Fallida del sistema de la Restauració (1898-1931): reformisme, oposició, Setmana Tràgica i dictadura de Primo de Rivera

Actualitzat el · AprenAI

Apuntes sobre la crisis del sistema de la Restauración borbónica en España entre 1898 y 1931: el reformismo dinástico, las fuerzas políticas de oposición, la Semana Trágica, la Mancomunitat de Catalunya, la crisis de 1917, la descomposición del sistema parlamentario y la dictadura de Primo de Rivera hasta su caída.

Història d'Espanya · Batxillerat a Catalunya

64 pàgines · 6 temes · 31 flashcards · 29 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. El reformisme dinàstic · p. 2-11
  2. 2. Les forces polítiques d'oposició · p. 12-21
  3. 3. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències · p. 22-29
  4. 4. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat · p. 30-37
  5. 5. La crisi del 1917 i la descomposició del sistema parlamentari (1917-1923) · p. 38-51
  6. 6. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) · p. 52-63

1. El reformisme dinàstic

Flashcards

Defineix el regeneracionisme.
Moviment intel·lectual dels segles XIX i XX que reflexiona científicament i objectivament sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació.
Quin és el lema de Joaquín Costa per elevar el nivell educatiu i cultural?
«Educació i rebost».
Quins dos líders encapçalaven el govern regeneracionista de 1899?
Francisco Silvela i el conservador català Duran i Bas.
Quin era l'objectiu dels retalls financers dels primers pressupostos després del 1898?
Frenar el dèficit públic.

Preguntes tipus test

  1. Quina conseqüència va tenir la crisi de 1898 en la societat espanyola?
    • a) Una recuperació econòmica immediata del país
    • b) Una expansió territorial cap al nord d'Àfrica
    • c) Desencís i frustració per la destrucció del mite d'imperi espanyol
    • d) Un augment de la confiança en l'exèrcit colonial

    Resposta: c) Desencís i frustració per la destrucció del mite d'imperi espanyol. El text indica que la societat i la classe política van viure el desencís i la frustració per la destrucció del mite d'imperi espanyol, i que la crisi de 1898 va ser sobretot moral i ideològica.

  2. Quin va ser el títol de l'obra de 1901 de l'home de en què denunciava la corrupció i el caciquisme?
    • a) El Cid revolucionari
    • b) Oligarquía y caciquismo
    • c) Educació i rebost
    • d) Los Solidarios

    Resposta: b) Oligarquía y caciquismo. El text situa «Oligarquía y caciquismo» (1901) com l'obra en què Joaquín Costa afirma que el problema d'Espanya està a la base mateixa del sistema: la corrupció i el caciquisme.

  3. Després de la derrota que representa , quina solució defensaven els intel·lectuals de la Generació del 98?
    • a) Reforçar el poder de l'exèrcit colonial
    • b) Una nova expansió militar al Marroc
    • c) Mantenir el model polític sense canvis
    • d) La regeneració del sistema i l'acostament a Europa

    Resposta: d) La regeneració del sistema i l'acostament a Europa. El text assenyala que, per als intel·lectuals de la Generació del 98, l'única solució era la regeneració del sistema, la recuperació del «veritable esperit del país» i l'acostament a Europa.

2. Les forces polítiques d'oposició

Flashcards

Any de fundació de la Unión Republicana
1903. Coalició de diversos grups entorn de Salmerón.
Model d'Estat que defensava la Unión Republicana
República unitària, no federal.
Constitució que volia restaurar la Unión Republicana
La Constitució de 1869.
Any de fundació del Partido Republicano Radical de Lerroux
1908.

Preguntes tipus test

  1. Quina era la base de la nova retòrica de Lerroux a Barcelona?
    • a) Un projecte de descentralització administrativa amb el govern Maura
    • b) Un discurs moderat i federalista pactat amb el catalanisme
    • c) Un programa conservador centrat en la defensa de la monarquia
    • d) Un discurs populista i radical, demagògic i anticlerical

    Resposta: d) Un discurs populista i radical, demagògic i anticlerical. Lerroux va atreure sectors populars amb una retòrica populista, radical, demagògica i anticlerical, fent-se ressò de demandes com la jornada de 8 hores.

  2. Per què Lerroux acusava el catalanisme de ser contrari al moviment obrer?
    • a) Perquè el considerava burgès i clerical
    • b) Perquè promovia l'anarquisme en les fàbriques
    • c) Perquè defensava la jornada de 10 hores
    • d) Perquè havia pactat amb els carlins contra la República

    Resposta: a) Perquè el considerava burgès i clerical. Lerroux qualificava el catalanisme conservador de burgès i clerical, i l'acusava d'estar en contra del moviment obrer.

  3. Què va passar amb la influència de Lerroux després de la Setmana Tràgica?
    • a) Va ingressar al PSOE i va dirigir la UGT
    • b) Va fundar la CNT i va liderar la vaga general de 1917
    • c) Va guanyar les eleccions a Barcelona i va governar la Mancomunitat
    • d) Va perdre influència, va marxar a Madrid i va moderar molt el discurs

    Resposta: d) Va perdre influència, va marxar a Madrid i va moderar molt el discurs. Després de la Setmana Tràgica, Lerroux va perdre influència, va marxar a Madrid i va moderar el seu discurs.

3. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències

4. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat

5. La crisi del 1917 i la descomposició del sistema parlamentari (1917-1923)

6. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

I 23 flashcards i 23 preguntes més al document.

Text del document

Fallida del sistema de la restauració (1898-1931) Fallida del sistema de la restauració (1898-1931) Jesuïtes El Clot Llibert Requena 1. EL REFORMISME DINÀSTIC 1. 2. 3. 4. El regeneracionisme Les opcions del reformisme El reformisme conservador El reformisme liberal Després de la pèrdua de Cuba… L’any 1899 la reina regent Maria Cristina otorga el poder d’un nou govern conservador a Francisco Silvela. Que va iniciar una política Regeneracionista (volen canviar les coses) i per això entren nous personatges com el general Camilo Polavieja i el líder conservador català Duran i Bas.

Fan projecte de descentralització administrativa, apugen els tributs als productes de primera necessitat i impostos nous per pagar deutes de la Guerra de Cuba. Aquests tributs i impostos provoquen a BCN el Tancament de Caixes i l’alcalde de BCN el doctor Bartomeu Robert va dimitir per no obeir. Es va generar una vaga general de comerciants. La resposta del govern va ser empresonar als morosos, suspendre les garanties constitucionals a BCN durant 17 mesos i declarar l’estat de guerra. Polavieja i Duran i Bas van dimitir per estar en desacord amb aquestes mesures. Senyal del fracàs d’aquest intent de regenerar la vida política d’Espanya.

A Catalunya va significar la ruptura entre les elits econòmiques i els partits dinàstics, sent el principi de la consolidació del catalanisme. Tot plegat va posar fi a l’esperit de la regeneració que tan sols havia durat uns dos anys i el 1901 es va reprendre el torn dinàstic. 1.1. El regeneracionisme “Moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació” •Derrota de 1898 = expressió simbòlica de decadència espanyola. • Crisi 1898 = sobretot moral i ideològica = gran impacte psicològic en la població. • Intel·lectuals i polítics = Espanya en punts + baixos d’evolució històrica.

•Societat i classe política = desencís i frustració x destrucció del mite d’imperi espanyol. •Constatació que Espanya = potència secundària a nivell internacional. • Premsa estrangera = Estat espanyol “nació moribunda”, exèrcit ineficaç, un sistema corrupte i polítics incompetents. • Visió decadent = generalitzada en opinió pública. = Necessari canvi polític i moral. • Intel·lectuals = molt crítics, reclamen necessitat de REGENERAR vida Litografia de Xanthus Russell Smith sobre la batalla de la Bahía de Santiago de Cuba 1.1. El regeneracionisme • Crisi 1898 configura grup de literats i pensadors “Generació del 98” (Unamuno, Azorín, A.

Machado…), analitzen “problema d’Espanya”, sentit molt crític i to pessimista. • Espanya = profunda crisi, única solució = regeneració del sistema, recuperació de “veritable esperit del país” i l’acostament a Europa. • Representant + destacat de moviment regeneracionista = Joaquín Costa, • “Oligarquía y caciquismo” (1901) = el problema d’Espanya està a la mateixa base del sistema: corrupció i caciquisme. •Defensa: •Necessitat d’enterrar glòries passades (“tancar amb set claus el sepulcre d’El Cid”): no al Cid guerrer i sí al Cid Revolucionari •Millorar situació del camp. •Potenciar obres públiques. •Elevar nivell educatiu i cultural, lema: “Educació i rebost”. Joaquín Costa 1.1.

El regeneracionisme • Després del desastre del 1898, el març de 1899 la reina Maria Cristina forma un govern regeneracionista liderat principalment per Francisco Silvela i el conservador català Duran i Bas. Tenia l’objectiu de reformar l’administració, l’economia i la política espanyola per superar la crisi derivada de la pèrdua de les colònies. • Alguns dels nous governants van intentar aplicar a la política les F. Silvela idees del regeneracionisme (Polavieja, Duran i Bas…). • Així, els primers pressupostos després del “desastre de 1898” van preveure una sèrie de retalls financers per frenar el dèficit públic.

• També van aprovar-se diferents projectes de llei relacionats amb la reforma fiscal, la política social, la descentralització administrativa, la política universitària i la política energètica. General Camilo Polavieja 1.1. El regeneracionisme • Tanmateix, la política regeneracionista que van intentar aplicar els governs posteriors a la crisi del 98 no va aconseguir les profundes reformes que anunciaven, sinó que van limitar-se a deixar que el sistema continués funcionant amb la introducció d’una sèrie de canvis minúsculs.

• L’octubre de 1899 es va produir la dimissió de Polavieja, Duran i Bas i altres ministres perquè les reformes proposades xocaven amb interessos establerts i els partits polítics tradicionals. I, a més, eren difícils d’aplicar per la mala situació econòmica. • Silvela acaba dimitint també el 1900. • I torna el sistema del torn dinàstic. Governs regeneracionistes (1899-1899) Fracàs del regeneracionisme Revolució des de dalt (1900-1912) 1.2. Les opcions del reformisme El 1902, Alfons XIII (amb 16 anys) va pujar al tron. Els primers anys del regnat van veure intents de reforma per acabar amb el caciquisme i el frau electoral.

Es casa l’any 1906 amb la neta de la reina Victòria d’Anglaterra: Victoria Eugenia de Battenberg amb qui tindrà 7 fills. Partits torn dinàstic =“revolució des de dalt” per evitar “revolució des de baix” > criticant frau electoral. Fins 1912, Conservadors dirigits per Silvela i Maura; Liberal per Canalejas. Partits marginats (republicans, socialistes, catalanistes...) = sensació de no aprofitar desastre del 98 x desbancar partits del torn = renovar idearis i dirigents x mobilitzar opinió pública. Alfons XIII 1.3.

Reformisme conservador “des de dalt” ■ Antonio Maura (1907-09), líder Conservador, intentà crear nova classe política amb suport de “masses neutres” (sectors de població que ni volen el caciquisme ni la revolució). Volia un estat fort i eficaç, evitar caciquisme i ascens de classes populars. Llei d’administració local (alcaldes de les grans ciutats escollits pel govern, regidors per eleccions corporatives) - No va prosperar ■ Llei electoral (1907) amb vot obligatori, x posar fi a caciquisme, sense èxit. ■ Intenta integrar catalanisme amb mesures proteccionistes i donant + autonomia a ajuntaments i diputacions.

■ Diputacions: institució encarregada del govern i l’ administració de las provincies espanyoles, i que responen al govern central ■ Antoni Maura 1.3. Reformisme conservador “des de dalt” Crea Institut Nacional de Previsió (1908) (Seguretat Social), millora legislació laboral: protecció d’accidents de treball, condicions de treball de dones i nens, descans dominical (prohibit treballar diumenge) i vagues. ■ Impuls a política exterior =intervenció al Marroc. ■ Caràcter autoritari, manca d’entesa amb liberals i, sobretot, repressió de Setmana Tràgica (1909) = fi de la seva etapa de cap de govern. ■ 1.3.

Reformisme liberal “des de dalt” Nou líder José Canalejas (1910-12), de tendència + progressista del Partido Liberal = nou intent reformista. Des de 1910, intentà atreure sectors populars. Plantejà separació Església–Estat > “ley del candado” aturar entrada de nous ordes religiosos (reduir influència església) ■ Reformà sistema d’impostos, substituint el de consum x un progressiu sobre rendes (queixes classes benestants). ■ Reformà Llei de reclutament (1912) (obligatori en temps de guerra i sense redempció: ja no et pots lliurar pagant). ■ Promulgà lleis de millores laborals (sobre treball femení i contractes laborals). Però inflexible amb les vagues i conflictes laborals.

■ Elaborà projecte de Llei de Mancomunitats (associació de diputacions provincials). ■ Assassinat de Canalejas x un anarquista (1912) > fi reformisme des dalt, agreuja crisi del torn dinàstic. ■ José Canalejas 2. LES FORCES POLÍTIQUES D’OPOSICIÓ 2.1. i 2.2 El nou republicanisme 2.3 El socialisme 2.4 Del carlisme al tradicionalisme 2.5 El nacionalisme basc 3. L’OBRERISME ANARQUISTA A CATALUNYA. Oposició a la Restauració: republicans, carlins, nacionalistes catalans i bascos, les dues tendències obreres: anarquistas i socialistes. Excepte el catalanisme, la resta mai van apropar-se al govern fins al 1931 2.1.

El nou republicanisme ▪ Nou segle = nou republicanisme reformista que agrupava part de les classes mitjanes i populars, cert èxit en zones urbanes, amb + llibertat d’expressió i - caciquisme. ▪ 1903 = neix Unión Republicana, coalició de varis grups entorn de Salmerón ( Rep. unitària i no federal) , volia proclamar la República restaurant la constitució de 1869. ▪ Algun èxit electoral a Madrid, València i Barcelona (on començava a destacar Lerroux). 2.1.

El nou republicanisme ▪Alejandro Lerroux, periodista i polític d’origen ▪ ▪ ▪ andalús establert a Barcelona = retòrica populista i discurs radical, demagògic i anticlerical (suposadament revolucionari) Va atreure amplis sectors de classes populars fent ressò de les seves demandes (jornada de 8 hores). Lerroux acusà el catalanisme (conservador) de burgès i clerical, contrari a mov obrer. Al 1907 quan la Unión Republicana s’acostà al catalanisme (Solidaritat Catalana), Lerroux fundà Partido Republicano Radical (1908) = amb un seguiment important fins Setmana Tràgica = perd influència, marxa a Madrid i modera molt el discurs.

Discurs d’Alejandro Lerroux a BCN El populisme és un terme polític imprecís per designar posicions ideològiques heterogènies, fetes de promeses a la ciutadania tenint la certesa que no es podran cumplir. Demagogia: Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l’acceptació de programes d’acció impracticables i fal·laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi. «Jóvenes bárbaros de hoy: entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura; destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie.

Romped los archivos de la propiedad y haced hogueras con sus papeles para purificar la infame organización social. Penetrad en sus humildes corazones y levantad legiones de proletarios, de manera que el mundo tiemble ante sus nuevos jueces. No os detengáis ante los altares ni ante las tumbas... Luchad, matad, morid». (1906) "En Madrid el populacho, excitado por unos cuantos miserables, se echó a la calle e inició la estúpida y criminal e inmotivada ofensiva contra las iglesias y conventos, quemando y saqueando. Las turbas echaron sobre la República naciente el primer borrón y la primera vergüenza.“ (1931) Evolució discursos de Lerroux 2.3.

El socialisme • PSOE defensava acció política i aliança amb republicans (Conjunción Republicano-socialista) = 27 diputats el 1910. • Incrementà el nombre d’afiliats (1920= 30.000) amb el lideratge de Pablo Iglesias, Julián Besteiro (succesor de Pablo Iglesias), Indalecio Prieto i Largo Caballero, cap del sindicat UGT. • Arran de revolució soviètica (1917)= fort debat intern (PSOE es nega a entrar en la internacional comunista)= escissió al 1921, originant Partit Comunista d’Espanya (PCE) de José Díaz i Dolores Ibárruri (La Pasionaria) • La federació catalana del PSOE s’escindí creant al 1923 la Unió Socialista de Catalunya (USC). Pablo Iglesias 2.4.

Del carlisme al tradicionalisme • A principis del s XX, el carlisme sempre va tenir representació. • A la 1a Guerra Mundial, els carlins es van dividir entre els aliadòfils i els germanòfils de Juan Vázquez de Mella, els quals es van separar i van fundar el Partido Tradicionalista al 1919 • Al llarg dels anys havien anat rebent diversos noms degut a les seves pròpies evolucions i petites divisions: Integristes, Tradicionalistes, Carlins, Jaumistes (ara el líder és Jaime de Borbón)... • Amb la República al 1931, els carlins, integristes i tradicionalistes es van unificar en la Comunión Tradicionalista.

• “Regionalisme, catòlic i espanyol” • Havien fet una forta campanya contra la “ley del candado” del govern liberal de José Canalejas al 1910. 2.5 El nacionalisme basc - Partit Nacionalista Basc fundat al 1895 per Sabino Arana. Objectius: independència amb un estat sobirà i recuperar els furs. - A inicis del s. XX incrementa el seu pes en la societat basca - 1911 crea el Sindicat Solidaritat de Treballadors Bascos (nacionalista i catòlic). - 1916 el PNB s’anomena Comunió Nacionalista Basca i modera el to per atreure industrials (obté un gran éxit, 7 diputats). - Dins el partit hi ha dues tendències: Sector autonomista i l’independentista, que s’escindí el 1921 amb el nom d’ Aberri.

- El 1930: s’ajunten de nou sota sigles PNB. Sabino Arana 3 L’obrerisme anarquista a Catalunya • Per consolidar l’anarquisme i abastar tot el territori espanyol el sindicat barceloní Solidaritat Obrera (1907) promourà la creació el 1910 de la Confederació Nacional de Treball CNT (un líder destacat será Salvador Seguí, el noi del sucre) basada en: • Independència del proletariat respecte la burgesia i Estat. • Revolució x enderrocar capitalisme (expropiació) • Apoliticisme i abstencionisme electoral. Vermell: moviment obrer i la lluita social Negre: Anarquisme • Necessitat de la unitat sindical. La futura bandera de Falange s’inspira en aquesta per intentar atreure als obrers.

3 L’obrerisme anarquista a Catalunya • Gran Incidència a Catalunya, Andalusia, València, Aragó, però menor a Astúries, Madrid i País Basc. • Prohibida entre 1911 i 1914 x intent de vaga general revolucionària. • 1918 = Congrés de Sants (influenciat per la R. Russa de 1917): • Crear sindicats únics d’indústria per enfortir l’organització. Tots els obrers d’una mateixa branca de producció passen a ser un únic sindicat. I els antics sindicats d’ofici passen a ser seccions d’aquests. • Defensar l’acció directa i mantenir l’apoliticisme. • Reivindicar millores laborals (8 hores, salaris dignes, fi del treball infantil). 4.

LA SETMANA TRÀGICA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES 4.1 La política colonial al Marroc 4.2 La setmana tràgica de Barcelona 4.3 Les conseqüències polítiques 4.1. La política colonial al Marroc • Després del 98 = Interessos econòmics + voluntat de restablir prestigi d’exèrcit = reactiven política colonial: • Abans de 1906: “Independència del Marroc” • Conferència d’Algesires (1906): Marroc independent però sota control policial i econòmic francès i espanyol. • Tractat Hispanofrancès (1912): Repartició del Marroc en un protectorat francès (sud) i un protectorat espanyol (nord). • Espanya posseïa a l’Africa: Rif, Sidi Ifni i Río de Oro (Sahara occidental), Guinea equatorial 4.1.

La política colonial al Marroc • No van estar d’acord les tribus berbers, organitzades en cabiles, que atacaven sovint, obligant a mantenir una forta presència militar. • Juliol de 1909: Fa setmanes que els rifenys contraris a la construcció de vies de ferrocarril per explotar mines de ferro ataquen l’exèrcit que defensava els treballadors. 18-19 de juliol de 1909: Govern Maura mobilitza reservistes sobretot dels ports catalans (Setmana tràgica) • 27 de juliol de 1909 = Els espanyols pateixen una emboscada i són derrotats al Barranc del Llop (1500 morts) = Gran commoció a la península i molta preocupació per Melilla.

• Aparició dins de l’exèrcit dels “Africanistes”: militars que per lluitar al Marroc, es creuen els únics realmente preocupats pel destí de la patria. I que cal més força i duressa. Menyspreen als polítics, als pacifistes i als altres militars per ser peninsulars Melilla ya no es Melilla, Melilla es un matadero donde van los españoles a morir como corderos. 4.2. La setmana tràgica de Barcelona (1909) del 18 al 29 de juliol • Enviament reservistes , sobretot catalans(famílies humils, molts casats) que no tenien permès pagar la quota per alliberar-se (1500-2000 pesetes)= Els rics sí pagaven la redempció.

• Moviment de protesta popular durant l’embarcament al port el 18 de juliol, amb el suport de: anarquistes, socialistes i republicans • Solidaritat Obrera (+ UGT i republicans) = vaga general (26 de juliol de 1909) • Revolta = antimilitarista i anticlerical, es formen +250 barricades i enfrontaments amb forces d’ordre. • Els obrers busquen un lideratge com era Lerroux i aquest no apareix, marxa de BCN. I queden sense una guía clara i tot será imporvisació 4.2. La setmana tràgica de Barcelona (1909) • S’incendien +80 establiments religiosos.

• Assalt de diferents comissaries (Clot, Poblenou, St Andreu…) • Fort protagonisme de les dones • El govern declara l’estat de guerra = envia reforços x reprimir manifestacions = radicalitza la insurrecció. Barcelona = Rosa de foc • Conflicte = 1 setmana = +100 morts, 300 ferits i + 100 edificis destruïts. • Repressió molt dura, centenars de detinguts, consells de guerra i condemnes a mort, entre ells el fundador de l’Escola Moderna (laica), Ferrer i Guàrdia (era innocent!) Jesuïtes El Clot 4.3. Les conseqüències polítiques (1909) • Repressió de Setmana Tràgica uneix Liberals i republicans contra govern (“Maura, no!”) > Alfons XIII donà govern a Canalejas (Liberal).

• Partits dinàstics afeblits: ○ P. Liberal: Sagasta (mort 1903), Canalejas (assasinat 1912), Comte de Romanones i Santiago Alba disputa x la direcció ○ P. Conservador: Cánovas (assasinat 1897) Maura (apartat 1909), Eduardo Dato (assasinat 1921) Inestabilitat permanent. 4.3. Les conseqüències polítiques (1909)es reorganitza: L’oposició • Lerrouxisme desacreditat x paper ambigu en Setmana Tràgica, molts obrers es passen a l’anarcosindicalisme (CNT) fundació 1910.

• Republicanisme enfortit = Es crea la Conjunción Republicanosocialista i un nou partit de caire moderat: Partido Republicano Reformista amb Melquíades Álvarez (laic, anticacic i moderat) • El PSOE obté el 1r diputat, Pablo Iglesias, el 1910 • Solidaritat Catalana trencada x suport de Lliga Regionalista a la repressió. • Augment del catalanisme republicà. 1907 Rep. Cat = 3 Rep. Esp. = 9 Lliga R. = 14 C. Rep Soc = 0 Liberals = 0 Conserv. = 3 1910 11 5 10 7 10 3 5. DE SOLIDARITAT CATALANA A LA MANCOMUNITAT 1. 2. La candidatura de la Solidaritat Catalana La Mancomunitat de Catalunya 5.1.

LA CANDIDATURA DE LA SOLIDARITAT CATALANA • La presència de diputats catalanistes al Congrés genera hostilitat entre els dinàstics, el govern i la premsa • Incidents del Cu-cut!: La revista satírica catalana el Cu-cut! publica un acudit on ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols.

• La nit del 25/11 de 1905 uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari Cu-Cut i del diari la Veu de Catalunya (Lliga Regionalista-Enric Prat de la Riba) • Govern suspèn publicacions, dona suport als militars i elabora Llei de jurisdiccions = posa sota jurisdicció militar ofenses contra exèrcit, pàtria i símbols de manera oral o “Las ofensas al Ejército son ofensas a la Nación, además de agravio a la Patria y sus defensores. escrita. No es una cuestión militar es una cuestión nacional. Cuando se maldice a la Patria, todos los que en ella han nacido han de sentir que la ofensa llega a lo más hondo de sus corazones.

El Imparcial, 27 de noviembre de 1905 El novembre de 1905, la Lliga Regionalista aconseguí un bon resultat electoral en les eleccions municipals de Barcelona. Ho celebraren amb l’anomenat Banquet de la Victòria, amb assistència d’unes dues mil cinc-centes persones, al “Frontón Condal” (Rosselló cantonada Balmes). El setmanari satíric barceloní ¡Cu-cut! publicava un dibuix de Joan Junceda en què imaginava un diàleg davant del Frontón: El setmanari Cu-Cut estava alineat políticament amb la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, era especialment contrari al centralisme i al lerrouxisme en particular. En un primer pla es veien dues persones, una militar i l’ altra civil.

La primera preguntava a la segona: – ¿Qué se celebra aquí, que hay tanta gente ? – El banquet de la Victòria. – ¿De la Victòria? Ah,vaya, serán paisanos.( aleshores paisanos equivalía a civiles, i la broma era que els militars feia anys que no podien celebrar res.) L’acudit publicat dos dies abans dels fets que comentem, fou interpretat en els cercles militars com una provocació, en considerar que ells no podien celebrar victòries en aquells anys de fracassos colonials, Cuba, Filipines i per contra s’anaven ampliant i consolidant els imperis francés, anglés o belga. 5.1.

LA CANDIDATURA DE LA SOLIDARITAT CATALANA • Rebuig a la Llei per part dels partits catalans = creació de Solidaritat Catalana (1906), coalició de Carlins, Republicans federals i Lliga Regionalista. • Solidaritat Catalana pública el Programa del Tívoli (1907) (defensa donar a Catalunya autogovern i derogar Llei de jurisdiccions) • Èxit en eleccions provincials i generals de 1907 (41 de 44 escons). • Demostració de força del catalanisme polític • Discrepàncies ideològiques, Setmana Tràgica = punts de vista oposats, es dissol el 1909. Quedant molt clars els dos “bàndols” a Catalunya: la dreta regionalista i pactista i l’Esquerra nacionalista i republicana 5.2.

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1923/25) Enric Prat de la Riba (Lliga Regionalista) va ser escollit president de la Diputació de Barcelona el 1907 amb la candidatura de Solidaritat Catalana. • El 1911, Prat de la Riba i la resta de diputacions catalanes, proposà al govern mancomunar les quatre diputacions. (Mancomunar: unir o associar persones, forces, béns • o interessos per assolir un fi comú o compartir una responsabilitat) • Canalejas elaborà projecte = aprovat pel Congrés (1912); però és assassinat al mateix any i bloqueig del Senat (majoria conservadora).

• S’organitzen des de Catalunya actes de pressió: -Plebiscit a favor del 95% dels ajuntaments -Manifestació de 60.000 persones a BCN Presidents de les quatre diputacions catalanes, 22 oct 1911 5.2. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1923/25) • Govern conservador Dato (1913) = aprova un decret que l’autoritza amb finalitat administrativa. • Mancomunitat de Catalunya constituïda 6 abril 1914, amb el mateix pressupost de les diputacions provincials.

«para fines exclusivamente administrativos que sean de la competencia de las provincias» • Presidents: • Enric Prat de la Riba (1914-1917) • Josep Puig i Cadafalch (1917-1923) La Mancomunitat clou un període que comença amb la caiguda de Barcelona, amb el Decret de Nova Planta […] i n'inicia un altre, que és el demà [...] Enric Prat de la Riba 5.2. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1923/25) «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera» • Malgrat l’escassetat de recursos i el poc temps (1914-1923/25) , la Mancomunitat actuà en 2 línies: 1.

Crear infraestructura de serveis públics i administratius x potenciar economia: • Millora de la xarxa telefònica: 1914 (38 municipis arribava el telèfon), 1922 (405 municipis) • Impulsà la millora de la xarxa viària: construcció de carreteres, vies de tren, creació de l’aeroport de Barcelona. • Creació d’escoles de tècnics agraris i cooperatives: Modernitzar la producció i la productivitat, camps d’ experimentació de conreus, granges model… 5.2. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1923/25) 2. Fomentar llengua i cultura catalana amb projecte cultural i educatiu: • L’IEC encarrega a Pompeu Fabra la tasca d’unificació i normalització lingüística = Diccionari (1932).

• Constitució de la Junta de Museus i el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments: Protecció de les pintures romàniques i inici excavacions Empúries. • Renovació pedagògica (mètode Montessori), • Creació de diverses institucions formadores i escoles tècniques: Escola Industrial, del Treball i de funcionaris públics (2000 alumnes vs 1800 UB) • Creació d’una xarxa de Biblioteques: Usuaris 1914 (4634) i el 1922 (43797) Església de Sant Climent de Taüll i el Pantocrator 6. LA CRISI DEL 1917 7.

LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA PARLAMENTARI (1918-1923) 7.1 Crisi econòmica i agitació social 7.2 Els anys del pistolerisme 7.3 La descomposició política i el primer projecte d’Estatut 7.4 El problema del Marroc 6. LA CRISI DE 1917 1914: 1a Guerra Mundial = Espanya neutral, no té la capacitat militar, social i política per entrar a la guerra. La gent es posiciona: • Germanòfils: classe alta, militars, propers al poder i monarquia, a favor de Potències Centrals (règims dictatorials). • Aliadòfils: classes mitjanes, burgesia, intel·lectuals, partidaris d’Aliats (règims democràtics). Nivell econòmic: • L’economia dels països en guerra es paralitzarà ja que s’han de posar al servei de la guerra.

• Anys de creixement a Espanya = proveïdor d’Europa, es guanyen molts diners. 6. LA CRISI DE 1917 Nivell econòmic: • No beneficia a tothom. La burgesia obté beneficis i s’enriqueix = Pugen molt poc els sous dels treballadors ni inverteixen en el seu negoci per fer-lo + competitiu = creixement especulatiu.

• Els preus pugen molt més (+ demanda - oferta) del que pugen els sous = Classe obrera espanyola s’està empobrint • Enriquiment de la burgesia + empobriment dels treballadors = Accions de protesta UGT i CNT per l’encariment dels productes bàsics (Vaga general març 1917) Acudits respecte a l’encariment dels productes i de la vida a l’Espanya de 1917 En una tienda de termómetros: - ¡Pero, hombre! ¿Esto también ha subido con la guerra? - ¡No, señor, por el calor! - ¿A cuánto es el kilo de estas monedas de oro? - Baratito, a tres patatas y media 6. LA CRISI DE 1917 Apareix una triple crisi: Militar, política i social. En aquell moment governa García Prieto (liberal).

CONFLICTE MILITAR: el descontentament d’oficials de graduació mitjana i baixa amb el sistema d’ascensos que afavoria els africanistes, i els sous baixos que tenien, els va dur a formar unes juntes de defensa : Organitzacions militars que exercien pressió sobre el poder civil. (Legalment no poden sindicar-se ) García Prieto (liberal) il·legalitza les juntes i deté els seus líders = Militars pressionen al rei i ell obliga al govern a dimitir, i designa Eduardo Dato (conservador), nou president del govern. = Suspèn les garanties constitucionals, tanca les Corts, censura la premsa i legalitza les Juntes de Defensa. 6. LA CRISI DE 1917 CONFLICTE POLÍTIC: Eduardo Dato tanca les Corts.

la Lliga Regionalista convoca l’Assemblea de Parlamentaris catalans (diputats i senadors). = S'estén a tots els parlamentaris espanyols demanant : -Nou govern per convocar Corts Constituents -Fer una Constitució i descentralitzar l’Estat. Aquesta reunió fou prohibida i dissolta per la G. Civil. CONFLICTE OBRER: La crisi econòmica i política = CNT i UGT convocatòria d’una vaga general revolucionària. Esperança que l'exèrcit es posés al costat dels vaguistes, seguint l'exemple de la revolució russa.

L’exèrcit va reprimir amb duresa les manifestacions = 70 morts i 64 ferits i 2.000 empresonats La por a la revolució social, obligà al rei a formar un govern de concentració (1917-1923) (conservadors, liberals, reformistes i la Lliga) dirigit per García Prieto al novembre de 1917 7.1. CRISI ECONÒMICA I AGITACIÓ SOCIAL Final Gran Guerra (1918)= reducció d’exportacions = reducció de sous = atur = alta inflació = forta crisi, sobretot aCatalunya = vagues, conflictes i pistolerisme. 1919: Gran vaga (febrer i març) iniciada a l’empresa d’electricitat a BCN “La Canadenca” (grup Barcelona Traction Ligth and power) liderada per Salvador Seguí (el noi del Sucre) de la CNT.

- Reducció de sou i acomiadament de treballadors. - Els treballadors de l’empresa van a la vaga, - Treballadors d’altres empreses es solidaritzen - 1 mes i mig sense llum = Indústries parades, obrers al carrer. - La Burgesia té por (Setmana tràgica 1909), Revolució Ubicada a l’ Avinguda del Paral·lel russa (1917) (cantonada amb el carrer de Mata), en el barri del Poble Sec. Avui és Jardines de - El Govern central envia exèrcit les Tres Xemeneies 7.1. CRISI ECONÒMICA I AGITACIÓ SOCIAL La patronal acomiada els vaguistes (pràcticament la majoria dels treballadors barcelonins) com a mesura de força i això provoca forts enfrontaments i l’empresonament de 4000 obrers.

Finalment el govern força als patrons (el govern té por que la revolta s’estengui a tota ESP): - Readmissió acomiadats - Alliberament detinguts - Augment de jornals (sous o salaris) - Jornada de 8 hores (primer per al sector de la construcció i poques setmanes després, al mes d'abril, per a tots els treballadors espanyols, amb la qual cosa Espanya esdevé el primer estat que assoleix per llei aquesta fita). 7.2. ELS ANYS DEL PISTOLERISME (1919-1923) La CNT cada vegada té més pes i la patronal més por (1918= 345000, 1919= 705000). La patronal incomplí readmissió de tots els acomiadats i es reinicia el conflicte.

= la patronal s’organitza: • Creació del Sindicat Lliure (bandes de pistolers a sou x assassinar dirigents obrers), x restar força a CNT • Locaut (tancament d’empreses): l’empresari tanca i així els obrers no poden cobrar cap sou Patronal demana mesures de força al govern: Nomenen dos militars a Catalunya (Capità general, al general Milans del Bosch i Governador civil al general Martínez Anido)) • Forta repressió contra els sindicalistes. • Protecció dels pistolers de la patronal. • Posen en pràctica la llei de fugues que permetia disparar detinguts que intentessin fugir. 7.2.

ELS ANYS DEL PISTOLERISME (1919-1923) Obrers reaccionen, grups vinculats a CNT (Los Solidarios) = atempten contra autoritats, patrons i forces d’ordre. S’inicia una radicalització dels posicionaments degenerant en violència = Pistolerisme. Entre 1916 i 1923 = 800 atemptats a BCN, entre les víctimes: • Francesc Layret, advocat sindicalista , fundador del PRC juntament amb Companys • Eduardo Dato, cap del Govern • Salvador Seguí (el Noi del Sucre), líder anarcosindicalista 7.2. ELS ANYS DEL PISTOLERISME (1919-1923) Autoritats militars controlen situació = forta repressió. Entre 1919 i 1922 Catalunya = estat d’excepció.

Entre 1918 i 1921: al sud d’Espanya mobilització rural, socialista i anarquista, s’ocuparen terres i ajuntaments seguint l’exemple rus, (trienni bolxevic). El govern declarà l’estat de guerra, empresonà líders i il·legalitzà les organitzacions. Barcelona 7.3. DESCOMPOSICIÓ POLÍTICA (1917-1923) I PROJECTE D’ESTATUT La fragmentació dels partits dinàstics impedia majories estables i les forces d’oposició estaven dividides (no eren alternativa) • Els governs de concentració (unió de dinàstics, reformistes i la LLiga) com el Govern Nacional no van funcionar x divergències entre ells. • De 1917 a 1923: 14 governs, cap durà més de 8 mesos.

• Sense majoria x aprovar pressupostos = governaven x decret-llei, suspenent garanties constitucionals i dissolent Corts. • Francesc Cambó Ministre 2 vegades Antonio Maura President 3 vegades Garcia Pietro President 4 vegades Eduardo Dato President 2 vegades 7.3. PROJECTE D’ESTATUT •La voluntat d'autogovern de Catalunya no quedava resolta amb la creació de la Mancomunitat. Paral·lelament a Europa després de la 1ª GM es creen molts Estats nous. •A Catalunya es veu una nova oportunitat: Lliga, republicans nacionalistes i Mancomunitat = campanya x l’autonomia (1918), presenten, projecte d’estatut d’autonomia (1919) = àmplies competències.

• Van votar a favor del text el 97,5% dels representants municipals. Francesc Cambó defensarà l’Estatut a Madrid • Mal rebut x govern i x rei = perill de trencament. • En aquest ambient (Crisi 1917 / Revolució bolxevic) = + Vaga de la Canadenca (1919) = Tancament de les Corts + Lliga decidí donar suport al govern central i ajornar la reivindicació. 7.4. EL PROBLEMA DEL MARROC Empreses, “africanistes” i rei = volen mantenir domini del protectorat, però opinió pública no veia clar intervenir en zona pobra i risc de guerra. • 1921: exèrcit avança des de Melilla (reservistes) = mal dirigit = desastre d’Annual = retirada i 13.000 morts, inclòs general Silvestre.

• Impacte terrible = protestes canalitzades x republicans i socialistes > reclamen abandonar Marroc i responsabilitats. • El Desastre d’Annual va provocar una terrible crisis política = Caiguda del govern + expedient Picasso + Una de les causes del Cop d’Estat de Primo de Rivera • Una part del protectorat del Marroc es perd momentaniament enfront del cap rifeny Abd-el-krim = República del Rif (1921-1926) • 8. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 1. 2. 3. 4. 5. 6. La fallida del règim constitucional El directori militar (1923-1925) El directori civil (1925-1930) L’actuació anticatalanista de la dictadura L’oposició a la dictadura Fi de la dictadura 8.1.

LA FALLIDA DEL RÈGIM CONSTITUCIONAL • L’abril de 1923, García Prieto intenta reformar la constitució i democratitzar el sistema: •Reduir influència de l’església •Limitar el poder del rei •Reforma laboral •Tenia majoria a les Corts, però, el Rei, l’exèrcit i l’església es van oposar • Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya dona un cop d’Estat (13.set.1923) i demanà al monarca poders. El rei accepta i el nomena Cap del Govern. •Al 1923, a Itàlia, Mussolini obté plens poders i comença el règim feixista, el qual tindrà contactes amb España. Miguel Primo de Rivera parlant amb Alfons XIII 8.1.

LA FALLIDA DEL RÈGIM CONSTITUCIONAL •Causes i programa (manifest): • Crisi política (governs de concentració) = Anuncià regeneració política, eliminar caciquisme, corrupció i unitat davant l’ascens catalanista. • Crisi social (revolucions, vagues, pistolerisme) = Recuperar ordre públic, acabar amb conflictivitat obrera •Crisi militar (desprestigi) = Intervenció i mà dura al Rif. Burgesia, part de classes mitjanes i rei = accepten dictadura com solució a la crisi; població reacciona amb indiferència i accepta el cop, suposant que era temporal. • Només s’oposà CNT = intent de vaga general fallit. Alfons XIII i Víctor Manuel, rei d’Itàlia.

Líders de 2 països-antics imperis que volen recuperar l’antic prestigi. 8.2. DIRECTORI MILITAR Primo de Rivera = nomena un nou govern militar = el Directori (1923-1925) militar: •Declara estat de guerra / Suspèn Constitució i dissol Parlament / Il·legalitza partits i sindicats /prohibeix símbols catalanistes (bandera i himne) i català sols àmbit privat •Dissolució d’Ajuntaments = Nou estatut municipal = Juntes de vocals de grans contribuents > substitució d’alcaldes per cacics locals q obeïen autoritat militar.

«personas de alto prestigio social, de solvencia acreditada y a ser posible con título profesional, o en su defecto, mayores contribuyentes» •Política d’ordre públic molt repressiva, sobretot contra CNT = prohibit vagues i manifestacions, empresonant de líders obrers. La repressió = reduí conflictivitat laboral, violència social i pistolerisme. Alfons XIII amb membres del Directori Militar a l’any 1923 8.2. DIRECTORI MILITAR (1923-1925) • Censura: Condemnes i multes per: crítica al govern, tendència regionalista, notícies de vagues, crims, temes de guerra (Marroc), problemes de subsistències (carburants, alimentació), situació a Rússia.

• Legislació social, impulsa construcció d’habitatges x obrers i obres públiques (ferrocarrils, carreteres, plans hidroelèctrics, etc.). = reduïen atur. Va beneficiar-se de la bona economia internacional = “feliços anys vint” • Marroc = col·labora amb França > desembarcament d’Alhucemas (1925), simultani avanç francès des de Fes = derrota del cap rifeny Abd-el-krim i final de guerra del Marroc. Els militars “africanistes” guanyen molt de prestigi i destaca un jove comandant: F. Franco. Altres dins dels africanistes són: Mola, Yagüe, Millán-Astray 8.3.

DIRECTORI CIVIL (1925-1930) 1925: Resolts els problemes d’ordre públic i del Marroc = Directori civil = Primo de Rivera es rodeja de civils en el govern: José Calvo Sotelo i Eduard Aunós = Dictadura no era transitòria • Dictadura = consolidada amb suport de conservadors, banca i indústria. Bona conjuntura (anys 20) = reactiva economia, dirigisme estatal i nacionalisme. • Creació de l’únic partit: Unión Patriòtica: reunint funcionaris, militars, propietaris rurals i organitzacions catòliques com base social però sense una ideologia clara.

• “Identificación de la nación con la monarquía y el catolicismo, crítica de la alianza entre la Monarquía y el liberalismo concertada durante la Restauración", militarismo fundamentado en un nacionalismo básico tradicional...; antiparlamentarismo y antipoliticismo; defensa de los valores inherentes al profesionalismo militar (orden, disciplina, jerarquía y autoridad); anticomunismo primario, centralismo, apoyo a la familia como célula principal de la nación y defensa de la propiedad privada " Rei Alfons XIII, Primo de Rivera i directori civil 8.3. DIRECTORI CIVIL (1925-1930) • Es crea el Somatén (1919), força armada ciutadana = suport a policia i exèrcit per conflictes lleus.

= “varones mayores de 23 años de probada moralidad “ • Per controlar el moviment obrer = Consell de Treball = sindicat vertical ( no confondre amb el Sindicat Únic de la CNT), obrers i empresaris (5 representats dels treballadors, 5 de la patronal 1 president que era delegat del govern) pactaven salaris i condicions laborals sota control estatal, UGT participava, però se’n va retirar, CNT es nega des d’un principi, i molts anarcosindicalistes, perseguits i detinguts o exiliats. • El 1927 per institucionalitzar el règim: convocada Assemblea Nacional Consultiva; representants dels ajuntaments, diputacions, Unió Patriòtica, administració, exèrcit, església... sota control del govern.

«no ha de ser un Parlamento, no legislará, no compartirá soberanías», sino un «órgano de información, controversia y asesoramiento de carácter general que colaborará con el Gobierno» 8.4. L’ACTUACIÓ ANTICATALANISTA DE LA DICTADURA • Abans del cop, Primo de Rivera declarava respecte per llengua i cultura catalanes = burgesia i Lliga Regionalista , suport al cop d’Estat per eradicar conflictivitat obrera i garantir ordre. • Després del cop = publica Decret per a la repressió del separatisme (1923): • Desmantella institucions públiques i privades catalanistes (ateneus, associacions, corals…) • Imposa com a president de Mancomunitat l’anticatalanista Alfons Sala.

1925 Mancomunitat dissolta • Prohibeix manifestacions en llengua catalana, l’11 de setembre i els Jocs Florals. • Enderrocament de les columnes de Puig i Cadafalch (1928) 8.4. L’ACTUACIÓ ANTICATALANISTA DE LA DICTADURA • Censura a premsa i llibres, depura magisteri i institucions educatives i culturals. • Prohibeix símbols catalanistes i restringeix ús del català a l’ àmbit privat. • Camp del F.C. Barcelona tancat 6 mesos per xiulada a l’himne espanyol.

• Es van; castellanitzar i canviar el nom de carrers i viles: ▪ Plaça de les Glòries Catalanes: ▪ Plaza de las Glorias Nacionales ▪ Gran Via de les Corts Catalanes: ▪ Gran Via de las Cortes ▪ C/ Corona d’Aragó: ▪ C/ Aragón ▪ C/ Del 1714 ▪ C/ Extremadura 8.5.

L’OPOSICIÓ A LA DICTADURA Poca oposició inicial, poc a poc van anar apareixent opositors contra la dictadura: • Republicans fan campanyes de desprestigi del Règim dins i fora del país (Lerroux, Azaña, Alcalá Zamora…) • Un sector d’exèrcit intenta cop d’estat “Sanjuanada” (1926) • Grups d’intel·lectuals perseguits i exiliats per criticar la dictadura (Unamuno, Blasco Ibáñez…) • Universitaris denuncien censura i falta de llibertat = vagues i manifestacions. •Algun sector d’església catalana s’enfrontà a la dictadura per la castellanització obligada d’actes i escrits. Miguel de Unamuno 8.5.

L’OPOSICIÓ A LA DICTADURA •Molts catalanistes es van unir per l’eliminació de Mancomunitat; = augment del nacionalisme radical i d’esquerres. •Estat Català intentà invasió armada (Fets de Prats de Molló, 1926) amb 150 voluntaris per envair Catalunya i proclamar la República Catalana independent. Un agent secret de Mussolini els delata = Macià detingut (Exili a Bèlgica). Gran ressò internacional de la causa catalana. • Oposició obrera = centrada en Partit Comunista i CNT-FAI = perseguida i prohibida. PSOE, des de 1929, = contacte amb grups republicans que intenten acabar amb Dictadura i proclamar una República. 8.6.

FI DE LA DICTADURA • La crisi econòmica de 1929 a Espanya = augment d’atur i malestar social. • Dictadura = perd suport = 27 de gener 1930, Primo de Rivera dimití (mor 2 mesos després a l’exili/Paris) • Alfons XIII = intent de retorn al règim constitucional = cap de govern general Berenguer. (Dictablanda) • Oposició s’organitzà, signa Pacte de Sant Sebastià, demana república i dret a l’autonomía (Cat, P.Basc, Galicia). Comitè revolucionari (Alcalà Zamora) = vaga general i pronunciament militar (Jaca) per proclamar república però fracassen. • Nou govern (almirall Aznar, febrer 1931) intenta tornar a sistema parlamentari = eleccions municipals 12 d’abril de 1931... General Berenguer Dictablanda

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya