La Restauració i la caiguda de la monarquia (1875-1931): política, societat i economia

Actualitzat el · AprenAI

Apunts sobre el període de la Restauració borbònica a Espanya i Catalunya, des del reformisme dinàstic fins a la caiguda de la monarquia el 1931, incloent la crisi de 1917, la dictadura de Primo de Rivera, l'evolució demogràfica, l'economia, la indústria i els canvis socials.

Història d'Espanya · Batxillerat a Catalunya

10 pàgines · 8 temes · 113 flashcards · 73 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. El reformisme dinàstic · p. 1-2
  2. 2. Les forces polítiques d'oposició · p. 2-3
  3. 3. La crisi de 1917 i la descomposició del sistema parlamentari · p. 3-4
  4. 4. La dictadura de Primo de Rivera · p. 4-5
  5. 5. L'evolució demogràfica · p. 6-7
  6. 6. L'endarreriment agrari i el conflicte pagès · p. 7-8
  7. 7. La indústria i l'evolució econòmica · p. 8-9
  8. 8. Els canvis socials · p. 10

1. El reformisme dinàstic

Flashcards

Qui va presidir el primer govern regeneracionista el 1899?
Silvela, conservador, que va impulsar una política reformista amb la descentralització administrativa i nous impostos.
Què va ser el Tancament de Caixes?
Protesta dels comerciants que es van negar a pagar la contribució trimestral. El govern els va embargar i es va produir una vaga general de comerciants.
Quant va durar la suspensió de les garanties constitucionals a Barcelona durant el Tancament de Caixes?
17 mesos, juntament amb la declaració de l'estat de guerra.
Quin cap de govern conservador va impulsar el 1903 la «revolució des de dalt»?
Antonio Maura. Projecte per evitar revoltes populars i eliminar el caciquisme, sense donar protagonisme a les classes populars.

Preguntes tipus test

  1. Quina mesura del govern de Silvela va provocar les queixes dels comerciants catalans?
    • a) La separació de l'Església i l'Estat
    • b) La llei electoral que no acabava amb la corrupció
    • c) La imposició de càrregues fiscals que els comerciants rebutjaven
    • d) La creació de la Mancomunitat de Catalunya

    Resposta: c) La imposició de càrregues fiscals que els comerciants rebutjaven. El govern de Silvela va imposar càrregues que van provocar queixes a Catalunya i van portar al conflicte dels comerciants. Les altres opcions no formen part d'aquest conflicte.

  2. Quina va ser la resposta del govern davant la vaga general dels comerciants?
    • a) Negociar una rebaixa dels impostos amb els comerciants
    • b) Concedir més autonomia als ajuntaments i diputacions
    • c) Convocar eleccions anticipades a Catalunya
    • d) Embargar els morosos, suspendre les garanties constitucionals a Barcelona i declarar l'estat de guerra

    Resposta: d) Embargar els morosos, suspendre les garanties constitucionals a Barcelona i declarar l'estat de guerra. El govern va embargar els morosos, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i va declarar l'estat de guerra. Les altres opcions no es van produir.

  3. Quina conseqüència va tenir el fracàs del primer govern regeneracionista per a la política catalana?
    • a) Va obligar el govern a concedir l'autonomia de Catalunya
    • b) Va suposar el fi de l'esperit regeneracionista i la consolidació del catalanisme com a alternativa als partits dinàstics
    • c) Va provocar la immediata desaparició del catalanisme polític
    • d) Va permetre que els partits dinàstics recuperessin la confiança dels catalans

    Resposta: b) Va suposar el fi de l'esperit regeneracionista i la consolidació del catalanisme com a alternativa als partits dinàstics. Quan el govern regeneracionista va fracassar, l'esperit regeneracionista es va acabar i el catalanisme es va consolidar com a alternativa als partits dinàstics.

2. Les forces polítiques d'oposició

Flashcards

Any i ciutat de fundació del Partit Radical
1908, a Barcelona.
Líder del Partit Radical a Barcelona
Lerroux.
Qui impulsa el blasquisme a València?
Blasco Ibáñez.
Coalició catalanista amb la qual Unió Republicana s'uneix el 1907
Solidaritat Catalana.

Preguntes tipus test

  1. Quin partit anticatalanista i anticlerical, sorgit de la separació de la Unió Republicana, atreu les classes populars?
    • a) Partit Radical
    • b) Partit Tradicionalista
    • c) Solidaritat Catalana
    • d) Comunió Tradicionalista

    Resposta: a) Partit Radical. Els apunts diuen que el Partit Radical és anticatalanista i anticlerical, que neix de la separació de la Unió Republicana i que atreu les classes populars malgrat la seva oposició a les reivindicacions obreres.

  2. Malgrat oposar-se a les reivindicacions obreres, el Partit Radical atreu els sectors populars. Quin element del seu discurs ho explica?
    • a) La defensa de la jornada laboral de vuit hores
    • b) La defensa del catalanisme polític
    • c) La defensa de l'ordre social autoritari
    • d) La defensa del manteniment de la monarquia

    Resposta: a) La defensa de la jornada laboral de vuit hores. Els apunts expliquen que el seu discurs populista, com la defensa de la jornada laboral de vuit hores, li va permetre atreure els sectors populars, tot i que s'oposava a les reivindicacions obreres.

  3. Quina de les opcions descriu millor el que defensava la Comunió Tradicionalista (1931)?
    • a) Una república obrera controlada pels sindicats
    • b) Una monarquia parlamentària amb sufragi universal
    • c) Un govern autoritari que imposés l'ordre social
    • d) Un règim republicà federal amb autonomies regionals

    Resposta: c) Un govern autoritari que imposés l'ordre social. Els apunts diuen que la Comunió Tradicionalista va sorgir de la unió de tradicionalistes i integristes i que defensava un govern autoritari que imposés l'ordre social.

3. La crisi de 1917 i la descomposició del sistema parlamentari

Flashcards

Quins eren els imperis centrals durant la Primera Guerra Mundial?
Alemanya i Àustria.
Quines eren les potències aliades durant la Primera Guerra Mundial?
Gran Bretanya, França i Rússia.
Quina va ser la postura d'Espanya durant la Gran Guerra?
Neutralitat, declarada pel govern conservador d'Eduardo Dato.
Quin organisme es va formar el juliol de 1917 per exigir corts constituents?
L'Assemblea de Parlamentaris.

Preguntes tipus test

  1. Quina conseqüència va tenir la neutralitat espanyola per als exportadors?
    • a) Havien de vendre només als imperis centrals
    • b) Podien vendre productes industrials i agraris a preus alts
    • c) Havien de reduir la producció per falta de matèries primeres
    • d) Perdien els mercats exteriors davant els aliats

    Resposta: b) Podien vendre productes industrials i agraris a preus alts. Espanya es va mantenir neutral i això li va permetre exportar productes industrials o agraris a preus alts, cosa que va beneficiar els empresaris.

  2. Per què les classes populars es van veure perjudicades durant la Gran Guerra?
    • a) Els imperis centrals van bloquejar el comerç
    • b) Van ser acomiadades de les fàbriques exportadores
    • c) Els preus pujaven més que els salaris
    • d) El govern va prohibir totes les vagues

    Resposta: c) Els preus pujaven més que els salaris. Els preus van pujar però els salaris no, mentre els empresaris feien negoci amb les exportacions.

  3. Per què va fracassar l'Assemblea de Parlamentaris de 1917?
    • a) Els sindicats van convocar una vaga per boicotejar-la
    • b) Els catalanistes es van retirar abans de la primera reunió
    • c) El govern la va legalitzar però no va tenir cap suport
    • d) L'exèrcit i les forces monàrquiques no la van recolzar i va ser prohibida

    Resposta: d) L'exèrcit i les forces monàrquiques no la van recolzar i va ser prohibida. Els militars i les forces monàrquiques no van donar suport a l'Assemblea, que finalment va ser prohibida.

4. La dictadura de Primo de Rivera

Flashcards

Quan i qui va impulsar el cop d'Estat militar de la dictadura?
El 1923, Primo de Rivera, capità general de Catalunya.
Qui formava el Directori Militar de 1923?
Militars: els membres del Directori eren militars.
Què va suspendre i dissoldre el Directori Militar?
Va suspendre la Constitució i va dissoldre les Corts.
Partit únic del Directori Civil de 1925
La Unió Patriòtica, partit del govern sense ideologia.

Preguntes tipus test

  1. Quin sector social va acceptar la dictadura com una solució a la crisi?
    • a) Els intel·lectuals com Unamuno i Ortega
    • b) Els partits dinàstics i els republicans
    • c) Els sindicats obrers i la CNT
    • d) Una part de les classes mitjanes, el rei i bona part de l'exèrcit

    Resposta: d) Una part de les classes mitjanes, el rei i bona part de l'exèrcit. Una part de les classes mitjanes, el rei i bona part de l'exèrcit van acceptar la dictadura com una solució a la crisi.

  2. Quin perill de l'auge del catalanisme preocupava els sectors conservadors?
    • a) La creació d'un exèrcit regional
    • b) La concessió de monopolis a empreses catalanes
    • c) La desaparició de l'ensenyament en castellà
    • d) El trencament d'Espanya

    Resposta: d) El trencament d'Espanya. Entre les causes del cop hi figura el perill del trencament d'Espanya davant l'auge del catalanisme.

  3. Quina era la justificació del cop per tractar el caciquisme?
    • a) Acabar amb el caciquisme i la corrupció política
    • b) Limitar la representació de l'exèrcit
    • c) Reforçar el poder dels caciques locals
    • d) Legalitzar els sindicats anarquistes

    Resposta: a) Acabar amb el caciquisme i la corrupció política. Entre les causes del cop hi ha la voluntat d'acabar amb el caciquisme i la corrupció política.

5. L'evolució demogràfica

Flashcards

Taxa de mortalitat a Espanya el 1887
30,5‰
Taxa de mortalitat a Espanya el 1930
21‰
Esperança de vida a Espanya entre 1900 i 1930
Passa de 34,8 anys a 50 anys.
Excepció a la baixada general de la mortalitat entre 1887 i 1930
L'epidèmia de grip de 1918-1919.

Preguntes tipus test

  1. Quina intervenció explica la baixada de la mortalitat a les ciutats?
    • a) La construcció de nous cementiris als barris perifèrics
    • b) L'augment de la immigració procedent del camp cap a les ciutats
    • c) La millora de les infraestructures urbanes, com la neteja, el clavegueram i el control de l'aigua
    • d) La reducció de l'esperança de vida per l'augment de les malalties infeccioses

    Resposta: c) La millora de les infraestructures urbanes, com la neteja, el clavegueram i el control de l'aigua. La mortalitat va baixar gràcies a la millora de les infraestructures urbanes, com la neteja, el clavegueram i el control de l'aigua, que reduïen la transmissió de malalties.

  2. Quina conseqüència té la millora de la sanitat i la higiene sobre la mortalitat infantil?
    • a) Que la mortalitat infantil va augmentar a causa de les noves malalties
    • b) Que la mortalitat infantil es va mantenir estable durant tot el període
    • c) Que la mortalitat infantil va baixar notablement
    • d) Que la mortalitat infantil només va baixar a les zones rurals

    Resposta: c) Que la mortalitat infantil va baixar notablement. Les millores en alimentació, sanitat i higiene van fer que la mortalitat infantil baixés notablement, tot i les excepcions puntuals com la grip de 1918-1919.

  3. A què es deu, principalment, la baixada de la natalitat a Espanya entre 1900 i 1930?
    • a) A la major urbanització i a la planificació familiar
    • b) Al tancament de les escoles i la reducció de l'alfabetització
    • c) A la pèrdua de població masculina per les guerres colonials
    • d) A la prohibició de la immigració procedent d'altres països

    Resposta: a) A la major urbanització i a la planificació familiar. La natalitat baixa com a resultat de la urbanització més alta i de la planificació familiar, és a dir, de les decisions de les famílies sobre el nombre de fills.

6. L'endarreriment agrari i el conflicte pagès

Flashcards

Quina era la trilogia mediterrània de l'agricultura tradicional de secà?
Blat, vinya i olivera: els tres cultius predominants de l'agricultura tradicional de secà.
Què va provocar la fil·loxera en la vinya?
Va matar les vinyes. Es va solucionar empeltant la vinya europea sobre espècies americanes, immunes a la plaga.
Què establia el contracte de rabassa morta?
Quan es morien dos terços de la vinya, el contracte s'acabava. Els rabassaires van acabar acollint-se a contractes més curts.
Amb quines dues solucions es va combatre la crisi agrícola?
Amb l'establiment d'aranzels nous i amb el creixement de la producció agrícola.

Preguntes tipus test

  1. Per què entra en crisi el cereal espanyol a finals del segle XIX?
    • a) Perquè la vinya ocupa tots els camps de cereal de la península.
    • b) Perquè el govern prohibeix el conreu del blat en tot el territori peninsular.
    • c) Perquè la població rural desapareix i ningú no treballa la terra.
    • d) Perquè el cereal de l'Argentina, dels EUA, del Canadà i de Rússia arriba a Europa a preus més baixos.

    Resposta: d) Perquè el cereal de l'Argentina, dels EUA, del Canadà i de Rússia arriba a Europa a preus més baixos.. La crisi del cereal s'explica per l'entrada de producció extensiva d'altres països, amb costos més baixos i millors transports, que abarateix els preus a Europa.

  2. Quina conseqüència té la baixada dels preus del cereal per als jornalers?
    • a) Els seus salaris baixen com a resultat de la caiguda dels preus.
    • b) Es paralitza la producció agrària i els jornalers perden la feina.
    • c) S'estableixen contractes de rabassa morta a tot el país.
    • d) Els seus salaris pugen a causa de la competència.

    Resposta: a) Els seus salaris baixen com a resultat de la caiguda dels preus.. La caiguda dels preus agraris es va traslladar als jornalers, que van veure baixar els seus salaris.

  3. Per què la crisi vinícola va ser especialment dura a Catalunya?
    • a) Perquè la fil·loxera s'havia estès per gran part de les vinyes catalanes i les havia destruït.
    • b) Perquè la vinya només es conreava en zones de secà del País Basc.
    • c) Perquè Catalunya no produïa vi i depenia totalment de les importacions.
    • d) Perquè el vi català no es podia vendre mai fora del país.

    Resposta: a) Perquè la fil·loxera s'havia estès per gran part de les vinyes catalanes i les havia destruït.. A Catalunya la fil·loxera havia augmentat i les vinyes morien en la seva totalitat, cosa que va provocar una crisi especialment dura.

7. La indústria i l'evolució econòmica

Flashcards

Dues fonts d'energia que es difonen en el canvi energètic
L'electricitat i el petroli.
Les dues etapes de l'electrificació
1) Enllumenat públic i transport públic de les grans ciutats. 2) Generalització de l'electricitat a les indústries.
Nou sistema de transport associat al petroli
L'automòbil.
Tres mitjans de comunicació que s'estenen a principis del segle XX
Telègraf, telèfon i ràdio.

Preguntes tipus test

  1. Per què era important el canvi cap a l'electricitat i el petroli per a Espanya?
    • a) Perquè el carbó era abundant i de molta qualitat a tot el país.
    • b) Perquè el petroli substituïa completament la indústria tèxtil.
    • c) Perquè no es depenia del carbó, que n'hi havia molt poc i de poca qualitat.
    • d) Perquè l'electricitat només servia per moure els ferrocarrils.

    Resposta: c) Perquè no es depenia del carbó, que n'hi havia molt poc i de poca qualitat.. El canvi energètic permetia no dependre del carbó, que a Espanya n'hi havia molt poc i de poca qualitat.

  2. Quina era la situació dels nous avenços de comunicació a les àrees rurals?
    • a) Es van implantar primer al camp que a les ciutats.
    • b) Estaven més estesos que a les ciutats grans.
    • c) Eren inexistents, i la seva implantació va ser molt lenta.
    • d) Havien arribat a la totalitat dels pobles en pocs anys.

    Resposta: c) Eren inexistents, i la seva implantació va ser molt lenta.. Els avenços de la informació es van materialitzar a les ciutats més grans, eren inexistents a les àrees rurals i la seva implantació va ser molt lenta.

  3. Què va permetre la diversificació de la indústria basca cap a la naval, les asseguradores o la banca?
    • a) Els beneficis de les exportacions de ferro i la fabricació d'acer.
    • b) La generalització de l'electricitat a les ciutats petites.
    • c) La creació del telègraf i de la ràdio.
    • d) La inversió estrangera en la indústria tèxtil catalana.

    Resposta: a) Els beneficis de les exportacions de ferro i la fabricació d'acer.. Els beneficis de les exportacions de ferro i la fabricació d'acer van afavorir la diversificació de la indústria basca.

8. Els canvis socials

Flashcards

Quins són els dos grups de grans propietaris rurals?
La vella oligarquia i la nova burgesia agrària.
Quines regions estaven controlades per grans extensions de terra?
La Manxa, Andalusia i Extremadura.
Què era l'absentisme de l'oligarquia agrària?
Els propietaris vivien a les ciutats i només cobraven les rendes de les terres.
Quins són els tres tipus de pagesos segons la tinença de la terra?
Propietaris, arrendataris i jornalers.

Preguntes tipus test

  1. Per què la vella oligarquia no va desaparèixer amb la industrialització?
    • a) Perquè va continuar ampliant el seu patrimoni amb la compra de noves terres.
    • b) Perquè va vendre les seves terres a les classes mitjanes urbanes.
    • c) Perquè va abandonar l'agricultura per dedicar-se a la indústria.
    • d) Perquè el govern li va garantir la propietat de les terres dels pagesos.

    Resposta: a) Perquè va continuar ampliant el seu patrimoni amb la compra de noves terres.. La industrialització no fa desaparèixer la vella oligarquia, i a vegades augmenta el seu patrimoni amb la compra de noves terres.

  2. Quin objectiu tenia la nova burgesia agrària en adquirir patrimonis?
    • a) Diversificar les seves inversions.
    • b) Repartir les terres entre els jornalers.
    • c) Pagar els impostos de les classes populars.
    • d) Abandonar definitivament el sector agrari.

    Resposta: a) Diversificar les seves inversions.. La nova burgesia agrària és propietària d'empreses i de negocis importants, i adquireix patrimonis amb la intenció de diversificar les inversions.

  3. Quin tipus de pagès treballa terra aliena mitjançant contractes com els parcers o els mitgers?
    • a) El propietari petit.
    • b) L'arrendatari.
    • c) El propietari mitjà.
    • d) El jornaler.

    Resposta: b) L'arrendatari.. Els arrendataris tenen situacions molt diverses, entre elles els parcers i els mitgers, perquè no són propietaris de la terra que conreen.

I 81 flashcards i 49 preguntes més al document.

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Institut Francesc Vidal i Barraquer · Exámenes y apuntes de Institut Francesc Vidal i Barraquer