16.1 Trencament de les proteïnes a aminoàcids lliures
Flashcards
- Què és un zimogen?
- Precursor inactiu d'un enzim proteolític sintetitzat i alliberat per evitar l'autodigestió cel·lular.
- Quins són els tres destins dels aminoàcids lliures?
- 1. Síntesi de proteïnes; 2. Oxidació a $\text{CO}_2$ amb síntesi d'ATP; 3. Gluconeogènesi (síntesi de glucosa).
Preguntes tipus test
- Observa el diagrama . Quin precursor inactiu (zimogen) prové del pàncrees per generar un enzim que talla oligopèptids a l'extrem carboxil?
- a) Quimotripsinogen
- b) Proaminopeptidasa
- c) Pepsinogen
- d) Procarboxipeptidasa
Resposta: d) Procarboxipeptidasa. Tal com s'observa a l'esquema de digestió del tub digestiu, el pàncrees secreta procarboxipeptidasa, que s'activa a carboxipeptidasa per alliberar aminoàcids des de l'extrem carboxil.
- Segons la taula d'activitat enzimàtica , quin d'aquests enzims actua específicament tallant pels residus de Lys i Arg?
- a) Aminopeptidasa
- b) Tripsina
- c) Pepsina
- d) Quimotripsina
Resposta: b) Tripsina. A la taula d'activitat enzimàtica s'indica clarament que la tripsina té com a diana de tall els aminoàcids Lys i Arg.
- Si una cèl·lula es troba en una situació de dejuni perllongat i necessita generar glucosa de nou a partir d'aminoàcids lliures, quin destí metabòlic segueixen?
- a) Fosforilació oxidativa directa
- b) Síntesi de noves proteïnes estructurals
- c) Gluconeogènesi
- d) Fermentació làctica
Resposta: c) Gluconeogènesi. Un dels tres destins dels aminoàcids alliberats és la síntesi de glucosa mitjançant la via de la gluconeogènesi.
16.2 Degradació oxidativa dels aminoàcids
Flashcards
- Defineix aminoàcid glucogènic.
- Aminoàcid que es degrada a àcid pirúvic o compostos del cicle de Krebs, permetent sintetitzar glucosa.
- Defineix aminoàcid cetogènic.
- Aminoàcid que es degrada a acetil-CoA, a partir del qual s'obté energia o àcids grassos.
- Quins són els aminoàcids mixtos?
- Són alhora glucogènics i cetogènics: isoleucina (Ile), fenilalanina (Phe), triptòfan (Trp) i tirosina (Tyr).
Preguntes tipus test
- Quin és el destí metabòlic final dels carbonis en la degradació oxidativa completa dels aminoàcids?
- a) Àcid úric i aigua amb consum net de molècules d'ATP
- b) Àcid pirúvic i àcids grassos sense producció energètica
- c) $\text{CO}_2$ i $\text{H}_2\text{O}$ amb alliberament d'energia en forma d'ATP
- d) Urea i cossos cetònics exclusivament a la matriu citosòlica
Resposta: c) $\text{CO}_2$ i $\text{H}_2\text{O}$ amb alliberament d'energia en forma d'ATP. La ruta catabòlica oxidativa degrada els esquelets carbonats fins a obtenir $\text{CO}_2$ i $\text{H}_2\text{O}$, alliberant energia emmagatzemada en forma d'ATP.
- Observa l'esquema de les rutes catabòliques . A quin intermediari del cicle de Krebs s'incorporen directament l'aspartat i l'asparagina?
- a) $\alpha$-Oxoglutarat
- b) Fumarat
- c) Succinil-CoA
- d) Oxalacetat
Resposta: d) Oxalacetat. Segons l'esquema metabòlic , l'aspartat i l'asparagina convergeixen directament en oxalacetat.
- Si una cèl·lula degrada exclusivament aminoàcids cetogènics purs cap a acetil-CoA, quin destí metabòlic poden tenir aquests productes?
- a) Obtenció d'energia o síntesi d'àcids grassos
- b) Emmagatzematge directe en forma de glicogen hepàtic
- c) Conversió immediata a piruvat per revertir la glicòlisi
- d) Producció directa de glucosa per via de la gluconeogènesi
Resposta: a) Obtenció d'energia o síntesi d'àcids grassos. A partir de l'acetil-CoA provinent dels aminoàcids cetogènics es pot obtenir energia o sintetitzar àcids grassos, però no glucosa directa.
16.3 Desaminació i Transaminació
Lectura: Hemoglobina, bilirubina i icterícia
16.4 Exemple d’una ruta de degradació d’un aminoàcid: Fenilalanina
Text del document
UNITAT 16 CATABOLISME DE LES PROTEÏNES 16.0 Esquema general del metabolisme. 16.1 Trencament de les proteïnes a aminoàcids lliures (trinxar proteïnes). 16.2 Degradació oxidativa dels aminoàcids. 16.3 Desaminació – Transaminació 16.4 Exemple d’una ruta de degradació d’un aa : fenilalanina LECTURA: HEMOGLOBINA, BILIRUBINA, ICTERÍCIA 16.0 Esquema general del metabolisme Agafa l’esquema general del metabolisme i assenyala amb color la ruta de degradació de les proteïnes. 16.1 Trencament de les proteïnes a aminoàcids lliures Fig. Trencament de proteïnes a aa. Els enzims proteolítics són sintetitzats i alliberats en forma de zimogen ( pepsinogen, proaminopeptidasa). Fig.
Exemples de l’activitat d’alguns enzims Els aminoàcids una vegada alliberats tenen tres destinacions: 1. Síntesi de noves proteïnes. 2. Oxidació fins a CO2 amb síntesi d’ATP (cicle de Krebs + cadena respiratòria). 3. Síntesi de glucosa (gluconeogènesi). 16.2 Degradació oxidativa dels aa (Ruta Catabòlica) Fins obtenir CO2 i H2O més alliberament d’Energia (acumulada en forma d’ATP). - Els aa que es degraden a àcid pirúvic o compostos del cicle de Krebs s’anomenen GLUCOGÈNICS perquè es pot formar glucosa a partir d’aquests compostos. - Els aa que es degraden a acetilCoA s’anomenen CETOGÈNICS. A partir d’ells es pot obtenir Energia o es poden formar àc. grassos.
- Hi ha aa mixtos que són GLUCOGÈNICS i CETOGÈNICS (Ile, Phe, Trp, Tyr..). 16.3 Desaminació – Transaminació 1r. Pèrdua del grup amino (A). 2n. Tots els aa cedeixen el seu grup amino a una molècula d’àcid α- cetoglutàric = DESAMINACIó 3r. L’àcid α- cetoglutàric es transforma en àcid glutàmic. ( Es transforma aquest àcid (en un aa) el qual fa de reserva dels grups amino per a la síntesi de nous aa. 4t. Aquesta reacció es diu: TRANSAMINACIó. Els enzims que participen són les transaminases. DESAMINACIÓ Fig . DESAMINACIÓ El catabolisme dels aa produeix residus (compostos del nitrogen, com per exem. el NH3, que és molt tòxic).
Això fa que els animals i l’home hagin desenvolupat uns mecanismes d’eliminació (desintoxicació) d’aquests residus. 1r. Tots els aa en la seva via de degradació perden el grup amino. 2n. Tots els aa cedeixen el grup amino a una molècula de: Àcid α- cetoglutàric que es transforma en: Aquest procés s’anomena TRANSAMINACIó (intervenen les transaminases). Àcid Glutàmic 3r. L’àcid glutàmic entra a la matriu mitocondrial on perd el grup amino en forma d’amoníac (NH 3) DESAMINACIó. 4t. Aquest amoníac es pot utilitzar per a : ➔ Sintetitzar nous aa. ➔ Es pot eliminar com a residu. Però el NH3 és molt tòxic no es pot alliberar directament a la sang.
Per això, es transporta en forma de Glutamina o Alanina fins al fetge. Aquí té lloc el processament final del nitrogen. En els organismes AMONIOTÈLICS = excreten NH3 Invert. aquàtics, peixos, larves amfibis La glutamina un cop a les brànquies Es descompon en amoníac + àc. glutàmic Es dissol a l’aigua del medi evitant els efectes tòxics. és recuperat En els organismes UREOTÈLICS= excreten Urea Mamífers, amfibis, tortugues, peixos condrictis. L’àcid glutàmic entra a la matriu mitocondrial s’allibera del grup amino en forma de amoníac. I l’amoníac entra En un cicle que es dóna en part al mitocondri i en part al citoplasma. Com a resultat d’aquest cicle es sintetitza urea.
Que és transportada a la sang arriba als ronyons i és excretada per l’orina (mireu esquema). En els organismes URICOTÈLICS= excreten àc. Úric* Insectes, rèptils, ocells. L’amoníac es transforma en àc. úric. Als excrements dels ocells s’identifica com a uns cristalls blanquinosos. Requereixen poca aigua per a l’excreció. . Animals d’hàbitats àrids. . Animals que necessiten reduir pes. * Funcions secundàries de l’àcid úric ➔La seva acumulació o la dels seus derivats (que són pigments, són els responsables de la coloració i ornamentació de les plomes d’aus, ulls d’insectes, escates de papallones.
Poden produir àcid úric aquelles persones amb: a) Una dieta rica en compostos nitrogenats (proteïnes, àc. nucleics), exem: visceres, marisc, carn. b) Una acceleració en la biosíntesi de nucleòtids purines. ➢ Llavors l’àcid úric s’acumula en forma de cristalls a les articulacions i cartílag i genera. “ La Gota ” ➢ En les plantes l’excés de compostos nitrogenats genera la formació de substàncies com: Nicotina, Cafeïna, Morfina. EXERCICIS a) Què pot provocar una lesió al fetge? b) Per què els animals terrestres no eliminen el nitrogen en forma d’amoníac? c) Identifica les següents molècules: c.1 c.2 c.
3 c.4 NH3 NH2 — C— NH2 II O d) Lectura : Hemoglobina, bilirubina i icterícia Els aminoàcids no són l’únic resultat de la descomposició de les proteïnes. Tal com hem estudiat, algunes proteïnes duen una part no aminoàcida, anomenada grup prostètic, que actua com a coenzim o com a transportador d’electrons i àtoms. Un dels principals grups prostètics és l’anomenat grup hem. El podem trobar en l’hemoglobina i a la mioglobina, on fa les funcions de transportador de molècules d’oxigen i diòxid de carboni. Altres grups d’estructura semblant, anomenats en conjunt anells porfirínics, fan la feina a les diferent clorofil·les.
Els grups hem, diferent com són dels aminoàcids, segueixen rutes de degradació també diferents. Aquest procés s’inicia quan l’eritròcit es trenca, perquè es vell (120 dies de vida), o per alguna malaltia. Tot seguit és fagocitat pels macròfags, que descomponen els grups hem en dues etapes: • Separació del ferro, que és abocat a la sang. • Trencament de l’anell gran i formació d’una cadena amb quatre anells, la bilirubina. La bilirubina és un pigment de color groc vermellós. El fetge la recull i, formant part del fel o bilis, l’aboca al sistema digestiu. Quan hi ha massa destrucció de glòbuls vermells o quan el fetge no funciona bé, els nivells de bilirubina a la sang augmenten.
Aquest fet es fa patent pel to groguenc que pren la pell i, més encara, el blanc dels ulls. Aquest fenomen s’anomena icterícia i acostuma a ser símptoma d’un mal funcionament del fetge (Hepatitis) o d’una excessiva destrucció d’eritròcits que sobrecarrega de feina el fetge. 16.4 Exemple d’una ruta de degradació d’un aminoàcid : Fenilalanina (Phe) Hi ha 20 rutes de degradació d’aminoàcids (tantes com aminoàcids). Al llarg de cada ruta es generen molècules precursores, d’altres, de gran importància. A continuació tenim l’esquema de degradació de la fenilalanina. Analitzem què passa quan els enzims que participen en la degradació d’un aa es troben “ defectuosos”.
E1 E2 L’absència de l’enzim E1 fa que la Fenilalanina no es pugui convertir en Tirosina. Això origina una acumulació d’àcid fenilpirúvic, a la sang, que origina la Fenilcetonúria. L’absència de l’enzim E2 fa que la Tirosina no es pugui convertir en Melanina. Això origina l’albinisme. En la ruta de descomposició del triptòfan s’obté Serotonina que és un neurotransmissor. A partir de la major part dels productes de descomposició dels aa es pot generar glucosa (gluconeogènesi).