Tema 2: El sistema canovista i la Restauració borbònica (1875-1898)
Tema 2: El Desastre del 98 i la guerra de Cuba
Tema 2: Les transformacions socioeconòmiques i la industrialització del segle XIX
Tema 2: El moviment obrer, l'anarquisme i la qüestió social
Tema 2: El regeneracionisme i el nou bipartidisme (1899-1909)
Tema 2: El govern Canalejas i les forces d'oposició (1910-1913)
Text del document
TEMA 2. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931) Resum: de l'inici del tema fins a l'etapa de Canalejas i l'anarcosindicalisme (abans de la Setmana Tràgica) 2.1 La Restauració borbònica Davant la república presidencialista del general Serrano, les classes benestants i els grups conservadors volien estabilitat i el retorn de la monarquia. Cánovas del Castillo lidera el partit alfoní i convenc el príncep Alfons (fill d'Isabel II) perquè signi el Manifest de Sandhurst (1-12-1874). El retorn, però, no fou consensuat: el general Martínez Campos protagonitza el pronunciament de Sagunt (29-12-1874) i l'exèrcit accepta el rei. Comença un sistema bipartidista que durarà fins al 1923.
Entre 1875 i 1876 els carlins foren sotmesos i Martínez Campos signa la Pau de Zanjón (1878) a Cuba. Per tot plegat, Alfons XII fou anomenat el Pacificador. El sistema canovista Cánovas defensava la família, la religió i la propietat; menystenia els problemes socials i confiava en l'exèrcit i la Guàrdia Civil. Va mantenir republicans i obrers fora del sistema, afavorint terratinents, burgesia i Glèsia. La Constitució de 1876 • Liberalisme doctrinari: sobirania compartida entre el rei i les Corts. El rei tenia molt poder (nomena i cessa ministres, sanciona lleis, convoca i dissol les Corts). • Corts bicamerals (Congrés i Senat); la meitat dels senadors els escollia el rei.
• Estat confessional (catolicisme oficial, amb tolerància d'altres cultes). Llibertats d'expressió, reunió i associació reconegudes però ambigües, fins que es regulessin per llei. • El sufragi no s'hi regulava: el 1878 s'estableix el sufragi censatari; el 1890 (Sagasta) el sufragi universal masculí a partir dels 25 anys, amb 2 anys de residència al municipi (cens d'uns 5 milions).
Bipartidisme i torn de partits Cánovas va idear un sistema similar al britànic perquè dos partits monàrquics s'alternessin pacíficament al poder sense pronunciaments: Partit Conservador Partit Liberal (1880) Líder Cánovas del Castillo Práxedes Mateo Sagasta Agrupa Antics moderats, unionistes, alguns carlins desil·lusionats Progressistes, antics demòcrates, republicans moderats Base social Burgesia industrial (catalana i basca), terratinents, alts càrrecs de Glèsia i l'exèrcit Classes mitjanes, comerciants, petits industrials, intel·lectuals i professionals liberals Ambdós partits eren molt similars (els liberals donaven més pes als drets individuals; els conservadors a l'ordre públic).
El poder quedava en mans d'una oligarquia i la majoria del poble en quedava fora. El Pacte del Pardo (1885) ratifica el torn després de la mort d'Alfons XII i inaugura la regència de Maria Cristina d'Habsburg; Alfons XIII naix el 1886 i regna efectivament des del 1902 (16 anys). El frau electoral: caciquisme i tupinada • Pactat el canvi de govern, es canviaven tots els càrrecs (sobretot els governadors civils) i es fabricaven els resultats. • Cacics: persones riques i influents que asseguraven el resultat amb amenaces, compra de vots i falsificacions. • Tupinada: afegir vots de morts i canviar les xifres.
• La influència dels cacics era enorme al camp (camperols dependents dels terratinents) i menor a les ciutats (però els amos de les fàbriques pressionaven els obrers). Un Estat centralista Es continua la centralització iniciada pels moderats: abolició dels furs bascos i codificació segons el model castellà, com el Codi Civil (1889), que anul·lava els codis regionals. Això alimentà el catalanisme polític. Tema 2. La Restauració borbònica - Resum - p. 1 L'oposició al sistema Els moviments republicans i obrers no ressorgeixen fins a la legislació liberal de Sagasta (1880-1888: llibertat de reunió, impremta i associació).
L'oposició sorgeix per motius polítics (carlins, nacionalismes, republicans federals) i socioeconòmics (PSOE, anarquistes). • Carlins: després de la derrota a la 3a guerra, el carlisme s'escindeix i evoluciona cap a un ideari foralista i regionalista; a Catalunya s'acosta a l'integrisme i al regionalisme catalanista. • Republicans: reprimits per Cánovas. Els federals de Pi i Margall funden el Partit Republicà Democràtic Federal (1882), fort a Catalunya. Gran divisió: Castelar (possibilista), Ruiz Zorrilla (progressista; l'únic que volia una insurrecció militar), Salmerón (centralista) i Figueras (Federal Orgànic, 1881).
• Obrers: fins al 1900 el govern no es preocupa d'ells (primeres lleis d'accidents de treball i de treball de dones i nens, poc aplicades). El PSOE (1879) i la UGT (1888) busquen millores laborals; el setmanari El Socialista (1886); el primer diputat socialista (Pablo Iglesias) no arriba fins el 1910. Moviment anarquista (primeres etapes) • Gran implantació a Andalusia i Catalunya. FTRE (1881), dissolta el 1888 per l'enfrontament intern i la repressió. • Dues línies: sindicalistes i anarcocomunistes (propaganda pel fet / acció directa). • Atemptats a Catalunya: contra Martínez Campos (Paulí Pallás, 1893), bombes al Liceu (Santiago Salvador, 1893), Corpus de Sang (1896).
Repressió dura: Processos de Montjuïc i protestes internacionals. • L'anarquista italià Michele Angiolillo assassina Cánovas (agost 1897). Els nacionalismes La política centralista troba rebuig en els nacionalismes basc, gallec i català, en un context europeu on molts pobles (irlandesos, txecs, polonesos...) reclamaven un estat propi dins dels grans imperis. El catalanisme Dues vessants: cultural i jurídica (llengua i dret català) i econòmica (proteccionisme, el que realment interessava a la burgesia). Moviment / fet Característiques La Renaixença Revista (1871), diari des del 1881. Apolítica però de tendència conservadora. Hi participa Àngel Guimerà.
Regionalisme federalista Catalunya com a regió i Espanya com a nació. Es basa en el federalisme de Pi i Margall (Ibèria federal). El 1883, Congrés Regional aprova la Constitució per a l'Estat Català (antecedent de les Bases de Manresa). Valentí Almirall Figura del catalanisme federal. Diari Català (primer diari en català), Primer Congrés Catalanista (1880), Centre Català (1882), Memorial de Greuges (1885, al rei Alfons XII contra el Codi Civil) i Lo Catalanisme (1886). La burgesia el va considerar massa progressista i va seguir votant els partits dinastics.
Vigatanisme Catalanisme catòlic i conservador del bisbat de Vic: Jaume Collell i Josep Torras i Bages (La tradició catalana, 1892): família, propietat i religió. Unió Catalanista i Bases de Manresa Fundada el 1891 arran de la decàdencia del Centre Català. Assemblea a Manresa (1892): Estat federal amb Corts, govern i tribunals propis, català llengua oficial i vot limitat a pares de família i gremis. Participen Domènech i Montaner, Prat de la Riba, Torras i Bages. 2.1.8 El Desastre del 98 La crisi colonial (agreujada el 1895) mostra la incapacitat d'Espanya per mantenir les últimes colonies (Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam).
Es perden totes el 1898 (Tractat de París), cosa que provoca una profunda crisi de consciència nacional. La guerra de Cuba • Antecedents: 1a guerra d'independència acabada amb la Pau de Zanjón (1878); Guerra Chiquita (1879-80). • Causes: l'oligarquia cubana necessitava l'exèrcit espanyol per mantenir les plantacions amb mà d'obra esclava (por a una revolució com la d'Haití); aranzels desfavorables als productes cubans i nord-americans. Tema 2. La Restauració borbònica - Resum - p.
2 • Claus del conflicte: lobby colonial (funcionaris, militars, Glèsia a Filipines, Foment del Treball, premsa patriotera); exèrcit de lleva obligatòria barata; flota incapaç de vèncer els EUA; l'honor del segle XIX i la idea de preservar l'heretat del "rei menor" impedeixen vendre les illes. • 1895: Grito de Baire i Manifest de Montecristi. Líders: José Martí, Máximo Gómez i Antonio Maceo. Martínez Campos (política conciliadora) fracassa; el substitueix Weyler amb dures reconcentraciones que provoquen protestes internacionals. El 1896 la revolta s'estén a Filipines. • 1897: Sagasta destitueix Weyler i dona autonomia a Cuba, però arriba tard i no satisfà ningú.
• El president nord-americà McKinley envia el cuirassat Maine a l'Havana, que esclata (causes poc clares). Premsa i Theodore Roosevelt impulsen la guerra. Moret rebutja la compra de l'illa i Sagasta accepta el conflicte. • Derrotes navals a Cavite (1-5-1898) i Santiago de Cuba (3-7-1898). Tractat de París (des. 1898): Cuba cedida als EUA i venda de Filipines, Puerto Rico i Guam per uns 20 milions de dòlars. Conseqüències Àmbit Conseqüències Econòmic Equilibri: pèrdua del mercat colonial i més deute, però repatriació de capitals i més inversió a la península. Polític El règim es manté sense canvis importants. Pèrdua de prestigi internacional (debilitat, corrupció, endarreriment).
Moral i psicològic Frustració i desenganyament; desig de "regeneració" (Joaquín Costa, Generació del 98). Antimilitarisme popular i gir més dur dels militars, que culpen els polítics. Catalunya Expansió dels nacionalismes i fi del domini dels partits dinastics; trencament amb els cercles de poder de Madrid; via autonomista; Tancament de Caixes (1899). 2.2 Les transformacions socioeconòmiques del segle XIX Espanya parteix d'un gran endarreriment respecte a Europa. Hi ha creixement demogràfic i industrialització concentrada només en algunes regions (Catalunya i País Basc), cosa que consolida la burgesia i un proletariat industrial.
La població continua sent majoritàriament agrícola i analfabeta. La primera etapa de la Restauració coincideix amb la 2a revolució industrial, però els beneficis no s'estenen a tothom. Demografia • Creixement més lent que a Europa; Catalunya té la densitat més alta. Població d'Espanya: 11,5 M (1800), 15,6 M (1860), 18,5 M (1900). • Menys mortalitat catastròfica (però hi ha epidèmies de còlera) i millora de la dieta. • Èxode rural cap a les capitals: de menys del 10% (1836) al 16,6% (1900), sobretot Madrid (capital política) i Barcelona (capital industrial). A Catalunya: del camp a la ciutat i de l'interior a la costa. • Emigració a ultramar (Brasil, Argentina; catalans cap a Cuba).
Els gallecs foren el 60% de l'emigració entre 1853 i 1882. La situació al camp La reforma agrària liberal (desamortització, abolició de senyories i de la Mesta, desvinculació de primogènits) no canvia gaire la propietat: compren les terres els qui ja tenien privilegis o recursos (funcionaris, militars, comerciants). Persisteix el latifundisme (misèria i emigració). A Catalunya la pagesia té més control de la terra gràcies als antics contractes emfitèutics.
• Contractes agraris a Catalunya: arrendament (pagament en metàl·lic), parceria (pagament en productes), masoveria (viure a la finca i treballar-la, lliurant part de la collita), rabassa morta (conreu de vinya; el contracte acaba quan moren dos terços dels primers ceps). • Creixement per rompuda de noves terres, no per productivitat. Vinya (gran exportació fins al 1879; fil·loxera el 1880), oliva, remolatxa per al sucre i cereals (el blat no cobria la demanda). 2.3 El procés d'industrialització Tema 2. La Restauració borbònica - Resum - p. 3 • Catalunya comença a industrialitzar-se als anys 30 del s. XIX i lidera la indústria espanyola, en part gràcies als aranzels proteccionistes.
La crisi del cotó per la guerra de Secessió (1861-65) afecta el tèxtil (Sabadell, Terrassa). Manca de carbó de qualitat: fàbriques prop dels rius. Dos models: vapors i colònies. • Siderurgia a Astúries i País Basc. Llei de mines (1868): desamortització del subsol. • Ferrocarril (nova etapa des del 1873): disseny radial, amplada de via diferent a la d'Europa; es perd l'oportunitat de desenvolupar la indústria nacional perquè les companyies (majoria estrangeres) operaven lliures d'aranzels. • Resum: Catalunya industrial davant una Espanya agrària. Catalunya passa de 900.000 a 2 milions d'habitants al llarg del segle.
• Bullangues: revoltes populars a Barcelona per motius socials i polítics (el 1842, una bullanga republicana pren el control de la ciutat). La crisi econòmica de 1882 • Expansió 1850-1883 (PIB +138%). Des de 1883, crisi agrària per la caiguda de preus: productes d'ultramar més barats gràcies al vapor, el ferrocarril i la refrigeració. • A Espanya el preu del cereal (75% de la superfície conreada) cau un 20% i les importacions passen de 20.000 t (1881) a 314.000 t (1887). Fallida de petits i mitjans propietaris (els latifundistes del sud abaixen salaris); atur i emigració massiva (Castella i Leó: un milió d'habitants entre 1882 i 1900).
• L'agricultura ocupava el 66% de la població: baixa la demanda i el tèxtil català s'estanca fins a mitjans dels 90. • Pressió proteccionista (Asociación General de Agricultores, Valladolid): el 1890 Cánovas aprova un aranzel proteccionista. La indústria catalana aconsegueix la Llei de Relacions Comercials amb les Antilles (1882) i ho reclama al Memorial de Greuges (1885). 2.4 El moviment obrer i la qüestió social El bipartidisme frustra les esperances obreres. Hi ha poques reformes (Comissió de Reformes Socials, 1883) i predomina la intransigència. Dèficit d'educació pública: el 1877 el 71,5% d'espanyols eren analfabets (81,6% de les dones).
Els nens obrers treballaven des dels 6 anys 12-14 hores. Intel·lectuals crítics: Joaquín Costa (Oligarquía y caciquismo, 1901) i la Institución Libre de Enseñanza (1876). Moviment obrer marxista • PSOE: fundat per Pablo Iglesias el 2-5-1879; inscrit oficialment el 1881. Vaga de tipògrafs a Madrid. • 1888 (Exposició Universal de Barcelona): primer congrés del PSOE i fundació de la UGT. • Anys 90: Casas del pueblo, reivindicació de la jornada de 8 hores i primera celebració de l'1 de maig. • Poc seguiment electoral: el primer diputat socialista, el 1910. Moviment anarquista • Molt arrelat entre l'obrerisme català i la pagesia andalusa.
Principis: llibertat absoluta sense jerarquies i bondat de la societat lliure. Figura: Anselmo Lorenzo. • FRE-AIT; el 1881 la FTRE (uns 58.000 afiliats). Els crims atribuïts a la Mano Negra (1882-83) serveixen de pretèxt per a una dura repressió (15 condemnes a mort). La FTRE es dissol el 1888 i es reorganitzen en petites cèl·lules, cosa que afavoreix les accions individuals. • Als anys 90 domina l'anarcocomunisme (propaganda pel fet). Atemptats: Pallás (1893), Liceu (1893: 20 morts; 415 detinguts i 6 afusellats), Corpus de Sang (1896: 6 morts i 44 ferits; Procés de Montjuïc amb 87 processats i 5 penes de mort).
• 8 d'agost de 1897: Angiolillo assassina Cánovas; l'activitat anarquista comença a disminuir. Altres assassinats internacionals: McKinley, Umbert I d'Itàlia, l'emperadriu Isabel d'Àustria. • 1900: el govern de Silvela aprova la Llei d'Accidents de Treball (tot accident és responsabilitat del patró). 2.5 El regeneracionisme El desastre del 98 desencadena una allau de crítiques contra el sistema (ja visibles als anys 90). Lucas Mallada publica Los males de la patria (1892). Silvela parla d'una "nación sin pulso"; Macías Picavea i Costa fan retrats molt durs del poble. Tema 2. La Restauració borbònica - Resum - p.
4 • Els regeneracionistes culpen la classe política: segons Joaquín Costa, oligarquia i caciquisme, una Espanya oficial al marge de l'Espanya real. Reclama un "cirujano de hierro" que netegi la casta política i reforçi l'executiu. • Lema "Escuela y despensa": Estat motor de l'economia, inversió en infraestructures i instrucció pública, finançada retallant ministeris i no pujant impostos. El govern regeneracionista de Silvela (1899) • Silvela (cap conservador després de la mort de Cánovas) arriba a la presidència el març de 1899, amb un nou conservadurisme: reforma de l'administració i de la llei electoral, i acostament al regionalisme català.
• Ministre de Guerra: Camilo Polavieja (promet diputació catalana, codificar el dret local i un concert econòmic); Justícia: el català Manuel Duran i Bas. Protagonisme de Villaverde (Hisenda). • Repunt econòmic per l'arribada de capital cubà (química, siderurgia, electricitat, tèxtil, banca), però finances públiques malmeses pel deute de guerra i devaluació de la pesseta. • Les reformes fiscals de Villaverde provoquen el Tancament de Caixes a Catalunya (industrials i comerciants empresonats). Villaverde s'oposa al concert per a Catalunya: dimiteixen Polavieja i Duran i Bas. Auge del catalanisme polític i fundació de la Lliga Regionalista (representació parlamentària el 1901).
El nou bipartidisme (1902-1907) • Irrupció d'altres forces: el 1903 els republicans obtenen 35 diputats, la Lliga Regionalista 15 i el PSOE un el 1910. El caciquisme perd força a les ciutats i els partits es divideixen després de les morts de Cánovas (1897) i Sagasta (1903). • Inestabilitat conservadora: entre des. 1902 i juny 1905, cinc governs (Silvela, Villaverde, Maura, Azcárraga, Villaverde), amb rivalitat Villaverde-Maura. Maura (exliberal) presideix el govern el des. 1903; vol reformar l'administració local i la llei electoral contra el frau. Dimiteix el 1904 en conflicte amb Alfons XIII, que nomena un cap d'estat major sense consultar el govern.
• Liberals dividits també (Montero Ríos, Moret, Canalejas). Entre 1905 i 1907 se succeeixen cinc governs liberals. Montero Ríos dimiteix després de l'assalt militar a Cu-cut! i La Veu de Catalunya (1905). Moret impulsa la Ley de Jurisdicciones (l'exèrcit jutja les ofenses a la institució). • Aquesta llei provoca la unió dels partits catalans a la Solidaritat Catalana (1906), que triomfa el 1907 (41 de 44 escons) i fa president de la Diputació de Barcelona Prat de la Riba; es desfarà el 1909. El maurisme (1907-1909) • Maura, president des del 1907, aplica "la revolución desde arriba": moralitzar i modernitzar la política per atreure les "masses neutres" i acabar amb el caciquisme.
• Reforma electoral: cens controlat per l'Institut Geogràfic i Estadístic (no pels ajuntaments) i vot obligatori; els cacics s'hi adapten i no canvia la situació. • Descentralització municipal (no aprovada per les Corts), lleis de protecció de la indústria pesada i arsenals a El Ferrol i Cartagena. • Problemes en política social i ordre públic: la Llei de Repressió del terrorisme (1908), que permetia tancar diaris, topa amb l'oposició del Congrés i de la premsa i Maura renuncia al projecte. El 1909 el rei li retira el suport. El govern Canalejas (1910-1912) • Moret fou successor immediat, però el rei el cessa el febrer de 1910 pels seus lligams amb els republicans i nomena José Canalejas.
• Inspirat en el new liberalism britànic (Estat modernitzador) i en el programa de l'esquerra demòcrata (laïcisme, quintes i impostos de consum). • Ley del Candado (1910) per limitar noves comunitats monàstiques (11.000 monjos i 40.000 monges); s'hi oposen carlistes i integristes. • Servei militar obligatori (1912, llei de lleves) per evitar que els rics se'n lliurin. • Educació pública: millora de sous i condicions dels professors, més inspecció i llibres (ja el 1901 Romanones havia fet que l'Estat pagués els mestres). • Llei de mancomunitats provincials per crear institucions regionals; criticada fins i tot dins el seu partit.
Canalejas fou assassinat per l'anarquista Manuel Pardiñas el 12-11-1912. La Mancomunitat de Catalunya arriba el març de 1914. Tema 2. La Restauració borbònica - Resum - p. 5 El lerrouxisme • Alejandro Lerroux introdueix a Barcelona una política de masses: mítings, propaganda demagògica, populisme, locals socials, agrupacions de joves i dones, ús de la violència. • Carismàtic entre els obrers, anticatalanista (acusa el catalanisme de ser l'excusa de la burgesia) i profundament anticlerical; atreu els immigrants. • Diputat d'Unión Republicana (1901); funda el Partido Republicano Radical (1908), contrari a Solidaritat Catalana.
Exiliat després de 1909, torna i s'escull el 1910; més tard, escàndols i pèrdua de l'electorat (candidat per Còrdova el 1914). L'anarcosindicalisme: Solidaridad Obrera i la CNT • 1907: es funda a Barcelona Solidaridad Obrera (diari "La Soli"). Amb la recessió de 1908-09 planteja la vaga general. • 1910: congrés nacional a Barcelona i creació de la CNT (Confederació Nacional del Treball), que serà fins a la Guerra Civil el principal sindicat obrer espanyol, per davant de la UGT. Caràcter anarcosindicalista i revolucionari. • CNT i UGT: caràcter obrer i amb pocs intel·lectuals; les seves revistes i biblioteques contribuïren a la culturització obrera.
Esquema: regeneracionisme polític i forces d'oposició (1902-1913) Govern Aspectes clau Silvela i Polavieja Intent de reformar el sistema (regeneracionisme); reforma fiscal i oposició amb el Tancament de Caixes Maura Llei electoral (1907) i lleis socials; acords amb els catalanistes; dura repressió i caiguda del govern Canalejas Nou reformisme: lleis laborals, Ley del Candado, canvi del sistema d'impostos i de lleves; assassinat per un anarquista (1912) Forces d'oposició Republicanisme; carlisme i tradicionalisme; obrerisme: socialisme (PSOE i UGT) i anarquisme (CNT) Tema 2. La Restauració borbònica - Resum - p. 6