Col·lecció de problemes: Termodinàmica, Biofísica i Electricitat Cel·lular

Física · 1r curs · Grau en Biologia · Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Exercicis de Física amb l'enunciat de cada problema i el seu tema.

Física · Universitat Autònoma de Barcelona · Grau en Biologia · 1r curs

7 problemes · Calor, termodinàmica i termoregulació · Corrent elèctric, circuits i potencial de membrana · Camps elèctric i magnètic: electrostàtica, condensadors i força de Lorentz · Treball, energia, moment lineal i elasticitat

1 - Temperatura, calor i termodinàmica. Qüestionari d'autoavaluació de conceptes bàsics de calor i termodinàmica: calor específica, teoria cinètica…

Calor, termodinàmica i termoregulació

Qüestionari 3. Preguntes 1-9: Fonaments de calor i termodinàmica

Responeu a cadascuna de les següents qüestions teoricopràctiques seleccionant l'opció correcta i justificant el càlcul o principi físic aplicat:

a.

Quina substància s'escalfa més ràpidament quan se li subministra una mateixa quantitat de calor?

d.

Si es duplica la temperatura absoluta d'un gas ideal, com varia l'energia cinètica mitjana de les seves partícules?

e.

Quina quantitat d'energia tèrmica és necessària per fondre una massa de 100 g100\text{ g} de gel a la temperatura de fusió? (Dada: calor latent de fusió L=3,34⋅105 J/kgL = 3{,}34 \cdot 10^5\text{ J/kg}).

f.

Un sistema termodinàmic absorbeix 200 J200\text{ J} de calor mentre realitza un treball mecànic sobre l'entorn de 80 J80\text{ J}. Quina és la variació d'energia interna que experimenta?

h.

Assenyaleu quina de les asseveracions següents és correcta pel que fa a l'entropia:

i.

Si es duplica la temperatura absoluta d'un gas, quina variació experimenta la velocitat mitjana de translació de les seves molècules?

Enunciado: 1 - Temperatura, calor i termodinàmica

1 - Transferència de calor i termoregulació. Qüestions sobre mecanismes de transferència de calor: càlcul de potència per conducció segons la llei de…

Calor, termodinàmica i termoregulació

Qüestionari 3. Preguntes 1-9: Fonaments de calor i termodinàmica

Responeu a cadascuna de les següents qüestions teoricopràctiques seleccionant l'opció correcta i justificant el càlcul o principi físic aplicat:

b.

Una làmina de teixit biològic amb un gruix de 2 mm2\text{ mm} i conductivitat tèrmica k=0,5 W/(m⋅K)k = 0{,}5\text{ W}/(\text{m}\cdot\text{K}) manté separats dos compartiments a 37 ∘C37\text{ }^\circ\text{C} i 33 ∘C33\text{ }^\circ\text{C}. Si la superfície de contacte és de 0,01 m20{,}01\text{ m}^2, quin és el flux de calor que la travessa per conducció?

c.

Quin efecte produeix un augment del flux sanguini a l'interior d'un teixit corporal?

g.

Dos cossos presenten la mateixa àrea superficial, però un es troba a una temperatura de 300 K300\text{ K} i l'altre a 330 K330\text{ K}. Quina és la relació aproximada entre les seves potències emeses per radiació?

Enunciado: 1 - Transferència de calor i termoregulació

2. Balanç tèrmic i homeòstasi d'un eriçó europeu de 2 kg a 13 °C amb temperatura corporal de 37 °C: potència…

Calor, termodinàmica i termoregulació

2. Entrega Tema 3. Balanç tèrmic i homeòstasi de l'eriçó europeu

Un eriçó europeu ( Erinaceus europaeus) d'una massa de 2 kg2\text{ kg} desenvolupa la seva activitat durant la nit en un entorn fred a 13 ∘C13\text{ }^\circ\text{C}. Malgrat les condicions adverses, l'animal intenta mantenir estable la seva temperatura corporal interna al voltant dels 37 ∘C37\text{ }^\circ\text{C} mitjançant la seva taxa metabòlica i mecanismes aïllants com el pelatge i l'adopció de postures compactes.

a)

Determineu la potència tèrmica que l'eriçó dissipa cap a l'aire circumdant per convecció, considerant un coeficient de transferència convectiva h=2 W/(m2⋅K)h = 2\text{ W}/(\text{m}^2\cdot\text{K}) i una àrea corporal exposada de 0,15 m20{,}15\text{ m}^2.

b)

Calculeu la potència tèrmica neta que el mamífer perd mitjançant radiació cap a l'entorn, assumint una emissivitat superficial e=1e = 1 i la constant de Stefan-Boltzmann σ=5,67⋅10−8 W/(m2⋅K4)\sigma = 5{,}67\cdot 10^{-8}\text{ W}/(\text{m}^2\cdot\text{K}^4).

c)

Durant un període d'1 hora, l'animal manté una producció metabòlica constant de calor amb una potència de 25 W25\text{ W}. Calculeu la variació neta d'energia interna que pateix l'eriçó en aquest interval.

d)

Estimeu la variació global de temperatura que tindrà lloc durant aquesta hora suposant que el cos de l'eriçó està format bàsicament per aigua (c=4186 J/(kg⋅K)c = 4186\text{ J}/(\text{kg}\cdot\text{K})). Comenteu si la taxa metabòlica indicada és suficient per preservar l'homeòstasi tèrmica de l'animal.

Enunciado: 2

3 - Bioelectricitat i circuits. Apartats a, c i d del problema 3 sobre bioelectricitat: definició del potencial de repòs i etapes del…

Corrent elèctric, circuits i potencial de membrana

3. Bioelectricitat. Potencials transmembrana i efectes de descàrregues elèctriques

Considereu els fenòmens bioelèctrics lligats a la fisiologia neuronal i als teixits biològics excitables:

a)

Definiu el potencial de membrana en repòs (ΔV=−70 mV\Delta V = -70\text{ mV}) i descriviu el moviment iònic que caracteritza cadascuna de les etapes del potencial d'acció: despolarització, repolarització i hiperpolarització.

c)

Un impuls nerviós implica una intensitat de corrent de I=1 mAI = 1\text{ mA} transmesa durant t=0,005 st = 0{,}005\text{ s} a través d'una resistència tissular de R=1000 ΩR = 1000\ \Omega. Determineu l'energia dissipada per efecte Joule.

d)

Si una persona rep accidentalment una descàrrega elèctrica amb I=5 mAI = 5\text{ mA} al llarg de t=0,1 st = 0{,}1\text{ s} sobre la mateixa resistència de 1000 Ω1000\ \Omega: determineu l'energia alliberada, compareu-la amb la d'un impuls nerviós típic i detalleu les tres conseqüències fisiològiques principals.

Enunciado: 3 - Bioelectricitat i circuits

3 - Camp i força elèctrica. Calcular la intensitat del camp elèctric uniforme generat per una caiguda de potencial de 0,1 V al llarg de…

Camps elèctric i magnètic: electrostàtica, condensadors i força de Lorentz

3. Bioelectricitat. Potencials transmembrana i efectes de descàrregues elèctriques

Considereu els fenòmens bioelèctrics lligats a la fisiologia neuronal i als teixits biològics excitables:

b. Una càrrega neta q=1 μCq = 1\text{ }\mu\text{C} es troba a l'interior d'un teixit sotmès a una caiguda de potencial elèctric de ΔV=0,1 V\Delta V = 0{,}1\text{ V} al llarg d'una distància efectiva de x=0,01 mx = 0{,}01\text{ m}. Calculeu la intensitat del camp elèctric creat i la força elèctrica que actua sobre aquesta càrrega.

1.

2.

Enunciado: 3 - Camp i força elèctrica

4. Problema 31 sobre l'enrotllament mecànic i interacció electrostàtica de l'ADN en histones. Es demana calcular…

Treball, energia, moment lineal i elasticitat

Problema 31. Enrotllament mecànic i interacció electrostàtica de l'ADN en histones

En la formació dels nucleosomes, un fragment d'ADN bicatenari de 146 parells de bases (longitud L=50 nm=50⋅10−9 mL = 50\text{ nm} = 50\cdot 10^{-9}\text{ m}) s'enrotlla al voltant d'un nucli proteic d'histones que es pot modelitzar geomètricament com una esfera de radi R=5 nm=5⋅10−9 mR = 5\text{ nm} = 5\cdot 10^{-9}\text{ m}.

a)

Calculeu el treball elàstic necessari per vèncer la rigidesa de flexió de l'ADN en corbar-se al voltant del nucli d'histones emprant la relació:W=(π8Er4)LR2W = \left(\frac{\pi}{8}Er^4\right)\frac{L}{R^2}on el mòdul de flexió de l'ADN val π8Er4=1,3⋅10−28 J⋅m\frac{\pi}{8}Er^4 = 1{,}3\cdot 10^{-28}\text{ J}\cdot\text{m}.

b)

Calculeu l'energia potencial electrostàtica d'atracció U(r)U(r) entre la càrrega neta de l'ADN (QADN=−300 e−Q_{\text{ADN}} = -300\,e^-) i la de l'octàmer d'histones (Qesfera=+10 e−Q_{\text{esfera}} = +10\,e^-). Considereu com a constant efectiva de medi K=e24πεε0≈3⋅10−21 J⋅nm=3⋅10−30 J⋅mK = \frac{e^2}{4\pi\varepsilon\varepsilon_0} \approx 3\cdot 10^{-21}\text{ J}\cdot\text{nm} = 3\cdot 10^{-30}\text{ J}\cdot\text{m} i la distància d'aproximació r=5⋅10−9 mr = 5\cdot 10^{-9}\text{ m}. Compareu posteriorment el cost mecànic amb aquesta atracció electrostàtica (W/∣U∣W/|U|).

c)

Expliqueu com influiria una modificació química que neutralitzi les càrregues positives de les histones (per exemple, per acetilació) en el procés de transcripció gènica.

Enunciado: 4

5. Problema 36 de modelització elèctrica de la membrana cel·lular durant el potencial d'acció: càlcul de càrrega…

Corrent elèctric, circuits i potencial de membrana

Problema 36. Dinàmica iònica i resistència elèctrica de membrana

Una membrana cel·lular excitable disposa d'una capacitat elèctrica C=5⋅10−9 FC = 5\cdot 10^{-9}\text{ F}. El seu potencial evoluciona durant un potencial d'acció segons els llindars següents: Potencial de repòs: ΔVrepoˋs=−80 mV\Delta V_{\text{repòs}} = -80\text{ mV}

Potencial màxim assolit durant la despolarització: ΔVmaˋx=+70 mV\Delta V_{\text{màx}} = +70\text{ mV}

Potencial mínim assolit durant la hiperpolarització: ΔVmıˊn=−90 mV\Delta V_{\text{mín}} = -90\text{ mV}

a)

Calculeu la càrrega neta i el nombre total d'ions que travessen la membrana en la fase ascendent (des del repòs fins al valor màxim) i en la fase descendent (del màxim al mínim). Especifiqueu la identitat i el sentit del flux de cadascun dels ions (qe=1,6⋅10−19 Cq_e = 1{,}6\cdot 10^{-19}\text{ C}).

Fase ascendent (despolarització):

Fase descendent (repolarització):

b)

Suposant uns temps característics d'1 ms per a la despolarització i de 2 ms per a la repolarització, determineu les resistències elèctriques globals estimades de la membrana (RNaR_{\text{Na}} i RKR_{\text{K}}).

c)

Com afectaria el nombre d'ions transferits el fet de duplicar el nombre de canals de Na+\text{Na}^+ presents a la membrana? Què passaria si, en canvi, es dupliqués la resistència individual de cada canal?

Enunciado: 5

Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.

Més apunts de Física

Exàmens, temes i apunts de Física