1. Característiques de l'Antic Règim
Flashcards
- Què és l'agricultura de subsistència?
- Producció destinada principalment a cobrir les necessitats bàsiques, sobretot cereals, amb tècniques tradicionals i baixa productivitat.
- Què és la rotació triennal?
- Sistema de cultiu en què una part de la terra quedava en guaret.
- Què és una crisi de subsistència?
- Situació d'escassetat i augment dels preus després d'una mala collita, que pot provocar fam.
- Què és el mercantilisme?
- Política de l'Estat per acumular metalls preciosos, protegir la producció pròpia, limitar les importacions i controlar el comerç.
Preguntes tipus test
- Per què la població de l'Antic Règim era vulnerable a les males collites?
- a) Per la fabricació massiva de productes industrials
- b) Per la mecanització de les tasques del camp
- c) Per les tècniques tradicionals i la baixa productivitat agrària
- d) Per l'excés de producció destinat a l'exportació
Resposta: c) Per les tècniques tradicionals i la baixa productivitat agrària. Els apunts indiquen que les tècniques tradicionals i la baixa productivitat feien la població vulnerable a les males collites, perquè l'agricultura era de subsistència.
- Un comerciant proporciona matèries primeres a famílies pageses perquè elaborin productes a casa seva. Com s'anomena aquesta forma de producció?
- a) Rotació triennal
- b) Mercantilisme
- c) Treball a domicili
- d) Tallers gremials
Resposta: c) Treball a domicili. Els apunts defineixen el treball a domicili com aquella situació en què un comerciant proporciona matèries primeres a famílies pageses perquè elaborin productes.
- Quina cadena de fets descriu com una mala collita pot acabar en fam?
- a) Excés de collita, abaratiment dels aliments i fam
- b) Importació massiva, abaratiment i fam
- c) Augment dels preus, excés de producció i fam
- d) Escassetat, augment dels preus i fam
Resposta: d) Escassetat, augment dels preus i fam. Segons els apunts, una mala collita podia provocar escassetat, augment dels preus i fam, cosa que s'anomena crisi de subsistència.
2. La Il·lustració
Flashcards
- Defineix la Il·lustració
- Moviment intel·lectual, cultural i polític del segle XVIII que defensava la raó i el pensament crític per comprendre el món i millorar la societat.
- Quin grup social va donar suport important a la Il·lustració?
- La burgesia, que va impulsar la Il·lustració juntament amb pensadors i intel·lectuals.
- Quin principi social defensava la Il·lustració?
- Confiança en l'educació i el progrés; crítica dels privilegis de naixement i defensa de la igualtat davant la llei.
- Quin principi econòmic defensava la Il·lustració?
- Llibertat econòmica i crítica del mercantilisme.
Preguntes tipus test
- Quina finalitat tenia la raó segons el pensament il·lustrat?
- a) Justificar el dret diví dels monarques
- b) Mantenir els privilegis dels gremis
- c) Reforçar el control estatal del comerç
- d) Comprendre el món i millorar la societat
Resposta: d) Comprendre el món i millorar la societat. La Il·lustració defensava la raó i el pensament crític per comprendre el món i millorar la societat. El dret diví era justament una de les justificacions de l'absolutisme que la Il·lustració criticava.
- Un defensor de la Il·lustració critica el mercantilisme. Quin és el motiu principal de la seva crítica?
- a) Vol mantenir els gremis per protegir els petits tallers
- b) Considera que el comerç ha de ser exclusiu de la noblesa
- c) Defensa la llibertat econòmica davant el control estatal del comerç
- d) Vol que l'Estat acumuli més metalls preciosos
Resposta: c) Defensa la llibertat econòmica davant el control estatal del comerç. La Il·lustració defensava la llibertat econòmica i criticava el mercantilisme, que buscava acumular metalls preciosos, protegir la producció pròpia i controlar el comerç.
- Un monarca concentra en una mateixa persona la capacitat de fer les lleis, executar-les i jutjar-ne els incompliments. Quin pensador criticaria aquesta situació i per quin motiu?
- a) Voltaire, perquè el clergat ha de dirigir la justícia
- b) Montesquieu, perquè la concentració de poders porta a la tirania
- c) Rousseau, perquè el rei ha de ser el titular de la sobirania
- d) Adam Smith, perquè l'Estat ha de controlar el comerç
Resposta: b) Montesquieu, perquè la concentració de poders porta a la tirania. Montesquieu defensava la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial perquè es limitin mútuament i evitin la tirania. Rousseau situava la sobirania en el poble, no en el monarca.
3. La Revolució Americana
Flashcards
- Causa econòmica de la Revolució Americana
- Rebuig a l'augment dels impostos i a les restriccions comercials imposades per la metròpoli britànica.
- Causa política de la Revolució Americana relacionada amb el Parlament
- Els colons no tenien representació al Parlament britànic.
- Idea il·lustrada que inspira la Revolució Americana
- La llibertat i el govern basat en el consentiment dels governats.
- Quin fet va tenir lloc el 1773 a Boston?
- El Motí del Te de Boston, una revolta contra la política britànica.
Preguntes tipus test
- El Parlament britànic aprova nous impostos per a les colònies nord-americanes, però cap representant dels colons hi pot participar. Aquesta situació correspon a quin tipus de causa de la Revolució Americana?
- a) Causa religiosa, perquè afecta la fe dels colons
- b) Causa social, perquè afecta els estaments
- c) Causa econòmica, perquè afecta el comerç
- d) Causa política, perquè afecta la representació
Resposta: d) Causa política, perquè afecta la representació. Els colons no tenien representació al Parlament britànic. Aquesta falta de representació es classifica com a causa política, i és una de les tres causes que es trobaven a l'origen de la Revolució.
- Un colon defensa que cap govern no és legítim si no compta amb el consentiment de les persones que governa. Quina idea il·lustrada recull aquest argument?
- a) La igualtat davant la llei per naixement
- b) La tolerància religiosa
- c) La separació de poders
- d) La llibertat i el govern basat en el consentiment dels governats
Resposta: d) La llibertat i el govern basat en el consentiment dels governats. Les idees il·lustrades defensaven la llibertat i el govern basat en el consentiment dels governats. El principi del consentiment és el que sustenta aquest argument.
- Quin dels següents fets va tenir lloc abans de la Guerra d'Independència dels Estats Units?
- a) Constitució dels Estats Units
- b) Declaració d'Independència del 4 de juliol
- c) Motí del Te de Boston
- d) Tractat de París
Resposta: c) Motí del Te de Boston. El Motí del Te de Boston va ser el 1773, i la Guerra d'Independència va començar el 1775. Per això és l'únic fet anterior a la guerra.
4. La Revolució Francesa (1789–1799)
Flashcards
- Causa financera de la Revolució Francesa
- La monarquia estava endeutada i necessitava augmentar els ingressos.
- Què provocava la crisi de subsistència?
- Les males collites encarien els aliments i provocaven fam i descontentament.
- Què rebutjava el tercer estat com a causa social?
- Els privilegis de la noblesa i del clergat, és a dir, la desigualtat estamental.
- Com es votava als Estats Generals de 1789?
- Per estament: la noblesa i el clergat podien imposar-se per dos vots contra un.
Preguntes tipus test
- Quina de les causes de la Revolució Francesa és de tipus polític?
- a) Crisi de subsistència provocada per les collites
- b) Noves idees i precedents com la Il·lustració i l'exemple americà
- c) Desigualtat estamental entre els estaments
- d) Crisi financera de la monarquia
Resposta: b) Noves idees i precedents com la Il·lustració i l'exemple americà. Les noves idees i precedents són la causa política: la Il·lustració i l'exemple americà oferien alternatives a l'absolutisme.
- Una mala collita fa pujar el preu del pa i la població passa fam. Quina causa de la Revolució s'activa principalment?
- a) Crisi de subsistència, de tipus econòmic i social
- b) Aspiracions de la burgesia per un poder polític
- c) Rebuig del tercer estat als privilegis
- d) Crisi financera de la monarquia
Resposta: a) Crisi de subsistència, de tipus econòmic i social. Les males collites encareixen els aliments i provoquen fam i descontentament: això és la crisi de subsistència, de tipus econòmic i social.
- Per què el tercer estat volia el vot individual per diputat?
- a) Perquè el rei havia prohibit les votacions per estaments.
- b) Perquè volia que els camperols elegissin els diputats.
- c) Perquè volia abolir la monarquia de manera immediata.
- d) Perquè votar per estaments el deixava en inferioritat davant la noblesa i el clergat.
Resposta: d) Perquè votar per estaments el deixava en inferioritat davant la noblesa i el clergat.. Votant per estaments, la noblesa i el clergat units podien imposar-se per dos vots contra un. El vot individual evitava aquesta desigualtat.
5. L'obra liberal de Napoleó
Flashcards
- Període en què governa Napoleó
- Entre 1799 i 1815.
- Any en què Napoleó es proclama emperador
- 1804.
- Què unifica el Codi Civil de 1804?
- Les normes sobre propietat, contractes, família i herències.
- El Codi Civil de 1804 és una constitució?
- No. És un codi de lleis civils, no una constitució.
Preguntes tipus test
- Quina conseqüència té per a les dones que el Codi Civil de 1804 consolidi la igualtat civil només masculina?
- a) Passen a dirigir l'administració de l'Estat.
- b) Queden subordinades a l'autoritat masculina dins la família.
- c) Poden signar contractes sense cap restricció legal.
- d) Obtenen el mateix dret de vot que els homes adults.
Resposta: b) Queden subordinades a l'autoritat masculina dins la família.. El Codi Civil consolida la igualtat civil masculina i reforça l'autoritat masculina dins la família. Per això, les dones queden subordinades a aquesta autoritat.
- Quina combinació d'àmbits correspon a l'abolició dels privilegis feudals i a la protecció de la propietat privada impulsades per Napoleó?
- a) Econòmic i polític.
- b) Polític i cultural.
- c) Social i econòmic.
- d) Polític i social.
Resposta: c) Social i econòmic.. Els apunts classifiquen aquestes reformes com a [SOCIAL + ECONÒMIC]: l'abolició dels privilegis feudals és social i la protecció de la propietat privada és econòmica.
- Per què es parla d'una contradicció essencial en l'obra liberal de Napoleó?
- a) Consolida reformes civils i econòmiques liberals, però concentra el poder i limita les llibertats polítiques.
- b) Impulsa la sobirania popular, però manté el sufragi universal masculí restringit.
- c) Estén la democràcia als territoris conquerits, però suprimeix el Codi Civil.
- d) Abolix els privilegis feudals, però restaura els estaments privilegiats de l'Antic Règim.
Resposta: a) Consolida reformes civils i econòmiques liberals, però concentra el poder i limita les llibertats polítiques.. La contradicció està en què les reformes civils i econòmiques són liberals, però el poder es concentra, el govern és autoritari i es limiten les llibertats polítiques.
6. El Congrés de Viena i la Restauració de l'Antic Règim
Flashcards
- Principi de legitimitat dinàstica del Congrés de Viena
- Tornar els trons a les dinasties consideradas legítimes, desplaçades per la Revolució o per Napoleó.
- Principi d'equilibri internacional del Congrés de Viena
- Reorganitzar fronteres i distribuir el poder per evitar que un sol estat domini Europa.
- Principi d'intervenció del Congrés de Viena
- Defensar la intervenció en altres països per frenar revolucions i protegir les monarquies.
- Santa Aliança: membres inicials i funció
- Formada inicialment per Rússia, Àustria i Prússia; s'associa a la defensa de l'ordre restaurat.
Preguntes tipus test
- Una potència europea intenta aconseguir el control de tot el continent. Quin principi del Congrés de Viena s'hi oposa directament?
- a) Legitimitat dinàstica
- b) Sobirania popular
- c) Equilibri internacional
- d) Intervenció
Resposta: c) Equilibri internacional. L'equilibri internacional busca reorganitzar fronteres i repartir el poder per evitar que un sol estat domini Europa. La sobirania popular no és un principi del Congrés, sinó un valor que la Restauració va rebutjar.
- Un país ha caigut en una revolució i la monarquia legítima ha estat desplaçada. Els participants del Congrés volen tornar-la al tron. Quin principi estan aplicant?
- a) Intervenció militar de la burgesia
- b) Legitimitat dinàstica
- c) Equilibri internacional
- d) Separació de poders
Resposta: b) Legitimitat dinàstica. La legitimitat dinàstica consisteix a retornar els trons a les dinasties considerades legítimes, desplaçades per la Revolució o per Napoleó.
- Quines són les principals potències que reorganitzen Europa al Congrés de Viena?
- a) França, Espanya, Itàlia i Portugal
- b) Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya
- c) Rússia, Holanda, Suècia i Dinamarca
- d) Prússia, Bèlgica, Grècia i Polònia
Resposta: b) Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya. Les principals potències del Congrés són Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya. França també participa en les negociacions, però no és una de les potències principals.
7. Les revolucions de 1820, 1830 i 1848
Flashcards
- Quin fet d'Espanya inicia el Trienni Liberal el 1820?
- El pronunciament de Riego.
- Quin règim polític instaura Lluís Felip a França el 1830?
- Una monarquia liberal.
- Quin territori inicia la seva independència el 1830?
- Bèlgica.
- Quin règim es proclama a França durant la revolució de 1848?
- La Segona República.
Preguntes tipus test
- Quins protagonistes reclamen constitucions i la fi de l'absolutisme en la revolució de 1820?
- a) Només les classes populars
- b) La noblesa i el clergat
- c) Burgesia i sectors populars
- d) Militars i grups liberals
Resposta: d) Militars i grups liberals. La taula de la onada de 1820 indica que els protagonistes són militars i grups liberals, que reclamen constitucions i la fi de l'absolutisme.
- Per què molts moviments de 1820 no aconsegueixen mantenir-se?
- a) La burgesia els retira el suport de forma general
- b) Les monarquies aproven les constitucions sense resistència
- c) No demanen cap llibertat política concreta
- d) Són reprimits per les monarquies i les intervencions estrangeres
Resposta: d) Són reprimits per les monarquies i les intervencions estrangeres. Els apunts indiquen que molts moviments de 1820 són reprimits per les monarquies i les intervencions estrangeres.
- Quina és la situació de la participació política després de les revolucions de 1830?
- a) Desapareix completament el sufragi censatari
- b) S'amplia al conjunt de les dones adultes
- c) Continua sovint restringida, malgrat l'avenç del liberalisme
- d) Els sectors populars governen directament
Resposta: c) Continua sovint restringida, malgrat l'avenç del liberalisme. Els apunts diuen que, en 1830, avancen el liberalisme i el nacionalisme, però la participació continua sovint restringida.
8. El sorgiment del nacionalisme
Flashcards
- Com influeix la Revolució Francesa en el nacionalisme?
- Situa la nació com a font de sobirania en lloc de la dinastia.
- Com contribueix el domini napoleònic a l'expansió del nacionalisme?
- Desperta resistències i sentiments de pertinença nacional.
- Com afecta el Congrés de Viena a les aspiracions nacionals?
- El mapa europeu que va establir no respecta moltes aspiracions nacionals.
- Quina causa del nacionalisme es refereix a pobles dividits o sotmesos?
- Situació territorial: alguns pobles estan dividits entre diversos estats; d'altres viuen sotmesos a grans imperis.
Preguntes tipus test
- Un poble viu repartit entre dos estats diferents i no pot unir-se en un sol territori. Quina causa de l'expansió del nacionalisme hi encaixa?
- a) Domini napoleònic
- b) Revolució Francesa
- c) Situació territorial
- d) Congrés de Viena
Resposta: c) Situació territorial. La situació territorial fa referència a pobles que estan dividits entre diversos estats. Les altres causes es refereixen a l'impacte de la Revolució, del domini napoleònic i del Congrés de Viena, però no a la divisió territorial d'un poble.
- Per què el Congrés de Viena va contribuir a l'expansió del nacionalisme?
- a) Va convertir la dinastia en la font de sobirania dels pobles.
- b) Va deixar sense respondre moltes aspiracions nacionals del mapa europeu.
- c) Va eliminar les resistències als grans imperis europeus.
- d) Va imposar una única llengua oficial en tots els territoris d'Europa.
Resposta: b) Va deixar sense respondre moltes aspiracions nacionals del mapa europeu.. El Congrés de Viena va organitzar el mapa europeu sense respectar moltes aspiracions nacionals, cosa que va generar descontentament i va reforçar el nacionalisme.
- Un territori sotmès al domini francès veu com sorgeixen resistències i com la seva població se sent més unida com a nació. Quina causa explica aquest procés?
- a) Revolució Francesa
- b) Construcció d'identitats compartides
- c) Domini napoleònic
- d) Situació territorial
Resposta: c) Domini napoleònic. El domini napoleònic desperta resistències i sentiments de pertinença. Aquest és el procés que descriu el cas, encara que totes les opcions siguin causes de l'expansió del nacionalisme.
9. El liberalisme de mitjan segle XIX
Flashcards
- Suport social del liberalisme moderat o conservador
- Alta burgesia i classes benestants.
- Suport social del liberalisme democràtic o progressista
- Classes populars i sectors progressistes.
- Sufragi del liberalisme moderat o conservador
- Censatari: el vot està restringit per criteris econòmics.
- Sufragi del liberalisme democràtic o progressista
- Universal masculí: amplia el vot a tots els homes adults segons els requisits legals.
Preguntes tipus test
- Un liberal defensa que només votin les persones que compleixen requisits econòmics i que la sobirania es comparteixi entre el rei i les Corts. A quina tendència pertany?
- a) Liberalisme democràtic o progressista
- b) Socialisme
- c) Liberalisme moderat o conservador
- d) Anarquisme
Resposta: c) Liberalisme moderat o conservador. El liberalisme moderat o conservador té un sufragi censatari i sovint comparteix la sobirania entre el rei i les Corts. El liberalisme democràtic defensa una sobirania popular i un sufragi universal masculí.
- Un liberal vol ampliar el vot a tots els homes adults i incorporar reivindicacions socials a les llibertats. Quina tendència representa?
- a) Liberalisme censatari
- b) Liberalisme moderat o conservador
- c) Liberalisme democràtic o progressista
- d) Monarquia absoluta
Resposta: c) Liberalisme democràtic o progressista. El liberalisme democràtic o progressista amplia el sufragi al conjunt dels homes adults i té unes llibertats més àmplies, que incorporen reivindicacions socials.
- Una tendència liberal prioritza la propietat i l'ordre social burgès i limita especialment l'associació obrera. Quina forma de govern és més probable que prefereixi?
- a) Monarquia constitucional
- b) Govern sense constitució
- c) República
- d) Monarquia absoluta
Resposta: a) Monarquia constitucional. El liberalisme moderat prioritza la propietat i l'ordre social burgès i té preferència per la monarquia constitucional. La república és més pròpia del liberalisme democràtic.
10. Conceptes clau i síntesi del canvi cap al liberalisme
Flashcards
- Define la sobirania nacional
- El poder es legitima en la nació i s’exerceix mitjançant representants; no prové del dret diví del rei.
- Define la sobirania popular
- El poder resideix en el poble; es vincula a les demandes d’una participació política més àmplia.
- Define el sufragi censatari
- Només poden votar les persones que compleixen determinats requisits econòmics.
- Define el sufragi universal masculí
- Poden votar els homes adults segons els requisits legals, sense exigència general de riquesa. Les dones continuen excloses.
Preguntes tipus test
- Durant les revolucions de 1848, els sectors que reclamaven ampliar la participació política als homes adults defensaven quin principi?
- a) Dret diví del rei, que justifica l’autoritat monàrquica
- b) Igualtat jurídica, entesa com a igualtat de riquesa
- c) Sobirania popular, vinculada a una participació política més àmplia
- d) Sobirania nacional, legitimada per la nació i els seus representants
Resposta: c) Sobirania popular, vinculada a una participació política més àmplia. La sobirania popular situa el poder en el poble i es vincula a les demandes d’una participació política més àmplia, que és precisament el que reclamaven els sectors democràtics el 1848.
- Una assemblea afirma que el poder pertany a la nació i que l’exerceixen representants escollits, sense cap base en el dret diví. Quin principi aplica?
- a) Sufragi censatari, perquè només els propietaris exerceixen el poder
- b) Sobirania popular, perquè el poder resideix en el poble i el rei és eliminat
- c) Sobirania nacional, perquè el poder es legitima en la nació i no en el rei
- d) Dret diví, perquè el poder del rei prové de Déu
Resposta: c) Sobirania nacional, perquè el poder es legitima en la nació i no en el rei. La sobirania nacional legitima el poder en la nació i s’exerceix mitjançant representants. Per això no prové del dret diví del rei, que és justament el que descarta aquesta assemblea.
- En un país només poden votar els propietaris que compleixen una quantitat determinada d’ingressos. Quin tipus de sufragi és?
- a) Sufragi universal masculí, amb requisits legals per als homes adults
- b) Sufragi censatari, basat en requisits econòmics
- c) Monarquia constitucional, que limita el poder del rei
- d) Sobirania popular, vinculada a la participació més àmplia
Resposta: b) Sufragi censatari, basat en requisits econòmics. El sufragi censatari només permet votar a les persones que compleixen requisits econòmics. Aquí el vot depèn de la quantitat d’ingressos, per tant és censatari.
I 57 flashcards i 34 preguntes més al document.
Text del document
De l’Antic Règim al liberalisme 1. Característiques de l’Antic Règim Definició Sistema predominant a Europa entre els segles XVI i XVIII, basat en l’economia agrària, la societat estamental i la monarquia absoluta. [ECONÒMIC] Agricultura, producció i comerç Agricultura de subsistència: producció destinada principalment a cobrir les necessitats bàsiques, sobretot cereals. Les tècniques tradicionals i la baixa productivitat feien la població vulnerable a les males collites. Rotació triennal: una part de la terra quedava en guaret. Una mala collita podia provocar escassetat, augment dels preus i fam: una crisi de subsistència.
Propietat de la terra: una gran part pertanyia a la noblesa i a l’Església. Els camperols pagaven rendes, drets senyorials i impostos. També hi havia terres comunals d’ús col·lectiu. Artesania i gremis: els petits tallers estaven regulats pels gremis, que controlaven els oficis i limitaven la competència i la innovació. Treball a domicili: un comerciant proporcionava matèries primeres a famílies pageses perquè elaboressin productes. També existien tallers familiars i manufactures estatals, sovint de luxe. Mercantilisme: l’Estat buscava acumular metalls preciosos, protegir la producció pròpia, limitar les importacions i controlar el comerç.
[SOCIAL] La societat estamental Noblesa i clergat: estaments privilegiats, amb avantatges fiscals, jurídics i polítics. Tercer estat: camperols, treballadors urbans i burgesos. No tenia els privilegis dels altres estaments i suportava la major part de les càrregues fiscals. La pertinença als estaments depenia principalment del naixement i comportava una forta desigualtat jurídica. La burgesia podia enriquir-se gràcies al comerç, els negocis i les professions, però no disposava dels privilegis ni del poder polític de la noblesa. [POLÍTIC] La monarquia absoluta El rei concentrava el poder i justificava la seva autoritat pel dret diví.
Les assemblees estamentals —Corts o Estats Generals— assessoraven el rei i podien aprovar nous impostos, però no representaven la sobirania ciutadana. El poder efectiu del monarca també depenia de les seves relacions amb la noblesa i el clergat. Excepció: Anglaterra tenia una monarquia parlamentària. Per què entra en crisi? [ECONÒMIC] El creixement demogràfic, les millores agràries i dels transports i l’aparició de la indústria fabril transformaven l’economia. [SOCIAL + POLÍTIC] La burgesia, cada vegada més poderosa econòmicament, reclamava participació política i l’eliminació dels privilegis estamentals.
Relació clau: poder econòmic de la burgesia + exclusió política → oposició als privilegis i a l’absolutisme. 2. La Il·lustració Definició i difusió Moviment intel·lectual, cultural i polític del segle XVIII que defensava la raó i el pensament crític per comprendre el món i millorar la societat. El van impulsar pensadors i intel·lectuals, amb un suport important de la burgesia. Es va difondre per França, Anglaterra, els territoris alemanys i altres zones europees, i va influir en les revolucions americanes i europees. Principis principals [SOCIAL] Confiança en l’educació i el progrés; crítica dels privilegis de naixement i defensa de la igualtat davant la llei.
[POLÍTIC] Drets naturals, llibertat individual, limitació del poder, separació de poders i sobirania de la comunitat política. [SOCIAL + POLÍTIC] Tolerància religiosa, llibertat de pensament i crítica del fanatisme. [ECONÒMIC] Llibertat econòmica i crítica del mercantilisme. Autors i aportacions John Locke — Drets. Vida, llibertat i propietat. El govern necessita el consentiment dels governats, que poden rebel·lar-se si vulnera els seus drets. Precursor de la Il·lustració i del liberalisme. Obra: Dos tractats sobre el govern civil (1690). Montesquieu — Poders. Separació dels poders legislatiu, executiu i judicial perquè es limitin mútuament i evitin la tirania.
Obra: L’esperit de les lleis (1748). Voltaire — Tolerància. Tolerància religiosa, llibertat de pensament i justícia; crítica del fanatisme i dels abusos dels privilegiats. Obra: Cartes filosòfiques (1734). Rousseau — Sobirania. Contracte social i voluntat general: la sobirania correspon al poble i les lleis han d’expressar aquesta voluntat. Obra: El contracte social (1762). Adam Smith — Economia. Liberalisme econòmic: lliure comerç, competència i iniciativa privada. La riquesa prové del treball i de la producció, no només dels metalls preciosos. L’Estat conserva funcions de defensa, justícia i algunes obres públiques. Obra: La riquesa de les nacions (1776).
Mary Wollstonecraft — Educació. Igualtat educativa i d’oportunitats entre dones i homes. La inferioritat atribuïda a les dones deriva de l’educació i de les condicions socials. Obra: Vindicació dels drets de la dona (1792). Olympe de Gouges — Drets de les dones. Mateixos drets civils i polítics per a les dones; denúncia de la seva exclusió de la Revolució i oposició a l’esclavitud. Obra: Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791). Importància: les idees il·lustrades qüestionen l’Antic Règim i inspiren les revolucions liberals.
Límit: els drets proclamats universals no es van aplicar a tothom; les dones i les poblacions esclavitzades o colonitzades en van quedar àmpliament excloses. 3. La Revolució Americana Causes [ECONÒMIC] Les tretze colònies britàniques d’Amèrica del Nord rebutjaven l’augment dels impostos i les restriccions comercials de la metròpoli. [POLÍTIC] Els colons no tenien representació al Parlament britànic. [POLÍTIC] Les idees il·lustrades defensaven la llibertat i el govern basat en el consentiment dels governats. Fets i dates 1773: Motí del Te de Boston contra la política britànica. 1775–1783: Guerra d’Independència.
1776: Declaració de Drets de Virgínia i Declaració d’Independència del 4 de juliol. 1783: Tractat de París: la Gran Bretanya reconeix la independència dels Estats Units. 1787: Constitució dels Estats Units: república federal amb separació de poders. George Washington serà el primer president. Conseqüències i importància [POLÍTIC] Demostra que es pot trencar amb una monarquia i crear un estat basat en una constitució i en principis liberals. Esdevé un referent per a la Revolució Francesa. República federal: no té monarca; els estats comparteixen un govern central i mantenen competències pròpies.
[SOCIAL] Límit: es manté l’esclavitud i les dones queden excloses de la participació política. 4. La Revolució Francesa (1789–1799) Causes relacionades [ECONÒMIC] Crisi financera: la monarquia estava endeutada i necessitava augmentar els ingressos. [ECONÒMIC + SOCIAL] Crisi de subsistència: les males collites encarien els aliments i provocaven fam i descontentament. [SOCIAL] Desigualtat estamental: el tercer estat rebutjava els privilegis de la noblesa i del clergat. [SOCIAL + POLÍTIC] Aspiracions burgeses: la burgesia reclamava un poder polític coherent amb la seva importància econòmica.
[POLÍTIC] Noves idees i precedents: la Il·lustració i l’exemple americà oferien alternatives a l’absolutisme. Inici i etapes 5 de maig de 1789: Obertura dels Estats Generals per afrontar la crisi fiscal. Els quaderns de queixes recullen les demandes dels estaments. Canvi: El problema econòmic obre un conflicte polític sobre la representació. 17 de juny de 1789: El tercer estat es constitueix en Assemblea Nacional i afirma que representa la nació. Canvi: La nació es presenta com a font de legitimitat. 20 de juny de 1789: Jurament del Joc de Pilota: compromís de no separar-se fins a donar una constitució a França. Canvi: La constitució ha de limitar i organitzar el poder.
14 de juliol de 1789: Presa de la Bastilla. Canvi: La intervenció popular contra l’absolutisme esdevé símbol de la Revolució. Agost de 1789: Abolició dels privilegis feudals i Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. Canvi: Llibertat, igualtat jurídica, propietat i sobirania nacional. 1791: Constitució: monarquia constitucional, separació de poders i sufragi censatari. Fugida frustrada del rei. Canvi: Limitació del poder reial, participació restringida i desprestigi del monarca. 1792: Guerra contra Àustria; caiguda de la monarquia i proclamació de la República. Eleccions a la Convenció amb sufragi universal masculí. Canvi: Radicalització del procés revolucionari.
Gener de 1793: Execució de Lluís XVI. Canvi: Ruptura amb la monarquia. 1793–1794: Terror: Davant la guerra i les amenaces contrarevolucionàries, el govern revolucionari reprimeix els considerats enemics de la Revolució. Robespierre és una figura central. Canvi: La defensa de la Revolució es combina amb una forta repressió. 1795–1799: Directori: Règim moderat dominat per la burgesia, amb sufragi censatari. Canvi: Retorn a una participació política restringida. 1799: Cop d’estat de Napoleó i inici del Consolat. Canvi: Final de la Revolució i inici d’una nova etapa política. El conflicte del vot: als Estats Generals es votava per estament.
Noblesa i clergat podien imposar-se per dos vots contra un. El tercer estat reclamava el vot individual per diputat. Llegat i límits [SOCIAL] Els súbdits passen a ser concebuts com a ciutadans amb drets i deures. S’afirma la igualtat davant la llei i es rebutgen els privilegis de naixement. [SOCIAL] La burgesia es consolida com a nova classe dirigent; la noblesa perd privilegis i l’Església perd part de la seva influència política. [POLÍTIC] Arrelen les constitucions, la sobirania nacional i la participació política. La revolució esdevé una via per transformar la societat. [ECONÒMIC] L’abolició dels drets feudals i la defensa de la propietat afavoreixen un nou ordre liberal.
Límits: no s’estableix immediatament una democràcia estable; la igualtat jurídica no elimina les desigualtats econòmiques ni l’exclusió de les dones. 5. L’obra liberal de Napoleó Cronologia i reformes Napoleó governa entre 1799 i 1815 i es proclama emperador el 1804. [SOCIAL + ECONÒMIC] Manté l’abolició dels privilegis feudals, consolida la igualtat civil masculina i protegeix la propietat privada. [ECONÒMIC] Afavoreix la llibertat econòmica davant les estructures feudals. [POLÍTIC] Reorganitza i centralitza l’administració. Codi Civil de 1804: unifica les normes sobre propietat, contractes, família i herències.
És un codi de lleis civils, no una constitució, i reforça l’autoritat masculina dins la família. Expansió i contradiccions Les conquestes estenen reformes liberals als territoris sota domini francès. Napoleó crea estats dependents i hi situa familiars o persones de confiança. Contradicció essencial: consolida reformes civils i econòmiques liberals, però concentra el poder, governa de manera autoritària i limita les llibertats polítiques. Relació amb el nacionalisme: l’ocupació francesa provoca resistències i reforça sentiments de pertinença nacional. Caiguda 1808–1814: la guerra d’Espanya desgasta l’Imperi. 1812: fracàs de la invasió de Rússia. 1815: derrota definitiva a Waterloo.
6. El Congrés de Viena (1814–1815) Objectius i participants (1814–1815) El Congrés reorganitza Europa després de la primera caiguda de Napoleó. Les principals potències són Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya; França també participa en les negociacions. [POLÍTIC] Objectiu: restaurar l’ordre monàrquic, frenar les revolucions i impedir que una sola potència torni a dominar Europa. Principis Legitimitat dinàstica: Retornar els trons a les dinasties considerades legítimes, desplaçades per la Revolució o per Napoleó. Equilibri internacional: Reorganitzar fronteres i distribuir el poder per evitar el domini d’un sol estat.
Intervenció: Defensar la intervenció en altres països per frenar revolucions i protegir les monarquies. 7. Com es restaura l’Antic Règim? Mesures i conseqüències [POLÍTIC] Restauració de dinasties, com els Borbons a França, i recuperació del poder dels reis. [POLÍTIC] Rebuig de la sobirania popular, restricció de la participació, censura i limitacions a les llibertats de premsa i d’associació. [POLÍTIC] Persecució de revolucionaris, republicans i liberals radicals, i intervencions militars contra les revoltes. [SOCIAL] Recuperació dels títols i del prestigi de l’aristocràcia.
Cooperació entre monarquies: la Santa Aliança, formada inicialment per Rússia, Àustria i Prússia, s’associa a la defensa de l’ordre restaurat. La reorganització territorial no respecta moltes aspiracions liberals i nacionals, cosa que genera descontentament. Límits de la Restauració No és un retorn complet ni uniforme al passat. En diversos territoris es mantenen administracions més eficients, part de la igualtat jurídica i moltes propietats adquirides durant la Revolució. Relació clau: la Restauració recupera monarquies i limita llibertats, però no pot esborrar totes les transformacions revolucionàries. La repressió del liberalisme i del nacionalisme alimenta noves revolucions. 8.
Les revolucions de 1820, 1830 i 1848 Onades de revoltes contra l’ordre de la Restauració, inspirades en el liberalisme i, en molts casos, en el nacionalisme. Volien limitar o acabar amb l’absolutisme, aprovar constitucions i reconèixer llibertats polítiques. Onada Protagonistes i demandes Exemples i resultats 1820 Militars i grups liberals reclamen constitucions i la fi de l’absolutisme. Pronunciament de Riego a Espanya i inici del Trienni Liberal. Molts moviments són reprimits per les monarquies i les intervencions estrangeres. 1830 Burgesia i sectors populars impulsen revolucions liberals i nacionals. Monarquia liberal de Lluís Felip a França; Bèlgica inicia la independència.
Avancen liberalisme i nacionalisme, però la participació continua sovint restringida. 1848: Primavera dels Pobles Reivindicacions liberals, democràtiques, socials i nacionals; més protagonisme de les classes populars. A França es proclama la Segona República. Es reclamen sufragi universal masculí, sobirania popular, llibertats i reformes socials. Per què és especialment important el 1848? [POLÍTIC] Les demandes van més enllà de limitar el rei: es reclama democratització i ampliació de la participació. [SOCIAL + ECONÒMIC] Els treballadors exigeixen millores de vida i de treball. Es fan visibles les diferències amb la burgesia, que prioritza la propietat i l’ordre liberal.
Moltes revolucions són derrotades a curt termini, però afebleixen la Restauració i impulsen la democràcia, el nacionalisme i els moviments obrers. Límit: l’absolutisme no desapareix de tota Europa de cop el 1848; les transformacions són graduals i desiguals. 9. El sorgiment del nacionalisme Definicions Consciència nacional: sentiment de pertànyer a una comunitat amb una identitat compartida, sovint basada en la llengua, la història, la cultura i les tradicions. Nacionalisme: defensa que aquesta nació pugui expressar-se políticament, sovint mitjançant un estat propi. Causes de l’expansió 1. Revolució Francesa: situa la nació com a font de sobirania en lloc de la dinastia. 2.
Domini napoleònic: desperta resistències i sentiments de pertinença. 3. Congrés de Viena: el mapa europeu no respecta moltes aspiracions nacionals. 4. Situació territorial: alguns pobles estan dividits entre diversos estats; d’altres viuen sotmesos a grans imperis. 5. Construcció d’identitats compartides: educació, banderes, himnes i festes nacionals les reforcen. Dues classificacions diferents Criteri Tipus Definició o objectiu Com es defineix la nació? Nacionalisme liberal Comunitat política formada per la voluntat dels ciutadans de pertànyer-hi; relacionat amb la sobirania nacional i el pensament revolucionari francès. Com es defineix la nació?
Nacionalisme conservador Comunitat definida per cultura, història i tradicions heretades, anteriors a la voluntat individual; defensa preservar-la mitjançant un estat fort. Quin objectiu territorial té? Nacionalisme d’unió o unificador Reunir territoris dividits en un mateix estat: Itàlia i Alemanya. Quin objectiu territorial té? Nacionalisme de separació o independentista Separar una nació d’un estat o imperi: Grècia i els moviments hongaresos. No confonguis les classificacions: liberal/conservador explica la idea de nació; unificador/independentista explica l’objectiu territorial. 10.
El liberalisme de mitjan segle XIX Característiques comunes Defensa de les llibertats individuals, la igualtat davant la llei, la propietat privada, les constitucions i la limitació del poder. Dues grans tendències Aspecte Liberalisme moderat o conservador Liberalisme democràtic o progressista Suport social Alta burgesia i classes benestants. Classes populars i sectors progressistes. Sufragi Censatari: restringit per criteris econòmics. Universal masculí: ampliació al conjunt dels homes adults segons els requisits legals. Sobirania Sovint compartida entre el rei i les Corts. Popular. Llibertats Més limitades, especialment Més àmplies; incorpora l’associació obrera. reivindicacions socials.
Forma de govern Preferència per la monarquia constitucional. Més inclinació cap a la república. Prioritat Propietat i ordre social burgès. Ampliació de la participació política i demandes socials. Diferència essencial: qui participa en el poder. El liberalisme moderat el restringeix a les classes propietàries; el democràtic vol ampliar-lo al conjunt dels homes adults. [SOCIAL + ECONÒMIC] Noves ideologies: amb el protagonisme dels treballadors es desenvolupen el socialisme i l’anarquisme, que qüestionen les desigualtats de la societat burgesa i capitalista. Esquema general del canvi 1. Antic Règim: economia agrària, societat estamental i monarquia absoluta. 2.
Crisi del sistema: dificultats econòmiques, desigualtats i ascens de la burgesia. 3. Il·lustració: crítica dels privilegis i de l’absolutisme; defensa de la raó, els drets i la limitació del poder. 4. Revolucions americana i francesa: aplicació de principis liberals mitjançant constitucions, drets i nous sistemes polítics. 5. Napoleó: consolidació i expansió de reformes liberals, combinades amb un govern autoritari. 6. Congrés de Viena i Restauració: recuperació de les monarquies i intent de frenar les revolucions. 7. Revolucions de 1820, 1830 i 1848: oposició liberal i nacionalista a la Restauració; el 1848 guanyen força les demandes democràtiques i socials. 8.
Mitjan segle XIX: avenç del liberalisme i del nacionalisme, divisió entre liberals moderats i demòcrates i desenvolupament dels moviments obrers. Idea central: el pas de l’Antic Règim al liberalisme va ser un procés gradual, conflictiu i desigual. La igualtat davant la llei no va comportar automàticament igualtat econòmica ni participació política per a tothom. Comparació dels tres àmbits de la pauta Àmbit Antic Règim Transformacions liberals Límits del canvi [SOCIAL] Estaments determinats principalment pel naixement; privilegis de noblesa i clergat. Abolició dels privilegis de naixement, igualtat jurídica i ascens de la burgesia.
Continuen les desigualtats econòmiques, l’exclusió de les dones i els conflictes entre burgesia i treballadors. [POLÍTIC] Monarquia absoluta legitimada pel dret diví; població concebuda com a súbdits. Constitucions, drets de ciutadania, separació de poders i sobirania nacional o popular. El sufragi sovint és censatari; hi ha repressió, governs autoritaris i retrocessos. [ECONÒMIC] Predomini agrari, drets senyorials, gremis i mercantilisme. Defensa de la propietat privada, la iniciativa individual, la competència i la llibertat econòmica. La llibertat econòmica no elimina la pobresa ni distribueix la riquesa de manera igualitària.
Conceptes imprescindibles Igualtat jurídica: Igualtat davant la llei; no significa que tothom tingui la mateixa riquesa. Constitució: Norma fonamental que organitza els poders de l’Estat i estableix drets i límits al poder. Separació de poders: Distribució entre poder legislatiu, executiu i judicial per evitarne la concentració. Sobirania nacional: El poder es legitima en la nació i s’exerceix mitjançant representants; no prové del dret diví del rei. Sobirania popular: El poder resideix en el poble; es vincula a les demandes d’una participació política més àmplia. Sufragi censatari: Només poden votar les persones que compleixen determinats requisits econòmics.
Sufragi universal masculí: Poden votar els homes adults segons els requisits legals, sense una exigència general de riquesa. Les dones continuen excloses. Monarquia constitucional: Monarquia en què una constitució limita i regula el poder del rei. República: Forma de govern sense monarca. No garanteix per si mateixa que hi hagi democràcia. Liberalisme econòmic: Defensa de la iniciativa privada, la competència i la llibertat econòmica. Restauració: Intent de recuperar l’ordre monàrquic després de Napoleó i frenar les revolucions. Relacions entre conceptes per estudiar Males collites → Escassetat i encariment dels aliments. → Fam i descontentament social.
Privilegis estamentals → Desigualtat jurídica i fiscal. → Rebuig del tercer estat. Ascens econòmic de la burgesia → El seu poder econòmic contrasta amb l’exclusió política. → Demanda de participació i de fi dels privilegis. Il·lustració → Ofereix una crítica de l’absolutisme i principis alternatius. → Inspiració de les revolucions liberals. Revolució Americana → Mostra la possibilitat d’un estat constitucional. → Referent per a la Revolució Francesa. Revolució Francesa → Aboleix privilegis i proclama drets. → Bases de l’ordre liberal. Expansió napoleònica → Estén reformes i imposa dominació estrangera. → Difusió del liberalisme i resistències nacionals.
Restauració → Restringeix llibertats i ignora aspiracions nacionals. → Revolucions liberals i nacionals. Participació restringida i desigualtat social → Les classes populars reclamen més drets i millores materials. → Demandes democràtiques i socials de 1848. Igualtat legal sense igualtat econòmica → Persistència de les desigualtats i del conflicte social. → Desenvolupament dels moviments obrers.
Esquema final per respondre la pauta DE L’ANTIC RÈGIM AL LIBERALISME CANVIS SOCIALS: societat estamental i privilegis de naixement → abolició dels privilegis i igualtat jurídica → ascens de la burgesia → persistència de desigualtats econòmiques i de l’exclusió femenina → demandes obreres i socials. CANVIS POLÍTICS: absolutisme i dret diví → Il·lustració i revolucions → constitucions, separació de poders i sobirania nacional → Restauració i retrocessos → noves revolucions i demandes de sobirania popular i sufragi universal masculí.
CANVIS ECONÒMICS: economia agrària, drets senyorials, gremis i mercantilisme → transformacions productives i ascens burgès → abolició de drets feudals i defensa de la propietat privada → liberalisme econòmic, competència i iniciativa privada. Com desenvolupar una resposta d’examen Segueix l’ordre dels apunts: definició → causes → fets i dates → conseqüències → importància. En cada procés, identifica els àmbits social, polític i econòmic que hi intervenen i explica com es relacionen. Resposta de síntesi Entre el segle XVIII i mitjan segle XIX, Europa va viure el pas de l’Antic Règim al liberalisme.
En l’àmbit social, es van qüestionar els privilegis de naixement i es va afirmar la igualtat davant la llei, mentre la burgesia guanyava poder. En l’àmbit polític, les idees il·lustrades i les revolucions van impulsar constitucions, separació de poders i sobirania nacional davant l’absolutisme. En l’àmbit econòmic, es van afavorir l’abolició dels drets feudals, la propietat privada i la llibertat econòmica. El procés va tenir avenços i retrocessos, com mostra la Restauració, i va continuar amb les revolucions de 1820, 1830 i 1848. Els canvis no van beneficiar tothom de la mateixa manera: van persistir desigualtats econòmiques, restriccions al vot i l’exclusió de les dones.