1. Fotosíntesi: fase lluminosa i fase fosca
Flashcards
- Fase lluminosa: on es duu a terme i què produeix
- Es duu a terme a les membranes dels tilacoides. Produeix $\text{NADPH}$ i $\text{ATP}$ i allibera $\text{O}_2$ per fotòlisi de l'aigua.
- Fase fosca: on es duu a terme i què consumeix
- Es duu a terme a l'estroma dels cloroplasts. Consumeix $\text{NADPH}$ i $\text{ATP}$ de la fase lluminosa i fixa el $\text{CO}_2$.
- Equació global de la fotosíntesi de una molècula de glucosa
- $6\,\text{CO}_2 + 12\,\text{H}_2\text{O} + \text{energia lluminosa} \rightarrow \text{C}_6\text{H}_{12}\text{O}_6 + 6\,\text{O}_2 + 6\,\text{H}_2\text{O}$
- Pigments fotosintètics de les plantes
- Clorofil·la i carotenoides.
Preguntes tipus test
- Quina fase de la fotosíntesi allibera $\text{O}_2$ com a conseqüència de la fotòlisi de l'aigua?
- a) La fase lluminosa
- b) La fixació del $\text{CO}_2$ per la RUBISCO
- c) La reducció del $\text{CO}_2$ fixat
- d) La fase fosca o cicle de Calvin
Resposta: a) La fase lluminosa. La fase lluminosa absorbeix l'energia de la llum i, en la fotòlisi de l'aigua, allibera $\text{O}_2$.
- Un alumne afirma que la fase fosca necessita llum directa perquè depèn de l'energia lluminosa. Quina correcció és la adequada?
- a) La fase fosca no necessita llum; utilitza el $\text{NADPH}$ i l'$\text{ATP}$ produïts a la fase lluminosa
- b) La fase fosca produeix $\text{NADPH}$ i $\text{ATP}$ a partir de la llum
- c) La fase fosca necessita llum només durant la nit
- d) La fase fosca necessita llum perquè fixa l'$\text{O}_2$ a l'estroma
Resposta: a) La fase fosca no necessita llum; utilitza el $\text{NADPH}$ i l'$\text{ATP}$ produïts a la fase lluminosa. La fase fosca no necessita llum. Consumeix el $\text{NADPH}$ i l'$\text{ATP}$ que es generen a la fase lluminosa per sintetitzar matèria orgànica.
- Quan un electró de la clorofil·la absorbeix un fotó i ascendeix a un nivell superior, en quin estat es troba?
- a) Estat fonamental
- b) Estat de relaxació
- c) Estat de ressonància
- d) Estat d'excitació
Resposta: d) Estat d'excitació. En l'estat d'excitació, l'electró rep l'energia lluminosa del fotó i ascendeix al següent nivell de la clorofil·la i del fotosistema.
2. Factors que influeixen en la fotosíntesi i importància biològica
3. Quimiosíntesi i organismes fixadors de nitrogen
4. Anabolisme heteròtrof dels glúcids
5. Anabolisme heteròtrof dels lípids, aminoàcids i nucleòtids
I 15 flashcards i 7 preguntes més al document.
Text del document
U.3. ANABOLISME AUTÒTROF I HETERÒTROF Taronja 1. L’ANABOLISME És la via constructiva del metabolisme, és a dir, sintetitza molècules complexes a partir de molècules senzilles. 2 tipus d’anabolisme. ★ Anabolisme autòtrof: Pas de molècules inorgàniques a molècules orgàniques senzilles (glucosa, glicerina i aminoàcids). Utilitzant com a font de carboni el CO2. ○ Anabolisme fotosintètic: s’utilitza energia lluminosa. ○ Anabolisme quimiosintetic: L’energia s’obté per reaccions d’oxidació de compostos inorgànics. ○ Serà quimio o foto, depèn de com obtingui l’energia. ★ Anabolisme heteròtrof: Pas de molècules orgàniques senzilles a molècules orgàniques complexes (midó, greixos o proteïnes).
utilitza com a font de carboni biomolècules orgàniques. L’anabolisme autòtrof és exclusiu dels éssers autòtrofs. Només per als que poden fixar O2 L’anabolisme heteròtrof és comú en tots els organismes (ex. nosaltres), tant autòtrofs com heteròtrofs, i es fa de manera semblant. La funció es crear i sintetitzar macromolècules amb funció estructural o energètica. * Els cianobacteris són un grup de procariotes fotosintètics amb despreniment d’oxigen, com les plantes.
2. LA FOTOSÍNTESI La fotosíntesi és el procés mitjançant el qual determinades cèl·lules capten energia de la llum solar i la utilitzen per sintetitzar matèria orgànica a partir de la inorgànica (del CO2 que capten) A. FASES DE LA FOTOSÍNTESI (Cianobacteris: No clorop. (al citoplasma tilac) Bacteris foto: Clorosomes) La fotosíntesi presenta dues fases: ★ Fase lluminosa (fotoquímica): Té lloc la captació d’energia lluminosa. Aquesta fase es pot presentar en dues modalitats: ○ Transport acíclic d’electrons ○ Transport cíclic d’electrons. ★ Fase fosca (biosintètica): Es la fase en la qual es sintetitza matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.
Aquesta fase també rep el nom de Cicle de Calvin. ★ B. CONCEPTES BÀSICS ★ És la conversió d’energia lluminosa en energia química. ★ Es duu a terme gràcies als pigments fotosintètics. Capten energia lluminosa i l’utilitzen per activar electrons fins a transferir-los a altres àtoms (iniciant reacció química)(produeix energia i poder reductor). ○ Descomponen H2O → 2H + 2e + O2 (fotosíntesi oxigènica): Pròpia de plantes, algues i cianobacteris. ○ H2S → 2H + 2e + S (fotosíntesi anoxigènica): Pròpia de bacteris porpres i verds del sofre. Es queden dos protons i dos electrons i alliberen sofre o nitrogen.
C. ESTRUCTURES FOTOSINTETITZADORES La fotosíntesi es duu a terme als cloroplasts (disposen de membrana externa i interna, amb el medi intern que es diu estroma). ★ Tilacoides: sàculs que es troben a l’estroma. Dintre d’aquests sàculs on hi ha clorofil·la i pigments fotosintètics, anomenat fotosistema, es la base de la fotosíntesi i poder dur a terme el poder reductor i ATP. ★ Tilacoides de grana (apilats) i tilacoides d’estroma (làmines paral·leles) FASE LLUMINOSA - https://www.youtube.com/watch?v=ygLaARai5CE Dues parts a la fase lluminosa: 1. Aciclica 2.Cíclica PIGMENTS FOTOSINTÈTICS I ABS. DE LLUM ★ Són lípids units a proteïnes a les membranes dels tilacoides.
○ En plantes: clorofil·la i carotenoides ○ Cianobact: Ficocianina i ficoeritrina ○ Bacteris fotosint.: bacterioclorofil·la. La principal funció de la clorofila es exitar els electrons (d’estat fonamental a excitat) ○ Clorofil·la A: Absorbeix llum d’ona de 683 nm ○ Clorofila B: Absorbeix llum d’ona 660 nm. ○ Carotenoides: Isoprenoides que absorbeixen ones de 440 nm. 1. Estat de ressonància: Els electrons es troben lliures i poden moure’s per tot l’anell i variar enllaços. Aquests electrons necessiten molt poca energia per ascendir a nivells superiors. 2. Estat d’excitació: L’electró rep energia llumínica (fotó), i ascendeix al següent nivell de la clorofila i el fotosistema.
3. Estat de relaxació: Quan allibera aquesta energia, el e- descendeix un altre cop al punt inicial. * Aquest procés és el que inicia les diferents reaccions químiques que passen a la fotosíntesi. ELS FOTOSISTEMES Un fotosistema està constituit per proteines intermemtraba amb dos subunitats: Complex Captador de llum: Conté els pigments (clorofil·la a i b i carotenoides) que capten l’energia lluminosa i la transmeten. Això s’anomena energia d’excitació, i es cedeix al centre de reacció. Centre de reacció: Conte el pigment diana (clorofil·la a) que rep l’energia captada i l’envia al primer acceptor d’electrons (que és capaç de passar els e- a fora del centre de reacció.
TROBEM UN CONJUNT DE DOS FOTOSISTEMES: PS II: (s’inicia amb aquest) El pigment diana capta una llum menor o igual a 680nm. Per això rep el nom de clorofila P680. Aquest SI és capaç de trencar l’aigua per obtenir electrons, que van a la base del fotosistema 2 que excita electrons que pugen. PS I: El pigment diana capta llum de longitud 700nm, i rep el nom de clorofil·la P700. Aquest és INCAPAÇ de trencar l’aigua per obtenir e-. * Plastoquinona, citocrom b-f i plastocianina són acceptors d’electrons que es dediquen a transportar els electrons de fotosistema II (PSII) al fotosistema I (PSI) CÍCLICA Fotòlisi de l’aigua: Arribada de fotons al PSII. S’excita el pigment diana (clorofil·la P680).
Els electrons passen a la Plastioquinona (PQ). En aquest punt, per reposar els e-, es produeix la hidròlisi de l’aigua. A l’interior del tilacoide s’acumulen protons (H+). Fosforilació del ADP (creació ATP): La plastoquinona (PQ) al rebre 2é fa capta DOS protons (H+) a l’interior de l’estroma. Aquests electrons es passen al complex b-f, entrant aquests dos protons a l’interior. Aquests protons, els de la hidròlisi i els entrats, generen un gradient diferencial que causen la sortida dels H+ per l’enzim ATP-sintetasa, generant una fosforilació de ADP → ATP: Fotoreducció del NADP+: Quan els fotons arriben al PSI, la P700 perd DOS electrons, passant a la Ferrodoxina (Fd).
La plastocianina (PC) reposa aquests electrons rebent-los del citocrom b-f, La ferrodoxina (Fd) passa els é a la NADP-reductasa, que capta dos protons més i genera el NADPH+H. Aquest poder reductor s’usarà al cicle de Calvin. BALAÇ GENERAL DE LA FASE: ACÍCLICA En aquesta fase, només intervé el PSI, És un cicle on NOMÉS es genera ATP, no hi ha la creació de NADPH+H La finalitat d’aquesta fase es suplir el dèficit de producció d’ATP que hi ha a la fase acíclica: Per cada NADPH+H creat a la fase acíclica, es crea 1.3 ATP. Per cada NADPH+H consumit (calvin) es consumeixen 1,5 ATP.
- Els electrons van viatjant de la plastoquinona (PQ) al citocrom b-f, a la plasstocianina (PC), Fotosistema I, i d’allà a la ferrodoxina (Fd), que posteriorment retorna els é al complex b-f, i finalment a la PQ. - Tot això es fa perquè la PQ pugui introduir protons (H+) a l’interior i generar un gradient per creat ATP. FASE FOSCA - CICLE DE CALVIN - https://www.youtube.com/watch?v=uw69ISGQsGE Es consumeix el ATP i el NADPH que s’ha obtingut a la fase lluminosa per sintetizar MO a partir de substàncies inorgàniques. Es duu a terme dins de l’estroma.
1. Fixació del CO2: El CO2 entra per l’estroma i s’uneix a la ribulosa 1-5 difosfat, gràcies a la RUBISCO, donant lloc a un compost de 6 carbonis que generen DOS àcid 3-fosfoglicèrid. 2. Reducció del CO2 fixat: Per consum d’ATP i NADPH+H, l’acid-3-fosfoglicerid es redueix en gliceraldehid-3-fosfat, que pot serguir 3 vies: a) Regeneració de ribulosa -1,5-difosfat, si deixo de tenir ribulosa el cicle es trenca b) Síntesi de midó, àcids grassos i aminoàcids c) Síntesi de glucosa i fructosa. Similar a la glucòlisi però a la inversa. Cada volta de Calvin no crea una glucosa.
BALANÇ TOTAL DE LA FOTOSÍNTESI → LA FOTOSÍTESI DELS COMPOSTOS ORGÀNICS NITROGENATS LA FOTOSÍNNNTESI DELS COMPOSTOS ORGÀNICS AMB SOFRE FOTORESPIRACIÓ La fotorespiració (oxigen amb fotó) és un procés que te lloc en ambient càlid i sec, basant-se en el tancament dels estromes (petits forats a les fulles per intercanviar gasos) per evitar la pèrdua d’aigua, i així no s'intercanvia i CO2 i O2 . La Rubisco pot captar CO2 o O2 , i comença a captar el O2 que destrueix la ribulosa 1-5 difosfat que es necessita per captar el CO2 . D’aquesta manera, es redueix un 50% la capacitat fotosintètica de la planta. Si la planta no pot captar CO2 la plata no fa la fotosíntesi i mor.
RUTA DE HATCH-SLACK Ruta alternativa en que la rubisco (agafa cos i fixa cos al cicle de calvin) ho fa la PEP, proteïna fixadora de CO2. És realitzada per les plantes C4, les tropicals. Disposen de dos cloroplasts diferents, uns a cèl·lules internes o als vasos de les fulles i altres al mesòfil. En aquests del mesòfil, l’acceptor de CO2 no és la rubisco, és el PEP (Acid fosfoenolpirúvic), ja que no es perjudicat per altes concentracions d’O2 i la rubisco si. El CO2 alliberat s’introdueix al cicle de Calvin. RESUM I IMPORTÀNCIA BIOLÒGICA DE LA FOTOSÍNTESI FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA FOTOSÍNTESI La intensitat lluminosa: Cada espècie té una adaptació diferent pel que fa al seu interval.
Com més intensitat lluminosa, més rendiment fins que supera els límits produint-se la fotooxidació. Les plantes C4 presenten molt més rendiment que les plantes C3 sense arribar mai a la saturació llumínica, perquè no utilitzen rubisco. La temperatura: Cada espècie està adaptada a una temperatura concreta (intervals). L’eficàcia del procés augmenta amb la temperatura, fins arribar a una on es desnaturalitzen els enzims. L’aigua s’utilitza per l'obtenció de p+ i e- perquè són trencades pel fotosistema 2. L’escassetat d’aigua: La falta d’aigua redueix el rendiment fotosintètic.
AIxò és degut a que a falta d’aigua els estomes es tanquen per evitar la dessecació de la planta, i per tant, no entra CO2. L’augment de O2 a l’interior genera la fotorespiració. Les plantes C4 en aquestes circumstàncies són més efectives que les C3. 1. CONCENTRACIÓ DE CO2 2. CONCENTRACIÓ DE O2 1. Concentració de CO2: La fotosíntesi va directament relacionada amb la concentració de CO2 a l’aire. S’estabilitza en el moment que tots els enzims estan ocupats. 2. La concentració d’O2: Com més concentració d’oxigen hi ha, menys rendiment fotosintètic a causa de la fotorespiració. 3. LA QUIMIOSÍNTESI Obtenim l'energia de les reaccions químiques.
La quimiosintesis consisteix en la síntesi d’ATP a partir de l’energia que es desprèn en les reaccions d’oxidació de determinades substàncies inorgàniques. Els principals organismes que desenvolupen aquests processos són bacteris. FASES DE LA QUIMIOSÍNTESI Primera fase: reacció d’oxidació de les substàncies inorgàniques constitueixen la fosforilació del ADP en ATP (fosforilació oxidativa). Aquest ATP s’utilitza per provocar transport d’electrons per obtenir NADH. La segona fase. Les vies metabòliques coincideixen amb les de la fase fosca de la fotosíntesi. El carboni s’incorpora a partir del CO2 al cicle de Calvin, i el nitrogen s’hi incorpora per la via dels nitrats.
Algunes poden incorporar nitrogen a partir del N2 atmosfèric. Tipus de bacteris quimiosintètics - Bacteris del sofre - Bacteris del nitrogen 4. ELS ORGANISMES FIXADORS DE NITROGEN Aquests bacteris i cianobacteris són capaços de fixar el nitrogen atmosfèric. Això és gràcies al complex enzimàtic nitrogenasa. La font d’electrons per reduir el nitrogen és el NADH. Aquests electrons es transfereixen a la ferrodoxina, que els transfereix a la nitrogenasa. Els sis electrons necessaris es van cedint de dos en dos, i l’últim, pas necessita un ATP.
ANABOLISME HETERÒTROF 1. ANABOLISME HETERÒTROF DELS GLÚCIDS Es distingeixen dues fases: 1a fase: síntesi de glucosa (gluconeogènesi) 2a fase: síntesi de polímers de glucosa (Glucogenogènesis) GLUCONEOGÈNESI 1a fase: Es la síntesi de glucosa a partir de compostos orgànics no glúcids (aminoacids, acid lactic i glicerol). Importància biològica de la gluconeogènesi En els animals, determinades cèl·lules depenen de la glucosa com a única font d'energia o com a font principal. Les reserves directes de glucosa (dieta o reserves de glicogen del fetge) només són suficients per cobrir les necessitats d'un dia.
La gliconeogènesi permet l'obtenció de glucosa a partir de precursors que no són hidrats de carboni. La gluconeogènesi en animals té lloc majoritàriament al fetge (90%) i al ronyó (10%). La gluconeogènesi a partir de l'àcid pirúvic no és exactament el procés invers de la glicòlisi. Hi ha tres passos en què no coincideix: 1) Conversió d'àcid pirúvic en àcid fosfoenolpirúvic (s’afegeix al àcid piruvic un fosfat) 2) Transformació de fructosa-1,6-difosfat en fructosa-6-fosfat. Al citosol 3) Pas de glucosa-6-fosfat a glucosa. Del Reticle endop. i la glucosa i fosfat surten al citosol.
Glucogenogènesi Es la síntesi del glucogen a partir d’una glucosa, amb la finalitat d’emmagatzemar-la com a reserva d’energia (els polisacarids, en aquest cas el glicogen, son sempre de reserva energética) 2a fase: GLICOGENOGÈNESI o AMILOGÈNESI Síntesi de glicogen a partir de la glucosa-6-fosfat unides → pot procedir de la gluconeogènesi o de glucosa lliure que es fosforila quan entra a la cèl·lula Fetge Doble funció: 1. La glucosa que procedeix de la digestió o de la gliconeogènesi s'acumula al fetge en forma de glicogen. * 2. Quan el nivell de glucosa en sang disminueix per sota d'1 g/L, el glicogen hepàtic s'hidrolitza i allibera glucosa a la sang.
* Controlada per tres hormones 1. Adrenalina (secretada per la glàndula suprarenal) → augmenten la sortida. 2. Glucagó (secretat pel pàncrees) → de glucosa a la sang. 3. Insulina (secretada per pàncrees → incrementa l’entrada de glucosa a les cèl·lules. Músculs El glicogen muscular → reserva particular de glucosa per les cèl·lules musculars El treball muscular en anaerobisi → àcid làctic AMILOGÈNESI : Síntesi de midó a partir de la glucosa-6-fosfat. S’emmagatzema la glucosa en forma de midó. Dins de les cèl·lules vegetals. - - - El midó és el polímer de glucosa de reserva en les plantes. Síntesi: estroma dels cloroplasts de les cèl·lules vegetals.
És un procés molt semblant a la glicogenogènesi però amb la diferència que la molècula activadora és l'ATP. 3. L'ANABOLISME HETERÒTROF DELS LÍPIDS, ELS AMINOÀCIDS I ELS NUCLEÒTIDS 3.1. L'anabolisme heteròtrof dels lípids Lipogènesi: síntesi d’àcids grassos - A partir d’una proteïna (complex enzimàtic) anomenada àcid gras sintetasa, que est troba al citosol (interior cèl·lula). - En les cèl·lules vegetals fotosintètiques es localitza en l’estroma dels cloroplastos. - Consumeix poder reductor en forma de NADPH. - El substrat inicial és l’acetil-CoA: aquesta és una molècula intermediària del metabolisme de glúcids i lípids.
- Pot procedir del piruvat de la glucòlisi, de la β-oxidació dels àcids grassos i d’aminoàcids, per desaminació o transaminació. - L’excés de qualsevol d’aquestes biomolècules acaba convertit en àcids grassos i aquests són emmagatzemats en forma de triglicèrids (greixos) en el teixit adipós dels animals. 1. Obtenció d'àcids grassos Principal font → Greix dels animals Segona font → 2. Obtenció de triacilglicèrids Lípids més importants amb funció de reserva. Es produeix per esterificació d’una molècula de glicerina amb tres àcids grassos. S’esdevé en el hialoplasma de cèl·lules hepàtiques i adipòcits.
La seva biosíntesi requereix 3 processos: Obtennció d’àcids grassos, obtenció de glicerina i síntesi de triacilglicèrids 3. Obtenció de la glicerina Perquè la glicerina es puga unir als àcids grassos s'ha de trobar en forma de glicerol-3-fosfat A partir de la dihidroxiacetona-3-fosfat que es forma durant la glicòlisi A partir de la glicerina que es forma a la cèl·lula després de la hidròlisi dels greixos. Síntesi dels triacilglicèrids La síntesi d'aquestes molècules lipídiques requereix les formes activades dels seus components: 3.2.
L'anabolisme heteròtrof dels aminoàcids - Síntesi dels aminoàcids: Àcid orgànic (3-5C) + grup amino (NH2) - Cada aminoàcid posseeix una via pròpia d'obtenció: 1. Transaminació → Directament d’un altre aminoàcid. 2. Desaminació → D'un ió amoni lliure (NH +), procedent d'un altre aminoàcid que ha perdut un grup amino. 3. Plantes → Poder obtenir l’ió amoni (NH+) a partir de l'amoníac inorganic (NH3) i de l’ió nitrat (NO-), lliures al sòl, i que així entren a la cèl.lula. 4. Alguns bacteris i cianobacteris → POden aprofitar el nitrogen atmosfèric (N2) passant-lo a amoníac. 4. Biosíntesi d'aminoàcids ● ● ● ● ● Té lloc en el citoplasma.
Els aminoàcids, a més de C, H i O, posseeixen un grup amino (–NH2). La síntesi requereix una cadena carbonada a què s’uneix el grup amino: pot originar-se a partir d’intermediaris de la glucòlisi, del cicle de Krebs o de la denominada ruta de les pentoses fosfat. El grup amino de la major part dels aminoàcids procedeix del glutamat, que transfereix el grup amino a una cadena carbonada. La glutamina, aminoàcid que té un grup amino extra, també pot cedir-lo a una àmplia gamma de compostos.
Primera fase→ Formació del glutamat a partir de a-acetoglutarat del cicle de krebs: En el cas de la glutamina, es forma a partir del glutamat segons la reacció: Segona fase→ Transferencia del grup amino a la cadena carbonada: el glutamat transfereix, mitjançant reaccions de transaminació, el grup amino a diferents esquelets del carboni per a sintetitzar aminoàcids. En altres casos, la glutamina cedeix el grup amino de la cadena lateral. VIES BIOSINTÈTIQUES DELS DIFERENTS AMINOÀCIDS PROTEICS 3.3. L'anabolisme heteròtrof dels nucleòtids ★ S’ha de sintetitzar (o reutilitzar les bases nitrogenades, la pentosa, i l’àcid fosfòric).
○ L’àcid fosfòric prové de la dieta, o de la hidròlisi d’ATP, o reciclat de AN. ○ La pentosa del metabolisme de glúcids. ★ Síntesi de les bases púriques ★ Síntesi de les bases pirimidiques