1. Aminoàcids
2. Enllaç peptídic i pèptids
3. Estructura de les proteïnes
4. Proteïnes fibroses i globulars
5. Enzims: funcionament i unió amb el substrat
6. Regulació enzimàtica i velocitat de reacció
Text del document
LES PROTEÏNES ● Les proteïnes estan formades per àcids nucleics units per enllaços peptídics 1. AMINOÀCIDS ● Hi ha 20 tipus d’aminoàcids diferents amb funcions específiques, però hi ha una part de la seva estructura que mai varia: ● R → Radical (la part que diferencia uns aminoàcids dels altres) ● Aminoàcids són amfòters (en un medi àcid actuen com a base, i a un medi bàsic actuen com a àcid) → pH: concentració de protons al medi ○ Part blava agafa protons del medi ○ Part groga dona protons al medi ○ Concepte → punt isoelèctric: pH concret on la càrrega global és neutre ● Poden haver-hi aminoàcids que no formen part de proteïnes, però poden seguir tenint una funció biològica ● Els aminoàcids poden ser polars o apolars, formant una cadena petita o gran, dos factors que poden influir en el funcionament d’una proteïna ● Aminoàcids i proteïnes es poden separar mitjançant la cromatografia 2. ENLLAÇ PEPTÍDIC ● Unió de grup carboxil amb grup amino mitjançant esterificació → forma a part una molècula d’aigua ● El resultat d’aquesta unió no es diu aminoàcid, sinó residus de la proteïna ● L’enllaç és un anell simple, però després de la ressonància es torna a un enllaç parcial doble i es torna rígid i no es pot girar ○ menys de 10 residus → oligopèptids ○ més de 10 residus → polipèptids 3. PÉPTIDS ● Hormones (comunicació cel·lular) ● Amiloide Beta (desenvolupament Alzheimer) ● Neutrotransmissors (ex: endorfines) ● Toxines (ex: de bolets, ex: penicil·lina) 4. ESTRUCTURA PROTEÏNES ● PRIMÀRIA → seqüència de residus aminoàcids (la seqüència afecta al plegament de la proteïna, ja que cada residu té les seves propietats específiques) ● SECUNDÀRIA → depèn dels ponts d’hidrogen i altres enllaços febles, pot ser: ○ hèlix alpha → ponts d’hidrogen es fan entre residus propers ○ full beta → ponts d’hidrogen es fan entre residus llunyans ● TERCIÀRIA → com es disposen les estructures secundàries (plegament depèn de les interaccions de càrrega, polars-apolars) → forma està directament relacionada amb la funció!
(per això l’ordre és molt important) // depèn dels radicals: ○ Globular → facilita solubilitat → funció més activa ○ Fibrosa → no soluble ● QUATERNÀRIA → agrupament d’estructures terciàries (mateixa seqüència o diferents) → es junten per forçes febles CONCEPTES: ● Configuració → quins àtoms estan enllaçats entre si (estructura primària) ● Conformació → com estan disposats els àtoms, uns respecte als altres (majoritariament estructura terciària, però també secundària i quaternària) ● Conformació nativa → conformació original, directament relacionat amb la seva funció ● Desnaturalització → pèrdua de conformació nativa en torn al pH, temperatura (=vibracions, més vibracions no permeten fer funció),..
→ si canvia la seva forma, canvia la seva funció → a vegades és irreversible (ous) 5. PROTEÏNES FIBROSES ● Estables, dures i insolubles ● Constitueixen fibres o làmines ● Funció estructural o protecció ● Exemples: ○ A-ceratines (pèls, ungles, banyes..) → riques en sofre ○ Elastines (teixits elàstics del cos) ○ Col·làgens 6. PROTEÏNES GLOBULARS ● Més o menys esfèriques, solubles, gran activitat biològica i valor nutritiu ● Exemples: ○ Histones ○ Prolamines i gluteines ○ Albúmines (reserva nutrinets o transportadora) ○ Globulines (ex: immunoglobulines/anticossos) 7. PROTEÏNES COM A MÀQUINES ● Canvi de conformació s’acobla a → capacitat d’originar canvis químics → ENZIMS ● Enzims augmenten probabilitat de canvi químic → disminuint energia d’activació (faciliten equilibri reacció) ● Holoenzims → formats per substàncies no proteiques (cofactors) ○ apoenzim (part proteica) ○ cofactor (part no proteica TEMPORAL) / grup prostètic (part no proteica PERMANENT) 8. UNIÓ AMB EL SUBSTRAT ● La unió dels substrat amb l’enzim pot canviar la seva conformació ● Substrat s’uneix al centre actiu de l’enzim (substrats són específics) → la unió pot afectar a la afinitat de l’enzim per altres substrats ● La disponibilitat del substrat pot afectar a la velocitat de la reacció (lluny o a prop) ● Forma T (tensa) → poca afinitat / Forma R (relaxada) → molta afinitat 9. REGULACIÓ ENZIMÀTICA ● Causes: ○ Intrínseques → variant (mutació) de l’enzim afecta a l’eficiència (velocitat, temps, energia…) ○ Extrínseques: (canvia conformació proteïna i eficiència) ■ pH → canvia ionització radicals ■ Temperatura → reacció va més ràpid fins que es desnaturalitza 10.VELOCITAT REACCIÓ ● Velocitat relacionada amb concentració substrats [s]