La Restauració borbònica (1875-1931): economia, societat i context internacional

Actualitzat el · AprenAI

Apunts sobre la Restauració borbònica entre 1875 i 1931. Expliquen l'evolució demogràfica i la urbanització, la crisi agrària i els problemes del camp, la industrialització i les comunicacions, la intervenció de l'Estat, l'evolució econòmica i els canvis socials al món rural i urbà.

Història d'Espanya · Batxillerat a Catalunya

5 pàgines · 6 temes

Índex

  1. 1. Context mundial i evolució demogràfica · p. 1
  2. 2. La crisi agrària i els problemes del camp · p. 1-2
  3. 3. Progressos industrials i comunicacions · p. 2-3
  4. 4. Intervencionisme de l'Estat i evolució de l'economia · p. 3-4
  5. 5. Canvis socials al món rural · p. 4
  6. 6. La societat urbana i noves formes de sociabilitat · p. 4-5

1. Context mundial i evolució demogràfica

2. La crisi agrària i els problemes del camp

3. Progressos industrials i comunicacions

4. Intervencionisme de l'Estat i evolució de l'economia

5. Canvis socials al món rural

6. La societat urbana i noves formes de sociabilitat

Text del document

Tema 1: Restauració Borbònica 3 part (1875 - 1931) MÓN Els EE. UU. és la primera potència mundial. Segona Revolució Industrial basada en: a) La transformació energètica i tecnològica (petroli i electricitat). b) Aparició de la producció en cadena. Aquestes transformacions afecten a totes les economies industrialitzades. ESPANYA - Creixement econòmic - Transformació de la seva base econòmica i social. - Zones més industrialitzades i d’altres on l’agricultura és menys competitica amb grans desigualtats. A Catalunya el creixement és més accelerat: la indústria es diversifica en altres sectors a més del tèxtil. 1.

L’evolució demogràfica: Taxa de mortalitat Espanya Causes Catalunya Esperança de vida 30,5 ‰ 21 ‰ 34,8 anys 50 anys millora: alimentació, sanitat i higiene (epidemia de grip 1918-19) millora de les infra estructures (neteja, clavegueram, aigua) 15 ‰ 53,8 anys Taxa de natalitat 33 ‰ 30 ‰ Alta urbanització i planificació. 23 ‰ La transició demogràfica Creixement població espanyola: (1900) 18,5 milions (1930) 23,5 milions. Creixement població catalana: 1,8 2,8 milions per la migració. Encara que té un retard respecte a la resta d’Europa. Els moviments migratoris Migracions interiors: augmenten. - La població rural baixa: de Castella, Múrcia, Aragó, i algunes províncies d’Andalusia oriental.

- Creixen ciutats industrials: Madrid i Barcelona, seguides per Bilbao i Sevilla. Emigració a ultramar ( finals del segle XIX): en nivell alts, població jove en edat de treballar. Punts de sortida: Galícia, Astúries, Cantaria, Canàries (especialment), etc. Punts de destí: l’Amèrica Llatina (Cuba, Brasil, Argentina, Mèxic, etc.). Causes: falta de transformacions econòmiques (la població creixia més que l’ocupació) i millora dels transports. La intensificació de la urbanització: - Les migracions interiors provoquen transformacions urbanístiques, sobretot des de la fi de la 1a Guerra Mundial (1918) a la crisi del 1929.

Madrid i Barcelona creixen a nivell poblacional i superen el milió d’habitants el 1930. Les ciutats de més de 100.000 habitants van augmentar la població. Alguns centres industrials o miners van veure un creixement espectacular: Sestao al País Basc o Sabadell i Terrassa a Catalunya. Barcelona: - Superfície augmenta per la unió de diferents municipis (Ex: Gràcia) i per la construcció d’habitatges per als immigrants. - Canvis en la xarxa de transports (tramvies, metro, ferrocarrils...) i ampliació del port i de l’aeroport. - Remodelació de Montjuïc per acollir l’Exposició Internacional del 1929. 2.

Edarreriment agrari i conflicitivitat pagesa: La crisi agrària a) Crisi del cereal: - Predomina l’agricultura tradicional de secà basada en la trilogia Mediterrània (blat, vinya i olivera). - Hi ha crisi del cereal i del vi. Arriba a Europa producció procedent de l’agricultura extensiva de l’Argentina, dels EUA, de Canadà i Rússia: més competitiva amb producció més alta, costos més baixos i facilitat dels transports. L’arribada dels cereals de l’estranger provoca la caiguda dels preus jornalers amb salaris més baixos. b) Crisi vinícola - Molt dura a CATALUNYA que arran de l’extensió de la fil·loxera (plaga), havia augmentat. - Les vinyes moren en la seva totalitat.

- Perjudicats: propietaris i rabassaires. - Les noves vinyes es planten amb el cep americà, immune a la fil·loxera. S’inicia el conflicte dels rabassaires (final al 1930): els rabassaires volen mantenir el contracte de rabassa morta (:quan 2/3 de la vinya es moria, s’acabava el contracte) i els propietaris els volien més curts. L’evolució agrícola: Solució de la crisi agrícola: a) Establiment d’aranzels nous. b) El creixement de la producció. La producció creix per dos motors. - Noves rompudes i la intensificació dels conreus (fertilitzants artificials…). Tot i que continuen essent una de les més baixes d’Europa.

- Introducció de nous conreus (plantes farratgeres) per augmentar la producció ramadera. Augmenta la producció de llet i carn. I especialització de conreus (olivera, vinya i cítrics) destinats en part a l’exportació. Conseqüències: a) Augmenta la producció agrícola: - Rendiments baixos en el sector del cereal comportaven preus alts i poca competitivitat. - la vinya, l’olivera, els cítrics, hortalisses i la fruita es destinen en part a l’exportació. b) Augmenta la producció ramadera (carn i llet). CATALUNYA: evolució similar a l’espanyola. - Productivitat agrícola més alta però població agrícola menor.

- Zones ben comunicades com els voltants de Barcelona i Tarragona tenien bones comunicacions i es van especialitzar en hortalisses, verdures i fruites. Sobresurt l’arròs al Delta de l’Ebre - Altres comarques amb sòls més pobres tenien una productivitat més baixa (cereals....) - Ramaderia per abastir la demanda urbana. - La vinya va patir un retrocés. - L’oli, el vi, els cítrics, els fruits secs i les patates van ser destinats en bona part a l’exportació.

Els problemes del camp espanyol: Persisteix la gran desigualtat de l’estructura de la propietat de la terra: a) Latifundis(Extremadura i Andalusia): gran propietat que pertany a minoria, i la resta de la població vivien en els límits de la subsistència. Existència d’una important conflictivitat social i es demana una reforma agrària per conrear les terres insuficientment treballades. b) Minifundis (Galicia): les parcel·les petites i la terra de baixa qualitat l’emigració de molta població. Els governs espanyols eren conscients del problema de l’endarreriment del camp espanyol.

Mesures: - Aplicació de regadiu i implantació de confederacions hidrogràfiques per impulsar el regadiu (Dictadura de Primo de Rivera, Segona República). Política proteccionista, augment de la superfície conreada, especialització de conreus, ús de fertilitzants i augment de la mecanització. Per solucionar el problema dels pagesos sense terra (el més greu dels problemes) el govern va permetre la colonització de terres perquè les mesures van ser insuficients. 3. Progressos industrials: El creixement de l’economia el va afavorir la difusió de l’ús de l’electricitat i del petroli, no es depen del carbó (poc i dolent). Electricitat (2 etapes): 1.

Enllumenat públic de les grans ciutats i el transport públic (a cavall del segle XIX i XX). 2. Generalització de l’electricitat a les indústries. Pretoli: Es desenvolupa amb l’aparició de l’automòbil. Avenços tecnologics: - Apareix el telègraf, el telèfon i la ràdio en les ciutats més grans i inexistents a les àrees rurals. - Implantació molt lenta. El creixement industrial - El producte industrial per càpita augmenta un 60 %. - Dominen les indústries de béns de consum per sobre de les de béns d’equipament (que necessitaven més inversió). Sectors tradicionals: ● Expansió de la indústria tradicional: l’alimentària i la tèxtil.

● Expansió de la indústria química: fertilitzants, medicaments, pintures, explosius… ● La indústria siderúrgica de Bilbao. Neixen els Altos Hornos de Vizcaya. Els beneficis de les exportacions de ferro i la fabricació d’acer van afavorir la diversificació de la indústria basca que necessitaven inversions de capitals grans. A Sagunt es van crear els Altos Hornos del Mediterráneo. Noves indústries: - Destaca la elèctrica. A Catalunya trobem Barcelona Traction (La Canadenca, com es coneixia popularment). - La indústria metal·lúrgica: automòbil i electrodomèstics Hispano Suiza: cotxes de luxe. - Empresa de refinatge de petroli i de distribució, neix per l’aparició de l’automòbil CAMPSA.

Indústria catalana: Catalunya domina el sector de la indústria tèxtil i apareixen noves indústries. - Noves indústries com la química, el paper i les arts gràfiques. - S’implanta el sector elèctric a Barcelona, s’estenent per Catalunya i es generalitza a les indústries. - Aquests sectors es consoliden pel proteccionisme, l’augment de la renda, la demanda de noves infraestructures i per la inversió estrangera. - Es localitza a Barcelona amb l’àrea metropolitana. - La banca catalana perd la rellevància Destí de la producció: la resta de l’Estat Espanyol, on l’augment de la renda provoca un augment de la demanda.

D’Espanya arribaven productes agrícoles com blat, carn i sucre, matèries primeres com carbó, llana i pells, i semiacabats com ferro, acer i paper. Localització de la indústria - Als dos focus tradicionals: Catalunya i País Basc. - Un nou focus: Madrid. - A Galícia hi ha la indústria conservera - La cornisa cantàbrica per la indústria siderúrgica i derivats. - València per la indústria del moble, les joguines i el calçat. Persisteixen els profunds desequilibris en la distribució de la renda. Millora de les comunicacions - Millora dels camins i carreteres - Electrificació dels ferrocarrils - Creació de transports urbans (metro, 1919 Madrid i 1924 Barcelona; i tramvia) - Relèfon - Ràdio.

Necessitat de crear grans infraestructures finançades principalment per l’Estat. El quilòmetres de les carreteres es van duplicar, a Espanya i Catalunya. L’ intervencionisme de l’Estat L’Estat protegia l’economia espanyola davant la competència estrangera, intervenint en sectors importants i aplicant aranzels als productes importats (proteccionisme). Això afavoria les indústries espanyoles, però també provocava que els consumidors haguessin de pagar preus més elevats. 4.

L’evolució de la economia: La recuperació econòmica després del 98 La pèrdua de les darreres colònies va perjudicar inicialment les exportacions (cereals) i va encarir la importació de productes cubans (sucre i tabac), però la crisi es va superar aviat gràcies a la reducció del deute públic i a la repatriació de capitals, que van impulsar la creació de bancs i empreses. La conjuntura de la Primera Guerra Mundial Durant la guerra, Espanya va augmentar les exportacions de productes industrials als països en guerra, fet que va impulsar la producció i va generar una balança de pagaments positiva. Tot i això, l'augment de la demanda va provocar una forta inflació (per pocs productes).

Això va enriquir els empresaris, però va empitjorar el nivell de vida de les classes populars. En acabar la guerra, la caiguda de la demanda va provocar una crisi econòmica i el tancament d'algunes empreses. Els efectes de la crisi del 1929 El crack econòmic de la Borsa de Nova York provoca una crisi d’abast mundial. A Espanya la incidència va ser menor pel poc pes en el comerç exterior. Els sectors que orientaven la producció a l’exterior se’n van ressentir; és el cas del vi, els cítrics i l’oli d’oliva, per la caiguda de la demanda. La pesseta es devalua, fent que els productes espanyols siguin més competitius. 5.

Canvis socials: El món rural A Espanya, la pagesia tenia molt de pes pel lent procés d’industrialització i a catalunya era menor a causa de la major industrialització i el creixement urbà. a) Grans propietaris rurals La possessió de la terra continua sent un símbol de distinció. Hi ha dos grups de propietaris agraris: 1. La vella oligarquia: mantenia el seu poder i, de vegades, augmentava les terres que posseïa: 2. La nova burgesia agrària: empresaris que compraven terres per diversificar les seves inversions.

Situacions segons regions: A La Manxa, Andalusia i Extremadura l’oligarquia agrària controlava grans extensions de terres i era absentista (vivia a les ciutats) i sols cobrava les rendes. A Castella, Lleó, Aragó, País Valencià i Catalunya predominen propietats petites i mitjanes. b) Els pagesos Tot i disminuir, la pagesia continuava representant un % elevat de la població respecte als països més industrialitzats d’Europa. Diferències segons la tinença de la terra: 1. Propietaris: podien ser mitjans o petits. 2. Arrendataris: amb situacions molt diverses (parcers, mitgers...). 3. Jornalers: la gran majoria. Sols comptaven amb la seva força de treball. A vegades eren temporers.

Situacions segons regions: - A Galícia existien subarrendaments de les propietats, minifundis, (foros i subforos). - A Extremadura i Andalusia existia una massa de jornalers en condicions de treball molt precàries. - A Catalunya els pagesos tenien una propietat mitjana o contractes d’arrendament estables i es van crear les cooperatives agrícoles per a emmagatzemar en cellers el vi i l’oli i comercialitzar les collites. La societat urbana Les classes urbanes (burgesia, classes mitjanes i proletariat) augmenten per l’èxode rural (del poble a la ciutat). A la ciutat, l’estratificació social es veia per la ubicació en barris, per les associacions, i per l’oci. 1.

Burgesia (classe alta): era escassa. La industrial eren bascos i catalans, i es consolida una burgesia financera. 2. Classes mitjanes: composades per funcionaris o obrers “de coll blanc” (sense esforç físic), comercials, administratius, la banca i professionals liberals. Grup HETEROGENI amb grans diferències entre ells. 3. Obrers industrials: la majoria i augmenten pel desenvolupament industrial i per l’èxode rural a zones com Catalunya, el País Basc, Astúries i Madrid. A Catalunya s’hi van concentrar molt obrers industrials que vivien en males condicions i tenien males condicions laborals.

Noves formes de sociabilitat i cultura urbanes: ● Més demanda d'oci cultural per augment de l’índex d’alfabetització: - 1900: només un 45% - 1930: més del 70%. ● Millora l’hàbit de la lectura i es forma una opinió pública. Exemple: Centre de Lectura de Reus. ● Sorgeix una premsa de masses (diaris dirigits a un públic ampli). ● Aparició de l’associacionisme: centres d’oci però es converteixen en centres de difusió de noves idees. ● Casinos: centres per les classes benestants. ● Ateneus: centres per les classes populars.

● Apareixen associacions excursionistes i s’estén l'esport (aparició dels principals clubs de futbol espanyols) ● Extensió de nous mitjans de transport (ferrocarrils metropolitans a Madrid i Barcelona).

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya