1. Context i sistema canovista (1875-1876)
Flashcards
- Qui va redactar i signar el Manifest de Sandhurst (1874)?
- Va ser redactat per Antonio Cánovas del Castillo i signat per Alfons XII, que es presentava com a catòlic, liberal i garant de la pau.
- Quin general va proclamar rei Alfons XII al Pronunciament de Sagunt?
- El general Martínez-Campos, el desembre de 1874. Aquest fet va iniciar oficialment la Restauració (1875).
- Com s'anomena l'eliminació de la intromissió dels militars en la política?
- Civilisme. És un dels objectius del sistema polític de Cánovas del Castillo.
- Quin tipus de sobirania establia la Constitució de 1876?
- Sobirania compartida: el poder resideix en les Corts amb el Rei.
Preguntes tipus test
- Per què Alfons XII va signar el Manifest de Sandhurst (1874)?
- a) Per suprimir el sistema bicameral de les Corts
- b) Per convocar immediatament unes eleccions constituents
- c) Per renunciar als seus drets dinàstics a favor del Parlament
- d) Per presentar-se com a catòlic, liberal i garant de la pau
Resposta: d) Per presentar-se com a catòlic, liberal i garant de la pau. El manifest presentava el futur rei com a catòlic, liberal i capaç de garantir la pau social i constitucional.
- Quin era l'objectiu principal del model polític de Cánovas, inspirat en el model britànic?
- a) Substituir la monarquia per un govern militar
- b) Impulsar una república federal amb poders regionals
- c) Aconseguir estabilitat i pacificar el país
- d) Estendre el sufragi censatari a tota la població
Resposta: c) Aconseguir estabilitat i pacificar el país. El text indica que el model buscava estabilitat, pacificar el país i eliminar la intromissió dels militars en la política.
- Per què el sufragi universal masculí de 1890 no va garantir una representació fidel de la població?
- a) Perquè el rei podia anul·lar els resultats de les urnes
- b) Perquè només votaven els grans propietaris rurals
- c) Perquè la corrupció electoral en limitava l'efectivitat
- d) Perquè el Senat havia de ratificar cada vot emès
Resposta: c) Perquè la corrupció electoral en limitava l'efectivitat. El text indica que, tot i aprovar-se el sufragi universal masculí el 1890, la corrupció electoral en va limitar l'efectivitat.
2. Bipartidisme, torn pacífic i caciquisme
Flashcards
- Què representaven i defensaven els partits de notables?
- Representaven les elits i defensaven la monarquia, la propietat privada i el centralisme.
- Líder del Partit Liberal-Conservador
- Antonio Cánovas del Castillo.
- Líder del Partit Liberal-Fusionista
- Práxedes Mateo Sagasta.
- Defensa i base social del Partit Liberal-Conservador
- Defensava l'ordre social, l'immobilisme i la protecció de l'Església. Format per antics moderats, alta burgesia i grans propietaris rurals.
Preguntes tipus test
- Un govern vol impulsar una llei de dret d'associació i reformes socials laiques. Quin partit del torn és més probable que la promogui?
- a) El Partit Liberal-Conservador, format per grans propietaris rurals
- b) El Pacte del Pardo, que garantia la continuïtat del sistema
- c) El Partit Liberal-Conservador, defensor de l'ordre social i de l'immobilisme
- d) El Partit Liberal-Fusionista, defensor d'un reformisme laic i social
Resposta: d) El Partit Liberal-Fusionista, defensor d'un reformisme laic i social. El Partit Liberal-Fusionista defensava un reformisme laic i social i va aprovar la Llei d'Associacions de 1887. El Partit Liberal-Conservador defensava l'ordre social i la protecció de l'Església.
- Si el 1885 no s'hagués pactat el Pacte del Pardo després de la mort d'Alfons XII, quin risc hauria afrontat el sistema de la Restauració?
- a) Haver de cedir Cuba a l'oposició republicana
- b) Perdre la garantia de continuïtat davant l'oposició carlina i republicana
- c) Veure's obligat a aprovar la Llei d'Associacions
- d) Haver de convocar eleccions per sufragi universal masculí
Resposta: b) Perdre la garantia de continuïtat davant l'oposició carlina i republicana. El Pacte del Pardo va servir per garantir la continuïtat del sistema i la regència de Maria Cristina davant l'oposició carlina i republicana. La resta d'opcions no es relacionen amb aquest pacte.
- Per què l'alternança entre els dos grans partits no es decidia realment a les urnes?
- a) Perquè el Senat votava en lloc del Congrés dels Diputats
- b) Perquè el rei nomenava directament els diputats de cada partit
- c) Perquè els partits del torn no es presentaven a les eleccions
- d) Perquè l'alternança es pactava prèviament entre els líders dels partits
Resposta: d) Perquè l'alternança es pactava prèviament entre els líders dels partits. L'alternança es pactava entre els líders dels partits. El rei cridava a formar govern al líder de l'oposició i el Ministeri de Governació redactava la llista de diputats que havien de sortir escollits.
3. Forces polítiques marginades i moviment obrer
4. La Guerra d'Ultramar i la Crisi del 98
5. Antecedents i la Renaixença
6. Primeres manifestacions anticentralistes i el catalanisme progressista (Valentí Almirall)
7. El catalanisme conservador: vigatanisme, Lliga de Catalunya i Bases de Manresa
8. La Lliga Regionalista i la consolidació política del catalanisme
9. Cultura i altres nacionalismes (Modernisme, País Basc i Galícia)
I 12 flashcards i 3 preguntes més al document.
Text del document
Marina Hidalga TEMA 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1902) 1. Context Internacional i Ideològic ● Europa del segle XIX: Desenvolupament econòmic (Segona Revolució Industrial), expansió colonialitzadora i rivals imperialistes. Consolidació de països parlamentaris i l'aparició d'un moviment obrer organitzat (II Internacional). Restauració.pdf ● Situació cultural a Espanya: ○ Desencís pel fracàs de la Revolució de 1868 (La Gloriosa). Restauració.pdf ○ Neix la Institución Libre de Enseñanza (1876), impulsada per Francisco Giner de los Ríos i sota la influència del krausisme, promovent un pensament laic, pedagògic i oposat als dogmes religiosos. 2.
El Sistema Canovista i la Constitució de 1876 El polític Antonio Cánovas del Castillo crea un nou model polític liberal conservador (inspirat en el model britànic) per aconseguir estabilitat, pacificar el país i eliminar la intromissió contínua dels militars a la política (civilisme).
● El retorn de la monarquia: ○ Manifest de Sandhurst (1874): Redactat per Cánovas i signat per Alfons XII, on el futur rei es presentava com a catòlic, liberal i capaç de garantir la pau social i constitucional. Restauració.pdf ○ Pronunciament de Sagunt (desembre 1874): El general Martínez-Campos proclama rei Alfons XII, iniciant oficialment la Restauració (1875). ● La Constitució de 1876 (Característiques principals): ○ Sobirania compartida: El poder resideix en les Corts amb el Rei.
○ Atribucions de la Monarquia: El rei actua com a poder moderador; té dret de vet, pot nomenar ministres i convocar/dissoldre les Corts. Restauració.pdf ○ Corts Bicamerals: Congrés dels Diputats (electiu) i Senat (format per membres vitalicis o per dret propi). ○ Confessionalitat catòlica de l'Estat: Es restableix el manteniment del culte i el clergat, tot i que hi ha tolerància religiosa privada. ○ Sufragi: Inicialment censatari (Llei de 1878). El Partit Liberal va aprovar el sufragi universal masculí el 1890, tot i que la corrupció electoral en va limitar l'efectivitat. Marina Hidalga 3.
El Bipartidisme i el Torn Pacífic El govern s'alternava de manera pactada entre dos grans partits (partits de notables, que representaven a les elits i defensaven la monarquia, la propietat privada i el centralisme): Restauració.pdf 1. Partit Liberal-Conservador (Cánovas del Castillo): Format per antics moderats, l'alta burgesia i grans propietaris rurals. Defensava l'ordre social, l'immobilisme i la protecció de l'Església. Restauració.pdf 2. Partit Liberal-Fusionista (Práxedes Mateo Sagasta): Format per antics progressistes, democràtes i classes mitjanes.
Defensava un reformisme laic i social (va aprovar la Llei d'Associacions de 1887, el Codi Civil de 1889 i el sufragi universal de 1890). Restauració.pdf ● El Pacte del Pardo (1885): Signat després de la mort prematura d'Alfons XII per garantir la continuïtat del sistema i la regència de Maria Cristina d'Habsburg davant l'oposició carlina i republicana. 4.
El Falsejament Electoral i el Caciquisme L'alternança en el poder no es decidia a les urnes, sinó que es pactava prèviament entre els líders dels partits: 1. El rei cridava a formar govern al líder de l'oposició. Restauració.pdf 2. El Ministeri de Governació redactava l'encasellat (la llista de diputats que havien de sortir escollits). Restauració.pdf 3. Els Governadors Civils transmetien la llista als cacics de cada localitat.
4. Els cacics (persones riques i influents al món rural) aconseguien el vot coercint la població, oferint favors (evitar el servei militar, llocs de treball, reducció d'impostos) o aplicant la tupinada (fraus com la manipulació d'actes, la compra de vots o fer votar a persones mortes). 5.
Forces Politiques Marginades del Sistema Quedaven fóra del control de les elits i del falsejament electoral: ● El Carlisme: Després de la seva derrota a la 3a Guerra Carlina (1872-1876), els carlins perden els furs bascos (obtenint a canvi el concert econòmic el 1878). Restauració.pdf ○ Evolució: Vázquez de Mella reorganitza el partit (Comunió Tradicionalista, 1886: furs, catolicisme i oposició a la democràcia). En se'n separa una branca radical integrista (Ramón Nocedal: Partido Católico Nacional). Restauració.pdf ● El Republicanisme: Dividit en diverses tendències: ○ Possibilistes (Castelar): Moderats, van acabar acceptant el sistema.
○ Progressistes (Ruiz Zorrilla): Radicals, partidaris d'insurreccions militars. ○ Centralistes (Salmerón) i Federals (Pi i Margall). Marina Hidalga ○ Amb el sufragi universal es van organitzar en coalicions com la Unió Republicana (1893). ● El Moviment Obrer: ○ Socialisme: Fundació del PSOE (1879 per Pablo Iglesias) i de la UGT (1888). Defensaven la conquesta del poder polític per part de la classe treballadora i la transformació de la propietat privada en col·lectiva.
Major presència a Madrid, Astúries i Biscaia. Restauració.pdf ○ Anarquisme: Molt arrelat a Catalunya i al camp andalús, dividit entre la via d'acció directa (atemptats terroristes) i el corrent anarcocol·lectivista/sindical. 6. La Guerra d'Ultramar i la Crisi del 98 Causes i Desenvolupament ● Després de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i la Pau de Zanjón (1878), Espanya incompleix les promeses d'autonomia per a Cuba. Restauració.pdf ● L'any 1891, Espanya imposa un aranzel proteccionista a Cuba que perjudica les exportacions cap als Estats Units (el seu principal comprador). Restauració.pdf ● José Martí funda el Partido Revolucionario Cubano (1893).
El 1895 s'inicia la insurrecció armada amb el Grito de Baire. Restauració.pdf ● Espanya respon enviant el general Valeriano Weyler, qui aplica una dura repressió amb les concentracions de camperols (causant la mort de milers de civils per fam i malalties). ● A les Filipines, s'inicia una rebel·lió el 1896 impulsada per la Liga Filipina (José Rizal) i la societat secreta Katipunan. La Intervenció dels EUA i el Desastre ● L'explosió del cuirassat nord-americà USS Maine al port de l'Havana (febrer 1898) és utilitzada com a pretext pels EUA per declarar la guerra a Espanya. ● L'exercit espanyol és derrotat ràpidament a la Batalla de Cavite (Filipines) i a la Batalla de Santiago (Cuba).
● Tractat de París (desembre 1898): Espanya reconeix la independència de Cuba i cedeix Puerto Rico, Filipines i Guam als EUA.
El 1899 ven les últimes illes del Pacífic a Alemanya. Conseqüències de la Crisi del 98 ● Econòmiques: Pèrdua de mercats i devaluació de la peseta, tot i que la repatriació de capitals va permetre una ràpida recuperació financera a la metròpoli. Restauració.pdf ● Humanes: Rebuig popular al sistema de quintes (desigualtat social: qui tenia diners pagava 1.500 pessetes i n'quedava exempt). Restauració.pdf Marina Hidalga ● Socials i Militars: Sorgiment d'un fort antimilitarisme popular i, a la vegada, d'un sentiment corporatiu autoritari entre els militars. Restauració.pdf ● Ideològiques i Culturals: Impacte moral de "nació moribunda".
Neix la Generación del 98 (Unamuno, Baroja, Machado) i s'impulsa el Regeneracionisme de Joaquín Costa ("Escola i Rebost") per acabar amb la corrupció i l'endarreriment. TEMA 2: ELS ORÍGENS DEL CATALANISME POLÍTIC 1. Antecedents i Context ● Decrets de Nova Planta (1716): Després de la Guerra de Successió, Felip V aboleix les institucions, furs i drets propis de Catalunya, imposant un estat centralista borbònic. Context del Segle XIX: ○ La industrialització converteix Catalunya en una societat urbana i dinàmica, diferent d'una Espanya majoritàriament agrària.
○ La burgesia reclamat mesura proteccionistes per a la seva indústria. Catalanisme.pdf ○ Influència del Romanticisme europeu (recuperació de la història i les tradicions medievals) i del Nacionalisme. 2. La Renaixença (Moviment Cultural) Sorgeix a la primera meitat del s. XIX per recuperar l'ús públic, literari i la prestigi de la llengua catalana: ● Renaixença Literària (Elitista): ○ Punt d'inici: Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833) i les obres de Rubió i Ors (Lo gaiter del Llobregat). Catalanisme.pdf ○ Restauració dels Jocs Florals (1859): Serveixen per prestigiar el català com a llengua culta.
Autors destacats: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. Catalanisme.pdf ● Renaixença Popular: ○ Defensa el català parlat del dia a dia ("el català que ara es parla"). ○ Autors: Frederic Soler "Pitarra" (teatre popular i satíric) i Josep Anselm Clavé (impuls de les corals obreres per acostar la cultura a les classes populars). Marina Hidalga 3.
Primeres Manifestacions d'Anticentralisme Polític Abans de l'aparició formal del catalanisme polític, l'oposició a l'estat centralista es va canalitzar per tres vies: 1. Les Bullangues (1835-1843): Revoltes populars urbanes a Barcelona que demanaven més poder per als ajuntaments i autonomia local. Catalanisme.pdf 2. El Carlisme: Amb molta força a la Catalunya rural. Defensava la tradició, la religió i la restauració dels antics furs medievals abolits pels Borbons. Catalanisme.pdf 3. El Republicanisme Federal: ● Partit de les classes populars i la petita burgesia urbana.
● Pacte de Tortosa (1869): Manifest d'unió de les forces federals de l'antiga Corona d'Aragó. Catalanisme.pdf ● Destaquen Francesc Pi i Margall (que vinculava el federalisme a la reforma social a nivell espanyol) i Josep Maria Vallès i Ribot, autor del Projecte de Constitució per a l'Estat Català (1883). 4. El Catalanisme Progressista: Valentí Almirall Considerat el pare del catalanisme polític modern per ser el primer de teoritzar-lo.
Proposava un model progressista, laic, descentralitzat i interclassista: ● Diari Català (1879): Primer diari redactat integrament en català. Catalanisme.pdf ● Primer Congrés Catalanista (1880): Intenta agrupar les diferents tendències catalanistes. Catalanisme.pdf ● Centre Català (1882): Primera entitat política d'àrea exclusivament catalana. Catalanisme.pdf ● Memorial de Greuges (1885): Primer manifest polític unitari del catalanisme presentat directament al rei Alfons XII.
Denunciava el centralisme, defensava el dret civil català i demanava proteccionisme econòmic. Catalanisme.pdf ● 'Lo Catalanisme' (1886): Obra doctrinal on defineix Catalunya com a nació i defensa que la modernització de Catalunya servirà per regenerar Espanya. Catalanisme.pdf ● Fracàs d'Almirall: L'oposició a l'Exposició Universal de 1888 i les seves discrepàncies amb els sectors més conservadors el van allunyar de la burgesia. 5. El Catalanisme Conservador Davant el fracàs del projecte d'Almirall, l'hegemonia del catalanisme passa a mans de la burgesia conservadora. Marina Hidalga A.
El Catalanisme Tradicionalista: El Vigatanisme ● Moviment intel·lectual de l'estament eclesiàstic de Vic (Jaume Colell, Bisbe Morgades). ● Josep Torras i Bages: En la seva obra La tradició catalana (1892), defensa un catalanisme d'arrels profundament cristianes i agràries ("Catalunya serà cristiana o no serà"), basat en la família, la propietat i el rebuig a la societat industrial moderna i laica. B. La Lliga de Catalunya (1887) ● Escissió conservadora del Centre Català, formada per intel·lectuals i joves del Centre Escolar Catalanista (Àngel Guimerà, Enric Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner).
● Accions principals: ○ Missatge a la Reina Regent Maria Cristina (1888): Petició d'autonomia política completa i oficialitat de la llengua. Catalanisme.pdf ○ Campanya en defensa del Dret Civil Català (1889): Victòria política que va aconseguir que el nou Codi Civil espanyol respectés el dret tradicional català. C.
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa (1892) ● Unió Catalanista (1891): Federació creada per coordinar tots els grups i periòdics catalanistes del territori. Catalanisme.pdf ● Bases de Manresa (1892): Document fonamental del catalanisme conservador (Bases per a la Constitució Regional Catalana). Catalanisme.pdf ○ Poder Central: Relacions internacionals, exercit i conflictes interregionals. ○ Poder Regional: Sobirania plena en govern interior, Corts pròpies triades per sufragi corporatiu (caps de casa), oficialitat única de la llengua catalana, càrrecs públics reservats a catalans i restabliment de les institucions tradicionals. 6.
Maduració i Consolidació Politica: La Lliga Regionalista Els Fets Clau de 1899-1901 1. El Tancament de Caixes (1899): Protesta dels gremis de comerciants i industrials de Barcelona (liderats per l'alcalde Bartomeu Robert) que es van negar a pagar els nous impostos creats per pagar la Guerra de Cuba. Va provocar dimissions, repressió i l'estat de guerra, provocant que la burgesia catalana trencés finalment amb els partits dinàstics de Madrid. Catalanisme.pdf 2. Creació de noves forces: Es crea la Unió Regionalista (burgesia indignada) i el Centre Nacional Català (joves possibilistes com Prat de la Riba i Francesc Cambó).
Marina Hidalga 3. La Candidatura dels Quatre Presidents (1901): Unió electoral que guanya les eleccions a Barcelona enfront dels partits del torn dinàstic. Catalanisme.pdf 4. Fundació de la Lliga Regionalista (1901): Primer partit polític modern del catalanisme, d'ideologia conservadora, autonomista i de centre-dreta, liderat per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. 7.
Cultura i Altres Nacionalismes ● El Modernisme (1890-1910): Moviment cultural i artístic (Joan Maragall, Santiago Rusiñol, revistes L'Avenç i Joventut) que volia modernitzar la cultura catalana mirant cap a Europa, popularitzant la idea de nació i estenent el catalanisme a través d'ateneus, orfeons i l'excursionisme. Catalanisme.pdf ● Altres Nacionalismes a Espanya: ○ País Basc: Reacció a l'abolició dels furs i a la industrialització.
Sabino Arana funda el PNV (1895), defensant la raça, la religió, el món rural i un discurs inicialment independentista que evolucionarà cap a l'autonomisme. Catalanisme.pdf ○ Galícia: Moviment de recuperació cultural de la llengua (O Rexurdimento, Rosalía de Castro) que evoluciona lentament cap a un galleguísme polític feble (Manuel Murguía).