Les proteïnes: aminoàcids, estructura i enzims

Actualitzat el · AprenAI

Apunts sobre les proteïnes: aminoàcids, enllaç peptídic, nivells d'estructura, tipus de proteïnes i funcionament dels enzims i la seva regulació.

Biologia · Selectivitat (PAU Catalunya)

3 pàgines · 6 temes

Índex

  1. 1. Aminoàcids · p. 1
  2. 2. Enllaç peptídic i pèptids · p. 1-2
  3. 3. Estructura de les proteïnes · p. 2
  4. 4. Proteïnes fibroses i globulars · p. 2
  5. 5. Enzims: funcionament i unió amb el substrat · p. 2-3
  6. 6. Regulació enzimàtica i velocitat de reacció · p. 3

1. Aminoàcids

2. Enllaç peptídic i pèptids

3. Estructura de les proteïnes

4. Proteïnes fibroses i globulars

5. Enzims: funcionament i unió amb el substrat

6. Regulació enzimàtica i velocitat de reacció

Text del document

LES PROTEÏNES ●​ Les proteïnes estan formades per àcids nucleics units per enllaços peptídics 1.​ AMINOÀCIDS ●​ Hi ha 20 tipus d’aminoàcids diferents amb funcions específiques, però hi ha una part de la seva estructura que mai varia: ●​ R → Radical (la part que diferencia uns aminoàcids dels altres) ●​ Aminoàcids són amfòters (en un medi àcid actuen com a base, i a un medi bàsic actuen com a àcid) → pH: concentració de protons al medi ○​ Part blava agafa protons del medi ○​ Part groga dona protons al medi ○​ Concepte → punt isoelèctric: pH concret on la càrrega global és neutre ●​ Poden haver-hi aminoàcids que no formen part de proteïnes, però poden seguir tenint una funció biològica ●​ Els aminoàcids poden ser polars o apolars, formant una cadena petita o gran, dos factors que poden influir en el funcionament d’una proteïna ●​ Aminoàcids i proteïnes es poden separar mitjançant la cromatografia 2.​ ENLLAÇ PEPTÍDIC ●​ Unió de grup carboxil amb grup amino mitjançant esterificació → forma a part una molècula d’aigua ●​ El resultat d’aquesta unió no es diu aminoàcid, sinó residus de la proteïna ●​ L’enllaç és un anell simple, però després de la ressonància es torna a un enllaç parcial doble i es torna rígid i no es pot girar ○​ menys de 10 residus → oligopèptids ○​ més de 10 residus → polipèptids 3.​ PÉPTIDS ●​ Hormones (comunicació cel·lular) ●​ Amiloide Beta (desenvolupament Alzheimer) ●​ Neutrotransmissors (ex: endorfines) ●​ Toxines (ex: de bolets, ex: penicil·lina) 4.​ ESTRUCTURA PROTEÏNES ●​ PRIMÀRIA → seqüència de residus aminoàcids (la seqüència afecta al plegament de la proteïna, ja que cada residu té les seves propietats específiques) ●​ SECUNDÀRIA → depèn dels ponts d’hidrogen i altres enllaços febles, pot ser: ○​ hèlix alpha → ponts d’hidrogen es fan entre residus propers ○​ full beta → ponts d’hidrogen es fan entre residus llunyans ●​ TERCIÀRIA → com es disposen les estructures secundàries (plegament depèn de les interaccions de càrrega, polars-apolars) → forma està directament relacionada amb la funció!

(per això l’ordre és molt important) // depèn dels radicals: ○​ Globular → facilita solubilitat → funció més activa ○​ Fibrosa → no soluble ●​ QUATERNÀRIA → agrupament d’estructures terciàries (mateixa seqüència o diferents) → es junten per forçes febles CONCEPTES: ●​ Configuració → quins àtoms estan enllaçats entre si (estructura primària) ●​ Conformació → com estan disposats els àtoms, uns respecte als altres (majoritariament estructura terciària, però també secundària i quaternària) ●​ Conformació nativa → conformació original, directament relacionat amb la seva funció ●​ Desnaturalització → pèrdua de conformació nativa en torn al pH, temperatura (=vibracions, més vibracions no permeten fer funció),..

→ si canvia la seva forma, canvia la seva funció → a vegades és irreversible (ous) 5.​ PROTEÏNES FIBROSES ●​ Estables, dures i insolubles ●​ Constitueixen fibres o làmines ●​ Funció estructural o protecció ●​ Exemples: ○​ A-ceratines (pèls, ungles, banyes..) → riques en sofre ○​ Elastines (teixits elàstics del cos) ○​ Col·làgens 6.​ PROTEÏNES GLOBULARS ●​ Més o menys esfèriques, solubles, gran activitat biològica i valor nutritiu ●​ Exemples: ○​ Histones ○​ Prolamines i gluteines ○​ Albúmines (reserva nutrinets o transportadora) ○​ Globulines (ex: immunoglobulines/anticossos) 7.​ PROTEÏNES COM A MÀQUINES ●​ Canvi de conformació s’acobla a → capacitat d’originar canvis químics → ENZIMS ●​ Enzims augmenten probabilitat de canvi químic → disminuint energia d’activació (faciliten equilibri reacció) ●​ Holoenzims → formats per substàncies no proteiques (cofactors) ○​ apoenzim (part proteica) ○​ cofactor (part no proteica TEMPORAL) / grup prostètic (part no proteica PERMANENT) 8.​ UNIÓ AMB EL SUBSTRAT ●​ La unió dels substrat amb l’enzim pot canviar la seva conformació ●​ Substrat s’uneix al centre actiu de l’enzim (substrats són específics) → la unió pot afectar a la afinitat de l’enzim per altres substrats ●​ La disponibilitat del substrat pot afectar a la velocitat de la reacció (lluny o a prop) ●​ Forma T (tensa) → poca afinitat / Forma R (relaxada) → molta afinitat 9.​ REGULACIÓ ENZIMÀTICA ●​ Causes: ○​ Intrínseques → variant (mutació) de l’enzim afecta a l’eficiència (velocitat, temps, energia…) ○​ Extrínseques: (canvia conformació proteïna i eficiència) ■​ pH → canvia ionització radicals ■​ Temperatura → reacció va més ràpid fins que es desnaturalitza 10.​VELOCITAT REACCIÓ ●​ Velocitat relacionada amb concentració substrats [s]

Més apunts de Biologia

Exàmens, temes i apunts de Biologia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat