Anabolisme, Evolució, Taxonomia i Mutacions

Actualitzat el · AprenAI

Apuntes de biologia que tracten els processos d'anabolisme (fotosíntesi i quimiosíntesi), teories i mecanismes d'evolució i especiació, classificació i taxonomia dels éssers vius, i tipus de mutacions genètiques.

Biologia · Selectivitat (PAU Catalunya)

40 pàgines · 5 temes · 10 flashcards · 7 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Anabolisme: Fotosíntesi i Quimiosíntesi · p. 1-17
  2. 2. Teories de l'evolució i origen de la vida · p. 18-21
  3. 3. Classificació i taxonomia dels éssers vius · p. 22-27
  4. 4. Especiació i aïllament reproductiu · p. 28-31
  5. 5. Mutacions i alteracions genètiques · p. 32-40

1. Anabolisme: Fotosíntesi i Quimiosíntesi

Flashcards

Defineix anabolisme autòtrof.
Síntesi de biomolècules orgàniques a partir de substrats inorgànics com $\text{CO}_2$ i $\text{H}_2\text{O}$, utilitzant una font d'energia.
Longitud d'ona òptima d'absorció del Fotosistema I (FSI)
$700\text{ nm}$ (conté principalment clorofil·la $a$)
Longitud d'ona òptima d'absorció del Fotosistema II (FSII)
$680\text{ nm}$ (conté majoritàriament clorofil·la $b$)
Productes exclusius de la fase fotoquímica acíclica
$\text{ATP}$, $\text{NADPH}$ i oxigen gasós ($\text{O}_2$)

Preguntes tipus test

  1. Quin és el paper de l'aigua en la fotosíntesi oxigènica segons els esquemes generals del procés?
    • a) Fixa directament el diòxid de carboni mitjançant l'acció de l'enzim RuBisCO.
    • b) Actua com a donador d'electrons i la seva fotòlisi allibera oxigen a l'atmosfera.
    • c) Catalitza la fosforilació directa d'ADP a ATP a l'estroma del cloroplast.
    • d) Accepta electrons procedents del fotosistema I per sintetitzar molècules de glucosa.

    Resposta: b) Actua com a donador d'electrons i la seva fotòlisi allibera oxigen a l'atmosfera.. L'aigua actua com a donadora d'electrons; en patir la fotòlisi a la cara interna de la membrana tilacoïdal, desprèn oxigen.

  2. Observant l'esquema d'un cloroplast a , on s'acumula l'ATP sintetitzat durant la fase lluminosa?
    • a) A l'estroma
    • b) A l'interior del tilacoide
    • c) A la membrana externa
    • d) A l'espai intermembrana

    Resposta: a) A l'estroma. Com es descriu i es veu a les figures dels cloroplasts, els protons travessen l'ATP sintasa generant ATP que s'acumula directament a l'estroma.

  3. Quina diferència funcional clau distingeix la fotofosforilació cíclica de l'acíclica?
    • a) La cíclica requereix la hidròlisi d'aigua per reposar els electrons del fotosistema I.
    • b) La cíclica no allibera oxigen ni genera NADPH, produint exclusivament ATP addicional.
    • c) La cíclica produeix exclusivament NADPH sense arribar a formar cap molècula d'ATP.
    • d) La cíclica utilitza els dos fotosistemes per produir més poder reductor en forma de NADPH.

    Resposta: b) La cíclica no allibera oxigen ni genera NADPH, produint exclusivament ATP addicional.. En la modalitat cíclica només intervé el fotosistema I, no hi ha fotòlisi de l'aigua, no es genera NADPH ni $\text{O}_2$, i la seva única finalitat és sintetitzar més ATP.

2. Teories de l'evolució i origen de la vida

3. Classificació i taxonomia dels éssers vius

4. Especiació i aïllament reproductiu

5. Mutacions i alteracions genètiques

I 6 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

Anabolisme Què es considera anabolisme? ●​ La funció de les vies anabòliques és sintetitzar, a partir dels nutrients o d’intermediaris de les rutes cata, els components propis de la cèl·lula que no es capten de l’exterior ●​ L’anabolisme és el conjunt de processos metabò que formen molècules grans Anabolisme autòtrof ●​ Tots els éssers vius obtenen energia a partir de l’oxidació de biomolècules orgàniques.

