Guia d'estudi: el cicle cel·lular, la mitosi i la meiosi

Actualitzat el · AprenAI

Apunts sobre les fases del cicle cel·lular (interfase i mitosi), la meiosi i les seves diferències amb la mitosi, la regulació del cicle mitjançant punts de control i ciclines/CDK, i la relació del càncer amb les alteracions d'aquest cicle.

Biologia · Selectivitat (PAU Catalunya)

14 pàgines · 5 temes · 9 flashcards · 7 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. El cicle cel·lular i la interfase · p. 1-2
  2. 2. La mitosi · p. 2-5
  3. 3. La meiosi · p. 5-10
  4. 4. La regulació del cicle cel·lular · p. 10-13
  5. 5. El càncer i la seva relació amb el cicle cel·lular · p. 13-14

1. El cicle cel·lular i la interfase

Flashcards

Què passa durant la fase G1 del cicle cel·lular?
La cèl·lula creix i duplica els seus orgànuls. Dura des de la gènesi fins a la replicació del material genètic.
Com es diu el punt de control que la cèl·lula ha de superar per passar de G1 a S?
Punt de restricció R (punt de control R).
Què és la fase G0 del cicle cel·lular?
La cèl·lula abandona el cicle actiu per desenvolupar la seva funció somàtica, mantenint la seva activitat metabòlica sense duplicar l'ADN ni dividir-se.
És reversible l'entrada en G0?
Sí. L'entrada en G0 és reversible i la cèl·lula pot tornar al cicle cel·lular.

Preguntes tipus test

  1. Per què la durada de la fase G1 no és igual en tots els tipus de cèl·lula?
    • a) Depèn del tipus de cèl·lula i de les necessitats de divisió dels teixits
    • b) Està fixada pel nombre de cromosomes de cada espècie
    • c) És sempre idèntica perquè el cicle cel·lular està totalment programat
    • d) Depèn només de la temperatura a què es troba la cèl·lula

    Resposta: a) Depèn del tipus de cèl·lula i de les necessitats de divisió dels teixits. La durada de G1 depèn del tipus de cèl·lula i de les necessitats de divisió dels teixits.

  2. Una cèl·lula supera el punt de restricció R a G1. Què passa a partir d'aquest moment?
    • a) Passa obligatòriament a G0 per descansar abans de replicar-se
    • b) Es divideix immediatament en dues cèl·lules filles
    • c) Continua el cicle cap a la fase S sense dependre dels senyals externs
    • d) Torna a la fase G1 per tornar a créixer

    Resposta: c) Continua el cicle cap a la fase S sense dependre dels senyals externs. Si la cèl·lula supera el punt R, continua el cicle independentment dels senyals externs.

  3. Una cèl·lula en G0 canvia les seves condicions i necessita tornar a dividir-se. Què pot fer?
    • a) Tornar al cicle cel·lular, perquè l'entrada en G0 és reversible
    • b) Duplicar obligatòriament el seu ADN a la fase S
    • c) Dividir-se directament en mitosi sense passar per G1
    • d) Perdre de manera definitiva la seva capacitat de dividir-se

    Resposta: a) Tornar al cicle cel·lular, perquè l'entrada en G0 és reversible. L'entrada en G0 és reversible, de manera que la cèl·lula pot tornar al cicle cel·lular.

2. La mitosi

3. La meiosi

4. La regulació del cicle cel·lular

5. El càncer i la seva relació amb el cicle cel·lular

I 5 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

EL CICLE CEL·LULAR Esquema general: Interfase: G1: ●​ La cèl·lula creix i duplica els seus orgànuls ●​ Dura des de la gènesi fins la replicació del material genètic ●​ La seva durada depèn del tipus de cèl·lula, necessitats de divisió dels teixits,...

(també pot desviar-se a G0) ●​ Per passar a la fase S ha de pasar un punt de restricció (punt de control R) G0: ●​ La cèl·lula abandona el cicle actiu per desenvolupar la seva funció somàtica ●​ La cèl·lula manté la seva activitat metabòlica i compleix les funcions especialitzades, però no duplica el seu ADN ni entra en divisió cel·lular ●​ L’entrada a G0 pot ser reversible S: ●​ Síntesi d’ADN; s’efectua una còpia exacta dels cromosomes ●​ + Síntesi ARNm i proteïnes ●​ Les cadenes germanes es mantenen unides per un centròmer incipient ●​ Durada variable ●​ Modificacions als centríols (preparació per a la duplicació del centrosoma) G2: ●​ Comença quan s’acaba la duplicació de l’ADN i s’acaba quan els cromosomes comencen acondensar-se i ser visibles ●​ Es sintetitza ARNm i histona 1 (H1) i proteïnes dels microtúbuls ●​ S’observen dos diplosomes immadurs MITOSI: PROFASE: ●​ Condensació de l’ADN amb gairebé el màxim grau de condensació ●​ Desaparició dels nuclèols ●​ Fragmentació de l’embolcall nuclear ●​ El centrosoma es duplica i els microtúbuls els empenyen a posicions polars oposades de la cèl·lula ●​ Es formen els microtúbuls implicats en el repartiment de les cromàtides i queden units als cinetocors (fibres cinetocòriques) METAFASE: ●​ Els cromosomes han quedat al pla equatorial ●​ El fus mitòtic està compost per: microtúbuls del cinetocor, microtúbuls polars i centrosomes → la seva funció és separar el material genètic (els cromosomes) de manera equitativa entre les dues cèl·lules filles durant la divisió cel·lular ANAFASE: ●​ Les proteïnes dels centròmers permeten la separació de les cromàtides ●​ Els microtúbuls del cinetocor es despolimeritzen i escurcen ●​ Les cromàtides germanes es separen (viatgen cap al centrosoma més proper) ●​ El desplaçament és promogut per proteïnes com CENP-E i la dineïna TELOFASE: ●​ S’inicia amb les cromatides separades de les germanes, agrupades en dos jocs prop de cada centrosoma amb inicis de descondensació ●​ Es reconstitueixen els embolcalls nuclears utilitzant restes de l’antic embolcall, gràcies a la làmina fibrosa i amb material nou del RER ●​ S’originen nous nuclèols ●​ Els microtúbuls polars reorganitzen i es concentren en la zona equatorial per participar en la citocinesi *VARIACIONS DE LA MITOSI: ●​ Pleuromitosi: L’embolcall no es trenca i el nucli es divideix en dos.

●​ Endomitosi: L’ADN no es reparteix i s’esdevé: ○​ La poliploïdia: separació de cromàtides (es multiplica la dotació genètica habitual) ○​ La politènia: Les cromàtides no es separen (passa en teixits amb molta activitat) ●​ Amitosi: el nucli s’escindeix sense repartiment equitatiu (mitosi). Pot tenir èxit perquè hi ha hagut poliploïdia anteriorment. CITOCINESI: ●​ Divisió del citoplasma ●​ Variacions: ○​ Bipartició o divisió primària ○​ Divisió múltiple (esquizogònia): Es forma una cèl·lula plurinucleada i després es divideix en múltiples cèl·lules. Ex : Plasmodium, l’esporulació. ○​ Gemmació.

Ex: llevats ■​ Formació de la gemma ■​ Endomitosi del nucli amb separació dels cromosomes en el nucli deformat ■​ Divisió del nucli, un queda dins de la gemma MEIOSI: ●​ Produir cèl·lules amb la meitat de la dotació cromosòmica (en el cas dels humans, haploides) per permetre la reproducció sexual i alhora el cicle cel·lular.

●​ Repartir els cromosomes de manera que cada cèl·lula filla tingui una dotació genètica equivalent entre si ●​ Generar diversitat genètica per a la generació següent a través dels fenòmens de: ○​ Entrecreuament i recombinació ○​ Combinatòria en el repartiment de cromosomes paterns i materns ○​ En la unió estocàstica de gàmetes en la fecundació Es divideix en dues parts: ●​ Meiosi I: divisió reduccional. Se separen els cromosomes homòlegs i es redueix a la meitat la dotació cromosòmica. ●​ Meiosi II: divisió equitativa. Se separen les cromàtides germanes. MEIOSI I: És la divisió més important perquè és on es produeix la reducció cromosòmica i la recombinació genètica.

●​ Profase I → És la fase més llarga i complexa de tota la meiosi. Es divideix en cinc subfases: ○​ Leptotè → Els cromosomes comencen a condensar-se i es fan visibles. Encara no estan aparellats amb els seus homòlegs. Cada cromosoma ja té dues cromàtides germanes. ○​ Zigotè → Els cromosomes homòlegs s'aparellen mitjançant un procés anomenat sinapsi, gràcies al complex sinaptinemal. Es forma un bivalent (2 cromosomes) o tètrada (4 cromàtides). ○​ Paquitè → Es produeix l'entrecreuament: les cromàtides no germanes dels cromosomes homòlegs intercanvien fragments d'ADN. Aquest procés provoca la recombinació genètica, és a dir, la creació de noves combinacions d'al·lels.

○​ Diplotè → Els cromosomes homòlegs comencen a separar-se (disjunció), però continuen units pels quiasmes, que són els punts on s'ha produït l'entrecreuament. ○​ Diacinesi → Els quiasmes es resolen, els cromosomes acaben de separar-se i augmenten de gruix i condensació. La cèl·lula queda preparada per a la metafase I. Important: diferència entre aquests conceptes ●​ Sinapsi: aparellament dels cromosomes homòlegs. ●​ Entrecreuament: intercanvi de fragments d'ADN entre cromàtides no germanes. ●​ Recombinació genètica: resultat de l'intercanvi, que genera noves combinacions genètiques. ●​ Quiasma: punt visible on les cromàtides han quedat unides després de l'entrecreuament.

●​ Metafase I: ○​ Els bivalents (parelles de cromosomes homòlegs) se situen a la placa equatorial de la cèl·lula. ○​ Cada cromosoma homòleg queda orientat cap a un pol oposat. ○​ L'orientació de cada parella és aleatòria, de manera que els cromosomes d'origen matern i patern es poden repartir en combinacions diferents → més diversitat genètica mitjançant la combinatòria cromosòmica. ●​ Anafase I → Els cromosomes homòlegs se separen i es desplacen cap als pols oposats de la cèl·lula. És important recordar que: ●​ Els centròmers es mantenen intactes. ●​ Les cromàtides germanes NO se separen. ●​ Cada cromosoma continua format per dues cromàtides.

Per tant, cada pol rep un cromosoma de cada parella d'homòlegs. ●​ Telofase i citosinesi I: ○​ Els cromosomes arriben als pols i es poden formar nous embolcalls nuclears i nuclèols. ○​ Després, mitjançant la citocinesi, es divideix el citoplasma i s'originen dues cèl·lules haploides. Atenció: són haploides perquè només tenen un cromosoma de cada parella d'homòlegs, però cada cromosoma encara té dues cromàtides. Resultat de la meiosi I ●​ 2 cèl·lules haploides (n). ●​ Cada cromosoma té dues cromàtides. ●​ S'ha reduït a la meitat la dotació cromosòmica. ●​ Interfase breu: ○​ Entre les dues divisions hi ha un interval curt en què els cromosomes poden descondensar-se lleugerament.

○​ No es produeix una nova replicació de l'ADN. Això és fonamental: si es tornés a duplicar, no es podria mantenir la reducció cromosòmica aconseguida. MEIOSI II → La meiosi II és molt semblant a una mitosi, però té lloc en cèl·lules haploides i sense que s'hagi duplicat prèviament l'ADN. L'objectiu és separar les cromàtides germanes. ●​ Profase II → fase molt curta ○​ Els cromosomes es tornen a condensar. ○​ Desapareix l'embolcall nuclear. ○​ Es forma un nou fus acromàtic. ●​ Metafase II: ○​ Els cromosomes se situen individualment a la placa equatorial, de manera semblant a la metafase de la mitosi. ○​ Els microtúbuls s'uneixen als cinetocors de les cromàtides germanes des de pols oposats.

●​ Anafase II: ○​ Els centròmers es divideixen i les cromàtides germanes se separen. ○​ Cada cromàtide es dirigeix cap a un pol oposat i passa a considerar-se un cromosoma independent. ○​ A diferència de l'anafase I, aquí sí que se separen les cromàtides. ●​ Telofase II i citocinesi: ●​ Els cromosomes arriben als pols. ●​ Es formen nous embolcalls nuclears i nuclèols. ●​ Els cromosomes es descondensen. ●​ Es produeix la citocinesi. Resultat final de la meiosi ●​ S'obtenen 4 cèl·lules haploides (n), cadascuna amb cromosomes d'una sola cromàtide. ●​ Les quatre cèl·lules són genèticament diferents entre si a causa de la recombinació i de la distribució aleatòria dels cromosomes.

Característica Mitosi Meiosi I Tipus divisió de Equacional Reduccional Nombre divisions de Una Primera meiòtica Meiosi II Equacional divisió Segona meiòtica divisió Aparellament de cromosomes homòlegs No Sí, durant la profase I No Crossing-over No Sí, durant la profase I No Metafase Els cromosomes Els bivalents Els cromosomes s'alineen s'alineen a la placa s'alineen equatorial. individualment a la placa equatorial. Anafase Se separen cromàtides germanes. individualment a la placa equatorial. les Se separen els Se separen cromosomes cromàtides homòlegs, però les germanes. cromàtides germanes continuen unides. Nombre de Es manté. cromosomes Es redueix meitat.

Cèl·lules resultants 2 2 (que continuaran 4 en total, després dividint-se). de completar la meiosi. Dotació cromosòmica final Diploide (2n) Haploide (n) Haploide (n) Informació genètica Generalment idèntica a la de la cèl·lula mare i entre les filles. Les cèl·lules resultants tenen combinacions genètiques diferents. Les cèl·lules resultants són genèticament diferents. Fase Mitosi Profase Els cromosomes es condensen i desapareix l'embolcall nuclear. Meiosi I a les la Es manté. Meiosi II Els cromosomes Similar a la profase homòlegs s'aparellen i mitòtica. es produeix el crossing-over. Metafase Els cromosomes Els bivalents s'alineen s'alineen a l'equador. individualment a l'equador.

Els cromosomes s'alineen individualment a l'equador. Anafase Se separen cromàtides germanes. les Se separen cromosomes homòlegs. Telofase Es formen nuclis. dos Es formen dos nuclis Es formen quatre haploides. nuclis haploides. els Se separen cromàtides germanes. les Idea clau: la meiosi I separa els cromosomes homòlegs, mentre que la meiosi II separa les cromàtides germanes. REGULACIÓ CICLE CEL·LULAR 1. Funció de la regulació del cicle cel·lular ●​ Controla que la cèl·lula avanci correctament d'una fase a la següent. ●​ Disposa de diferents punts de control que poden retardar o aturar el cicle si detecten algun problema.

●​ Comprova que la cèl·lula hagi crescut prou, que l'ADN estigui completament replicat i que no presenti danys. ●​ Els punts de control estan regulats per proteïnes. 2. Principals punts de control ●​ G1/S (punt de restricció R) ○​ És un punt de control molt restrictiu. ○​ Comprova que s'hagin completat els processos necessaris i que hi hagi senyals externs positius. ○​ Si la cèl·lula supera aquest punt, continuarà el cicle independentment dels senyals externs. ○​ Les cèl·lules canceroses poden tenir aquest punt de control alterat per mutacions. ●​ S ○​ Comprova que la replicació de l'ADN s'hagi completat correctament i sense defectes.

○​ Evita que la cèl·lula entri en mitosi sense haver duplicat tot l'ADN. ●​ G2/M ○​ Comprova que la cèl·lula hagi crescut prou. ○​ Verifica que el genoma no estigui danyat. ○​ Assegura que hi hagi els elements necessaris per a la condensació de la cromatina i el repartiment dels cromosomes. ●​ M ○​ Comprova que tots els cromosomes estiguin ben alineats a la placa equatorial. ○​ Assegura que estiguin units als microtúbuls del cinetocor. 3. Proteïnes que regulen el cicle cel·lular Les principals proteïnes reguladores pertanyen a dues famílies: Ciclines ●​ Se sintetitzen i es degraden al llarg de cada cicle cel·lular. ●​ La seva concentració varia segons la fase del cicle.

●​ La seva degradació és important per regular-ne el progrés. CDK (cinases dependents de ciclina) ●​ S'uneixen a les ciclines per formar complexos Cdk-ciclina. ●​ Fosforilen proteïnes concretes en residus de serina (Ser) i treonina (Thr). ●​ Necessiten determinades condicions i senyals per activar-se. ●​ Poden ser regulades per fosforilació, desfosforilació i proteïnes inhibidores. *Funció de les diferents CDK ●​ CDK1: garanteix l'entrada a la mitosi i el pas de metafase a anafase. ●​ CDK2: actua al final de G1 i durant la fase S. ●​ CDK3: permet sortir de la fase G0. ●​ CDK4 i CDK6: promouen la progressió durant G1. ●​ CDK7: pot activar les altres CDK. 5.

