De l'Antic Règim al liberalisme: revolucions, Restauració i nacionalisme (segles XVIII-XIX)

Actualitzat el · AprenAI

Apunts que expliquen el pas de l'Antic Règim al liberalisme a Europa i Amèrica, des de les característiques de la societat estamental fins a les revolucions del segle XIX, la Restauració, el nacionalisme i el liberalisme de mitjan segle.

Història d'Espanya · Batxillerat a Catalunya

12 pàgines · 10 temes · 97 flashcards · 64 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Característiques de l'Antic Règim · p. 1-2
  2. 2. La Il·lustració · p. 2-3
  3. 3. La Revolució Americana · p. 3
  4. 4. La Revolució Francesa (1789–1799) · p. 4-5
  5. 5. L'obra liberal de Napoleó · p. 5
  6. 6. El Congrés de Viena i la Restauració de l'Antic Règim · p. 6-7
  7. 7. Les revolucions de 1820, 1830 i 1848 · p. 7
  8. 8. El sorgiment del nacionalisme · p. 8-9
  9. 9. El liberalisme de mitjan segle XIX · p. 9-10
  10. 10. Conceptes clau i síntesi del canvi cap al liberalisme · p. 10-12

1. Característiques de l'Antic Règim

Flashcards

Què és l'agricultura de subsistència?
Producció destinada principalment a cobrir les necessitats bàsiques, sobretot cereals, amb tècniques tradicionals i baixa productivitat.
Què és la rotació triennal?
Sistema de cultiu en què una part de la terra quedava en guaret.
Què és una crisi de subsistència?
Situació d'escassetat i augment dels preus després d'una mala collita, que pot provocar fam.
Què és el mercantilisme?
Política de l'Estat per acumular metalls preciosos, protegir la producció pròpia, limitar les importacions i controlar el comerç.

Preguntes tipus test

  1. Per què la població de l'Antic Règim era vulnerable a les males collites?
    • a) Per la fabricació massiva de productes industrials
    • b) Per la mecanització de les tasques del camp
    • c) Per les tècniques tradicionals i la baixa productivitat agrària
    • d) Per l'excés de producció destinat a l'exportació

    Resposta: c) Per les tècniques tradicionals i la baixa productivitat agrària. Els apunts indiquen que les tècniques tradicionals i la baixa productivitat feien la població vulnerable a les males collites, perquè l'agricultura era de subsistència.

  2. Un comerciant proporciona matèries primeres a famílies pageses perquè elaborin productes a casa seva. Com s'anomena aquesta forma de producció?
    • a) Rotació triennal
    • b) Mercantilisme
    • c) Treball a domicili
    • d) Tallers gremials

    Resposta: c) Treball a domicili. Els apunts defineixen el treball a domicili com aquella situació en què un comerciant proporciona matèries primeres a famílies pageses perquè elaborin productes.

  3. Quina cadena de fets descriu com una mala collita pot acabar en fam?
    • a) Excés de collita, abaratiment dels aliments i fam
    • b) Importació massiva, abaratiment i fam
    • c) Augment dels preus, excés de producció i fam
    • d) Escassetat, augment dels preus i fam

    Resposta: d) Escassetat, augment dels preus i fam. Segons els apunts, una mala collita podia provocar escassetat, augment dels preus i fam, cosa que s'anomena crisi de subsistència.

2. La Il·lustració

Flashcards

Defineix la Il·lustració
Moviment intel·lectual, cultural i polític del segle XVIII que defensava la raó i el pensament crític per comprendre el món i millorar la societat.
Quin grup social va donar suport important a la Il·lustració?
La burgesia, que va impulsar la Il·lustració juntament amb pensadors i intel·lectuals.
Quin principi social defensava la Il·lustració?
Confiança en l'educació i el progrés; crítica dels privilegis de naixement i defensa de la igualtat davant la llei.
Quin principi econòmic defensava la Il·lustració?
Llibertat econòmica i crítica del mercantilisme.

Preguntes tipus test

  1. Quina finalitat tenia la raó segons el pensament il·lustrat?
    • a) Justificar el dret diví dels monarques
    • b) Mantenir els privilegis dels gremis
    • c) Reforçar el control estatal del comerç
    • d) Comprendre el món i millorar la societat

    Resposta: d) Comprendre el món i millorar la societat. La Il·lustració defensava la raó i el pensament crític per comprendre el món i millorar la societat. El dret diví era justament una de les justificacions de l'absolutisme que la Il·lustració criticava.

  2. Un defensor de la Il·lustració critica el mercantilisme. Quin és el motiu principal de la seva crítica?
    • a) Vol mantenir els gremis per protegir els petits tallers
    • b) Considera que el comerç ha de ser exclusiu de la noblesa
    • c) Defensa la llibertat econòmica davant el control estatal del comerç
    • d) Vol que l'Estat acumuli més metalls preciosos

    Resposta: c) Defensa la llibertat econòmica davant el control estatal del comerç. La Il·lustració defensava la llibertat econòmica i criticava el mercantilisme, que buscava acumular metalls preciosos, protegir la producció pròpia i controlar el comerç.

  3. Un monarca concentra en una mateixa persona la capacitat de fer les lleis, executar-les i jutjar-ne els incompliments. Quin pensador criticaria aquesta situació i per quin motiu?
    • a) Voltaire, perquè el clergat ha de dirigir la justícia
    • b) Montesquieu, perquè la concentració de poders porta a la tirania
    • c) Rousseau, perquè el rei ha de ser el titular de la sobirania
    • d) Adam Smith, perquè l'Estat ha de controlar el comerç

    Resposta: b) Montesquieu, perquè la concentració de poders porta a la tirania. Montesquieu defensava la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial perquè es limitin mútuament i evitin la tirania. Rousseau situava la sobirania en el poble, no en el monarca.

3. La Revolució Americana

Flashcards

Causa econòmica de la Revolució Americana
Rebuig a l'augment dels impostos i a les restriccions comercials imposades per la metròpoli britànica.
Causa política de la Revolució Americana relacionada amb el Parlament
Els colons no tenien representació al Parlament britànic.
Idea il·lustrada que inspira la Revolució Americana
La llibertat i el govern basat en el consentiment dels governats.
Quin fet va tenir lloc el 1773 a Boston?
El Motí del Te de Boston, una revolta contra la política britànica.

Preguntes tipus test

  1. El Parlament britànic aprova nous impostos per a les colònies nord-americanes, però cap representant dels colons hi pot participar. Aquesta situació correspon a quin tipus de causa de la Revolució Americana?
    • a) Causa religiosa, perquè afecta la fe dels colons
    • b) Causa social, perquè afecta els estaments
    • c) Causa econòmica, perquè afecta el comerç
    • d) Causa política, perquè afecta la representació

    Resposta: d) Causa política, perquè afecta la representació. Els colons no tenien representació al Parlament britànic. Aquesta falta de representació es classifica com a causa política, i és una de les tres causes que es trobaven a l'origen de la Revolució.

  2. Un colon defensa que cap govern no és legítim si no compta amb el consentiment de les persones que governa. Quina idea il·lustrada recull aquest argument?
    • a) La igualtat davant la llei per naixement
    • b) La tolerància religiosa
    • c) La separació de poders
    • d) La llibertat i el govern basat en el consentiment dels governats

    Resposta: d) La llibertat i el govern basat en el consentiment dels governats. Les idees il·lustrades defensaven la llibertat i el govern basat en el consentiment dels governats. El principi del consentiment és el que sustenta aquest argument.

  3. Quin dels següents fets va tenir lloc abans de la Guerra d'Independència dels Estats Units?
    • a) Constitució dels Estats Units
    • b) Declaració d'Independència del 4 de juliol
    • c) Motí del Te de Boston
    • d) Tractat de París

    Resposta: c) Motí del Te de Boston. El Motí del Te de Boston va ser el 1773, i la Guerra d'Independència va començar el 1775. Per això és l'únic fet anterior a la guerra.

4. La Revolució Francesa (1789–1799)

Flashcards

Causa financera de la Revolució Francesa
La monarquia estava endeutada i necessitava augmentar els ingressos.
Què provocava la crisi de subsistència?
Les males collites encarien els aliments i provocaven fam i descontentament.
Què rebutjava el tercer estat com a causa social?
Els privilegis de la noblesa i del clergat, és a dir, la desigualtat estamental.
Com es votava als Estats Generals de 1789?
Per estament: la noblesa i el clergat podien imposar-se per dos vots contra un.

Preguntes tipus test

  1. Quina de les causes de la Revolució Francesa és de tipus polític?
    • a) Crisi de subsistència provocada per les collites
    • b) Noves idees i precedents com la Il·lustració i l'exemple americà
    • c) Desigualtat estamental entre els estaments
    • d) Crisi financera de la monarquia

    Resposta: b) Noves idees i precedents com la Il·lustració i l'exemple americà. Les noves idees i precedents són la causa política: la Il·lustració i l'exemple americà oferien alternatives a l'absolutisme.

  2. Una mala collita fa pujar el preu del pa i la població passa fam. Quina causa de la Revolució s'activa principalment?
    • a) Crisi de subsistència, de tipus econòmic i social
    • b) Aspiracions de la burgesia per un poder polític
    • c) Rebuig del tercer estat als privilegis
    • d) Crisi financera de la monarquia

    Resposta: a) Crisi de subsistència, de tipus econòmic i social. Les males collites encareixen els aliments i provoquen fam i descontentament: això és la crisi de subsistència, de tipus econòmic i social.

  3. Per què el tercer estat volia el vot individual per diputat?
    • a) Perquè el rei havia prohibit les votacions per estaments.
    • b) Perquè volia que els camperols elegissin els diputats.
    • c) Perquè volia abolir la monarquia de manera immediata.
    • d) Perquè votar per estaments el deixava en inferioritat davant la noblesa i el clergat.

    Resposta: d) Perquè votar per estaments el deixava en inferioritat davant la noblesa i el clergat.. Votant per estaments, la noblesa i el clergat units podien imposar-se per dos vots contra un. El vot individual evitava aquesta desigualtat.

5. L'obra liberal de Napoleó

Flashcards

Període en què governa Napoleó
Entre 1799 i 1815.
Any en què Napoleó es proclama emperador
1804.
Què unifica el Codi Civil de 1804?
Les normes sobre propietat, contractes, família i herències.
El Codi Civil de 1804 és una constitució?
No. És un codi de lleis civils, no una constitució.

Preguntes tipus test

  1. Quina conseqüència té per a les dones que el Codi Civil de 1804 consolidi la igualtat civil només masculina?
    • a) Passen a dirigir l'administració de l'Estat.
    • b) Queden subordinades a l'autoritat masculina dins la família.
    • c) Poden signar contractes sense cap restricció legal.
    • d) Obtenen el mateix dret de vot que els homes adults.

    Resposta: b) Queden subordinades a l'autoritat masculina dins la família.. El Codi Civil consolida la igualtat civil masculina i reforça l'autoritat masculina dins la família. Per això, les dones queden subordinades a aquesta autoritat.

  2. Quina combinació d'àmbits correspon a l'abolició dels privilegis feudals i a la protecció de la propietat privada impulsades per Napoleó?
    • a) Econòmic i polític.
    • b) Polític i cultural.
    • c) Social i econòmic.
    • d) Polític i social.

    Resposta: c) Social i econòmic.. Els apunts classifiquen aquestes reformes com a [SOCIAL + ECONÒMIC]: l'abolició dels privilegis feudals és social i la protecció de la propietat privada és econòmica.

  3. Per què es parla d'una contradicció essencial en l'obra liberal de Napoleó?
    • a) Consolida reformes civils i econòmiques liberals, però concentra el poder i limita les llibertats polítiques.
    • b) Impulsa la sobirania popular, però manté el sufragi universal masculí restringit.
    • c) Estén la democràcia als territoris conquerits, però suprimeix el Codi Civil.
    • d) Abolix els privilegis feudals, però restaura els estaments privilegiats de l'Antic Règim.

    Resposta: a) Consolida reformes civils i econòmiques liberals, però concentra el poder i limita les llibertats polítiques.. La contradicció està en què les reformes civils i econòmiques són liberals, però el poder es concentra, el govern és autoritari i es limiten les llibertats polítiques.

6. El Congrés de Viena i la Restauració de l'Antic Règim

Flashcards

Principi de legitimitat dinàstica del Congrés de Viena
Tornar els trons a les dinasties consideradas legítimes, desplaçades per la Revolució o per Napoleó.
Principi d'equilibri internacional del Congrés de Viena
Reorganitzar fronteres i distribuir el poder per evitar que un sol estat domini Europa.
Principi d'intervenció del Congrés de Viena
Defensar la intervenció en altres països per frenar revolucions i protegir les monarquies.
Santa Aliança: membres inicials i funció
Formada inicialment per Rússia, Àustria i Prússia; s'associa a la defensa de l'ordre restaurat.

Preguntes tipus test

  1. Una potència europea intenta aconseguir el control de tot el continent. Quin principi del Congrés de Viena s'hi oposa directament?
    • a) Legitimitat dinàstica
    • b) Sobirania popular
    • c) Equilibri internacional
    • d) Intervenció

    Resposta: c) Equilibri internacional. L'equilibri internacional busca reorganitzar fronteres i repartir el poder per evitar que un sol estat domini Europa. La sobirania popular no és un principi del Congrés, sinó un valor que la Restauració va rebutjar.

  2. Un país ha caigut en una revolució i la monarquia legítima ha estat desplaçada. Els participants del Congrés volen tornar-la al tron. Quin principi estan aplicant?
    • a) Intervenció militar de la burgesia
    • b) Legitimitat dinàstica
    • c) Equilibri internacional
    • d) Separació de poders

    Resposta: b) Legitimitat dinàstica. La legitimitat dinàstica consisteix a retornar els trons a les dinasties considerades legítimes, desplaçades per la Revolució o per Napoleó.

  3. Quines són les principals potències que reorganitzen Europa al Congrés de Viena?
    • a) França, Espanya, Itàlia i Portugal
    • b) Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya
    • c) Rússia, Holanda, Suècia i Dinamarca
    • d) Prússia, Bèlgica, Grècia i Polònia

    Resposta: b) Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya. Les principals potències del Congrés són Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya. França també participa en les negociacions, però no és una de les potències principals.

7. Les revolucions de 1820, 1830 i 1848

Flashcards

Quin fet d'Espanya inicia el Trienni Liberal el 1820?
El pronunciament de Riego.
Quin règim polític instaura Lluís Felip a França el 1830?
Una monarquia liberal.
Quin territori inicia la seva independència el 1830?
Bèlgica.
Quin règim es proclama a França durant la revolució de 1848?
La Segona República.

Preguntes tipus test

  1. Quins protagonistes reclamen constitucions i la fi de l'absolutisme en la revolució de 1820?
    • a) Només les classes populars
    • b) La noblesa i el clergat
    • c) Burgesia i sectors populars
    • d) Militars i grups liberals

    Resposta: d) Militars i grups liberals. La taula de la onada de 1820 indica que els protagonistes són militars i grups liberals, que reclamen constitucions i la fi de l'absolutisme.

  2. Per què molts moviments de 1820 no aconsegueixen mantenir-se?
    • a) La burgesia els retira el suport de forma general
    • b) Les monarquies aproven les constitucions sense resistència
    • c) No demanen cap llibertat política concreta
    • d) Són reprimits per les monarquies i les intervencions estrangeres

    Resposta: d) Són reprimits per les monarquies i les intervencions estrangeres. Els apunts indiquen que molts moviments de 1820 són reprimits per les monarquies i les intervencions estrangeres.

  3. Quina és la situació de la participació política després de les revolucions de 1830?
    • a) Desapareix completament el sufragi censatari
    • b) S'amplia al conjunt de les dones adultes
    • c) Continua sovint restringida, malgrat l'avenç del liberalisme
    • d) Els sectors populars governen directament

    Resposta: c) Continua sovint restringida, malgrat l'avenç del liberalisme. Els apunts diuen que, en 1830, avancen el liberalisme i el nacionalisme, però la participació continua sovint restringida.

8. El sorgiment del nacionalisme

Flashcards

Com influeix la Revolució Francesa en el nacionalisme?
Situa la nació com a font de sobirania en lloc de la dinastia.
Com contribueix el domini napoleònic a l'expansió del nacionalisme?
Desperta resistències i sentiments de pertinença nacional.
Com afecta el Congrés de Viena a les aspiracions nacionals?
El mapa europeu que va establir no respecta moltes aspiracions nacionals.
Quina causa del nacionalisme es refereix a pobles dividits o sotmesos?
Situació territorial: alguns pobles estan dividits entre diversos estats; d'altres viuen sotmesos a grans imperis.

Preguntes tipus test

  1. Un poble viu repartit entre dos estats diferents i no pot unir-se en un sol territori. Quina causa de l'expansió del nacionalisme hi encaixa?
    • a) Domini napoleònic
    • b) Revolució Francesa
    • c) Situació territorial
    • d) Congrés de Viena

    Resposta: c) Situació territorial. La situació territorial fa referència a pobles que estan dividits entre diversos estats. Les altres causes es refereixen a l'impacte de la Revolució, del domini napoleònic i del Congrés de Viena, però no a la divisió territorial d'un poble.

  2. Per què el Congrés de Viena va contribuir a l'expansió del nacionalisme?
    • a) Va convertir la dinastia en la font de sobirania dels pobles.
    • b) Va deixar sense respondre moltes aspiracions nacionals del mapa europeu.
    • c) Va eliminar les resistències als grans imperis europeus.
    • d) Va imposar una única llengua oficial en tots els territoris d'Europa.

    Resposta: b) Va deixar sense respondre moltes aspiracions nacionals del mapa europeu.. El Congrés de Viena va organitzar el mapa europeu sense respectar moltes aspiracions nacionals, cosa que va generar descontentament i va reforçar el nacionalisme.

  3. Un territori sotmès al domini francès veu com sorgeixen resistències i com la seva població se sent més unida com a nació. Quina causa explica aquest procés?
    • a) Revolució Francesa
    • b) Construcció d'identitats compartides
    • c) Domini napoleònic
    • d) Situació territorial

    Resposta: c) Domini napoleònic. El domini napoleònic desperta resistències i sentiments de pertinença. Aquest és el procés que descriu el cas, encara que totes les opcions siguin causes de l'expansió del nacionalisme.

9. El liberalisme de mitjan segle XIX

Flashcards

Suport social del liberalisme moderat o conservador
Alta burgesia i classes benestants.
Suport social del liberalisme democràtic o progressista
Classes populars i sectors progressistes.
Sufragi del liberalisme moderat o conservador
Censatari: el vot està restringit per criteris econòmics.
Sufragi del liberalisme democràtic o progressista
Universal masculí: amplia el vot a tots els homes adults segons els requisits legals.

Preguntes tipus test

  1. Un liberal defensa que només votin les persones que compleixen requisits econòmics i que la sobirania es comparteixi entre el rei i les Corts. A quina tendència pertany?
    • a) Liberalisme democràtic o progressista
    • b) Socialisme
    • c) Liberalisme moderat o conservador
    • d) Anarquisme

    Resposta: c) Liberalisme moderat o conservador. El liberalisme moderat o conservador té un sufragi censatari i sovint comparteix la sobirania entre el rei i les Corts. El liberalisme democràtic defensa una sobirania popular i un sufragi universal masculí.

  2. Un liberal vol ampliar el vot a tots els homes adults i incorporar reivindicacions socials a les llibertats. Quina tendència representa?
    • a) Liberalisme censatari
    • b) Liberalisme moderat o conservador
    • c) Liberalisme democràtic o progressista
    • d) Monarquia absoluta

    Resposta: c) Liberalisme democràtic o progressista. El liberalisme democràtic o progressista amplia el sufragi al conjunt dels homes adults i té unes llibertats més àmplies, que incorporen reivindicacions socials.

  3. Una tendència liberal prioritza la propietat i l'ordre social burgès i limita especialment l'associació obrera. Quina forma de govern és més probable que prefereixi?
    • a) Monarquia constitucional
    • b) Govern sense constitució
    • c) República
    • d) Monarquia absoluta

    Resposta: a) Monarquia constitucional. El liberalisme moderat prioritza la propietat i l'ordre social burgès i té preferència per la monarquia constitucional. La república és més pròpia del liberalisme democràtic.

10. Conceptes clau i síntesi del canvi cap al liberalisme

Flashcards

Define la sobirania nacional
El poder es legitima en la nació i s’exerceix mitjançant representants; no prové del dret diví del rei.
Define la sobirania popular
El poder resideix en el poble; es vincula a les demandes d’una participació política més àmplia.
Define el sufragi censatari
Només poden votar les persones que compleixen determinats requisits econòmics.
Define el sufragi universal masculí
Poden votar els homes adults segons els requisits legals, sense exigència general de riquesa. Les dones continuen excloses.

Preguntes tipus test

  1. Durant les revolucions de 1848, els sectors que reclamaven ampliar la participació política als homes adults defensaven quin principi?
    • a) Dret diví del rei, que justifica l’autoritat monàrquica
    • b) Igualtat jurídica, entesa com a igualtat de riquesa
    • c) Sobirania popular, vinculada a una participació política més àmplia
    • d) Sobirania nacional, legitimada per la nació i els seus representants

    Resposta: c) Sobirania popular, vinculada a una participació política més àmplia. La sobirania popular situa el poder en el poble i es vincula a les demandes d’una participació política més àmplia, que és precisament el que reclamaven els sectors democràtics el 1848.

  2. Una assemblea afirma que el poder pertany a la nació i que l’exerceixen representants escollits, sense cap base en el dret diví. Quin principi aplica?
    • a) Sufragi censatari, perquè només els propietaris exerceixen el poder
    • b) Sobirania popular, perquè el poder resideix en el poble i el rei és eliminat
    • c) Sobirania nacional, perquè el poder es legitima en la nació i no en el rei
    • d) Dret diví, perquè el poder del rei prové de Déu

    Resposta: c) Sobirania nacional, perquè el poder es legitima en la nació i no en el rei. La sobirania nacional legitima el poder en la nació i s’exerceix mitjançant representants. Per això no prové del dret diví del rei, que és justament el que descarta aquesta assemblea.

  3. En un país només poden votar els propietaris que compleixen una quantitat determinada d’ingressos. Quin tipus de sufragi és?
    • a) Sufragi universal masculí, amb requisits legals per als homes adults
    • b) Sufragi censatari, basat en requisits econòmics
    • c) Monarquia constitucional, que limita el poder del rei
    • d) Sobirania popular, vinculada a la participació més àmplia

    Resposta: b) Sufragi censatari, basat en requisits econòmics. El sufragi censatari només permet votar a les persones que compleixen requisits econòmics. Aquí el vot depèn de la quantitat d’ingressos, per tant és censatari.

I 57 flashcards i 34 preguntes més al document.

Text del document

De l’Antic Règim al liberalisme 1. Característiques de l’Antic Règim Definició  Sistema predominant a Europa entre els segles XVI i XVIII, basat en l’economia agrària, la societat estamental i la monarquia absoluta. [ECONÒMIC] Agricultura, producció i comerç  Agricultura de subsistència: producció destinada principalment a cobrir les necessitats bàsiques, sobretot cereals. Les tècniques tradicionals i la baixa productivitat feien la població vulnerable a les males collites.  Rotació triennal: una part de la terra quedava en guaret. Una mala collita podia provocar escassetat, augment dels preus i fam: una crisi de subsistència.

 Propietat de la terra: una gran part pertanyia a la noblesa i a l’Església. Els camperols pagaven rendes, drets senyorials i impostos. També hi havia terres comunals d’ús col·lectiu.  Artesania i gremis: els petits tallers estaven regulats pels gremis, que controlaven els oficis i limitaven la competència i la innovació.  Treball a domicili: un comerciant proporcionava matèries primeres a famílies pageses perquè elaboressin productes. També existien tallers familiars i manufactures estatals, sovint de luxe.  Mercantilisme: l’Estat buscava acumular metalls preciosos, protegir la producció pròpia, limitar les importacions i controlar el comerç.

[SOCIAL] La societat estamental  Noblesa i clergat: estaments privilegiats, amb avantatges fiscals, jurídics i polítics.  Tercer estat: camperols, treballadors urbans i burgesos. No tenia els privilegis dels altres estaments i suportava la major part de les càrregues fiscals.  La pertinença als estaments depenia principalment del naixement i comportava una forta desigualtat jurídica.  La burgesia podia enriquir-se gràcies al comerç, els negocis i les professions, però no disposava dels privilegis ni del poder polític de la noblesa. [POLÍTIC] La monarquia absoluta  El rei concentrava el poder i justificava la seva autoritat pel dret diví.

 Les assemblees estamentals —Corts o Estats Generals— assessoraven el rei i podien aprovar nous impostos, però no representaven la sobirania ciutadana.  El poder efectiu del monarca també depenia de les seves relacions amb la noblesa i el clergat.  Excepció: Anglaterra tenia una monarquia parlamentària. Per què entra en crisi?  [ECONÒMIC] El creixement demogràfic, les millores agràries i dels transports i l’aparició de la indústria fabril transformaven l’economia.  [SOCIAL + POLÍTIC] La burgesia, cada vegada més poderosa econòmicament, reclamava participació política i l’eliminació dels privilegis estamentals.

 Relació clau: poder econòmic de la burgesia + exclusió política → oposició als privilegis i a l’absolutisme. 2. La Il·lustració Definició i difusió  Moviment intel·lectual, cultural i polític del segle XVIII que defensava la raó i el pensament crític per comprendre el món i millorar la societat. El van impulsar pensadors i intel·lectuals, amb un suport important de la burgesia. Es va difondre per França, Anglaterra, els territoris alemanys i altres zones europees, i va influir en les revolucions americanes i europees. Principis principals  [SOCIAL] Confiança en l’educació i el progrés; crítica dels privilegis de naixement i defensa de la igualtat davant la llei.

 [POLÍTIC] Drets naturals, llibertat individual, limitació del poder, separació de poders i sobirania de la comunitat política.  [SOCIAL + POLÍTIC] Tolerància religiosa, llibertat de pensament i crítica del fanatisme.  [ECONÒMIC] Llibertat econòmica i crítica del mercantilisme. Autors i aportacions  John Locke — Drets. Vida, llibertat i propietat. El govern necessita el consentiment dels governats, que poden rebel·lar-se si vulnera els seus drets. Precursor de la Il·lustració i del liberalisme. Obra: Dos tractats sobre el govern civil (1690).  Montesquieu — Poders. Separació dels poders legislatiu, executiu i judicial perquè es limitin mútuament i evitin la tirania.

Obra: L’esperit de les lleis (1748).  Voltaire — Tolerància. Tolerància religiosa, llibertat de pensament i justícia; crítica del fanatisme i dels abusos dels privilegiats. Obra: Cartes filosòfiques (1734).  Rousseau — Sobirania. Contracte social i voluntat general: la sobirania correspon al poble i les lleis han d’expressar aquesta voluntat. Obra: El contracte social (1762).  Adam Smith — Economia. Liberalisme econòmic: lliure comerç, competència i iniciativa privada. La riquesa prové del treball i de la producció, no només dels metalls preciosos. L’Estat conserva funcions de defensa, justícia i algunes obres públiques. Obra: La riquesa de les nacions (1776).

 Mary Wollstonecraft — Educació. Igualtat educativa i d’oportunitats entre dones i homes. La inferioritat atribuïda a les dones deriva de l’educació i de les condicions socials. Obra: Vindicació dels drets de la dona (1792).  Olympe de Gouges — Drets de les dones. Mateixos drets civils i polítics per a les dones; denúncia de la seva exclusió de la Revolució i oposició a l’esclavitud. Obra: Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791).  Importància: les idees il·lustrades qüestionen l’Antic Règim i inspiren les revolucions liberals.

 Límit: els drets proclamats universals no es van aplicar a tothom; les dones i les poblacions esclavitzades o colonitzades en van quedar àmpliament excloses. 3. La Revolució Americana Causes  [ECONÒMIC] Les tretze colònies britàniques d’Amèrica del Nord rebutjaven l’augment dels impostos i les restriccions comercials de la metròpoli.  [POLÍTIC] Els colons no tenien representació al Parlament britànic.  [POLÍTIC] Les idees il·lustrades defensaven la llibertat i el govern basat en el consentiment dels governats. Fets i dates      1773: Motí del Te de Boston contra la política britànica. 1775–1783: Guerra d’Independència.

1776: Declaració de Drets de Virgínia i Declaració d’Independència del 4 de juliol. 1783: Tractat de París: la Gran Bretanya reconeix la independència dels Estats Units. 1787: Constitució dels Estats Units: república federal amb separació de poders. George Washington serà el primer president. Conseqüències i importància  [POLÍTIC] Demostra que es pot trencar amb una monarquia i crear un estat basat en una constitució i en principis liberals. Esdevé un referent per a la Revolució Francesa.  República federal: no té monarca; els estats comparteixen un govern central i mantenen competències pròpies.

 [SOCIAL] Límit: es manté l’esclavitud i les dones queden excloses de la participació política. 4. La Revolució Francesa (1789–1799) Causes relacionades  [ECONÒMIC] Crisi financera: la monarquia estava endeutada i necessitava augmentar els ingressos.  [ECONÒMIC + SOCIAL] Crisi de subsistència: les males collites encarien els aliments i provocaven fam i descontentament.  [SOCIAL] Desigualtat estamental: el tercer estat rebutjava els privilegis de la noblesa i del clergat.  [SOCIAL + POLÍTIC] Aspiracions burgeses: la burgesia reclamava un poder polític coherent amb la seva importància econòmica.

 [POLÍTIC] Noves idees i precedents: la Il·lustració i l’exemple americà oferien alternatives a l’absolutisme. Inici i etapes  5 de maig de 1789: Obertura dels Estats Generals per afrontar la crisi fiscal. Els quaderns de queixes recullen les demandes dels estaments. Canvi: El problema econòmic obre un conflicte polític sobre la representació.  17 de juny de 1789: El tercer estat es constitueix en Assemblea Nacional i afirma que representa la nació. Canvi: La nació es presenta com a font de legitimitat.  20 de juny de 1789: Jurament del Joc de Pilota: compromís de no separar-se fins a donar una constitució a França. Canvi: La constitució ha de limitar i organitzar el poder.

 14 de juliol de 1789: Presa de la Bastilla. Canvi: La intervenció popular contra l’absolutisme esdevé símbol de la Revolució.  Agost de 1789: Abolició dels privilegis feudals i Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. Canvi: Llibertat, igualtat jurídica, propietat i sobirania nacional.  1791: Constitució: monarquia constitucional, separació de poders i sufragi censatari. Fugida frustrada del rei. Canvi: Limitació del poder reial, participació restringida i desprestigi del monarca.  1792: Guerra contra Àustria; caiguda de la monarquia i proclamació de la República. Eleccions a la Convenció amb sufragi universal masculí. Canvi: Radicalització del procés revolucionari.

 Gener de 1793: Execució de Lluís XVI. Canvi: Ruptura amb la monarquia.  1793–1794: Terror: Davant la guerra i les amenaces contrarevolucionàries, el govern revolucionari reprimeix els considerats enemics de la Revolució. Robespierre és una figura central. Canvi: La defensa de la Revolució es combina amb una forta repressió.  1795–1799: Directori: Règim moderat dominat per la burgesia, amb sufragi censatari. Canvi: Retorn a una participació política restringida.  1799: Cop d’estat de Napoleó i inici del Consolat. Canvi: Final de la Revolució i inici d’una nova etapa política.  El conflicte del vot: als Estats Generals es votava per estament.

Noblesa i clergat podien imposar-se per dos vots contra un. El tercer estat reclamava el vot individual per diputat. Llegat i límits  [SOCIAL] Els súbdits passen a ser concebuts com a ciutadans amb drets i deures. S’afirma la igualtat davant la llei i es rebutgen els privilegis de naixement.  [SOCIAL] La burgesia es consolida com a nova classe dirigent; la noblesa perd privilegis i l’Església perd part de la seva influència política.  [POLÍTIC] Arrelen les constitucions, la sobirania nacional i la participació política. La revolució esdevé una via per transformar la societat.  [ECONÒMIC] L’abolició dels drets feudals i la defensa de la propietat afavoreixen un nou ordre liberal.

 Límits: no s’estableix immediatament una democràcia estable; la igualtat jurídica no elimina les desigualtats econòmiques ni l’exclusió de les dones. 5. L’obra liberal de Napoleó Cronologia i reformes  Napoleó governa entre 1799 i 1815 i es proclama emperador el 1804.  [SOCIAL + ECONÒMIC] Manté l’abolició dels privilegis feudals, consolida la igualtat civil masculina i protegeix la propietat privada.  [ECONÒMIC] Afavoreix la llibertat econòmica davant les estructures feudals.  [POLÍTIC] Reorganitza i centralitza l’administració.  Codi Civil de 1804: unifica les normes sobre propietat, contractes, família i herències.

És un codi de lleis civils, no una constitució, i reforça l’autoritat masculina dins la família. Expansió i contradiccions  Les conquestes estenen reformes liberals als territoris sota domini francès. Napoleó crea estats dependents i hi situa familiars o persones de confiança.  Contradicció essencial: consolida reformes civils i econòmiques liberals, però concentra el poder, governa de manera autoritària i limita les llibertats polítiques.  Relació amb el nacionalisme: l’ocupació francesa provoca resistències i reforça sentiments de pertinença nacional. Caiguda  1808–1814: la guerra d’Espanya desgasta l’Imperi.  1812: fracàs de la invasió de Rússia.  1815: derrota definitiva a Waterloo.

6. El Congrés de Viena (1814–1815) Objectius i participants (1814–1815)  El Congrés reorganitza Europa després de la primera caiguda de Napoleó. Les principals potències són Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya; França també participa en les negociacions.  [POLÍTIC] Objectiu: restaurar l’ordre monàrquic, frenar les revolucions i impedir que una sola potència torni a dominar Europa. Principis  Legitimitat dinàstica: Retornar els trons a les dinasties considerades legítimes, desplaçades per la Revolució o per Napoleó.  Equilibri internacional: Reorganitzar fronteres i distribuir el poder per evitar el domini d’un sol estat.

 Intervenció: Defensar la intervenció en altres països per frenar revolucions i protegir les monarquies. 7. Com es restaura l’Antic Règim? Mesures i conseqüències  [POLÍTIC] Restauració de dinasties, com els Borbons a França, i recuperació del poder dels reis.  [POLÍTIC] Rebuig de la sobirania popular, restricció de la participació, censura i limitacions a les llibertats de premsa i d’associació.  [POLÍTIC] Persecució de revolucionaris, republicans i liberals radicals, i intervencions militars contra les revoltes.  [SOCIAL] Recuperació dels títols i del prestigi de l’aristocràcia.

 Cooperació entre monarquies: la Santa Aliança, formada inicialment per Rússia, Àustria i Prússia, s’associa a la defensa de l’ordre restaurat.  La reorganització territorial no respecta moltes aspiracions liberals i nacionals, cosa que genera descontentament. Límits de la Restauració  No és un retorn complet ni uniforme al passat. En diversos territoris es mantenen administracions més eficients, part de la igualtat jurídica i moltes propietats adquirides durant la Revolució.  Relació clau: la Restauració recupera monarquies i limita llibertats, però no pot esborrar totes les transformacions revolucionàries. La repressió del liberalisme i del nacionalisme alimenta noves revolucions. 8.

Les revolucions de 1820, 1830 i 1848  Onades de revoltes contra l’ordre de la Restauració, inspirades en el liberalisme i, en molts casos, en el nacionalisme. Volien limitar o acabar amb l’absolutisme, aprovar constitucions i reconèixer llibertats polítiques. Onada Protagonistes i demandes Exemples i resultats 1820 Militars i grups liberals reclamen constitucions i la fi de l’absolutisme. Pronunciament de Riego a Espanya i inici del Trienni Liberal. Molts moviments són reprimits per les monarquies i les intervencions estrangeres. 1830 Burgesia i sectors populars impulsen revolucions liberals i nacionals. Monarquia liberal de Lluís Felip a França; Bèlgica inicia la independència.

Avancen liberalisme i nacionalisme, però la participació continua sovint restringida. 1848: Primavera dels Pobles Reivindicacions liberals, democràtiques, socials i nacionals; més protagonisme de les classes populars. A França es proclama la Segona República. Es reclamen sufragi universal masculí, sobirania popular, llibertats i reformes socials. Per què és especialment important el 1848?  [POLÍTIC] Les demandes van més enllà de limitar el rei: es reclama democratització i ampliació de la participació.  [SOCIAL + ECONÒMIC] Els treballadors exigeixen millores de vida i de treball. Es fan visibles les diferències amb la burgesia, que prioritza la propietat i l’ordre liberal.

 Moltes revolucions són derrotades a curt termini, però afebleixen la Restauració i impulsen la democràcia, el nacionalisme i els moviments obrers.  Límit: l’absolutisme no desapareix de tota Europa de cop el 1848; les transformacions són graduals i desiguals. 9. El sorgiment del nacionalisme Definicions  Consciència nacional: sentiment de pertànyer a una comunitat amb una identitat compartida, sovint basada en la llengua, la història, la cultura i les tradicions.  Nacionalisme: defensa que aquesta nació pugui expressar-se políticament, sovint mitjançant un estat propi. Causes de l’expansió 1. Revolució Francesa: situa la nació com a font de sobirania en lloc de la dinastia. 2.

Domini napoleònic: desperta resistències i sentiments de pertinença. 3. Congrés de Viena: el mapa europeu no respecta moltes aspiracions nacionals. 4. Situació territorial: alguns pobles estan dividits entre diversos estats; d’altres viuen sotmesos a grans imperis. 5. Construcció d’identitats compartides: educació, banderes, himnes i festes nacionals les reforcen. Dues classificacions diferents Criteri Tipus Definició o objectiu Com es defineix la nació? Nacionalisme liberal Comunitat política formada per la voluntat dels ciutadans de pertànyer-hi; relacionat amb la sobirania nacional i el pensament revolucionari francès. Com es defineix la nació?

Nacionalisme conservador Comunitat definida per cultura, història i tradicions heretades, anteriors a la voluntat individual; defensa preservar-la mitjançant un estat fort. Quin objectiu territorial té? Nacionalisme d’unió o unificador Reunir territoris dividits en un mateix estat: Itàlia i Alemanya. Quin objectiu territorial té? Nacionalisme de separació o independentista Separar una nació d’un estat o imperi: Grècia i els moviments hongaresos.  No confonguis les classificacions: liberal/conservador explica la idea de nació; unificador/independentista explica l’objectiu territorial. 10.

El liberalisme de mitjan segle XIX Característiques comunes  Defensa de les llibertats individuals, la igualtat davant la llei, la propietat privada, les constitucions i la limitació del poder. Dues grans tendències Aspecte Liberalisme moderat o conservador Liberalisme democràtic o progressista Suport social Alta burgesia i classes benestants. Classes populars i sectors progressistes. Sufragi Censatari: restringit per criteris econòmics. Universal masculí: ampliació al conjunt dels homes adults segons els requisits legals. Sobirania Sovint compartida entre el rei i les Corts. Popular. Llibertats Més limitades, especialment Més àmplies; incorpora l’associació obrera. reivindicacions socials.

Forma de govern Preferència per la monarquia constitucional. Més inclinació cap a la república. Prioritat Propietat i ordre social burgès. Ampliació de la participació política i demandes socials.  Diferència essencial: qui participa en el poder. El liberalisme moderat el restringeix a les classes propietàries; el democràtic vol ampliar-lo al conjunt dels homes adults.  [SOCIAL + ECONÒMIC] Noves ideologies: amb el protagonisme dels treballadors es desenvolupen el socialisme i l’anarquisme, que qüestionen les desigualtats de la societat burgesa i capitalista. Esquema general del canvi 1. Antic Règim: economia agrària, societat estamental i monarquia absoluta. 2.

Crisi del sistema: dificultats econòmiques, desigualtats i ascens de la burgesia. 3. Il·lustració: crítica dels privilegis i de l’absolutisme; defensa de la raó, els drets i la limitació del poder. 4. Revolucions americana i francesa: aplicació de principis liberals mitjançant constitucions, drets i nous sistemes polítics. 5. Napoleó: consolidació i expansió de reformes liberals, combinades amb un govern autoritari. 6. Congrés de Viena i Restauració: recuperació de les monarquies i intent de frenar les revolucions. 7. Revolucions de 1820, 1830 i 1848: oposició liberal i nacionalista a la Restauració; el 1848 guanyen força les demandes democràtiques i socials. 8.

Mitjan segle XIX: avenç del liberalisme i del nacionalisme, divisió entre liberals moderats i demòcrates i desenvolupament dels moviments obrers.  Idea central: el pas de l’Antic Règim al liberalisme va ser un procés gradual, conflictiu i desigual. La igualtat davant la llei no va comportar automàticament igualtat econòmica ni participació política per a tothom. Comparació dels tres àmbits de la pauta Àmbit Antic Règim Transformacions liberals Límits del canvi [SOCIAL] Estaments determinats principalment pel naixement; privilegis de noblesa i clergat. Abolició dels privilegis de naixement, igualtat jurídica i ascens de la burgesia.

Continuen les desigualtats econòmiques, l’exclusió de les dones i els conflictes entre burgesia i treballadors. [POLÍTIC] Monarquia absoluta legitimada pel dret diví; població concebuda com a súbdits. Constitucions, drets de ciutadania, separació de poders i sobirania nacional o popular. El sufragi sovint és censatari; hi ha repressió, governs autoritaris i retrocessos. [ECONÒMIC] Predomini agrari, drets senyorials, gremis i mercantilisme. Defensa de la propietat privada, la iniciativa individual, la competència i la llibertat econòmica. La llibertat econòmica no elimina la pobresa ni distribueix la riquesa de manera igualitària.

Conceptes imprescindibles  Igualtat jurídica: Igualtat davant la llei; no significa que tothom tingui la mateixa riquesa.  Constitució: Norma fonamental que organitza els poders de l’Estat i estableix drets i límits al poder.  Separació de poders: Distribució entre poder legislatiu, executiu i judicial per evitarne la concentració.  Sobirania nacional: El poder es legitima en la nació i s’exerceix mitjançant representants; no prové del dret diví del rei.  Sobirania popular: El poder resideix en el poble; es vincula a les demandes d’una participació política més àmplia.  Sufragi censatari: Només poden votar les persones que compleixen determinats requisits econòmics.

 Sufragi universal masculí: Poden votar els homes adults segons els requisits legals, sense una exigència general de riquesa. Les dones continuen excloses.  Monarquia constitucional: Monarquia en què una constitució limita i regula el poder del rei.  República: Forma de govern sense monarca. No garanteix per si mateixa que hi hagi democràcia.  Liberalisme econòmic: Defensa de la iniciativa privada, la competència i la llibertat econòmica.  Restauració: Intent de recuperar l’ordre monàrquic després de Napoleó i frenar les revolucions. Relacions entre conceptes per estudiar  Males collites → Escassetat i encariment dels aliments. → Fam i descontentament social.

 Privilegis estamentals → Desigualtat jurídica i fiscal. → Rebuig del tercer estat.  Ascens econòmic de la burgesia → El seu poder econòmic contrasta amb l’exclusió política. → Demanda de participació i de fi dels privilegis.  Il·lustració → Ofereix una crítica de l’absolutisme i principis alternatius. → Inspiració de les revolucions liberals.  Revolució Americana → Mostra la possibilitat d’un estat constitucional. → Referent per a la Revolució Francesa.  Revolució Francesa → Aboleix privilegis i proclama drets. → Bases de l’ordre liberal.  Expansió napoleònica → Estén reformes i imposa dominació estrangera. → Difusió del liberalisme i resistències nacionals.

 Restauració → Restringeix llibertats i ignora aspiracions nacionals. → Revolucions liberals i nacionals.  Participació restringida i desigualtat social → Les classes populars reclamen més drets i millores materials. → Demandes democràtiques i socials de 1848.  Igualtat legal sense igualtat econòmica → Persistència de les desigualtats i del conflicte social. → Desenvolupament dels moviments obrers.

Esquema final per respondre la pauta  DE L’ANTIC RÈGIM AL LIBERALISME  CANVIS SOCIALS: societat estamental i privilegis de naixement → abolició dels privilegis i igualtat jurídica → ascens de la burgesia → persistència de desigualtats econòmiques i de l’exclusió femenina → demandes obreres i socials.  CANVIS POLÍTICS: absolutisme i dret diví → Il·lustració i revolucions → constitucions, separació de poders i sobirania nacional → Restauració i retrocessos → noves revolucions i demandes de sobirania popular i sufragi universal masculí.

 CANVIS ECONÒMICS: economia agrària, drets senyorials, gremis i mercantilisme → transformacions productives i ascens burgès → abolició de drets feudals i defensa de la propietat privada → liberalisme econòmic, competència i iniciativa privada. Com desenvolupar una resposta d’examen  Segueix l’ordre dels apunts: definició → causes → fets i dates → conseqüències → importància. En cada procés, identifica els àmbits social, polític i econòmic que hi intervenen i explica com es relacionen. Resposta de síntesi  Entre el segle XVIII i mitjan segle XIX, Europa va viure el pas de l’Antic Règim al liberalisme.

En l’àmbit social, es van qüestionar els privilegis de naixement i es va afirmar la igualtat davant la llei, mentre la burgesia guanyava poder. En l’àmbit polític, les idees il·lustrades i les revolucions van impulsar constitucions, separació de poders i sobirania nacional davant l’absolutisme. En l’àmbit econòmic, es van afavorir l’abolició dels drets feudals, la propietat privada i la llibertat econòmica. El procés va tenir avenços i retrocessos, com mostra la Restauració, i va continuar amb les revolucions de 1820, 1830 i 1848. Els canvis no van beneficiar tothom de la mateixa manera: van persistir desigualtats econòmiques, restriccions al vot i l’exclusió de les dones.

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya