1. El redreçament cultural: la Renaixença
Flashcards
- Quin era l'estat del català un segle després dels Decrets de Nova Planta com a llengua de cultura?
- Havia desaparegut pràcticament com a llengua de cultura.
- On es mantenia viva la llengua catalana després dels Decrets de Nova Planta?
- En la parla quotidiana de la majoria de la població.
- Àmbits on el català no tenia presència un segle després de Nova Planta
- Administració estatal, ensenyament i vida oficial eclesiàstica.
- Quin esquema resumeix la persistència de la identitat catalana?
Preguntes tipus test
- Una família catalana del segle XVIII parla només en català a casa i al mercat, però mai no veu aquesta llengua en documents oficials. Què indica aquesta situació?
- a) Que el català havia deixat de ser una llengua oral entre la població.
- b) Que les elits catalanes en feien un ús públic i escrit majoritari.
- c) Que el català seguia viu en l'ús quotidià però no en l'àmbit oficial.
- d) Que el català era llengua habitual de l'administració estatal.
Resposta: c) Que el català seguia viu en l'ús quotidià però no en l'àmbit oficial.. El català es mantenia viu en la parla quotidiana de la majoria de la població, però havia desaparegut de les esferes de l'administració estatal, de l'ensenyament i de la vida oficial eclesiàstica.
- Segons l'esquema , quin és el resultat final de la persistència de la llengua i dels costums a la societat catalana?
- a) L'aparició de la primera universitat catalana.
- b) La consciència d'identitat col·lectiva.
- c) La substitució del català pel castellà en la vida popular.
- d) La recuperació de l'ús oficial del català.
Resposta: b) La consciència d'identitat col·lectiva.. A més de la llengua pròpia, la societat catalana va mantenir els costums i les tradicions, cosa que va generar una consciència d'identitat col·lectiva.
- Per què la permanència de costums i tradicions pot ser una base de la identitat col·lectiva d'un poble?
- a) Perquè són compartits per la societat i la diferencien d'altres pobles.
- b) Perquè només els conserven les elits del país.
- c) Perquè substitueixen la llengua en tots els àmbits.
- d) Perquè són imposats per l'Estat liberal.
Resposta: a) Perquè són compartits per la societat i la diferencien d'altres pobles.. La societat catalana va mantenir costums i tradicions propis al costat de la llengua, i això va fer possible una consciència d'identitat col·lectiva compartida.
2. Els primers moviments anticentralistes
Flashcards
- Qui protagonitzava les bullangues?
- Treballadors urbans, menestrals i alguns sectors de la petita burgesia.
- Què reclamaven les bullangues als ajuntaments i a les diputacions?
- Majors atribucions. També s'oposaven al centralisme i a les noves condicions de treball.
- Quina revolta bullanguera es va produir el 1842?
- La Insurrecció del 1842.
- Com es coneix la revolta bullanguera de 1843?
- La Jamància del 1843.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de les reivindicacions dels moviments populars bullanguers?
- a) Suprimir els ajuntaments i les diputacions provincials
- b) Augmentar el poder de l'Estat central sobre les diputacions
- c) Obtenir majors atribucions per als ajuntaments i les diputacions
- d) Restablir una monarquia de caràcter absolut
Resposta: c) Obtenir majors atribucions per als ajuntaments i les diputacions. Les bullangues reclamaven majors atribucions per als ajuntaments i les diputacions, en oposició al centralisme de l'Estat liberal.
- Quina combinació de factors va motivar l'aparició de les bullangues?
- a) L'expansió del foralisme carlí i la guerra civil
- b) La creació de la Diputació de Catalunya
- c) La centralització de l'Estat liberal i les noves condicions de treball
- d) La unió voluntària dels pobles de la Península
Resposta: c) La centralització de l'Estat liberal i les noves condicions de treball. Les bullangues s'oposaven al centralisme de l'Estat liberal i a les noves condicions de treball que afectaven els treballadors.
- Quina posició va adoptar el carlisme davant l'Estat liberal a Catalunya?
- a) Acceptació de la uniformització jurídica impulsada per l'Estat
- b) Defensa d'un Estat unitari i centralitzat a Madrid
- c) Oposició a la centralització política i administrativa de l'Estat
- d) Suport a una república federal de 17 estats
Resposta: c) Oposició a la centralització política i administrativa de l'Estat. El carlisme s'oposava a la centralització política i administrativa de l'Estat liberal i defensava les institucions tradicionals de Catalunya.
3. Els inicis del catalanisme polític
4. El catalanisme conservador
5. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista
6. La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes
I 24 flashcards i 9 preguntes més al document.
Text del document
Història © EDITORIAL VICENS VIVES De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES ÍNDEX * Qüestió clau: Quins factors expliquen l'aparició i consolidació del catalanisme com a força política? 1. El redreçament 3. Els inicis del cultural: la Renaixença catalanisme polític 2. Els primers moviments 4. El catalanisme anticentralistes conservador Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític 5. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista 6. La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes © EDITORIAL VICENS VIVES 1.
El redreçament cultural: la Renaixença La persistència de la identitat catalana Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític La Renaixença de la llengua i la cultura catalanes La Renaixença popular © EDITORIAL VICENS VIVES 1.
El redreçament cultural: la Renaixença Un segle després de la promulgació dels Decrets de Nova Planta La persistència de la identitat catalana Català desaparegut pràcticament com a llengua de cultura Viu en la parla quotidiana de la majoria de la població Sense presència en les esferes de l’administració estatal, en l’ensenyament o en la vida oficial eclesiàstica Abandonat per bona part de les elits catalanes com a llengua d’ús públic i de comunicació escrita Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Emprat com a llengua escrita per a cançons, llibres religiosos, d’entreteniment…
adreçats a un públic popular A més de la llengua pròpia, la societat catalana va mantenir els costums i les tradicions Consciència d’identitat col·lectiva © EDITORIAL VICENS VIVES 1.
El redreçament cultural: la Renaixença La Renaixença de la llengua i la cultura catalanes Renaixença: moviment cultural que reivindicava l'ús públic i literari de la llengua catalana Estudi de les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans Recuperació i reivindicació de la identitat pròpia L’oda a La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau (1833) Pioners Agrupava nombrosos intel·lectuals i erudits Celebració dels moderns Jocs Florals (1859) Voluntat de descobrir la pàtria perduda i d’assimilar-la a la llengua materna Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Objectiu: restaurar, promoure i difondre la llengua catalana Lo Gaiter del Llobregat, de Joaquim Rubió i Ors (1841) Passat medieval (Manuel Milà i Fontanals i Pròsper de Bofarull) Història de Catalunya (Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Antoni Aulèstia i Pijoan) Dret català (Estanislau Reynals i Rabassa, Francesc Permanyer i Tuyet i Manuel Duran i Bas) Preservar la puresa de la llengua: es premiava textos escrits en català antic o català literari © EDITORIAL VICENS VIVES 1.
El redreçament cultural: la Renaixença La Renaixença popular Moviment sorgit al marge de la Renaixença literària Defensa del “català que ara es parla” Participació de capes molt més àmplies de la societat Celebració dels Jocs Florals Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Membres Frederic Soler (Serafí Pitarra): autor de teatre Josep Anselm Clavé: polític, poeta, dramaturg i músic Abdó Terrades: polític i escriptor Incorporació del català a publicacions: La Renaixença, Diari Català, La Campana de Gràcia o L’Esquella de la Torratxa Instruments de difusió de la llengua en l'espai públic © EDITORIAL VICENS VIVES 2.
Els primers moviments anticentralistes Les primeres revoltes populars i l'anticentralisme Les propostes foralistes del carlisme El federalisme Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 2.
Els primers moviments anticentralistes Les primeres revoltes populars i l'anticentralisme Estat liberal: centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar Moviments populars: bullangues Protagonitzats per treballadors urbans, menestrals i alguns sectors de la petita burgesia ● ● Insurrecció del 1842 Jamància del 1843 Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Reclamaven majors atribucions per als ajuntaments i les diputacions S’oposaven al centralisme i a les noves condicions de treball Projectes de reforma de l'Estat amb un fort contingut democràtic, anticentralista i popular Dècada Moderada: augment del centralisme Descontentament de sectors moderats de la burgesia catalana per l’uniformisme cultural Reivindicació particularisme català Jaume Balmes, Joan Mañé i Flaquer i Manuel Duran i Bas © EDITORIAL VICENS VIVES 2.
Els primers moviments anticentralistes Les propostes foralistes del carlisme Arrelament important del carlisme a Catalunya Defensa dels principis absolutistes i tradicionalistes (com a la resta d’Espanya) Defensa de les institucions tradicionals de Catalunya i de la seva particularitat Oposició a la centralització política i administrativa de l’Estat liberal Defensa d’una monarquia federalitzant que reconeixeria els antics furs de Catalunya Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Tercera Guerra Carlina (1872-1876) Carles VII publica un manifest on promet restablir les lleis i els privilegis de Catalunya (1872) Diputació de Catalunya, òrgan suprem del Principat (1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.
Els primers moviments anticentralistes El federalisme Inici a la dècada del 1840 (amb republicanisme) Partit Republicà Democràtic Federal (1868) Francesc Pi i Margall Plena participació dels ciutadans, exercici dels drets i les llibertats Propostes Forma republicana de govern, laïcisme i ampliació dels drets democràtics i socials Nova articulació Estat: repartiment de poders entre els òrgans de poder estatals, regionals i municipals Organització des de baix, respecte a l'individu Unió voluntària dels diferents pobles de la Península Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Pacte Federal de Tortosa (1869) Constitució Federal de 1873 (durant I República) Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola (1883) Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé, entre d’altres.
Estat federal que tingués en compte la història de l'antiga Corona d'Aragó, fonamentat en la sobirania popular Espanya: Estat integrat per 17 estats federats Josep Maria Vallès i Ribot. Catalunya amb Corts sobiranes i govern amb àmplies competències © EDITORIAL VICENS VIVES 3. Els inicis del catalanisme polític Valentí Almirall i el Centre Català El Memorial de Greuges i "Lo catalanisme" El declivi del Centre Català La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 3.
Els inicis del catalanisme polític Valentí Almirall i el Centre Català Almirall, un dels principals impulsors del catalanisme polític Trenca amb el partit federalista de Pi i Margall (1881) Catalanisme no només literari i cultural, sinó polític Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Primer Congrés Catalanista (1880) Tendències diverses: federalisme republicà, corrent de la Jove Catalunya… Fundació del Centre Català (1882) Programa reivindicatiu: defensa de la llengua i del dret civil, divisió comarcal de Catalunya i exigència de proteccionisme econòmic Segon Congrés Catalanista (1883) Crítica dels partits dinàstics.
Crida als polítics catalans perquè s'impliquessin en organitzacions estrictament catalanes Inacabat per les discrepàncies entre sectors © EDITORIAL VICENS VIVES 3.
Els inicis del catalanisme polític Presentació del Memorial de Greuges a Alfons XII (1885) El declivi del Centre Català El Memorial de Greuges i "Lo catalanisme" Publicació de “Lo catalanisme” (1886) Denúncia del centralisme Demanda de proteccionisme Afirmació del particularisme català Reclamació del manteniment del dret civil català Aproximació del moviment catalanista a la burgesia Almirall hi estableix les bases ideològiques del catalanisme progressista Va fracassar tant entre la burgesia com entre els sectors populars Particularisme català, motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya Impulsar una forta tasca d’agitació al marge de les institucions oficials Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Inviabilitat de la proposta d’Almirall Fundar una organització política interclassista com a força política per intervenir en les eleccions Desaparició del Centre Català i pèrdua d’influència d’Almirall © EDITORIAL VICENS VIVES 3.
Els inicis del catalanisme polític Oficialitat de la llengua catalana La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina Reivindicacions Fundació de la Lliga de Catalunya (1887) Defensa del dret civil català Defensa del proteccionisme Política exclusivament catalanista Escissió del Centre Català Fundada per una nova generació d’intel·lectuals conservadors: Guimerà, Verdaguer, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Missatge a la reina regent (1888).
Autonomia per Catalunya 1889: campanya en defensa del dret civil propi Presentat a la reina Maria Cristina durant la seva visita a Barcelona per la inauguració de l'Exposició Universal El govern accedeix a canviar la redacció del Codi Civil per tal de respectar el dret civil català © EDITORIAL VICENS VIVES 4. El catalanisme conservador El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages La formació de la Unió Catalanista Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 4.
El catalanisme conservador El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages Estat liberal Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades Setmanari La Veu de Montserrat Restauració Vigatanisme: moviment Bona part del clergat català arrenglerat amb carlisme Part del clero cerca un espai dins el liberalisme més conservador cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic Campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881) Restauració del monestir de Ripoll (1883) Exigència que els bisbes fossin catalans Posicions integristes i antiliberals La tradició catalana (1892): ● Esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió ● Edat Mitjana idealitzada, model de valors ● Estratègia regionalista allunyada de l'acció política Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Josep Torras i Bages Clergat, protagonista principal en la regeneració de la societat catalana: Catalunya serà cristiana o no serà © EDITORIAL VICENS VIVES 4.
El catalanisme conservador La formació de la Unió Catalanista Fundació Unió Catalanista (1891) Entitat que coordinava tots els grups catalanistes comarcals Objectiu Propagació idees regionalistes i programa comú per tots els grups catalanistes Base social: mitjans propietaris, comerciants, professions liberals i intel·lectuals Obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya Bases de Manresa (1892) Programa polític, Bases per a la Constitució Regional Catalana Plena sobirania de Catalunya en el govern interior Competències absolutes en legislació, educació, justícia, ordre públic…
Oficialitat de la llengua catalana Càrrecs públics exercits només pels catalans Dificultats Tensió entre les faccions contràries a la participació en política i les favorables en convertir la Unió en una organització política Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Primera actuació internacional: Missatge a Sa Majestat Jordi I, rei dels hel·lens Redactor: Enric Prat de la Riba, principal ideòleg del catalanisme conservador i del pas cap a una concepció nacionalista © EDITORIAL VICENS VIVES 5.
La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista L'impacte de la crisi del 1898 Un partit de nova mena: la Lliga Regionalista Cap a una nova política catalanista Un nou escenari polític per a Catalunya La candidatura dels quatre presidents Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 5.
La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista L'impacte de la crisi del 1898 Fracàs del projecte regeneracionista de Silvela-Polavieja Desprestigi dels partits dinàstics Protesta ciutadana del Tancament de Caixes El catalanisme en surt reforçat Crític amb el sistema de la Restauració i els partits dinàstics Consolidació d'una nova generació d'intel·lectuals i activistes Més protagonisme en la política espanyola i catalana Nou programa polític Creació d’un partit per presentar-se a les eleccions Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Cap a una nova política catalanista Unió Regionalista (1899) Centre Nacional Català (1900) Format per joves professionals: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventosa Creada pels dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya Demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya Favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral abril del 1901 Candidatura unitària © EDITORIAL VICENS VIVES 5.
La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista La candidatura dels quatre presidents Albert Rusiñol Bartomeu Robert Industrial: expresident del Foment del Treball Nacional Doctor: Expresident de la Societat d'Amics del País Lluís Domènech i Montaner Sebastià Torres Arquitecte: expresident de l'Ateneu Barcelonès Comerciant: president de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Van ser elegits com a diputats Esgotament dels partits dinàstics i del sistema polític de la Restauració Convenciment que “Calia arrabassar el poder local i la representació política a Madrid als partits dinàstics” © EDITORIAL VICENS VIVES 5.
La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó La Veu de Catalunya: principal òrgan de difusió Un partit de nova mena: la Lliga Regionalista Nova entitat política sorgida de la unió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista (1901) Després de l’èxit electoral de la candidatura unitària Obté 11 regidors a l’Ajuntament de Barcelona (eleccions municipals) Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Primera formació política moderna espanyola Influència entre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona Posterior expansió per tot Catalunya: propietaris agraris Trenca el monopoli electoral dels partits dinàstics Es dota d'una organització eficaç i d'un modern aparell propagandístic Programa polític: aplega la majoria dels sectors benestants del país ● Contra el sistema de la Restauració ● A favor de l’autonomia de Catalunya © EDITORIAL VICENS VIVES 5.
La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista Un nou escenari polític per a Catalunya Primer terç segle XX: hegemonia disputada entre republicans i catalanistes Sorgiment sindicalisme obrer De caràcter anarquista i apolític Catalanisme Predomini conservador de la Lliga qüestionat per sectors més progressistes Republicanisme Divergències respecte a les relacions amb l'obrerisme i la qüestió catalana (lerrouxisme) Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Grans mobilitzacions reivindicatives Molta importància en la vida social catalana © EDITORIAL VICENS VIVES 6.
La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes Valencianisme, aragonesisme i andalusisme Arana i el nacionalisme basc Els orígens del galleguisme Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 6.
La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes Arana i el nacionalisme basc Factors que el van impulsar Fundació del Partit Nacionalista Basc (PNB) de Sabino Arana (1895) L'abolició dels furs La industrialització va modificar la societat tradicional amb l'arribada d'immigrants Defensa dels valors tradicionals bascos Singularitat de l'ètnia basca Exaltació del basc Idealització de la societat preindustrial Rebuig cap a la immigració espanyola Integrisme religiós catòlic Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Corrent defensor de la llengua i cultura basca Des del 1901 es va anar moderant el discurs cap a tendències autonomistes.
Suport de la burgesia basca i més èxit electoral © EDITORIAL VICENS VIVES 6. La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes Els orígens del galleguisme O Rexurdimento (mitjan s. XIX) Redescobriment de la llengua i cultura gallegues. Influència de Rosalía de Castro Assemblea Federal de la Regió Gallega (1887) Caràcter més polític encara que el moviment era més minoritari. Destaquen Manuel Murguía o Alfredo Brañas Aprovació del projecte de Constitució per a l'Estat Galaic Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 6.
La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes Valencianisme, aragonesisme i andalusisme ARAGÓ VALÈNCIA Renaixença Incipient burgesia impulsa defensa dret civil i recuperació patrimoni cultural aragonès Moviment cultural de reivindicació de la llengua i cultura pròpia Destaquen Teodor Llorente i Constantí Llombart Foralisme carlí Blasco Ibáñez reivindica les singularitats valencianes i la recuperació de les institucions Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític Joaquín Costa (regeneracionisme) ANDALUSIA Durant la revolta cantonal del 1873 es redacta el Manifest dels Federals d'Andalusia Reclamen uns estats confederats andalusos Assemblea d’Antequera (1883) en què s’aprova la Constitució Federal Regional per a Andalusia Estudi del folklore andalús a través grup d'intel·lectuals (Ateneu de Sevilla) Història 2n de Batxillerat De la Renaixença cultural al catalanisme polític