Mecanismes de regulació de les proteïnes Fosforilació ●​ Consisteix en l'addició de grups fosfat a les proteïnes. ●​ Pot activar-les o inhibir-les, segons el lloc on es produeixi. Desfosforilació ●​ Consisteix en l'eliminació de grups fosfat. ●​ També pot modificar l'activitat de les proteïnes. Ubiquitinació ●​ Consisteix a marcar les proteïnes mitjançant l'addició de grups d'ubiquitina. ●​ Quan una proteïna acumula aquestes marques, és reconeguda pel proteasoma i degradada. ●​ És especialment important per regular les ciclines. CKI (proteïnes inhibidores de CDK) ●​ Són proteïnes que inhibeixen l'activitat de les CDK. ●​ Poden impedir que la cèl·lula avanci en el cicle cel·lular. 6.

Factors que regulen l'activació dels punts de control ●​ Mida de la cèl·lula: comprova que hagi crescut prou abans de dividir-se. ●​ Dany a l'ADN: evita que la cèl·lula continuï el cicle si el material genètic està danyat. ●​ Replicació de l'ADN: comprova que la duplicació s'hagi completat. ●​ Compromís S-M: bloqueja l'entrada a la mitosi fins que s'ha acabat la síntesi de l'ADN. ●​ Punt de control de l'eix mitòtic: comprova que els cromosomes estiguin correctament units als microtúbuls. ●​ Factors externs: els factors de creixement, de supervivència i els mitògens influeixen en la progressió del cicle. 7. Fase G0 i senescència G0 ●​ És una fase d'aturada del cicle cel·lular.

●​ La cèl·lula deixa de dividir-se, però continua desenvolupant les seves funcions específiques. ●​ L'entrada a G0 és reversible, de manera que la cèl·lula pot tornar al cicle cel·lular. ●​ També pot avançar cap a una fase de diferenciació. Senescència ●​ És un estat en què la cèl·lula ha mantingut durant molt de temps una situació de G0. ●​ No espera reprendre el cicle cel·lular i, segons la presentació, posteriorment morirà. CÀNCER I LA SEVA RELACIÓ AMB EL CICLE CEL·LULAR 1. Què és el càncer? El càncer és una malaltia relacionada amb una alteració en la regulació del cicle cel·lular.

Es produeix quan les cèl·lules acumulen mutacions que afecten les proteïnes encarregades de controlar la divisió cel·lular. Com a conseqüència, les cèl·lules poden perdre el control sobre la seva proliferació i començar a dividir-se de manera descontrolada, adquirint propietats tumorals. 2. Gens relacionats amb el càncer Hi ha dos grans grups de gens implicats en la regulació del cicle cel·lular: Gens supressors de tumors ●​ Són gens que frenen l'avenç del cicle cel·lular. ●​ Eviten que les mutacions precanceroses provoquin una desregulació del cicle. ●​ Quan aquests gens deixen de funcionar correctament, la cèl·lula pot perdre mecanismes que impedeixen la divisió descontrolada.

●​ Exemples: RB i p57. Protooncogens ●​ Són gens que participen en el creixement normal de les cèl·lules. ●​ Quan pateixen mutacions o presenten massa còpies, poden convertir-se en oncogens. Oncogens ●​ Són protooncogens mutats o amb un nombre excessiu de còpies. ●​ Desregulen el cicle cel·lular i proporcionen propietats tumorals a la cèl·lula. ●​ Faciliten la divisió cel·lular descontrolada. 3. Relació amb els punts de control del cicle cel·lular Les cèl·lules canceroses presenten alteracions en els mecanismes que regulen el cicle cel·lular. Un exemple important és el punt de control G1/S, també anomenat punt de restricció (R).

●​ En condicions normals, aquest punt comprova que s'hagin completat els processos necessaris i que la cèl·lula rebi els senyals externs positius abans de continuar el cicle. ●​ Si la cèl·lula supera aquest punt, continua avançant cap a la fase S independentment dels senyals externs. ●​ En les cèl·lules canceroses, aquest punt de control pot estar alterat a causa de mutacions en les proteïnes que hi intervenen. Per tant, les cèl·lules poden continuar dividint-se encara que no es compleixin les condicions necessàries. 4.

Relació amb les proteïnes reguladores Les mutacions poden afectar les proteïnes que controlen el cicle cel·lular, com les ciclines, les CDK i les proteïnes inhibidores de CDK (CKI). ●​ Si s'activen excessivament les proteïnes que afavoreixen la divisió, el cicle pot avançar massa ràpidament. ●​ Si deixen de funcionar les proteïnes que inhibeixen el cicle, es perd part del control sobre la divisió cel·lular. Això pot afavorir la proliferació descontrolada característica de les cèl·lules canceroses.

Més apunts de Biologia

Exàmens, temes i apunts de Biologia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat