Restauració Borbònica (1902-1931): reformisme, conflictes socials i caiguda de la monarquia

Actualitzat el · AprenAI

Apunts que expliquen la segona part de la Restauració Borbònica, des dels intents reformistes dels governs dinàstics fins a la proclamació de la República el 1931. Tracta les forces d'oposició, la conflictivitat social, la crisi de 1917, la descomposició del sistema parlamentari, la dictadura de Primo de Rivera i la fi de la monarquia.

Història d'Espanya · Batxillerat a Catalunya

5 pàgines · 7 temes · 5 flashcards · 4 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Reformisme dinàstic: Maura i Canalejas · p. 1
  2. 2. Forces polítiques d'oposició · p. 2
  3. 3. Revoltes i conflictivitat social · p. 2-3
  4. 4. Crisi de 1917 · p. 3
  5. 5. Descomposició del sistema parlamentari i el problema del Marroc (1918-1923) · p. 3-4
  6. 6. Dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) · p. 4-5
  7. 7. Desenllaç: caiguda de la dictadura i fi de la monarquia · p. 5

1. Reformisme dinàstic: Maura i Canalejas

Flashcards

Qué significa la máxima de Maura «revolució des de dalt»?
Reformar des del poder per evitar revoltes populars i eliminar els cacics, sense permetre el protagonisme de les classes populars.
Quina llei social de Maura regulava el descans setmanal?
La llei de descans dominical.
Quin organisme va crear Maura per gestionar les assegurances?
L'Instituto Nacional de Previsión.
Què establia la «ley del candado» de Canalejas?
Limitava la creació de nous ordes religiosos, com a part de la reforma religiosa per reduir la influència de l'Església.

Preguntes tipus test

  1. Quina combinació explica millor el fracàs de les reformes de Maura?
    • a) Autoritarisme, manca d'entesa amb els liberals i repressió de la Setmana Tràgica
    • b) Vaga de la Canadenca, revoltes camperoles a Andalusia i ocupació de les fàbriques
    • c) Excés de llibertat electoral, protestes de l'Església i pèrdua de la Llei de Mancomunitats
    • d) Falta de lleis socials, oposició dels comerciants catalans i manca de diputacions

    Resposta: a) Autoritarisme, manca d'entesa amb els liberals i repressió de la Setmana Tràgica. Maura va fracassar pel seu autoritarisme, per la falta d'entesa amb els liberals i per la repressió de la Setmana Tràgica de 1909. Les altres opcions barregen fets d'altres etapes o mesures que no es van atribuir a Maura com a causa del seu fracàs.

  2. Maura va impulsar una llei electoral. Quin límit tenia aquesta reforma?
    • a) Va eliminar el torn entre els partits dinàstics
    • b) Va suprimir els ajuntaments i les diputacions
    • c) Va ampliar el vot a totes les classes populars
    • d) No va acabar amb la corrupció electoral

    Resposta: d) No va acabar amb la corrupció electoral. La llei electoral de Maura no va acabar amb la corrupció. Això és coherent amb el fet que Maura va mantenir el torn dinàstic i el falsejament electoral, de manera que la reforma no canviava el funcionament real del sistema.

  3. Quina reforma de Canalejas va provocar protestes de les classes benestants?
    • a) La llei de descans dominical
    • b) La intervenció d'Espanya al Marroc
    • c) La creació de l'Instituto Nacional de Previsión
    • d) La modificació del sistema d'impostos

    Resposta: d) La modificació del sistema d'impostos. La modificació del sistema d'impostos de Canalejas va provocar protestes de les classes benestants. Les altres reformes que apareixen com a distractors es vinculen a Maura o a altres aspectes de la seva política, no a aquest conflicte.

2. Forces polítiques d'oposició

3. Revoltes i conflictivitat social

4. Crisi de 1917

5. Descomposició del sistema parlamentari i el problema del Marroc (1918-1923)

6. Dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930)

7. Desenllaç: caiguda de la dictadura i fi de la monarquia

I 1 flashcards i 1 preguntes més al document.

Text del document

Tema 1: Restauració Borbònica 2 part (1902 - 1931) 1. Reformisme dinàstic: Fracàs del primer govern regeneracionista: El conservador Silvela presideix el govern al 1899 i engega una política reformista juntament amb al general Polavieja i a Duran i Bas. Proposa: -​ Descentralització administrativa. -​ Pujada de tributs sobre productes de primera necessitat. -​ Nous impostos. Això provoca el Tancament de Caixes: els comerciants catalans s’hi van negar i inicien una vaga en què es negaven a pagar les contribucions.

Com a resposta, el govern va embargar els morosos, empresonar-ne alguncap de govern (1903),s, suspendre les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i declarar l’estat de guerra. Això va provocar la dimissió de l’alcalde, el doctor Robert, i de Duran i Bas. Suposa el fi de l’esperit regeneracionista, i la consolidació del catalanisme com a alternativa als partits dinàstics. Reformes Maura i Canalejas: Influïts pel regeneracionisme, van mantenir el torn dinàstic i el falsejament electoral.

Antonio Maura → conservador: cap de govern (1903) amb un projecte basat en la màxima “revolució des de dalt” per evitar revoltes populars, volia eliminar els cacics i impedir el protagonisme de les classes populars. Destaquen (a nivell de reformes): ●​ ●​ ●​ ●​ Llei electoral que no acaba amb la corrupció. Mesures proteccionistes (defensar la producció nacional) de l’activitat industrial. Va voler integrar el catalanisme donant més autonomia a ajuntaments i diputacions. Va millorar la legislació laboral aprovant lleis socials, com la llei de descans dominical i la creació de l’Instituto Nacional de Previsión (assegurances). ●​ Va impulsar la intervenció d’Espanya al Marroc.

Va fracassar pel seu autoritarisme, per la manca d’entesa amb els liberals i per la repressió de la Setmana Tràgica el 1909. El substitueix Dato. Canalejas → liberal: cap de govern (1910). Assassinat al 1912 per un atemptat anarquista i va ser substituit per García Pierto. Destaquen (a nivell de reformes): ●​ Reforma religiosa: volia reduir la influència de l’Església i separar-la de l’Estat. La “ley del candado” limitava la creació de nous ordes religiosos. ●​ Política social: el servei militar era obligatori per a tothom (ni pagant s’evitava). ●​ Modificació el sistema d’impostos: provoca protestes de les classes benestants.

●​ Lleis per millorar les condicions laborals com el treball femení. ●​ Llei de Mancomunitats: diverses diputacions provincials es podien unir per gestionar serveis públics. Les vagues i els conflictes els va reprimimir militarment. I s’empitjora la crisi dels partits dinàstics: -​ divisions internes. -​ falta d’entesa entre els dos partits. 2. Forces polítiques d’oposició: Republicanisme i Lerrouxisme: Republicanisme: força principal d’oposició. -​ -​ -​ -​ Classes mitjanes i populars. Dividit Formació de Unió Republicana liderada per Salmerón: republicanisme + carlistes + catalanistes. Unió Republicana + Solidaritat catalana (1906 - 1909): per presentar-se a les eleccions.

Partit Radical: dirigit per Lerroux, anomenat lerrouxisme. -​ -​ -​ -​ -​ Influeix en les classes populars Èxit al 1903 i al 1905 Anticatalanista i anticlerital Neix de la separació de la Unió Republicana S’oposava a les reinivindicacions obreres, però tenia un discurs populista com defensar la jornada laboral de 8h que va atraure als sectors populars. Blanquisme: València, Blasco Ibáñez l’impulsa i es semblant al lerrouxisme. Carlisme i tradicionalisme: defensen un govern autoritari que imposés l’ordre social. No gaire èxit. Integristres: finals del s. XIX, acceptaven la participació electoral (Ramon Nocedal). Partit Tradicionalista (1919): germanòfils (admiració a Alemanya).

Comunitat Tradicionalista (1931): unió de tradicionalistes i integrites. Socialisme: força obrera: -​ -​ -​ -​ Madrid, Astúries, País Basc i part d’Andalusia. PSOE i UGT (liderat per Largo Caballero) augmenten el nombre d’afiliats. Partidaris d’aconseguir canvis mitjançant la participació política. Alguns socialistes es separen i neix el PCE (Partit Comunista Espanyol). Anarquisme: classes obreres de Catalunya, Aragó, València i Andalusia. Anarcosindicalisme: Solidaritat Obrera (barceloní): federació d’associacions de treballadors: -​ tendencia apolítica -​ partidari de la lluita revolucionària.

CNT (Confederació Nacional de Treballadors): prové de la Solidaritat Obrera d’àmbit nacional per impulsar l’anarcosindicalisme anarquista a Espanya. Defensa: -​ Independència política davant la burgesia i les institucions de l’Estat. -​ El movimiment obrer volia l’apoliticisme i abstenció en les eleccions. -​ Unitat sindical per acabar amb el capitalisme i treure la propietat als burgesos. -​ Promoció de vagues -​ Augment del nombre d’afiliats -​ Líders: Salvador Seguí “El Noi del Sucre”. -​ Destaca el Congrés de Sants (1918): reunió de la CNT per reorganitzar els sindicats. 3. Revoltes: La vaga de la Canadenca (1919): empresa d’electricitat a Barcelona.

●​ Va paralitzar el 70 % de la indústria i va deixar la ciutat sense electricitat durant 44 dies ●​ Acord: jornada laboral de 8h i augment de sous. ●​ No es van readmetre els treballadors acomiadats i es va reprendrela vaga. Pistolerisme (1918 - 1923): ●​ Sindicat Lliure: la patronal (empresaris) van respondre amb repressió pagant a pistolers per aturar les vagues i assassinar als dirigents obrers (Salvador Seguí). ●​ LLei de fugues: permetia disparar als detinguts que intentaven fugir. Trienni Bolxevic (1818 - 1920): ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ Període de gran conflictivitat social i obrera. Inspirat per l’èxit de la Revolució Russa de 1917.

A Catalunya, vagues i industria, i a Andalusia, ocupació de terres i revoltes camperoles. Impulsades per sindicats com CNT i UGT. Accelera el fi del sistema de la restauració. Grans enfrotaments entre patrons i sindicats als carrers (pistolerisme). 4. Crisi de 1917: La 1a Guerra Mundial enfrontament dels imperis centrals (Alemanya i Àustria) amb les potències aliades (Gran Bretanya, França i Rússia). Espanya governada per Eduardo Dato es declara neutral. Llavors: -​ Exporta productes industrials o agraris a preus alts. -​ Empresaris fan negoci. -​ Classes populars es veuen perjudicades. -​ Pugen preus però no salaris. -​ Convocació de vagues.

Conflicte militar: descontent perquè només ascendien als militars que estan en guerra. Es formen les Juntes de Defensa (sindicats militars) al 1916, es legalitzen al 1917 i es dissolen al 1922 per perdúa de prestigi. Conflicte polític: -​ Dato manetnia les corts tancades -​ Catalanistes reformistes i els republicans s’uneixin en l’Assemblea de Parlamentaris (juliol 1917) → exigeixen unes corts constituents per reformar i descentralitzar l’Estat. -​ Fracasa: sense suport de l’exèrcit ni les forces monàrquiques. -​ Prohibeixen l’Assemblea. Conflicte obrer: vaga revolucionaria. UGT i CNT promouen una vaga general revolucionària per a l’agost.

Objectius: -​ Aturar l’alça de preus -​ Reclamar un canvi de govern amb la fi de la monarquia. Desenvolupament: -​ Incidència molt desigual. -​ No participen els pagesos. -​ Incidents en els punts industrials. -​ Govern molt repressiu: es declara la llei marcial i s’envia l’exèrcit (Estat de guerra). Resultat: -​ 70 morts -​ Fracasa -​ Repressió debilita el règim i radicalitza el sector obrer. -​ Govern de concentració (majoria de forces polítiques unides) liderat per García Prieto i format per: conservadors, liberals, reformistes i catalanistes de la Lliga Regionalista. 5.

Descomposició del sistema parlamentari (1918 - 1923): Fi del sistema de torn pacífic: Formació d’un govern de concentració (partits dinàstics i la Lliga Regionalista). Hi ha diferències i es retorna al torn dinàstic però no hi ha líders clars. Les derrotes militars al Marroc provoquen inestabilitat política: 14 governs en total. La campanya d’autonomia: el 1919 es presenta un projecte d’Estatut però hi ha rebuig. L’enfortiment del catalanisme d’esquerra 1917: neix el Partit Republicà Català (Francesc Layret i Lluís Companys). 1922: Acció Catalana creada per membres de la Lliga. 1922: Estat Català amb Francesc Macià, demana la independència.

Conflictivitat social: revolucionaris s’animen per: -​ La fi de la 1a Guerra Mundial i l’esclat de la revolució bolxevic. -​ Crisi econòmica per la fi de la 1a Guerra Mundial: atur, puja de preus, es redueixen les exportacions. Camp: agitació social (Andalusia) i augment del sindicalisme (a Catalunya apareix la “Unió de Rabassaires”). Ciutat (conflictes fins 1923): -​ Vaga La Canadenca -​ Fundació sindicat Lliure (1919 - 1923) antirevolucionari per enfrontar-se al sindicalisme anarquista. -​ Pistolersime: mort de 226 persones, entre ells Salvador Seguí (1923), Eduardo Dato (1921), Francesc Layret (1920).

-​ Resposta de la CNT i Los Solidarios amb atemptats contra patrons, autoritats i forces públiques. El problema del Marroc (Rif): 1906 - 1912: 1909 Setmana Tràgica (violenta revolta a Catalunya per la guerra) i Batalla del Barranco del Lobo. Derrota Espanyola. 1912 - 1921: Batalla d’Annual dirigida per el general Manuel Fernandez Silvestre, mort de 13000 persones. Derrota espanyola. 1921 - 1926: República indipendent del Rif. 1926 - 1956: 1926 Desenbarcament d’Alhucemas. Recuperació del Rif. 5. Dictadura de Miguel Primo de Rivera: CAUSES OFICIALS: -​ Inestabilitat del sistema parlamentari i frau electoral. -​ Por a una revolució social per l’agitació social.

-​ Perill del trencament d’Espanya, davant l'auge del catalanisme. -​ Vol acabar amb el caciquisme i la corrupció política, l’agitació social i les amenaces a la unitat nacional. CAUSES REALS: -​ Impedir la democratització i l’ùltim govern (García Prieto) que volia fer reformes a les que el rei, l'exèrcit i l'Església s’oposaven. -​ Evitar la petició de responsabilitats davant el desastre d’Annual. DESENVOLUPAMENT: 2 fases A) Directori Militar (1923-1925): El govern estava format principalment per militars. Mesures polítiques i socials: ●​ Declaració de l'estat de guerra i suspensió de la Constitució. ●​ Dissolució de les Corts i destitució de les autoritats civils.

●​ Prohibició dels partits polítics, sindicats, manifestacions i vagues. ●​ Repressió obrera i militarització de l'ordre públic. ●​ Intent d'eliminar el caciquisme, però nomé es substitueixen per altres. Mesures socials: ●​ Regulació del treball femení: legalitza la desigualtat. ●​ Construcció d'habitatges per a famílies obreres. ●​ Obres públiques per reduir l'atur. El problema del Marroc: El 1925 es produeix el desembarcament d'Alhucemas, amb la col·laboració de França. Va ser un èxit militar que va permetre dominar tot el protectorat espanyol al Marroc.

B) Directori Civil (1925-1930): s'incorporen polítics civils, com José Calvo Sotelo, tot i que els militars continuen tenint un paper important. Organització política (inspirada en el feixisme italià): ●​ Creació d’un únic partit: Unió Patriòtica, sense una ideologia pròpia tret del suport a la dictadura. ●​ Creació d'un sindicat vertical, que agrupava empresaris i treballadors sota el control de l'Estat. ●​ Es tolera la UGT, mentre que es persegueixen els anarquistes i els comunistes. POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL: La dictadura coincideix amb una etapa de creixement econòmic, coneguda com els feliços anys vint.

●​ Indústria i infraestructures: impuls de les obres públiques, com ferrocarrils, carreteres i plans hidràulics. ●​ Monopolis: concessió de grans monopolis estatals, com Telefónica i CAMPSA. ●​ Agricultura: foment dels regadius. ●​ 1929, Exposició Internacional de Barcelona: va impulsar el desenvolupament urbanístic de Montjuïc i els seus voltants. ACTUACIÓ ANTICATALANA DE LA DICTADURA: Primo de Rivera previament capità general de Barcelona no havia mostrat actituds anticatalanistes i al inici va rebre el suport de la Lliga Regionalista i de la burgesia catalana. ●​ 1923 desmantella 'institucions i entitats catalanes, com ateneus i corals.

●​ La Mancomunitat passa a ser dirigida per Alfons Sala, contrari al catalanisme, i posteriorment és dissolta. ●​ Prohibició de l'ús públic del català i intent d'imposar el castellà. ●​ Prohibició dels símbols catalanistes, com la bandera i l'himne, celebrar l'11 de setembre i els Jocs Florals. ●​ Censura de la premsa i de la publicació de llibres en català. ●​ Persecució del Futbol Club Barcelona (tancament del seu camp 6 mesos). OPOSICIÓ A LA DICTADURA: ●​ Alguns membres dels partits dinàstics i els republicans.

●​ Catalanisme: especialment Estat Català, liderat per Francesc Macià que exiliat intenta una invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló (França) el 1926, però va fracassar i va ser detingut. ●​ Moviment obrer: oposició dels anarquistes i del PSOE. ●​ Exèrcit: alguns sectors militars també es van oposar al dictador. ●​ Intel·lectuals: com Unamuno i Ortega y Gasset. ●​ 1927: creació de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) DESENLLAÇ: Caiguda del dictador i fi de la monarquia Causes de la caiguda: ●​ El rei Alfons XIII i el seu entorn van veure que la dictadura posava en perill la monarquia. ●​ La crisi econòmica mundial de 1929 també va afectar Espanya.

●​ Augment de l'oposició al règim. 1930, gener: dimissió de Primo de Rivera. -​ El rei li retira la confiança. -​ Puja al poder el general Berenguer (dictablanda) per recuperar la normalitat. PACTE DE SAN SEBASTIÀ (1930): unió de les forces republicanes per fer un govern provisional i fer una república. Defensaven l'autonomia de Catalunya, Galícia i el País Basc. 1931: El govern de l'almirall Juan Bautista Aznar, que havia substituït Berenguer el febrer, convoca eleccions municipals el 12 d'abril → es vota república. CAUSES DEL FI DE LA MONARQUIA: -​ El deteriorament del sistema polític començat el 1898, afeblit al 1909, 1917, i 1923, i desprestigiat durant la dictadura.

-​ Llarga crisi institucional, que els governs van ser incapaços de resoldre.

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya