Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE)

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMIA APLICADA A L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'artrologia i miologia de l'extremitat superior i inferior per a CAFE a la UB: articulacions, lligaments, músculs i biomecànica aplicada.

APREN.AI Índex 1 Cintura escapular i articulació escapulohumeral — Artrologia de l'espatlla Articulacions anatòmiques veritables Articulacions funcionals o fisiològiques (falses) 2 Cintura escapular i manguit dels rotadors — Miologia funcional de l'espatlla Músculs elevadors de l'espatlla Músculs depressors i fixadors de l'escàpula: balanç postural Centrador articular i manegot dels rotadors Músculs mobilitzadors primaris i la cinètica de l'abducció 3 Colze, avantbraç i mà — Artrologia de l'extremitat superior distal Complex articular del colze Biomecànica de l'avantbraç i articulació radiocubital inferior Articulacions del canell i arquitectura del túnel carpià Articulacions de la mà i cinètica dels dits 4 Braç, avantbraç i mà — Miologia i corredores osteofibroses Musculatura del braç: grups ventral i dorsal Musculatura de l'avantbraç: pronadors, supinadors i orígens epicondilis Flexors i extensors del carp Musculatura extrínseca dels dits i corredores metacarpianes dorsals Musculatura intrínseca de la mà 5 Maluc i cintura pelviana — Artrologia i equilibri lumbopèlvic Articulacions de posicionament pelvià Orificis sacrociàtics i topografia glútia Articulació coxofemoral Equilibri lumbopèlvic: estabilitat estàtica i dinàmica 6 Músculs de la cadera i cuixa proximal — Miologia pelvitrocantèria i d'adductors Múscul piriforme i estabilització pelviana profunda Mobilitzadors antepulsors del maluc Cinta iliotibial de Maissiat Grup muscular gluti Pelvitrocanteris rotadors externs profunds Grup muscular d'adductors i conducte de Hunter Equilibri mecànic pèlvic: tonificació i estirament 7 Articulació del genoll i músculs de la cuixa — Biomecànica femorotibial i muscular Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 1 Complex articular del genoll: femororotuliana i femorotibial Meniscs i bosses seroses periarticulars Aparell lligamentós: estabilitzadors capsulars i intracapsulars Compartiment anterior de la cuixa: quàdriceps i sartori Pota d'àncera superficial vs.

profunda Compartiment posterior: isquiosurals i múscul popliti 8 Cama, turmell i peu — Artrologia, miologia i arcs plantars Articulacions tibioperonees i del turmell Articulacions infraastragalines i de l'avantpeu Musculatura de la cama: compartiments anterior i lateral Compartiment posterior profund i encreuaments tendinosos Tríceps sural, fosa poplítia i planta del peu 9 Resum per repassar Artrologia de l'extremitat superior Miologia de l'extremitat superior Artrologia de l'extremitat inferior Miologia de l'extremitat inferior Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 2 1 Cintura escapular i articulació escapulohumeral — Artrologia de l'espatlla EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques morfològiques de les cinc articulacions de l'espatlla. Identificar les estructures lligamentoses i fibrocartilaginoses que confereixen estabilitat a la cintura escapular. Relacionar la biomecànica glenohumeral i escapulotoràcica en el rang d'abducció del braç. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot moure's el braç en totes les direccions de l'espai sense perdre contacte ossi amb el tronc?

L'estudi articular del complex de l'espatlla o eix escapular comprèn el conjunt ossi format per l'estern, la clavícula i l'escàpula. La connexió òssia directa d'aquest cinturó amb l'esquelet axial és molt reduïda, ja que la seva unió posterior amb la columna vertebral s'estableix únicament mitjançant estructures musculars com el múscul romboide (vegeu «Cintura escapular i manguit dels rotadors — Miologia funcional de l'espatlla»). Aquesta disposició permet una notable acció postural d'autocreixement cervical i cranial, alhora que atorga a l'extremitat superior el rang de mobilitat més ampli del cos humà mitjançant cinc articulacions funcionals.

ESQUEMA Complex articular de l'espatlla Articulacions veritables Superfícies òssies i càpsula articular Esternocostoclavicular Encaix recíproc amb menisc Acromioclavicular Atròdia amb lligaments coracoclaviculars Escapulohumeral Enartrosi amb rodet glenoïdal Articulacions falses Espais funcionals de lliscament Subdeltoïdal Bossa subacromial sota l'arc Escapulotoràcica Espais omoserràtic i toracoserràtic Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 3 Articulacions anatòmiques veritables Les articulacions anatòmiques o vertaderes posseeixen superfícies òssies en contacte directe, revestiment de cartílag hialí, càpsula articular i membrana sinovial proveïda de líquid lubrificant. 1.

Articulació esternocostoclavicular L'articulació esternocostoclavicular és una diartrosi d'encaix recíproc o sella de turc que disposa de dos eixos de mobilitat. Relaciona tres superfícies articulars: l'extrem esternal de la clavícula, la incisura clavicular del manubri de l'estern i el primer cartílag costal. Com que aquestes superfícies no són perfectament congruents, l'articulació conté un fibrocartílag interposat o menisc, el qual absorbeix els impactes entre la clavícula i el cartílag costal. L'estabilitat intrínseca depèn de tres lligaments: Lligament esternoclavicular: reforça la càpsula articular per la cara anterior.

Lligament interclavicular: uneix les càpsules d'ambdues clavícules creuant la forqueta esternal. Lligament costoclavicular: fixa sòlidament la clavícula al primer cartílag costal. Els seus moviments es descriuen en dos plans principals: l'eix anteroposterior permet l'ascens i el descens de l'espatlla, mentre que l'eix transversal regeix l'antepulsió (desplaçament anterior) i la retropulsió (desplaçament posterior). La combinació coordinada d'ambdós eixos possibilita moviments complets de gir cap endavant i cap enrere. ERROR FREQÜENT En cas de fractura clavicular, cal vigilar sempre la integritat del paquet vascular adjacent.

Immediatament per sota de la clavícula transcorren l'artèria subclàvia i la vena subclàvia, responsables d'irrigar l'extremitat superior. Un desplaçament ossi pot comprimir o obturar aquests vasos sanguinis, reduint greument el reg de tot el braç. COMPROVA-HO 2 Quina funció mecànica fa el menisc a l'articulació esternocostoclavicular? 2. Articulació acromioclavicular L'articulació acromioclavicular connecta l'extrem lateral de la clavícula amb l'acromion de l'escàpula. Estructuralment és una diartrosi de tipus atròdia, és a dir, presenta superfícies planes recobertes de cartílag hialí que no tenen eixos de rotació i únicament permeten petits lliscaments.

La seva càpsula i cavitat sinovial no presenten fibrocartílag articular. El sistema de subjecció compta amb dos conjunts lligamentaris: Lligaments intrínsecs: són el lligament acromioclavicular superior i l'acromioclavicular inferior, que engruixeixen directament la càpsula. Lligaments extrínsecs coracoclaviculars: uneixen la clavícula amb l'apòfisi coracoides. El lligament trapezoide s'insereix des de la cara inferior de la clavícula fins a la coracoides per estabilitzar la porció anterior; el lligament conoide fixa la base coracoïdal a la porció posteroinferior clavicular.

Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 4 El seu moviment aïllat és mínim; actua acompanyant de manera sincronitzada els desplaçaments esternoclaviculars i de l'articulació escapulohumeral. 3. Articulació escapulohumeral (glenohumeral) L'articulació escapulohumeral enllaça la cavitat glenoide de l'escàpula (còncava) amb el cap arrodonit de l'húmer (esfèric). Es tracta d'una diartrosi de tipus enartrosi dotada de tres eixos de moviment, que abasta des del coll anatòmic de l'húmer fins al perímetre de la cavitat glenoïdal. La càpsula, recoberta de membrana sinovial, manté una distància mínima entre ambdós ossos i està banyada per líquid sinovial.

Atesa la diferència de mida entre l'extens cap humeral i la petita superfície glenoide, l'articulació disposa d'un rodet glenoïdal (labrum). Aquest fibrocartílag en forma de corona amplia la superfície articular de l'escàpula, fa de receptacle i proporciona un allotjament més estable per al cap humeral. La contenció passiva la formen lligaments intrínsecs i extrínsecs: Lligaments intrínsecs: el lligament coracohumeral sorgeix de les mateixes fibres capsulars superiors cap a l'apòfisi coracoides. Els lligaments glenohumerals (superior, mitjà i inferior) actuen com a engruiximents fibrosos de la paret de la càpsula.

Lligaments extrínsecs: el lligament coracoïdal tanca el canal homònim per donar suport a l'acció del coracohumeral; el lligament transvers de Gordon Broddy uneix les crestes subtroquiteriana i subtroquiniana, transformant el canal bicipital en un conducte osteofibrós per on passa el tendó del bíceps braquial (el qual neix al tubernacle supraglenoïdal i és intraescapular); finalment, el lligament coracoacromial s'estén entre la coracoides i l'acromion, formant un sostre protector per sobre de l'húmer. Els lligaments trapezoide i conoide participen com a elements extrínsecs complementaris.

Aquesta càpsula rep el reforç dinàmic fonamental del manegot dels rotadors (vegeu «Cintura escapular i manguit dels rotadors — Miologia funcional de l'espatlla»), integrat pels tendons del subescapular (anterior), el supraespinós (superior), l'infraespinós (posterosuperior) i el rodó menor (posteroinferior). Si aquests músculs mantenen un to òptim, aporten una protecció mecànica cabdal. Els seus graus de llibertat permeten l'antepulsió, la retropulsió, l'adducció, la rotació interna i externa, així com l'abducció, la qual assoleix un límit o topall ossi a 90° a nivell exclusivament glenohumeral.

Articulació Tipus de diartrosi Superfícies articulars Elements de concordança / Lligaments Graus / Eixos Esternocostoclavicular Encaix recíproc Clavícula medial, estern i 1a costella Menisc fibrocartilaginós; llig. esternoclavicular, interclavicular i costoclavicular 2 eixos (elevació/descens, ante/retropulsió) Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 5 Articulació Tipus de diartrosi Superfícies articulars Elements de concordança / Lligaments Graus / Eixos Acromioclavicular Atròdia Clavícula lateral i acromion escapular Sense fibrocartílag; llig.

acromioclaviculars, conoide i trapezoide Sense eixos (petits lliscaments) Escapulohumeral Enartrosi Cap de l'húmer i cavitat glenoide Rodet glenoïdal; llig. glenohumerals, coracohumeral, Gordon Broddy i coracoacromial 3 eixos (antepulsió/retro, abd/add, rotacions) COMPROVA-HO 3 Quina estructura fibrocartilaginosa amplia la cavitat glenoide per estabilitzar el cap de l'húmer? Articulacions funcionals o fisiològiques (falses) Les articulacions funcionals o falses articulacions no estan constituïdes per la unió de dues superfícies òssies cartlaginoses amb càpsula pròpia, sinó per espais de lliscament entre plans de teixit que permeten el desplaçament mutu. 4.

Articulació subdeltoïdal (o subacromial) Aquest espai de lliscament se situa per sota del sostre format per l'acromion i el lligament coracoacromial (a dalt) i el cap de l'húmer (a baix). Mancada de cartílag hialí, superfícies òssies en contacte o càpsula, posseeix tanmateix una membrana proveïda de líquid que constitueix la bossa subacromial. La bossa subacromial actua com un coixí amortidor entre el cap humeral i el sostre rígid de l'arc coracoacromial. Protegeix els tendons i estructures nervioses de la compressió quan el braç s'eleva.

Si l'húmer ascendeix excessivament, el múscul deltoides pot actuar de forma desfavorable empentant el cap cap al sostre de manera repetitiva durant l'elevació del braç, provocant un pinçament mecànic dels elements subacromials. 5. Articulació escapulotoràcica L'articulació escapulotoràcica consisteix en el lliscament de la cara anterior de l'escàpula sobre la paret posterior de la cavitat toràcica. Aquest moviment té lloc gràcies a dos espais de lliscament muscular: Espai omoserràtic: comprès entre la cara anterior de l'escàpula i el múscul serrat anterior (o lateral). Espai toracoserràtic: comprès entre la gàbia toràcica i el múscul serrat anterior.

Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 6 Gràcies a aquests espais de lliscament cel·lulós, l'escàpula pot realitzar una basculació lateral (rotació externa). Quan l'abducció a l'articulació escapulohumeral arriba al seu límit ossi de 90°, l'activació de l'escapulotoràcica permet continuar el moviment complet del braç fins a assolir els 180° d'elevació total. COMPROVA-HO 4 Com s'aconsegueix elevar el braç per sobre dels 90° si l'articulació glenohumeral fa topall ossi? IDEES CLAU L'eix escapular uneix l'esquelet apicular amb l'axial mitjançant l'estern, la clavícula i l'escàpula. L'articulació esternocostoclavicular és un encaix recíproc amb menisc que absorbeix forces mecàniques.

Les fractures de clavícula comporten risc vital o funcional per la proximitat dels vasos subclavis. L'acromioclavicular és una atròdia estabilitzada a distància pels lligaments conoide i trapezoide. L'escapulohumeral és una enartrosi ampliada pel rodet glenoïdal i limitada a 90° d'abducció aïllada. Les falses articulacions subacromial i escapulotoràcica permeten amortir el fregament i completar l'elevació fins a 180°. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quina diferència estructural i funcional principal hi ha entre una articulació vertadera i una de falsa a l'espatlla? 6. Quina funció compleix el lligament transvers de Gordon Broddy? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Quin tipus d'articulació és la unió esternocostoclavicular? 8. Quins lligaments extrínsecs fixen la clavícula a l'apòfisi coracoides? Tròclea a) Encaix recíproc b) Enartrosi c) Atròdia d) Lligaments conoide i trapezoide a) Lligaments glenohumerals b) Lligament transvers de Gordon Broddy c) Lligaments esternoclaviculars d) Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 7 9. Fins a quin angle arriba l'abducció aïllada a l'articulació glenohumeral? 10. Entre quines estructures se situa l'espai de lliscament omoserràtic?

2 Cintura escapular i manguit dels rotadors — Miologia funcional de l'espatlla EN ACABAR SABRÀS Distingir les accions musculars sobre l'escàpula diferenciant elevadors, depressors i fixadors posturals. Identificar els quatre músculs del manegot dels rotadors i explicar el seu paper coaptador glenohumeral. Descriure la progressió mecànica per graus de l'abducció de l'húmer evitant l'atrapament subacromial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què no podem aixecar lateralment el braç utilitzant únicament el múscul deltoides des del primer moment?

Músculs elevadors de l'espatlla Els músculs elevadors actuen directament sobre les articulacions de la cintura escapular (vegeu «Cintura escapular i articulació escapulohumeral — Artrologia de l'espatlla»). Aquesta musculatura garanteix la suspensió antigravitatòria de l'escàpula i l'alineació de l'eix escapular horitzontal. Angular de l'omòplat (o elevador de l'escàpula): s'origina a les apòfisis transverses de les cinc primeres vèrtebres cervicals i s'insereix a l'angle superior i vora medial de l'escàpula. La seva funció primordial és sostenir l'escàpula perquè no quedi penjant, a més d'elevar-la o inclinar el coll ipsilateralment.

El seu espasme origina quadres de torticoli per compressió de les arrels cervicals. Esternocleidomastoidal: múscul bicèfal originat a l'estern i la clavícula que ascendeix fins a l'apòfisi mastoide de l'os temporal. Delimita el triangle subclavicular menor (entre els seus dos caps) i el triangle subclavicular major (en relació amb el trapezi). Funciona com a descompressor postural, permet la flexió ventral profunda, la rotació contralateral del cap i actua com a múscul inspirador accessori en elevar l'estern i la clavícula.

90 graus a) 180 graus b) 120 graus c) 45 graus d) Entre la clavícula i la primera costella a) Entre la cavitat toràcica i el serrat b) Entre l'escàpula i el serrat anterior c) Entre l'acromion i el cap humeral d) Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 8 Múscul trapezi: és el múscul més superficial del cos humà. S'estén des de l'occipital i les apòfisis espinoses de les set vèrtebres cervicals i les dotze vèrtebres toràciques fins a l'espina escapular, l'acròmion i el terç extern clavicular. És un gran elevador de l'espatlla i traccionador essencial en activitats de grimpar; el seu to muscular prevé l'escoliosi i fixa la columna vertebral dorsal alta i cervical.

COMPROVA-HO 12 Quina conseqüència mecànica té una contractura mantinguda de l'angular de l'omòplat? Músculs depressors i fixadors de l'escàpula: balanç postural L'estabilitat i la posició neutra del cinturó escapular depenen de l'equilibri de forces antagòniques entre la cara anterior i posterior del tòrax. Múscul subclavi: s'estén des de la primera costella fins al canal subclavi a la cara inferior de la clavícula. Actua com a coixí de protecció per a la vena i artèria subclàvies (vies principals del paquet vascular del membre superior). Exerceix un descens directe i neutre sobre la clavícula. La seva hipertonia o estretor pot causar compressió vascular (síndrome de la primera costella).

Múscul romboide: situat al pla intermedi (cobert pel trapezi i cobrint els erectors espinals), va des de les apòfisis espinoses de C6-C7 i T1-T4 fins a la vora medial escapular. La seva contracció genera adducció interescapular (retrocés i aproximació de les escàpules cap a la línia mitjana) i retroversió de l'eix escapular, corregint la cifosi dorsal. Múscul pectoral menor: connecta la cara anterior de les costelles tercera, quarta i cinquena amb l'apòfisi coracoides. En contreure's, baixa l'espatlla i estira l'escàpula cap endavant. És un múscul fortament cifotitzant, responsable del patró d'antepulsió postural habitual de la vida sedentària.

El romboide és el seu parell antagònic directe indispensable. Múscul Origen Inserció Acció sobre l'escàpula Paper postural Pectoral menor 3a, 4a i 5a costella Apòfisi coracoides Descens i tracció anterior Cifosi i anteversió escapular Romboide Apòfisis espinoses C6-T4 Vora medial escapular Adducció i retroversió Obertura toràcica i redreçament dorsal COMPROVA-HO 13 Per què la feina d'ordinador o la postura asseguda requereix enfortir especialment el romboide?

Centrador articular i manegot dels rotadors La congruència del cap humeral a la cavitat glenoïdal (vegeu «Cintura escapular i articulació escapulohumeral — Artrologia de l'espatlla») depèn de músculs curts i profunds capaços d'aplicar vectors de coaptació articular. Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 9 El múscul coracobraquial s'estén des de l'apòfisi coracoides fins al terç mitjà de la diàfisi humeral, profund al braquial anterior i al deltoides. Actua com un autèntic fre, estabilitzador i centrador anatòmic de l'húmer en la posició neutra de repòs, amb una funció secundària d'antepulsió braquial col·laborant amb el pectoral major.

El manegot dels rotadors és una estructura estabilitzadora clau formada per quatre tendons que envolten estretament la càpsula articular: Múscul subescapular: cobreix tota la fossa subescapular a la cara anterior de l'escàpula i s'insereix al troquí i cresta subtroquiniana. Assegura la càpsula per la seva cara anterior i funciona com el principal rotador intern de l'húmer i adductor per darrere del tronc. Múscul supraespinós: ocupa la fossa supraespinosa, passa per sota de l'acròmion i del lligament acromioclavicular per inserir-se al vèrtex del troquiter humeral. Reforça la càpsula per dalt i per darrere.

Múscul infraespinós: potent rotador extern originat a la fossa infraespinosa que s'insereix a la carilla mitjana del troquiter. Proporciona cobertura posterior dinàmica a la càpsula escapulohumeral. Múscul rodó menor: transcorre per la vora lateral escapular cap a la carilla inferior del troquiter, just per sota de l'infraespinós, amb qui actua en estricta sinèrgia com a rotador extern. Delimita juntament amb els músculs veïns els espais anatòmics de Velpeau. COMPROVA-HO 14 Quins músculs formen anatòmicament el manegot dels rotadors i sobre quins relleus de l'húmer distal s'insereixen?

Músculs mobilitzadors primaris i la cinètica de l'abducció Al voltant de la cintura escapular trobem músculs de gran braç de palanca que mobilitzen el braç en totes les direccions de l'espai: Rodó major: s'origina a la cara posterior i lateral de l'angle inferior de l'escàpula i s'insereix a la cresta subtroquiniana de l'húmer. És adductor, rotador intern i extensor/retropulsor secundari. Múscul dorsal ample: és el múscul més extens i potent d'aquesta regió. S'origina a les apòfisis espinoses des de T7 fins a L5 mitjançant l'aponeurosi lumbodorsal, la cresta sacra, el terç posterior de la cresta ilíaca, les últimes cinc costelles i el vèrtex inferior de l'escàpula.

S'insereix mitjançant un tendó pla al fons de la corredissa bicipital (on fa de coixí per al tendó del bíceps). És un massiu retropulsor, adductor i rotador intern (essencial per grimpar). Múscul pectoral major: potent antepulsor i adductor que consta de tres porcions: clavicular (terç intern de la clavícula), esternocostal (estern i cartílags costals de l'1 al 7) i abdominal (fàscies de la paret abdominal anterior). S'insereix a la cresta subtroquiteriana sobrepassant la corredissa bicipital. A diferència del pectoral menor, no té acció cifotitzant directa. Entre el pectoral major i el deltoides transcorre la vena cefàlica.

Serrat major (o serrat anterior): neix a la vora medial anterior de l'escàpula i s'ancora mitjançant nou digitacions a les primeres nou costelles. És un potent antepulsor de l'eix escapular i auxiliar de la inspiració. El seu to manté l'escàpula adherida al tòrax. El seu desplaçament anterior ha de ser neutralitzat pel romboide. Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 10 Múscul deltoides: gran múscul abductor dividit en tres porcions segons el seu origen: clavicular o anterior (terç extern clavicular), acromial o mitjana (vora externa de l'acròmion) i espinal o posterior (llavi inferior de l'espina escapular).

Totes tres convergeixen a la tuberositat o vèrtice en «V» deltoïdal de l'húmer. PROCÉS Seqüència mecànica de l'abducció de l'espatlla 1 0º a 30º Supraespinós centra el cap humeral i inicia l'enlairament 2 30º a 90º Deltoides actua com a abductor potent principal 3 Més enllà de 90º Participació de trapezi i serrat major amb bàscula escapular La cinètica d'elevació del braç requereix una estricta seqüència temporal. El múscul supraespinós inicia l'abducció de 0º a 30-45º, traccionant el cap humeral cap a l'interior de la glenoide i deprimint-lo per evitar que xoqui superiorment. A partir dels 30º entra en acció el deltoides, que disposa del braç de palanca òptim per abduir de 30º a 90º.

Més enllà dels 90º, l'abducció exigeix la intervenció sinèrgica del trapezi i del serrat major mitjançant la basculació externa escapular. ERROR FREQÜENT Treballar exercicis d'abducció d'espatlla amb càrrega alta o sol·licitar el deltoides a partir de 0º sense una tonificació prèvia del supraespinós i dels rotadors externs. Si el supraespinós no està condicionat per compactar el cap de l'húmer cap avall, el vector purament vertical del deltoides aixeca el cap humeral contra l'acròmion, causant atrapament subacromial, inflamació del tendó i dolor incapacitant. Cal consolidar sempre el treball aïllat de 0º a 30º abans de programar elevacions laterals fins a 90º.

COMPROVA-HO 15 Quin múscul és l'encarregat d'iniciar l'abducció de l'húmer i per què el deltoides no ho pot fer sol des de repòs? IDEES CLAU Els músculs elevadors (angular de l'omòplat, esternocleidomastoidal i trapezi) asseguren la suspensió antigravitatòria i la posició cefàlica. El pectoral menor (cifòtic, tracció anterior) i el romboide (retrocés i adducció escapular) actuen com un parell de forces antagòniques crític per a la postura. El manegot dels rotadors està format pel subescapular, supraespinós, infraespinós i rodó menor, assegurant la coaptació activa del cap de l'húmer.

L'abducció de l'espatlla segueix una seqüència estricta: el supraespinós inicia el moviment de 0º a 30-45º i el deltoides pren el relleu a partir dels 30º. El dorsal ample i el rodó major comparteixen la retropulsió, l'adducció i la rotació interna, sent claus per a la tracció i la grimpa. Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 11 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Com actua el pectoral menor sobre l'escàpula i quin múscul n'equilibra la tracció? 17. Quina funció estabilitzadora exerceix el múscul coracobraquial a l'articulació de l'espatlla? 18. Quins són els rangs articulars del supraespinós i del deltoides durant l'abducció de l'húmer? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 19. Quin tendó NO forma part del manegot dels rotadors de l'espatlla? 20. Quin múscul és l'antagonista postural directe de la tendència cifòtica del pectoral menor? 21. En quin rang angular és estrictament necessari el reclutament previ del supraespinós en l'abducció? 22. On s'insereix el tendó terminal del múscul dorsal ample? 3 Colze, avantbraç i mà — Artrologia de l'extremitat superior distal EN ACABAR SABRÀS Distingir els gèneres mecànics i eixos de les tres articulacions integrades al colze. Descriure les estructures lligamentoses que garanteixen la pronosupinació radiocubital. Identificar les parets, compartiments i contingut anatòmic del túnel carpià.

Explicar la morfologia de l'articulació carpometacarpiana del polze i la seva funció en l'oposició. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Com s'aconsegueix que el canell tingui mobilitat bidireccional si el cúbit no toca directament els ossos del carp?

Múscul rodó major a) Múscul infraespinós b) Múscul rodó menor c) Múscul subescapular d) Múscul romboide a) Múscul deltoides posterior b) Múscul subclavi c) Múscul serrat major d) De 0º a 30º a) De 60º a 90º b) De 90º a 120º c) De 45º a 60º d) A l'apòfisi coracoides a) Al fons de la corredissa bicipital b) Al troquiter de l'húmer c) A la vora superior de l'espina d) Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 12 L'extremitat superior distal comprèn el conjunt d'articulacions que enllacen el braç amb l'avantbraç, el carp i els radis digitals. La coordinació biomecànica d'aquests segments permet orientar la mà a l'espai i executar tant preses de força com moviments d'alta precisió.

ESQUEMA Artrologia de l'extremitat superior distal Complex articular del colze El colze està constituït funcionalment per tres articulacions que comparteixen una única cavitat articular recoberta per una mateixa càpsula i membrana sinovial. Aquesta disposició anatòmica garanteix estabilitat mecànica i continuïtat hidràulica del líquid sinovial. DEFINICIÓ L'articulació humerocubital és una diartrosi de tipus tròclea (ginglim) formada per la tròclea humeral i la cavitat sigmoidea major del cúbit, ambdues cobertes de cartílag hialí. Opera al voltant d'un eix transversal i permet exclusivament els moviments de flexió i extensió.

L'articulació humeroradial posa en contacte el còndil humeral amb la corona (cúpula) del cap del radi. Des del punt de vista morfològic correspon a una diartrosi de tipus còndil, però mecànicament es comporta com una articulació monaxial lligada a l'eix transversal de flexió i extensió, adaptant-se als desplaçaments del radi. L'articulació radiocubital superior (proximal) relaciona la cavitat sigmoidea menor del cúbit amb el perímetre articular de la corona radial. És una diartrosi de tipus trocoide que treballa sobre un eix longitudinal (vertical), essencial per als moviments de pronació (rotació interna) i supinació (rotació externa).

Complex del colze Càpsula única comuna Humerocubital Tròclea per a flexoextensió Radiocubital proximal Trocoide per pronosupinació Complex del canell Biaxials i d'adducció Radiocubitocarpiana Doble còndil amb menisc Migcarpiana Artròdia intercarpiana Mà i dits Aparell de subjecció i pinça Carpometacarpiana polze Enclavament recíproc Interfalàngiques Tròclees monaxials Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 13 L'aparell ligamentós del colze evita qualsevol mobilitat lateral no desitjada.

En el compartiment intern o medial es disposen tres feixos diferenciats: Lligament anterior: s'estén des de l'epitroclea fins a l'apòfisi coronoides, actuant com a reforç anteromedial de la càpsula. Lligament de Bardinet: fascicle posterior que connecta l'epitroclea amb la cara lateral i posterior de l'olècranon. Lligament de Cooper: feix transversal disposat entre l'olècranon i l'apòfisi coronoides, consolidant la base d'ancoratge dels altres dos feixos. A la cara externa trobem els lligaments col·laterals externs (amb fascicles des de l'epicòndil cap al radi i cap al cúbit) i el fonamental lligament anular del radi.

Aquesta banda fibrosa envolta fermament el coll i cap del radi per mantenir-lo aplicat contra la cavitat sigmoidea menor del cúbit durant la rotació. COMPROVA-HO 24 Quina funció mecànica exerceix el lligament anular del radi sobre l'articulació radiocubital superior? Biomecànica de l'avantbraç i articulació radiocubital inferior La pronosupinació requereix el treball conjunt de l'articulació radiocubital proximal i la distal. L'articulació radiocubital inferior és també una diartrosi trocoide situada entre el cap del cúbit i l'escotadura cubital (cara articular) de l'epífisi distal del radi. En aquesta zona intervé el fibrocartílag conegut com a lligament triangular.

Aquest disc articular s'origina a la base de l'apòfisi estiloides del cúbit i s'insereix a la vora inferior de la cara articular del radi. A més de conferir congruència a l'articulació radiocubital distal, separa mecànicament el cap del cúbit dels ossos del carp i actua com a superfície de sustentació de la interlínia radiocubitocarpiana. Com a nexe rígid al llarg de la diàfisi, els feixos de la membrana interòssia connecten les vores internes del cúbit i del radi. Aquest sistema lligamentós distribueix les forces longitudinals i manté els dos ossos a una distància constant durant el gir de pronació i supinació.

ERROR FREQÜENT Pensar que el cúbit s'articula directament amb els ossos del còndil carpià. El cúbit mai contacta directament amb el semilunar o el piramidal: la glena antebraquial s'adapta al carp distal mitjançant el lligament triangular, que forma un amortidor fibrocartilaginós interposat. COMPROVA-HO 25 Quin element impedeix el contacte directe entre el cap cubital i la primera filera del carp? Articulacions del canell i arquitectura del túnel carpià El canell posseeix dos nivells articulars principals que sumen mobilitat en flexió-extensió i inclinació cubital-radial: Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 14 Articulació radiocubitocarpiana: diartrosi de tipus doble còndil.

La seva concavitat superior (glena antebraquial) està configurada per la cara carpiana del radi i la cara inferior del lligament triangular. Aquesta s'enfronta al còndil carpià, conformat per les superfícies proximals de l'escafoide, el semilunar i el piramidal. Articulació migcarpiana: diartrosi de tipus artròdia que connecta la primera filera (escafoide, semilunar, piramidal) amb la segona filera del carp (trapezi, trapezoide, gran i ganxós). Permet petits desplaçaments de lliscament recíproc sense discos intraarticulars.

Articulació Classificació Superfícies articulars Eixos i moviments Humerocubital Tròclea (Gínglim) Tròclea humeral i cavitat sigmoidea major Transversal: flexió i extensió Humeroradial Còndil (funcionalment monaxial) Còndil humeral i corona radial Transversal: acompanya la flexoextensió Radiocubital proximal i distal Trocoide Cap del radi/cúbit i cavitats sigmoides Vertical: pronació i supinació Radiocubitocarpiana Doble còndil Glena antebraquial i còndil carpià Biaxial: flexoextensió i abducció/adducció Migcarpiana Artròdia Primera filera i segona filera del carp Lliscaments lineals de guia Carpometacarpiana del polze Enclavament recíproc (sella) Trapezi i base del 1r metacarpià Biaxial: flexoextensió, abducció i oposició La concavitat anterior del carp queda tancada ventralment pel retinacle flexor (lligament anular ventral del carp), el qual s'ancora lateralment al tubercle de l'escafoide i cresta del trapezi, i medialment al pisiforme i apòfisi de l'os ganxós.

Aquest marc osteofibrós configura el túnel carpià: DEFINICIÓ El túnel carpià és una cel·la osteofibrosa per on discorren estructures flexores clau: pel túnel carpià profund hi passen el flexor comú profund dels dits i el flexor llarg del polze; pel superficial, el flexor superficial dels dits i el nervi medià. Si el lligament anular es fibrosa o s'inflamen les beines tendinoses, es produeix la compressió del nervi medià. L'estabilitat del canell es completa mitjançant els lligaments col·laterals (intern des del cúbit al piramidal, i extern des del radi a l'escafoide) i el sistema de lligaments en «V».

A la cara anterior, els lligaments radicarpià i cubitocarpià convergeixen sobre l'os gran formant una V ventral, acompanyats pel lligament radiat (que parteix de l'os gran cap a tots els altres ossos carpians tret del semilunar). A la cara dorsal, els lligaments radicarpià i cubitocarpià formen una segona «V» dorsal de reforç cap a l'os gran. Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 15 COMPROVA-HO 26 Quins elements viatgen específicament pel compartiment superficial del túnel carpià?

Articulacions de la mà i cinètica dels dits A l'esquelet distal de la mà s'organitzen tres segments articulars: PER RECORDAR-HO Les falanges dels dits actuen com a xarneres simples: sempre són tròclees d'un sol eix (flexió i extensió). Els artells (metacarpofalàngiques) són còndils i per això permeten obrir i tancar els dits a més de flexionar-los. COMPROVA-HO 27 Quina morfologia articular presenta l'articulació carpometacarpiana del polze i quin moviment característic possibilita? Articulacions carpometacarpianes dels quatre últims dits: diartrosis de tipus artròdia.

Connecten el trapezoide, l'os gran, el ganxós i una porció del trapezi amb les bases del segon al cinquè metacarpià, reforçades per lligaments interossis. Realitzen petits lliscaments adaptatius. 1 Articulació carpometacarpiana del polze (trapezometacarpiana): diartrosi d'enclavament recíproc (en sella de muntar). Enfronta el trapezi amb la base del primer metacarpià. Posseeix una càpsula laxa i dos eixos funcionals (anteroposterior per abducció/adducció, i transversal per flexoextensió). La suma combinada d'aquests eixos permet el moviment de pinça o oposició, tocant el polze amb la resta de polpes.

2 Articulacions metacarpofalàngiques i interfalàngiques: les metacarpofalàngiques són còndils biaxials (caps metacarpians amb bases de les primeres falanges) que permeten flexió-extensió i adducció-abducció lateral. Les interfalàngiques (proximals i distals) són diartrosis de tipus tròclea estrictament monaxials, dotades de lligaments col·laterals, circumscrites a la flexió i extensió pura de les falanges. 3 Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 16 IDEES CLAU El colze compta amb tres articulacions funcionals (humerocubital, humeroradial i radiocubital proximal) contingudes en una mateixa cavitat i càpsula articular.

L'estabilitat medial del colze recau en el complex format pels lligaments anterior, de Bardinet i de Cooper. La pronosupinació requereix dues diartrosis trocoides (radiocubital proximal i distal) que roten al voltant d'un eix vertical. El lligament triangular actua com a menisc fibrocartilaginós aïllant el cúbit de la primera filera del carp a l'articulació radiocubitocarpiana. El contingut del túnel carpià es distribueix en un pla profund (flexor comú profund dels dits i flexor llarg del polze) i un pla superficial (flexor superficial dels dits i nervi medià). L'articulació carpometacarpiana del polze és un enclavament recíproc que atorga el rang de moviment necessari per a la pinça manual.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quins tres lligaments componen l'aparell de reforç medial del colze i on s'ancoren? 29. Quina diferència morfològica i funcional hi ha entre les articulacions metacarpofalàngiques i les interfalàngiques? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quin tipus d'articulació és la humerocubital? 31. Quin lligament evita la luxació del cap radial durant la pronosupinació proximal? 32. Quina estructura passa pel pla superficial del túnel carpià? 33. Quin tipus mecànic caracteritza l'articulació carpometacarpiana del polze?

Trocoide a) Tròclea b) Enclavament recíproc c) Artròdia d) Lligament triangular a) Lligament de Cooper b) Lligament anular del radi c) Lligament de Bardinet d) Nervi cubital a) Flexor comú profund dels dits b) Nervi medià c) Flexor llarg del polze d) Enclavament recíproc a) Còndil b) Trocoide c) Artròdia d) Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 17 4 Braç, avantbraç i mà — Miologia i corredores osteofibroses EN ACABAR SABRÀS Distingir les insercions i funcions dels músculs flexors i extensors del braç i l'avantbraç. Identificar els límits anatòmics del canal del pols radial i del túnel carpià. Enumerar amb precisió els tendons de les 6 corredores metacarpianes dorsals del carp.

Explicar l'acció motora biomecànica dels músculs lumbricals i interossis a la mà. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què quan volem apretar un cargol amb força cap a la dreta (supinació) flexionem instintivament el colze a 90 graus? Musculatura del braç: grups ventral i dorsal La musculatura del braç s'organitza en dos grans compartiments anatòmics i funcionals al voltant de l'húmer: el grup ventral, integrat per flexors principals del colze, i el grup dorsal, constituït pels extensors.

Compartiment ventral El compartiment anterior inclou dues peces motores essencials: Múscul braquial anterior: s'origina a la diàfisi humeral, just distal a la inserció del deltoides, i descendeix per fixar-se a l'apòfisi coronoides del cúbit. En actuar exclusivament sobre la ulna presenta un braç de palanca curt. Constitueix el flexor més potent del colze, especialment eficaç quan l'avantbraç està col·locat en pronació. Múscul bíceps braquial: és un múscul bicèfal amb dos ventres i orígens diferenciats. La porció curta s'origina directament a l'apòfisi coracoides mitjançant un tendó comú amb el coracobraquial.

La porció llarga neix al tubercle supraglenoïdal de l'escàpula (dins la càpsula articular), travessa la corredora bicipital i emergeix al terç mitjà diafisari. Ambdós ventres s'uneixen per formar un tendó distal potent que s'insereix a la tuberositat bicipital del radi, acompanyat d'una expansió aponeuròtica secundària que s'irradia per la fàscia de l'avantbraç. Aquesta disposició el converteix primàriament en el supinador més important de l'avantbraç i en un flexor accessori que actua en màxima sinèrgia amb el braquial anterior quan l'extremitat es troba en posició de supinació.

Compartiment dorsal La cara posterior està dominada per l'extensió del colze: Múscul tríceps braquial: disposa de tres caps d'origen. El vast extern s'ancora a la cara posterior de la diàfisi de l'húmer per la seva vora lateral; el vast intern s'origina a la mateixa cara posterior però per la seva vora medial; finalment, la porció llarga ascendeix fins a fixar-se al tubercle infraglenoïdal de l'escàpula, delimitant en el seu trajecte els espais anatòmics de Velpeau. Els tres Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 18 ventres musculars convergeixen en un tendó comú robust que s'insereix a l'olècranon del cúbit. La seva funció primordial és l'extensió del colze.

Múscul anconi: estructura petita i triangular situada profundament al tríceps. S'estén des de l'epicòndil humeral fins a la base inferior de l'olècranon cubital. Actua col·laborant amb el tríceps en els últims graus d'extensió completa del braç. COMPROVA-HO 35 Per quina raó el bíceps braquial perd capacitat flexora quan l'avantbraç es troba en pronació completa? Musculatura de l'avantbraç: pronadors, supinadors i orígens epicondilis Els músculs de l'avantbraç es classifiquen en funció del seu moviment rotatori de pronosupinació, del seu trajecte cap al carp o els dits, i del seu punt d'ancoratge proximal humeral a l'epitroclea o a l'epicòndil.

Músculs pronadors i supinadors Quatre músculs s'encarreguen d'orientar el radi sobre el cúbit: Múscul pronador rodó: s'origina mitjançant dos caps a l'epitroclea humeral i a l'apòfisi coronoides cubital per inserir-se a la cara externa del terç mitjà i inferior del radi. Genera la pronació i actua secundàriament com a flexor del colze. Múscul pronador quadrat: situat en el pla més profund de l'avantbraç distal. Va transversalment des del terç inferior del cúbit fins al terç inferior del radi, recobrint la membrana interòssia. És un pronador pur.

Múscul supinador curt: posseeix dos orígens (a l'olècranon i a la regió posterosuperior de l'epicòndil humeral), envolta el coll del radi i s'adhereix a la diàfisi cubital superior. Exerceix una hipersupinació potent. Múscul supinador llarg (braquioradial): neix a l'epicòndil humeral i forma un cos carnós gruixut que continua amb un llarg tendó distal fins a l'apòfisi estiloides del radi. Actua com a flexor i supinador de l'avantbraç, ajudant al braquial anterior en la flexió del colze. DEFINICIÓ: CANAL DEL POLS RADIAL El canal del pols radial és la depressió longitudinal situada a la regió anterolateral del canell on es palpa l'artèria radial.

Els seus límits són estrictament tendinosos: està delimitat medialment pel tendó del palmar major i lateralment pel supinador llarg.

Classificació per orígens epicondilis L'húmer distal presenta dues grans eminències òssies d'on divergeixen les masses musculars de l'avantbraç: Músculs epitroclears (flexors / pronadors) Músculs epicondilis (extensors / supinadors) Pronador rodó 1r i 2n radial (extensors radials) Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 19 Músculs epitroclears (flexors / pronadors) Músculs epicondilis (extensors / supinadors) Palmar major (flexor radial del carp) Cubital posterior (extensor ulnar del carp) Palmar menor (palmar llarg) Extensor comú dels dits Cubital anterior (flexor ulnar del carp) Extensor propi del dit petit Flexor comú superficial dels dits Supinador llarg i supinador curt ESQUEMA Musculatura de l'avantbraç segons el seu origen humeral Flexors i extensors del carp El canell requereix un balanç precís entre flexió ventral, extensió dorsal, inclinació radial (abducció) i inclinació cubital (adducció).

Per a l'estudi de les articulacions radiocubitals i radiocarpianes, vegeu «Colze, avantbraç i mà — Artrologia de l'extremitat superior distal». Múscul cubital anterior: s'origina a l'epitroclea i a la vora interna de l'olècranon, segueix la vora cubital i s'insereix a l'os pisciforme. Produeix flexió ventral i adducció cubital del canell, a més de participar en la flexió de braç. Múscul palmar menor: múscul inconstant que neix a l'epitroclea cobert pel palmar major, creua el pla sagital del carp i es fixa al lligament anular anterior del carp i a l'aponeurosi palmar superficial. És un flexor ventral pur.

Múscul palmar major: s'origina a l'epitroclea, creua l'avantbraç en sentit oblic descendent i s'insereix a la base del 2n metacarpià. Exerceix flexió de canell i abducció radial. Múscul primer radial: neix a l'epicòndil (dorsal al segon radial), discorre lateralment i s'insereix a la cara posterior de la base del 2n metacarpià. Assegura l'extensió del carp i l'estabilitat del puny ferm amb abducció radial.

Músculs epitroclears Acció predominant flexora i pronadora Pronador rodó Flexió i pronació Palmars (major i menor) Flexors del carp Cubital anterior Flexió i adducció Músculs epicondilis Acció predominant extensora i supinadora Radials (1r i 2n) Extensors carpians Extensors dels dits Comú, índex i dit petit Supinadors Supinador llarg i curt Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 20 Múscul segon radial: s'origina a l'epicòndil humeral per sota del primer radial i s'insereix a la cara posterior de la base del 3r metacarpià, col·laborant directament en l'extensió dorsal del carp.

Múscul cubital posterior: neix a l'olècranon i a la cara posterior de l'epicòndil; el seu tendó s'ancora a la base del 5è metacarpià. Realitza extensió del canell combinada amb abducció cubital. COMPROVA-HO 36 Quins tendons delimiten exactament el canal del pols radial i quina estructura vascular conté? Musculatura extrínseca dels dits i corredores metacarpianes dorsals Els músculs extrínsecs tenen el seu ventre muscular a l'avantbraç i envien llargs tendons a les falanges passant per compartiments fibrosos especialitzats.

Flexors i extensors dels dits A la cara anterior trobem el flexor comú profund dels dits (origina a la cara ventral del cúbit i membrana interòssia, inserint-se mitjançant 4 tendons a la base de la tercera falange distal per flexionar F3 sobre F2) i el flexor comú superficial dels dits (origina a l'epitroclea, apòfisi coronoides i radi, dividint-se en 4 tendons perforats que acaben a la segona falange dels dits 2 a 5 per flexionar F2 sobre F1). El polze compta amb el seu propi flexor llarg del polze, originat a la cara anterior del radi i fixat a la falange distal.

A la cara posterior es disposen l'abductor llarg del polze (s'insereix al 1r metacarpià), l'extensor curt del polze (a la 1a falange), l'extensor llarg del polze (a la falange distal), l'extensor comú dels dits (que divideix quatre tendons per a la cara dorsal dels dits 2 a 5), l'extensor propi de l'índex i l'extensor propi del dit petit. Passos osteofibrosos del canell: túnel carpià i corredores dorsals A la cara palmar, el carp forma una concavitat tancada pel lligament anular anterior (retinacle flexor), formant el túnel carpià. Es distribueix en diferents nivells: Túnel carpià profund: ocupat pel flexor comú profund dels dits i el flexor llarg del polze.

Túnel carpià superficial: conté el flexor comú superficial dels dits acompanyat pel nervi medià. Canals associats: el canal propi del palmar major, el canal anterior del palmar menor i, en posició superficial i cubital, el canal de Guyon que dona pas al nervi cubital. A la cara dorsal, els solcs formats sobre el radi i el cúbit coberts pel lligament anular dorsal del carp delimiten les 6 corredores metacarpianes dorsals: Corredora Contingut tendinós 1a Corredora M. abductor llarg del polze i M. extensor curt del polze 2a Corredora M. primer radial i M. segon radial 3a Corredora M. extensor llarg del polze 4a Corredora M. extensor comú dels dits i M.

extensor propi de l'índex Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 21 Corredora Contingut tendinós 5a Corredora M. extensor propi del dit petit 6a Corredora M. cubital posterior ERROR FREQÜENT Intercanviar el contingut de la 1a i la 3a corredora dorsal: cal recordar que l'extensor curt del polze acompanya l'abductor llarg per la 1a corredora, mentre que l'extensor llarg del polze viatja aïllat a la 3a corredora. Musculatura intrínseca de la mà La mà disposa de grups musculars curts que regulen la motricitat fina, l'oposició i l'equilibri metacarpo- falàngic.

Eminència tenar i hipotenar L'eminència tenar controla els moviments complexos del polze mitjançant quatre músculs: l'abductor curt del polze (origina a l'escafoide i lligament anular, va a la 1a falange per fer abducció), l'oponent del polze (va del trapezi a la diàfisi del 1r metacarpià per encarar el polze al 5è dit), el flexor curt del polze (des del trapezi, trapezoide i lligament carpià a la 1a falange) i l'adductor del polze (múscul profund originat al trapezoide, os gran i 3r metacarpià). La integritat funcional del polze representa el 60 % de la funció global de la mà.

L'eminència hipotenar actua sobre el dit petit mitjançant tres components: l'abductor curt del dit petit (del pisciforme a la 1a falange), el flexor curt del dit petit (des del ganxut i pisciforme a la 1a falange) i l'oponent del dit petit (del ganxut al 5è metacarpià). La pèrdua del dit petit suposa perdre aproximadament un 20 % de la capacitat funcional manual. Regió palmar mitjana: lumbricals i interossis La musculatura profunda central està formada per: Músculs interossis: es disposen en 4 interossis dorsals i 3 interossis ventrals, amb morfologia penniforme, ancorats als ossos metacarpians.

Músculs lumbricals: 4 petits fascicles que neixen dels tendons del flexor comú profund dels dits i acaben a l'aponeurosi dorsal extensora. Tots dos conjunts comparteixen un patró d'inserció biomecànic crític: els seus tendons passen per davant de l'articulació metacarpofalàngica i per darrere de les articulacions interfalàngiques. Aquesta disposició determina l'acció motora coneguda com a mà de comadrona: produeixen la flexió de la primera falange (metacarpofalàngica) i, simultàniament, l'extensió de la segona i tercera falanges (interfalàngiques). COMPROVA-HO 37 Quina posició adopten els dits durant la contracció dels músculs lumbricals i interossis?

Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 22 IDEES CLAU El bíceps braquial actua principalment com a supinador de l'avantbraç i flexor en supinació, mentre que el braquial anterior és el flexor pur més potent del colze en pronació. El canal del pols radial se situa entre el tendó del palmar major medialment i el tendó del supinador llarg lateralment. Els músculs epitroclears actuen com a flexors i pronadors, mentre que els epicondilis s'encarreguen de l'extensió i la supinació. Les 6 corredores dorsals del carp allotgen ordenadament els tendons extensors, destacant la 1a (abductor llarg i extensor curt del polze), la 2a (radials 1r i 2n) i la 4a (extensor comú i de l'índex).

Els músculs lumbricals i interossis realitzen una acció doble combinada: flexionen la primera falange i estenen la segona i la tercera («mà de comadrona»). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Quins músculs i estructures formen el contingut profund i superficial del túnel carpià? 39. Com es distribueixen els tendons dels extensors del polze entre les corredores dorsals? 40. Quina pèrdua de funció manual produeix la manca funcional del polze respecte a la del dit petit? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 41. Quin múscul flexiona el colze amb major eficàcia quan l'avantbraç està en pronació? 42. Quin límit medial defineix el canal del pols radial al canell? 43.

Quins tendons transcorren a l'interior de la 4a corredora dorsal del carp? Supinador curt a) Braquial anterior b) Pronador rodó c) Bíceps braquial d) Tendó del supinador llarg a) Tendó del primer radial b) Tendó del cubital anterior c) Tendó del palmar major d) Extensor llarg del polze i de l'índex a) Extensor comú i extensor propi de l'índex b) Extensor propi del dit petit i comú c) Primer radial i segon radial d) Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 23 44. Quin patró de moviment realitzen els lumbricals sobre les falanges?

5 Maluc i cintura pelviana — Artrologia i equilibri lumbopèlvic EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques estructurals de l'articulació sacroilíaca, símfisi púbica i coxofemoral. Identificar les estructures que travessen els orificis sacrociàtics major i menor. Explicar la funció mecànica del lligament de Bigelow en el bloqueig de l'extensió de cadera. Descriure els parells musculars responsables de l'estabilitat estàtica i dinàmica lumbopèlvica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Com aconsegueix el cos mantenir-se dret sobre una cama sense que la pelvis s'inclini cap al costat oposat?

La cintura pelviana actua com a nexe fonamental de transmissió de forces entre el tronc i les extremitats inferiors. Per garantir l'equilibri durant la bipedestació i la marxa, combina estructures d'ampla estabilitat amb articulacions mòbils d'alta congruència.

Flexió de F1 i extensió de F2-F3 a) Flexió completa de totes les falanges b) Extensió de F1 i flexió de F2-F3 c) Extensió completa de totes les falanges d) Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 24 ESQUEMA Aparell Locomotor: Extremitat Inferior Articulacions de posicionament pelvià L'orientació i la posició correcta de la pelvis depenen d'una línia de referència que uneix el trocànter amb la símfisi púbica, establint l'horitzontalitat de la base esquelètica.

Aquesta arquitectura es recolza en dues unions principals de mobilitat molt reduïda: Articulació sacroilíaca: Es classifica funcionalment com una amfiartrosi entre les superfícies auriculars del sacre i de l'os coxal, cobertes de cartílag hialí. Manca de càpsula vertadera, membrana sinovial lliure o fibrocartílags intraarticulars. La seva subjecció es divideix en lligaments intrínsecs (sacroilíacs anterior i posterior) i extrínsecs (lligament sacrociàtic major, que connecta sacre i ilíon amb l'isquion, i el lligament sacrociàtic menor, que va del sacre directament a l'espina ciàtica).

Els seus moviments són mínims; durant el part es produeix la nutació del sacre respecte a l'ilíon gràcies a l'acció relaxant de l'hormona relaxina. Símfisi púbica: És una amfiartrosi o sinartrosi de tipus simfibrosi. Uneix les dues cares púbiques mitjançant una làmina de fibrocartílag rígid interposat. Compta amb dos elements estabilitzadors clau: el lligament arquejat del pubis a la vora inferior i el lligament púbic superior. Funciona com una autèntica junta d'ajust o dilatació que esmorteix el lliscament.

DEFINICIÓ L'osteopatia dinàmica de pubis (o pubàlgia) és un procés inflamatori i dolorós provocat per forces de cisallament asimètriques sobre la símfisi púbica, degut principalment a la hipertonia i escurçament dels músculs adductors respecte a la musculatura abdominal. COMPROVA-HO 46 Quin paper té l'hormona relaxina sobre l'articulació sacroilíaca durant el part?

Maluc i cintura pelviana Artrologia pelviana i estabilitat Articulacions estàtiques Sacroilíaca i símfisi púbica Articulació dinàmica Coxofemoral i lligaments Musculatura pelvitrocantèria Rotadors, adductors i psoas Genoll i cuixa Articulació femorotibial i quàdriceps Cama, turmell i peu Artrologia distal i arcs plantars Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 25 Orificis sacrociàtics i topografia glútia La disposició dels lligaments sacrociàtics sobre les escotadures de l'os coxal tanca dos espais de comunicació pelvitrocantèria essencials per al pas de paquets vasculonerviosos i estructures musculars: Orifici Límits anatòmics Compartiments i contingut clau Sacrociàtic major Escotadura ciàtica major i lligament sacrociàtic menor Dividit pel pas del múscul piriforme en: espai suprapiriforme i espai infrapiriforme (per on transcorre el nervi ciàtic).

Sacrociàtic menor Escotadura ciàtica menor i lligament sacrociàtic major Via de pas per al múscul obturador intern i els vasos i nervis pudends interns cap al periné. Si el múscul piriforme pateix una contractura mantinguda a l'espai infrapiriforme, pot comprimir el nervi ciàtic contra les estructures òssies i desencadenar un quadre de ciatàlgia (vegeu «Músculs de la cadera i cuixa proximal — Miologia pelvitrocantèria i d'adductors»). COMPROVA-HO 47 Quina relació topogràfica té el nervi ciàtic amb el múscul piriforme en sortir de la pelvis? Articulació coxofemoral La coxofemoral és una articulació de moviment classificable com a diartrosi de tipus enartrosi (esferoide).

Connecta el cap esfèric del fèmur amb la cavitat cotiloïdal (acetàbul) de l'os coxal. Ambdós segments ossis estan revestits per cartílag hialí, concretament la cara semilunar acetabular i la superfície esfèrica femoral, aïllades per una càpsula robusta amb bossa sinovial per a l'esmorteïment de xocs. Per incrementar la profunditat i congruència articular, el marge cotiloïdal disposa d'un anell fibrocartilaginós anomenat rodet cotiloïdal (labrum acetabular). L'estabilitat passiva de la unió s'estructura mitjançant un sistema de cinc lligaments: Lligament rodó (intrínsec): S'estén des de la fosa del cap femoral fins a la fosa acetabular al fons de la cavitat cotiloïdal.

1 Lligament iliofemoral o en Y de Bigelow (extrínsec): Neix a l'os ilíac i s'obre en dos fascicles cap als trocànters major i menor. El lligament de Bigelow limita l'extensió o retropulsió coxofemoral, reforçant tota la cara anterior de la càpsula. 2 Lligament pubofemoral (extrínsec): Fixa la cara anterior i inferior des del pubis fins a la rodalia del trocànter menor. Limita l'abducció. 3 Lligament isquiofemoral (extrínsec): Situat a la regió posteroinferior, connecta el cos de l'isquion amb el coll anatòmic del fèmur. 4 Lligament zonular (extrínsec): Anell de fibres circulars que envolta estretament el coll anatòmic femoral i reforça la membrana fibrosa.

5 Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 26 Aquesta geometria triaxial atorga una gran llibertat dinàmica: antepulsió (flexió), retropulsió (extensió), abducció, adducció, rotació interna i rotació externa; la suma continuada de tots els eixos possibilita la circumducció. ERROR FREQÜENT Confondre el paper mecànic del lligament de Bigelow creient que frena la flexió de cadera. El lligament iliofemoral se situa a la regió anterior i es tensa en portar la cuixa enrere: el seu paper mecànic cardinal és bloquejar l'extensió o retropulsió per economitzar l'esforç muscular en posició erecta. COMPROVA-HO 48 Quants lligaments intrínsecs i extrínsecs presenta l'articulació coxofemoral?

Equilibri lumbopèlvic: estabilitat estàtica i dinàmica El manteniment de la pelvis en el pla sagital i frontal necessita una compensació de forces musculars contraposades. El múscul psoas-ilíac, originat a la columna lumbar i fosa ilíaca per inserir-se al trocànter menor, exerceix una tracció amb fort efecte lordotitzador lumbar i flexor de maluc, que requereix antagonistes eficients. Tipus d'estabilitat Parells musculars implicats Funció mecànica Estabilitat estàtica (superior) Abdominals vs. Lumbars Controlen la basculació sagital (anteversió/retroversió) i la curvatura de la columna lumbar. Estabilitat estàtica (inferior) Quàdriceps (recte anterior) vs.

Isquiosurals Equilibren la tracció de la pelvis respecte a les extremitats inferiors. Estabilitat dinàmica (frontal) Gluti mitjà + Piriforme vs. Adductors Impedeixen la caiguda contralateral de l'hempelvis en recolzament unipodal durant la marxa. Estabilitat dinàmica (sagital) Gluti major vs. Psoas-ilíac Regulen l'extensió i la flexió de maluc evitant la hiperlordosi lumbar. Per mantenir l'estabilitat dinàmica és imprescindible tonificar el gluti mitjà, el piriforme i el gluti major, combinat amb l'estirament dels adductors i del psoas-ilíac per evitar descompensacions pèlviques.

COMPROVA-HO 49 Quins grups musculars actuen com a antagonistes frontals per garantir l'estabilitat dinàmica de la pelvis? Anatomia de l'Aparell Locomotor: Extremitats (CAFE) 27 IDEES CLAU L'articulació sacroilíaca és una amfiartrosi dotada de lligaments intrínsecs i extrínsecs (sacrociàtics major i menor) que admet nutació durant el part. La símfisi púbica funciona com una simfibrosi esmorteïdora reforçada pel lligament arquejat; la seva tracció excessiva pot generar osteopatia de pubis. L'orifici sacrociàtic major acull el pas del piriforme, quedant delimitat l'espai infrapiriforme pel qual discorre el nervi ciàtic.

La coxofemoral és una enartrosi dotada de rodet cotiloïdal, un lligament intrínsec (lligament rodó) i quatre extrínsecs. El lligament iliofemoral en Y de Bigelow reforça la càpsula anteriorment i actua com a fre mecànic de l'extensió o retropulsió. L'estabilitat pelviana depèn del balanç entre parells estàtics (abdominals/lumbars, quàdriceps/isquiosurals) i dinàmics (gluti mitjà i piriforme vs. adductors). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 50. Quines diferències estructurals i funcionals presenten la sacroilíaca i la coxofemoral? 51. Per quin motiu l'escurçament dels adductors pot desencadenar…