Catabolisme i anabolisme: rutes metabòliques, fermentació i fotosíntesi

Actualitzat el · AprenAI

Apuntes de la unitat de metabolisme cel·lular: estructura del mitocondri, rutes catabòliques (glicòlisi, cicle de Krebs, cadena de transport d'electrons, β-oxidació i catabolisme de proteïnes), fermentacions i respiració anaeròbica, i anabolisme autòtrof (fotosíntesi i fixació del nitrogen).

Biologia · Selectivitat (PAU Catalunya)

177 pàgines · 5 temes · 17 flashcards · 11 preguntes tipus test

Índex

  1. 2. El catabolisme · p. 1-58
  2. 6. Catabolisme de lípids · p. 59-78
  3. 2. El catabolisme (fermentacions i respiració anaeròbica) · p. 79-99
  4. 3. L'anabolisme autòtrof · p. 100-170
  5. 3.3. Fixació del nitrogen atmosfèric · p. 172-177

2. El catabolisme

Flashcards

Membrana mitocondrial que separa el mitocondri del citoplasma
Membrana mitocondrial externa.
Replecs de la membrana mitocondrial interna
Crestes mitocondrials, que augmenten la superfície de la membrana interna.
Compartiments delimitats per les membranes mitocondrials
Espai intermembrana i matriu mitocondrial.
Fermentació: tipus de molècula que es redueix
Un compost orgànic.

Preguntes tipus test

  1. Quin compartiment mitocondrial queda entre la membrana externa i la membrana interna?
    • a) Interior de les crestes
    • b) Citosol mitocondrial
    • c) Espai intermembrana
    • d) Matriu mitocondrial

    Resposta: c) Espai intermembrana. Les dues membranes deixen dos compartiments: l'espai intermembrana, entre elles, i la matriu mitocondrial, a l'interior de la membrana interna.

  2. Per què la membrana mitocondrial interna forma replecs cap a l'interior?
    • a) Per allotjar el DNA mitocondrial
    • b) Per separar el mitocondri del citoplasma
    • c) Per augmentar la seva superfície
    • d) Per emmagatzemar la glucosa

    Resposta: c) Per augmentar la seva superfície. Els apuntes indiquen que els replecs de la membrana interna augmenten la seva superfície i formen les crestes mitocondrials, on hi ha la cadena transportadora d'electrons i la ATP-sintasa.

  3. Un bacteri utilitza l'ió nitrat ($NO_3^-$) com a acceptor final d'electrons. Quin tipus de catabolisme realitza?
    • a) Respiració anaeròbica
    • b) Glicòlisi
    • c) Fermentació
    • d) Respiració aeròbica

    Resposta: a) Respiració anaeròbica. Quan la substància que es redueix no és l'oxigen sinó ions com el $NO_3^-$ o el $SO_4^{2-}$, es tracta de respiració anaeròbica, que només es dona en alguns tipus de bacteris.

6. Catabolisme de lípids

2. El catabolisme (fermentacions i respiració anaeròbica)

3. L'anabolisme autòtrof

3.3. Fixació del nitrogen atmosfèric

I 13 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

09/10/2023 2. EL CATABOLISME 1 3. ELS MITOCONDRIS ESTRUCTURA DELS MITOCONDRIS: Els mitocondris tenen forma cilíndrica i estan limitats per una doble membrana: • La membrana mitocondrial externa: separa el mitocondri del citoplasma. • La membrana mitocondrial interna: té uns replecs cap a l'interior que augmenten la seva superfície. Aquests replecs formen les crestes mitocondrials. Aquestes membranes deixen dos compartiments: • L'espai intermembrana • Matriu mitocondrial 2 1 09/10/2023 3. ELS MITOCONDRIS COMPOSICIÓ DELS MITOCONDRIS: Sobretot aigua però també cal destacar: • DNA mitocondrial: una doble cadena però circular, és diferent del nuclear.

• RNA mitocondrial: en els ribosomes mitocondrials. • Ribosomes mitocondrials: lliures o adherits a la membrana interna. • ATP, ADP, coenzim-A... • Enzims per a la replicació, transcripció i traducció del DNA mitocondrial, per al cicle de Krebs i la β-oxidació dels àcids grassos. 3 3. ELS MITOCONDRIS MEMBRANA MITOCONDRIAL INTERNA: Els replecs formen les crestes mitocondrials. A les crestes hi ha: • Cadena transportadora d’electrons: cadena de proteïnes de membrana que transmeten electrons del poder reductor (NADH i FADH2) fins l’oxigen. • ATP-sintasa mitocondrial: enzim que participa en la formació d’ATP en el procés de la fosforilació oxidativa. 4 2 09/10/2023 4.

RUTES CATABÒLIQUES El catabolisme, segons la naturalesa de la molècula que es redueix, acceptant els electrons, pot ser: • FERMENTACIÓ: la molècula que es redueix és un compost orgànic. • RESPIRACIÓ: la molècula que es redueix és un compost inorgànic. Es distingeix: • RESPIRACIÓ AERÒBICA: la molècula que es redueix és l'oxigen, produint aigua. És el tipus de metabolisme més comú i més eficient. • RESPIRACIÓ ANAERÒBICA: si la substància que es redueix no és l'oxigen, sinó el NO3-, SO42-... Només es dona en alguns tipus de bacteris. 5 4. RUTES CATABÒLIQUES RESPIRACIÓ AERÒBICA: En condicions aeròbiques (les més habituals per nosaltres) diferenciarem diverses maneres de generar ATP.

Veurem com es fa a partir dels glúcids, els lípids i les proteïnes. Les rutes catabòliques que veurem seran: • La glicòlisi • El cicle de Krebs • La cadena transportadora d’electrons • La β-oxidació dels àcids grassos. 6 3 09/10/2023 4. RUTES CATABÒLIQUES RESPIRACIÓ AERÒBICA: En condicions aeròbiques (les més habituals per nosaltres) diferenciarem diverses maneres de generar ATP. Veurem com es fa a partir dels glúcids, els lípids i les proteïnes. Les rutes catabòliques que veurem seran: • La glicòlisi • El cicle de Krebs • La cadena transportadora d’electrons • La β-oxidació dels àcids grassos.

IMPORTANT: Cicle de Krebs i Cadena respiratòria són vies comunes per a totes les biomolècules (glúcids, lípids, proteïnes). 7 Esquema general del catabolisme GLÚCIDS : • Glicòlisi • Cicle de Krebs • Cadena respiratòria LÍPIDS : • β-oxidació àcids grassos • Cicle de Krebs • Cadena respiratòria PROTEÏNES : • Processos propis • Cicle de Krebs • Cadena respiratòria 8 4 09/10/2023 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS El catabolisme dels glúcids es pot fer per respiració o per fermentació. Coincideixen només en l’inici, en la glicòlisi. • PER RESPIRACIÓ: consta de 3 vies catabòliques: 1. GLICÒLISI 2. CICLE DE KREBS 3. CADENA DE TRANSPORT D’ELECTRONS • PER FERMENTACIÓ: només té 2 vies catabòliques. 1.

GLICÒLISI 2. TRANSFORMACIÓ DE L’ÀCID PIRÚVIC 9 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS • El catabolisme dels glúcids es basa en arribar a obtenir monosacàrids a partir de glúcids més complexos com els disacàrids i els polisacàrids. • La molècula més important en aquest procés és el monosacàrid glucosa. • La glucòlisi té lloc al citoplasma i la respiració als mitocondris. Citoplasma Matriu mitocondrial Mitocondri Crestes mitocondrials 10 5 09/10/2023 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS • L’equació de la degradació de la glucosa es pot resumir: 11 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 12 6 09/10/2023 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 1. GLICÒLISI: 13 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 1.

GLICÒLISI: • Procés de trencament d’una molècula de glucosa (6C) en dues molècules d’àcid pirúvic o piruvat (3C). NO necessita oxigen. • Es realitza al citosol. Per 1 glucosa s’obté: • 2 àcids pirúvics o piruvat (3C) • 2 ATP • 2 NADH + H 14 7 09/10/2023 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 1. GLICÒLISI: • Distingim dues fases: • Fase de consum d’energia: es gasten 2 ATP. • Fase de producció d’energia: es formen 4 ATP i 2 NADH + H+. • El balanç global de la glicòlisi és: +2 piruvats, +2 ATP, + 2 NADH + 2H+ + 2H20 15 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 1.

GLICÒLISI: • Fase de consum d’energia: aquesta primera fase de la glucòlisi consisteix a transformar una molècula de glucosa en dues molècules de gliceraldehid-3-fosfat. És una etapa degradativa, no es produeix oxidació. No s'obté ATP, sinó que es gasten 2 ATPs per cada molècula de glucosa. 1 glucosa  2 gliceraldehid-3-fosfat + -2ATP 16 8 09/10/2023 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 1. GLICÒLISI: • Fase de producció d’energia: es redueix el NAD+, que es transforma en NADH + H+, formant-se 4 molècules d'ATP per transferència de grups fosfat a l'ADP. S'obté una molècula de piruvat (per cadascuna de gliceraldehid, així que x2).

1 glucosa  2 gliceraldehid-3-fosfat + -2ATP 2 gliceraldehid-3-fosfat  2 piruvat + 4ATP + 2NADH + 2H+, 1 Glucosa → 2 piruvat + 2 ATP + 2 NADH + 2H+ 17 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 1. GLICÒLISI: RESUM 18 9 09/10/2023 -1 ATP Fase de consum d’energia: -2 ATP -1 ATP x2 1 ATP x2 1 ATP x2 1 NADH + H+ x2 Fase de producció d’energia: es generen 2 gliceraldehid-3-fosfat, per tant he de multiplicar per 2 (2 piruvats, +4 ATP, + 2 NADH + 2H+) 19 d’ energia (-2 ATP) 20 10 09/10/2023 21 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 1.

GLICÒLISI: Per tant, la funció de la glicòlisi és: 1 Glucosa + 2 ADP + 2 Pi + 2 NAD+ → 2 piruvat + 2 ATP + 2 NADH + 2H+ • La generació de molècules d'alta energia (ATP i NADH) com a font d'energia cel·lular en processos posteriors de respiració aeròbica (presència d'oxigen) i fermentació (absència d'oxigen). • La generació de piruvat que passarà a el cicle de Krebs, com a part de la respiració aeròbica. • La producció d'intermediaris de 6 i 3 carbonis que poden ser utilitzats en altres processos cel·lulars. 22 11 09/10/2023 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 1. GLICÒLISI: El més important i que hem de recordar és: 1 Glucosa + 2 ADP + 2 Pi + 2 NAD+ → 2 piruvat + 2 ATP + 2 NADH + 2H+ 23 5.

CATABOLISME DE GLÚCIDS 1. GLICÒLISI: Si la glucosa prové del glicogen, ja arriba en forma de glucosa-6-fosfat. Com que el pas de fosforilar glucosa a glucosa-6-fosfat gasta un ATP, en el cas que vingui del glicogen aquest ATP no es gastarà i la glicòlisi obtindrà en general 3 ATP, i no 2. 24 12 09/10/2023 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 25 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS Citoplasma Matriu mitocondrial Mitocondri Crestes mitocondrials 26 13 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 2. DESCARBOXILACIÓ OXIDATIVA • Abans del cicle de Krebs el piruvat ha de passar una descarboxilació oxidativa. El piruvat (de 3C) ha d’entrar al mitocondri per poder ser oxidat, i seguir generant ATP i poder reductor per a l’anabolisme.

• Un cop a dins, pateix un procés d’oxidació (pèrdua d'hidrògens = d’electrons) i descarboxilació (pèrdua de carbonis). • Descarboxilació: pèrdua d’un grup carboxil (-COOH). Els oxígens i el carboni se’n van en forma de CO2. • Deshidrogenació (o oxidació): el piruvat perd dos hidrògens (i els seus electrons), que passen a reduir el NAD+  NADH + H+. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 2. DESCARBOXILACIÓ OXIDATIVA • La descarboxilació i deshidrogenació/oxidació serveixen per activar el piruvat (permetre que segueixi la ruta catabòlica) i deixar una molècula de 2 carbonis, l’acetat. Es desprèn una molècula de CO2 com a resultat.

• L’acetat s’uneix a un coenzim A i es transforma en acetilcoenzim A, o acetilCoA, (de 2 carbonis). • Aquest acetil-CoA és la molècula que inicia el CICLE DE KREBS. • En aquest procés de descarboxilació i deshidrogenació hi intervé un conjunt d’enzims anomenats complex piruvat-deshidrogenasa. 1 piruvat + 1 Coenzim A + 1 NAD+  1 acetil-CoA + 1 NADH + H+ + 1 CO2 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS Vostè és aquí! 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS OXIDACIÓ DESCARBOXILACIÓ 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 3. CICLE DE KREBS: • Té lloc a la matriu mitocondrial en eucariotes (el piruvat ja ha entrat i s’ha transformat a acetil-CoA).

• La molècula que inicia el cicle de Krebs és l’acetil-CoA, que prové de la glicòlisi i la carboxilació oxidativa, o bé de la β-oxidació dels àcids grassos,. L’acetil-CoA s’oxida per acabar en forma de CO2. • Sobretot serveix per generar poder reductor que es farà servir a la cadena de transport d’electrons per generar ATP. • El cicle de Krebs és la ruta catabòlica en què es produeix la degradació total de la matèria orgànica per transformar-la en inorgànica. • Ruta amfibòlica (és catabòlica i anabòlica alhora, perquè genera precursors per a altres vies). 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 1 acetil-CoA  3 NADH + 3H+ + 1 FADH2 + 1 GTP + 2 CO2 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 3.

CICLE DE KREBS: • És una via cíclica. Per cada volta: 1 acetil-CoA + 3 NAD+ + 2 H2O + 1 GDP + 1 Pi + 1 FAD  3 NADH + 3H+ + 1 FADH2 + 1 GTP + 2 CO2 • Té poc rendiment energètic però el cicle serveix per generar molt poder reductor (3 NADH + H+ i 1 FADH2). Un poder reductor que van a la cadena de transport d’electrons. • 1 GTP és equivalent a 1 ATP. • Es desprenen 2 CO2 (producte d’excreció, prové de descarboxilació). Això és important, perquè és un dels productes finals produïts pel catabolisme de la glucosa (l’altre serà l’aigua). • Busca oxidar l’acetil-CoA, regenerar el precursor (oxalacetat) i generar una mica d’ATP i poder reductor. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 3.

CICLE DE KREBS: A GRANS TRETS... • El cicle de Krebs comença quan l’acetil-CoA (2C) es combina amb un àcid oxalacètic (4C) per formar àcid cítric (6C). • Després de completar aquest cicle, dos dels sis carbonis s'oxiden i s’eliminen en forma de CO2 i es regenera l'àcid oxalacètic. • L’àcid oxolacètic queda disponible per unir-se novament amb un altre acetil-CoA. • Són necessàries dues voltes del cicle per oxidar totalment una molècula de glucosa, ja que, en la glucòlisi, de cada molècula de glucosa es van formar dos piruvats (i per tant dos acetil-CoA). 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 3. CICLE DE KREBS: BALANÇ ENERGÈTIC. Per cada volta es forma: • 1 GTP (convertible en ATP). • 3 NADH i 1 FADH2.

Aquestes molècules, per fosforilació oxidativa, formaran molècules d'ATP en la cadena de transport electrònic. • 2 CO2, que corresponen als dos carbonis d'una molècula d'acetil-CoA completament oxidats. El CO2 surt de la cèl·lula. • Per tant, per cada 1 Glucosa es formen al cicle de Krebs 2 GTP, 6 NADH i 2 FADH2 (compte perquè aquí no comptem el que s’ha format a la glucòlisi ni a la descarboxilació oxidativa). 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 5.

CATABOLISME DE GLÚCIDS GLICÒLISI + DESCARBOXILACIÓ + CICLE DE KREBS: BALANÇ ENERGÈTIC 1 Glucosa → 2 piruvat + 2 ATP + 2 NADH x2 (GLICÒLISI) (1 piruvat  1 acetil-CoA + 1 NADH + 1 CO2) (DESCARBOXILACIÓ) x2 (1 acetil-CoA  3 NADH + 1 FADH2 + 1 GTP + 2 CO2) (KREBS) 1 Glucosa  10 NADH + 2 FADH2 + 4 ATP + 6 CO2 1. Introducció al catabolisme ACTIVITATS A LA LLIBRETA • Fes un esquema que inclogui la GLUCÒLISI, la DESCARBOXILACIÓ OXIDATIVA i el CICLE DE KREBS. Hi ha d’aparèixer: • Molècules orgàniques que són substrat i/o producte (les que hem dit que s’han de saber) • El nombre de carbonis dels glúcids implicats. • Formacions d’ATP, NADH, FADH2, CO2... I el substrat del que provenen.

• El nom d’aquestes reaccions de formació de molècules reduïdes. • El nom de cada ruta catabòlica. • El balanç final conjunt d’aquests dos (o tres si comptem la descarboxilació oxidativa per separat) processos. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 3. CADENA DE TRANSPORT D’ELECTRONS: També rep el nom de cadena respiratòria. Citoplasma Matriu mitocondrial Mitocondri Crestes mitocondrials 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 3. CADENA DE TRANSPORT D’ELECTRONS: • És la segona etapa de la respiració cel·lular, després del CK (glicòlisi es fa tant per respiració com per fermentació, no és exclusiva de la respiració). • Té lloc a les crestes mitocondrials de la membrana mitocondrial interna.

• La seva finalitat és oxidar els coenzims NADH i FADH2 de les fases anteriors per sintetitzar energia (ATP) i que aquests coenzims puguin reutilitzar-se a la glicòlisi i el cicle de Krebs de nou. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 3. CADENA DE TRANSPORT D’ELECTRONS: La cadena respiratòria és la fase del catabolisme on realment s’obté l’energia en forma d’ATP. El 90% de l’energia provinent del catabolisme de la glucosa s’obté en la cadena respiratòria. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 3. CADENA DE TRANSPORT D’ELECTRONS: • Les crestes mitocondrials de la membrana mitocondrial interna tenen un conjunt de proteïnes posades de manera ordenada, una rere l’altra. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 3.

CADENA DE TRANSPORT D’ELECTRONS: Les estructures que formen la cadena són: • Quatre complexos proteics anomenats I, II, III, IV. Són proteïnes transmembrana perquè travessen tota la membrana mitocondrial interna. • Una molècula lipídica anomenada ubiquinona, que passa els electrons d’un complex a un altre. • El citocrom c, que també passa els electrons d’un complex a un altre. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS 3. CADENA DE TRANSPORT D’ELECTRONS: La cadena respiratòria té tres etapes: a) El transport d’electrons en la cadena. b) La quimioosmosi permet bombar H+ a l’espai intermembranós i crear un gradient de càrrega +/-. c) La fosforilació oxidativa aprofita aquest gradient per formar ATP. 5.

CATABOLISME DE GLÚCIDS a) TRANSPORT D’ELECTRONS: • Cada una d’aquestes proteïnes és capaç d’acceptar electrons que li passa la proteïna anterior de la cadena i reduirse, i llavors transferir els electrons a la següent proteïna (i oxidar-se). Per tant, les proteïnes es van passant els electrons una a l’altra (es van oxidant/reduint), com una pilota que cau per unes escales. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS a) TRANSPORT D’ELECTRONS: • La pilota pot seguir baixant, però no podrà pujar perquè anirà perdent energia. El mateix passa amb els electrons, cada cop tenen menys energia. Aquesta energia que van perdent s’utilitza per treure H+ a l’espai intermembranós.

• Els electrons que entren a la cadena respiratòria provenen dels NADH i els FADH2, els coenzims formats durant la glicòlisi i el cicle de Krebs. Quan aquests coenzims cedeixen els electrons (i els hidrògens) s’oxiden i tornen a estar disponibles com a coenzims reduïts NAD+ i FAD. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS a) TRANSPORT D’ELECTRONS: Quan els electrons ja tenen molt poca energia arriben al seu acceptor final, l’oxigen, i es forma aigua. • Respiració aeròbica: • Respiració anaeròbica: l’acceptor final dels electrons serà una altra molècula inorgànica, com el io nitrat NO3- o el io sulfat SO32-).

• Fermentació: no hi ha cadena respiratòria i qui rep els electrons finalment serà una molècula orgànica. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS a) TRANSPORT D’ELECTRONS: L’últim acceptor d’electrons és l’oxigen (O2) que s’acaba convertint en H2O. Els electrons provenen del NADH i el FADH2. Els electrons van ocupant nivells inferiors d’energia. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS b) QUIMIOOSMOSI: • A mesura que els electrons van passant d’un complex proteic a un altre, els H+ surten de dins la matriu mitocondrial cap a l’espai intermembranós gràcies a l’energia que van perdent els electrons. 5.

CATABOLISME DE GLÚCIDS b) QUIMIOOSMOSI: • L’energia que perden els electrons quan van passant d’un complex proteic a un altre s’utilitza per bombejar i que els H+ surtin de dins la matriu mitocondrial cap a l’espai intermembranós. • Aquesta és la funció de les proteïnes transmembrana (els complexos I, II, III i IV): permetre el pas de H+ des de la matriu mitocondrial cap a fora l’espai intermembranós. • El complex I és qui rep els electrons i del NADH; el complex II és qui rep els electrons i del FADH2. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS b) QUIMIOOSMOSI: • En el complex I, 2 electrons que cedeix el NADH serveixen per bombar 4 H+ cap a l’espai intermembranós. 5.

CATABOLISME DE GLÚCIDS b) QUIMIOOSMOSI: • En el complex III, el pas de 2 electrons des de la ubiquinona fins el complex IV, també serveix per bombar 4 H+ cap a l’espai intermembranós. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS b) QUIMIOOSMOSI: • Citocrom C - complex IV, i els 2 electrons es passen a l’oxigen per a que formi aigua i això permet bombar 2 H+ cap a l’espai intermembranós. L’oxigen és l’acceptor final dels electrons! 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS b) QUIMIOOSMOSI: • En el complex II és el FADH2 qui cedeix 2 electrons. Els electrons del FADH2 faran sortir menys H+ que els electrons del NADH i això es tradueix en que el FADH2 genera menys ATP que el NADH. 5.

CATABOLISME DE GLÚCIDS b) QUIMIOOSMOSI: • Els complexos I, III i IV són els que provoquen la sortida de H+ fora de la matriu mitocondrial, i que se acumulin molts a l’espai intermembranós. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS b) QUIMIOOSMOSI: • Per cada 2 electrons del NADH transferits a l’O2, un total de 10 H+ surten cap a l’espai intermembranós (4+4+2). • Per cada 2 electrons del FADH2 transferits a l’O2, un total de 6 H+ surten cap a l’espai intermembranós (0+4+2). 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS b) QUIMIOOSMOSI: • L’energia alliberada en el pas d’electrons d’un complex a un altre s’utilitza per bombar H+ cap a l’espai intermembranós.

• Això provoca que la [H+] sigui molt més elevada a l’espai intermembranós que a la matriu mitocondrial, i això genera un DIFERÈNCIA DE POTENCIAL ELECTROQUÍMIC (diferència de [H+] i de càrregues elèctriques), o gradient electroquímic. A la matriu mitocondrial la càrrega serà negativa (-) respecte l’espai intermembranós, on hi ha molta més [H+] i per tant la càrrega serà molt més positiva. • La membrana mitocondrial interna és molt impermeable a ions (també a H+). Això s’aprofita per fer passar el H+ per l’ATP-sintetasa a favor de gradient i generar ATP. 5.

CATABOLISME DE GLÚCIDS b) QUIMIOOSMOSI: • La diferència de potencial electroquímic (la diferència de [H+] i de càrregues entre dins i fora) provoca una força protó-motriu. • Els H+ han d’entrar un altre cop cap a la matriu mitocondrial per difusió (transport passiu, no necessita energia!) per igualar les la [H+] i les càrregues, i ho fan a través de l’ATP-sintetasa (per això es diu quimioosmosi, perquè la idea és la mateixa que en l’osmosi, on l’aigua flueix a través de la membrana per igualar concentracions). • El pas dels H+ a través de l’ATP-sintetasa fa que aquesta roti com una turbina, o com un molí hidràulic. Aquest moviment genera una energia que s’aprofitarà per sintetitzar ATP. 5.

CATABOLISME DE GLÚCIDS b) QUIMIOOSMOSI: http://www.sumanasinc.com/webconten t/animations/content/atpsynthase.html 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS c) FOSFORILACIÓ OXIDATIVA: • Ja sabem el que significa fosforilar (afegir un Pi a una molècula, per tant carregar-la d’energia) i oxidar (treure electrons i hidrògens d’alguna molècula). • El retorn dels H+ cap a la matriu mitocondrial a través de l’ATPsintetasa gràcies a la força proto-motriu permet fosforilar ATP a partir d’ADP+Pi. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS c) FOSFORILACIÓ OXIDATIVA: • Per cada NADH que entra a la cadena respiratòria es formen 3 ATP. • Per cada FADH2 que entra a la cadena respiratòria es formen 2 ATP.

• Tornem a tenir NAD+ i FAD (molècules oxidades) disponible per tornar-se a reduir novament a la glicòlisi o el cicle de Krebs. 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS d) BALANÇ DEL CATABOLISME DE LA GLUCOSA: Per cada molècula de glucosa que es degrada s’obté: • GLICÒLISI: 2 NADH + 2 ATP • DESCARBOXILACIÓ OXIDATIVA: 2 NADH • CICLE DE KREBS: 6 NADH + 2 FADH2 + 2 ATP 10 NADH + 2 FADH2 + 4 ATP Ara, transformem els NADH i els FADH2 en ATP... 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS d) BALANÇ DEL CATABOLISME DE LA GLUCOSA: 5.

CATABOLISME DE GLÚCIDS d) BALANÇ DEL CATABOLISME DE LA GLUCOSA: PROCÉS ATP generat NADH FADH2 GLICÒLISI 2 2 0 2 + 2·3 = 8 ATP DESCARBOXILACIÓ OXIDATIVA 0 2 0 2·3 = 6 ATP CICLE DE KREBS 2 6 2 2 + 6·3 + 2·2 = 24 ATP 4 ATP 10 NADH 2 FADH2 38 ATP Cada NADH forma 3 ATP Cada FADH2 forma 2 ATP Subtotal ATP x2 x3 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS d) BALANÇ DEL CATABOLISME DE LA GLUCOSA: S’entén ara per què era tan important generar poder reductor? 5.

CATABOLISME DE GLÚCIDS RESUM DEL QUE S’OBTÉ: • GLICÒLISI 1 Glucosa → 2 piruvat + 2 ATP + 2 NADH • DESCARBOXILACIÓ OXIDATIVA 1 piruvat  1 acetil-CoA + 1 NADH + 1 CO2 • CICLE DE KREBS 1 acetil-CoA  3 NADH + 1 FADH2 + 1 GTP + 2 CO2 • CADENA DE TRANSPORT D’ELECTRONS 10 NADH + 2 FADH2  34 ATP • CATABOLISME DE LA GLUCOSA 38 ATP 34 ATP de la cadena respiratòr, 2 ATP de la glicòlisi i 2 ATP del cicle de Krebs Si ho comptem per cada glucosa, s’ha de multiplicar x 2 Si ho comptem per cada glucosa, s’ha de multiplicar x 2 5. CATABOLISME DE GLÚCIDS ACTIVITATS A LA LLIBRETA • Exercicis 2, 4, 6, 7, 10, 11 i 12 de la pàgina 34 en endavant. 4.

RUTES CATABÒLIQUES RESPIRACIÓ AERÒBICA: En condicions aeròbiques (les més habituals per nosaltres) diferenciarem diverses maneres de generar ATP. Veurem com es fa a partir dels glúcids, els lípids i les proteïnes. Les rutes catabòliques que veurem seran: • La glicòlisi • El cicle de Krebs • La cadena transportadora d’electrons • La β-oxidació dels àcids grassos. IMPORTANT: Cicle de Krebs i Cadena respiratòria són vies comunes per a totes les biomolècules (glúcids, lípids, proteïnes).

Esquema general del catabolisme GLÚCIDS : • Glicòlisi • Cicle de Krebs • Cadena respiratòria LÍPIDS : • β-oxidació àcids grassos • Cicle de Krebs • Cadena respiratòria PROTEÏNES : • Processos propis • Cicle de Krebs • Cadena respiratòria 6. CATABOLISME DE LÍPIDS LÍPIDS • Els greixos tenen un alt valor calorífic. En els éssers vius fan funció de reserva energètica. El fetge o el cor obtenen l’energia dels greixos, i els animals que hivernen, també. • La degradació d’1 g de greixos proporciona 9 kcal (1 g de glucosa proporciona 4 kcal). • El mecanisme més important de degradació de lípids és la β-oxidació dels àcids grassos.

• Aquests àcids grassos provenen de la hidròlisi dels triacilglicèrids (o triglicèrids)  glicerina + 3 àcids grassos. 6. CATABOLISME DE LÍPIDS TRIACILGLICÈRIDS Glicerina Àcid gras 6. CATABOLISME DE LÍPIDS TRIACILGLICÈRIDS • Els triacilglicèrids per hidròlisi donen: glicerina + 3 àcids grassos. • És necessària la presència de 3 H20 per poder fer la hidròlisi. • La glicerina té 3 carbonis i l’àcid gras en té n, molts. 6. CATABOLISME DE LÍPIDS TRIACILGLICÈRIDS • Amb la hidròlisi s’obté la glicerina. Aquesta glicerina es fosforila (es gasta un ATP) i perd 2 hidrògens, i passa a dir-se dihidroxiacetona-3-fosfat. Es forma un NADH.

• La dihidroxiacetona-3-fosfat pot anar a la GLICÒLISI (on s’incorporarà com a gliceraldehid-3-fosfat) o bé pot anar a una via anabòlica per generar glucosa. 6. CATABOLISME DE LÍPIDS β-OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS • Quan el triglicèrid se separa en glicerina + 3 àcids grassos, aquests àcids grassos contenen encara molta energia que no es pot alliberar. • Els àcids grassos són la molècula a degradar i de la que s'extraurà l’energia (com en els glúcids era la glucosa). • Per fer-ho, els àcids grassos han de passar per la via catabòlica respiratòria de la β-OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS. 6.

CATABOLISME DE LÍPIDS β-OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS • Té lloc a la matriu mitocondrial, com el Cicle de Krebs. • Abans de la β–oxidació, els àcids grassos, al citosol s’uneixen amb coenzims A per formar acil-CoA (de n carbonis) i és així com poden entrar a la matriu mitocondrial (igual que quan el piruvat s’unia al coenzim A). Aquest procés s’anomena ACTIVACIÓ DE L’ÀCID GRAS. • Durant l’activació de l’àcid gras es gasta un ATP que passa a AMP + 2Pi (es fan servir els 2 enllaços fosfodièster de l’ATP). 6. CATABOLISME DE LÍPIDS β-OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS • ACTIVACIÓ DE L’ÀCID GRAS: al citosol l’àcid gras s’uneix a un coenzim A per formar acil-CoA i es gasta un ATP que passa a AMP + 2Pi.

R-COOH + ATP + CoA  R-CO-CoA + AMP + 2Pi + H2O (àcid gras) (coenzim A) (acil-CoA) 6. CATABOLISME DE LÍPIDS β-OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS • La β-oxidació consisteix bàsicament en l’oxidació (pèrdua d'hidrògens i electrons, per tant deshidrogenació) de l’acil-CoA. • L’acil-CoA entra en un espiral de reaccions on cada volta va perdent 2 carbonis i un CoA fins que se’n queda sense. • Aquests dos carbonis formen una molècula de 2C unida al CoA, anomenada acetil-CoA, la molècula que juntament amb l'oxalacetat inicia el Cicle de Krebs. • La β-oxidació no és un cicle tancat que regeneri la molècula, com el Cicle de Krebs, és un espiral on per cada volta l’acil-CoA perd dos carbonis. 6.

CATABOLISME DE LÍPIDS β-OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS • Per cada volta, cada cop que es forma un acetil-CoA que anirà al Cicle de Krebs, hi ha dues deshidrogenacions que formen un NADH i un FADH2 que serviran per a la cadena respiratòria. • Com veiem, la β-oxidació no produeix ATP, sinó que en gasta. • La β-oxidació necessita l’existència dels coenzims oxidats NAD+ i FAD, uns coenzims oxidats que es formen a la cadena respiratòria. Per tant, un procés i l’altre estan estretament associats. • Per tant, l’objectiu de la β-oxidació dels àcids grassos és produir acetil-CoA per al Cicle de Krebs i poder reductor per a la cadena respiratòria. 6.

CATABOLISME DE LÍPIDS β-OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS Cadena de transport d’electrons Cicle de Krebs NADH + FADH2 x7 Acetil-CoA x8 6. CATABOLISME DE LÍPIDS β-OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS Si ho mirem molt detalladament, aquesta espiral consta d’aquestes reaccions: 1. Oxidació/deshidrogenació de l’acil-CoA: es forma 1 FADH2. 2. Hidratació: modifica l’acil-CoA. 3. Oxidació/deshidrogenació de l’acil-CoA: es forma 1 NADH. 4. Alliberament de dos carbonis i el CoA: es forma 1 acetil-CoA. A partir d’aquí, s’inicia de nou l’espiral amb l’acil-CoA amb n-2 carbonis, fins que se’n quedi sense. Es faran (n/2)-1 voltes (n = nombre de C de l’àcid gras). 6.

CATABOLISME DE LÍPIDS β-OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS Per tant el catabolisme dels lípids consta de 3 o 4 etapes: 1. Hidròlisi del triglicèrid gràcies a una lipasa per deixar glicerina i 3 àcids grassos. 2a. Fosforilació de la glicerina per formar dihidroxiacetona-3-fosfat (per a la glicòlisi) i un NADH (es gasta un ATP). 2b. Activació de l’àcid gras, amb la unió dels àcids grassos amb CoA per formar acil-CoA. Es gasta un ATP i surt un AMP + 2Pi. 3. β-oxidació de l’acil-CoA, on per cada volta s’obté 1 NADH + 1 FADH2. També per cada volta s’obté 1 acetil-CoA, excepte en l’última volta que s’obtenen 2 1 acetil-CoA. 6.

CATABOLISME DE LÍPIDS BALANÇ DEL CATABOLISME DELS LÍPIDS • El rendiment energètic dependrà del nombre de C que tingui inicialment l’àcid gras. En qualsevol cas, és molt més elevat que en el catabolisme de la glucosa. • Agafem l’exemple l’àcid palmític, que té 16 carbonis (CH3-(CH2)14-COOH) 6. CATABOLISME DE LÍPIDS BALANÇ DEL CATABOLISME DELS LÍPIDS ÀCID PALMÍTIC (16 carbonis; n=16) • Es faran 7 voltes del cicle. Es fan 7 voltes perquè, en l’última divisió quan queden 4 carbonis, s’obtenen 2 acetil-CoA d’una única divisió, ja no cal fer cap més volta. En total s’obtindrà: • 8 acetil-CoA (n/2 = 8). Un per cada volta, excepte en la última que se n’obtenen dos en l’última divisió.

• 7 FADH2 i 7 NADH, un per cada volta ((n/2)-1)=7) 6. CATABOLISME DE LÍPIDS Cadena de transport d’electrons Cicle de Krebs NADH + FADH2 x7 Acetil-CoA x8 6. CATABOLISME DE LÍPIDS • Glicerina es fosforila (- 1 ATP) i perd 2 hidrògens, i passa a dir-se dihidroxiacetona-3-fosfat. Es forma un NADH ( = 3 ATP (C.R.)) • La dihidroxiacetona-3-fosfat pot anar a la GLICÒLISI (com a gliceraldehid-3-fosfat) +2 ATP + 1 NADH (= 3 ATP) (o bé pot anar a una via anabòlica per generar glucosa) – piruvat (Desc. Oxid. + C.K) 1 NADH (Desc. Oxid) + 3 NADH + 1 FADH + 1 GTP (C.K) -1 +3 +2 + 3 + 3 + 9 + 2 + 1 = 22 ATP (glicerina) 129 x 3 + 22 = 409 ATP 6.

CATABOLISME DE LÍPIDS BALANÇ DEL CATABOLISME DELS LÍPIDS ÀCID PALMÍTIC (16 carbonis; n=16) • Recordem que en l’activació de l’àcid gras hem gastat 2 enllaços esterfosfòrics de l’ATP, així que comptarem -2 ATP. • Els 7 FADH2 i els 7 NADH se’n van a la cadena respiratòria. ஺்௉ 7 FADH2 · 2 = 14 ATP ி஺஽ுଶ ஺்௉ 7 NADH · 3 = 21 ATP ே஺஽ு • Els 8 acetil-CoA se’n van al cicle de Krebs. 35 ATP 6. CATABOLISME DE LÍPIDS BALANÇ DEL CATABOLISME DELS LÍPIDS ÀCID PALMÍTIC (16 carbonis; n=16) • Els 8 acetil-CoA se’n van al Cicle de Krebs. Per cada acetil-CoA s’obtenia: 3 NADH  9 ATP 1 FADH2  2 ATP 12 ATP 1 GTP  1 ATP • Per 8 acetil-CoA voltes ...

஺்௉ 12 · 8 acetilCoA = 96 ATP ௔௖௘௧௜௟஼௢஺ 35 ATP + 96 ATP - 2 ATP = 129 ATP 6. CATABOLISME DE LÍPIDS BALANÇ DEL CATABOLISME DELS LÍPIDS ÀCID PALMÍTIC (16 carbonis; n=16) S’acaben produint 129 ATP ACTIVITATS A LA LLIBRETA • Exercicis 23, 24 de la pàgina 48-49. 31/10/2023 2. EL CATABOLISME 1 Esquema general del catabolisme GLÚCIDS : • Glicòlisi • Cicle de Krebs • Cadena respiratòria LÍPIDS : • β-oxidació àcids grassos • Cicle de Krebs • Cadena respiratòria PROTEÏNES : • Processos propis • Cicle de Krebs • Cadena respiratòria 2 1 31/10/2023 7.

CATABOLISME DE PROTEÏNES • En casos de necessitat es poden fer servir les proteïnes com a font energètica (també quan hi ha aminoàcids lliures en excés, perquè no es poden emmagatzemar ni excretar). Quan això passa, els aminoàcids poden ser oxidats i derivats al Cicle de Krebs i la cadena respiratòria. • Hi ha 3 processos per catabolitzar les proteïnes (no tots serveixen per obtenir energia): 1. Separació dels grups amino: serveix per obtenir piruvat i NADH  ATP 2. Transformació d’un “aminoàcid” en algun compost de la respiració cel·lular: serveix per obtenir intermediaris de la respiració 3. Eliminació dels grups amino: no s’obté energia i s’ha d’eliminar amoníac. 3 7.

CATABOLISME DE PROTEÏNES 1. SEPARACIÓ DELS GRUPS AMINO 1r: Transaminació. Consisteix en el traspàs del grup amino (-NH2) d’un aminoàcid a un α-cetoàcid (àcid α-cetoglutàric). Això genera un altre aminoàcid i un àcid pirúvic (piruvat), que anirà cap al Cicle de Krebs. 4 2 31/10/2023 7. CATABOLISME DE PROTEÏNES 1. SEPARACIÓ DELS GRUPS AMINO 2n: Desaminació oxidativa. L’aminoàcid que s’havia format abans, ara allibera el grup amino al medi i es regenera l’α-cetoàcid (àcid αcetoglutàric). Es forma 1 NADH. L’alliberament d’aquest grup amino genera amoníac (NH3) al medi. L’enzim que catalitza aquest procés té com a inhibidors l’ATP i el GTP; i té com a activadors l’ADP i el GDP. 5 7.

CATABOLISME DE PROTEÏNES 2. TRANSFORMACIÓ EN MOLÈCULES DE LA RESPIRACIÓ • L’aminoàcid s’acaba transformant per reaccions oxidatives i de descarboxilació en un compost que intervé en algun moment de la glicòlisi o el cicle de Krebs. • Per tant, es pot formar piruvat, acetil-CoA o algun dels intermediaris del cicle de Krebs. 6 3 31/10/2023 2. TRANSFORMACIÓ EN MOLÈCULES DE LA RESPIRACIÓ 7 7. CATABOLISME DE PROTEÏNES 3. ELIMINACIÓ DE GRUPS AMINO • Els grups amino alliberats en forma d’amoníac en la desaminació oxidativa s’han d’eliminar.

• Es pot eliminar en forma d’amoni (invertebrats i peixos d’aigua dolça), d’urea (mamífers i peixos d’aigua salada), o en forma d’àcid úric (aus, rèptils i insectes). PROTEÏNES AMINOÀCIDS + NADH + amoníac PIRUVAT Acetil-CoA Intermediaris del CK 8 4 31/10/2023 2. EL CATABOLISME 1 2 1 31/10/2023 8. LA FERMENTACIÓ • Procés catabòlic de les biomolècules orgàniques. • La gran diferència amb la respiració (aeròbica) és l’absència d’oxigen i per tant la impossibilitat de realitzar la ruta de la cadena de transport d’electrons i la fosforilació oxidativa. • Això fa que en la fermentació: • Oxidació incompleta de la biomolècula orgànica. No s’aconsegueix degradar totalment la molècula.

• La substància que s’obté encara podria seguir oxidant-se. • Té poc rendiment energètic, perquè no intervé la cadena. • Es un procés anaeròbic. 3 8. LA FERMENTACIÓ CARACTERÍSTIQUES: • Procés anaeròbic: es dona en condicions anaeròbiques absolutes o quan no hi ha prou oxigen. • L’acceptor final d’electrons és sempre un compost orgànic: a la respiració aeròbica és l’O2 i els productes finals CO2 i H2O són inorgànics. En canvi en la fermentació, l’acceptor final i algun dels productes sempre són orgànics. Segons quin sigui aquest producte final orgànic distingirem entre fermentació alcohòlica i fermentació làctica.

• Només hi ha síntesi d’ATP a nivell de substrat: no hi ha fosforilació oxidativa de la CR, no intervé l’ATP-sintetasa. Per això és una via energèticament tan poc efectiva: 1 glucosa  2 ATP. 4 2 31/10/2023 8. LA FERMENTACIÓ QUÈ PASSA A LA FERMENTACIÓ? • El substrat inicial (S) s’escindeix en dos productes, un oxidat (P1) que cedeix els electrons a l’altre producte (P2), reduït. Això passa per exemple a la fermentació alcohòlica o a la butírica, però no a la làctica, on només hi ha un producte final. S  P1 (oxidat) + P2 (reduït) S  P1+ + P2• En la fermentació alcohòlica: Piruvat  CO2 (oxidat) + Alcohol etílic (reduït) 5 8. LA FERMENTACIÓ PODEN TENIR RELACIÓ RESPIRACIÓ I FERMENTACIÓ?

• Sí, poden compartir molècules que intervinguin en algun moment a les dues vies. Poden estar relacionades. • Per exemple, la fermentació làctica es produeix a les cèl·lules musculars quan no hi ha prou O2 per fer la respiració aeròbica. • CATABOLISME DE LA GLUCOSA: Abans de la fermentació hi ha una glicòlisi, on es genera NADH (reduït). Llavors la fermentació oxidarà aquest coenzim a NAD+ per evitar que falti el NAD+ necessari per fer realitzar una nova glicòlisi. 6 3 31/10/2023 8. LA FERMENTACIÓ QUI REALITZA LA FERMENTACIÓ? • Microorganismes: alguns bacteris i llevats (fongs). • Organismes pluricel·lulars: com en el teixit muscular dels animals quan no hi arriba prou oxigen.

TIPUS DE FERMENTACIÓ: • Alcohòlica: glucosa  etanol • Làctica: glucosa  àcid làctic • Butírica: glucosa  àcid butíric • Putrefacció: aminoàcids  cadaverina, escatol... 7 LA FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA 8 4 31/10/2023 8.1. LA FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA PIRUVAT  ETANOL + CO2 • El piruvat (3 carbonis) s’escindeix en etanol (2 carbonis), la molècula reduïda, i en CO2 (1 carboni), que és qui s’oxida. • Per tant: 1 glucosa  2 etanol + 2 CO2 • Quan els llevats estan degradant glucosa i esgoten l’oxigen disponible, passen a fer la fermentació alcohòlica.

• Primer hi ha una glicòlisi (es genera 2 ATP, 2 NADH i 2 piruvats) i després se segueix amb la fermentació: els dos piruvats de la glicòlisi es transformen en dos acetaldehids (es perden dos CO2) i posteriorment en dos etanols ( i es gasten els 2 NADH obtinguts abans). 9 8.1. LA FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA 10 5 31/10/2023 GLUCOSA Vigileu! Cada piruvat només dona 1 etanol, només gasta un NADH i només produeix 1 CO2. En aquest esquema està tot duplicat perquè 1 glucosa genera 2 piruvats. 2 ADP + 2Pi 2 ATP GLICÒLISI 2 NAD+ 2 NADH 2 PIRUVAT FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA DESCARBOXILACIÓ 2 CO2 2 NADH 2 NAD+ 2 ACETALDEHID 2 ETANOL 11 8.1.

LA FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA • Aquesta fermentació la fan els llevats (fongs unicel·lulars) del gènere Saccharomyces. Aquests llevats són anaerobis facultatius: poden viure en condicions aeròbiques i anaeròbiques. Per tant, fan la respiració quan hi ha oxigen i la fermentació quan no n’hi ha. Els anaerobis estrictes són els que no poden viure amb oxigen, l’O2 és tòxic per ells. Saccharomyces cerevesiae 12 6 31/10/2023 8.1. LA FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA • Segons l’espècie concreta dins del gènere Saccharomyces el producte final que es forma és diferent i per tant es poden obtenir aliments diferents: • S. ellypsoideus produeix vi. • S. apiculatus produeix sidra. • S. cerevesiae produeix cervesa o pa.

13 LA FERMENTACIÓ LÀCTICA 14 7 31/10/2023 8.2. LA FERMENTACIÓ LÀCTICA PIRUVAT  ÀCID LÀCTIC • El piruvat (3 carbonis) es transforma en àcid làctic o lactat (3 carbonis), que és qui rep els electrons. No es desprèn CO2. • Per tant: 1 glucosa  2 àcid làctic • Succeeix sobretot quan microorganismes degraden lactosa (disacàrid format per glucosa i galactosa). Això fa que la llet es posi agre i coaguli la caseïna. Això s’aprofita per fer formatge, iogurt... 15 8.2. LA FERMENTACIÓ LÀCTICA • També té lloc a les cèl·lules musculars dels animals quan fan un sobreesforç i no hi ha temps perquè hi arribi suficient oxigen. Serveix per obtenir energia molt ràpidament.

• L’única opció per obtenir energia en aquest moment és degradar amb la glicòlisi la glucosa a piruvat i retirar-lo amb la fermentació. • Llavors l’àcid làctic es transporta al fetge, on es pot reconvertir en glucosa (Cicle de Cori). • Per tant, primer hi ha una glicòlisi (es genera 2 ATP, 2 NADH i 2 piruvats) i després se segueix amb la fermentació: els piruvats de la glicòlisi es transformen en dos àcids làctics (es gasten els 2 NADH obtinguts abans). 16 8 31/10/2023 8.2. LA FERMENTACIÓ LÀCTICA 17 GLUCOSA 2 ADP + 2Pi GLICÒLISI 2 ATP 2 NAD+ 2 NADH FERMENTACIÓ LÀCTICA 2 PIRUVAT Vigileu! Cada piruvat només dona 1 àcid làctic i només gasta un NADH.

En aquest esquema està tot duplicat perquè 1 glucosa genera 2 piruvats. 2 NADH 2 NAD+ 2 ÀCID LÀCTIC 18 9 31/10/2023 8.2. LA FERMENTACIÓ LÀCTICA • Si el substrat inicial és la lactosa, la fermentació la poden fer els bacteris Lactobacillus casei, L. bulgaricus, Streptococcus lactis i Leuconostoc citrovorum, que poden fabricar iogurt, formatge o quefir. 19 10 7. RESPIRACIÓ ANAERÒBICA • No s’ha de confondre amb la fermentació, que també és anaeròbica. Però a la fermentació no hi ha ni cicle de Krebs ni cadena de transport d’electrons, i l’acceptor final d’electrons és una molècula orgànica.

• Tot i que es poden oxidar els mateixos substrats inicials (glúcids, triglicèrids i aminoàcids) es genera menys energia que en la respiració aeròbia. • La respiració anaeròbica la realitzen organismes procariotes com alguns bacteris que viuen en condicions d’anòxia, on no hi ha oxigen disponible. Són organismes que no respiren oxigen. 7. RESPIRACIÓ ANAERÒBICA • La respiració anaeròbica, igual que l’aeròbica, consta de 3 grans rutes catabòliques: glicòlisi, cicle de Krebs i cadena de transport d’electrons. • L’única diferència és que en la respiració anaeròbica l’acceptor final dels electrons és una altra molècula gairebé sempre inorgànica diferent a l’O2.

El més habitual és que ho sigui:  Diòxid de carboni (CO2): que es redueix a metà (CH4) quan accepta els electrons.  Sulfats (SO24-): que es redueixen a sulfur d’hidrogen (H2S)  Nitrats (NO3-): que es redueixen a nitrits (NO2-) o a nitrogen gas (N2). Aeròbica Anaeròbica 7. RESPIRACIÓ ANAERÒBICA PROCARIOTES PRODUCTORS DE METÀ • Anaerobis estrictes (no poden viure en presència d’oxigen). • Viuen en llocs on hi ha matèria orgànica en descomposició com pantans, femers, o intestins dels animals. • Redueixen el CO2, que és l’acceptor dels electrons, i produeixen metà (CH4) que s’allibera en forma de gas. 4H2 + CO2 → CH4 + 2H2O 7.

RESPIRACIÓ ANAERÒBICA BACTERIS REDUCTORS DE SOFRE • Són bacteris anaeròbics estrictes. • Habiten en els fangs sens oxigen de basses d’aigua i al fons de rius eutrofitzats. • El ió sulfat (SO24-) és l’acceptor dels electrons i es redueix produint H2S. El sulfur d’hidrogen s’allibera en forma de gas pudent típic de llocs amb aquests bacteris. SO42– + 8e– + 8H+ → S2– + 4H2O Desulfovibrio desulfuricans és un reductor de sofre que necessita viure en condicions anaeròbiques, l’O li és tòxic. Es troba en terres, aigües, i la femta d'animals on no hi arribi l’oxigen. 7.

RESPIRACIÓ ANAERÒBICA BACTERIS REDUCTORS DE NITROGEN • Són anaerobis facultatius, és a dir que poden viure tan en condicions amb oxigen com anòxiques. Viuen al sól. • Quan falta oxigen en l’ambient redueixen el io nitrat (NO3-) fins a nitrogen molecular (N2) que s’allibera en forma de gas. 2NO3- + 10e- + 12H+ → N2 + 6H2O Pseudomonas aeruginosa i Escherichia coli són reductors de nitrats. P. aeruginosa infecta els pulmons E. coli és un bacteri que pot causar infeccions intestinals molt greus. 7. RESPIRACIÓ ANAERÒBICA 3. L’ANABOLISME AUTÒTROF 3.1. INTRODUCCIÓ A L’ANABOLISME 1. Introducció a l’anabolisme DEFINICIÓ D’ANABOLISME: • Síntesi de molècules complexes a partir de molècules senzilles.

Per fer-ho es necessita energia (és una via endergònica) produïda durant el catabolisme i altres vies anabòliques. És un procés de reducció dels substrats inicials (gràcies a que els coenzims s’oxiden). • A partir de molècules oxidades s’obtenen molècules cada vegada més complexes i reduïdes. rutes d’oxidació rutes de reducció 1. Introducció a l’anabolisme TIPUS (o etapes) D’ANABOLISME: • ANABOLISME AUTÒTROF: la transformació de molècules inorgàniques (H20, CO2, NO3-...) a molècules orgàniques senzilles (glucosa, glicerina, aminoàcids...). L’energia prové del catabolisme, o de les mateixes vies anabòliques.

Ha de ser el pas previ a l’anabolisme heteròtrof, però només el poden realitzar cèl·lules autòtrofes. • ANABOLISME HETERÒTROF: el pas de molècules orgàniques senzilles a molècules orgàniques complexes (glúcids, lípids, proteïnes...). Utilitza l’energia obtinguda en el catabolisme. Ho fan totes les cèl·lules. 1. Introducció a l’anabolisme HETERÒTROF AUTÒTROF 1. Introducció a l’anabolisme 1. Introducció a l’anabolisme ANABOLISME AUTÒTROF: • No necessiten la matèria orgànica d’altres organismes per a viure, se la produeixen ells mateixos. • No és correcte dir “es fabriquen el seu propi aliment”. Molt millor: es fabriquen la seva pròpia matèria orgànica a partir d’inorgànica.

• Per tant, no s’alimenten, es nodreixen de substàncies inorgàniques. • Ho fan només els vegetals i els procariotes autòtrofs. 1. Introducció a l’anabolisme ANABOLISME HETERÒTROF: • Transformen les molècules orgàniques senzilles obtingudes durant l’anabolisme autòtrof a molècules orgàniques complexes. • Són molècules orgàniques complexes amb funció energètica (midó o glicogen, per exemple), o estructural (com la cel·lulosa). • Ho fan totes les cèl·lules, incloses les autòtrofes. 1. Introducció a l’anabolisme TIPUS D’ANABOLISME AUTÒTROF: Segons la font d’energia • FOTOSÍNTESI: la font d’energia és la llum. Ho fan els organismes fotolitòtrofs.

• QUIMIOSÍNTESI: la font d’energia són les reaccions d’oxidació/reducció de molècules inorgàniques. Ho fan els organismes quimiolitòtrofs. 13/11/2024 3. L’ANABOLISME AUTÒTROF 1 3.2. LA FOTOSÍNTESI 2 1 13/11/2024 3.2. FOTOSÍNTESI DEFINICIÓ DE FOTOSÍNTESI: • És l’ús de l’energia de la llum per transformar molècules inorgàniques a molècules orgàniques. • La realitzen els organismes fotolitòtrofs: utilitzen la llum com a font d’energia i compostos inorgànics (H20, CO2, NO3-) com a font d’electrons i hidrògens. • Transformen l’energia lumínica a energia química (ATP i poder reductor). • Aquesta energia s’aprofita per transformar aigua i diòxid de carboni a glúcids simples.

• En el procés s’allibera oxigen. 3 alerta! (errors) 4 2 13/11/2024 5 3.2. FOTOSÍNTESI DEFINICIÓ DE FOTOSÍNTESI: Us sona d’alguna cosa aquesta reacció? S’assembla a alguna que ja hem vist? 6 3 13/11/2024 3.2. FOTOSÍNTESI • L'energia de la llum solar (els fotons) provoca el pas d'electrons d'unes molècules a altres. • L’H2O és el primer donant d'electrons, i el CO2 és la molècula que rebrà aquests electrons. • El CO2 es combina amb altres molècules i forma un glúcid de tres carbonis (gliceraldehid-3-fosfat), a partir del qual s'originaran altres molècules orgàniques que les plantes necessiten com a font d'energia i per al seu desenvolupament. 7 3.2.1.

CLOROPLASTS • Són orgànuls cel·lulars presents en plantes i algues verdes (i alguns bacteris fotosintètics, no tots). • Se situen a la part de la cèl·lula vegetal que rep més llum. 8 4 13/11/2024 3.2.1. CLOROPLASTS 9 2.1. CLOROPLASTS Les parts que més ens interessen són l’estroma, el tilacoide i la membrana tilacoïdal. • Estroma: espai central del cloroplast. Conté enzims que intervenen en la fotosíntesi i enzims que intervenen en la síntesi de proteïnes. • Tilacoide: és un sac aplanat i que es disposa de forma apilada formant una estructura anomenada grana. • Membrana tilacoïdal: és la capa que envolta el tilacoide i on hi ha els pigments fotosintètics que realitzaran part de la fotosíntesi.

10 5 13/11/2024 3.2.1. CLOROPLASTS • Les plantes i les algues verdes tenen molts cloroplasts a cada cèl·lula. • Els cianobacteris (bacteris fotosintètics) no tenen cloroplasts però tenen tilacoides al citoplasma. • Altres bacteris que fan fotosíntesi sense alliberar oxigen (bacteris fotosintètics del sofre) tenen un altre orgànul anomenat clorosoma. 11 12 6 13/11/2024 3.2.2. PIGMENTS FOTOSINTÈTICS • Se situen a la membrana tilacoïdal. • El més conegut és la clorofil·la, que li dona el color verd a les fulles. Però també hi ha altres pigments com els carotenoides, que donen color ataronjat o vermell.

• Són estructures encarregades de captar la llum i activar electrons (donar energia als electrons) fins que puguin anar sent transferits des de l’aigua fins a altres molècules. • Són de naturalesa lipídica i estan associats a proteïnes de la membrana tilacoïdal. Són de mida petita. 13 3.2.2. PIGMENTS FOTOSINTÈTICS COM FUNCIONEN ELS PIGMENTS FOTOSINTÈTICS? • Tenen alguns enllaços dobles entre els seus carbonis. • Com que són lliures, aquests electrons s’exciten amb molt poca energia que els hi arribi (fotons de la llum). • Els electrons s’exciten (tenen més energia) però no arriben a trencar la molècula.

• Cada tipus de pigment està especialitzat en absorbir una determinada longitud d’ona, per obtenir l’energia de diferents colors de la llum. 14 7 13/11/2024 3.2.2. PIGMENTS FOTOSINTÈTICS 15 3.2.2. PIGMENTS FOTOSINTÈTICS COM FUNCIONEN ELS PIGMENTS FOTOSINTÈTICS? • Llum toca el pigment, excita els seus electrons i aquests tenen tanta energia que salten, marxen a una altra molècula. Per tant, el pigment queda oxidat. • Per reemplaçar l’electró perdut del pigment, hi ha una molècula que li donarà el seu. Aquesta molècula és la primera donadora d’electrons, normalment serà l’H2O  FOTOSÍNTESI OXIGÈNICA • Aquests electrons aniran saltant d’una molècula a una altra (aniran oxidant-reduint molècules.

L’energia que alliberen els electrons s’aprofita per formar ATP i poder reductor. 16 8 13/11/2024 3.2.2. PIGMENTS FOTOSINTÈTICS COM FUNCIONEN ELS PIGMENTS FOTOSINTÈTICS? FOTÒLISI DE L’AIGUA: l’aigua es trenca i s’alliberen protons, electrons (que substituiran els que ha perdut el pigment) i oxigen (és l’oxigen que alliberen les plantes!) Electrons excitats pels fotons H2 O 2 H+ + 2 e- + ½ O2 17 3.2.3. FOTOSISTEMES • Se situen a la membrana tilacoïdal. • Són agrupacions de pigments fotosintètics (parlarem en general de clorofil·la). • Es diferencia el fotosistema II i el fotosistema I. 18 9 13/11/2024 3.2.3. FOTOSISTEMES • Antena: també anomenat complex captador de llum.

Conté la majoria de la clorofil·la. L’E de la llum va passant d’un pigment a un altre fins arribar al centre de reacció. • Centre de reacció: hi ha només 2 molècules de clorofil·la que formen el pigment diana. És el punt on arriba l’E de la llum i seran aquestes 2 clorofil·les les que traspassin 2 e- al primer acceptor d’electrons. El primer acceptor d’electrons serà qui tregui els electrons fora del fotosistema i els passi a altres molècules iniciant una cadena de reaccions redox. 19 3.2.4. FOTOSÍNTESI DEL CARBONI La fotosíntesi té dues etapes o fases successives: • FASE LLUMINOSA O FOTOQUÍMICA: té lloc a la membrana tilacoïdal, i és depenent de la llum, la necessita.

Els fotons són qui proporcionen l’energia per moure els electrons que serviran per reduir el NADP+ a NADPH i generar ATP que es faran servir a la fase fosca. A més s’allibera O2 de la fotòlisi de l’aigua. Energia lumínica  Energia química (ATP + poder reductor) • FASE FOSCA O BIOSINTÈTICA: té lloc a l’estroma. No necessita llum (però es pot fer durant el dia). És la fase on es transforma la matèria inorgànica en matèria orgànica simple mitjançant el cicle de Calvin (es redueix el CO2 i s’obtenen molècules orgàniques). Serveix també per tornar a oxidar l’ATP i el NADPH perquè pugui seguir-se realitzant la fase lluminosa. 20 10 13/11/2024 3.2.4. FOTOSÍNTESI DEL CARBONI 21 3.2.4.

FOTOSÍNTESI DEL CARBONI ACTIVITATS A LA LLIBRETA • Digues quines són les dues fases de la fotosíntesi i explica bé quina és la funció o l’objectiu de cada una. 22 11 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) a) FASE FOTOQUÍMICA    La fase lluminosa o fotoquímica és la primera fase de la fotosíntesi. Trobem dues variants: la fase fotoquímica acíclica i la fase fotoquímica cíclica. La FASE FOTOQUÍMICA ACÍCLICA és una cadena de transport d’electrons amb moltes similituds respecte de la que es produeix al mitocondri en el catabolisme. En aquest cas, però, té lloc a la membrana tilacoïdal i necessita la llum. 23 3.2.5.

FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) a) FASE FOTOQUÍMICA ACÍCLICA 24 12 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) a) FASE FOTOQUÍMICA ACÍCLICA Aquesta fase inclou tres etapes: 1. FOTÒLISI DE L’AIGUA 2. FOTOREDUCCIÓ DEL NADP+ → NADPH 3. FOTOFOSFORILACIÓ DE L’ADP → ATP 25 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 1. FOTÒLISI DE L’AIGUA  Fotòlisi significa trencament gràcies a l’acció de la llum. L’aigua se separa en els seus dos elements i allibera dos electrons (cada electró prové d’un H de l’aigua). H20 + llum → 2 H+ + 2 e- + ½ O2 COM COMENÇA TOT?

 La llum amb longitud d’ona λ=680 nm arriba al fotosistema II (PSII) i es canalitza des dels complexos captadors de llum (antenes) fins al centre de reacció, on hi ha el pigment diana, que són dues clorofil·les P680. 26 13 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 1. FOTÒLISI DE L’AIGUA   La llum són ones electromagnètiques que arriben en forma de fotons amb una determinada longitud d’ona (λ). La longitud d'ona de l'espectre visible (la part de la llum que podem veure amb els nostres ulls) està compresa entre 400 i 700 nanòmetres 27 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 1.

FOTÒLISI DE L’AIGUA    Quan 2 fotons de llum arriben al pigment diana, la clorofil·la P680 s’excita i perd 2 electrons. Aquests 2 electrons perduts per la clorofil·la P680 s’han de reposar, substituir per 2 electrons nous. Si no es reposessin, no es podria tornar a iniciar aquest procés. L’aigua reposa els 2 electrons gràcies a la seva fotòlisi. H20 + llum → 2 H+ + 2 e- + ½ O2  Els 2 electrons de l’aigua passen a la clorofil·la P680, que ja està a punt de tornar a excitar-se de nou per acció de la llum. 28 14 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 1. FOTÒLISI DE L’AIGUA   En el procés de la fotòlisi de l’aigua, s’ha alliberat O2.

És l’oxigen que alliberen les plantes en la fotosíntesi i gràcies al qual l’atmosfera és rica en aquest gas que nosaltres respirem. L’O2 és el primer producte de la fase fotoquímica. En el procés també s’alliberen dins el tilacoide 2 H+, cosa que provoca una primera acumulació de protons dins el tilacoide. 29 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 2. FOTOREDUCCIÓ DEL NADP+    Els 2 electrons inicials de la clorofil·la P680 que s’han excitat per l’acció dels dos fotons de la llum passen al primer acceptor d’electrons. Posteriorment, els 2 electrons perden una mica d’energia i salten fora del PSII a la plastoquinona (PQ), que es redueix. La PQ cedeix els 2 electrons al complex de citocroms b-f.

Els 2 electrons del complex de citocroms b-f passen a la plastocianina (PC). 30 15 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 2. FOTOREDUCCIÓ DEL NADP+ L’energia d’aquest pas de la PQ al citocrom b-f s’aprofita per bombar 2 protons (H+) des de l’estroma cap a dins del tilacoide (similar a la CR on es treien H+ de la matriu mitocondrial a l’espai intermembranós).  Així tenim una segona acumulació de H+ a dins el tilacoide.  31 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 2.

FOTOREDUCCIÓ DEL NADP+ Aquesta acumulació de protons dins el tilacoide provoca un gradient electroquímic (= CR), basat en dos aspectes:   QUÍMIC → Diferència de concentració de H+: a l’estroma hi ha menys [H+] que dins del tilacoide. ELÈCTRIC → Diferència de càrregues elèctriques +/-: dins del tilacoide hi ha més càrregues positives que a la part exterior de la membrana tilacoïdal, a l’estroma, que queda carregat amb càrregues negatives. Aquest gradient electroquímic és energia potencial que s’aprofitarà després fer sintetitzar ATP, tal i com es feia en la fosforilació oxidativa al mitocondri. 32 16 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 2.

FOTOREDUCCIÓ DEL NADP+ • Recordem que els 2 electrons que han sortit inicialment del PSII són a la plastocianina. • ALHORA de tot aquest procés, la llum amb longitud d’ona λ=700 nm arriba al fotosistema I (PSI) i es canalitza des dels complexos captadors de llum (antenes) fins al centre de reacció, on hi ha el pigment diana, que en aquest cas són dues clorofil·les P700.    Quan 2 fotons de llum arriben al pigment diana, la clorofil·la P700 s’excita i perd 2 electrons, que passen a la ferredoxina (FD). Aquests 2 electrons perduts per la clorofil·la P700 s’han de reposar, substituir per 2 electrons nous. Si no es reposessin, no es podria tornar a iniciar aquest procés.

Qui dona aquests 2 electrons? La plastocianina que té els 2 electrons que han sortit inicialment del PSII. 33 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 2. FOTOREDUCCIÓ DEL NADP+ Electrons que surten del PSII Electrons que reposa l’aigua al PSII Electrons que surten del PSI Electrons que venen del PSII i que reposen els perduts pel PSI 34 17 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 2. FOTOREDUCCIÓ DEL NADP+ • Els 2 electrons que han sortit del PSI i han anat a la FD, passen a l’enzim NADP-oxidoreductasa (també la podem trobar amb el nom de NADP-reductasa). • L’enzim NADP-reductasa capta 2 H+ de l’estroma i amb els 2 electrons que ha rebut redueix un NADP+ a NADPH + H+.

• Per això es diu fotoreducció del NADP+, perquè redueix el NADP+ a NADPH gràcies a l’acció inicial de la llum. • Així, la reacció global de la fotoreducció és: NADP+ + 2 H+ + 2 e-  NADPH + H+ 35 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 2. FOTOREDUCCIÓ DEL NADP+ • El NADPH és el segon producte de la fase fotoquímica (el primer ha estat l’O2 en la fotòlisi de l’aigua). Electrons que venen del PSI 36 18 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 3. FOTOFOSFORILACIÓ DE L’ADP • Igual que abans, hi ha el prefix foto- perquè es fosforila un ADP a ATP gràcies a la llum.

• El pas de H+ a través del complex de citocroms b-f i la fotòlisi de l’aigua han provocat conjuntament que s’hagin acumulat molts H+ dins del tilacoide, i ha generat el gradient electroquímic. • Aquest gradient s’aprofita com es feia en la fosforilació oxidativa al mitocondri: 3 H+ de l’interior del tilacoide passen a través de l’ATPsintasa i l’energia que això produeix s’aprofita per generar un ATP a partir de un ADP+Pi. • Per tant, l’ATP és el tercer producte de la fase fotoquímica. 37 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) 3. FOTOFOSFORILACIÓ DE L’ADP 38 19 13/11/2024 3.2.5.

FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) BALANÇ ENERGÈTIC DE LA FASE FOTOQUÍMICA ACÍCLICA • Per cada NADPH produït es necessiten 2 H+ i 2 e-. • Els 2 H+ s’alliberen d’1 molècula d’H2O. • La fotòlisi de l’aigua allibera 2 e-, que per fer tot el recorregut des del PSII fins la NADP-reductasa, necessiten l’impacte de 2 fotons al PSII i 2 fotons al PSI. Per tant, en total es necessiten 4 fotons. • Al tilacoide “entren” 4 H+: 2 de la fotòlisi de l’aigua i 2 del bombeig al complex de citocroms b-f. • Del tilacoide surten 3 H+ a la fotofosforilació de l’ADP. • Per tant, el nombre de molècules d’ATP sintetitzades en cada fase acíclica és de 4/3 (o 1,33 molècules d’ATP). 39 3.2.5.

FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) BALANÇ ENERGÈTIC DE LA FASE FOTOQUÍMICA ACÍCLICA SUBSTRATS: 1 H2O + 4 fotons + 4/3 ADP + 4/3 Pi + 1 NADP+ PRODUCTES: ½ O2 + 4/3 ATP + 1 NADPH 40 20 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) ACTIVITATS A LA LLIBRETA • Pàgina 58, exercicis 10 i 11. • Pàgina 60, exercicis 12 al 17 i 19. 41 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) b) FASE FOTOQUÍMICA CÍCLICA     Només hi intervé el fotosistema I. Es crea un flux circular d’electrons, de manera que ningú no els ha de reposar. Per tant, no hi ha fotòlisi de l’aigua. Això fa que no es desprengui O2 ni es generi NADPH, només es produeix ATP.

L’objectiu és solucionar el dèficit d’ATP de la fase acíclica, per tenir suficient energia per poder realitzar la fase fosca.  La fase acíclica produeix 1,3 ATP, mentre que la fase fosca en gasta 1,5 ATP. Per tant faltarien ATP. 42 21 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) b) FASE FOTOQUÍMICA CÍCLICA    Els fotons exciten els 2 electrons de la clorofil·la P700 del PSI. Els 2 electrons passen a la ferredoxina (FD) i aquesta els transmet a un citocrom b-6. El citocrom b-6 els passa a la plastoquinona (PQ), i amb l’energia alliberada d’aquest pas, es bomben 2 H+ cap a dins del tilacoide per generar el gradient electroquímic. 43 3.2.5.

FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA)   Els 2 electrons fan el camí invers fins a tornar a la clorofil·la P700 del PSI. L’ATP-sintasa aprofita el gradient electroquímic per sintetitzar ATP. 44 22 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) RESUM • Els fotosistemes són complexos proteics situats a la membrana tilacoïdal. Contenen pigments fotosintètics com la clorofil·la, capaços de captar l'energia lumínica procedent de el sol i transformar-la en energia química (ATP i NADPH). • Hi ha el fotosistema II que apareix abans que el fotosistema I. • Els fotosistemes tenen el complex captador de llum (o antena) i el centre de reacció, on hi ha el pigment diana. 45 3.2.5.

FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) RESUM • Quan l’antena capta dos fotons de llum, aquesta energia arriba fins les dues clorofil·les del centre de reacció. Aquestes dues clorofil·les alliberen dos electrons d'alta energia que surten del fotosistema. • Els electrons deixen un buit en les clorofil·les del centre de reacció, que és ocupat per dos electrons de baixa energia procedents d'un donador d'electrons, l'aigua (en el fotosistema II) o una molècula transportadora d'electrons (en el fotosistema I).

• Si és l’aigua qui dona els electrons, ho fa gràcies a la fotòlisi, que proporciona electrons per a la clorofil·la del centre de reacció, protons H+ per al gradient electroquímic i allibera O2 que passarà a l’atmosfera. H20 + llum → 2 H+ + 2 e- + ½ O2 46 23 13/11/2024 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) RESUM • La fotofosforilació de l’ADP i la fotoreducció del NADP+ es produeixen quan, a l'excitar per l'acció de la llum, un flux d'electrons procedent dels fotosistemes són conduïts a través dels diferents acceptors electrònics fins al NADPH, alhora que es genera un gradient electroquímic que s’utilitzarà per sintetitzar ATP.

• El balanç de la fase acíclica és: SUBSTRATS: 1 H2O + 4 fotons + 4/3 ADP + 4/3 Pi + 1 NADP+ PRODUCTES: ½ O2 + 4/3 ATP + 1 NADPH 47 3.2.5. FASE FOTOQUÍMICA (LLUMINOSA) FASE ACÍCLICA FASE CÍCLICA Hi intervenen el PSII i el PSI. Només hi intervé el PSI. Els electrons van passant d’una molècula a una altra fins a un últim acceptor (NADPH). Els electrons segueixen un recorregut cíclic i no en surten. L’aigua és qui dona els electrons, qui redueix el PSII. No hi ha fotòlisi de l’aigua, no hi intervé l’aigua. Es desprèn O2 durant la fotòlisi de l’aigua. No es desprèn O2.

Es produeix ATP gràcies al gradient electroquímic de protons, resultat de la fotolisi de l’aigua i de l’entrada pel complex citocrom b-f. Es produeix ATP només gràcies al gradient electroquímic que han generat els protons a l’entrar pel complex citocrom b-f. S’obté NADPH. No s’obté NADPH. L’objectiu és sintetitzar NADPH i ATP que s’utilitzaran a la fase fosca. L’objectiu és acabar de completar la formació d’ATP de la fase acíclica. 48 24 14/11/2024 3.2.6. FASE BIOSINTÈTICA (FOSCA)     La fase biosintètica o fosca és la segona de la fotosíntesi. No necessita llum tot i que no cal que es produeixi de nit.

Té lloc a l’estroma del cloroplast, i no al tilacoide com passava en la fase fotoquímica. L’objectiu és utilitzar l’energia en forma d’ATP i de NADPH, generada durant la fase fotoquímica de la fotosíntesi, per aconseguir sintetitzar matèria orgànica (glúcids) a partir de la matèria inorgànica (sobretot veurem a partir del CO2, tot i que també es pot fer a partir de nitrats o sulfats). El CICLE DE CALVIN és la via anabòlica que permet fer aquest pas de matèria inorgànica a…

Més apunts de Biologia

Exàmens, temes i apunts de Biologia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat