1. Reformisme dinàstic: Maura i Canalejas
Flashcards
- Qué significa la máxima de Maura «revolució des de dalt»?
- Reformar des del poder per evitar revoltes populars i eliminar els cacics, sense permetre el protagonisme de les classes populars.
- Quina llei social de Maura regulava el descans setmanal?
- La llei de descans dominical.
- Quin organisme va crear Maura per gestionar les assegurances?
- L'Instituto Nacional de Previsión.
- Què establia la «ley del candado» de Canalejas?
- Limitava la creació de nous ordes religiosos, com a part de la reforma religiosa per reduir la influència de l'Església.
Preguntes tipus test
- Quina combinació explica millor el fracàs de les reformes de Maura?
- a) Autoritarisme, manca d'entesa amb els liberals i repressió de la Setmana Tràgica
- b) Vaga de la Canadenca, revoltes camperoles a Andalusia i ocupació de les fàbriques
- c) Excés de llibertat electoral, protestes de l'Església i pèrdua de la Llei de Mancomunitats
- d) Falta de lleis socials, oposició dels comerciants catalans i manca de diputacions
Resposta: a) Autoritarisme, manca d'entesa amb els liberals i repressió de la Setmana Tràgica. Maura va fracassar pel seu autoritarisme, per la falta d'entesa amb els liberals i per la repressió de la Setmana Tràgica de 1909. Les altres opcions barregen fets d'altres etapes o mesures que no es van atribuir a Maura com a causa del seu fracàs.
- Maura va impulsar una llei electoral. Quin límit tenia aquesta reforma?
- a) Va eliminar el torn entre els partits dinàstics
- b) Va suprimir els ajuntaments i les diputacions
- c) Va ampliar el vot a totes les classes populars
- d) No va acabar amb la corrupció electoral
Resposta: d) No va acabar amb la corrupció electoral. La llei electoral de Maura no va acabar amb la corrupció. Això és coherent amb el fet que Maura va mantenir el torn dinàstic i el falsejament electoral, de manera que la reforma no canviava el funcionament real del sistema.
- Quina reforma de Canalejas va provocar protestes de les classes benestants?
- a) La llei de descans dominical
- b) La intervenció d'Espanya al Marroc
- c) La creació de l'Instituto Nacional de Previsión
- d) La modificació del sistema d'impostos
Resposta: d) La modificació del sistema d'impostos. La modificació del sistema d'impostos de Canalejas va provocar protestes de les classes benestants. Les altres reformes que apareixen com a distractors es vinculen a Maura o a altres aspectes de la seva política, no a aquest conflicte.
2. Forces polítiques d'oposició
3. Revoltes i conflictivitat social
4. Crisi de 1917
5. Descomposició del sistema parlamentari i el problema del Marroc (1918-1923)
6. Dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930)
7. Desenllaç: caiguda de la dictadura i fi de la monarquia
I 1 flashcards i 1 preguntes més al document.
Text del document
Tema 1: Restauració Borbònica 2 part (1902 - 1931) 1. Reformisme dinàstic: Fracàs del primer govern regeneracionista: El conservador Silvela presideix el govern al 1899 i engega una política reformista juntament amb al general Polavieja i a Duran i Bas. Proposa: - Descentralització administrativa. - Pujada de tributs sobre productes de primera necessitat. - Nous impostos. Això provoca el Tancament de Caixes: els comerciants catalans s’hi van negar i inicien una vaga en què es negaven a pagar les contribucions.
Com a resposta, el govern va embargar els morosos, empresonar-ne alguncap de govern (1903),s, suspendre les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i declarar l’estat de guerra. Això va provocar la dimissió de l’alcalde, el doctor Robert, i de Duran i Bas. Suposa el fi de l’esperit regeneracionista, i la consolidació del catalanisme com a alternativa als partits dinàstics. Reformes Maura i Canalejas: Influïts pel regeneracionisme, van mantenir el torn dinàstic i el falsejament electoral.
Antonio Maura → conservador: cap de govern (1903) amb un projecte basat en la màxima “revolució des de dalt” per evitar revoltes populars, volia eliminar els cacics i impedir el protagonisme de les classes populars. Destaquen (a nivell de reformes): ● ● ● ● Llei electoral que no acaba amb la corrupció. Mesures proteccionistes (defensar la producció nacional) de l’activitat industrial. Va voler integrar el catalanisme donant més autonomia a ajuntaments i diputacions. Va millorar la legislació laboral aprovant lleis socials, com la llei de descans dominical i la creació de l’Instituto Nacional de Previsión (assegurances). ● Va impulsar la intervenció d’Espanya al Marroc.
Va fracassar pel seu autoritarisme, per la manca d’entesa amb els liberals i per la repressió de la Setmana Tràgica el 1909. El substitueix Dato. Canalejas → liberal: cap de govern (1910). Assassinat al 1912 per un atemptat anarquista i va ser substituit per García Pierto. Destaquen (a nivell de reformes): ● Reforma religiosa: volia reduir la influència de l’Església i separar-la de l’Estat. La “ley del candado” limitava la creació de nous ordes religiosos. ● Política social: el servei militar era obligatori per a tothom (ni pagant s’evitava). ● Modificació el sistema d’impostos: provoca protestes de les classes benestants.
● Lleis per millorar les condicions laborals com el treball femení. ● Llei de Mancomunitats: diverses diputacions provincials es podien unir per gestionar serveis públics. Les vagues i els conflictes els va reprimimir militarment. I s’empitjora la crisi dels partits dinàstics: - divisions internes. - falta d’entesa entre els dos partits. 2. Forces polítiques d’oposició: Republicanisme i Lerrouxisme: Republicanisme: força principal d’oposició. - - - - Classes mitjanes i populars. Dividit Formació de Unió Republicana liderada per Salmerón: republicanisme + carlistes + catalanistes. Unió Republicana + Solidaritat catalana (1906 - 1909): per presentar-se a les eleccions.
Partit Radical: dirigit per Lerroux, anomenat lerrouxisme. - - - - - Influeix en les classes populars Èxit al 1903 i al 1905 Anticatalanista i anticlerital Neix de la separació de la Unió Republicana S’oposava a les reinivindicacions obreres, però tenia un discurs populista com defensar la jornada laboral de 8h que va atraure als sectors populars. Blanquisme: València, Blasco Ibáñez l’impulsa i es semblant al lerrouxisme. Carlisme i tradicionalisme: defensen un govern autoritari que imposés l’ordre social. No gaire èxit. Integristres: finals del s. XIX, acceptaven la participació electoral (Ramon Nocedal). Partit Tradicionalista (1919): germanòfils (admiració a Alemanya).
Comunitat Tradicionalista (1931): unió de tradicionalistes i integrites. Socialisme: força obrera: - - - - Madrid, Astúries, País Basc i part d’Andalusia. PSOE i UGT (liderat per Largo Caballero) augmenten el nombre d’afiliats. Partidaris d’aconseguir canvis mitjançant la participació política. Alguns socialistes es separen i neix el PCE (Partit Comunista Espanyol). Anarquisme: classes obreres de Catalunya, Aragó, València i Andalusia. Anarcosindicalisme: Solidaritat Obrera (barceloní): federació d’associacions de treballadors: - tendencia apolítica - partidari de la lluita revolucionària.
CNT (Confederació Nacional de Treballadors): prové de la Solidaritat Obrera d’àmbit nacional per impulsar l’anarcosindicalisme anarquista a Espanya. Defensa: - Independència política davant la burgesia i les institucions de l’Estat. - El movimiment obrer volia l’apoliticisme i abstenció en les eleccions. - Unitat sindical per acabar amb el capitalisme i treure la propietat als burgesos. - Promoció de vagues - Augment del nombre d’afiliats - Líders: Salvador Seguí “El Noi del Sucre”. - Destaca el Congrés de Sants (1918): reunió de la CNT per reorganitzar els sindicats. 3. Revoltes: La vaga de la Canadenca (1919): empresa d’electricitat a Barcelona.
● Va paralitzar el 70 % de la indústria i va deixar la ciutat sense electricitat durant 44 dies ● Acord: jornada laboral de 8h i augment de sous. ● No es van readmetre els treballadors acomiadats i es va reprendrela vaga. Pistolerisme (1918 - 1923): ● Sindicat Lliure: la patronal (empresaris) van respondre amb repressió pagant a pistolers per aturar les vagues i assassinar als dirigents obrers (Salvador Seguí). ● LLei de fugues: permetia disparar als detinguts que intentaven fugir. Trienni Bolxevic (1818 - 1920): ● ● ● ● ● ● Període de gran conflictivitat social i obrera. Inspirat per l’èxit de la Revolució Russa de 1917.