No obstant això, menre una cèl·lula heteròtrofa cata molècules de glucosa procedents dels aliments, una cèl·lula autòtrofa ha de sintetitzar prèviament la glucosa before be able to cata ●​ El procés de síntesi de biomole que part del diòxid de car i de l’aigua com a substrats inicials requereix, com a font d’energia la llum del Sol, rep el nom de fotosíntesi Fotosíntesi: condicions necessàries ●​ La majoria dels autòtrofs fabriquen el seu propi aliment utilitzant l’energia lluminosa ●​ L’energia de llum es converteix en l’energia química que s’emmagatzema en la glucosa ●​ El procés mitjançant el qual els autòtrofs fabriquen el seu propi aliment es diu fotosíntesi ●​ La majoria dels éssers vius depenen directa o indirectament de la llum per aconseguir el seu aliment CLOROFIL·LA Fotosistemes ●​ Agrupacions funcionals de clorofil·la: 200 molècules i altres pigments → carotenoides ○​ FSI: fotosistema I amb més clorofil·la a: 700nm ○​ FSII: fotosistema II amb més clorofil·la b: 680 nm Fase fotoquímica La fase lluminosa o fotoquímica pot presentar-se en dues modalitats: ●​ Acíclica: participen els dos fotosistemes ●​ Cíclica: participa el fotosistema 1 FOTOFOSFORILACIÓ NO CÍCLICA La fase lluminosa acíclia inicia quan pasa la radiació de fotons al fotosistema II Es produeix la hidròlisi de l’aigua (fotolisi de l’aigua) i es desprèn oxígen Aquest procés es realitza a la cara interna de la mem dels tilacoides Per últim, els electrons són introduïts a l’interior del tilacoide i creen uns diferència de potencial.

Els protons atravessen la mem a través de lesATP sinestases amb la síntesi d’ATP que s’acumula a l’estroma (fosforilació de l’ADP) Per altre costat els fotons incideixen en el fotosistema I. Al final, els electrons passen a l’enzim NADPreductasa i es forma NADPH (fotoredució del NADP) FASE FOTOQUÍMICA CÍCLICA Intervé el fotosistema I, creant-se un flux cíclic d’electrons que, en cada volta, dona lloc a síntesi d’ATP. No hi ha fotolisi de l’aigua i tampoc es genera NADPH, ni es desprèn oxígen.

La seva finalitat es generar més ATP imprescindi per realitzar la fase quisintètica ●​ intensitat de la llum ●​ temperatura ●​ diòxid de CO2 EQUILI ENERGÈTIC DE LA FOTOSÍNTESI La fase fotoquímica de la fotosíntesi produeix ATP I NADPH.

●​ Si es sintetiza una molècula de glucosa es necessiten 6 CO2 I 12 H2O ●​ L’aigua treu 6 CO2 a l’atmosfera i aporta els 12 hidrògens de la glucosa i els 12 hidrògens necessaris per passar els 6 CO2 del C02 A l’aigua ●​ Intervenen 24 hidrògens ●​ El cicle de Calvin necessita per cada CO2 incorporat, 2 NADPH i 3 ATP ●​ Per una molècula de glucosa es necessiten 12 NADPH I 18 ATP QUISÍNTESI Consisteix en la síntesi d’ATP a partir de l’energia que es desprès de determinadaes sub inorgàniques en reaccions d’oxidació. Els organismes que realitzen aquests processos es denominen quautótrofs.

Tots són microorganismes: són descomponedors i transformadors ANA La síntesi de compostos orgànics nitrogenats i contenent sofre es realitza mitjançant la reducció d’ions, nitrat i sulfat del sol, gràcies a l’ATP I AL NADPH sintetitzats a la fasse lluminosa Apunts Sandra l’objectiu de la fotosíntesi es aconseguir glucosa (o precursors de la glucosa) enllaç o-glucosídic beta (1-4) per enllaçar la cel·lulosa la fotosíntesi es fa sempre, la part llumínica només de dia però la fosca sempre fotolisi de l’aigua → fase llumínica fixa el CO2 → rubiso Evolució (teories) Creacionisme/fixisme: la teoria que Déu havia creat a totes les criatures del planeta És una teoria no evolutica, explicant que tal qual Déu les va col·locar, continuaran així per sempre ●​ Fins a la segona meitat del segle XVIII (1750) es va creure en aquesta teoria ●​ Les espècies exisitien i mantenien un aspecte immu ●​ El món va ser creat per una divinitat: fonts de coneixement del text de Déu ●​ Les espècies han romàs sense modificar-se al llarg de la història ●​ Karl Linné defensava aquesta teoria fixista Lamarkisme: ●​ Llei de l’ús i desús dels òrgans: si necessites un òrgan es desenvolupa, si no el necessites es va degradant.

Permet adaptar-se als canvis de l’entorn. El fet d’haver d’adaptar-se genera un increment o disminució de l’ús d’alguns òrgans, es tradueix en un desenvolupament gran o petits d’aquests.

●​ La funció crea l’òrgan: si els canvis de l’entorn cal l’òrgan es creara ●​ Caràcters adquirits: quan es desenvolupa un d’aquests òrgans es passaran en generacions posteriors Exemple amb les girafes: les fulles estaven més curtes i els individus van haver d’anar desenvolupant cada vegada un coll més llarg, en esforçar-se en estirar el coll doncs el coll va anar creixent, aquest caràcter es va passar als fills Weismann La teoria de Lamarck no va ser acceptada ●​ Weismann va tallar la cua de ratolins i en teoria quan tinguessin fills aquest no hauria de tenir cua ●​ Però els fills van continuar tenint cua.

●​ Això fins a finals del segle XIX Darwinisme (i Wallace): ●​ Les formes no són estàtiques sinó que evolucionen, les espècies canvien contínuament, unes s’originen i altres s’extingueixen ●​ El procés de l’evolució és graudal, lent i continu, sense salts o grans canvis ●​ Els organismes tenim parts igual quan estem emparentats i descendim d’un avantpassat comú (LUCA) La selecció natural és un procés qu explica l’evolució en dues fases: ●​ La primera fase es la variància, la generacií de modificacions espostànies en els individus ●​ La segona, la selecció a través de l’esforç, els individus més condicionats seran els que ho tindran millor, en canvi individus que no tenen tantes advantages no ho tindran tan millor La papallona de Darwin vivia en un entorn on els troncs va enfosquir, es per això que les papallones clares estaven més a predisposició dels depredadors, per això aquestes papallones van començar a ser de color negre per amargar-se millor.

(Tot i això recents estudis mostren que el color de la papallona podria haver anat influït per el seu aliment) Neodarwinisme Mendel: la teoria cromosomica va donar per a la teoria moderna La teoria sintètica es caracteritza per ●​ No acceptar de l’herència dels caràcters adquirits ●​ Ratificació del gradualisme (poc a poc) ●​ Reconeixement del mecanisme de selecció natural en les dues fases: ○​ La producció de mutacions cromosòmiques ○​ La selecció dels portadors de la dotació genètica Aquest canvis venen donat per mutacions Mutacions preadaptatives a l’atzar ●​ Geníques puntuals: alteració d’un únic nucleòtid de la cadena de ADN o ARN ○​ poden haver-hi errors en duplicar ADN o fer transcripciÓ de ADN a ARN ○​ això ADNmotlle es transcriu a ARNmissatger i aquest es tradueix a proteïna (mitjançant proteïna rodona) ●​ Sustitució: pot ser silenciosa, canvi de sentit o sense sentit ●​ Addició: no poden ser silecioses, només canvis de sentit i sense sentit ●​ Deleïció: no poden ser silecioses, només canvis de sentit i sense sentit ●​ Cromosòmiques: alteacions en el número de cromomes (afecta cadena i estructura) ●​ Genòmiques: afecta el número total de cromosomes (Down) Teoria neutralista Part de la variància genètica que no està sotmesa a la selecció antual, sinó que es neutre.

Parla que la freqüència de gens mutats dins de la soicetat podrà variar a l’atzar Teoria de equi intermitent ●​ De generació en generació hi han canvis randoms.

●​ No hi ha gradualisme en mutacions en espècies de reproducció sexual ●​ La part de gradualisme és una mica fluix en reproduccions asexuals Teories de l’origen Abiosíntesi: generació espontània ●​ Experiment de Redi i Pasteur: refuta la generació espontània ●​ Oparin - Haldane: sopa primitiva ●​ Miller i Urey: comproven la teoria d’Oparin i Haldane i sintetitzen aminoàcids ●​ Joan Oró: aconsegueix sintetitzar adenina, essencial en l’estructura dels nucleòtids i el material genètic ●​ Hipòtesi endo - Lynn Margulis: evidències de primers processos evolutius Classificar Classificar: capacitat de formar agrupacions en una o varies característiques comunes.

Aquestes agrupacions poden estar ordenades en una jerarquia de grups de més grans a més petits. El sistema de classificació i taxonomia és un mitjà per agrupar els diferents éssers d’acord a les seves relacions científiques Classificació històrica Aristòtil va fer la primera classificació dels éssers (s. IV aC) Va classificar-los segons: ●​ Animals ●​ Corren ●​ Neden ●​ Volen ●​ Vegetals Com assolim la classificació actual?

●​ Linnè: (1740): pare de la taxonomia i la sistemàtica ●​ La classificació de Linnè es manté actualment ●​ Linnè va classificar als éssers en tàxons ●​ El nom d’una espècie sempre es compon de dues paraules en llatí; es un sistema de nomenclatura ESPECIE= NOM GENÈRIC + EPÍTET ESPECÍFIC Segle XIX: Haeckel van introduir el Regne Protistes, unicel·lulars que tenien tendències animals i vegetals a la vegada, un “calaix de sastre”. Però aquest sistema no va ser àmpliament acceptat Segle XX: Woese proposa 19 regnes, dels quals 13 són eu.

Ho fa segons el material genètic no el fenotip Taxonomia ●​ Aquesta s’encarrega d’organitzar els éssers en grups (anomenats taxons) ●​ Aquest els hem d’entendre com contenidors, l’espècie és el més petit (el taxó fonamental) ●​ Quan tenim espècies alike les incloem dins el mateix gènere. Els gèneres alike s’agrupen dins una família, les famílies en ordres, els ordres en classes i les classes en fílums. El taxó d’ordre superior (el més gran) és el regne que conté diversos fílums Claus dicotòmiques Aquestes constitueixen un tree que es ramifica progressivament en opcions de dues opcions excloents.

Es centra en què un organisme no pot tenir una determinada característica i al mateix temps no tenir-la (quién es quién) ●​ Són el procediment més comú que utilitzarem per classificar organismes 5 Regnes (concepte clàssic) ●​ Regne Moneres: procariotes unicel·lulars ●​ Regne Protoctists: eucariotes unicel·lulars heteròtrofs, que tenen ingestió i digestió interna (protozous) o eurcariotes unicel·lulaes i pluricel·lulars sense teixits i autòtrofs (algues) ●​ Regne Fongs: eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits, heteròtrofs que tenen digestió externa i endo ●​ Regne Vegetals (Metàfits): eucariotes pluricel·lulars (tenen teixits), són autòtrofs (fan fotosíntesi) ●​ Regne Animals (Metazous): eucariotes pluricel·lulars (tenen teixits), heteròtrofs que tenen ingestió La classificació moderna: tres dominis (Woese, 1990) Segons els estudis moleculars i de seqüenciació de l’ARNr, Carl Woese va discover que hi havia dues línies evolutives clarament diferents dins dels procariotes Això va donar lloc a una nova classificació més actual i acceptada avui: Els tres dominis ●​ acteria → ciano i antics eu ●​ Archaea → arqueus (procariotes que tenen característiques úniques) ●​ Eukarya → tots els eucariotes (protists, fongs, plantes i animals) Aquesta classificació mostra que: → Els arqueus no sín un tipus de ci, sinó un grup completament diferent → Els eucariotes comparteixen més afinitat genètica junt els arques que no els ci Tendències actuals ●​ Animals ●​ Ci ●​ Protists ●​ Fongs ●​ Plantes ●​ Animals Classificació vegetals METAFITES: Són organismes pluricel·lulars, eucariotes i autòtrofs.

Distingim els següents grups: ●​ Briòfits: presenten gametòfits sense vasos conductors.

Tenen falses arrels, falses tiges i falses fulles ●​ Traqueòfits: presenten autèntiques tiges, arrels, fulles i vasos conductors ○​ Pteridòfits: no es reprodueixen per llavors ○​ Espermatòfits: es reprodueixen per llavors ■​ Gimnosperma: són les plantes que tenen la llavor nua ■​ Angiosperma: són les plantes que tenen la llavor protegida Classificació animals (+info) ●​ Diblàstics ○​ Porifers ○​ Cnidaris ●​ Triiblàstics ○​ Anèl·lids ○​ Platihelmints ○​ Nematods ○​ Artròpodes ■​ Miriàpodes ■​ Insectes ■​ Aràcnids ■​ Crustacis ○​ Mol·luscs ■​ Gasteròpodes ■​ Valves ■​ Cefalòpodes ○​ Equinoderms ○​ Cordats ■​ Àgnats ■​ Condrictis ■​ Osteïctis ■​ Tetràpodes ●​ A ●​ Rèptils ○​ Quelonis ○​ Cocodrilians ○​ Sauris ○​ Ofidis ○​ Aus ○​ Mamífers ■​ Prototeris ■​ Metateris ■​ Euteris Evidències de l’EVOLUCIÓ ●​ Paleontològiques L’estudi dels fossils i la comparació de les espècies extintes i les actuals ens permet veure les seves similitud i diferències.

Demostrant que els éssers de la Terra en el passat han canviat segons el pas del temps i que unes espècies han estat canviades per altres ●​ Biogeogràfiques: Es basa en estudiar les similituds i diferències de la fauna i flora segons la seva localització geogràfica. Així els organismes de dues regions seran més semblats quant més a prop estiguin i més diferents quant mes lluny. ●​ Embrionàries: Es basa en estudiar les similituds i diferències del desenvolupament embrionari de diferents espècies per comparar la proximitat evolutiva i deduir ancestres comuns.

●​ Anatòmiques/Morfològiques: Són el resultat de l’estudi comparat dels òrgans de les diferents espècies, tant pel que fa a la seva estructura com a la seva funció. Així podem distingir entre: ●​ Òrgans homòlegs: tenen la mateixa estructura interna encara que la seva forma i funció siguin diferents. Són la prova d’un origen comú. ●​ Òrgans anàlegs: tenen una mateixa funció, encara que les seves estructures internes són diferents. Proven l’adaptació d’òrgans diferents a una mateixa funció, com per exemple les ales dels aus i les dels insectes. A aquest fet s’anomena evolució convergent.

●​ Biomoleculars: Les trobem en estudiar a nivell molecular espècies diferents, comparant seqüències de proteïnes i àcid nucleics. Quant més semblants siguin dos organismes, més coincidències existeixen a les molècules que els formen.

Conceptes claus Concepte d’espècie: grup d’individus que són alike entre ells i que conjunt individus d’una altra es espècie, poden aconseguir descendents fèrtils Concepte de vila: conjunt d’individus de la mateix espècie que comparteixen un mateix territori i en què per tant hi ha l’opció de d’ap entre es diferets individus que la formen ●​ tots ells comparteixen un conjunt de gens, que constitueix el seu pool genètic (tots els gens de la vila) Evolució especiació L’especiació és un mecanisme evolutiu mitjançant el qual sorgeixen noves espècies a partir d’unes ja existents ●​ es formen a través d’un procés evolutiu Una espècie és un conjunt de viles, de grups d’éssers que poseeien un conjunt de gens comuns (tenen característiques alike) són capaços de ap i de tenir descendents fèrtils.

●​ L’espècie es contempla com una unitat aïllada des del punt de vista de la reproducció (noves es poden reproduir i intercanviar gens entre ells mateixos) Raça Una raça és un conjunt d’individus que viuen en un mateix lloc d’una mateixa espècie però genèticament diferents de les altres races d’aquesta espècie: continuen sent capaços de reproduir-se entre sí i compartir gens ELS ÉSSERS HUMANS NO TENIM RACES SINÓ ÈTNIES Clina La clina és la gradació continua d’un caràcter o varios que podem mesurar dins d’un grup d’espècies uniespecífica, es fa un gradient ecològic La formació d’una raça pot ser deguda a ●​ una separació geogràfica ●​ adaptació a diferents condicions climàtiques ●​ ava de l’aliment La selecció natural provocarà un procés d’adaptació a les condicions locals on està la vila, en aquest procés hi haurà gens que augmenten o minven les seves freqüències.

L’ésser ha realitzat una selecció artificial acerca d’animals i vegetals i ha creat una sèrie de races molt diverses Mecanismes d’especiació Procés d’especiació: és un procés dinàmic que va passant fins que ens adoneme que ja no es poden reproduir entre ells Perquè això passi cal que una po es separi en dues supo, cadascuna té un procés evolutiu diferent → selecció natural; canvis en el environment que presiona el grup a fer una evolució → les diferents po poden tenir diferents necessitats Tipus d’especiació ●​ gradual o per aïllament ●​ instàntania o per poliploidia models d’especiació ●​ especiació al·lopàtrida ●​ especiació simpàtrica Especiació al·lopàtrida es la separació en l’espai de dues o més po, impedint el flux gènic (intercanvi de gens), generant espècies noves.

