GALACTOSA: no està lliure a la natura i és sintetitzada per les glàndules mamàries. galactosa + glucosa lactosa FRUCTOSA: és el sucre de fruites i mel, i el nutrient dels espermatozoides. fructosa + glucosa sacarosa 4 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 FUNCIONS DELS MONOSACÀRIDS - A partir d'ells s'obté energia - Comunicació entre les cèl·lules ISOMERIA DELS MONOSACÀRIDS ISOMERIA ESPACIAL: - ESTEREOISOMERS: molècules amb la mateixa fòrmula molecular amb diferent estructura tridimensional. - ENANTIOMENRS: les seves imatges especulars no es poden superposar.

- DIASTEREOISÒMERS: diferent posició dels grups -OH - EPÍMERS: només és diferent la posició d'un grup -OH ISOMERIA ÒPTICA: Els carbonis asimètrics són actius. - DEXTROGIR (+): desvia la llum polaritzada a la dreta. - LEVOGIR (-): desvia la llum polaritzada a l'esquerra. ESTRUCTURES CÍCLIQUES - HEMIACETAL si té grup aldehid. - HEMICETAL si té grup cetona. OH- a dalt anòmer β OH- a baix anòmer Tenen forma de cadira no són planes. 5 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 OLIGOSACÀRIDS Són polímers que contenen entre 2 i 10 monosacàrids units per un enllaç o-glicosídic. ENLLAÇ O-GLICOSÍDIC És entre dos grups -OH i es despren un aigua.

Només es pot trencar per hidròlisi àcida o duta a terme per enzims. Pot ser: - MONOCARBONÍLIC: entre carboni anomèric del 1r i qualsevol carboni del 2n - DICARBONÍLIC: entre els dos carbonis anomèrics. ENLLAÇ N-GLICOSÍDIC Es forma entre un -OH i un compost aminat. El resultat és un aminosucre. DISACÀRIDS - Són blancs, dolços, solubles en aigua i poden formar cristalls i reduir-se. - Un disacàrid reductor té el grup aldehid lliure i un no reuctor té el grup aldehir implicat en l'enllaç.

MALTOSA: GLUCOSA + GLUCOSA (enllaç alpha 1-4) ISOMALTOSA: GLUCOSA + GLUCOSA (enllaç alpha 1-6) LACTOSA: GALACTOSA + GLUCOSA (enllaç+ beta 1-4) CEL·LOBIOSA: GLUCOSA + GLUCOSA (enllaç beta 1-4) SACAROSA: GLUCOSA + FRUCTOSA (enllaç alpha 1-2) IMPORTANT: REACCIÓ DE FEHLING - Color blau solució sense caràcter reductor. - Color vermell/ataronjat solució amb caràcter reductor. POLISACÀRIDS Són polímers formats a partir d'11 monosacàrids. Estan units per enllaç O-glicosídic amb la pèrdua d'un aigua. 6 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 PROPIETATS FÍSIQUES - Pes molecular elevat, no cristal·litzen, no tenen gust dolç, no són solubles en aigua i no tenen poder reductor.

PROPIETATS BIOLÒGIQUES - Funció de reserva enllaç alpha-glicosídic - Funció estructural enllaç beta-glicosídic TIPUS HOMOPOLISACÀRIDS: midó, glicogen, cel·lulosa i quitina. HETEROPOLISACÀRIDS: pectina, gomes, agar-agar. ELS LÍPIDS - Propietats físiques: poc o gens solubles en aigua però solubles en dissolvents orgànics. - Funcions: de reserva, estructurals o dinàmina. - Tipu: saponificables: amb àcids grassos i produeixen sabors insaponificables: sense àcids grassos i no produeixen sabors ÀCIDS GRASSOS Són llargues cadenes hidrocarbonades amb un grup carboil. Poden ser: - Saturats: només amb enllaços simples, sòlids i flexibles.

- Insaturats: dobles enllaços, líquids i oliosos són els més saludables monoinsaturats: un enllaç doble poliinsaturats: dos o més enllaços dobles. Poden ser cis o trans depenent de si el doble enllaç fa que la molècula es corbi o no. Propietats físiques: - el cap és polar mentre que la cua és apolar - el punt de fusió augmenta en els àcids grassos saturats a causa d'un major nombre de forces de Van der Waals. - el punt de fusió disminueix en els insaturats a causa d'un major nombre de dobles enllaços i menor nombre de forces de Van der Waals.

7 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Propietats químiques: - esterificació: àcid gras + alcohol éster - saponificació: àcid gras + base forta sabó - enranciment: dobles enllaços s'oxiden i la molècula es trenca alliberant aldehids. ACILGLICÈRIDS Estan formats per la unió d'1, 2 o 3 molècules d'àcids grassos amb molècula de glicerina per enllaços ÈSTER ESTERIFICACIÓ: SAPONIFICACIÓ: Funcions acilglicèrids: reserva energètica, transport vitamines, magatzem subs tòxiques, aïllant tèrmic i esmorteïdor de cops. Els greixos produeixen més energia que el glicogen (important per al tema metabolisme).

8 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 CÈRIDS O CERES Esterificació d'un àcid gras de cadena llarga i un alcohol de cadena llarga En els animals té la funció d'impermeabilitzar . GLICEROGLICOLÍPIDS 2 àcids grassos i una glicerina. - Gliceroglicolípids: 3r alcohol glicerina unit a glúcid. - Glicerofosfolípids: 3r alcohol glicerina unit àcid fosfòric. Funció. components estructurals membranes cel·lulars. ESFINGOLÍPIDS Unió esfingosina amb 1 àcid gras saturat mitjançant un enllaç amida. - Esfingoglicolípids: cerebròsids o ganglòsids. - Esfingofosfolípids: esfingosina unida a àcid fosfòric. TERPENS Unió de diversos isoprens. ESTEROIDES Lípids derivats del esterà.

MOLÈCULA COLESTEROL: ICOSANOIDES I LÍPIDS PIRROLICS ICOSANOIDES: lípids que deriven de l'àcid araquidònic. - Prostaglandines - Tromboxans PIRROLICS: formen biomolècules importants - Clorofil·la - Hemoglobina 9 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 LES PROTEÏNES Són polímers lineals no ramificats d'aminoàcids. Funció: estructural, de reserva, actives ELS AMINOÀCIDS ESTRUCTURA: A.A. NO PROTEICS: precursors metabolisme, neurotransmissors i formen paret bacteriana. A.A.

PROTEICS: són alpha-aminoàcids COMPORTAMENT QUÍMIC són amfòters CLASSIFICACIÓ: 10 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ELS PÈPTIDS Són molècules formades per la unió de diversos enllaços peptídics. enllaç covalent entre COOH i NH2 alliberant H2O. FUNCIONS: hormones, antibiòtics, antioxidants, toxines i neurotransmissors. ESTRUCTURA: 11 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 LES PROPIETATS DE LES PROTEÏNES - ESPECIFICITAT - SOLUBILITAT - DESNATURALITZACIÓ - CAPACITAT AMORTIDORA CLASSIFICACIÓ DE LES PROTEÏNES - HOLOPROTEÏNES globulars fibroses - HETEROPROTEÏNES ÀCIDS NUCLEICS Són polímers de nucleòtids.

NUCLEÒSIDS I NUCLEÒTIDS Nucleòsid sucre + base nitrogenada Nucleòtid sucre + base nitrogenada + àcid fosfòric - C1 amb base nitrogenada enllaç N-glicosídic - C5 amb àcid fosfòric enllaç éster BASES NITROGENADES - Pirimidíriques: C T U - Púriques: A G ATP, ADP, AMP transport i emmagatzemar energia dins cèl·lules AMP cíclic missatgers químics en control reaccions químiques CoA metabolisme glúcids i lípids NAD i NADP coenzims en reaccions redox.

ÀCIDS NUCLEICS ARN i ADN són llargues cadenes de nucleòtids 12 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ESTRUCTURA DE L'ADN LLEI DE CHARGAFF: (A+G) = (C+T) o (A+G)/(C+T) = 1 TIPUS D'ADN: - Monocatenari lineal i circular alguns virus - Bicatenari: lineal (alguns virus i al nucli de les cel ecuariotes) i circular (alguns virus, bacteris, mitocondris i cloroplasts). DESNATURALITZACIÓ DE L'ADN: FACTORS - Temperatura alta - pH elevat - Aigua destil·lada És un procés reversible renaturalització ELS GENS I LES MALALTIES GENÈTIQUES Un gen és un segment d'ADN amb una funció determinada. GENS ESTRUCTURALS: - Contenen info per a la síntesi d'una proteïna o d'una molècula d'ARN.

- Exons: regions codifinants - Introns: regions no codificants GENS REGULADORS: - Regulen l'activitat d'altres gens. L'ARN És un àcid nucleic format per una cadena de nucleòtids, també units per enllaç fosfodièster 5'-3' Té les bases nitrogenades AGUC. Es troba al citoplasma de les cèl·lules eucariotes i procariotes. De l'ARN a les proteïnes (esquema): 13 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 NIVELLS D'ORGANITZACIÓ DE L'ARN: nivell 2 i 3 TIPUS D'ARN - ARNm: es forma al nucli i surt al citoplasma a través dels porus de la membrana nuclear. Cada 3 nucleòtids forma un codó que codifica un aminoàcid.

- ARNn: forma ribosomes i es crea a partir de fragments d'ADN que es troben al nuclèol. - ARNt: forma els anticodons i transporta aminoàcids fins als ribosomes. - ARNn: es sintetitza al nuclèol a partir de fragments d'ADN. Després es trenca per crear diferents ARNr. - ARNs: és un ARN amb funció enzimàtica. També són catalitzadors. - miARN: impedeix la síntesi de proteïnes o fan que siguin defectuoses. DE L'ADN A L'ARN I LES PROTEÏNES 1) L'ADN es transcriu a ARNm 2) ARNm arriba als ribosomes sortint del nucli 3) En els ribosomes està l'ARNt, el qual amb els anticodons acaba de formar aminoàcid i transporta aquest últim fins a la cadena de proteïnes adient.

14 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ELS BIOCATALITZADORS Són molècules que augmenten la velocitat de les reaccions químiques i controlen el metabolisme. ENZIMS Són que actúen catalitzant les reaccions químiques que tenen lloc als èssers vius. - acceleren reaccions - disminueixen l'energia d'activació COM ÉS UN ENZIM? Són proteïnes globulars solubles en aigua. Poden ser una o varies cadenes peptídiques. holoenzims porten un cofactor que pot ser orgànic (coenzim) o inorgànic (grup prostètic). Actúen a temperatura ambient. No es gasten en la reacció. Fan la seva funció a l'interior de la cèl·lula o zona on són secretats.

15 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 CENTRE ACTIU D'UN ENZIM És una zona determinada de la molècula amb una zona espacial característica en la qual s'acobla el substrar, la subsrtància sobre la qual actuen. Està format per: - aminoàcids de fixació: enllaços febles (ponts H) - aminoàcids catalítics: enllaços covalents (formació producte) - aminoàcids estructurals: mantenen forma de l'enzim. Diferents graus d'especificitat: - especificitat absoluta: l'enzim només reconeix un tipus de substrat.

- especificitat de grup: l'enzim reconeix un grup de substrat amb un enllaç determinat - especificitat de reacció: l'enzim reconeix un determinat enllaç COM FUNCIONEN ELS ENZIMS L'enzim s'uneix al substrat a través del centre actiu per formar el complex enzim-substrat. - provoca modificacions químiques Quan acaba la transformació del substrar, aquest és alliberat. Pot ser: - amb un substrat - amb dos substrats: al mateix temps o en temps diferents FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L'ACTIVITAT ENZIMÀTICA Temperatura: - l'enzim té la seva temperatura òptima, en la qual la velocitat de reacció serà màxima. pH: - l'òptim és aquell en el que l'enzim assoleix la V màx.

- hi ha pH màxim i mínim en el que poden actuar. Concentració de substrat: - a més substrat, més velocitat fins saturació. - nº de recanvi nº màxim de substrat que l'enzim pot transformar en 1min. 16 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 INHIBICIÓ ENZIMÀTICA Inhibidors substàncies que disminueixen o impedeixen la reacció. - irreversibles: inactiven l'enzim - reversibles: poden ser competitius (s'uneixen al centre actiu de l'enzim) o no competitius (s'uneixen a una part de la molècula que dificulta l'entrada al substrat). ENZIMS AL·LOSTÈRICS Són aquells que poden adoptar 2 formes diferents: R (relaxada) o T (tensionada).

Tenen un lloc anomenat "centre al·lostèric" i s'hi pot unir: - modulador positiu: enzim que passa de T a R - modulador negatiu: enzim que passa de R a T SISTEMES MULTIENZIMÀTICS El producte de la primera reacció actúa com a substrat de la segona, i així succesivament. 3 nivells de complexitat: 1) enzims dissolts en el citoplasma i troben camí cap a l'altre enzim. 2) enzims associats físicament ACTUEN COM A COMPLEXOS 3) sistemes enzimàtics s'associen a estructures supramoleculars REGULADOR DE L'ACTIVITAT ENZIMÀTICA Retroinhibició o "feed-back": - producte final cadena actua com un modulador negatiu (inhibidor d'aquest enzim).

- quan baixa la concentració del producte final, enzim torna a ser actiu. Regulació genètica: - enzims constitutius hi són sempre - enzims induibles es sintetitzen quan hi ha substrat Activitat proteolítica: - alguns enzims es sintetitzen com a precursors inactius i només s'activen en el lloc adequat. NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ Nom del substrat + nom de la reacció + -asa Classificació: oxido-reductases, transferases, hidrolases, liases, isomerases i lligases 17 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 VITAMINES Són molècules orgàniques imprescindibles pel funcionament normal de l'organisme. Són substàncies nutritives naturales, presents en aliments.

Només plantes, fongs i microorganismes poden sintetitzar-les. Manca de vitamines avitaminosi o hipovitaminosi (en exès també són perjudicials). Els requeriments vitamínics els aconseguim de la dieta. HORMONES Són substàncies químiques secretades per una glàndula endocrina cap a la sang, que la transporta a un objectiu llunyà on exerceix la seva acció en concentracions molt baixes. Regulen el metabolisme actuant sobre els sistemes enzimàtics. Les hormones actúen a les cèl·lules diana (les que tenen capacitat de reconèixer-les). CARACTERÍSTIQUES: - Se'n produeixen quantitats petites. - Són alliberades a l'espai extracel·lular. - Viatgen per la sang.

- Afecten a teixits que poden estar molt allunyats del punt d'origen. - Efecte és directament proporcional a concentració. ACCIÓ: - generalitzada: òrgans i teixits - localitzada: òrgans i teixits específics "El sistema de retroalimentació o "feed-back" negatiu fa que l'excès d'una hormona vagi seguit d'una disminució en la seva producció." CLASSIFICACIÓ DE LES HORMONES: Hormones liposolubles (o esteroidals) - es sintetitzen a partir del colesterol. - unides a proteïnes transportadores plasma sanguini només hormona lliure pot entrar cèl·lula. Hormones hidrosolubles (o peptídiques) - es transporten en líquid extracel·lular. - units receptor de membrana cèl·lules diana.

- AMP cíclic activa enzims per produir efecte metabòlic desitjat. 18 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 METABOLISME CATABOLISME DELS GLÚCIDS GLICÒLISI És una via de degradació de la glucosa en dues molècules de piruvat amb una producció neta d'ATP i nucleòtids reduïts (NADH). Es fa al citoplasma i és un procés anaeròbic FASES: 1) Fosforilació de la glucosa perquè no pugui tornar a sortir de la cèl·lula (2 ATP). 2) Trencament en 2 molècules de 3 carbonis que es transformen en 2 molècules de piruvat. 3) S'obté 4 ATP i compostos reductors (NADH).

Els 2 piruvats obtinguts: - Si hi ha oxygen: el piruvat entra als mitocondris, s'oxida a acetil CoA, entra al Cicle de Krebs i acaba a la cadena respiratòria. - Si no hi ha oxigen: el piruvat es dirigeix a la fermentació. Els dos NADH i H+ obtinguts: - En condicions aeròbiques l'acceptor de H+ és l'oxigen i es forma aigua. - En condicions anaeròbiques l'acceptor de H+ és una molècula orgànica. 19 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 EL METABOLISME DELS GLÚCIDS NO ÉS IGUAL Els hepatòcits oxiden completament la glucosa acumilant-la en forma de glicògen (gliconeogènesi). El múscul esquelètic i cardíac oxiden completament la glucosa acumulant-la en glicògen.

L'encèfal necessita una aportació continua de glucosa i la oxida totalment. Els eritròcits no tenen mitocondris i només la oxiden fins al lactat. LA RESPIRACIÓ CEL·LULAR AERÒBICA: Catabolisme aeròbic glucosa transformada totalment en ATP, CO2 i H2O 3 FASES: 1) OXIDACIÓ DEL PIRUVAT EN ACETIL-CoA El piruvat (resultat de la glicòlisi) travessa les parets dels mitocondris i, a la matriu, es transforma en acetil CoA L'acetil CoA és comuna al metabolisme dels nutrients (aprofitament energètic). L'acetil CoA s'uneix al Cicle de Krebs. 2) CICLE DE KREBS La glucosa fa 2 cicles 2 acetil CoA. Sèrie de 8 reaccions d'oxidació i reducció a la matriu mitocondrial. S'allibera CO2 + NADH + FADH2 reduïts.

L'acetil CoA (2 carbonis) s'uneix a l'oxalat i es forma àcid cítric. L'àcid cítric fa 8 reaccions de forma cíclica. A cada volta del cicle s'incorpora un acetil i es formen 2 CO2 (eliminats als alveols dels pulmons). Es recupera l'oxalacetat reinici del cicle. El NADH i el FADH2 s'incorporen a la cadena respiratòria. Es forma GTP = ATP (energia). 20 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 3) CADENA RESPIRATÒRIA Components: - 3 grans complexos proteics (I, II, IV) - 1 component no proteic ubiquinona - 1 petita proteïna citocrom c Utilitat: 1) Regenerar transportadors d'electrons. El NADH i el FADH2 donen electrons a cadena (NAD+ i FAD).

Formes oxidades s'utilitzen a glicòlisi i Cicle de Krebs. 2) Forma gradient de protons. A l'espai intermembranal hi ha una concentració més alta de H+ i a la matriu una concentració més baixa. 4) QUIMIOSI: Quan la concentració de protons és major que matriu tenen tendència a tornar a entrar a la matriu per difusió. La majoria ho fan complex enzimàtic ATP i sintetases (per fosforilació oxidativa). 21 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 LA RESPIRACIÓ CEL·LULAR ANAERÒBICA: LA FERMENTACIÓ - És un procés poc habitual. - Procés redox en que el receptor final és una molècula diferent a O2. - És un procés anaeròbic catabòlic d'oxidació parcial de la glucosa.

- Objectiu: produir ATP i NADH. - El piruvat es converteix etanol o àcids orgànics que encara contentn energia química. FERMENTACIÓ LÀCTICA - Producció productes làctics: piruvat + NADH + H+ àcid làctic + NAD+ + 2 ATP FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA - Producció pà, cervesa i vi - 2 reaccions: piruvat acetaldehid + CO2 2 ATP acetaldehid + NADH + H+ etanol + NAD+ FERMENTACIÓ ACÈTICA - A partir del piruvat s'obté àcid acètic. FERMENTACIÓ BUTÍRICA - Glúcids vegetals àcid butíric. - Glúcids animals àcid butíric + gas FERMENTACIÓ PÚTRIDA - Generació de productes orgànics i pudor característica de les restes animals i vegetals.

22 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ANABOLISME DELS GLÚCIDS Conjunt de reaccions de síntesi de noves molècules. Necessita ATP + NADH i NADPH A LES CÈL·LULES VEGETALS: - S'inicia amb els productes de fase fosca fotosíntesi. - Per fabricar polisacàrids, es produeix polimerització sucres, de forma que s'uneixen entre ells amb enllaços glicosídics. A LES CÈL·LULES ANIMALS: - Quan l'aportació externa de glucosa supera les necessitats energètiques, s'emmagatzemen en forma de glicogen. - 2 funcions font d'energia ràpida. combustible preferint en certs teixits. GLUCONEOGÈNESI Síntesi de glucosa a partir de molècules no glicídiques.

S'inicia amb FOSFOENOLPIRUVAT (PEP) percusor del piruvat. 7 reaccions reversibles, 3 reaccions irreversibles. REACCIONS DE LA GLUCONEOGÈNESI - L'oxalacetat no travessa la membrana mitocondrial; es redueix a malat per poder sortir al citoplasma i desprès es tornar a oxidar. - Descarboxilació de l'oxalacetat per convertir-se en PEP gliceraldèhid-3-P fructosa -1,6-bifosfat fructosa -6-P glucosa (que anirà a la sang per a les cèl·lules que la necessitin. QUAN I A ON PASSA? Al múscul del fetge: - en un dejuni prolongat, o quan les reserves s'esgoten es posa en marxa gluconeogènesi.

- en la recuperació de l'exercici, el lactat va al fetge, es converteix en glucosa/glicogen i així desapareix del teixit muscular. 23 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - l'ús d'aminoàcids retira amoníac del múscul, el porta al fetge, sintetitza glucosa i elimina urea. - triglicèrids teixits adipòs s'hidrolitzen en àcids grassos i glicerol. Tot aquest procés passa al CICLE DE CORI: - Es tracta d'una ruta metabòlica en la que l'àcid l'actic generat a les cèl·lules musculars (glucòlisi anaeròbia) arriba al fetge per transforma-se altre cop en glucosa.

- L'ATP s'obté per la metabolització glucosa i prové de la circulació sanguínia o per degradació glicogen (glicogenòlisi). - BALANÇ ENERGÈTIC: 2 piruvat + 4 ATP + 2 GTP + 2 NADPH + 4 H2O glucosa + NAD+ + 4 ADP + 2 GDP + 6 Pi GLICOGENOGÈNESI - Síntesi del glicògen a partir de glucosa al múscul i al fetge activat per insulina quan hi ha excés de glucosa en sang GLICOGENÒLISI - Degradació del glicogen en glucosa. al múscul per obtenir ATP per fer contracció muscular.

al fetge per mantenir glicerina sang activat per glucagó i adrenalina inhibit per insulina 24 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 CATABOLISME DELS LÍPIDS Els lípids s'emmagatzemen al teixit adipòs i en petites quantitats a altres llocs. Quan els nivells calòrics sobrepassen les necessitats immediates de l'organisme, els glúcids i aminoàcids es transformen en àcids grassos per formar triacilglicèrids. LIPÒLISI - Dels triacilglicèrids glicerol + 3 àcids grassos.

- Colesterol - Fosfolípids glicerol + 2 àcids grassos + 1 alcohol TRANSPORT: - productes solubles absorbits per cèl·lules a torrent sanguini - productes insolubles micel·les absorbides mucosa van a linfa - glicerol va al fetge - àcids grassos entren a ꞵ-oxidació CATABOLISME DEL GLICEROL: - fosforització del glicerol a glicerol-3-P (necessita 2 ATP) - oxidació a dihidroxiacetona-3-P (obtenció 1 NADH i H+) - incorporació a glicòlisi o gliconeogènesi ꞵ - OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS: - Passa a la matriu dels mitocondris - Procès ciclic que acaba amb acetil-CoA que s'unirà al Cicle de Krebs - Es genera poder reductor va a la cadena d'electrons - Rendiment: depèn dels carbonis de la molècula ANABOLISME DELS LÍPIDS A les cèl·lules vegetals s'acumulen els triacilglicèrids en forma d'olis.

La formació d'àcids grassos s'inicia amb els productes de la fase fosca de la fotosíntesi. Glicerina partir gliceraldehid. 25 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 LIPOGÈNESI - Passa al citoplasma. - Procés en que els sucres senzills són convertits en àcids grassos que posteriorment són esterificats amb glicerol. - Consta de 2 fases: Obtenció de glicerina i àcids grassos Síntesi de triacilglicèrids OBTENCIÓ DE GLICERINA I ÀCIDS GRASSOS - OBTENCIÓ DE GLICERINA: La glucosa passa a ser dihidroxiacetona-3-fosfat que passa a glicerol-3-fosfat (glicerina). Pot provenir de la que es forma a la cèl·lula després de la hidròlisi dels greixos.

- FORMACIÓ D'ÀCIDS GRASSOS: Es formen a partir de l'acetil-CoA (format als mitocondris) que surt en forma de citrat. Un cop al citosol, es forma oxalacetat, que donarà piruvat i acetil-CoA. Via catalitzada per l'enzim "àcid gras sintetasa". Síntesi d'àcids grassos necessita ATP i poder reductor NADPH. Procés regulat per insulina, glucagó i adrenalina. FORMACIÓ DE TRIACILGLICÈRIDS - Les molècules d'àcids grassos es van unint per mitjà d'enllaços èster per formar triacilglicèrids. 26 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 CATABOLISME DELS AMINOÀCIDS Un excès d'aminoàcids es converteix en àcids grassos o s'usen com a combustible.

En cas de necessitat, els aminoàcids són oxidats i els derivats d'aquestes oxidacions poden entrar al Cicle de Krebs i la cadena respiratòria. TRANSAMINACIÓ - Un aminoàcid es degrada per permetre que un altre es sintetitzi. - Consisteix en el transpàs dun grup amino a.a.1 a a.a.2 a.a.1 + -cetoàcid 1 a.a.2 + -cetoàcid 2 DESAMINACIÓ OXIDATIVA - Alliberament dels grups amino dels aminoàcids en forma de ió amoni (NH4+). a.a. + H2O + NAD+ -cetoàcid + NH4+ + NADH + H+ on el NADH entrarà a la cadena respiratòria. DESCARBOXILACIÓ - Pèrdua del grup carboxil (-COOH) en forma de CO2 gràcies a acetil CoA. Prèviament l'aminoàcid ja havia perdut el seu grup amino.

- Quan perden el grup amino, s'incorporen al Cicle de Krebs en forma d'oxalacetat, glutamat o acetil CoA. -cetoàcid + CoA-SH R-CoA + CO2 on R-CoA es pot incorporar al Cicle de Krebs. ON ACABA TOT L'AMONÍAC? animals aminotèlics: excreten l'amoníac per la pell o en procés d'osmosi. animals uritotèlics: transformen en àcid úric el NH3. Fan orina sòlida per estalviar aigua. animals ureotèlics: transformen el NH3 en urea i l'eliminen per dos mecanismes: el cicle de la urea: síntesi d'urea ocorre al fetge i després passa al ronyó per ser eliminada mitjançant orina. 2 molècules NH3 i 1 molec CO2 passen a urea.

excreció renal 27 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ANABOLISME DELS AMINOÀCIDS HUMANS - Dels 20 aminoàcids només es poden sintetitzar 10, la resta els obtenim dels aliments. - Com a font de nitrogen utilitzem l'amoni. PLANTES - Poden fabricar tots els aminoàcids. - Els creen a partir d'amoni, nitrits i nitrats del Sòl. Algunes inclús a partir del nitrogen atmosfèric per simbiosi. BACTERIS - Gran varietat, alguns només en sintetitzen 4 i d'altres en sintetitzen tots. 1.6.4. SÍNTESI D'AMINOÀCIDS - Els que s'obtenen a partir d'àcid carboxílic amb la incorporació de molècula d'amoníac. - Els que s'obtenen a partir d'altres aminoàcids.

Un aminoàcid n'origina un altre per una simple reacció química. CATABOLISME DELS ÀCIDS NUCLEICS - Els àcids nucleics s'escindeixen al tub digestiu dels animals en nucleòtids i aquests posteriorment en grups fosfats, pentoses i bases nitrogenades: PENTOSES: passen al Cicle de Krebs ÀCID FOSFÒRIC: s'excreta en part en forma de ió fosfat en l'orina i en part s'utilitza per síntesi d'ATP i nous àcids nucleics. BASES NITROGENADES: s'utilitzen per nova biosíntesi o segueixen un procés de degradació fins àcid úric, urea o NH3.

ANABOLISME DELS ÀCIDS NUCLEICS - Les cèl·lules poden sintetitzar bases nitrogenades, les que no, s'obtenen de la dieta 28 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ESQUEMA-RESUM DE LES VIES METABÒLIQUES 29 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 FOTOSÍNTESI LA FOTOSÍNTESI És un procés anabòlic que fan les plantes, algues i alguns bacteris. Consisteix en: convertir energia del Sol en energia química obtenir glucosa a partir del CO2 i H2O ESTOMES: porus en el revers de la fulla. Entra el CO2 i surt O2 + vapor d'aigua. CLOROPLASTS: - La fotosíntesi passa als cloroplasts (cèl·lules eucariotes). - La fotosíntesi passa als mesosomes (bacteris).

- Es troben al mesòfil (part interna de les fulles). - Tenen forma lenticular i estan envoltats d'una doble membrana que controla l'intercanvi de substàncies. TILACOIDES: - Sacs aplanats que contenen pigments fotosintètics i les cadenes de transport d'electrons. - Grana: sacs més petits i apilats de tilacoides. - Estroma: espai interior on estan els tilacoides. - Lumen: cavitat interna dels tilacoides. Conté H2O i sals. FOTOSISTEMES: - A la membrana dels tialcoides, els pigments fotosintètics s'organitzen en unes unitats anomenades fotosistemes. - Formen complexos d'antena, que capten la llum i transfereixen els electrons excitats fins al centre de reacció.

- Fotosistema I (P700): membrana tilacoides no grana. conté clorofil·la A, clorofil·la B i carotens. no és responsable despreniment O2 acceptor primari d'electrons és P430. Acceptor final NADPH 30 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - Fotosistema II (P680): membrana del grana conté clorofil·la A, clorofil·la B i xantofil·les. capten llum longitud d'ona més petita o igual a 680 mm acceptor primari electrons és feofitines. PIGMENTS FOTOSINTÈTICS Clorofil·la A, B, carotenoides, ficobilines i ficocianines.

DOS TIPUS DE FOTOSÍNTESI: Aeròbica: Anaeròbia: - allibera O2 - no es desprèn O2 - molècula cesa electrons és aigua - molècula cesa electrons és H2S o H2 - plantes i algues - procariotes - cianobacteris FASES DE LA FOTOSÍNTESI Fase lluminosa Ocorre a la membrana dels tilacoides. Fases: 1) Les molècules de clorofil·la del PSII absorbeixen energia dels fotons (llum) i passen a l'estat excitat. 2) Passen altre cop a estat fonamental però alliberen energia a altres clorofil·les fins arribar al centre de reacció del complex antena (P680). 3) La clorofil·la P680, en estat excitat, transfereix dos electrons a un acceptor primari (feofitina) i queda amb carga oxidada.

4) Immediatament recupera electrons cedits prenent-los de l'aigua, que també allibera protons i oxigen (fotòlisi de l'aigua). 5) Els electrons cedits inicien un camí a través de la cadena de transport d'electrons fins a l'acceptor final del PSI, que és la clorofil·la P700, la qual també ha estat excitada per la llum i ha cedit dos electrons. 6) Els electrons cedits pel P700 són captats per un altre acceptor primari (el P430) que els transfereix a la ferredoxina i d'aquí fins a una reductasa, que redueix NADP+ a NADPH.

7) A més, hi ha un flux de protons de l'estroma al lumen (procedents de l'aigua i de la cadena de transport d'electrons) els quals només poden retorna a l'estroma a través del complex ATP sintetasa, on es fosforil·la ADP a ATP. 31 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Fase fosca És el conjunt de reaccions de la fotosíntesi que no necessiten la presència de llum. Una vegada que s'obté ATP i poder reductor NADPH de la fase lluminosa, s'aconsegueix la fixació de carboni procedent del CO2 en molècules orgàniques. Comença a l'estroma del cloroplast i continua al citoplasma. La incorporació del CO2 té lloc al cicle de Calvin. - Té tres fases: a.

Fixació del CO2: una pentosa accepta una molècula de CO2 gràcies al Rubisco i, seguidament, forma dues molècules d'àcid 3-fosfoglicèric. b. Reducció de l'àcid a gliceraldehid-3-fosfat gràcies a l'ATP i el NADPH. c. Regeneració de la ribulosa-1,5-bifosfat: el gliceraldehid segueix diverses rutes. De cada sis, cinc s'utilitzen per regenerar la ribulosa per fer continuar el cicle i el sobrant sintetitzar molècules útils per la cèl·lula. - Els productes d'aquesta fase es poden emmagatzemar a l'estroma dels cloroplasts com grànuls de midó.

RubisCo L'enzim responsable de la fixació del diòxid de carboni, la ribulosa-1,5-bifosfat carboxilasa/oxidasa, és un enzim poc eficaç i pesat que constitueix una mica més del 50% de les proteïnes presents a les fulles, cosa que el converteix en la proteïna més abundant de la naturalesa. Pot actuar com a: Carboxilasa: quan la concentració del CO2 és la normal. Oxidasa: quan la concentració del CO2 és molt baixa. En aquest cas s'inicia la fotorespiració (oxidació dels glúcids sense producció d'energia i té lloc als peroxisomes). Això passa quan els estomes es tanquen o bé quan les plantes estan molt juntes i no fa vent.

32 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Models de fixació del CO2 Plantes C3: zones temperades i fredes, fixació del CO2 pel cicle de Calvin, no poden reduir la fotorespiració. Plantes C4: zones tropicals i agrícoles, eficients a baixes temperatures, no fan la fotorespiració. Plantes CAM: zones desèrtiques, a la nit obren els estomes i durant el dia els tanquen.

Factors que controlen la fotosíntesi Factors externs Factors interns Intensitat lluminosa Concentració del CO2 Temperatura Presència d'aigua (...) Tipus de planta Àrea foliar Densitat dels estomes Edat de la fulla (...) La quimiosíntesi Hi ha bacteris autòtrofs capaços de sintetizar matèria orgànica sense obtenir energia del Sol. La quimiosíntesi és la síntesi d'ATP i NADH a partir de l'energia que es desprèn en les reaccions d'oxidació d'algunes substàncies inorgàniques.

Segons el substrat utilitzat i la manera com s'obté l'energia, es distingeix diferents tipus de bacteris: - Bacteris del nitrogen: oxiden compostos reduïts del nitrogen presents al sòl, són aerobis i viuen a tots els sòls, excepte els tropicals, ja que són massa pobres en oxigen; són importants pel cicle del nitrogen. - 2 tipus: bacteris nitrosificants i bacteris nitrificants. - Bacteris del sofre: oxiden compostos del sofre, són aerobis i viuen en aigües riques en sulfurs d'hidrogen. - Bacteris del ferro: oxiden carbonats i sulfats de ferro, són aerobis, viuen en aigües riques en sals ferroses.

- Bacteris de l'hidrogen 33 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 GENÈTICA MENDELIANA Conceptes de genètica Genètica: ciència que estudia tot el que fa referència a la informació genètica. Gen: unitat del material hereditari. Conté informació sobre un caràcter. Caràcter: particularitat morfològica o fisiològica que es pot establir en una espècie. Haploide: ésser que per a cada caràcter només té un gen. Diploide: ésser que per a cada caràcter té dos gens. Aquests poden ser iguals o diferents, i a més a més pot passar que només un es manifesti o que siguin els dos els que es manifesten. Locus: és el lloc que ocupa un gen al cromosoma.

Cromosomes homòlegs: cromosomes que tenen el mateix locus. Al·lel: les dues formes alternatives que pot presentar un gen per a un mateix caràcter. Genotip: conjunt de gens presents en un organisme. Fenotip: conjunt de manifestacions de caràcters d'un organisme. Fenotip = Genotip + acció ambiental Homozigot o raça pura: individu que per a un caràcter posseeix els al·lels iguals. Heterozigotic o híbrid: individu que posseeix els al·lels diferents. Herència amb dominància: herència en la qual hi ha un al·lel, l'anomenat dominant, que no deixa que l'altre es manifesti, l'anomenat al·lel recessiu.

Herència intermèdia: herència en la qual un dels al·lels mostra una dominància incompleta sobre l'altre. Herència codominant: herència en el qual els dos al·lels són equipotents i, per tant, no hi ha dominància. Un exemple d'aquesta situació és l'herència dels grups sanguinis humans. Dihíbrids: individus amb heterozigosi en dos parells de gens. Polihíbrids: éssers amb heterozigosi per a molts parells de gens. Al·lels letals: al·lels que tenen una informació deficient per un caràcter tan important que l'ésser mor. Retroencreuament o encreuament prova: Encreuament de l'individu problema amb un individu homozigòtic recessiu. Simbologia: Els gens es simbolitzen amb lletres cursives.

Si és herència dominant i tan sols hi ha dos al·lels, el dominant es representa amb majúscula, i el recessiu amb minúscula. Un altre tipus d'anotació és l'ús d'exponents. Concepte de probabilitat: La probabilitat que passi un determinat succés és la relació entre els casos favorables i tots els casos possibles. Probabilitat de successos no excloents: La probabilitat conjunta de dos successos que no són excloents s'obté multiplicant la probabilitat del primer succés per la 34 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 probabilitat dels segon succés. Aquests casos es reconeix fàcilment perquè en l'enunciat entre els dos successos que se sol·liciten hi ha la conjunció i.

Probabilitat del successos excloents: La probabilitat conjunta de successos que són excloents s'obté sumant la probabilitat de cada succés. Aquests casos es reconeixen fàcilment perquè quan es resol el problema, entre els dos successos favorables hi ha la conjunció o. Lleis de Mendel 1a llei: llei de la uniformitat de la primera generació Si s'encreuen dues línies pures per a un determinat tret, els descendents de la primera generació seran híbrids, tots iguals entre ells i iguals a un dels progenitors.

2a llei: llei de la segregació dels caràcters Cada organismes té, per a cada caràcter, dos factors hereditaris que se separen durant la formació dels gàmetes, de manera que cada gàmeta porta només un factor hereditari. 3a llei: llei de la transmissió independent dels caràcters La transmissió d'un tret hereditari és independent de la transmissió dels altres trets. Aquesta llei es compleix quan els gens es troben en cromosomes diferents o bé si es troben en el mateix cromosoma però a molta distància un de l'altre. Les taules de Punnet - Mètode per visualitzar més fàcilment els resultats de la F2. - Els gàmetes materns ocupen la columna de l'esquerra i els gàmetes paterns, la fila superior.

Retroencreuament - També s'anomena encreuament de prova: És un mètode ideat per Mendel per distingir les plantes homozigòtiques de les heterozigòtiques, quan les unes i les altres presenten un fenotip dominant. Consisteix a creuar el fenotip dominant amb un individu homozigot recessiu. Si és homozigot, tota la descendència serà igual. Si és heterozigot, en la descendència tornarà a aparèixer el caràcter recessiu en una proporció del 50%. 35 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Modificacions de la genètica mendeliana - Hi ha modalitats d'herència que no s'ajusten a les proporcions mendelianes clàssiques 3:1 i 9:3:3:1.

Dominància incompleta No hi ha un al·lel que domini sobre l'altre, de manera que s'obté un fenotip intermedi entre els dels pares. Codominància Tots dos al·lels s'expressen independentment l'un de l'altre als individus heterozigots. El fenotip dels heterozigots és diferent dels fenotips dels pares homozigots, però no és intermedi entre ells. Gens amb al·lels múltiples Generalment hi ha dos al·lels per a cada caràcter, però alguns gens tenen tres o més al·lels. Gens amb al·lels letals La presència d'aquests al·lels provoca la mort de l'individu durant el desenvolupament embrionari, a la infantesa o a l'edat adulta. Poden ser: Recessius: causa la mort dels individus homozigots.

Dominants: causa la mort dels individus heterozigots i homozigots. Interaccions entre gens epístasi Epístasi: un gen enmascara la manifestació d'un altre gen que no és el seu al·lel. Gen epistàtic: el que es manifesta. Gen hipostàtic: el que queda inhibit. Aquests gens poden estar en el mateix cromosoma o en cromosomes diferents. 36 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Epístasi simple dominant - Un gen dominant actua com a epistàtic sobre un gen no al·lel, de manera que modifica la proporció 9:3:3:1 a 12:3:1. Epístasi simple recessiva - Un gen recessiu actua com a epistàtic sobre un gen no al·lel, de manera que modifica la proporció 9:3:3:1 a 9:3:4.

Gens pleotròpics - Parlem de pleotropia quan un gen afecta diversos caràcters diferents, aparentment no relacionats entre si. Herència poligènica o quantitativa - Parlem d'herència poligènica quan hi ha molts gens implicats, amb efectes additius. Herència entre gens i medi ambient - Alguns gens poden ser modificats per factors ambientals. Herència extranuclear Alguns caràcters estan controlats per gens situats als cloroplasts i als mitocondris. Aquests gens presenten un patró d'herència característic, perquè els cloroplasts i els mitocondris només els aporta el citoplasma de l'òvul. Teoria cromosòmica de l'herència Els gens són als cromosomes i tenen una disposició lineal, l'un rere l'altre.

El lloc que ocupa un gen al cromosoma s'anomena locus. Els gens al·lels ocupen un mateix locus. 37 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Gens lligats - El lligament és la tendència que tenen els gens situats en un mateix cromosoma a heretar-se junts. Pot ser: Lligament complet (s'hereten sempre junts) Lligament parcial (poden heretar-se separats) - L'encreuament de les cromàtides homòlogues produeix la recombinació genètica, si hi ha hagut un entrecreuament durant la profase I de la meiosi (crossing-over). - La possibilitat que es produeix un entrecreuament entre gens lligats depèn de la distància a la qual es trobin al cromosoma.

Freqüència de recombinació - La freqüència de recombinació entre dos gens lligats és proporcional a la distància física que n'hi ha entre els gens. Freqüència de recombinació = (Recombinants / Descendència total) · 100 L'herència mendeliana en humans Parelles consanguínies Els al·lels recessius causants de malalties hereditàries tenen una presència molt baixa en la població. És poc probable que dos heterozigots siguin portadors d'un al·lel recessiu i tinguin descendència. Pot passar quan els dos progenitors estan emparentats: consanguinitat. Diagnòstic prenatal - Ecografia, amniocentesi, biòpsia corial i punció del cordó umbilical.

38 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Arbres genealògics Determinació del sexe - Concepte de sexe: Individus capaços d'originar cèl·lules sexuals (gàmetes), que seran haploides i al unir-se amb una altre formen un nou individu. Mascles: generen gàmetes mòbils (espermatozoides i anterozoides) Femelles: generen gàmetes sèssils (òvuls i oosferes) Hermafrodites: produeixen gàmetes dels dos tipus Tipus de caràcters sexuals Primaris: presència de gònades o bé òrgans copuladors. Secundaris: aspectes que diferencien els mascles de les femelles, no són necessaris per la reproducció.

Els cromosomes sexuals El sexe dels individus pot estar definit de maneres diferents, com ara el tipus de cromosomes. 2 tipus (en espècies diploides) Autosomes: mateixes parelles en mascles i femelles. Heterocromosomes: defineixen el sexe de l'individu. Herència lligada al sexe Els cromosomes X i Y són diferents: - Segment homòleg: permet la recombinació a la meiosi. - Segment diferencial: són els gens lligat al sexe 39 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 EVOLUCIÓ Espècie biològica Una espècie és un conjunt d'individus que es poden reproduir entre ells i donar lloc a descendència fèrtil. Què és l'evolució?

És el procés de transformació d'unes espècies en altres gràcies a l'acumulació de petites variacions que van apareixent amb el temps en una població. Evidències evolutives -Proves evolutives 1. Proves biogeogràfiques: com més allunyades són dues zones, més diferències presenten en la seva flora i fauna. 2. Proves taxonòmiques: segons les semblances que presenten els éssers vius, aquests es poden classificar en diferents categories taxonòmiques. 3. Proves paleontològiques: el registre fòssil dóna informació d'espècies avantpassades de les actuals o d'espècies que s'han extingit. 4. Proves anatòmiques: estudi dels òrgans. - Òrgans homòlegs: mateixa estructura però funció diferent.

- Òrgans anàlegs: diferent estructura i mateixa funció. - Òrgans vestigials: són aquells que no tenen una funció específica, l'individu pot viure sense ell. 5. Proves embriològiques: com més semblances en el desenvolupament embrionari entre espècies, més semblances evolutives. 6. Proves bioquímiques: com més semblances morfològiques, més coincidència en el tipus de molècules que hi ha presents. 40 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Teories evolucionistes Teories fixistes: Fixisme: invariabilitat de les espècies. Creacionisme: l'origen de les espècies s'atribueix a un acte creador. Catastrofisme: desaparició d'espècies degut a grans catàstrofes.

Lamarckisme Llei de l'ús i el desús: l'us o el desús d'un òrgan produeix un desenvolupament d'aquest. Herència dels caràcters adquirits: heretar habilitats dels progenitors. L'existència d'una tendència cap a la complexitat: els éssers vius tendeixen a evolucionar cap a millor. Canvis ambientals: els organismes s'adapten a l'ambient. Darwinisme Variabilitat de la descendència: cada individu és únic. Sobreproducció: més fills dels que poden sobreviure.

Lluita per la supervivència: només els organismes més ben adaptats sobreviuen i tenen descendència (selecció natural) Teoria sintética de l'evolució (neodarwinisme) Les causes de la variabilitat són les mutacions i la recombinació genètica Els canvis per originar noves espècies són graduals i molt lents. La selecció natural és el mecanisme de l'evolució. Evolucionen les poblacions, no els individus. Microevolució Una població genètica és el conjunt d'individus de la mateixa espècie que habiten el mateix lloc i que poden encreuar-se entre ells. Cada població té un fons o patrimoni genètic comú, format per tots els al·lels de tots els individus. Cada individu només en té una petita fracció.

41 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Freqüències genotípiques i al·lèliques - Genotípiques: proporció d'un genotip en una població. - Al·lèliques: proporció d'un al·lel en una població Principi de Hardy-Weinberg És un model teòric que estableix l'equilibri de freqüències al·lèliques en el patrimoni genètic d'una determinada població. En una població d'organismes amb reproducció sexual, en la qual tots els individus s'encreuen a l'atzar, i en la qual no hi ha mutacions, ni migracions, ni deriva genètica ni actua la selecció natural, les freqüències genotípiques es mantenen constants de generació en generació.

Factors que influeixen en els freqüències Hi ha alguns factors que trenquen l'equilibri del model de Hardy-Weinberg i es produeix evolució. Aparellament no aleatori (no canvien les freqüències al·lèliques de la població) Endogàmia: reproducció entre individus molt semblants genèticament. Aparellament selectiu: tendència a aparellar-se amb un individu semblant fenotípicament. Mutacions: incrementen la variabilitat genètica. Poden ser perjudicials o no. Són a l'atzar. Deriva genètica: canvis aleatoris en les freqüències gèniques d'una generació a una altra. Efecte coll d'ampolla i efecte fundador. Flux genètic: migració d'individus entre poblacions. Augmenta la variabilitat.

Selecció natural Estabilitzadora: afavoreix als individus comuns. Direccional: afavoreix algun tret específic en una població. Disruptiva: afavoreix als individus que s'allunyen de la mijana. 42 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 La selecció artificial Tècnica de control reproductiu per seleccionar els fenotips que ens interessen d'organismes domèstics o cultivats. Modifiquen les freqüències gèniques. Provoca una evolució artificial. - Avantatges: producció d'aliments, millora de la supervivència. - Inconvenients: afecta als trets originals de l'espècie, redueix la variabilitat genètica, creació d'organismes perillosos.

Macroevolució L'especiació és el procés de formació de noves espècies biològiques. Una espècie no apareix per una mutació que condueix a l'aparició d'un individu d'un tipus diferent. Les espècies noves es formen a partir de poblacions que pertanyen a una espècie d'origen, com a resultat de la selecció natural i/o de la deriva genètica, que són els motors de l'evolució - La macroevolució és l'evolució a gran escala, el que veiem quan mirem la història global de la vida: estabilitat, canvi…

Barreres reproductives 43 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Mecanismes d'especiació Evolució i biodiversitat - La biodiversitat reflecteix la varietat i la quantitat d'organismes que hi ha en una zona determinada. - Augment de la biodiversitat: la variabilitat i la selecció natural - Disminució de la biodiversitat: les extincions 44 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 MICROBIOLOGIA La microbiologia És la branca de la biologia que estudia els microorganismes. Origen i evolució Van aparèixer fa 3.800 milions d'anys en forma de bacteris i arqueus.

S'han estudiat a partir de les molècules d'ARN ribosòmic, que serveixen de rellotge biològic. Les cèl·lules eucariotes van sorgir per endosimbiosis entre bacteris primitius i arqueus (teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis) Els microorganismes acel·lulars Els virus No tenen estructura cel·lular, organització molt simple. No es nodreixen ni es relacionen, no tenen metabolisme propi. Necessiten una altre cèl·lula per replicar-se. No són considerats éssers vius. Paràsits intracel·lulars Fora de l'hoste són inactius i s'anomenen virions. Estructura Formats per: Molècula d'ADN o ARN Càpsida (proteïnes globulars) Embolcall (no sempre) de lípids i proteïnes Entre 10 nm i 300 nm. Visibles al M.E.

Tipus: 1. Icosaèdrics 2. Helicoïdals 3. Complexos 4. Amb embolcall 45 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 El cicle vital dels virus - Quan estan a fora de la cèl·lula (virions) són inerts i no necessiten energia perquè no realitzen cap procés vital. - Quan entren a una cèl·lula (virus) inhibeixen l'expressió gènica de la cèl·lula i la obliguen a transcriure el material genètic del virus. Cicles de replicació dels virus 1. Cicle lític (mort de la cèl·lula hoste) - La cèl·lula infectada es lisa i s'alliberen els nous virions. Fase de fixació Fase de penetració Fase de despullament Fase de multiplicació o eclipsi Assemblatge o maduració Fase de lisi 2.

Cicle lisogènic (virus atenuats que afegeixen el seu material genètic a la cèl·lula sense matar-la) A la tercera fase del cicle lític els materials genètics del virus i de la cèl·lula es recombinen i quan la cèl·lula es repliqui la descendència també tindrà el virus. Aquesta situació es manté durant un temps sense que el virus expressi els seus gens. Un canvi en el medi pot provocar la continuació del cicle. Viroides - Partícules infeccioses molt senzilles Molècules d'ARN de cadena senzilla 246 a 400 nucleòtids Es repliquen amb la transcripció de la cèl·lula hoste. Prions - Partícules infeccioses molt senzilles Molècules de proteïna ancorades a la membrana plasmàtica.

Provoca un canvi en la proteïna original i la transforma en un nou prió. Causen malalties neurodegeneratives. 46 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Els microorganismes procariotes Els arqueus Organismes que han evolucionat molt poc. Poden sobreviure en condicions molt diverses. Estructura Formes i mides diverses Membrana plasmàtica amb estructura de doble capa lipídica Paret cel·lular de proteïnes o glicoproteïnes Una molècula d'ADN circular Formes de vida 1. Halòfils (aigües amb gran salinitat) 2. Termòfils (aigües termals o fumaroles) 3.

Metanògens (condicions anaeròbiques) Els bacteris Organismes procariotes molt petits Majoritàriament unicel·lulars Molt simples i amb poques estructures Amb gran importància biològica pel seu paper en els cicles biogeoquímics Tipus 1. Cocs 2. Bacils 3. Vibrions 4. Espirils 47 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Funció de reproducció - Es reprodueixen de forma asexual Com canvien els bacteris? Mutació Fenòmens de sexualitat Conjugació - Un bacteri donant replica el seu ADN i envía una còpia a una altre a través de les fímbries. Donant: bacteri F+ Receptor: bacteri F- Transformació - El bacteri receptor incorpora ADN del medi.

Transducció - Un virus transporta ADN d'un bacteri a un altre. Nutrició bacteriana - Segons el medi on es troben els bacteris poden ser: 1. Sapròfits (degraden matèria orgànica en descomposició) 2. Simbionts (viuen associats a un altre organisme, amb benefici mutu) 3. Comensals (viuen associats a un altre organisme, sense benefici ni perjudici per aquest) 4. Paràsits (viuen associats a un altre organisme, amb perjudici per aquest) 48 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Relació bacteriana - Les respostes als estímuls ambientals s'anomenen taxis o tactismes. - Poden ser modificacions metabòliques o del seu comportament.

- Fototactisme (l'estímul és la llum) - Quimiotactisme (l'estímul és de naturalesa química) - Aerotàxia (presència o no d'oxigen en el medi) - Esporulació (el bacteri pot passar a una forma de vida latent) Microorganismes eucariotes Els protozous Unicel·lulars i heteròtrofs Forma i mida variable, només visibles al microscopi. Amb membrana plasmàtica Poden viure lliures en aigües o bé ser paràsits en animals o plantes per simbiosis.

Reproducció per bipartició simple Les algues Autòtrofs i fotosintètics Unicel·lulars i pluricel·lulars Viuen a l'aigua Reproducció sexual, asexual o per bipartició Les unicel·lulars formen part del plàncton Grups: Euglenofites, Crisofites, Dignoflagelats, Clorofites, Feofites, Rodofites. Els fongs Heteròtrofs, sapròfits (alguns paràsits) Amb paret cel·lular. Reproducció sexual i asexual Tenen un paper en els ecosistemes i algunes aplicacions: Descomponedors Transformació dels aliments Industria química Agents patògens 49 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Microorganismes i salut - La majoria d'ells són innocus pels éssers vius.

- Els microorganismes que causen malalties s'anomenen patògens. Les malalties infeccioses - Són el resultat de la interacció entre un microorganisme amb el seu hoste. - Els microorganismes es poden transmetre per: 1. Via directa (contacte) 2. Via indirecta (aire, aliments…) Els antibiòtics Substàncies químiques produïdes per fongs o bacteris o bé fabricades al laboratori. Actuen contra els bacteris i alguns fongs o protozous. No actuen contra els virus. 2 accions: Bacteriostàtics (inhibir el creixement bacterià) i Bactericides (maten els bacteris).

El cicle de la matèria El cicle del carboni El carboni es troba a la natura en forma de CO2 atmosfèric, en els compostos dels éssers vius, en els carbonats dissolts a les aigües (mars, rius, llacs), a les roques calcàries, en el carbó i en el petroli. El carboni del CO2 i els carbonats dissolts a l'aigua poden ser captats pels vegetals terrestres i les algues i el poden incorporar mitjançant la fotosíntesi als seus compostos orgànics. Aquest carboni contingut en els compostos orgànics servirà com a font de carboni als consumidors. Tots els nivells tròfics retornen una gran part del carboni assimilat a l'atmosfera mitjançant la respiració.

Els descomponedors a l'actuar sobre els excrements, les restes vegetals i animals i els cadàvers, retornaran també mitjançant la respiració, la resta, tancant el cicle. 50 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Una gran part del carboni contingut en el CO2 i en els carbonats serà transformat en esquelets interns i externs formant finalment les roques calcàries. El cicle del nitrogen El nitrogen troba en els ecosistemes en 3 formes: 1. Com a gas a l'atmosfera 2. Com a nitrogen inorgànic al sòl i l'aigua 3.

Com a nitrogen orgànic contingut a les proteïnes i als àcids nucleics dels éssers vius i a les seves restes El nitrogen atmosfèric només pot ser utilitzat per a formar substàncies orgàniques per un tipus de bacteris anomenats bacteris fixadors. Es troben al sòl i formen simbiosi amb plantes lleguminoses. La lleguminosa proporciona als bacteris sucres, i els bacteris incorporen el nitrogen atmosfèric en compostos nitrogenats que poden ser utilitzats per la planta.

Els bacteris nitrificants converteixen l'ió amoni (reduït) en nitrits i nitrats (oxidats) per tal que puguin ser utilitzats per les plantes.Els animals només poden utilitzar el nitrogen contingut en les substàncies orgàniques dels vegetals i d'altres animals. El nitrogen contingut en les substàncies orgàniques (orina, excrements, restes vegetals i animals, cadàvers) es retornat al sòl com a nitrogen inorgànic pels descomponedors: bacteris i fongs. I es tanca el cicle. El cicle del ferro El ferro el podem trobar en estat ferrós (Fe2+) o fèrric (Fe3+).

Alguns bacteris anaerobis (arqueus) que viuen en ambients pantanosos, pobres en oxigen, redueixen el fèrric en ferrós, més soluble per ser assimilat pers éssers vius. 51 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 El cicle del sofre El sofre forma part de les proteïnes. El podem trobar a l'atmosfera i a la litosfera en forma de sulfats. Les algues, els fongs i les plantes agafen els sulfats i els incorporen als seus aminoàcids. Alguns grups de bacteris tornen el sofre al medi.

Microorganismes i biotecnologia Millora del medi ambient: - Eliminació de metalls pesants - Obtenció d'energia no contaminant - Tractament de residus urbans i industrials (...) Millora de la salut: - Prevenció de malalties hereditàries - Teràpia gènica - Producció de vacunes (...) Biotecnologia dels aliments: - Producció d'aliments com el pa, el formatge… - Síntesi de vitamines - Síntesi d'additius alimentaris 52 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 BIOTECNOLOGIA Enginyeria genètica Branca modenra de la biotecnologia que estudia la manipulació i transferència de l'ADN d'un organisme a un altre.

TÈCNIQUES PER TALLAR I UNIR ADN: ENZIMS DE RESTRICCIÓ Endonucleases de restricció; enzims aïllats de bacteris que tallen ADN específicament per una seqüència concreta. Presents en procariotes defensa contra ADN extrany Característiques: - tallen ADN igual forma - seqüències polindròmiques - extrems cohesius Un cop obtinguts, els fragments de trstricció es poden separar per electroforesi en gel d'agarosa. TÈCNIQUES PER LOCALITZAR SEQÜÈNCIES D'ARN I HIBRIDACIÓ Es construeixen molècules d'ADN o ARN amb una seqüència de bases complementàries de la seqüència del gen que volen localitzar. Es marquen de manera fluorescent o radioactiva. Aquestes molècules s'utilitzen com a sondes.

SÍNTESI DE MOLÈCULES D'ADN RECOMBINANT Es tracten els ADN dels dos organismes amb la mateixa endonucleasa de restrcció. - s'obtenen fragments d'ADN amb extrems cohesius que es poden associar entre sí. - els fragments d'ADN s'uneixen per mitjà de l'enzim ADN ligasa. Plasmidis: contenen gens resistència antibiòtica. PRODUCCIÓ DE CÒPIES D'ADN Clonatge d'ADN: - inserir el gen en un vector de clonatge per poder introduir-lo a la cèl·lula hoste. vector clonatge: molècules transportadores que transfereixen i repliquen fragments d'ADN que porten inserits. proteïna recombinant: proteïna obtinguda Reacció en cadena de l'ADN polimerasa (PCR) - obtenir milions de còpies d'ADN.

53 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - polimerasa replica molec monocatenàries d'ADN a les que s'han unit encebadors. Termocicladors: desnaturalització hibridació elongació LLIBRERIA DE GENS CLONATS - Conjunt de tots els fragments d'ADN clonats a partir d'un genoma d'una cèl·lula o teixit. Conté…

Índex

Disseny Experimental i la Biologia com a Ciència

Flashcards

Preguntes tipus test

Biomolècules: Glúcids, Lípids i Proteïnes

Flashcards

Preguntes tipus test

Àcids Nucleics

Flashcards

Preguntes tipus test

Biocatalitzadors i Enzims

Flashcards

Preguntes tipus test

Vitamines i Hormones

Flashcards

Preguntes tipus test

Metabolisme: Catabolisme i Anabolisme dels Glúcids

Flashcards

Preguntes tipus test

Catabolisme i Anabolisme dels Lípids

Flashcards

Preguntes tipus test

Catabolisme i Anabolisme dels Aminoàcids

Flashcards

Preguntes tipus test

Esquema-Resum de les Vies Metabòliques

Flashcards

Preguntes tipus test

Fotosíntesi

Flashcards

Preguntes tipus test

Models de fixació del CO2 i Quimiosíntesi

Flashcards

Preguntes tipus test

Genètica Mendeliana

Flashcards

Preguntes tipus test

Arbres genealògics i Herència lligada al sexe

Flashcards

Preguntes tipus test

Evolució

Flashcards

Preguntes tipus test

Mecanismes d'especiació i Evolució i biodiversitat

Flashcards

Preguntes tipus test

Microbiologia

Flashcards

Preguntes tipus test

Microorganismes i biotecnologia

Flashcards

Preguntes tipus test

Biotecnologia

Flashcards

Preguntes tipus test

Immunologia

Flashcards

Preguntes tipus test

Alteracions del Sistema Immunitari

Flashcards

Preguntes tipus test

Ecologia

Flashcards

Preguntes tipus test

Dinàmica dels Ecosistemes

Flashcards

Preguntes tipus test

Text del document

Més apunts de Biologia