A Catalunya, vagues i industria, i a Andalusia, ocupació de terres i revoltes camperoles. Impulsades per sindicats com CNT i UGT. Accelera el fi del sistema de la restauració. Grans enfrotaments entre patrons i sindicats als carrers (pistolerisme). 4. Crisi de 1917: La 1a Guerra Mundial enfrontament dels imperis centrals (Alemanya i Àustria) amb les potències aliades (Gran Bretanya, França i Rússia). Espanya governada per Eduardo Dato es declara neutral. Llavors: - Exporta productes industrials o agraris a preus alts. - Empresaris fan negoci. - Classes populars es veuen perjudicades. - Pugen preus però no salaris. - Convocació de vagues.
Conflicte militar: descontent perquè només ascendien als militars que estan en guerra. Es formen les Juntes de Defensa (sindicats militars) al 1916, es legalitzen al 1917 i es dissolen al 1922 per perdúa de prestigi. Conflicte polític: - Dato manetnia les corts tancades - Catalanistes reformistes i els republicans s’uneixin en l’Assemblea de Parlamentaris (juliol 1917) → exigeixen unes corts constituents per reformar i descentralitzar l’Estat. - Fracasa: sense suport de l’exèrcit ni les forces monàrquiques. - Prohibeixen l’Assemblea. Conflicte obrer: vaga revolucionaria. UGT i CNT promouen una vaga general revolucionària per a l’agost.
Objectius: - Aturar l’alça de preus - Reclamar un canvi de govern amb la fi de la monarquia. Desenvolupament: - Incidència molt desigual. - No participen els pagesos. - Incidents en els punts industrials. - Govern molt repressiu: es declara la llei marcial i s’envia l’exèrcit (Estat de guerra). Resultat: - 70 morts - Fracasa - Repressió debilita el règim i radicalitza el sector obrer. - Govern de concentració (majoria de forces polítiques unides) liderat per García Prieto i format per: conservadors, liberals, reformistes i catalanistes de la Lliga Regionalista. 5.
Descomposició del sistema parlamentari (1918 - 1923): Fi del sistema de torn pacífic: Formació d’un govern de concentració (partits dinàstics i la Lliga Regionalista). Hi ha diferències i es retorna al torn dinàstic però no hi ha líders clars. Les derrotes militars al Marroc provoquen inestabilitat política: 14 governs en total. La campanya d’autonomia: el 1919 es presenta un projecte d’Estatut però hi ha rebuig. L’enfortiment del catalanisme d’esquerra 1917: neix el Partit Republicà Català (Francesc Layret i Lluís Companys). 1922: Acció Catalana creada per membres de la Lliga. 1922: Estat Català amb Francesc Macià, demana la independència.
Conflictivitat social: revolucionaris s’animen per: - La fi de la 1a Guerra Mundial i l’esclat de la revolució bolxevic. - Crisi econòmica per la fi de la 1a Guerra Mundial: atur, puja de preus, es redueixen les exportacions. Camp: agitació social (Andalusia) i augment del sindicalisme (a Catalunya apareix la “Unió de Rabassaires”). Ciutat (conflictes fins 1923): - Vaga La Canadenca - Fundació sindicat Lliure (1919 - 1923) antirevolucionari per enfrontar-se al sindicalisme anarquista. - Pistolersime: mort de 226 persones, entre ells Salvador Seguí (1923), Eduardo Dato (1921), Francesc Layret (1920).
- Resposta de la CNT i Los Solidarios amb atemptats contra patrons, autoritats i forces públiques. El problema del Marroc (Rif): 1906 - 1912: 1909 Setmana Tràgica (violenta revolta a Catalunya per la guerra) i Batalla del Barranco del Lobo. Derrota Espanyola. 1912 - 1921: Batalla d’Annual dirigida per el general Manuel Fernandez Silvestre, mort de 13000 persones. Derrota espanyola. 1921 - 1926: República indipendent del Rif. 1926 - 1956: 1926 Desenbarcament d’Alhucemas. Recuperació del Rif. 5. Dictadura de Miguel Primo de Rivera: CAUSES OFICIALS: - Inestabilitat del sistema parlamentari i frau electoral. - Por a una revolució social per l’agitació social.
- Perill del trencament d’Espanya, davant l'auge del catalanisme. - Vol acabar amb el caciquisme i la corrupció política, l’agitació social i les amenaces a la unitat nacional. CAUSES REALS: - Impedir la democratització i l’ùltim govern (García Prieto) que volia fer reformes a les que el rei, l'exèrcit i l'Església s’oposaven. - Evitar la petició de responsabilitats davant el desastre d’Annual. DESENVOLUPAMENT: 2 fases A) Directori Militar (1923-1925): El govern estava format principalment per militars. Mesures polítiques i socials: ● Declaració de l'estat de guerra i suspensió de la Constitució. ● Dissolució de les Corts i destitució de les autoritats civils.
● Prohibició dels partits polítics, sindicats, manifestacions i vagues. ● Repressió obrera i militarització de l'ordre públic. ● Intent d'eliminar el caciquisme, però nomé es substitueixen per altres. Mesures socials: ● Regulació del treball femení: legalitza la desigualtat. ● Construcció d'habitatges per a famílies obreres. ● Obres públiques per reduir l'atur. El problema del Marroc: El 1925 es produeix el desembarcament d'Alhucemas, amb la col·laboració de França. Va ser un èxit militar que va permetre dominar tot el protectorat espanyol al Marroc.
B) Directori Civil (1925-1930): s'incorporen polítics civils, com José Calvo Sotelo, tot i que els militars continuen tenint un paper important. Organització política (inspirada en el feixisme italià): ● Creació d’un únic partit: Unió Patriòtica, sense una ideologia pròpia tret del suport a la dictadura. ● Creació d'un sindicat vertical, que agrupava empresaris i treballadors sota el control de l'Estat. ● Es tolera la UGT, mentre que es persegueixen els anarquistes i els comunistes. POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL: La dictadura coincideix amb una etapa de creixement econòmic, coneguda com els feliços anys vint.
● Indústria i infraestructures: impuls de les obres públiques, com ferrocarrils, carreteres i plans hidràulics. ● Monopolis: concessió de grans monopolis estatals, com Telefónica i CAMPSA. ● Agricultura: foment dels regadius. ● 1929, Exposició Internacional de Barcelona: va impulsar el desenvolupament urbanístic de Montjuïc i els seus voltants. ACTUACIÓ ANTICATALANA DE LA DICTADURA: Primo de Rivera previament capità general de Barcelona no havia mostrat actituds anticatalanistes i al inici va rebre el suport de la Lliga Regionalista i de la burgesia catalana. ● 1923 desmantella 'institucions i entitats catalanes, com ateneus i corals.
● La Mancomunitat passa a ser dirigida per Alfons Sala, contrari al catalanisme, i posteriorment és dissolta. ● Prohibició de l'ús públic del català i intent d'imposar el castellà. ● Prohibició dels símbols catalanistes, com la bandera i l'himne, celebrar l'11 de setembre i els Jocs Florals. ● Censura de la premsa i de la publicació de llibres en català. ● Persecució del Futbol Club Barcelona (tancament del seu camp 6 mesos). OPOSICIÓ A LA DICTADURA: ● Alguns membres dels partits dinàstics i els republicans.
● Catalanisme: especialment Estat Català, liderat per Francesc Macià que exiliat intenta una invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló (França) el 1926, però va fracassar i va ser detingut. ● Moviment obrer: oposició dels anarquistes i del PSOE. ● Exèrcit: alguns sectors militars també es van oposar al dictador. ● Intel·lectuals: com Unamuno i Ortega y Gasset. ● 1927: creació de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) DESENLLAÇ: Caiguda del dictador i fi de la monarquia Causes de la caiguda: ● El rei Alfons XIII i el seu entorn van veure que la dictadura posava en perill la monarquia. ● La crisi econòmica mundial de 1929 també va afectar Espanya.
● Augment de l'oposició al règim. 1930, gener: dimissió de Primo de Rivera. - El rei li retira la confiança. - Puja al poder el general Berenguer (dictablanda) per recuperar la normalitat. PACTE DE SAN SEBASTIÀ (1930): unió de les forces republicanes per fer un govern provisional i fer una república. Defensaven l'autonomia de Catalunya, Galícia i el País Basc. 1931: El govern de l'almirall Juan Bautista Aznar, que havia substituït Berenguer el febrer, convoca eleccions municipals el 12 d'abril → es vota república. CAUSES DEL FI DE LA MONARQUIA: - El deteriorament del sistema polític començat el 1898, afeblit al 1909, 1917, i 1923, i desprestigiat durant la dictadura.
- Llarga crisi institucional, que els governs van ser incapaços de resoldre.