1. L'anabolisme
Flashcards
- Defineix anabolisme.
- Fase del metabolisme on es sintetitzen molècules complexes a partir de molècules senzilles.
- Defineix anabolisme autòtrof.
- Pas de molècules inorgàniques ($\text{H}_2\text{O}$, $\text{CO}_2$) a molècules orgàniques senzilles (com glucosa o aminoàcids).
- Defineix anabolisme heteròtrof.
- Pas de molècules orgàniques senzilles a molècules orgàniques complexes (macromolècules com midó o triglicèrids).
- Quina font d'energia empra la fotosíntesi?
- Energia de la llum.
Preguntes tipus test
- Quin procés representa una reacció pròpia de l'anabolisme autòtrof?
- a) La formació de glucosa a partir de $\text{CO}_2$ i $\text{H}_2\text{O}$
- b) La síntesi de midó o triglicèrids a partir de glucosa
- c) L'oxidació de glucosa per obtenir compostos inorgànics
- d) La degradació d'àcids grassos per alliberar energia
Resposta: a) La formació de glucosa a partir de $\text{CO}_2$ i $\text{H}_2\text{O}$. L'anabolisme autòtrof consisteix en el pas de precursors inorgànics com $\text{CO}_2$ i $\text{H}_2\text{O}$ a compostos orgànics senzills com la glucosa.
- En què es diferencien la fotosíntesi i la quimiosíntesi com a vies anabòliques autòtrofes?
- a) En la procedència de l'energia utilitzada per a la síntesi orgànica
- b) En la capacitat exclusiva dels bacteris per realitzar qualsevol d'elles
- c) En la naturalesa inorgànica dels precursors inicials que incorporen
- d) En el tipus final de macromolècules complexes que sintetitzen
Resposta: a) En la procedència de l'energia utilitzada per a la síntesi orgànica. La classificació de l'anabolisme autòtrof es basa en la font d'energia: la fotosíntesi empra energia lumínica i la quimiosíntesi aprofita l'energia d'oxidació de compostos inorgànics.
2. La fotosíntesi
2.4. La fotosíntesi dels compostos de carboni: fase lluminosa i fase fosca
2.7. Fotorespiració, tipus de plantes (C3, C4, CAM) i factors limitants
3. La quimiosíntesi
4. Els organismes fixadors de nitrogen
I 1 flashcards i 0 preguntes més al document.
Text del document
Tema 3. L’ANABOLISME AUTÒTROF BIOLOGIA - 2n Batxillerat Núria Farré Reñé ÍNDEX 1. 2. 3. 4. L’ANABOLISME LA FOTOSÍNTESI LA QUIMIOSÍNTESI ELS ORGANISMES FIXADORS DE NITROGEN 1. L’ANABOLISME Anabolisme: Fase del metabolisme on es sintetitzen molècules complexes a partir de molècules senzilles. 1. ANABOLISME AUTÒTROF → Pas de molècules inorgàniques (H2O, CO2, …) a orgàniques senzilles (glucosa, aà..). Classificació segons la font d’E: a. Fotosíntesi: E de la llum. (plantes, algues, cianobacteris i bacteris fotosintètics) b. Quimiosíntesi: E despresa en reaccions d’oxidació de compostos inorgànics. (alguns bacteris) 2.
ANABOLISME HETERÒTROF → pas de molècules orgàniques senzilles a molècules orgàniques complexes (midó, triglicèrids…). *Tots els organismes, autòtrofs i heteròtrofs, per sintetitzar macromolècules. 2. LA FOTOSÍNTESI És la conversió d’energia lluminosa a energia química (ATP), posteriorment emmagatzemada i utilitzada en la síntesi de molècules orgàniques. Són necessaris pigments fotosintètics. - Capten energia lluminosa Activen electrons i els transfereixen a altres àtoms → reacció química. Tipus de fotosíntesi: 1. Fotosíntesi oxigènica (plantes, algues i cianobacteris) → descompon molècules d’H2O i allibera O2 per tal de recuperar els electrons perduts pels pigments fotosintètics.
H2O → 2H+ + 2e- + ½ O2 2. Fotosíntesi anoxigènica (bacteris porpres i verds del sofre) → descomponen molècules sense alliberar oxigen. És pròpia dels bacteris porpres i verds del sofre que viuen en aigües sulfuroses. És la forma més senzilla i primitiva de fotosíntesi. H2S → 2H+ + 2e- + S 2.1. Estructures fotosintetitzadores En plantes i algues la fotosíntesi es duu a terme als cloroplasts. En un cloroplast, distingim: - Membrana externa Membrana interna Estroma: medi intern amb tilacoides → contenen molècules de clorofil·la i pigments fotosintètics (fotosistemes). *Els cianobacteris no tenen cloroplasts, però tenen tilacoides al citoplasma.
Els bacteris que fan la fotosíntesi anoxigènica no tenen ni cloroplasts, ni tilacoides, sinó uns orgànuls anomenats clorosomes (bacterioclorofil·la). 2.2. Els pigments fotosintètics i l’absorció de la llum La fotosíntesi es possible gràcies als pigments fotosintètics són lípids units a proteïnes de les membranes dels tilacoides. Plantes: clorofil·les i carotens Cianobacteris i algues: clorofil·les, carotens i ficocianina Bacteris fotosintètics: bacterioclorofil·la 2.2. Els pigments fotosintètics i l’absorció de la llum Com és possible captar la llum? • La llum és una forma de radiació electromagnètica produïda pel Sol. • La llum està formada per fotons, que transporten E.
• La llum visible presenta una barreja de diferents longituds d’ona. El rang de longituds d’ona visibles es de 400-700 nm. Quan un pigment absorbeix un foto, l'energia provoca que un dels seus electrons passi a un nivell energètic superior 🡪 pigment excitat (inestable) L’electró tendeix a tornar a un nivell energètic inferior 🡪 relaxació Amb l’E de la llum hi ha electrons lliures que es mouen i fan variar els enllaços (estat de ressonància). *La llum s’aprofita per iniciar reaccions químiques. 2.2.
Els pigments fotosintètics i l’absorció de la llum Aprofitament de la llum per iniciar reaccions químiques Els pigments tenen enllaços covalents senzills alternats amb dobles → electrons lliures amb moviment. Quan impacten els fotons augmenten el seu estat energètic. Amb poca energia els electrons poden ascendir a nivells superiors dels seus orbitals (redistribució dels electrons en les seves orbites) 🡪 EXCITACIÓ Després descendeixen a l’orbital inicial (RELAXACIÓ) i alliberen part de l’energia que havia adquirit i es transmet a una molècula contigua. Com que hi ha diversos pigments l’excitació passa d’una molècula a una altra en el complex antena. (és la transmissió d’energia). 2.3.
Els fotosistemes Un fotosistema: 1. Complex captador de llum (antena) Pigments que capten E llum i la transmeten (E d’excitació) fins al pigment fotosintètic del centre de reacció. 1. Centre de reacció Pigment diana ( rep l’E captada dels pigments antena). → Transfereix l’E al primer acceptor d’e- → Passa E a molècula externa. *Conversió E llum a E química. 2.3. Els fotosistemes Tipus de fotosistemes: Fotosistema I (PSI) (P700) - Capta longitud d’ona ⋜ 700nm No pot trencar la molècula d’H2O. Els electrons perduts pel pigment diana els rep d’un donador d’electrons (plastoquinona).
Fotosistema II (PSII) (P680) - Capta longitud d’ona ⋜ 680nm Pot trencar la molècula d’H2O per reposar electrons que a perdut el pigment diana. 2.4. La fotosíntesi dels compostos de carboni Per fabricar una molècula de glucosa, els fotoautòtrofs necessiten: 6 CO2 + 12 H2O + Energia lluminosa → C6H12O6 + 6 O2 + 6 H2O La fotosìntesi és un procés complex que presenta dues fases: • FASE LLUMINOSA • FASE FOSCA FASE LLUMINOSA (CÍCLICA i ACÍCLICA) Capta E lluminosa i allibera O2 per fotòlisi de l’aigua. Genera NADPH i ATP. Als tilacoides dels cloroplasts. 2.4. La fotosíntesi dels compostos de carboni FASE FOSCA (CICLE DE CALVIN) Sintetitza matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.
Consumeix NADPH i ATP produïts en la fase lluminosa. A l’estroma dels cloroplasts. El nom de fase fosca fa referència que no necessita llum, tot i això, es duu a terme durant el dia, ja que necessita les substàncies que es produeixen en la fase lluminosa. 2.4.1a. La fotosíntesi dels compostos de carboni: FASE LLUMINOSA ACÍCLICA Gràcies a la llum captada pels pigments fotosintètics, 3 processos: (membrana tilacoides) 1. Fotòlisi de l’aigua El procés comença amb l’arribada de fotons al Fotosistema II. Això provoca l’excitació del pigment diana, la clorofil·la P680. Els electrons passen al primer acceptor d'electrons i quan surten dels fotosistema passen a la plastoquinona PQ.
Per reposar aquests electrons, es produeix la hidròlisi de molècules d’aigua, la qual cosa s’anomena fotòlisi de l’aigua. H2O → 2H+ + 2e- + ½ O2 2.4.1a. La fotosíntesi dels compostos de carboni: FASE LLUMINOSA ACÍCLICA 2. Fotofosforilació de l’ADP La plastoquinona PQ, quan rep els electrons, s’activa i capta dos H+ l’estroma. Transfereix els e- al complex b-f, introdueix els 2H+ a l’interior del tilacoide. Aquests, juntament amb els protons procedents de la fotòlisi, creen una diferència de potencial electroquímic a tos dos costats de la membrana. Això provoca la sortida de protons per mitja dels enzims ATP sintetases, és sintetitza ATP i s’acumula a l’ estroma. 🡪 fotofosforilació del ADP.
ADP + Pi → ATP + H2O 2.4.1a. La fotosíntesi dels compostos de carboni: FASE LLUMINOSA ACÍCLICA 3. Fotoreducció del NADP+ Quan incideixen dos fotons al fotosistema I, la clorofil·la P700 perd dos electrons, que passen al primer acceptor d’electrons i posteriorment a la ferredoxina (Fd). Els electrons perduts per la clorofil·la P700 són reposats per la plastocianina (PC), que els rep del complex citocrom b-f esmentat abans. La ferredoxina passa els e- a l’enzim NADP-reductasa, que s’activa, capta dos protons de l’estroma i , juntament amb els dos electrons els transfereix al NADP+ que es redueix a NADPH+H+ 🡪 Fotorreducció del NADP NADP+ + 2H+ + 2e- → NADPH + H+ 2.4.1a.
La fotosíntesi dels compostos de carboni: FASE LLUMINOSA ACÍCLICA 2.4.1a. La fotosíntesi dels compostos de carboni: FASE LLUMINOSA ACÍCLICA Balanç de la FASE LLUMINOSA ACÍCLICA • Intervenen 4 hidrògens a la fase lluminosa ACÍCLICA (2 H+ entren per a fotòlisi de l’aigua i dos per la plastoquinona). • Per cada 3 H+ es produeixen 1 ATP per la ATPasa. • Per tant, per cada 2 H+ que venen d’una molècula d’aigua es produeix 1,33 ATP. • Per cada molècula d’aigua es forma un NADPH. 2.4.1b. La fotosíntesi dels compostos de carboni: FASE LLUMINOSA CÍCLICA Només intervé PSI. Flux d’e- que dóna lloc a síntesi d’ATP. - Fotons sobre PSI. P700 allibera e- que arriben a PQ.
PQ capta 2 H+ i passen a l’interior. (dif. potencial) ATP-sintetases capten H+ i sintetitzen ATP. Sense el PS II: - No hi ha hidròlisi d’aigua. - No es desprèn oxigen ni es forma NADPH - Es bombegen 2 protons per cada 2 fotons. - La finalitat és solucionar el dèficit cíclic d’ATP de la fase acíclica. - A la fase acíclica es generen 1,3 ATP i es necessiten 1,5 ATP al cicle de Calvin. 2.4.2. La fotosíntesi dels compostos de carboni: FASE FOSCA (Cicle de Calvin) Es desenvolupa a l’estroma. Les reacciones químiques que tenen lloc en aquesta fase no necessiten llum. Utilitza ATP i NADPH de la fase lluminosa per sintetitzar matèria orgànica a partir d’inorgànica. 1.
Fixació del CO2 CO2 es fixa a la RuBP mitjançant enzim RuBisCo. 2. Reducció del CO2 fixat Es redueix el CO2 fixat a gliceraldehid-3-fosfat, consumint ATP i NADPH (de la fase lluminosa). Aquest pot seguir 3 vies: - Regeneració de la RuBP Síntesi de midó, àcids grassos i aminoàcids. Síntesi de glucosa i fructosa. 2.4.2.
La fotosíntesi dels compostos de carboni: Balanç 6 CO2 + 12 H2O + Energia lluminosa (48 fotons) → C6H12O6 + 6 O2 + 6 H2O Es necessiten 6 molècules de CO2 per a sintetitzar una glucosa: → En la fase fosca: Per cada CO2 incorporat es necessiten: 1 H2O + 2 NADPH + 3 ATP, per tant, per sintetitzar una molècula de glucosa, ha de passar 6 vegades pel cicle de Calvin, llavors necessitem: 6 CO2 + 12 H2O + 12 NADPH + 18 ATP → (l’anterior (1 volta) per 6) En la fase lluminosa: si en la fase fosca necessito 12 molècules d’H2O hem de multiplicar tot per 12 a la fase lluminosa Entren 12 H2O + Energia lluminosa (48 fotons) I es produeixen 12 NADPH + 12 H+ + 18 ATP 2.5.
La fotosíntesi dels compostos orgànics nitrogenats Fotosíntesi a partir de ions nitrat dissolts al sòl. (gràcies a ATP de la fase lluminosa) (Bacteris i cianobacteris fixen i utilitzen N2 atmosfèric). 2.6. La fotosíntesi dels compostos orgànics amb sofre (gràcies a NADPH i ATP de la fase lluminosa) 2.7. La fotorespiració 2.7. La fotorespiració PLANTA C3: Planta “normal” que no té adaptacions fotosintètiques per reduir la fotorespiració. El 1r pas del Cicle de Calvin: fixació del CO2 mitjançant la Rubisco → 3-PGA. 85% de les espècies de plantes del planeta són C3. 2.7. Plantes C4: La ruta de Hatch-Slack 2.7.
Plantes C4: La ruta de Hatch-Slack PLANTA C4: Planta amb dos tipus diferents de cloroplasts, fet que fa que les reaccions dependents de la llum i el cicle de Calvin es trobin separades físicament: - Reaccions dependents de la llum es produeixen a les cèl·lules del mesòfil. - CO2 atm. es fixa a les cèl·lules del mesòfil - formació àcid orgànic simple de 4C (oxalacetat) - Oxalacetat passa a malat - Cicle de Calvin es dóna en cèl·lules internes especials al voltant dels vasos sanguinis de la fulla. - malat pot transportar-se a les cèl·lules internes. - el malat es descompon donant CO2 que anirà al Cicle de Calvin. 2.7.
Plantes CAM (metabolisme de les crassulàcies) PLANTA CAM: Planta adaptada a ambients secs, com les cactàcies i les pinyes, que utilitzen el metabolisme CAM per reduir al mínim la fotorespiració. Enlloc de separar les reaccions dependents de la llum i l’ús de CO2 en el cicle de Calvin en l’espai, les plantes CAM separen els 2 processos en el temps. Nit → s’obren els estomes i CO2 es difon → CO2 es fixa en oxalacetat (PEP carbox.) → malat → àcid orgànic. *Àcid orgànic emmagatzemat dins vacúols fins dia següent. Dia → no obren els estomes, però poden fer la fotosíntesi. Àcids orgànics es transporten fora de vacúols i es descomponen per alliberar CO2 → Cicle de Calvin.
([CO2] es manté elevada) Tipus Separació de la fixació inicial de CO2 i cicle de Calvin Estomes oberts Millor adaptats a: C3 No hi ha separació Dia Ambients frescos i humits C4 Entre el mesòfil i les cèl·lules internes Dia Ambients càlids i solejats CAM Entre el dia i la nit Nit Ambients molt càlids i secs 2.7. Factors que influeixen en la fotosíntesi ● La temperatura ● La concentració de O2 ● La concentració de CO2 ● La intensitat lluminosa ● L’escassetat d’aigua 3. LA QUIMIOSÍNTESI Síntesi d’ATP a partir de l’oxidació de substàncies inorgàniques. (quimioautòtrofs) Transformen NH3 i H2S en nitrats i sulfats que absorbeixen les plantes.
Dues fases: Primera fase: Fase oxidativa (equival a la fase lluminosa de la fotosíntesi) Obtenció d’ATP i NADH oxidant substàncies inorgàniques reduïdes. Segona fase: Fase biosintètica (semblant a fase fosca de la fotosíntesi) Utilitzen ATP i NADH de la fase anterior per reduir compostos inorgànics (CO2, NO-3, SO2-4 ) i obtenir compostos orgànics ● ● ● ● Bacteris incolors del sofre: oxiden sofre o compostos de sofre. Bacteris del ferro: oxiden compostos ferrosos a fèrrics. Bacteris del nitrogen: oxiden compostos reduïts de nitrogen. Bacteris de l’hidrogen: hidrogen molecular i produeixen metà 4.
ORGANISMES FIXADORS DE NITROGEN El nitrogen que fa falta als éssers vius pot captar-se de 3 maneres diferents: 1. A partir de nitrats dissolts (organismes autòtrofs) 1. A partir de la matèria orgànica (organismes heteròtrofs) 1. A partir del nitrogen atmosfèric (bacteris i cianobacteris que tenen el complex enzimàtic nitrogenasa)