→ poden estar separades físicament però no ha d’haver aïllament reproductiu → perquè es doni especiació ha d’haver aïllament reproductiu poden ser per separació geogràfica (illes, serralades, deserts, oceans) perquè es doni l’especiació al·lopatrica requereix: (en cada zona) ●​ aïllament geogràfic de diferents po d’una mateixa espècie ●​ no flux gènic (intercanvi de gens) ●​ pressions selectives diferents Exemple´. Pangea fa uns 200 milions d’anys L’home pot crear les fronteres i va promoure l’especiació al·lopàtrica (font hidràulica a l’Amazones) Especiació simpàtrida es el procés de creació de noves espècies a partir d’una po que està en el mateix espai geogràfic.

aqui les fronteres no son geogràfiques sinó ològiques mecanismes de l’especiació simpatrida ●​ poliploïdoa: té mes de dues dotacions cromosòmiques provocades per una mala disjunció meiòtica, no hi ha cariocinesi ●​ klaus: un cavall i un ase crea una mula; aquesta no es pot reproduir. per aixo ase i cavall diferents espècies Mecanismes d’aillament reproductiu un cop formada la nova espècie els seus gens es queden aïllats perque aquesta es mantingui al llarg del t.

Aquest fet només té sentit quan la ap sigui de tipus s ja que és l’unica manera d’interca gens en una altra espècie Hi ha dos mecanismes per mantenir l’aïllament genètic: ●​ mecanisme reproductors de pref: és el no ap de dues espècies ●​ mecanismes reproductors de postf: són mecanismes que impedeixen tenir descendents klaus malgrat la fec, o que aquests siguin estèrils → Aïllament ecològic: les viles ocupen la mateixa localitat però estan en llocs diferents, per la qual cosa no entren en contacte i no es ap.

(plantes que viuen en zones de sol i shadow) → Aïllament etològic: entre els animals, els individus de diferent gènere realitzen u festeig que facilita el seu reconeixement i estimula el seu ap, canvis en aquests rituals poden crear rechasos i aïllament ●​ aïllament s: mecanismes que eviten la f. diferències en els or re o les gàmetes Mutacions gèniques Mutacions gèniques puntuals CODI ARN/ADN Tipus Efectes sustitució → silenciosa (no canvis) → canvi sentit (canvi cadena) → sense sentit (STOP) inserció → canvi sentit (canvi cadena) → sense sentit (STOP) deleció → canvi sentit (canvi cadena) → sense sentit (STOP) poliploidia: tot duplicat 2n+n pot passar però es raro Què és una mutació?

És un canvi en el material genètic: pot ser en la seqüència o en l’organització de l’ADN HI ha de tres tipus: ●​ Permanent: es copia a les cèl3lules filles quan l’ADN es replica ●​ Aleatòria: no apareix perquè l’organisme la necessiti ●​ Poc freqüent: els sistemes de reparació corregeixen la majoria d’errors D’on surten les mutacions? ●​ Espontànies ○​ Errors de l’ADN poliimerasa en copiar l’ADN ○​ Canvis químics naturals en les ases ●​ Induïdes per agents mutagènics ○​ Físics: raduació UV, raigs X i radioactivitat ○​ Químics: benzopirè del fum del tabac, agents alquilants ○​ Biològics: virus i transposons que s’insereixen a l’ADN On passa la mutació?

Cèl·lules somàtiques ●​ Afecten cèl·lules del cos ●​ No passen als fills ●​ Poden orginar de malformacions Cèl·lules germinals ●​ Afecten cèl·lules que formen gàmetes ●​ Passen a la descendència ●​ Creen variabilitat a l’espècie L’efecte pot ser perjudicial, netre o avantatjós: depèn del gen i de l’ambient Tres escales de mutació ●​ Un gen: Mutacions gèniques ○​ canvian la seqüència de nucleòtids d’un gen ■​ ex: anèmia falciforme ●​ Un cromosoma: Mutacions cromosòmiques ○​ alteren l’estructura d’un cromosoma ■​ ex: cri du chat ●​ Tot el genoma: Mutacions genòmiques ○​ canvien el número de cromosomes ■​ ex: síndrome de Down

Més apunts de Biologia

Exàmens, temes i apunts de Biologia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat